AGRAMUNT - Comarca de l'Urgell

De Barcelona: 121 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de deixar l’autovia A-2 a la sortida 532. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. Passat Cervera haureu de deixar la A-2 per la sortida 517 (Agramunt – Pons i Andorra) per la L-303. Arribant a Agramunt haureu de localitzar la plaça del Pou, lloc on hi ha l’Oficina de Turisme.

Per fer la visita guiada haureu de trucar al Tel. al 672 616 752 i encarregar la visita.

A uns 50 metres de l’Oficina de Turisme i a tocar del riu Sió trobareu un gran aparcament per deixar-hi el vehicle.

Història:

La història d’Agramunt comença a l’any 1070 quan el comte d’Urgell Armengol IV expulsa als musulmans i fortifica la ciutat per protegir-se de les ràfies que aquests feien pel Pla d’Urgell i la Baixa Ribera.

La Vila d’Agramunt estava protegida per la muralla i el Castell. La muralla tenia un perímetre de 885 metres i una alçada de 3,20 metres i tenia quatre portals d’accés.

Sobre l’any 1163 lliures dels musulmans el comte Armengol VII concedeix a la vila una carta de població i diversos privilegis impulsant el desenvolupament econòmic i augmentant l’activitat comercial s’instal·la a la vila una important comunitat jueva. També s’inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria.

Sobre l’any 1128 ja es celebrava un mercat i les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l’any 1309.

La casa comtal dels Urgell fa d’Agramunt el seu cap i casal i crean una moneda pròpia. A principis del segle XV la casa d’Urgell desapareix i Agramunt queda com a cap de demarcació territorial. En els segles successius Agramunt participà en tots els esdeveniments rellevants de la història de Catalunya com la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, la guerra del Francès i la guerra Civil Espanyola.

A l’actualitat una de les industries per excel·lència de la Vila és la torronaire. Les primeres referències del torró d’Agramunt són de 1741 malgrat que es creu que ve de més antic. L’ofici de torronaire no era de dedicació plena ja que era un treball complementari a les feines del camp i a la vegada familiar, també  a les feines de pastisser.

El reconeixement al ofici de torronaire queda palès en un llibre de 1847 “Tratado completo i práctico de confiteria i pastelería” on es troba la recepta del torró d’Agramunt o Turrón de Miel. Durant els segles XIX i XX el torró d’Agramunt aconseguí popularitat i prestigi gràcies a la assistència dels torronaires a les fires de Nadal de Barcelona i a les fires i mercats.

A l’actualitat una de les marques torronaires de més prestigi i conegudes d’Agramunt són els Torrons Vicens. La marca fou creada per la família Vicens sobre l’any 1775 i al llarg dels anys el seu prestigi  va anar augmentant fins que a l’any 2000 per problemes econòmics  fou venuda a la família Velasco, un pastisser molt reconegut a la zona de Barcelona.

Durant 23 anys Àngel Velasco ha col·locat a la marca a nivell internacional amb una gran expansió i creació de botigues per arreu. Un dels grans èxits de la marca a sigut la creació d’un ampli catàleg de torrons passant pels clàssics i els de pistatxos, Chupa Chups, Mandarina, Xocolata blanca amb gerds, etc.

Un dels articles originaris d’Agramunt és la xocolata a la pedra de gran tradició a la comarca. Un dels fabricants reconeguts és xocolates Jolonch que a l’actualitat pertany a torrons Vicens.

Visita:

La visita guiada a la Vila d’Agramunt la començareu a l’Oficina de Turisme que està situada a la plaça del Pou. L’oficina de turisme és l’antiga caseta del que era una báscula per pessar carros i camions.

Les primeres passes us portaran a la Plaça del Torronaire on hi podreu veure un conjunt escultòric dedicat als torronaires. A tocar de la plaça hi ha el pont romànic que data dels segle XII o XIII, és un pont de dos arcs apuntats, està format per carreus de pedra tallada de diverses mides té una longitud de 33 metres i un amplada de 5 m.

Acabada la visita en aquest sector us dirigireu al Carrer de Sió o carrer Major que està a l’altre extrem de la plaça del Pou. Pel camí trobareu a la vorera de l’esquerra la casa de la xocolata. Els primers 50 metres del carrer de Sió no tenen massa importància, però al final el carrer gira a la dreta i enfront hi ha un edifici de tres plantes que era l’antiga Farmàcia Viladot, a l’actualitat és una casa rural.

Seguireu pel carrer de la dreta que és la continuació del carrer Sió. El costat esquerra del carrer i a la part baixa dels edificis trobareu una porxada amb comerços. Al final i a l’esquerra arribareu a la plaça de l’església on hi ha els dos edificis més emblemàtics d’Agramunt, l’Ajuntament i l’església de Santa Maria.

L’edifici de l’Ajuntament  va ser construït el 1761 és un edifici d’estil barroc amb porxos a la part baixa seguint la línia constructiva de la resta dels edificis de la plaça i del carrer de Sió. Sobre dels tres porxos de l’entrada hi ha una balconada d’uns 5 metres de llargada i dos balcons de petites dimensions. Damunt de les portes d’accés al balcó hi ha l’escut d’Agramunt fet de pedra.

A la part alta de l’edifici hi ha una línia de petites finestres acabades amb un arc de mig punt i de idèntiques característiques que els porxos de la planta baixa.

Acabada la visita externa de l’Ajuntament toca començar a parlar de l’església de Santa Maria d’Agramunt. La començaren a construir a mitjans del segle XII i després de varis afegits no acabaren les obres fins el segle XVIII. Es un edifici d’estil romànic, té una nau central i dues laterals on s’hi podem veure diverses capelles com la de la Verge del Roser i la capella de la Mare de Déu del Roser. Al final de la nau central hi ha l’absis principal i també dos laterals.

L’Accés al temple es fa per dues portalades d’estil romànic una d’elles és lateral i de dimensions reduïdes. La portalada principal fou acabada de construir a mitjans del segle XIII. Està formada per un conjunt de 8 arquivoltes amb degradació que descansen sobre 16 columnes per banda i que formen un conjunt que sobresurt de la façana.

Cada una de les arquivoltes està decorada en motius diferents, dibuixos geomètrics o figures humanes. Els capitells destaquen per la decoració vegetal. A la dovella central de la porta hi ha una escultura que representa a la Mare de Déu amb l’infant  acompanyada de l’Anunciació i de l’Adoració.

Al costat esquerra de la porta d’entrada s’aixeca el campanar és de planta quadrada amb dues finestres per cada costat on hi ha les campanes. La curiositat del campanar és la troballa d’un sarcòfag de pedra que està situat a uns 5 metres del terra. Al seu interior hi trobaren les mòmies d’una parella sense identificar

A l’interior i a la nau lateral de la dreta hi ha una curiositat que us sorprendrà. Trobareu la baixada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil i el guia us portarà a fer una visita a les instal·lacions que estan molt restaurades.

No he pensat de dir-vos que a l’inici de la visita guiada teníeu dues opcions, la visita curta i la llarga. La visita curta acaba a l’església de Santa Maria i la llarga continua fins la plaça del Mercadal, el pou de glaç i la muralla. Si teniu temps us recomano la llarga. 

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Restaurant Atípic

Pl. Del Mercat, 6

Tel. 687861219

Rest. Casal d’Agramunt

Pl. Mercadal, 9

Tel. 973 499 933

Enllaços:

CASTELL DE PENYAFORT - Comarca de l'Alt Penedès

De Barcelona: A 60 Km.

Punt de trobada:

Serà a l’àrea de servei de La Porta de Barcelona que està a l’alçada de Castellbisbal per l’autopista AP-7

Per arribar-hi:

Haureu de localitzar a la sortida de Barcelona l’autopista B-23 i després de fer uns 18 quilòmetres arribareu a l’àrea de servei de La Porta de Barcelona (punt de trobada).

Després continueu per la AP-7 en direcció a Vilafranca i heu de deixar l’autopista per la sortida 30 i empalmar amb la N-340 en direcció a Santa Margarida i els Monjos. Una vegada passat el poble trobareu uns rètols que indiquen el camí a seguir per anar al Castell de Penyafort, no deixeu de seguir els rètols que us portaran directes al castell.

Història:

El castell està situat al sud de Santa Margarida i els Monjos a tocar d’un polígon industrial i al curs del riu Foix. És un conjunt arquitectònic format per tres elements de diferents èpoques. L’edifici més antic és una torre circular i llenços de mur de l’antic castell, després a partir del 1602 es varen afegir un convent i una església.

El primitiu castell edificat al segle XI estava format per la torre i una casa quadrada com ho eren els castells de Moja i Canyelles. Aquests eren punt de protecció dels camperols que colonitzaven les terres conquerides al sarraïns i a la vegada eren l’avançada per protegir al Castell d’Olèrdola construït entre els anys 929 i 930.

A la casa quadrada que hi havia al costat de la torre hi vivia el castlà que era un personatge nomenat pel senyor del castell d’Olèrdola. Més endavant el castlà s’independitzarà i a mesura que transcorren els anys la propietat passa per diverses mans. És a partir del 1602 quan es comencen a construir l’edifici del convent dominicà i l’església. Aquesta té una sola nau de 30 metres de llargada amb volta de canó i sis capelles laterals per banda.

Al costat de l’església hi ha dues ales de planta rectangular, la planta baixa està destinada a magatzem d’estris agrícoles i la part alta a habitatges. Algunes dependències estan allotjades dins la torre des d’on es pot accedir al cor de l’església. Les instal·lacions es complementen amb una gran sala menjador i setze dormitoris exteriors.

Per sobre de la primera planta hi ha unes golfes i un gran mirador des d’on podreu observar unes magnífiques vistes de la plana del Penedès. La propietat passa per diversos propietaris fins arribar a la desamortització de Mendizabal que és adquirida per la família Puig.

Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici el varen utilitzar com a presó republicana pels aviadors del bàndol franquista.

Visita:

Després de deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha enfront de la reixa d’entrada, passeu per aquesta   que dóna a un gran pati on veureu tota la façana principal dels edificis i ampliacions fetes en el transcurs del temps. Heu de dirigir les vostres passes a l’edifici que hi ha al final del pati per confirmar la vostra assistència a la visita guiada. També en aquest punt us trobareu amb el guia que farà la visita.

La visita comença a la porta que hi ha a tocar de la torre de defensa, al interior el primer que es troba és una maqueta que representa el conjunt dels edificis del castell. Es pot dir que el conjunt arquitectònic no en té res de castell i l’únic edifici que pot donar el nom al castell és la torre de defensa, o guaita, que com a la majoria dels conjunts medievals és la base dels pobles i monestirs. 

Després de fer un repàs a la maqueta i fer-vos una idea del conjunt a visitar començareu per un parell d’espais o capelles que hi han al voltant d’aquest vestíbul i a continuació passareu directament a l’església. Aquesta té sis capelles a cada costat i tal com he dit al principi durant la Guerra Civil Espanyola les tropes republicanes utilitzaren el recinte com a presó pels pilots de les tropes golpistes. Durant la visita podreu veure en algunes de les parets de les capelles els furats on estaven clavats el barrots de les cel-les. També s’aprecien sobre del arrebossat de les parets, molt malmès, alguns escrits dels presoners i algunes pintures originals de les capelles.

Ara la visita passa per la part del pati que porta a la recepció i passareu per la façana que correspon al monestir. La part baixa era utilitzada per magatzem dels productes procedents de les terres propietat dels frares dominicans, la part alta  estava dedicada a habitatges. A continuació trobareu un edifici de planta quadrada i de dos pisos d’alçada que és on hi ha l’accés al monestir, els dormitoris dels monjos, la cuina i el refectori.

Al final de la façana general hi ha l’edifici construït pels diferents propietaris de la finca, és l’edifici de dimensions més reduïdes del conjunt arquitectònic. Sobre de la porta que dóna accés a la recepció del visitant hi ha una terrassa i a la dreta una gran portalada per la que s’accedeix als jardins de la propietat. En el pis superior  hi ha l’habitatge de la família Amat que el podreu visitar.

En el costat esquerra dels jardins i a tocar d’un pou es troba  la porta d’accés a la gran sala del refectori del monestir. Aquest és de grans dimensions, té una coberta a dues aigües i sostre amb arcs de volta catalana.

La visita guiada té una durada aproximada de 2 hores.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

El Racó de la Cigonya

Avda, de Catalunya, 26

Tel. 938 98 11 01

Santa Margarida

Restaurant Arrels

Sant Josep, 16

Tel.938 98 10 31

Santa Margarida

Enllaços:

MINA DE PETROLI DE RIUTORT I BAGÀ - Comarca del Berguedà

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

Per fer la ruta d’avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar. 

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa s’enllaçarà amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig – reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà, entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament de La Pobla de Lillet. Heu de sortir del poble per aquesta carretera.

Després de fer uns 3 Km hi ha a l’esquerra un desviament senyalitzat que porta a La Mina de Petroli, però per accedir a aquesta pista forestal, haureu de seguir uns 200 metres més endavant i fer el canvi de sentit per l’accés a l’entrada del càmping l’Espelt.

La pista forestal que porta a la mina és estreta i en alguns trams, en no gaire bon estat. Després de fer uns 1.500 metres per aquesta pista s'arriba a l’aparcament de la Mina de Riutort. 

Història i Visita:

La visita a la Mina del Petroli de Riutort és guiada. Els caps de setmana i dies festius comença a les 11 h. i acaba a les 14 h.

Quan arribeu a la porta de la mina i depenent de l’hora d’arribada, és possible que hageu d’esperar-vos una estona fins que surti la visita del moment.

Per començar la visita el primer que fareu serà posar-vos un casc i després  comença una petita explicació de la tipologia i geologia de la mina. El petroli és un oli mineral d’origen vegetal, lligat molt estretament al mar. Fa moltíssims anys, abans dels moviments continentals, els fons dels mars estaven coberts de grans extensions de plantes aquàtiques.

L'actual mar Cantàbric estava unit amb el Mediterrani per una fosa continental al llarg de tots els Pirineus actuals. Quan les plaques continentals, Europea i Peninsular 

s’ajuntaren, varen aflorar a la superfície els olis bituminosos de la zona de Riutort.

Per accedir al petroli, La Compañia Minera de Riutort, obrí una galeria de 133 metres, paral·lela a les capes bituminoses de la roca i dues galeries perpendiculars a la primera de 73 i 67 metres de llargada.

Per poder fer una visita el més còmoda possible, l’interior de la mina està il·luminada i podreu apreciar perfectament com el petroli encara surt de les fissures de la roca.

La visita té una durada aproximada de ¾ d’hora i és molt interessant.

Bagà: 

Després de la visita a la mina de Riutort, i si encara disposeu de tems, podeu arribar-vos a Bagà, petit poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí, dins la vall del Riu Bastareny i a 2 Km de Guardiola de Berguedà, direcció al Túnel del Cadí.

Al llarg de la història, Bagà sempre ha estat punt de pas entre les terres de l’Alt Berguedà i la Cerdanya. Però no serà fins principis del segle IX quan comença la repoblació del territori pels Comtes de la Cerdanya.

A principis del segle XII començà, en realitat, el creixement i la importància de Bagà a la zona del Berguedà, rivalitzant amb la propera Berga en influencia política i comercial.

La història del poble també està lligada a la dels Càtars. Per aquest punt passà El Camí dels Bons Homes, ruta de migració que utilitzaren els Càtars entre els segles XIII i XIV quan fugien de La Inquisició Espanyola.

A l’actualitat el camí és un itinerari turístic (Sender de Gran Recorregut  GR-107), entre el Santuari de Queralt, a Berga  i el Castell de Montsegur a França.

No deixeu de visitar la plaça porticada medieval i el Palau de Pinós, on està el Centre Medieval i dels Càtars.

Gastronomia:

Podem dir que la gastronomia de muntanya és de plats potents i elaborats: embotits, canelons, peus de porc, vedella amb bolets i els estofats, son uns dels plats que trobareu arreu de la comarca. Però és a la tardor, quan amb la presencia del producte estrella de la temporada és el bolet, l’ingeni dels cuiners es posa de manifest amb els diferents plats elaborats amb aquest producte, com els saltats i truites de bolets,  paella de ceps i que no falti l'omnipresent  escudella  i carn d’olla.

I de postres no es poden oblidar els clàssics com: la crema catalana, la mel i mató, les postres de músic, els gelats, pastissos, etc.

Restaurants:

Hotel Restaurant Ca l’Amagat

c/ Clota, 4

Tel. 93 824 40 32

Bagà

Enllaços:

www.altbergueda.org

www.berguedaturisme.com

www.viladebaga.org

SANTA COLOMA DE FARNERS

De Barcelona: A 87 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de La Selva a l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona, situada a un quilòmetre abans d’arribar a la sortida 7 que porta a Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i agafar-la en direcció a Girona. A un quilòmetre del punt de trobada hi ha la sortida 7, punt on haureu de deixar la via ràpida. Després de fer uns 600 metres per la comarcal 

C-35 trobareu un desviament que porta a la carretera N-II o A-2 i s’ha de agafar en direcció a Girona.

A 1,5 quilòmetres hi ha la sortida 694 que porta al poble de Sils i Santa Coloma de Farners. Passareu per Sils i Riudarenes, i entrareu a Santa Coloma per la carretera de Sils que més endavant es transforma amb el carrer Francesc Camprodon i el carrer de Sant Sebastià.

A l’entrada del poble hi ha la fàbrica de galetes Trias, haureu de aparcar el vehicle per la zona ja que la primera visita serà a la fàbrica. Acabada la visita cal agafar de nou el vehicle i seguir en direcció al centre. Arribareu a una cruïlla on hi ha la pastisseria Trias, s’ha de deixar ben aparcat el cotxe ja que estareu a pocs metres de la zona del nucli antic.

Història:

La primera referència escrita és de l’any 886 quan es parla d’un lloc anomenat Sauleda. Posteriorment a l’any 950 el bisbe Gotmar de Girona consagra una nova església. El Castell de Farners que tenia les funcions de guaita per vigilar la ruta d’Osona a Girona també és d’aquesta època.

Des del segle XI la vila de Santa Coloma eclesiàsticament  pertany  a la jurisdicció de la canònica de Sant Pere de Cercada i la jurisdicció civil al Castell de Farners quan Ramon Folc de Cardona ofereix vassallatge al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i els castlans eren la família dels Farners.

Sobre l’any 1497 Santa Coloma contava ja amb 360 habitants i un conjunt considerable de masies remences que s’havien alliberat de la noblesa gràcies a un pagament extra d’impostos. A l’any 1640 l’agutzil reial fou mort i el castic del virrei fou l’incendi de la majoria de les masies i moltes cases del poble. Dies més tard s’inicià la guerra dels Segadors.

Passen els anys i a mitjans del segle XIX i gràcies a la construcció de la carretera de Sils i l’expansió industrial Santa Coloma organitza el seu urbanisme i l’activitat econòmica, sense deixar de banda l’activitat cultural i associativa amb la creació de casinos, ateneus, etc.

A primers el segle XX la població ja havia arribat als 4.500 habitants, al llarg d’aquest segle l’expansió econòmica farà que ben aviat la població arribi als 13.000 habitants i aconsegueixi ser la capital de la comarca de La Selva.

Visita:

A l’apartat de Com Arribar-hi us he parlat que la primera parada seria la Fàbrica de Galetes Trias. Aquesta és una visita guiada que us introduirà en el món de les galetes en un espai museïtzat on es visita el despatx del propietari, les màquines originals, l’elaboració artesana dels primers productes i una extensa col·lecció de caixes de llauna.

Santa coloma disposa de diverses visites guiades que cal encarregar-les amb temps. Una de les rutes més distretes és la Ruta de la Ratafia, tot passejant pels carrers de Santa Coloma coneixereu les receptes de la Ratafia més antigues de Catalunya. 

Coneixereu els inicis de la festa de la Ratafia, també una de les més antigues de Catalunya, podreu olorar les herbes que s’utilitzen per preparar aquesta beguda i degustar-la amb les especialitats pastisseres de la ciutat.

No deixeu de fer una bona passejada pel nucli històric de la ciutat on podreu visitar l’església parroquial, el jardí de la Ratafia, la plaça Farners, etc.

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Masia Gallart

Carrer Gallart, 2

Tel. 972 84 00 88

Santa Coloma de Farners

Hotel Cal Pinxo

Carrer Hospital, 1

Tel. 972 84 01 24

Santa Coloma de Farners

Enllaços:

www.turismescf.cat