*Sant Miquel del Fai
*Caldes de montbui i Sant Sebastià de Montmajor
*Santa Maria de Tagamanent i Pla de la Calma
*Montseny - Turó de l'Home
*Montseny - Turó de l'Home
*El Figaró - Santuari de Puiggracios
SANT MIQUEL DEL FAI
De Barcelona:
L’any 1835 a conseqüència de la desamortització del ministre Mendizábal, els monjos es veuen obligats a abandonar definitivament el Priorat de Sant Miquel del Fai, però a finals del segle XIX la moda del romanticisme descobreix de nou el magnífic entorn natural de Sant Miquel.
Haureu de seguir per una baixada que té aproximadament 25 metres de llargada. Després de girar a la dreta 180º tindreu davant vostre la vista panoràmica de la balma on està el monestir i l’edifici del Priorat. Una mica més a l’esquerra podreu apreciar el caient d’aigua del riu Tenes.
Després de la visita a la cova les vostres passes us portaran a la Plaça del Repòs, on podreu fer-vos una fotografia al costat de l’escultura de l’escriptor Josep Pla, obra de Tomàs Atienza. A la dreta hi trobareu travertins, plantes i basses d’aigua sota les balmes.
A 43 Km.
Punt de trobada:
A causa de la proximitat entre Barcelona i el monestir de Sant Miquel del Fai el que podreu fer serà trobar-vos amb la família o els amics a l’aparcament del monestir.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar la carretera C-17 en direcció capa a Granollers i Vic. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59 que passa per Palau - Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
A Sant Feliu de Codines la carretera passa pel mig del poble. Sortint del nucli urbà, en direcció cap a Moià, trobareu un desviament a la dreta amb un rètol que indica el camí a seguir per anar a Sant Miquel del Fai. Després de 7 quilòmetres arribareu a l’aparcament.
Història:
Les primeres dades que hi ha de Sant Miquel del Fai són del segle X, quan el comte Ramon Borrell cedeix la propietat a Gombau de Besora perquè construeixi un monestir. Des d’aquell moment el Priorat de Sant Miquel del Fai va ser habitat per una reduïda comunitat de monjos benedictins fins a mitjans del segle XVI.
Després de la secularització del Papa, l’any 1567, el Priorat passa a dependre de la Catedral de Girona. Des de llavors es varen realitzar diverses reformes d’accés al recinte que començarem per la construcció del pont sobre el riu Rossinyol i l’obertura del pas de la Foradada.
A l'actualitat és un interessant punt turístic per descobrir els racons naturals i arquitectònics de les balmes d’aquest meravellós espai de la vall del riu Tenes.
També podreu entrar a les dues coves que durant molts anys l’aigua s’ha dedicat a remodelar en un terreny eminentment calcari.
Visita:
La visita comença al petit pont de pedra d’una sola volta que hi ha sobre el riu Rossinyol, que té una magnifica estètica. Seguidament entrareu al recinte natural de Sant Miquel del Fai pel pas de la Foradada, emmarcat per una entrada de pedra que té a la part superior un escut amb la inscripció de la data en la qual fou construït el pas.
Després de deixar aquesta entrada al darrera, podreu admirar al davant una amplia vista de la vall del riu Tenes i les cingles que el rodegen.
Seguireu pel camí fins arribar a la plaça de l’Abadia on està l’única entrada al recinte arquitectònic de Sant Miquel. La porta d’entrada té un marc de pedra dovellada que dóna accés a la porteria del recinte i una petita plaça des d’on podreu admirar l’edifici d’estil gòtic datat a principis del segle XV. Podreu apreciar les finestres d’arc lobulat amb punta d’ametlla. Altres finestres estan partides per una o dues columnes i capitells d’estil gòtic. L’edifici és de planta quadrada i té dos pisos i golfes. Aquestes últimes tenen les clàssiques finestres de dimensions reduïdes i alineades.
Haureu de continuar pel costat dret de l’edifici i travessar una nova porta. A la nostra dreta queda la balma i diverses basses d’aigua. A pocs metres i a l’esquerra, podreu admirar les restes dels murs d’estil romànic que corresponen al primitiu edifici del monestir.
Quasi enfront d’aquestes restes trobareu l’església romànica de Sant Miquel, del segle X, l’única de Catalunya construïda sota una balma que li fa de sostre i de parets.
A l’interior podreu admirar el presbiteri gòtic del segle XV i la làpida sepulcral del comte d’Osona Guillem Berenguer. L’entrada a l’església està decorada per un portal romànic amb dues columnes i els corresponents capitells que sostenen una arquivolta. El riu Rossinyol salta per sobre de la balma de l’església (quan porta aigua) i forma un petit estany.
Després de visitar l’església, també sota la balma, trobareu la sala dels audiovisuals, on a cada hora es projecta la història i llegendes de Sant Miquel del Fai.
Continuareu el recorregut turístic direcció a la cascada del riu Tenes. A pocs metres a l’esquerra hi ha unes escales que porten a la cova de Sant Miquel. No deixeu de visitar-la, és molt interessant i està il·luminada. A l’interior de la cova, al costat esquerra, podreu apreciar varies estalactites. Al mateix costat un conjunt de basses s’aboquen l’aigua d'una a l’altra, fins que aquesta desapareix per una petita cavitat al fons de la cova.
Seguint el recorregut arribareu al salt d’aigua del Tenes. El camí passa per darrera de la cascada on hi ha un ambient ombrívol i fresc. En aquest punt també podreu gaudir de les magnifiques vistes del monestir. A continuació cal seguir pel camí que porta a l’ermita de Sant Martí construïda el s.IX.
Abans d'arribar a l’esplanada de l’ermita trobareu el salt d’aigua. Es tracta d’una conducció d’aigua que a través d’un tub metàl·lic arribava a una mini central elèctrica situada a uns 100 metres més avall. A l’esquerra hi ha un espai dedicat a pícnic i un parc infantil.
L’ermita de Sant Martí està construïda en una petita plataforma a l'extrem sud de la cornisa del Fai. De dimensions reduïdes és un dels clars exemples del romànic de muntanya, té una sola nau i un reduït absis. La característica arquitectònica més rellevant d’aquesta construcció és la porta d’entrada. Està col·locada a un dels costats de l’ermita i no a la façana oposada a l'absis com a totes les esglésies d’estil romànic.
A un extrem de la plataforma trobareu l’accés a la cova de Les Tosques. És la més antiga de les coves del Fai. Està formada per tosques i pedres calcaries. No deixeu de visitar-la.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
El Mirador del Fai
Ctra. de Sant Feliu de Codines a Centelles, Km, 6,9
Tel. 93 866 08 68
Per arribar-hi cal sortir de l'aparcament de Sant Miquel del Fai i a uns 500 metres, trobareu un rètol que indica la direcció del restaurant. No hi ha pèrdua, sols cal seguir la carretera fins arribar a la cruïlla amb la comarcal de Sant Feliu a Centelles. Just enfront de la cruïlla hi ha el restaurant del Mirador del Fai.
Enllaços:
CALDES DE MONTBUI I
SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR
De
Barcelona:
Crearen un
gran centre termal de recuperació i curació dels malalts que procedien de la zona d’influència de la província
romana de Tarraco.
A l’extrem
dret del transsepte hi ha un absis de forma semicircular. Just a sobre del
transsepte hi ha un petit campanar de dos pisos de planta quadrada. Al costat de
l’ermita trobareu l’edifici de la rectoria, transformat a l'actualitat en
restaurant.
De Barcelona: A 50 Km.
Història:
Podeu
començar per dirigir-vos a la masia Bellver i fer l’esmorzar que hem promès en
l’apartat del Punt de trobada. Seguidament demaneu al centre d’informació del
parc la corresponent documentació del Parc del Pla de la Calma. Amb la
documentació a la mà podreu iniciar la caminada a l’ermita de Santa Maria de
Tagamanent.
Per
la tarda després de dinar podreu fer una visita guiada a la masia de ca l’Agustí.
Durant tota la visita us acompanyarà la veu de l'amo de la casa. La visita s'inicia
a la planta baixa on hi ha el vestíbul i les quadres dels animals. Seguireu per
la primera planta on la veu de l'amo de la casa us farà una exhaustiva
explicació de les activitats de la vida diària de la masia mentre us
desplaçareu per la cuina, el menjador, els dormitoris, la terrassa i les
golfes.
De Barcelona:
Història i Visita:
Acabada l’excursió al Turó de l’Home, tornareu al vehicle i us dirigireu pel mateix camí de pujada, al poble de La Costa del Montseny. A la sortida del poble trobareu una cruïlla de carreteres haureu de seguir els indicadors que us portin al poble del Montseny.
El municipi del Brull té una superfície de 41 Km2. Està format per tres nuclis de població: el Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. La carretera BV-5301 passa pel mig del centre administratiu del poble. A la dreta hi ha l’edifici de l’Ajuntament, el restaurant Can Pascual i el restaurant El Castell. A l’esquerra hi trobareu l’església de Sant Martí del Brull, d’estil romànic, el centre d’Informació Turística del Montseny i la rectoria de Sant Martí. La majoria de la població del Brull està disseminada al voltant del nucli administratiu en cases d’estiueig i masies.
De Barcelona:
La llegenda explica que la Mare de Déu fou trobada per un pastor i un bou, molt a prop del santuari actual, on hi ha una petita capella que està a tocar de la torre quadrada utilitzada com a torre de comunicacions de l’antic telègraf òptic i que està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Acabada la visita al Santuari podeu arribar-vos a la torre de comunicacions que està a uns 50 metres i dalt d’un turó des de on podreu gaudir d’una magnífica vista del Montseny i del Vallès Oriental.
SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR
A 30 Km.
Punt
de trobada:
A causa de
la proximitat entre Barcelona i Caldes de Montbui, el punt de trobada d'avui el
podreu fer a l’entrada de la vila de Caldes.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar
la carretera C-17 en direcció cap a Granollers
i Vic. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que porta a Caldes de
Montbui passant per Palau-Solità i Plegamans.
A uns 3 Km
de Palau-Solità, trobareu un desviament a l’esquerra per entrar a Caldes de
Montbui. Aquesta entrada segueix pel carrer principal del poble. El casc antic
està al final d’aquest carrer. Procureu localitzar un aparcament abans d'arribar-hi.
Per anar a
Sant Sebastià de Montmajor, haureu de continuar pel carrer principal direcció
nord. A la sortida de la vila i a la
dreta d’un rèbol hi ha un restaurant que passareu de llarg. A 50 metres
d’aquest punt, trobareu un desviament a l’esquerra que indica Sant Sebastià de Montmajor. Passareu per
davant del càmping El Pasqualet. Sense deixar la carretera i després de 12 Km,
arribareu a Sant Sebastià de Montmajor, però abans es passa per la urbanització del Farell.
Història
i Visita:
Caldes de Montbui ja era coneguda a l’època dels
romans, entre els segles II a. C i I d.C. Els romans varen fundar un balneari termal,
aprofitant les aigües calentes que brullaven de les fonts de la vila.
A
l’actualitat sols queda d’aquell conjunt termal la font del Lleó i les Termes,
on hi podreu veure una piscina rectangular i dues semicirculars que feien la
funció de banys individuals. Tot i les poques restes que queden la visita és
molt interessant.
No deixeu
de visitar un dels dos safaretjos d’aigua calenta que té la vila, el de la Canaleta
i el de la Portalera. El primer va ser construït l’any 1929 i restaurat el
2005.
El safareig
de la Portalera encara està en actiu,
l’aigua calenta ve de la font del Lleó. Si encara us queda temps podeu
visitar el museu de Caldes de Montbui “Thermalia”.
Sant Sebastià de Montmajor. Rodejat pels turons de Sant Sebastià,
del Ciuró, de Solanes i del Pic del Vent, es troba la vall de Sant Sebastià, on
hi ha un petit nucli de població, format per 8 cases i una ermita romànica del
segle XI.
L’església és
d’una sola nau. Té un transsepte que l’hi dóna l’aspecte de planta en forma de
creu. A un costat es troba un conjunt de tres absis, el central és de forma quadrada i els altres dos són de
forma semicircular.
L’indret és
ideal per fer una passejada pels camins
forestals que surten de Sant Sebastià
Gastronomia:
La
cuina d'aquesta contrada és la típica de muntanya: canelons, escalivades,
estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc, i a la tardor plats
elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics, gelats, pastissos,
mató i postres de músic.
Restaurants:
La Rectoria
Sant Sebastià de Montmajor
Tel. 93 865 01 97
Enllaços:
SANTA MARIA DEL TAGAMANENT I
EL PLA DE LA CALMA
De Barcelona: A 50 Km.
Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha des del punt de sortida fins al
Pla de la Calma, el punt de trobada amb la família o els amics serà a la masia Bellver, punt d'informació del Montseny i
restaurant.
Aquí reunireu la informació necessària per iniciar la pujada a l’ermita
de Santa Maria de Tagamanent, fer un bon esmorzar i encarregar taula per l’hora de dinar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap
a Vic i Ripoll. Passareu per la Garriga i el Figaró. A uns dos quilòmetres d’aquesta
última localitat trobareu el poble de Tagamanent. A l’altra banda de l’autovia
hi ha una gasolinera. Haureu de sortir de l’autovia en aquest punt i seguir els indicadors que porten a La Calma - Parc Ecològic del Tagamanent. Caldrà estar atents als
indicadors.
Després
d’uns tres minuts de recorregut arribareu a un tram de la carretera que és
paral·lel a l’autovia C-17. Aproximadament a la meitat d’aquest tram de línia recta trobareu un desviament a la dreta, prèviament
senyalitzat, que empalma amb una pista forestal asfaltada que us portarà
directament a l’aparcament del pla de
la Calma i de la masia Bellver, després de 15 minuts de trajecte.
Les primeres proves que
existeixen dels assentaments humans en el massís del Montseny són de les èpoques
del paleolític, el megalític i posteriorment del període ibèric. Aquests assentaments
s’establiren inicialment a les rodalies del massís com: El Brull, Sant Feliu de
Buixalleu, etc.
A partir del s.XVII
començaren a establir-se al centre del massís diverses comunitats. Aquestes utilitzaven
la ramaderia, l’agricultura i els recursos naturals com la base de la seva
economia.
Assoliren la màxima
esplendor econòmica a finals del segle XIX.
La coincidència amb el desenvolupament industrial a Catalunya inicià l’abandó i
decadència de moltes masies i a la vegada del món rural al centre del massís
del Montseny.
Visita:
La
visita al Pla de la Calma s’inicia en el moment que baixeu del vehicle a
l’aparcament de la masia Bellver. A la dreta es divisen les parets nord de la
masia. A la vostra esquena podreu veure
la masia de Ca l’Agustí dedicada a
l’actualitat a museu etnològic. No deixeu de visitar-la.
Des
de la masia surt un camí perfectament senyalitzat que us portarà a la carretera
per on heu pujat i on trobareu un reduït aparcament. Aquí trobareu l'inici del costerut camí que
porta al cim del Tagamanent. Després d'uns 20 minuts de caminada arribareu al
vostre destí. No hi ha cap mena de pèrdua, sols cal seguir els pals indicadors amb els senyals de color
groc i blanc.
Santa
Maria de Tagamanent és una ermita d’estil
romànic del que solament en queden els
murs de la nau central. A partir del s.XV
s’hi han fet tantes modificacions per adaptar-la a les necessitats del moment
que gairebé no es pot determinar l’estil arquitectònic actual. El portal
d’entrada és d’estil gòtic en forma d’arc adovellat de mig punt i tres arquivoltes
molt senzilles, sense cap tipus de decoració. A la part alta, el primitiu
campanar d’espadanya ha quedat transformat en una torra quadrada amb dues
finestres bessones de mig punt.
L’església
està sempre tancada, però a la porta d’entrada hi ha una reixa per la que podreu
fer algunes fotos i veure amb una mica d’esforç, per la poca llum que hi entra
al recinte, l’estructura de l’interior. Cal fer una volta amb una mica de calma
pels voltants de l’edifici i admirar les magnifiques vistes de les que podreu
gaudir des del turó del Tagamanent, situat a 1050 metres d’altitud.
Per
acabar la visita, un audiovisual us donarà una idea de com era la vida rural de
finals del segle XIX.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona
és la clàssica de muntanya amb un toc de modernitat. Les amanides, la cua de bou estofada, el pollastre
amb xocolata, etc.
Restaurants:
Masia Belver
Pla de la Calma
Tel. 937 445 082
Enllaços:
MONTSENY - TURÓ DE L'HOME
De Barcelona:
A 71 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei del Montseny que està a l’autopista AP-7 en direcció a Girona i a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11 (Sant Celoni – El Montseny).
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a La Jonquera. Deixareu la via ràpida per la sortida núm. 11 que porta a Sant Celoni i al Parc Natural del Montseny.
Entrareu al poble de Sant Celoni i seguireu els rètols indicadors que porten a Santa Fe del Montseny i a Mosqueroles.
A quatre quilòmetres de la sortida del poble trobareu una rotonda. La sortida de la dreta porta al poble de Campins i Santa fe del Montseny. Vosaltres seguireu recte en direcció al poble de Mosqueroles. Passat Mosqueroles trobareu, a uns 4 quilòmetres, una cruïlla de carreteres i haureu de desviar-vos a la dreta per arribar a La Costa del Montseny.
La carretera passa pel centre de la població de La Costa del Montseny i a la sortida del poble empalma amb una pista forestal asfaltada. A partir d’aquest punt solament caldrà seguir els indicadors que senyalen la direcció del Turó de l’Home. A uns 2 quilòmetres del cim trobareu un aparcament per deixar el vehicle.
Després de deixar el vehicle a l’aparcament podeu arribar-vos a la caseta d'informació que la Diputació de Barcelona té instal·lada en un extrem d’aquest espai i recollir alguns fulletons informatius del Parc Natural del Montseny. A tocar de la caseta hi ha una cadena que barra el pas de vehicles. Ara, és el moment d’agafar forces i preparar-vos a fer una caminada d’uns 35 minuts per una carretera molt costeruda.
Acabada la pujada arribareu a un petit replà on la carretera gira a la dreta. A uns 25 metres un ample corriol de forta pujada us portarà directament a la caseta de l’antic Centre Meteorològic del Montseny, punt i final de la pujada al Turó de l’Home.
Durant la pujada a peu per la carretera al cim del turó podreu gaudir d’unes espectaculars vistes del Vallès Accidental, Montserrat, La Mola, la Serralada del Litoral, Barcelona, el Garraf i, en un dia sense boira i ben clar, fins i tot podreu divisar la silueta de les illes Balears. Això serà l’aperitiu de les vistes que tindreu des del cim del Turó de l'Home. En una ullada de 360º podreu admirar quasi tots els punts geogràfics més importants de Catalunya.
Els tres accidents geogràfics més enlairats del massís del Montseny són: El Matagalls de 1.697,9 m., les Agudes de 1705,5 m. i el Turó de l’Home de 1.711,7 m., sobre el nivell del mar. Si encara teniu forces i voleu continuar l’excursió a peu, podeu arribar-vos a les Agudes. Per arribar-hi haureu de seguir per uns corriols que arranquen del replà de la carretera des d’on surt el camí de pujada al Turó de l’Home. No hi ha pèrdua sols haureu de seguir als grups d’excursionistes que fan aquesta travessa i després de 30 minuts de caminada arribareu a les Agudes.
El nucli antic del poble del Montseny, antigament anomenat Sant Julià de Montseny, és de dimensions reduïdes i està format per una cinquantena de cases construïdes als voltants de l’església romànica de Sant Julià. El municipi té una extensió de 27,2 Km2, un cens de 305 habitants i l’orografia és d’alta muntanya amb molts boscos, pastures i poquíssimes planúries.
Actualment l’economia dels vilatans està dedicada a serveis i al turisme. El poble del Montseny és punt de partida de nombroses excursions a peu pel parc natural del Montseny.
Acabada la visita al poble agafareu el vehicle i us dirigireu cap a coll Formic i el Brull. Però, abans us desviareu per visitar l’entorn de l’hotel de Sant Bernat i la petita ermita romànica que hi ha en un extrem del jardí. A uns 6 quilòmetres del poble del Montseny trobareu un desviament a la dreta que porta a Sant Bernat.
Seguireu en direcció al Brull passant per coll Formic. En aquest punt geogràfic sempre hi trobareu molts vehicles, ja que és punt de partida de moltes excursions, tant a peu com en vehicles de dos i quatre rodes.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres els clàssics: les postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
El Castell
93 884 00 63
El Brull
La Fonda del Montseny
93 847 30 40
El Montseny
Enllaços:
www.elbrull.cat
EL FIGARÓ
SANTUARI DE PUIGGRACIOS
A 42 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea comercial que hi ha a la dreta de l’autovia
C-17 direcció cap a Vic i a tocar de la carretera que porta al poble de l’Ametlla del Vallès.
Com arribar-hi:
Per arribar-hi haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció a Vic. Passareu per Montcada i Reixac, Mollet, Parets del Vallès, Granollers, Canovelles i, a pocs quilòmetres hi ha el desviament de l’Ametlla del Vallès i el punt de trobada.
Desprès de trobar-vos amb la família o els amics haureu de dirigir-vos al poble de l’Ametlla del Vallès. Cal seguir per la carretera que porta al centre del poble i sense deixar-la passareu pel carrer Major i estigueu atents per seguir els indicadors que duen al santuari de Puiggraciós. Passareu pel restaurant Masia de Can Sous, i a uns 800 metres el carrer passa a ser una pista forestal. Després de fer 500 metres més arribareu al santuari.
Història i Visita:
El santuari de La Mare de Déu de Puiggraciós està situat al cim oriental dels Cingles de Bertí, a la comarca del Vallès Oriental i al terme municipal del Figaró.
Des del segle XV la imatge de la verge, de 69 cm d’alçada i de fusta policromada, era venerada a la parròquia de Sant Pau de Montmany (el Figaró). Cada 25 de març pujaven la imatge en processó al cim de Puiggraciós i en aquella ocasió es beneïa el terme municipal i els panets que desprès es repartien entre els assistents.
A l’any 1701 s’iniciaren els tràmits per construir el Santuari molt a prop d’on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Durant uns anys els habitants de Montmany utilitzaren el santuari com església parroquial a causa del mal estat de l’església de Sant Pau de Montmany. Posteriorment es construí la casa de l’ermita al costat del Santuari que després es transformà amb hostatgeria.
L’edifici del Santuari és de planta de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals, hi ha un cambril on està exposada la imatge de la Mare de Déu i un petit cor amb balustrada de fusta. A la façana hi ha una porta de forma quadrada amb una motllura a la part alta i sobre la porta un ull de bou. La part alta està acabada amb un campanar d’espadanya que té un arc de mig punt.
Gastronomia:
La gastronomia d’aquesta zona és la clàssica de l’interior de Catalunya on a les cartes i menús predominen les amanides, la carn a la brasa, els arrossos, els estofats, la botifarra amb mongetes, els cargols a la llauna, les taules d’embotits, les sopes de peix i l’escudella, etc ...
De postres els clàssics, postres de músic, gelats, crema catalana, pastissos, etc...
Restaurants:
Masia Can Sous
Carretera de Puiggraciós
Tel. 938 43 07 48
l’Ametlla del Vallès