PORRERA I SIURANA

De Barcelona: A 135 Km.

Punt de trobada:

En aquesta sortida el punt de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel, que està situada a l'autopista del Garraf  C-32 a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 i us haureu de dirigir cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.

En aquesta última població, després del peatge, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 i agafar-la en direcció cap a Tarragona i València. A uns 2 quilòmetres de Tarragona   es troba la sortida 34. Deixareu l’autopista per aquesta sortida i seguireu per la carretera T-11 que porta a Reus. Sense deixar l’autovia s'empalma amb la carretera N-420 que porta a Falset. Després de fer uns 20 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que us durà directament a Porrera. 

Per anar a Siurana des de Porrera haureu de seguir per la carretera TP-7402 que surt del centre del poble i arribar-vos a Cornudella de Montsant. A la sortida del poble de Cornudella hi ha  un desviament a la dreta que us portarà directament a Siurana.

Història de Porrera:

Les terres del municipi de Porrera són de secà, i per tant, els cultius de la zona són preferentment: la vinya, els ametllers i els avellaners. El municipi té una superfície de 28,54 Km2 i una població de 464 habitants. Gairebé tots dediquen les seves activitats laborals a feines relacionades amb la vinya i el vi.

Les primeres dades que hi ha de Porrera són de principis del segle XII. El poble era conegut amb el nom de Vallporriera i formava part de les terres de Siurana, fins que l'Albert de Castelllvell va fer donació d’aquestes terres al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona situat a la comarca del Garraf. La donació de les terres al monestir estava condicionada a la responsabilitat de fer el repoblament del territori.

Però, la distancia existent entre el monestir de Sant Vicenç i Porrera va fer que durant quasi 100 anys la repoblació de les terres fora pràcticament nul·la. A causa d’aquest fet, començà un contenciós entre els poders polítics i religiosos del moment. 

A l’any 1263 i després de la intervenció del bisbe de Tortosa, el monestir de Pedrabona cedí les terres a la cartoixa  d’Escaladei.

A partir d’aquest moment Porrera participà activament en diferents esdeveniments polítics i militars de Catalunya. Són de destacar la Guerra de Successió Espanyola  ajudant a l’Arxiduc Carlos. A principis del segle XIX el poble participà activament  en la Guerra de La Independència Espanyola contra les tropes de Napoleó.

Visita de Porrera:

La visita a Porrera està bàsicament orientada a les bodegues productores de vi amb denominació d’origen Priorat. En el terme municipal de Porrera es poden trobar fins a 13 bodegues. Per concretar una visita guiada a una d’elles caldrà entrar a la pàgina web www.porrera.org. En aquesta pàgina trobareu totes les bodegues del municipi i podreu sol·licitar una visita. Per altra banda us diré que jo vaig fer la visita a la bodega Cims de Porrera S.L,  i varen ser molt atents amb nosaltres.

Finalitzada la visita a la bodega es pot fer una passejada pels carrers del poble seguint la ruta dels “Rellotges de Sol”. Descobrireu a les façanes de les cases 13 rellotges  diferents i d'originals dissenys. Us agradaran!.

Història de Siurana:

A les terres de la comarca del Priorat s'hi troba el poble de Siurana. És un petit nucli urbà situat a 737 metres d’alçada que pertany a Cornudella de Montsant. Està al cim d’un penya-segat de roca calcària, en el cor de la  serra de Montsant. Al peu del promontori hi ha el pantà de Siurana. Les vistes des de Siurana són magnífiques.  Actualment  hi ha censats al poble 30 habitants.

A l’any 711 els sarraïns envaïren la península i 4 anys desprès aprofitant les rutes romanes arribaren  a Catalunya, però no fou fins a mitjans del segle IX que no començaren a fer assentaments permanents en el territori de la serra del Montsant. A mitjans del segle XI el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, inicià la reconquesta de les terres del sud de la Catalunya Vella amb el ferm propòsit de conquerir la ciutat de Tarragona. 

És en aquest moment quan Siurana, gràcies a la seva situació geogràfica, adquirí un veritable interès militar, convertint-se en l’avantguarda dels territoris musulmans i lloc on s’hi varen fer forts.

El castell de Siurana era el cap i casal del poder polític i militar d’un extens territori que comprenia bona part de l’actual comarca del Priorat, Baix Camp, Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Poc a poc les tropes del comte de Barcelona amb el suport de Bertran de Castellet conqueriren els territoris de la plana i rodalies del castell de Siurana que  a la vegada eren les econòmicament més fortes. A l’any 1153 el castell passà a mans de Bertran de Castellet amb el compromís de repoblar novament el territori. 

L’interès turístic de Siurana està centrat bàsicament en tres  aspectes: les vistes panoràmiques, la tranquil·litat de l’entorn geogràfic i la visita a l’església de Santa Maria. L'església és d’estil romànic del segle XII i d’una sola nau, amb un absis semicircular, llis per la part exterior. La porta d'entrada està en una de les parets laterals. Les característiques principals d'aquesta portalada són els quatre arcs dovellats i les seves corresponents pilastres laterals. No deixeu de fer una passejada pels tres carrers que té el poble i arribar-vos al lloc anomenat el salt de la Reina Mora.

 Segons la llegenda recollida per l’escriptor Joan Amades, Siurana era el domini de la reina mora Abd-el-azia, tal com he comentat anteriorment, últim reducte dels sarraïns a Catalunya. Després d’uns quants intents de reconquesta del castell per les tropes cristianes dirigides per Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, decidiren utilitzar un altre medi no militar de conquesta, la traïdoria. 

En un moment determinat les tropes cristianes entraren en el recinte del castell i la reina Abd-el-azia per evitar ser capturada, decidí llançar-se pel precipici del penya-segat amb el seu magnífic cavall blanc, just en el lloc anomenat el salt de la Reina Mora. En aquest punt podreu veure marcades a la roca les petjades de les ferradures del cavall de la reina, per l’impuls d’aquest en el moment del salt, segons diu la llegenda.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és el producte d’un profund i elaborat treball en els fogons, acompanyats d’uns excel·lents vins. Els plats fets amb conill, cargols i bolets del Montsant són la base dels guisats, brous i escudelles. Salses elaborades amb ametlles, avellanes i panses com pot ser la salsa romesco. Tampoc poden faltar els excel·lents peixos de la propera costa de Tarragona.

Restaurants:

La Siuranella

Tel. 977 821144

Siurana

Restaurant Siurana

c/ Major

Tel. 977 821 027

Siurana

Enllaços:

www.porrera.org

SANTUARI DE SANTA MARIA DE QUERALT - BERGA

De Barcelona: A 106 Km.

 Punt de trobada: 

Àrea de servei de Montserrat de l’autopista Barcelona – Manresa a uns 38 Km de Barcelona.  Com arribar-hi: Haureu de localitzar l'autopista C-16 que porta de Barcelona a Manresa. Passat Manresa empalmareu amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16, passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.  

Deixareu Berga a la vostra esquerra i seguireu per la carretera E-9. A uns 800 metres trobareu un desviament a l'esquerra que porta a Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241. Aproximadament a 1,5 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que porta als Rassos de Peguera i al santuari de la Mare de Déu de Queralt per la carretera BV-4242, heu de pendre aquest desviament.  

Ara solts heu de seguir els indicadors que porten al santuari on hi trobareu un aparcament per deixar els vehicles.  

Història i Visita: 

El nucli de población de la ciutat de Berga està situat al pla del Bagues i a tocar dels primers contraforts dels pirineus. A molt poca distancia el pantà de La Baells i el riu Llobregat són les zones humides de la comarca i a la vegada el corredor natural d'acces entre les terres de muntanya i les del pla.  La priviligiada situació de la ciutat de Berga, Castrum Bergium a l'epoca romana, ha fet de la comarca del Berguedà una zona habitable pels homes de la prehistòria, en èpoques de forma estable i d'altres amb asentaments esporadics.  

La ciutat de Berga era coneguda a l'època dels Ibers amb el nom de Vergneum, capital de la tribu  iber dels bergistans emparentats amb la tribu dels ilergets. Varen ser dominats primer per Annibal Barca en el transcurs de la seva expedixia cap a Roma i després pels romans.  

Aproximadament sobre l'any 715 el Berguedà fou imvaït pels arabs. A mitjans del s.IX comença la reconquesta del territori. A primers del s.X els comtes de la Cerdanya crean un viscomtat amb el nom de Comtat de Berga, moment en que en Pere Ramòn jurà fidelitat al comte Guillem de la Cerdanya pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Berga.  

A partir d'aquest moments i fins el segle XVI el comtat i el castell passen per diversses mans de senyors feudals i a la vegada participa en molts dels esdeveniments politics i militars de lèpoca. A l'any 1581 els hugonots conquereixen Berga i saquejaren el castell i l'església, emportan-se tot l'or i plata que trobaren a la ciutat, també s'endueren les reliquies de Santa Cecilia i Sant llorenç.  

És gairebé obligat fer una llarga passejada pels carrers del nucli antic de Berga i visitar la plaça de l'Ajuntament, el Museu Comarcal de Berga, l'església de Santa Eulalia, el Passeig de la Industria, el Carrer de la Ciutat, la Plaça Forn, etc.  

L'altre punt d'interes situat a uns 5 quilòmetres del nucli de la ciutat és el Santuarai de la Mare de Déu de Queralt.  

El Santuari de la Mare de Déu de Queralt està catalogat dins del grup de les Mares de Deú trobades, com moltes altres en el territori del principat de Catalunya. Segons la llegenda un pastor de vaques que seguia a un animal perdut del seu ramat, el trobà en un reco de la muntanya de Queralt ajonollat enfront d’una imatge de la verge. Agafar l’imatge I la va guardar en el sarró, quan va arribar a la masia del propietaris del ramat, obri el sarró per ensenyar la imatge i per sorpresa de tothom la imatge habia desaparegut. 

Al dia següent va tornar al mateig lloc de la muntanya on habia trobat la verge, novament va tornar a guardar la imatge de la verge en el sarró i tornar a la masia per ensenyar la figura. Per segona vegada habia desaparegut.

L’andemà tota la familia i el personal de la masia es desplasar-en al lloc de la trobada i com era d’esperar hi trobaren novament a la figura de la verge. A leshores el propietari del ramat i la masia decidí construiri una capella.

A finals del s.XIV en Francesc Garreta,  un ric comercian del Bergueda,  fa construir el primer santuari.  L’església actual, d’estil barroc, es va inaugurar el 21 d’octubre de 1741. A primers de la Guerra civil espanyola de 1936 el santuari fou asaltat i incendiat. Durant anys va estar en ruines fins que el 1966 es va restaurar el campanar I la fraçana principal. Al llarg de la decada dels 90 varen restaurar l’interior de l’església, donant-li l’aspecte actual.

Numbrosses són les excursions a peu des del santuari per visitar les capelles construides en honor de Sant Jaume, Sant Jacint, Sant Antoni, Sant Joan, Sant Ignaci, Sant Marc, Capella dels Dolors i Cova de la Troballa.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s’incorpora en aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament, són els bolets amb totes les seves varietats comestibles.

Tampoc podem oblidar les postres casolans.

Restaurants:

Rest. de Queralt

Tel. 93 821 38 28

Santuari de la Mare de Déu de Queralt

Enllaços:

www.turismeberga.cat 

BADALONA ROMANA - BETULO

De Barcelona: A 11 Km.

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha al destí d'avui, el punt de trobada amb la família o els amics serà el vestíbul del museu de Badalona, situat a la plaça de l'Assemblea de Catalunya,1

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista del Maresme en direcció cap a Mataró i deixar la via ràpida per la sortida de Badalona Centre. Arribant al primer semàfor s'ha de girar a la dreta per l’avinguda del President Companys. Després de fer uns 200 metres arribareu a la cruïlla amb el carrer del Germà Juli. Girareu a la dreta i a uns 50 metres també a la dreta ja es pot veure el Museu de Badalona.

En aquest punt serà el moment d'intentar localitzar un aparcament pel vostre vehicle.

Història:

Uns dels primers assentaments humans de Badalona i les rodalies foren els poblats ibers que ocuparen el turó de les Malesas i del Boscà a partir del s.VII a.C. Formaven part de la tribu dels laietans, com la majoria dels assentaments ibers del Maresme. En ells hi havia  els poblats de Montgat, el del Castell Ruf i el de Puig Castellar.

A finals del s. III a.C els laietans estaven en plena decadència i començà l’arribada i posteriorment conquesta de la Península Ibèrica per part dels romans. Els romans varen entrar per Empúries l’any 218 a.C i començaren a crear diversos assentaments humans al llarg de tota la costa fins arribar a la comarca dels Laietans on fundaren la ciutat de Bétulo, que en el temps arribà a ser una de les ciutats romanes més importants, fins i tot, més que la seva veïna Barcino (Barcelona).

Bétulo era una ciutat emmurallada de forma rectangular de 410 per 265 metres. Seguia les normes urbanístiques de les ciutats romanes de l’època i disposava d'un gran conjunt de torres de defensa. L’accés a la ciutat es feia per la famosa Via Augusta.

L’arribada dels romans a terres dels laietans modificà la manera de treballar les terres i Bétulo no en va ser una excepció. Els terratinents romans dedicaren els seus esforços al cultiu de la vinya. Gràcies a aquesta dedicació agrícola aconseguiren fer de Bétulo, a finals del s.I a.C, un dels centres exportadors de vi més important de l'Imperi Romà Occidental.

En un dels moments de major ressorgiment econòmic, la ciutat de Bétulo va arribar a tenir una població de quasi 15.500 habitants.

A finals del s.XV dos esdeveniments  posaren a la ciutat de Badalona en primera línia de la història. El primer fou al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la part alta del municipi i al peu de la serralada del litoral on l’any 1491 els Reis Catòlics donaren el seu suport a Cristófol Colom per l’aventura del decorriment d’Amèrica. El segon fou dos anys després, concretament el mes d’abril de 1493, quan reveren en el mateix monestir a Colom a la tornada del primer viatge a les Índies Occidentals.

Visita:

La visita a les termes romanes de Badalona comença al subsòl del museu. És un espai  d’una superfície aproximada de 3.500 m2. Els visitants accedeixen per unes passarel·les enlairades a les diferents estances de les termes de la ciutat com: el frigidarium, el tepidarium i el caldarium.

El conjunt arqueològic està datat a finals del s.I d.C i s'hi poden observar diverses parets estucades i pintades, les conduccions d'aigua calenta i restes de paviments. Al llarg del recorregut disposareu de panells informatius de cadascuna de les estances. Tot l’entorn està il·luminat i ambientat amb elements museístics, per donar més realisme al conjunt.

La visita segueix per un nou espai museïtzat on podreu contemplar dins d’un conjunt de vitrines una gran quantitat d’objectes trobats a les diverses excavacions fetes a la ciutat de Badalona. D’entre tots s'han de destacar: la Venus de Badalona, la tabola hospitales i les pollegueres de la porta de la ciutat.

A continuació gaudireu d’un audiovisual explicatiu de la vida de la Badalona del s.I. Després passareu per la zona on hi havia el fòrum de la ciutat. Podreu observar-hi  restes d’edificis d’habitatges, amb botigues a la planta baixa, situats ambdós costats d’un carrer menor. També ha quedat al descobert el clavegueram.

Després descobrireu el Decumanus Màximus i el Cardo Màximus. Entre altres restes podreu veure un dipòsit d’aigua, una estança d’una casa, un taller de ceràmica, etc.

Acabada la visita al museu podeu arribar-vos a veure el jardí de Quint Licini. És un espai situat a uns 50 metres del museu que es troba en al subsòl d’un edifici. Un treballat audiovisual us donarà una idea de com eren els jardins de la casa d’aquest noble romà.

Gastronomia:

La ciutat de Badalona està en plena línia de la costa Mediterrània, per això té  una gran varietat d’estils de cuina d’arreu. Podreu trobar en els restaurants de la zona des de la típica cuina marinera, passant per la de l’interior i la importada de moltes procedències.

Restaurants:

No cal recomanar-vos un restaurant en concret ja que podeu arribar-vos al Port de Badalona on trobareu tot tipus de restaurants.

Enllaços:

www.museudebadalona.cat

MUSEU DE LES MINES DE CERCS

De Barcelona: A 84 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui serà a l’àrea de servei de Montserrat que està a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa,  a uns 38 Km de Barcelona a l'alçada de Vaquerisses.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la cap a Sabadell, Terrassa i Manresa.

Després de Manresa s'ha de continuar per l'eix del Llobregat  E-9 / C-16 i es passa a prop de les poblacions de Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

Seguireu per l’eix del Llobregat en direcció al túnel del Cadí. A uns 3 Km del poble de Cercs, un cop passada la central tèrmica, hi ha un desviament a l’esquerra, molt ben indicat, que porta a Fígols.

Atenció! la carretera és estreta, però està ben asfaltada. Hi ha moltes corbes i en pocs quilòmetres s’enlaira gairebé 400 metres. El primer nucli de població que trobareu és la colònia minera de Sant Corneli, primer lloc de parada de l'excursió.

Història i Visita:

A mitjans del s.XIX i principis del s.XX començà a Catalunya l’anomenada Revolució Industrial. Al Berguedà es descobrí l'existència de lignits (carbó) d'alta qualitat, material imprescindible pel funcionament de les màquines de vapor d’aquella època.

La necessitat d’obtenir aquest material promogué la creació de noves mines i l’establiment de colònies de treballadors a la boca de les explotacions. En conseqüència naixeren Sant Corneli, La Consolació i Sant Josep. La companya “Carbones de Berga, S.A.” es convertí en la principal empresa explotadora dels recursos miners de la zona.

Per les necessitats de transportar el carbó fins els consumidors més importants, com la floreixen Industria de les zones de Barcelona i rodalies, es construïren les línies del ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola de Berguedà i de La Pobla de Lillet a Guardiola de Berguedà. Aquesta última es construí per subministrar carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro de Castellar de n’Hug. 

A l’any 1991 la colònia minera de Sant Corneli finalitzà la seva activitat. A l'actualitat és l’única de la comarca del Berguedà que manté l'esperit miner, encara molt present en la gent de Cercs i Fígols. El record d'aquell estil de vida i de treball es manté avui  en dia gràcies a la inauguració l’any 1999 del “Museu de les mines de Cercs”.         

L’edifici del museu, fou fins l’any 1930 la seu d’una comunitat de monges que s’encarregava de l’ensenyament, dels menjadors comunitaris i de la guarderia del personal de les mines. Posteriorment fou transformat en biblioteca, cafè, barberia, cinema i habitatges. 

Quan entreu al museu el primer que trobareu serà la recepció, on hi venen les entrades, llibres monogràfics de les mines, postals i records. La visita comença per la sala de la dreta on us explicaran les característiques del carbó que s’extreia de les mines, treballs de manteniment, transport del carbó, sistemes de seguretat i la infermeria. Al fons de la mateixa sala un audiovisual transporta el visitant a la vida minera del Berguedà de primers del s.XX.

La part esquerra del museu dóna a conèixer la vida familiar i social dels miners, l’escola, el dispensari, les reivindicacions laborals dels minaires i la història de l'empresari i fundador de les mines de Fígols. A l’exterior i a tocar del Museu hi ha l’entrada d’un  domicili miner dels anys 40 el qual està decorat amb els mobles i estris de l’època.

Finalitzada la visita al museu, el següent pas a fer serà el recorregut per l’interior de la mina de Sant Romà, on coneixereu mitjançant escenografies, l’evolució de les condicions de treball al llarg de 150 anys.

La visita a l’interior de la mina per un recorregut de 200 de galeria es fa amb un ferrocarril miner restaurat. El trajecte de sortida es fa a peu, acompanyats de monitors que expliquen a la concurrència les diferents etapes de la mecanització dels treballs miners.

Després de dinar, podeu dirigir-vos al jaciment paleontològic de Fumanya, situat a les mines a cel obert de Fígols. Les activitats d’extracció minera varen deixar al descobert una paret de pedra calcària amb unes 400 petjades de dinosaures de diferents especies,  principalment de tiranosaures, grans herbívors  de més de 30 metres de longitud  que es reunien en  grups. Van viure a la zona fa més de 65 milions d’anys.

Gastronomia:

Com altres vegades en aquesta ruta no parlarem de plats. Més aviat parlarem del  “Restaurant”. A 100 metres de l’aparcament direcció al centre del poble, al final d’un carrer que fa pujada, trobareu el restaurant Santa Bàrbara. D’entrada us sorprendrà el soroll i la quantitat de gent que hi trobareu, però passeu de l'ambient i disposeu-vos a gaudir d'un dinar pantagruèlic.

No cal demanar la carta, no en tenen, hi ha  un menú preestablert. Un primer plat de taula d’embotits acompanyat d'amanida, d’escalivada i d’esqueixada. Un segon plat a triar entre tres possibles, no deixeu de provar l'escudella i carn d’olla. Un tercer plat a triar d’entre altres tres.

Per a les  postres, uns bunyols de poma regats amb moscatell, i cafè. La relació preu producte és excepcional. 

Recomanable encarregar taula, sigui el dia que sigui.

Restaurant Santa Bàrbara

Tel. 939 248 179

 Enllaços:

www.elbergueda.org