dimecres, 30 de setembre del 2026

COLÒNIA TÈXTIL DE CAN VIDAL – PUIG-REIG (Comarca del Berguedà)


De Barcelona:
 
A 92 Km

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui serà a l’àrea de servei de Montserrat que està a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa,  a uns 38 Km de Barcelona a l'alçada de Vaquerisses.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la cap a Sabadell, Terrassa i Manresa.

Després de Manresa s'ha de continuar per l'eix del Llobregat  E-9 / C-16 i  passar a prop de les poblacions de Balsareny, Navàs.

A uns 6 quilòmetres del poble de Navàs trobareu el desviament que porta al poble de  Puig-reig. En aquest punt haureu de sortir  de l’autovia C-16. Trobareu una rotonda on els rètols indicadors us dirigiran a la Colònia Vidal.

Després de recórrer uns 300 metres en direcció cap a Navàs, per una carretera paral·lela a l’autovia, arribareu al vostre destí.

Història:

Al llarg del s. XVIII el riu Llobregat fou envaït per nombroses fàbriques de teixits que aprofitaven el caudal del riu per generar energia elèctrica i mecànica per  fer funcionar les instal·lacions fabrils.

Totes aquestes fàbriques necessitaven de ma d'obra per fer funcionar tota la maquinària. Per això la millor solució fou copiar el sistema de les colònies tèxtils d'Anglaterra i crear al voltant del punt de producció un conjunt d’habitatges de més o menys dimensions segons les necessitats del personal de la fàbrica.

Per aquesta raó nasqueren les colònies tèxtils del Bergadà com: Cal Bassacs, Cal Marçal, Cal Prat, Cal Riera, Cal Rosal, Colònia Pons, Colònia Vidal, etc.

Una de les més importants va ser la Colònia Vidal. Fou fundada l’any 1882 per Ignasi Vidal I Balet. A principis d’aquest any la família Vidal comprà els terrenys necessaris en el municipi de Puig-reig per construir-hi una gran fàbrica tèxtil i els corresponents habitatges per allotjar als treballadors de la colònia.

El conjunt fabril es començà a construir a l’any 1892 i s’inaugurà l’any 1901. Durant 80 anys es fabricaren a la Colònia Vidal milers I milers de metres de teixits: de cotó, de lli, de seda i de llana, sota un estricte control de qualitat.

Al principi les condicions de treball a la colònia eren extremadament dures ratllaven gairebé a l’esclavitud, però com que la comarca estava arruïnada com a conseqüència de les diverses guerres dels anys anteriors la gent era capaç de fer de tot per poder menjar.

Diversos conflictes laborals obligaren als propietaris de les fàbriques a crear una determinada quantitat de serveis com: l’escola, la botiga, l’església, un local social, el cinema o teatre, etc.

Les condicions laborals seguien sent molt dures I els horaris de treball eren de 12 a 14 hores diàries. A primers del segle XX els sous dels treballadors estaven unificats per a totes les fàbriques tèxtils del curs del riu Llobregat i eren els següents:

Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.

Les dones 15 pessetes.

Els nens 9 pessetes.

Aquests sous eren setmanals i es dedicaven en un 70% per comprar menjar per a la família.

Durant la setmana no hi havia tems pel descans quedant reservat solament pel diumenge. Una de les obligacions dominicals era assistir a missa a causa de la religiositat dels amos de la fàbrica.

Al principi els habitatges, d'unes dimensions de 60, 70 i 90 metres quadrats de superfície, no disposaven de dutxa ni safareig propis. Aquests serveis els donaven uns espais comunitaris situats dins del recinte de la colònia.  

Visita:

La visita comença al edifici social on hi trobareu  el centre d'informació, el bar, el cinema o teatre, la biblioteca, l'escola i un espai dedicat a museu.

La visita recomanada comença a les 11 del matí i té una durada aproximada de dues hores. Comença amb un audiovisual en el recinte de l'antic cinema on una pel·lícula d'uns 20 minuts de durada us introduirà a la vida quotidiana dels treballadors i del funcionament de la fàbrica.

La següent visita serà a l'edifici on s'instal·laren les dutxes comunitàries. Després a les instal·lacions de la Caixa de Manresa on un treballador de la Caixa disposava d'una taula, un telèfon i una caixa forta per guarda-hi els diners.

Seguidament es visita un habitatge de tres habitacions, cuina, menjador, bany i la galeria, on hi ha el safareig. A continuació visitareu la botiga i els safareigs comunitaris, anomenats dels vius i dels morts, dit així per ser el lloc de comunicació on les mestresses de casa comentaven la vida i miracles del veïnat així com també es rentava la roba dels vius i dels difunts.

Acabada la visita a la colònia el guia us portarà a la zona fabril. Després d'uns 5 minuts de caminada arribareu al recinte. Una sirena us donarà la benvinguda. Seguidament anireu al mirador de la resclosa i el canal, les turbines i la màquina de vapor.

Des del mirador podreu veure la resclosa utilitzada per retenir l'aigua del riu, en aquest punt arranca el canal que condueix l'aigua al tub de ferro que la canalitza fins les turbines situades en un pou de trenta metres de profunditat. Aquestes produïen l'energia necessària per fer funcionar la fàbrica i la colònia.

A continuació es visita el sector de la màquina de vapor i la sala dels telers. A l'actualitat aquest espai està museïtzat i és de dimensions reduïdes. Té exposada una petita col·lecció de màquines i telers per poder fer una acurada explicació del treball de la fàbrica de la Colònia Vidal. Podreu veure les següents màquines:

•Obridora: és l'encarregada d'obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres.

•Carda de xapons: és la màquina que desenreda les fibres.

•Manuar: és la que estira, pentina i orienta les metxes.

•Metxera: són les màquines que estiren i fan més primes les metxes.

•Contínua: és l'encarregada de convertir les metxes en fil.

•Ordidor: màquina que agrupa tots els fils en un plegador.

i el funcionament d'un teler de garrot.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de les comarques de l'interior, trobareu una gran quantitat de plats com: 

*Sopa de Muntanya

*Canelons casolans

*Croquetes de carn d'olla

*Amanida de favetes

*Confit d'ànec al forn

*Peus de porc guisats

*Jarret de xai al forn

*Bacallà a la llauna

Les postres, les de sempre: gelats variats, flam casolà, profiteroles de nata amb xocolata calenta, etc. 

Restaurants:

Cal Ramon

Carretera de Berga, 33

Navàs

Tel.938 390 077

Enllaços:

www.museucoloniavidal.org




dimecres, 23 de setembre del 2026

SÚRIA - Comarca del Bages


De Barcelona:
 
A  82 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui serà a l'àrea de servei de Montserrat, situada a l'autopista de Barcelona - Manresa a l'alçada del poble de Vacarisses.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa i en aquesta última població s'ha d'enllaçar amb l’autopista C-16 en direcció cap a Manresa. La deixareu a la sortida 50 (Manresa centre-Solsona-Lleida) i us dirigireu a Solsona per la carretera comarcal C-55. Aproximadament en  25 minuts arribareu a Súria.

La Història i La Visita:

El riu Cardener divideix el poble de Súria en dues parts de les quals la part més nova és el “Barri Salipota”.  A l’altra banda del riu “El Poble Vell” té els barris més antics de la població: Sta. Maria, St. Jaume, Bellavista, Els Rastrells i Cal Trist.

Com eix principal i comercial del poble trobareu l’antiga carretera comarcal C-55 de Manresa a Solsona que a  l'actualitat té molt poc transit a causa de la nova variant que passa per l’exterior de la població.

La visita més interessant a fer és la del Poble Vell. Per arribar-hi  haureu d’anar  per un carrer situat quasi enfront de l’estació dels autobusos (carretera de Sant Salvador) i seguir les indicacions d’aparcament fins arribar a la part alta del poble. Des d'aquest punt us dirigireu al castell.

El castell de Súria s’originà en una torre de defensa construïda al costat d'una ermita romànica anomenada Sant Cristòfor. És a partir d'aquestes dues construccions i diverses modificacions i ampliacions del castell en els segles XII i XIII quan l’ermita quedà absorbida pels murs del castell, formant part de les muralles primitives. 

El moment  que el castell passà de ser un edifici militar a un castell-residència, fou quan la família dels Cardona se'n varen fer càrrec en el segle XIV. Al mateix temps les cases del Poble Vell començaren a créixer al voltant del castell i l’església. En transcurs dels segles XVII i XVIII el conjunt arquitectònic es converteix en una vila fortificada.

La visita al Poble Vell haureu de començar-la a les dependències del castell i seguir-la posteriorment fent una passejada pels diferents carrerons estrets d'aspecte medieval i cases que tenen el nom de la família escrit sobre a la porta. No deixeu de passar pel carrer Major, Plaça dels Papes, Carrer Sant Climent, Carrer de la Mura i Cal Balaguer del Porxo que actualment és l'Oficina de Turisme. 

En el cas de no voler fer la visita del poble pel vostre compte i fer-la guiada haureu de contactar amb l'Oficina de Turisme. Cada diumenge  a les 12 h del matí n'hi ha una de 90 minuts de durada que inclou la visita al castell.

Als voltants de Súria, i a uns 3 quilòmetres de distància, podreu visitar alguns punts interessants com: La torra de la pobla, El Molí de Cal Planés o La Falla del Mig - Mon.

Sant Salvador de Quer és un petit nucli habitat, dins el terme de Súria, que gaudeix de tenir dues ermites. La més antiga fou construïda a finals del segle XII i restaurada totalment entre el 2000 i el 2002. Just al costat, a l’any 1888, en construïren una de nova, a causa del  mal estat de la primera. Des d'aquest punt gaudireu d’una bona vista de Súria.

L’església romànica de Cererols està documentada sobre el 1017 i presideix un conjunt  de diverses masies.

Si tinguéssiu ganes de caminar podríeu fer l’itinerari patrimonial del Samontà. Es tracta d’un circuit tancat de 9 quilòmetres que té sortida i arribada al Poble Vell. Caldria demanar més documentació al punt d’Informació de turisme de Cal Balaguer del Porxo.

Si la visita a Súria coincidís amb el segon cap de  setmana de novembre, podríeu gaudir de la Fira Medieval d’Oficis al Poble Vell. 

Gastronomia:

La clàssica de la Catalunya Central: embotits, carn i botifarres a la brasa i guisats de vedella i aviram.

Un dels productes típics de Súria és “El Pa de Súria” fet amb una barreja de farina de blat i farina de sègol i de fermentació molt lenta. El trobareu a tots els forns.

Restaurants:

L'oferta és molt variada i abundant. Demaneu a l'Oficina  de Turisme un fulletó amb les direccions i telèfons de tots els restaurants de Súria. 

La Graella

Carrer de Sant Josep, 31

Tel. 93 869 54 45

Súria

Vinaròs

Carrer de la Diputació, 10

Tel. 93 869 56 44

Súria

Enllaços:

www.suria.diba.es 


dimecres, 16 de setembre del 2026

COVES DE SERINYÀ - Comarca del Pla de l'Estany


De Barcelona: 
A 125 Km.

Punt de trobada:

Avui la trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 , Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Passat Girona s'ha de deixar l’autopista  per la sortida  6.  Després del peatge seguireu pel desviament que porta a Besalú i Banyoles.

Deixareu Banyoles a l'esquerra i  dirigireu les vostres passes al primer distí, el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Sense deixar la carretera C-66 s'ha de continuar en direcció cap a Besalú. Després de  fer uns 5 quilòmetres s'arriba a l’aparcament de Les Coves que queda a la dreta de la carretera.

Història: 

El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà és el millor jaciment arqueològic de l’Europa occidental per poder esbrinar el pas dels Neandertals a l’home actual. Aquest entorn està format per un conjunt d’abrics de roca calcària tallats per l’aigua.

Fa uns 200.000 anys els primers ocupants de les coves foren els preneandertals. Posteriorment foren els neandertals, tots ells eren caçadors i recol·lectors i a la vegada nòmades.A partir del neolític, les coves del Reclau tornaren a ser utilitzades com a llocs de magatzematge de cereals o recinte per tancar el bestiar. 

En aquesta època els humans vivien en cabanes a l’aire lliure. Passaren els segles i entre els 4700 i els 3100 anys a.C, les coves s'utilitzaren com a recinte sepulcral.

A finals del s.XIX, dos reconeguts personatges dins del món de l'arqueologia, en Pere Alcius i Eduard Harlé, iniciaren les excavacions a una de les cavitats del parc arqueològic anomenada La Bora Gran. Les excavacions tenen alts i baixos com gairebé sempre per problemes  econòmics, però a principis del s.XX dos nous erudits en la matèria, en Josep Bosoms i en Josep Mª Corominas iniciaren novament els treballs d’excavació. 

Aconseguiren desenterrar una gran quantitat d’estris com eines de banya i sílex. Tots aquests elements recollits en les diferents etapes de recerca en les coves excavades estan actualment  en el  Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.  

Visita:

La visita comença al centre d’interpretació, lloc on comprareu les entrades per a la visita guiada. A la vegada i mentre espereu el vostre torn per fer la visita podreu gaudir de diferents representacions escèniques de la forma de viure dels avantpassats que habitaren la zona.

La visita al parc arqueològic comença en un panell informatiu, on el guia dóna una explicació de l'inici dels assentaments humans en aquest espai relativament reduït i a la vegada molt important per la supervivència de l’espècie humana en aquestes contrades.

Seguireu per l’itinerari marcat i deixareu a l'esquerra, diferents zones humides on les aigües de la riera queden embassades. Després de caminar uns quatre minuts s'arriba a la Cova de l’Arbreda. És el jaciment més importat de tot el conjunt arqueològic, a causa de la gran quantitat de grups humans que un darrera l’altra s’establiren en aquesta cova. 

Els neandertals la varen habitar fa uns 90.000 anys i s’hi van estar durant uns 50.000 anys. Posteriorment l'home modern la va habitar uns 25.000 anys més. L’aspecte actual està molt allunyat de la realitat ja que el sostre de la cova està derruït per l’erosió de les aigües. Actualment està en procés d’excavació.

La següent parada és la Cova de Mollet. Les excavacions fetes en aquest recinte han posat al descobert l'existència de vida al seu interior de fa uns 200.000 anys enrere. Tanmateix, podem afirmar que és la cova habitada més antiga del parc. La seva estructura ha estat poc afectada per les aigües de la riera. Per aquest motiu s’ha pogut descobrir a l’interior la resta humana més antiga de Catalunya, una dent.

Les excavacions han permès descobrir que la cavitat també va estar ocupada per diferents animals salvatges de la zona com: el rinoceront, el bisó, el cérvol i el cavall, entre d’altres.

Acabada la visita a la Cova de Mollet seguireu el guia fins arribar a la Cova del Reclau Viver, una de les cavitats més ben conservades. Aquesta cova ha tingut al llarg del temps diferents usos. Ha estat habitada pels humans ara fa uns 15.000 anys i posteriorment quan els humans començaren a viure a l’exterior amb cabanes de fusta i palla, s’utilitzà, primer com a magatzem de cereals i després com a lloc d’enterrament.

Estigueu molt atents a les explicacions del guia. Penseu que heu estat passejant pel paviment que en el seu dia trepitjaren els neandertals i les feres salvatges del Pla de l’Estany.

Si encara us queda temps podreu fer una visita al Museu Arqueològic de Banyoles, en cas contrari, no deixeu de fer un tom pel casc antic del poble de Banyoles. És molt interessant.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és molt variada. Es pot dir que està a cavall entre la cuina tradicional catalana, la  de mercat i la d’autor, però sempre utilitzant els productes de proximitat i de primera qualitat com: les verdures ecològiques, els fesols, la carabassa d’Esponellà, mel de Crespià o la tortada de Banyoles. 

Restaurants:

La Carpa

Passeig Darder,10

Tel. 972 58 28 25

Mirallac

Passeig Darder, 50

Tel. 972 57 10 45

Vora Estany (Club Natació Banyoles)

Passeig Antoni Gaudí, 3

Tel. 972 57 63 53

Enllaços:

www.banyoles.cat

www.plaestany.cat


dimecres, 9 de setembre del 2026

CASTELLAR DE N'HUG - Comarca del Berguedà


De Barcelona:
A 144 Km.

Punt de trobada:

Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament davant  l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un bar restaurant on podreu fer un bon esmorzar. Les racions són molt abundants. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la en direcció cap a Sabadell, Terrassa i Manresa. Després de Manresa l'autovia empalma amb l'eix del Llobregat  E-9/C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

S'ha de continuar per l’eix del Llobregat fins a Guardiola de Berguedà. Entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament que porta cap a La Pobla de Lillet. Sortint de La Pobla per aquesta carretera i trobareu una cruïlla a l’esquerra que indica Castellar de n’Hug per la carretera BV-4031. La distància a Castellar de n’Hug és de 18 quilòmetres i dins del municipi hi trobareu 3 punts turístics per excel·lència que no es poden perdre.

El primer és el Museu del Ciment, el segon les Fonts del Llobregat i el tercer el poble de Castellar de n’Hug i l’església de Santa Maria.

Història:

Castellar de n’Hug és un municipi de la comarca del Bergadà que està situat a 1395 metres d’altitud i a cavall entre les comarques de la Cerdanya, el Bergadà i el Ripollès. Per la seva situació geogràfica a tocar de la frontera de França sempre ha estat punt de pas per la gent que fugia per diversos motius del territori espanyol o durant el segle XX pel contraban.

Les primeres dades escrites de Castellar són de l’any 839 on s’esmenta en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’església de Santa Maria ja existia en aquella època i les primeres cases del poble es construïren al voltant de Santa Maria.

En el segle XII Castellar era part dels dominis dels Matamala i a l’any 1350 el castell dels Matamala situat al poble del Gombrèn adquirí el títol de baronia. Castellar de n’Hug va ser escenari de les guerres primera i tercera dels Carlistes.

A l’actualitat el poble de Castellar de n’Hug està dedicat de ple al turisme ja que el encant de les construccions, l’església de Santa Maria i juntament amb les Fonts del Llobregat, el Museu del Ciment i els Jardins Artigues fan del conjunt un lloc a visitar.

Visita:

La primera visita serà al Museu del Ciment. Aproximadament a uns tres quilometres de La Poble de Lillet trobareu una cruïlla a l’esquerra  que porta al museu.

L’any 1901 Eusebi Güell home molt influent dins els cercles econòmics de la societat catalana fundà juntament amb altres socis la Companya General d’Asfalts i Portland, S.A. El mateix any es començar a construir a la zona coneguda com a Cot del Moro de Castellar de n’Hug la fàbrica i la posaren en funcionament tres anys després de l’inici de les obres.

La necessitat de transportar el ciment fins Guardiola de Bergada va obligar a la construcció d’un tren de via estreta de 60 cm d’amplada que s’anomenava “El Carrilet” aquest connectava amb el tren de via estreta que portava el carbó de les mines de Cercs i Vallcebre a les zones industrial de Barcelona. 

A la vegada un telefèric transportava el carbó per el funcionament de la fàbrica des de les mines de Catllaràs situades a la part alta de La Pobla de Lillet. 

Les visites guiades al museu les podeu fer durant tot l’any a partir de les 11 del mati. Podeu consultar horaris i preus a https://museuciment.cat/ca/horaris-i-tarifes/.

Acabada la visita és moment de dirigir-vos a Castellar de n’Hug i deixar el vehicle a l’aparcament que trobareu a la part baixa del poble. La segona visita d’avui serà a les Fonts del Llobregat. A l’esquerra del aparcament trobareu els rètols que senyalen el camí de baixada a les Fonts. A uns 500 metres podreu veure com l’aigua brolla d’entre les roques és qüestió de fer unes fotos per recordar l’excursió.

La següent visita serà al nucli del poble i a l’església de Santa Maria que està situada a la plaça Major, és d’estil neoclàssic en el seu conjunt i té diversos elements que són del romànic. El campanar és un dels elements més destacable està format per quatre pisos d’alçada i en els dos últims hi ha les campanes. A la part esquerra del campanar hi ha el mur on sobre la porta d’entrada amb dos arcs de mig punt amb degradació. És de destacar la ferramenta de la porta. El interior està cobert amb volta de canó i l’altar amb volta de creueria.

Si seguiu pel carrer de l’esquerra de l’església i després pel carrer de Dalt arribareu al Mirador dels Balços. Podreu gaudir de les vistes panoràmiques i de la visita al Museu del Pastor. 

Gastronomia:

La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior. Plats potents i amb moltes calories com: l’escudella, cuixa de xai al forn, galtes de porc farcides o estofades, vedella estofada amb bolets, cuixes d’ànec confitades, filet de vedella amb salsa de múrgoles, etc. Tot això, sense deixar de banda una gran varietat d’amanides i entrants.

Les postres són les clàssiques: mel i mató, postra de músic, flam de la casa, xarrups, gelats, etc.

Restaurants:

Castellar de n’Hug té una amplia oferta de restaurants i segur que no us quedareu sence dinar.

Restaurant LA MUNTANYA

Plaça Major

Tel. 938 257 065

Enllaços: