dimecres, 6 de novembre del 2024

AGRAMUNT - Comarca de l'Urgell


De Barcelona:
121 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de deixar l’autovia A-2 a la sortida 532. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. Passat Cervera haureu de deixar la A-2 per la sortida 517 (Agramunt – Pons i Andorra) per la L-303. Arribant a Agramunt haureu de localitzar la plaça del Pou, lloc on hi ha l’Oficina de Turisme.

Per fer la visita guiada haureu de trucar al Tel. al 672 616 752 i encarregar la visita.

A uns 50 metres de l’Oficina de Turisme i a tocar del riu Sió trobareu un gran aparcament per deixar-hi el vehicle.

Història:

La història d’Agramunt comença a l’any 1070 quan el comte d’Urgell Armengol IV expulsa als musulmans i fortifica la ciutat per protegir-se de les ràfies que aquests feien pel Pla d’Urgell i la Baixa Ribera.

La Vila d’Agramunt estava protegida per la muralla i el Castell. La muralla tenia un perímetre de 885 metres i una alçada de 3,20 metres i tenia quatre portals d’accés.

Sobre l’any 1163 lliures dels musulmans el comte Armengol VII concedeix a la vila una carta de població i diversos privilegis impulsant el desenvolupament econòmic i augmentant l’activitat comercial s’instal·la a la vila una important comunitat jueva. També s’inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria.

Sobre l’any 1128 ja es celebrava un mercat i les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l’any 1309.

La casa comtal dels Urgell fa d’Agramunt el seu cap i casal i crean una moneda pròpia. A principis del segle XV la casa d’Urgell desapareix i Agramunt queda com a cap de demarcació territorial. En els segles successius Agramunt participà en tots els esdeveniments rellevants de la història de Catalunya com la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, la guerra del Francès i la guerra Civil Espanyola.

A l’actualitat una de les industries per excel·lència de la Vila és la torronaire. Les primeres referències del torró d’Agramunt són de 1741 malgrat que es creu que ve de més antic. L’ofici de torronaire no era de dedicació plena ja que era un treball complementari a les feines del camp i a la vegada familiar, també  a les feines de pastisser.

El reconeixement al ofici de torronaire queda palès en un llibre de 1847 “Tratado completo i práctico de confiteria i pastelería” on es troba la recepta del torró d’Agramunt o Turrón de Miel. Durant els segles XIX i XX el torró d’Agramunt aconseguí popularitat i prestigi gràcies a la assistència dels torronaires a les fires de Nadal de Barcelona i a les fires i mercats.

A l’actualitat una de les marques torronaires de més prestigi i conegudes d’Agramunt són els Torrons Vicens. La marca fou creada per la família Vicens sobre l’any 1775 i al llarg dels anys el seu prestigi  va anar augmentant fins que a l’any 2000 per problemes econòmics  fou venuda a la família Velasco, un pastisser molt reconegut a la zona de Barcelona.

Durant 23 anys Àngel Velasco ha col·locat a la marca a nivell internacional amb una gran expansió i creació de botigues per arreu. Un dels grans èxits de la marca a sigut la creació d’un ampli catàleg de torrons passant pels clàssics i els de pistatxos, Chupa Chups, Mandarina, Xocolata blanca amb gerds, etc.

Un dels articles originaris d’Agramunt és la xocolata a la pedra de gran tradició a la comarca. Un dels fabricants reconeguts és xocolates Jolonch que a l’actualitat pertany a torrons Vicens.

Visita:

La visita guiada a la Vila d’Agramunt la començareu a l’Oficina de Turisme que està situada a la plaça del Pou. L’oficina de turisme és l’antiga caseta del que era una báscula per pessar carros i camions.

Les primeres passes us portaran a la Plaça del Torronaire on hi podreu veure un conjunt escultòric dedicat als torronaires. A tocar de la plaça hi ha el pont romànic que data dels segle XII o XIII, és un pont de dos arcs apuntats, està format per carreus de pedra tallada de diverses mides té una longitud de 33 metres i un amplada de 5 m.

Acabada la visita en aquest sector us dirigireu al Carrer de Sió o carrer Major que està a l’altre extrem de la plaça del Pou. Pel camí trobareu a la vorera de l’esquerra la casa de la xocolata. Els primers 50 metres del carrer de Sió no tenen massa importància, però al final el carrer gira a la dreta i enfront hi ha un edifici de tres plantes que era l’antiga Farmàcia Viladot, a l’actualitat és una casa rural.

Seguireu pel carrer de la dreta que és la continuació del carrer Sió. El costat esquerra del carrer i a la part baixa dels edificis trobareu una porxada amb comerços. Al final i a l’esquerra arribareu a la plaça de l’església on hi ha els dos edificis més emblemàtics d’Agramunt, l’Ajuntament i l’església de Santa Maria.

L’edifici de l’Ajuntament  va ser construït el 1761 és un edifici d’estil barroc amb porxos a la part baixa seguint la línia constructiva de la resta dels edificis de la plaça i del carrer de Sió. Sobre dels tres porxos de l’entrada hi ha una balconada d’uns 5 metres de llargada i dos balcons de petites dimensions. Damunt de les portes d’accés al balcó hi ha l’escut d’Agramunt fet de pedra.

A la part alta de l’edifici hi ha una línia de petites finestres acabades amb un arc de mig punt i de idèntiques característiques que els porxos de la planta baixa.

Acabada la visita externa de l’Ajuntament toca començar a parlar de l’església de Santa Maria d’Agramunt. La començaren a construir a mitjans del segle XII i després de varis afegits no acabaren les obres fins el segle XVIII. Es un edifici d’estil romànic, té una nau central i dues laterals on s’hi podem veure diverses capelles com la de la Verge del Roser i la capella de la Mare de Déu del Roser. Al final de la nau central hi ha l’absis principal i també dos laterals.

L’Accés al temple es fa per dues portalades d’estil romànic una d’elles és lateral i de dimensions reduïdes. La portalada principal fou acabada de construir a mitjans del segle XIII. Està formada per un conjunt de 8 arquivoltes amb degradació que descansen sobre 16 columnes per banda i que formen un conjunt que sobresurt de la façana.

Cada una de les arquivoltes està decorada en motius diferents, dibuixos geomètrics o figures humanes. Els capitells destaquen per la decoració vegetal. A la dovella central de la porta hi ha una escultura que representa a la Mare de Déu amb l’infant  acompanyada de l’Anunciació i de l’Adoració.

Al costat esquerra de la porta d’entrada s’aixeca el campanar és de planta quadrada amb dues finestres per cada costat on hi ha les campanes. La curiositat del campanar és la troballa d’un sarcòfag de pedra que està situat a uns 5 metres del terra. Al seu interior hi trobaren les mòmies d’una parella sense identificar

A l’interior i a la nau lateral de la dreta hi ha una curiositat que us sorprendrà. Trobareu la baixada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil i el guia us portarà a fer una visita a les instal·lacions que estan molt restaurades.

No he pensat de dir-vos que a l’inici de la visita guiada teníeu dues opcions, la visita curta i la llarga. La visita curta acaba a l’església de Santa Maria i la llarga continua fins la plaça del Mercadal, el pou de glaç i la muralla. Si teniu temps us recomano la llarga. 

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Restaurant Atípic

Pl. Del Mercat, 6

Tel. 687861219

Rest. Casal d’Agramunt

Pl. Mercadal, 9

Tel. 973 499 933

Enllaços:





dimecres, 30 d’octubre del 2024

RIBES DE FRESER I QUERALBS - Comarca del Ripollès


De Barcelona:
 
A 154 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i, sense deixar-la, seguireu en direcció cap a Vic i Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu d’estar atents als cartells  que us portaran a Ribas de Freser passant pel poble de Campdevànol. Arribant a Ribes trobareu un rètol que indica la direcció de Queralbs, cal seguir els indicadors i desprès de 8 quilòmetres arribareu al poble de Queralbs.

Deixareu a la esquerra l’estació del cremallera i seguireu recte fins arribar a una petita plaça on hi ha un aparcament. Deixeu el vehicle i a partir d’aquí comenceu a descobrir el petit poble de muntanya de Queralbs.

Història:

El primer esment referit al poble de Queralbs fou a l’any  836 als escrits de consagració de l’església de la Seu d’Urgell. Durant els successius  segles les terres de pastura, principal economia  del municipi, passaren per diversos propietaris.

Les pastures de Coma de Vaca i Coma de Freser varen ser cedides al comte Oliva Cabreta. A l’any 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses i al 1087, Guillen Ramon de Cerdanya va cedir les pastures de la Vall de Nuria al monestir de Ripoll.

El 22 d’abril de 1273 les terres foren cedides als habitants de Queralbs i de Fustanyà amb un impost de 50 sous anuals, tot i que el propietari de les terres sempre era la corona.

El famós terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument al poble de Queralbs, deixant quasi el 90% de víctimes entre la població.

Visita:

Enfront de l’aparcament trobareu el carrer Pla inici del recorregut pel poble. La peculiaritat de les cases  és que les façanes estan fetes amb pedra vista i teulades de pissarra, cal fer una ullada al conjunt arquitectònic per descobrir les típiques cases pirinenques.

Al final del carrer Pla trobareu l’Ajuntament i just a la dreta de la plaça hi ha un carrer que fa pujada que és el carrer de l’Església. A uns 30 metres el carrer es desvia a la dreta fins arribar a l’església romànica de Queralbs.

Va ser construïda a finals del segle X i està dedicada a Sant Jaume. És d’una sola nau amb absis i la volta està lleugerament apuntada. El “nàrtex” cobert que hi ha a l’entrada està format per sis arcades que a la vegada estan suportades per sis columnes amb capitells decorats.

A l’interior de l’església es conserva una copia d’un retaule gòtic del segle XIV. L’original està exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Després de visitar l’església no deixeu de fer un tom pels carrers del poble.

Ribes de Freser:

El poble de Ribes de Freser va néixer a l’ampara del castell de Sant Pere de Ribes i als voltants de l’església de Santa Maria. Les primeres dades que es tenen són d’uns escrits del segle X. Des de els seus inicis l’economia del poble estava lligada a les pastures, a la ramaderia, a la pagesia i a la mineria. 

A finals del segle XIX s’inicià una nova etapa econòmica amb la instal·lació d’indústries tèxtils com “Can Recolons” i fàbriques de paper com “Can Saus”.

Els anys 70 del segle XX una greu crisi econòmica fa replantejar l’economia del poble i s’aposta per fer una deriva cap el turisme. Per la seva situació geogràfica Ribes és punt de partida per nombroses rutes turístiques per conèixer els pobles dels voltants com: Queralbs, Ventolà, Campelles, Pardines, Vilaró, etc. No podeu deixar de fer una passejada pels carrers del poble.

Ribes és punt de partida del tren cremallera que porta a la Vall de Núria. Aquesta és una de les visites turístiques que no us podeu perdre.

Gastronomia:

Com arreu dels pobles de muntanya les especialitats són de plats potents i de moltes calories com els embotits, els canelons, les carns estofades i guisades, els peus de porc i les carns a la brasa, etc. Però tampoc i poden faltar les amanides i les sopes per entrar en calor en les èpoques de fred.

Les postres són les de sempre, gelats de tot tipus, crema catalana i pastissos amb algun toc de creativitat.

Restaurants:

Restaurant Ca l’Anna de Ventolà

Pl. de la Constitució

Ventolà

Tel. 972 727 260

Cal reservar taula

Enllaços:





dimecres, 23 d’octubre del 2024

AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ - Comarca de l'Alt Empordà


De Barcelona:
 
A 154 Km. 

Punt de trobada:

Àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 quilòmetre  abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:

Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona, quedarà a la vostra dreta la ciutat de Girona i heu de seguir cap a  La Jonquera. A l'alçada de Borrassà hi ha la  sortida 4, sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera nacional A-2 direcció a Figueres. A pocs quilòmetres trobareu una desviació a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses. Heu de seguir per aquesta carretera.

Arribant a Castelló haureu de desviar-vos a la dreta per la carretera GIV-6216 en direcció a Sant Pere Pescador. A uns 2,5 Km hi ha  a l’esquerra un  rètol indicador que senyala la direcció a seguir per arribar al  centre d’informació del Cortalet.

Història:

Els aiguamolls de l’Empordà són unes zones humides a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà  separades pel Massís del Montgrí. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà està  situat enfront del Golf de Roses, ocupant pràcticament tota la part de costa entre Roses i Sant Pere Pescador. 

Documents dels segles XVII i XVIII, parlen de l'extensa llacuna de Castelló, on hi havia algunes  illes com les de Bellcaire, Ullastret i Pals entre d’altres.

A finals del Segle XIX i principis del XX, foren les activitats agrícoles les que començaren a malmetre les zones humides del Golf de Roses i la platja de Pals, amb les plantacions de cereals, fruiters i últimament l’arròs, per la facilitat d'inundar els camps amb les aigües dels tres rius que alimenten tota la zona, Fluvià, Ter i Muga.

Un nou factor destructiu de la costa entra en acció a mitjans del Segle XX,  l'especulació urbanística. La construcció de les grans urbanitzacions de Santa Margarita, Empuriabrava i els seus canals d’aigües navegables, redueixen l’extensió dels aiguamolls. 

Fou precisament per aquesta pressió urbanística que al 1976 s'inicia una mobilització popular per preservar el que quedava dels aiguamolls. Els fruits d’aquesta campanya ecologista es recullen al 1986, quan el Parlament de Catalunya  declarà  als Aiguamolls de l’Empordà Parc Natural.

Visita:   

La visita comença al centre d’informació del Cortalet, on és aconsellable demanar un mapa de la zona amb les excursions a fer des d'aquest punt de partida.

L'itinerari més recomanat és el que porta a la torre Senillosa, antiga sitja que era utilitzada per assecar l'arròs de la zona. De les quatre torres existents una fou condicionada l’any 1996 com a punt de guaita amb una plataforma instal·lada a  22 metres d’alçada.

El recorregut té una durada aproximada de 1 ½  hora, entre anar i tornar, depenent del temps que passeu en els punts de guaita que anireu trobant al llarg del camí.

L’opuscle que us han facilitat en el centre d’informació del Cortalet, us farà molt servei per seguir en detall els diferents punts de guaita, dels hàbitats de les aus i el tipus de vegetació del parc, com també dels invertebrats, peixos, serps i mamífers que hi viuen.

Per gaudi encara més del recorregut, us recomano que porteu una càmera de fotos i uns prismàtics. 

Gastronomia:

L'economia de l'Alt i el Baix Empordà va passar de ser eminentment agrícola, a principis del segle XX, a ser quasi depenent en un 80 % del turisme.

Això va fer que l'oferta gastronòmica, gràcies a  l’enginy dels empordanesos,  dugués a oferir durant la primavera i la tardor varies promocions gastronòmiques basades amb els productes de la terra com: els pèsols i les faves, combinats amb els productes de la mar.

A Palamós, del 25 d’Abril al 22 de Juny, la majoria dels restaurants presenten la campanya de la gamba, consistent  a oferir un menú basat amb la gamba de Palamós complementat amb unes torrades d'anxoves i uns fideus rosegats amb all i oli.

A Begur, del 15 d’Abril al 11 de Juny, se celebra la campanya del peix de Roca de Begur en la que participen quasi tots els restaurants de la població. Ofereixen menús  a diferents preus, segons l’establiment.

També a Sant Antoni de Calonge i amb el nom de Menú de la Badia, ens presenten una amanida de bolets de les Gavarres, unes cigales de la badia i uns calamars farcits per un preu fix.

Altres poblacions de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Santa Cristina d’Aro, 

dediquen varis plats a la cuina del bacallà, tan salat com assecat. Però no hem d’oblidar el plat típic de la zona, que és el suquet de rajada.

A Torroella de Montgrí celebren la campanya dels Tastets de Mar. Es tracte d’un pica-pica dels diferents peixos pescats en els ports propers.

El que no falta en cap dels llocs nomenats són les postres a base de poma, cultiu molt estès a la zona. 

Restaurants:

El ventall de restaurants és tan ampli que es fa quasi impossible recomanar-vos-en un, però preneu nota del següent.

Can Mericanes

C/ Figueres, 13

Tel. 972 530 037

Vilajuïga

Enllaços:

www.cbrava.com










dimecres, 16 d’octubre del 2024

IGUALADA - MERCAT DEL REC (Comarca de l'Anoia)


De Barcelona:
A 67 Km.

Punt de trobada:

Serà a l’àrea de servei del Bruc a 1 quilòmetre  abans d’arribar al túnel del Bruc.

Per arribar-hi:

Haureu de localitzar a la sortida de Barcelona l’autopista B-23. A l’alçada de l’Estadi Johann Cruyff hi ha un desviament a la dreta que empalma amb l’autovia A-2 que porta a Lleida 

Continueu per l’autopista fins arribar al punt de trobada. Passareu per Esparraguera, Collbató i el túnel del Bruc. Després del túnel i passat el poble de Castellolí trobareu la sortida 555 i haureu de dirigir-vos en direcció al centre d’Igualada, concretament a la Pl. De La Creu o al Passeig de les Cabres on hi trobareu dos aparcaments subterranis.

El vostre vehicle quedarà aparcat a molt poca distància dels punts més turístics de la ciutat com l’Ajuntament, l’Església de Santa Maria, el Museu de la Pell, el Museu del Traginàire i del conegut barri del REC.

Per obtenir més informació podeu arribar-vos a l’Oficina de Turisme que la trobareu a un extrem de la plaça de La Creu. 

Història:

El naixement d’Igualada el situen sobre l’any 1000 a tocar del riu Anoia i enmig de la conca d’Òdena. Per la seva situació és un punt de cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, l’altre que porta als castells de frontera de la Catalunya Nova i el camí Ral que uneix Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella.

A l’any 1003 es construir un dels primers edificis d’Igualada, una capella al costat d’una fortificació defensiva. La capella consta com a parròquia l’any 1059. A l’any 1381 la precària població d’Igualada rep el títol de carrer de Barcelona fet que representa estar al servei de al ciutat i disposar dels mateixos privilegis de Barcelona.

Als segle XIV i XV es construeixen dues muralles i el poble s’amplia pel Camí Reial en direcció a Lleida. Però no serà fins els segles XIX i XX que comença a reeixir gràcies a l’arribada del ferrocarril i rebre el títol de ciutat començant a instal·lar-s’hi industries de teixits i adoberies de pells, esdevenint el primer centre d’aquest tipus d’indústries al estat espanyol. Posteriorment apareixent les industries del gènere de punt. L’any 2005 la població ja superava els 35.000 habitants. 

Visita:

Després de recollir tota la informació possible de la ciutat a l’Oficina de Turisme arribeu-vos a la plaça de l’Ajuntament. Just d’arrere hi trobareu l’església de Santa Maria, coneguda també com l’Església Gran que és el conjunt històric més important de la ciutat. Els primers pobladors de la capital de la comarca de l’Anoia s’instal·laren al voltant de Santa Maria ja que era el punt de confluència dels camins que portaven a Aragó, la Catalunya Nova i la Catalunya Vella.

L’Església actual, fruit de diverses actuacions de remodelació i ampliació està situada sobre una antiga església d’estil romànic. A mesura que la població d’Igualada creixia es construïen noves capelles fins que a la disbauxa constructiva de anar afegint capelles es decidir de fer una nova església i l’any 1617 començar la nova construcció.

L’església de Santa Maria té una superfície aproximada de 1200 m2, és d’una sola nau amb capelles laterals, un absis i un cor alt que passa per sobre de les capelles que són d’estètica barroca. La coberta és de volta de creueria típica del gòtic. L’absis es de planta quadrangular i conté al seu interior l’altar i un magnífic retaule.

El campanar és de planta quadrada fou construït el segle XVI, la coberta és a quatre aigües i té una alçada de 4 pisos. En els dos primers hi han unes petites finestres dovellades, a la tercera planta las finestres són de grans dimensions ja que en el seu interior es troben les set campanes que guarda el campanar.

Sota de la rosassa situada a la façana principal hi ha l’orgue que està ubicat al cor, va ser construït el segle XVIII i se’l considera un dels més notables de Catalunya.

Durant la guerra civil Espanyola l’església fou utilitzada com a mercat. Després de la guerra va ser restaurada per l’arquitecte Cèsar Martinell. L’any 1949 va obtenir el títol de basílica menor, l’última reforma la varen fer als anys 80

La propera visita la podeu fer al Museu de la Pell que està al carrer del Dr. Joan Mercader,1. És un dels primers museus d’aquestes característiques existent a Europa. Va ser creat a l’any 1954 i està ubicat en dos edificis. El primer és la fàbrica tèxtil cotonera de Cal Boyer i el segon l’antiga adoberia de Cal Granotes, totes dues fàbriques situades en un mateix recinte.

La fàbrica tèxtil de Cal Boyer conserva dues naus i una xemeneia, a la planta hi té columnes de ferro i estructures de fusta a les plantes superiors, aquí hi podreu visitar el univers de la pell i la diversitat dels seus usos en la cultura mediterrània. En aquest espai hi podreu contemplar diverses temàtiques com: la pell a la prehistòria, la adoberia al llarg dels pobles de la mediterrània, el treball del pergamí per l’enquadernació, la sabateria i el guarnicioner.

En el  següent espai gaudireu de diversos temes monogràfics dins de l’àmbit quotidià. En el tercer àmbit podreu visualitzar la evolució tècnica de la producció del cuir i entrareu en el mont de l’adoberia de Cal Granotes.

Aquesta adoberia és pionera en el seu gènere. La van inaugurar al públic el desembre de 1990 i varen rehabilitar un edifici del segle XVIII. Cal Granotes mostra al visitant les dues plantes clàssiques d’una adoberia. La planta baixa on hi tenien lloc la preparació i adob de les pells, a la segona planta era l’estenedor lloc on les pells perdien la humitat. El producte resultant era suficientment gruixut per utilitzar principalment per a soles de sabates, les corretges dels embarrats de les màquines, guarniments per les cavalleries, etc. També podreu visitar la secció de l’Home i l’Aigua, el Museu del Traginer.

El barri industrial del REC d’Igualada és una zona que la trobareu per sota de la plaça de la Creu i de l’Ajuntament fins arribar al riu Anoia. Precisament el Museu de la Pell, Cal Granotes i també el Museu del Traginer estan enquadrats dins el barri del REC.

Uns dels millors moments per visitar Igualada és quan es celebra el Mercat del REC. Aquest mercat el celebren dos cops l’any, a la primavera i a l’hivern. Es tracte d’una gran exposició i venda d’articles de moda segons l’època que consisteix en liquidar tot el producte sobrant de les existències de la majoria de marques dedicades a la moda.

Per conèixer les dades exactes de la celebració del Mercat de REC haureu d’entrar a la WEB de l'Ajuntament d’Igualada.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Rest. La Tagliatella

Rambla de Sant Isidre, 49

Tel.938 04 94 40

Rest. El Jardí

Rambla de Sant Isidre,12

Tel.938 03 18 64

Enllaços: