*Les Coves del Toll - Moià
*L'Estany - Monestir Romànic de Santa Maria
*L'Estany - Monestir Romànic de Santa Maria
LES COVES DEL TOLL - MOIÀ
De Barcelona: A 71 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic i Ripoll.
Després d’esmorzar en el parador de quatre camins, s'ha de sortir de l’aparcament i a 50 metres hi ha un desviament a la dreta que porta al poble de Tona. Haureu d’entrar al poble i estar atents al desviament que porta cap a Manresa. El primer poble que es troba serà Collsuspina, lloc on es pot anar a dinar. S'ha de deixar Collsuspina a l'esquerra i seguir en direcció cap a Moià. A 3,5 Km trobareu un desviament a l’esquerra que us portarà a La Cova del Toll. Sols haureu de seguir els indicadors.
Les Coves del Toll estan en una petita depressió formada pel Torrent del Gomar, dins del terme municipal de Moià.
El conjunt està format per quatre coves datades en el període del quaternari. Aquest jaciment arqueològic el descobrí a l'any 1952 en Francesc Rovira, veí de Moià. La cova principal, l’única visitable, té una llargada d’uns 2 quilòmetres, però sols s'en poden visitar 158 metres.
Una part important de l’interior de la cova està coberta de sediments arrossegats pel torrent. Gràcies en aquest fenomen, les restes dels animals, deixalles i estris dels homes que habitaven en aquestes contrades fa 100.000 anys s’han pogut conservar.
Les diferents excavacions realitzades durant els anys 50 i els següents 1975, 1986 i 1998, posaren al descobert l’existència dels ossos de més de trenta-cinc especies diferents de mamífers. Entre els trobats hi ha el cérvol, el rinoceront, el bisó i el lleó de les cavernes.
Els humans que vivien a la cova sols habitaven els primers 50 metres, deixant la resta com a rebost i zona mortuòria.
La visita a la cova comença a l'aparcament, on hi ha el mòdul de serveis del recinte arqueològic i on s'han de comprar les entrades.
Podreu començar la visita per un recorregut a peu que té una durada aproximada d’uns 20 minuts. L’itinerari està senyalitzat i passa per davant de dues coves preparades per iniciar les excavacions. Les entrades estan protegides per un tancat metàl·lic per evitar l’acció dels brètols.
Seguin el camí, us portarà a una petita explanada al costat del torrent Gomar, on un conjunt de tres cabanes representen els habitatges que utilitzaven els homes prehistòrics que vivien en aquesta zona.
La visita guiada a la Cova del Toll comença per una explicació de com vivien els habitants d’aquest recinte. Després es passa a l’interior, al llarg dels primers metres podreu admirar els senyals horitzontals que l’aigua de les filtracions ha fet a la roca.
Seguidament es visita el lloc on trobaren l’esquelet d’una dona i uns estris de ceràmica, aquests estan exposats al Museu de Moià. A pocs metres d’aquest punt s'entra en un recinte d’uns 25 metres quadrats, el sostre està a una alçada de 9 metres. A l’esquerra i a la dreta es poden veure dues galeries.
La de l’esquerra està tancada per una reixa i té una longitud de 500 metres, comunica amb una de les entrades que havíeu vist durant la visita per l’exterior de la cova. En realitat l’entrada fou l’utilitzada per Francesc Rovira i la seva mare el dia que iniciaren l’exploració de les Coves del Toll.
Després de dinar podreu dedicar la tarda a visitar el Museu Paleontològic i Arqueològic de Moià, casa natal de Rafel Casanova.
Gastronomia:
Collsuspina quasi fa frontera entre les comarques del Bages i Osona, gaudeix per això d’una cuina rica en productes del porc i l’aviram.
Els productes més freqüents són les amanides, els embotits, peus de porc guisats o a la brasa, pollastre, ànec o conill guisats, carns a la brasa i el omnipresent pa amb tomàquet.
Les postres són els de sempre: crema catalana, rebosteria, gelats, flam de mató o de cafè i les postres de músic, regat amb vi moscatell.
Restaurants:
Can Forner - “Can Manel”
c/ Major, 24
Tel. 93 830 13 09
Collsuspina
Enllaços:
www.covesdeltoll.com
L'ESTANY - MONESTIR ROMÀNIC DE SANTA MARIA
De Barcelona: A 60 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família el farem a Sant Feliu de Codines. Passat el segon semàfor en direcció cap a Moià hi ha una zona de botigues i lloc per aparcar el vehicle.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar la carretera C-17 i agafar-la en direcció cap a Mollet. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59 que porta cap a Moià. Passareu per Palau-Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Arribant a Moià es troba un semàfor, a la dreta és direcció cap a Vic, a l’esquerra cap a Manresa. S'ha de seguir recte i després de fer 6 quilòmetres s'arriba al poble de l’Estany.
Història:
Com a la majoria de pobles de Catalunya la seva història està lligada a algun centre religiós, ermita, monestir o abadia, punts de partida de la colonització del territori de Catalunya des del segle IX fins ben entrat el segle XIII.
Les primeres dades que es tenen de Santa Maria són de finals del segle XI, quan el noble Sender de Gurb donà els drets i terres de l'església a la Seu de Vic.
A partir d’aquest moment i durant els següents quatre segles, el monestir passà per diferents moments d’abundància econòmica, a causa de la gran quantitat de terres que l’hi cedí el bisbat de Vic.
Mentrestant el poble començà a formar-se als voltants del monestir i a gaudir de l’aigua de l’estany per treballar els camps de conreu.
Però, de nou, una decisió política i sanitària modificà la forma de viure de l'assentament humà que durant segles visqueren al costat del centre religiós de Santa Maria de l’Estany. Fou l’any 1554 quan l’Abat Carles de Cardona, va fer dessecar l’estany per evitar la propagació del paludisme, malgrat les avantatges que representava tenir l’aigua tan a prop.
Visita:
L’entrada al poble de l’Estany es fa per una carretera vorejada d’arbres “plataners” que recorda les antigues carreteres comarcals de primers del segle XX. Haureu de dirigir-vos al centre del poble lloc on es troba el monestir. No hi ha pèrdua ni tampoc problemes d’aparcament.
El monestir de Santa Maria de l’Estany va ser fundat l’any 1080 i declarat l’any 1931 “Bé Cultural d’Interès Nacional”. Juntament amb el claustre forma part d'una de les joies del Romànic Català.
L’església de planta rectangular i en forma de creu té un absis central i dos laterals. A l’esquerra del transsepte hi ha l'accés a un absis i per la dreta a l’altre. Per una porta situada en una paret lateral d’aquest últim s'accedeix a una petita capella.
Al costat lateral dret de la nau central una porta dóna accés al claustre, afegit a l’edifici principal entre els segles XII i XIII.
A les antigues estances de l’abadia es pot visitar un petit museu etnogràfic de diferents objectes procedents de l’abadia i aportacions de veïns del poble.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya: canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc i, a la tardor, plats elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postres de músic.
Restaurants:
A causa dels pocs quilòmetres que separen el poble de l’Estany del poble de Collsuspina, s'hi pot anar-hi a dinar.
Can Forner – “Can Manel”
c/ Major, 24
Tel. 93 830 13 09
Collsuspina
Enllaços:
www.monestirs.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada