De Barcelona: A 60 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família el farem a Sant Feliu de Codines. Passat el segon semàfor en direcció cap a Moià hi ha una zona de botigues i lloc per aparcar el vehicle.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar la carretera C-17 i agafar-la en direcció cap a Mollet. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59 que porta cap a Moià. Passareu per Palau-Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Arribant a Moià es troba un semàfor, a la dreta és direcció cap a Vic, a l’esquerra cap a Manresa. S'ha de seguir recte i després de fer 6 quilòmetres s'arriba al poble de l’Estany.
Història:
Com a la majoria de pobles de Catalunya la seva història està lligada a algun centre religiós, ermita, monestir o abadia, punts de partida de la colonització del territori de Catalunya des del segle IX fins ben entrat el segle XIII.
El monestir de Santa Maria de l’Estany fou construït a la vora d’un petit estany, situat a 870 metres d’alçada sobre el nivell del mar el qual té poc més de 1 quilòmetre quadrat de superfície.
A partir d’aquest moment i durant els següents quatre segles, el monestir passà per diferents moments d’abundància econòmica, a causa de la gran quantitat de terres que l’hi cedí el bisbat de Vic.
Mentrestant el poble començà a formar-se als voltants del monestir i a gaudir de l’aigua de l’estany per treballar els camps de conreu.
Però, de nou, una decisió política i sanitària modificà la forma de viure de l'assentament humà que durant segles visqueren al costat del centre religiós de Santa Maria de l’Estany. Fou l’any 1554 quan l’Abat Carles de Cardona, va fer dessecar l’estany per evitar la propagació del paludisme, malgrat les avantatges que representava tenir l’aigua tan a prop.
A patir d’aquest moment la població orientà la seva economia a la ramaderia. La demografia del poble no ha estat mai molt populosa, l’any 1877 fou el de més població. Posteriorment els habitants anaven davallant any rere any, fins arribar als 383 a l’any 2006.
L’entrada al poble de l’Estany es fa per una carretera vorejada d’arbres “plataners” que recorda les antigues carreteres comarcals de primers del segle XX. Haureu de dirigir-vos al centre del poble lloc on es troba el monestir. No hi ha pèrdua ni tampoc problemes d’aparcament.
El monestir de Santa Maria de l’Estany va ser fundat l’any 1080 i declarat l’any 1931 “Bé Cultural d’Interès Nacional”. Juntament amb el claustre forma part d'una de les joies del Romànic Català.
L’església de planta rectangular i en forma de creu té un absis central i dos laterals. A l’esquerra del transsepte hi ha l'accés a un absis i per la dreta a l’altre. Per una porta situada en una paret lateral d’aquest últim s'accedeix a una petita capella.
Al costat lateral dret de la nau central una porta dóna accés al claustre, afegit a l’edifici principal entre els segles XII i XIII.
No deixeu de visitar-lo. Pilars de dobles columnes envolten les quatre galeries que rodegen el pati central de forma quadrada. Els capitells de les columnes estan decorats amb una magnífica varietat de figures i escenes bíbliques. A les parets laterals de les galeries hi ha alguns sarcòfags de pedra que guarden les restes d’abats i nobles.
A les antigues estances de l’abadia es pot visitar un petit museu etnogràfic de diferents objectes procedents de l’abadia i aportacions de veïns del poble.
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya: canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc i, a la tardor, plats elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postres de músic. Restaurants:
A causa dels pocs quilòmetres que separen el poble de l’Estany del poble de Collsuspina, s'hi pot anar-hi a dinar.
Can Forner – “Can Manel”
c/ Major, 24
Tel. 93 830 13 09
Collsuspina
Enllaços:
www.monestirs.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada