POBLES DE RUPIT I PRUIT

De Barcelona: A 115 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció  cap a Girona. Haureu de deixar la C-25 per la sortida de Roda de Ter i  us dirigireu cap a Rupit passant per Roda de Ter, Santa Maria de Corcó i Cantonigròs.

Seguint  per la carretera C-153 i a uns 5 quilòmetres de Cantonigròs trobareu un desviament a la dreta que porta a Rupit. Després de fer 1,5 quilòmetres arribareu al vostre destí.

Quan arribeu al poble el primer que trobareu serà un gran aparcament per deixar-hi el vehicle, la barrera està baixada i no trobareu cap caseta per recollir el tiquet. Solament haureu d'acostar-vos-hi amb el cotxe i la barrera s'alçarà. El pagament  es fa a la sortida en una màquina. Enfront de la sortida dels vehicles hi ha l'Oficina de Turisme on us donaran tota la informació per  visitar el poble i les rodalies.

Per anar a Pruit haureu de retornar a la carretera C-153 i dirigir-vos en direcció cap a Vic. A uns 500 m trobareu un desviament a la dreta que condueix al centre del poble format pel cementiri, l'edifici de l'antic Ajuntament i l'església romànica de Sant Andreu de Pruit.

Per arribar al Santuari de la Mare de Déu del Far haureu de seguir per la carretera 

C-153 en direcció cap a Olot. Arribant al Coll de Condreu trobareu un desviament a la dreta que porta al santuari. Després de fer uns 5 quilòmetres arribareu a l'aparcament.

Història:

El poble de Rupit està situat a 845 m d'altitud, gairebé en el centre geogràfic que hi ha entre la serra de Collsacabra i les Guilleries, a tocar dels cingles d'Ayats i de la Garrotxa. El municipi de Rupit està format per dos nuclis de població. Rupit com a centre turistic i administratiu i Pruit que és  un conjunt diseminat de masies al voltant de l'església de Sant Andreu de Pruit. Aquest dos nuclis de població es fusionaren l'any 1977 com un sol municipi.

A uns 3 quilòmetres del poble de Rupit en direcció cap a Tavertet hi ha l'església de Sant Joan de Fàbregas restaurada per la Diputació de Barcelona l'any 1978. Aproximadament sobre l'any 900 en aquest lloc també existia un castell. 

Als voltants de l'any 1000 la casa dels Cardona construiren un castell sobre un majestuos roquer situat en el centre del poble de Rupit, segons els documents de l'any 1044 que esmenten el castell de la roca.

Es creu que "rupes", nom de roca en llatí, deribà posteriorment en el nom de Rupit. A raser del castell es començaren a construir les primeres cases. Al s.XVI diverses famílies de nobles s'intal·laren al poble.

Durant els s.XVI i XVII Rupit tenia una de les poblacions més importants de la zona i a la begada una nombrosa comunitat d'artesants i comerciants. En els carrers del  centre podreu apreciar sobre el dintell de les cases, nombroses pedres amb grabats que testimonien els diferents oficis que hi havia.

Visita:

Després de recollir els fulletons  turístics de Rupit  podreu iniciar la visita del poble atravessant el Pont Penjat. Aquest element fou construït l'any 1945 per artesans del mateig poble amb l'objectiu de comunicar  les dues ribes de la riera de Rupit que encercla el poble. L'accés al pont està a tocar de la piscina municipal situada a la dreta de l'aparcament. Passada l'experiència de travessar un pont penjat arribareu a unes escales que us conduirant directament al centre del poble.

A l'esquerra hi ha el carrer Barbacana on hi podreu veure l'edifici de la Ferreria que té un portal dovellat que està reproduït en el poble Espanyol de Barcelona. La casa fou construida l'any 1711.

Refareu el camí fins arribar de nou a les escales del pont, seguint pel carrer Manyà i la plaça del Bisbe Font. En aquest punt trobareu a l'esquerra el carrer Fossar. És un carrer costerut amb graons fets a la mateixa roca. A l'inici del carrer hi ha a la dreta l'entrada al cementiri, tancat amb una reixa de ferro. A l'esquerra les façanes de les cases, de pedra, representen la particular arquitectura de Rupit. Algunes de les cases d'aquest carrer com: Can Lo. Fossar al núm 2, Can Betes al núm 11 i Can Banús al núm 23, estan representades al Poble Espanyol de Barcelona.

Al final del carrer Fossar hi trobareu la plaça dels Cavallers. A tocar d’aquesta plaça podreu veure la roca on hi havia el castell, del que no en queda rès. Ara, cal retornar a la plaça del Bisbe Font i seguir la visita pel carrer Església on hi trobareu l'església de Sant Miquel. És un edifici barroc amb elements neoclàssics en forma de creu llatina. Fou construida a finals del s.XIII i  va dependre de Sant Joan de Fàbregas fins l'any 1878, moment en el que Rupit aconseguí la condició de parroquia.

A pocs metres de l'església trobareu la plaça Major on està l'edifici de l'ajuntament. Al final del carrer Palau es troba l'edifici de la notaria Soler, regentada per aquesta família durant quasi 500 anys. Té un portal dovellat coronat amb escút barroc i un Sol com a simbol de la casa.  Al costat hi ha la data de 1608.

El següent objectiu serà visitar l'església de Sant Joan de Fàbregas i el Salt de Sallent. Per aixó cal sortir de l'aparcament amb el vehicle i girar a la dreta en direcció a l'accés del Pont Penjat. Seguireu recte i sence deixar la pista forestal asfaltada,  peró molt estreta, arribareu a Sant Joan. Per anar al Salt de Sallent pregunteu al personal que hi ha a la masoberia de l'església.

Acabada la visita a Rupit i rodelies és el moment de fer una escapada al veïnat de Pruit i al Santuari de la Mare de Déu del Far. El santuari del Far està situat just a la borera del cingle del Far. Des d'aquest punt podreu admirar unes fantatiques vistes de la  comarca.

L'antiga capella de la Mare de Déu del Far fou destruïda pels terratrèmols del s.XV i reconstruida de nou. L'església del santuari és d'una sola nau i té un sostre d'arc apuntat d'estil gótic. Fou restaurada l'any 1970 i adosat a un costat de l’església hi ha un restaurant.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: amanida de faves, capdells amb fruits secs i mató, peus de porc guisats amb naps, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, graellades de carn, etc.

De postres: les  postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:

L'Hort d'en Roca

Plaça Era Nova,7

Tel 938 522 029

Rupit

Can Marçal

c. Manyà,3

Tel. 938 522 014

Rupit

Enllaços:

www.rupitpruit.cat

REIAL MONESTIR DE SANTES CREUS

De Barcelona: A 97 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP- 7  uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per l’autopista  AP-2.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu pel peatge de Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell us haureu de desviar a l’autopista AP- 2 en direcció cap a Lleida. Passareu pel peatge i després de fer uns 17 quilòmetres s'ha de deixar l’autopista per la sortida 11. 

Passat el peatge es troba una rotonda. Cal seguir els indicadors que porten a Santes Creus, no hi ha pèrdua, passareu per Vila-rodona i després de fer uns 4 quilòmetres s'arriba al Monestir.

Història:

Santes Creus és un dels tres Monestirs que, juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet,  formen el triangle de la Ruta del Císter. Les primeres dades que existeixen són del 4 de desembre de 1150, quan un grup de monjos procedents d’un monestir cistercenc del Rosselló, s’instal·laren a uns terrenys cedits per Guillem Ramon de Montcada a la zona de Cerdanyola del Vallès. Però passats  9 anys, la comunitat decideix  establir-se de nou en unes terres cedides pels nobles Alamany de Cervelló i Guillem de Montagut, situades al marge del riu Gaià.

Passaren els anys i la comunitat de Santes Creus consolidà les seves terres i a la vegada augmentà el patrimoni, gràcies a les bones relacions amb la classe noble i la corona.

Els anys de major bonança econòmica començaren amb l’Abat Bernat Calbó, que va mantenir unes molt bones relacions amb els reis Jaume I i Pere el Gran. No obstant això, el moment de més influència del Monestir en el món de la noblesa, s’inicià amb el mecenatge i protecció del rei Jaume el Just i de la reina Blanca d’Anjou, els quals estan enterrats en un dels monuments funeraris situats en el creuer de l’església. Quasi al costat es troba un magnífic sepulcre on hi ha enterrades les restes del rei Pere el Gran.

En els anys següents el monestir passà per diferents etapes de riquesa i decadència, fins arribar a l’any 1835 quan, amb la desamortització de Mendizábal, s’inicià la venda de les terres i propietats del Monestir de Santes Creus.

L’any 1921 el conjunt arquitectònic del monestir fou declarat Monument Nacional. L’any 1947 es creà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, amb l’objectiu de promoure l’estudi de la història del monument. A l’actualitat està a càrrec del Museu d’Història de la Generalitat.

Visita:

La visita al Monestir comença al Portal de Santa Assumpta, una magnífica façana amb una columna cilíndrica  a cada costat de l’entrada, recolzades a una base quadrada de pedra. A la part alta del portal hi ha una capella dedicada a la Santa, a la seva dreta i esquerra hi ha dues obertures amb un balcó de ferro forjat. 

El portal dóna accés a la plaça de Sant Bernat Calbó. És una plaça allargada, tancada per edificis destinats a residència per a monjos jubilats, a hostatgeria, a hospital dels pobres, etc. L’Hospital fou reformat el segle XVI per acollir la residència de l’Abat. A l’interior podreu admirar un petit claustre d’estil renaixentista. Al mig de la plaça hi ha la font dedicada a Bernat Calbó construïda al s. XVIII.

Al final de la plaça es troba la façana principal de l’església, amb unes característiques arquitectòniques  especials. L’entrada és d’estil romànic, als costats dues finestres del mateix estil. A la part alta hi ha un finestral d’estil gòtic amb vitralls i a la part superior, l'element més curiós de la façana, els merlets defensius fets construir per Pere el Cerimoniós sobre l’any 1376, quan ordenar fortificar el Monestir. 

A la dreta de l’església trobareu una plaça amb una font central. A un extrem de la façana del monestir veureu la Porta Reial que dóna accés a les dependències del monestir, on hi ha el punt d’informació i venda d’entrades. Cal demanar el fulletó explicatiu del recorregut, també podreu concertar una visita guiada.

La visita de les dependències comença  amb un audiovisual molt interessant. La sortida es fa directament al claustre posterior datat entre els segles XIII i XVII. Té forma trapezoïdal i està envoltat d’arcs apuntats. A la part superior de cadascun, unes obertures en forma rodona intueixen l’existència d’un pis superior. Al centre del claustre hi ha un brollador de dimensions reduïdes  envoltat de xiprers.

Ara és el moment de descobrir el monestir pel vostre compte, seguir les indicacions del fulletó i utilitzar-lo com a guia del recinte. A tocar del claustre hi ha la presó, la cuina, el menjador o refectori, el Palau Reial i la Capella de la Trinitat. 

Per últim la part més espectacular del monestir és el claustre gòtic. És de planta rectangular i té una decoració ornamental molt abundant. Les galeries estan cobertes amb volta de creuer i els motius decoratius dels capitells tenen una riquesa que està allunyada d’un estil  sobri i senzill, propi dels monjos cistercencs.

A les parets de les galeries hi trobareu adossats 19 sarcòfags que contenen les restes de nobles i cavallers influents com: Ramon Alamany de Cervelló, Guillem de Claramunt, Bernat de Salbà, Galceran de Pinós, Guillerma de Montcada, etc. Per últim es pot visitar l’església.

Després d’aquesta petita explicació sobre la visita al Monestir de Santes Creus, sols em queda recomanar-vos, que gaudiu de la visita a un dels millors monuments cistercencs de Catalunya.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona està molt lligada als principals productes de la terra que són: l’oli verge i la fruita seca, com l’ametlla.

Alguns plats típics són: 

-Cargols a la llauna

-Cassola de tros

-Escudella de faves

-Carn a la brasa

De postres orelletes, ametllats i per acompanyar ratafia.

En cas de fer aquesta ruta durant els mesos de febrer, març o abril, podreu apuntar-vos a les famoses calçotades.

Restaurants:

Cal Mosso

Santes Creus - Tel. 977 63 84 84

Catalunya

Santes Creus - Tel. 977 63 84 32

Hostal Grau

Santes Creus - Tel. 977 63 83 11

Enllaços:

www.altcamp.info 

MONELLS-MADREMANYA-SANTUARI DELS ÀNGELS

De Barcelona: A 140 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7,  1 quilòmetre abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida - 6. Després del peatge s'ha de seguir pel  desviament que porta a La Bisbal i Palafrugell.

Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. El següent poble que trobareu serà Corçà, situat a uns 3 Km de La Bisbal. Just a la dreta de l’únic semàfor que hi ha en aquest poble, agafareu un trencall que porta directament al poble de Monells. Podreu deixar el cotxe en un dels aparcaments reservats per als visitants.

Per anar a Madremanya i al santuari dels Àngels haureu de continuar per la carretera GIV-6702 en direcció cap a Sant Martí Vell. A uns 4 quilòmetres de Monells trobareu el poble de Madremanya i un desviament a l’esquerra que porta al Santuari dels Àngels que està situat a uns 4 quilòmetres de la cruïlla.

Per anar al Santuari dels Àngels haureu de seguir per la carretera GIV-6702 en direcció cap a Sant Martí Vell. A uns 300 metres de la cruïlla que porta al poble de Madremanya trobareu el desviament que va cap al santuari i a Girona per la carretera GIV-6703. Després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al desviament que condueix a l'aparcament del santuari.

Història:

De Monells no hi ha gaire informació escrita. Se sap que era cap i casal dels vescomtes de Bas i que a les primeries  del segle XII era la seu d’un important mercat setmanal de la comarca. Tant era així, que el rei Jaume I disposà que la Mitgera de Monells (element de pedra amb una cavitat, adossat a una de les columnes de la plaça), es pogués utilitzar com a patró de  mesura per a la venda de gra arreu del Bisbat de Girona.

El poble de Madremanya està situat a l’extrem est de la comarca del Gironès a tocar de la comarca del Baix Empordà. El nucli urbà juntament amb l’església parroquial de Sant Esteve estan situats dalt d’un turó de poca alçada, però molt visible abans d’arribar al poble.

Les primeres dades que es tenen de l’indret de Madremanya són del segle IX i estan associades al Castell de Millàs, però per primera vegada el nom de Madremania (Madremanya) s’esmenta en els escrits de l’any 1053. Com a molts pobles del Baix Empordà s’han robat restes de civilitzacions neolítiques, iberes i romanes. Les restes de ceràmica romana trobades molt a prop del nucli urbà de Madremanya fan pensar en la existència d’un assentament romà, proper a una antiga via de comunicació anomenada “Camí d’Empúries”.  Aquesta via unia Empúries i els pobles de la costa amb la ciutat de Girona.

El Santuari dels Àngels està situat en el punt més alt del massís de les Gavarres a 485 m. d’altura. Les vistes són espectaculars, en un dia clar es poden divisar quasi tots els punts geogràfics de les planes de l'Alt i el Baix Empordà, la plana de la Selva i el Montseny, els Pirineus, la serra de l’Albera i la costa des de Roses fins a Palamós.

La tradició situà en aquest punt un petit temple romà dedicat a la gran mare Cibele, Matre Magna en llatí, nom possiblement adoptat pel poble de Madremanya. Sobre l’any 1409 es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels en els terrenys propietat de Guillem de Casademont els quals posteriorment a l'any 1412 els vengué a la capella.

A conseqüència de la gran afluència de peregrins dels pobles propers, de la comarca del Gironès i del Baix Empordà la Confraria de la Mare de Déu dels Àngels decidir iniciar les obres d'ampliació de la capella primitiva i la construcció d'una hostatgeria.

En els successius segles el temple augmentà les capelles i la seva dimensió, malgrat les diverses guerres existents en el territori com la de successió de 1714. A l'any 1809, en plena  Guerra del Francès, mentre Girona era assetjada per les tropes de Napoleó el santuari fou incendiat. Acabada la guerra començà una nova restauració del temple i de l'Hostatgeria, fins arribar l'any 1994 moment en el qual es va poder donar per finalitzada. 

El dia 2 d'agost és la diada de la Mare de Déu dels Àngels i els pelegrins de la comarca omplen l'esplanada del santuari.

Visita:

Monells està dividit per la riera del Rissec. La part antiga del poble, situada a la riba dreta de la riera, té un nucli antic emmurallat de carrers estrets  i porticats. A l’altra banda de la riera hi ha l’església de Sant Genís amb un nucli de població repartit als voltants dels seus murs.

La part més interessant és la del nucli antic. No perdeu detall dels carrers porticats i la plaça porxada. En una de les columnes hi podreu veure La Mitgera (mesura de gra). Monells és uns dels pobles més ben conservats del Baix Empordà i un dels més bonics ja que la restauració de les cases ha estat molt acurada. Us agradarà.

L’accés al nucli de Madremanya el podeu fer per tres carrers, tots ells us conduiran a la Plaça Major punt neuràlgic del poble. Aquí trobareu l’església fortificada de Sant Esteve, l’Ajuntament i l’Hotel restaurant La Plaça.

Al llarg del recorregut que condueix  a la Plaça no deixeu de fer un tomb pels diversos carrers que hi ha al voltant, on els racons, les arcades sota les cases i els edificis us transportaran a l’edat mitjana.

Acabada la visita al poble de Madremanya és hora d'anar al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Després de deixar el vehicle a l'aparcament comença la visita al conjunt arquitectònic del santuari. Inicieu la visita per la plaça d’accés a l’església la qual té forma rectangular i unes dimensions adients per fer trobades de pelegrins i vallades de sardanes. 

A un extrem de la plaça hi trobareu l'accés al temple del santuari, l'entrada a l'hostatgeria i al restaurant. A l’altre extrem hi ha una magnífica balconada que us permetrà gaudir d'una de les vistes panoràmiques més interessants de les comarques del Gironès, de l'Alt i el Baix Empordà, de la Selva, el massís del Montseny i dels Pirineus.

Gastronomia:

La cuina d'aquesta zona i en particular la dels santuaris de Girona és la tradicional catalana. Està basada amb productes de primera qualitat. Són plats propis de les comarques de l'interior, l’arròs de muntanya, el bacallà amb ceba confitada, el rostit dels Àngels, els pebrots farcits, carpacció amb bolets, carns i verdures a la brasa, etc.

De postres: el pastis de xocolata, el flam fet al santuari, els gelats, els postres de músic, etc.

Restaurants:

Els Àngels

Tel. 972 19 02 05

Sant Martí Vell

Enllaços:

www.pedresdegirona.com

www.santuarisdegirona.cat

TARRAGONA ROMANA

De Barcelona: A 97 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Mèdol de l’autopista AP-7, situada a uns 8 quilòmetres abans d’arribar a Tarragona.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 en direcció cap a Sitges, Vilanova i El Vendrell.

En aquesta última població, passat el peatge, enllaçareu amb l’autopista AP-7 i sense deixar-la arribareu a Tarragona. Passat el peatge de l’autopista haureu de dirigir-vos  a la part alta de la rambla de Tarragona i nucli antic de la ciutat, on caldrà localitzar un aparcament pel vostre vehicle.

Història:

Les terres de Tarragona estaven habitades entre els segles VIII i segle I a.C per la tribu dels ibers anomenada cossetans. L’economia dels pobladors ibers estava fonamentada en l’agricultura, la ramaderia i el comerç entre els diferents pobles del seu voltant i de les terres de l’interior.

Durant els mateixos segles els fenicis, els grecs i després els cartaginesos començaren  l’expansió comercial arreu de la costa mediterrània. Els fenicis i els grecs feien tractes comercials amb alguns pobles de la costa de la península ibèrica. Establiren diversos assentaments o colònies entre les que es poden destacar les de Cadis, Roses i Empúries.

A conseqüència de la Primera Guerra Púnica els cartaginesos contragueren un enorme deute amb l’imperi de Roma. Per aquest motiu Amílcar Barca (s.I a.C) decidí crear un nou imperi i conquerir les riques terres de la península Ibèrica. Les tropes de Cartago desembarcaren a la península des  del nord d’Africa i poc a poc arribaren a dominar-la gairebé tota.

Anníbal va arribar al nord d'Italia amb les seves tropes. Per aturar la seva invasió els romans decidiren tallar el subministrament a les tropes del general cartaginès i desembarcaren a les terres de l’Empordà, concretament a Empúries. Posteriorment els germans Escipió instal·laren una guarnició militar a la costa de l’actual ciutat de Tarragona i començà la Segona Guerra Púnica. La guarnició militar creada per Escipió acabarà sent amb el temps la més important d'Hispània i punt de partida de la conquesta de la península per l’imperi de Roma. A la vegada Tarragona també fou el punt de partida per l’explotació de les riqueses existents a les mines de plata i or de la península.

El llegat històric de Roma deixà a Tarragona una important col·lecció de monuments dels quals en podem destacar: el Circ, el Fòrum Provincial, les Muralles, l’Amfiteatre, l’Aqüeducte, la Torre dels Escipions, l'Arc de Berà, la Pedrera del Mèdol, etc.

En la visita a Tarragona anireu descobrint alguns d’aquests monuments històrics, com també d’altres de l’època modernista.

Visita:

La visita a la Tarragona romana comença a l’àrea de servei del Mèdol. A pocs metres dels sortidors de gasolina i a tocar de l'aparcament dels camions hi trobareu una pista de terra que porta a l'aparcament de la pedrera del Mèdol.

Després d’uns 3 minuts de recorregut arribareu a pedrera del Mèdol. Una de les pedreres utilitzades pels romans en l’extracció de pedra per construir els temples i monuments de la ciutat. Una de les curiositats d’aquest espai és l’anomenada Agulla del Mèdol, un gran monòlit de 16 metres d’alçada que el varen deixar com a testimoni de la cota inicial de l’extracció dels blocs de pedra. També podreu observar blocs de pedra, altres a punt d’extreure i diversos fronts de talla de roca.

Acabada la visita a la pedrera haureu de seguir per l’autopista en direcció cap a Tarragona. A uns 7 quilòmetres de l’estació de servei del Mèdol trobareu un aparcament a la dreta de l’autopista i un rètol informatiu de l’Aqüeducte o Pont del Diable. Deixeu el vehicle i disposeu-vos a caminar 5 minuts per arribar a la part alta de l’aqüeducte des d’on podreu fer les fotografies.

Aquest aqüeducte portava les aigües del riu Francolí a la ciutat de Tarragona. El Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres té una longitud de 200 metres i una altura  màxima de 26 metres. Aquest tram és la part final dels 15 quilòmetres que tenia l'Aqüeducte en el seu dia. Està construït amb carreus de grans dimensions, d’arestes rectes, col·locats en sec i formen un conjunt arquitectònic de doble línia d’arcades.

Després de la visita a l'aqüeducte dirigiu-vos a la ciutat de Tarragona on haureu de localitzar la Rambla Vella. Al costat esquerra de la Rambla hi ha el nucli antic de la ciutat i a la vegada és on hi ha la majoria dels punts turístics a visitar. En aquesta zona hi trobareu la Plaça de la Font punt neuràlgic de la Tarragona antiga on hi ha  un aparcament subterrani, l’Ajuntament i una extensa oferta de restaurants.

Ara serà el moment de començar la visita a la Tarragona romana. Començareu pel Circ Romà que està al final de la Rambla Vella a pocs metres del Balcó del Mediterrani.

L’accés al Circ el fareu per una porta oberta a l’antiga muralla. Aquest espai lúdic l’utilitzaven per fer les carreres de cavalls anomenades bigues o quadrigues. El nom el donava la quantitat de cavalls utilitzats per estirar els carruatges que podien ser de dos o quatre cavalls. La visita a la capçalera del Circ, una de les més ben conservades d’Occident, us donarà una idea de les seves dimensions, tot i que la majoria de la seva estructura arquitectònica està oculta sota els edificis del s.XIX situats als voltants de la Plaça de la Font. L’edifici de l’actual Ajuntament  està situat a l’altra capçalera del circ.

Passejant per les ruïnes de la capçalera del Circ accedireu a la part alta de les grades per una escala de grans dimensions i una mica empinada, que està coberta per un sostre en forma de volta de canó. En un extrem del passadís que hi ha a la part alta de les grades hi trobareu la torre de les Monges. Aquest element forma part d'un dels angles de la muralla.

Al costat dret de l’escala que dóna accés a les graderies del circ hi trobareu una magnífica galeria de 97 metres de llargada i 9 metres d’altura que té un sostre de volta de canó. Aquest passadís  donava accés a les distintes dependències i serveis del circ i a la porta principal d’entrada o Porta Triumphalis.

A l’extrem nord de la galeria hi ha l’accés al Fòrum Provincial. D’aquesta plaça rectangular de grans dimensions, 318x175 m., sols en queden unes reduïdes i aïllades restes i l’anomenat Pretori, una torre de grans dimensions situada en un dels extrems angulars de la muralla. A l’edat mitjana aquesta torre fou transformada i modificada per acollir el castell del rei.

Les properes visites les podreu fer, tot passejant, pels carrers del nucli antic, a la casa Canals i a la casa Castellarnau. La casa Canals fou construïda a finals del s. XVIII sobre les restes d’un important edifici del s.XV. La família Canals era originaria de Reus i una de les famílies més influents de la comarca que posseïen títols nobiliaris. A la primera planta de la casa podreu admirar diverses sales d'una decoració barroca pròpia de l’època.

No deixeu de visitar la casa Castellarnau, construïda al s.XV. El senyor Carles de Castellarnau l’adquirí a finals del s.XVIII i l’any 1954 passà a ser propietat municipal. La visita d'aquesta casa la podreu fer de pas que anireu a visitar la Volta del Pallol i les Muralles.

Després de dinar podreu visitar l’Amfiteatre, construït fora muralles i a molt poca distancia de la façana marítima. Els amfiteatres estaven dedicats bàsicament als espectacles amb basament de sang com: lluites amb feres o les lluites de gladiadors, però també s’hi feien espectacles atlètics i de circ. Al llarg dels segles ha sofert moltes modificacions, fins i tot s’hi construïren a l’arena, durant el segle VI, una basílica dedicada a Fructuos bisbe de Tarraco, martiritzat per l’emperador Valerià a l’any 259 d.C. 

Posteriorment al s.XII s'hi construí una església d’estil romànic de planta de creu llatina dedicada a l’advocació de Santa Maria del Miracle. Asseguts en un dels graons de l'amfiteatre pot ser interessant pensar en la importància de Tarragona com a capital de la Hispània Romana.

Gastronomia:

Uns dels productes per excel·lència al llarg de  la costa de Tarragona són el peix i el marisc, però com a tota ciutat important podreu trobar-hi tot tipus de cuina passant per la cuina de mercat fins la ràpida de l'entrepà. Tot dependrà de la cartera de cadascú.

Per això avui no us faré cap recomanació de restaurant, segur que durant la passejada per la ciutat en podreu localitzar més d’un.

Restaurants:

??????????

Enllaços:

www.museutgn.com