dimecres, 10 de juliol del 2024

MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS


De Barcelona:
 
A 20 Km 

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha fins  arribar al monestir, el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta del centre d'informació turística .

Com arribar-hi:

A conseqüència de la gran varietat d'accessos per carretera amb el Vallès Occidental des de Barcelona, es fa complicat recomanar-vos una ruta determinada per arribar - hi.

Però, per seguir el costum d’indicar-vos un recorregut d'accés al destí d'aquesta sortida us recomanaré el de l'arrabassada. Per accedir a la carretera del mateix nom o la BP-1417 haureu de dirigir-vos a la Ronda de Dalt i a l'alçada de l'antic Hospital Militar trobareu l'inici de la carretera de l'arrabassada.

Després de fer uns 5 quilòmetres deixareu a l’esquerra el desviament que porta al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Cal seguir recte en direcció cap a Sant Cugat del Vallès i després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al vostre destí. Ara sols haureu de seguir els indicadors que us portaran al monestir. 

Història:

Sembla ser que el monestir va ser construït sobre les restes d'un antic assentament militar romà anomenat Castrum Octavianum, segons les descobertes en les excavacions fetes en el recinte monacal.

En el segle V ja existia en aquest indret un recinte religiós dedicat a Sant Cugat, víctima de les persecucions de Dioclecià, on hi havia una reduïda comunitat de monjos.

Com a conseqüència de la gran afluència de pelegrins per visitar les restes del Sant, s'anaren construïnt als voltants del recinte diverses ampliacions d'edificis els quals a l'any 717 foren destruïts en una invasió sarraïna. 

Es creu que sobre l'any 777 el rei de França Carlemany, devot de Sant Cugat, començà a reconstruir el monestir. A l'any 785 es va nomenar el primer abat, Deodat, que amb 12 monjos de l'orde de Sant Benet fundà la comunitat. A la vegada els varen donar possessions i castells per a la seva subsistència.

Com a conseqüència de les incursions militars sarraïnes a l'any 852 el recinte religiós fou completament arrasat. Després d'aquest succés fou ràpidament reconstruït per l'abat Donadeu.

A partir d'aquesta reconstrucció el monestir passà per una etapa de creixement fins que a l'any 985 un nou atac dels sarraïns, capitanejats per Almanzor, afectà part de les instal·lacions i morien l'abat Joan i dotze monjos. A l'any següent l'abat Odó va refer el monestir i recuperà les propietats.

Durant els successius segles les terres i propietats del monestir augmentaren tant que obligaren a crear a finals del segle XII quatre divisions territorials anomenades: Vallès, Penedès, Llobregat i Palau destinades a millorar el control i l’administració de les propietats.

Gràcies a les bones relacions entre el rei i la noblesa, el poder econòmic i el polític del monestir varen augmentar considerablement, fins que el rei Jaume I concedí nous privilegis amb la intenció de fer del monestir de Sant Cugat un contrapoder al bisbe de Barcelona. 

Al llarg d’alguns segles els abats entraren en diversos litigis amb el Bisbe de Barcelona, per la possessió de les terres,  esglésies i monestirs  fins que a l’any 1247 un tribunal eclesiàstic nomenat pel papa Gregori IX pronuncià una sentència que donava la raó al bisbe.

A mitjans del segle XIV, durant el regnat de Pere III i promogut per l’abat Busquets, s’iniciaren les obres de fortificació del monestir, aprofitant restes de muralles existents i afegint-hi diverses torres de defensa. Al segle XVI l’abat Despuig amplià la muralla amb dues torres poligonals als extrems de l’actual carrer de la Torre.

A partir de l'abat Pere Busquets els abats començaren a ser nomenats pels reis o el papa i no per la comunitat com havia estat fins  aleshores. Aquest fou el punt d'inflexió on començà la decadència del monestir.

Passaren els anys i la unió entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella propicià que Castella nomenés els abats propers a la seva ideologia, començant així un estudiat procés de castellanització del monestir  fet que va provocar la lluita dels monjos  per evitar-ho.

Entre els segles XII i XIII els monjos del monestir arribaren a ser una cinquantena. Aquesta xifra es va reduir a una vintena a principis del segle XIX, fins que a l'any 1835 a causa de la llei de desamortització la comunitat religiosa abandonà el recinte monacal. 

A l'any 1851 la Comissió de Monuments Històrics decidí la seva restauració.  

Visita:

La visita al monestir de Sant Cugat comença a la Torre del Portal Major, un dels punts d'accés  al recinte a l’edat mitjana. En aquest portal hi trobareu l'Oficina d'Informació i Turisme, lloc on us donaran la informació necessària per fer-hi una visita, que pot ser pel vostre compte o en visita guiada.

A la dreta de la Torre del Portal Major es troba el Palau Abacial. És aquest un edifici de finals del s.XIV amb una estructura típica dels palaus del gòtic català el qual formava part integrant del recinte emmurallat del monestir.

Darrere de l'Oficina de Turisme hi ha una plaça de reduïdes dimensions on hi trobareu l'entrada al Museu de Sant Cugat i a la vegada l'accés al claustre del monestir. En aquest punt  es poden adquirir les entrades per visitar el recinte interior.

Un dels elements arquitectònics més rellevant és el claustre. Fou construït al s.XII i és un clar exponent del romànic català. Al s.XV s'hi construí un segon pis i l'atri d'entrada.

El claustre és de planta rectangular i cadascuna de les quatre galeries té uns 30 metres  . Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt, separats per columnes en grups de cinc arcs. Cada arc està suportat per un conjunt de dues parelles de columnes amb els seus corresponents capitells, profusament decorats amb representacions d'animals i escenes bíbliques.

A l'interior del pati del claustre hi podreu veure una font circular i les restes d'un temple primitiu del s.V. La creença popular situa en aquest temple el lloc on s'hi va enterrar i es venerava a Sant Cugat. És imprescindible fer una passejada per les galeries del claustre seguint les indicacions del fulletó que faciliten a l'Oficina de Turisme o del guia en el cas de fer una visita concertada. A la galeria de llevant trobareu l'escala d'accés al pis superior.

A la galeria de migdia hi ha una porta d'accés a l'església. La construcció de l’església durà diversos segles i en conseqüència l'estil constructiu d'inici fou el romànic i el d'acabament el gòtic. És un edifici de plata basilical format per tres naus paral·leles de gairebé la mateixa alçada de sostre, amb una absidiola al final de cada nau i un cimbori octogonal que conté una finestra a cada cara.

A la façana principal de l'església, construïda a la meitat del  s.XIV, s'intueixen les tres naus que formen el conjunt de la basílica. Sobre la portalada principal, que està formada per arcs ogivals en degeneració, hi ha un magnífica rosassa de 8,2 metres de diàmetre. Ambdós costats hi trobareu dues rosasses de dimensions més reduïdes que donen claró a les naus laterals.

És imprescindible passar-vos una bona estona admirant els diferents elements decoratius de l'interior de l'església com: les capelles, els retaules, el cimbori, el campanar, l'òrgan de la capella de la Pietat, etc. Acabada la visita al recinte del monestir no deixeu de fer una passejada per l'exterior on hi podreu veure les muralles, la Creu del Terme, la part exterior de les absidioles i la fortificació militar romana del segle IV.   

Gastronomia:

És la clàssica de les terres de muntanya de variats sabors i moltes calories com: les escalivades, les carxofes a la brasa, els cargols de la casa, les sopes, els entremesos, etc.

Com a plats forts no es poden oblidar les carns a la brasa com: les costelles i l'espatlla de  xai, les galtes de porc, els peus de porc, el conill, la botifarra i el pollastre. Tota aquesta vianda acompanyada de patates, carxofes o mongetes del ganxet amb cansalada.

De postres, les de sempre: la crema catalana, el pastis al whisky, etc.

Restaurants:

Can Borrell (Masia  a dos quilòmetres de Sant Cugat)

Tel. 93 692 97 23

Sant Cugat del Vallès

Enllaços:





dimecres, 3 de juliol del 2024

SANT JAUME DE FRONTANYÀ


De Barcelona: 
A 122 Km.

Punt de trobada:

En aquesta sortida el punt de trobada amb els amics o la família serà a Cal Rosal. Aquest punt de l’antiga C-16 és el poble abans d’arribar a Berga, conegut per gairebé tothom pel mercat del bolet, que  fan a peu de carretera, en l’època del preat producte culinari.

Precisament, per la gran afluència de gent, trobareu tres o quatre bars on podreu fer un bon esmorzar. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de Barcelona a Manresa. Desprès de fer uns 55 quilòmetres, la ciutat de Manresa quedarà a la vostra esquerra. Seguireu per l’autovia E-9 que a l’actualitat ja està completament oberta fins  la població de Berga. Deixareu Berga i seguireu en direcció cap a Guardiola de Berguedà. Però molta atenció, un cop passat el primer túnel hi ha una cruïlla de carreteres i haureu de seguir per la que porta a Vilada i Borredà. Passareu per un pont que travessa el pantà de la Baells.

Arribant a Borredà haureu d’estar atents, ja que passat el poble queda a l'esquerra una cruïlla que porta directament a Sant Jaume de Frontanyà. Després de 8 quilòmetres arribareu al destí. És el poble més petit de Catalunya.

Història:

Quasi al centre de la serra del Catllaràs, accident geogràfic integrat dins del conjunt del prepirineu català, situat a la comarca del Berguedà, trobareu el municipi de Sant Jaume de Frontanyà.

Segons els estudiosos de la zona atribueixen el nom de Frontanyà a la romanització de la Hispània romana. En aquella època, hi havia el costum de donar a les terres el nom del propietari. En aquest cas Frontinianus és un nom de baró de procedència llatina, molt habitual en aquestes contrades.

Però, va ser l’any 905 quan apareixeran als manuscrits les primeres dades sobre Sant Jaume de Frontanyà en els que constava la consagració de la primitiva església. Ja en aquella època s’esmentà a Frontanyà com un entorn on hi havia masies aïllades.

La falta de dades escrites, a causa de les espoliacions  de documents sofertes al llarg dels segles XII al XVI, no permet  afirmar en quin any s’establí una comunitat de clergues subjectes a les regles de Sant Agustí dins el nucli de la primera església.  A l’any 1140 el prior Ramon Arnau va fer construir una nova església, més gran i més important en un lloc més adient, al voltant de la qual i construïren el nou priorat.

A partir d’aquest moment Sant Jaume de Frontanyà passà per diferents etapes de prosperitat i decadència. Va ser entre la segona meitat del segle XII i la primera del Segle XIV, quan el municipi entrà en una etapa de prosperitat arribant a tenir fins a 300 habitants. L’economia depenia principalment de la pagesia i la ramaderia, però com és de suposar també existien oficis associats com: ferrers, paletes, fusters o comerciants. 

Novament el Priorat de Sant Jaume passà per una etapa de decadència, quan el papa Climent VIII decidí extingir els monestirs de canonges. Posteriorment sobre l’any 1593 el monestir de Sant Jaume passà a mans del bisbat de Solsona, de nova creació.

Durant els successius anys la població del municipi seguia davallant, adaptant-se als diferents esdeveniments històrics com: la guerra de la Independència, la Segona República Espanyola o la Guerra Civil de 1936. Però malgrat tot, el factor més important de la despoblació fou la forta emigració a les ciutats properes, i la deficient comunicació amb la resta dels pobles dels voltants. L’any 1978 la pista forestal que unia el poble amb Borredà i la Pobla de Lillet va ser asfaltada. A l’actualitat  té un cens de 31 habitants.

Visita:

El primer que trobareu a l'arribar a Sant Jaume de Frontanyà és un aparcament de cotxes. Deixeu el vostre i comenceu a caminar en direcció a la plaça de l’Ajuntament. El poble està format per dos carrers que arranquen de la plaça. El primer va en direcció nord i és el començament del camí que porta al Pla del Cingle. El segon va  en direcció a ponent i segueix la carretera que porta a Borredà.

A la plaça, i en un petit repetjó que formen la unió dels dos carrers, trobareu l’edifici de la església de Sant Jaume. Aquesta construcció és un dels millors exponents del romànic català del segle XI, de planta en forma de creu llatina i d’una sola nau. Tant en el fons de la nau central com als extrems del transsepte hi trobareu un absis. La nau central i la del creuer estan construïdes en volta de canó. La construcció de l’edifici es va fer amb petits blocs de pedra escairats que redueixen la seva dimensió a mesura que la volta del sostre  arriba al seu centre.

No deixeu de contemplar una bona estona l’absis central. Està decorat amb un conjunt de cinc nínxols que arranquen des de terra fins el començament de la volta en forma de quart d’esfera. A tres d’aquests nínxols hi ha oberta una finestra. Les parets de les absidioles són llises i a la part superior hi ha una petita finestra  doble.

En el centre del transsepte i a la part alta podreu veure la cúpula. Fixeu-vos en la curiosa forma d’adaptació d’aquesta amb els arcs laterals.

La part exterior de l’edifici, gairebé millora la de l’interior. A la façana de llevant podreu admirar els tres absis, decorats a la part alta amb un conjunt de bandes llombardes. El cimbori, instal·lat sobre el creuer, està format per dotze cares i té una coberta de forma piramidal. La part alta està decorada amb una galeria de finestres cegues.

A la cara de ponent trobareu la façana principal. L’entrada està formada per una porta de doble arcada de mig punt. Més amunt hi ha una finestra circular i una petita obertura en forma de creu. Finalitzant la façana principal es troba el campanar, construït a finals del segle XVI el qual està format per un parell d’arcs en forma de mig punt on s’hi recullen les campanes.

Un cop feta la visita a l’església hi ha dues opcions per fer gana i anar a dinar. La primera i alhora la més descansada és fer una volta pels dos carrers del poble i decidir a quin dels dos restaurants voleu anar. La segona opció entre d’altres, seria fer una petita excursió a peu pels voltants. Jo us proposo fer un circuit de 4,5 quilòmetres que surt de l'església, segueix pel carrer en direcció nord i que us portarà al Pla del Cingle, Can Frontanyà, el Santuari dels Oms i tornar. Té una durada aproximada d’1 hora i 30 minuts. A la pàgina web www.santjaumedefontanya.net, trobareu la informació d’aquesta ruta a peu i d’altres. 

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la cuina tradicional catalana. Utilitza els productes clàssics on els derivats del porc i l’aviram de corral són els principals ingredients, acompanyats d’un toc de modernitat. Podreu gaudir dels peus de porc amb naps, pollastre amb prunes, l’amanida del pastor, xai al forn o a la brasa, conill amb prunes i castanyes, civet de porc senglar i estofat de cua de bou, entre d’altres. 

Per postres les que no hi poden faltar mai en una taula de la cuina tradicional catalana,  les postres de músic, cremes i flams de la casa i gelats originals com els de praliné, etc.

Restaurants:

Fonda Antiga Casa Marxandó

Carrer Baix, 7

Tel. 938 23 90 02

Sant Jaume de Frontanyà

Restaurant Ca l’Eloi

Carrer de Dalt, 3

Tel. 938 23 90 06

Sant Jaume de Frontanyà

Enllaços:

www.altbergueda.com





dimecres, 26 de juny del 2024

GOMBRÈN I SANTUARI DE MONTGRONY


De Barcelona:
A 120 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar la carretera C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, lloc on esmorzareu. 

Cal seguir en direcció cap a Ripoll i Campdevànol. Quan entreu al poble de Campdevànol haureu d’estar atents als indicadors de carreteres ja que haureu de desviar-vos a l’esquerra i seguir  per la carretera GI-401 en direcció cap a Gombrèn, Castellar de n’Hug i La Pobla de Lillet.

Després de fer uns 8 quilòmetres, per una carretera en molt bon estat, s'arriba al poble de Gombrèn.

Història:

Els primers documents on s’esmenta al poble de Gombrèn són de l’any 918. Un dels personatges llegendaris relacionats amb el municipi de Gombrèn fou el comte Arnau.

A pocs quilòmetres del poble  hi ha el castell de Mataplana, cap i casal de la família del comte. Durant molt de temps Gombrèn desenvolupà una economia de subsistència dedicada a l’agricultura i la ramaderia, fins que a l’any 1860, gràcies a alguns anys de bonança econòmica a la zona, el cens del poble arribà als 1.251 habitants.   

Visita:

El poble de Gombrèn està situat a 919 metres d’altitud. Fou fundat pels comtes de Mataplana l’any 1278 i encara manté, en el seu reduït nucli urbà, un conjunt de carrerons d'un encantador aire medieval, com l’anomenat carrer dels porxos.

Després de fer una passejada pel carrer dels porxos i rodalies, us podeu dirigir al museu del comte Arnau, que es troba al carrer Carbasser . Per fer la visita haureu de trucar al telèfon que hi ha en un fulletó penjat a la porta del museu. Es tracta d’un recinte de reduïdes dimensions, situat  en el primer pis de l’edifici del Casal Cultural. Els elements exposats expliquen, d’una forma molt senzilla, la vida i miracles del famós comte.

Acabada la visita als diferents llocs d’interès, agafareu de nou el vehicle per dirigir-vos al castell de Mataplana. Per arribar-hi haureu de dirigir-vos en direcció cap a  la Pobla de Lillet. A uns dos quilòmetres del poble de Gombrèn trobareu a l’esquerra de la carretera i dalt d’un turó les ruïnes del castell.

Era la residència dels Mataplana, important família de senyors feudals i un dels llinatges més antics de la noblesa catalana de la qual el mític comte Arnau n’era membre.

A partir de l’any 1986 la Generalitat de Catalunya inicià les excavacions en aquest reduït turó, fins deixar al descobert la totalitat del perímetre del castell i les cases on residien els servents dels senyors.

A molts pocs metres del castell hi ha l’ermita romànica de Sant Joan de Mata, construïda a meitat del segle XIII, i restaurada l’any 1969. A l’interior de l’ermita, a l’absis, encara es conserven dues pintures de l’època. Dues taules policromades procedents de Sant Joan s’exposen actualment: una al Museu Episcopal de Vic i l’altra al Museu d’Art de Catalunya. Podreu fer una visita guiada del recinte medieval del castell trucant al tel. 972 730 300.

Feta la visita al castell dels Mataplana us podeu dirigir al vostre objectiu principal, el Santuari de Montgrony. Per arribar-hi s'ha de tornar en direcció a Gombrèn i a uns 800 metres del castell hi ha un desviament a l’esquerra amb la indicació del Santuari.

Situat a 1408 metres d’altitud i just a la part alta d’un magnífic penya-segat hi trobareu, primerament,  l'hostatgeria del Santuari. L’accés al recinte es fa per una entrada en forma d’arc circular sota d’un nou edifici de planta i pis. Seguidament s'accedeix a un ampli pati. Al costat esquerre una llarga escala porta a la capella del Santuari de Santa Maria de Montgrony.

A un altre costat del patí hi trobareu l’hostatgeria-restaurant on es pot fer un bon àpat. També s’hi pot fer una estada d’alguns dies.

Un cop confirmada la reserva de taula per dinar, és el moment d'iniciar la pujada de les escales que porten al Santuari. 

Integrada a la roca del penya-segat i assentada en un reduït replà hi ha la petita ermita de Santa Maria. Una treballada reixa de ferro forjat separa  la capella de la verge i el seu altar  dels dos únics bancs de fusta que es troben a  l'interior. A l’esquerra de la sala una empinada escala de fusta porta al cor. A la paret de la dreta una petita finestra de forma quadrada il·lumina el recinte.

Després de passar una estona dins del Santuari intentant descobrir alguna cosa en especial, toca sortir a l’exterior per enfilar les escales que trobareu a la dreta de la sortida i que us portaran a l’altiplà que està sobre del penya-segat del Santuari. A la dreta del camí divisareu, després de caminar uns 100 metres,  l’església de Sant Pere de Montgrony.

A diversos documents  de principis del segle XII consta que en aquella època l’església de Sant Pere ja formava part dels dominis del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És un edifici d’una sola nau, amb  sostre de volta de canó, un absis a la capçalera i dues absidioles laterals. Al costat sud i just sobre d'una l’absidiola lateral hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls.

La porta està situada a la paret lateral sud on un atri cobert amb una volta de canó protegeix l’entrada al recinte principal. Possiblement fou construït a principis del segle XIII.

L’interior de l’església és de parets de pedra vista sense cap tipus de decoració i com  a la majoria d’esglésies romàniques d’alta muntanya, durant molts anys quedaren abandonades i posteriorment espoliades de les pintures i retaules. En el cas de Sant Pere de Montgrony es poden trobar al Museu Episcopal de Vic dos laterals d’altars policromats de finals del s.XIII i XIV. També s’ha pogut localitzar un Crist Crucificat del s.XIII el qual actualment està exposat  al Museum de New Haven dels Estats Units.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.

De postres els clàssics: les  postres de músic, gelats de tot tipus, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:

Santuari de Montgrony

Hotel-Restaurant

Tel. 972 198 022

Enllaços:

www.elripolles.com








dimecres, 19 de juny del 2024

CASTELL-MONESTIR DE SANT MIQUEL D'ESCORNALBOU


De Barcelona: 
A 125 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel que està a l'autopista del Garraf  C-32 a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 amb direcció cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.

En aquesta última població, després del peatge, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 en direcció cap a Tarragona i València. A uns 13 quilòmetres de Tarragona hi ha la sortida 37 (Cambrils). Sortireu de l'autopista i just passada la barrera del peatge trobareu la carretera comarcal T-312. Cal girar a la dreta direcció cap al poble de Montbrió del Camp.

A Montbrió s'ha d'estar atent als indicadors de carretera ja que  heu d'entrar al poble i un cop a la rambla s'ha  de girar a la dreta, seguint els senyals que porten al poble de Riudecanyes. Quan arribeu al  poble de Riudecanyes, seguireu amb atenció els rètols  que porten al castell d’Escornalbou. Un cop allà podreu deixar el cotxe en una gran esplanada que s’utilitza com aparcament.

La Història i La Visita:

A uns 2 Km a ponent del poble de Riudecanyes i dalt d’un turó, el castell - monestir de Sant Miquel d’Escornalbou domina la baronia.

És un castell-monestir fortificat i per accedir a l’interior del recinte haureu de passar per una porta oberta a la muralla. A sobre de la porta hi ha una lletra T que simbolitza l’arquebisbat de Tarragona, primers propietaris del monestir, i a Santa Tecla patrona de la ciutat. 

Però la història d’aquest punt geogràfic ve de més antic. La regió estava dominada pels sarraïns des del segle VIII, que construïren una torre de guaita i defensa sobre les runes d’un castell romà del segle III. Durant la reconquesta  el territori va dependre del senyor de Siurana i el 1162 els exèrcits del rei Alfons I varen conquerí la zona, sota el comandament de l'Albert de Castellbell, senyor de Siurana. 

Expulsats els sarraïns, el rei encarregà a Albert de Castellbell la repoblació de la regió, amb la condició de construir al cim del turó d’Escornalbou un convent de canonges Agostins, iniciant així la baronia d’Escornalbou.

Durant més de 60 anys la baronia va estar regida per diferents comunitats religioses i els territoris anaven  colonitzant-se sota la tutela de diferents senyors feudals. Fins que, en el 1240, l’església va ser consagrada i les terres de la baronia comprenien els pobles de Vilanova d’Escornalbou, Colldejou, Pedrell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella, Riudecanyes, Rifà de Peu, etc. Fins arribar a tenir 101 quilòmetres quadrats de superfície.

L’any 1574 ja que sols hi quedava un canonge, el Bisbat de Tarragona oferí l’edifici als franciscans i les rendes de la baronia a la Universitat de Tarragona. De nou varies comunitats es varen anar alternant en el monestir, fins que al 1648  el Papa autoritzà a una rama dels franciscans a fundar un col·legi de missioners en el castell-monestir d’Escornalbou. 

Després de més de 200 anys de participar en la història de la regió i de nous canvis de comunitats religioses, arribà el 25 de Juliol de 1835 i els franciscans abandonaren Escornalbou després de la cremada de convents de Reus i de la desamortització de Mendizábal.

Una nova etapa d'esdeveniments militars i polítics fan que el Castell-Monestir d’Escornalbou, de nou, vagi en decadència. 

A l’any 1910 el castell fou comprat per l’industrial tarragoní Eduard Toda. A partir de llavors començà la restauració per transformar una part del castell en una mansió senyorial, amb les comoditats de principis del segle XX. Posteriorment el Sr. Toda el va cedí al bisbat de Tarragona. Després el bisbat el va vendre a la família Llopis, també de Tarragona i aquests el varen vendre al Banc Urquijo l’any 1979. Actualment és propietat de la Generalitat i la Diputació de Tarragona.

En destacarem la biblioteca i una col·lecció de gravats i ceràmiques. El recorregut per les estances de la zona habitada i la biblioteca estan dins de la visita guiada. També podreu visitar el claustre, la sala capitular i l’església.

Després de l'audiovisual i la visita guiada, podreu arribar-vos a l’ermita de Santa Bàrbara. Malgrat el 5 minuts de camí costerut per arribar-hi, des d'aquest punt podreu gaudir d’una de les vistes més boniques de la plana de Tarragona.

Gastronomia:

És la típica de la plana del Camp de Tarragona: conill amb cargols dolços i picants, el petaco, amanides amb romesco, el botifarrot, les faves de gitano, són plats tradicionals i de molta solera.

De postres la coca de vidre, torrades de Santa Teresa, menjar blanc, etc., per acompanyar-ho no pot faltar-hi el moscatell de Montbrió. 

Restaurants:

Torre dels Cavallers

Ctra. de Cambrils a Montbrió

Tel. 97783 60 53

Montbrió

L’Horta Florida

C/ Nou, 38 bis

Tel. 977 81 40 00

Montbrió

Enllaços:

www.baixcamp.altanet.org