dimecres, 13 de març del 2024

LA FAGEDA D'EN JORDÀ I LA COOPERATIVA LA FAGEDA (Comarca de La Garrotxa)


De Barcelona:
A 126 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Sense deixar-la continuareu en  direcció a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta es va cap el poble de Bas i a l’esquerra cap a Les Preses i Olot. 

Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una rotonda molt amplia. Cal agafar la primera sortida  de la dreta que enllaça amb l’avinguda de Sant Jordi. Sense deixar-la s'arriba a la quarta rotonda on seguireu els indicadors que duen a la Fageda d’en Jordà i Santa Pau. A uns 2 quilòmetres d’aquesta rotonda trobareu a l’esquerra l’aparcament de la Fageda d’en Jordà.

Història i Visita:

La Fageda d’en Jordà està assentada sobre la colada de la lava del volcà del Croscat. La colada del volcà es situà sobre uns aiguamolls que es van evaporar al entrar en contacte l’aigua amb la lava que estava a més de 1000 graus de temperatura. El vapor d’aigua al evaporar-se s’incrustà a la colada creant una superfície ondulada en moltes àrees de la fageda.

Per la seva configuració aquest terreny no ha sigut mai conreable, els científics anomenen aquest tipus de terra malpaís. Gràcies a aquest fet podem gaudir a l’actualitat d’un magnífic bosc.

La fageda és un tipus de bosc caducifoli, per tant l’estètica varia segons l’època de l’any. Possiblement la millor època de l’any per visitar la fageda sigui la tardor per la gamma de colors rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure i que després cobreixen el terra amb una catifa multicolor. La majoria dels arbres són el faig i el roure. El sotabosc és molt pobre a causa de la poca qualitat del subsòl i la poca llum que hi arriba, no obstant això, i podem trobar el boix i el grèvol.

La fageda d’en Jordà forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa on hi ha diversos volcans visitables com el de Santa Margarida, el del Croscat, o els de Roca Negra i Puig Subià tots ells a prop del poble de Santa Pau.

La visita a la fageda solament es pot fer de dues formes. La primera es a peu guiats per un mapa que té tres rutes i el podeu demanar al centre d’informació. L’altra opció és la de llogar un carruatge antic tirat per cavalls.

La segona opció és la més adient. Deixeu el vostre vehicle a l’aparcament de La Fageda que el trobareu a l’esquerra de la carretera que porta a Santa Pau. Arribeu-vos al punt d’informació del parc i compreu els bitllets per agafar un carretó tirat per cavalls que surten de l’esplanada que hi ha davant.

El recorregut té una durada d’una hora i passa per les zones de més arbrat de La Fageda. En aquest lloc fa una parada d’uns 15 minuts per poder fer fotos i passejar per l’entorn. Mentre feu la passejada amb el carro el guia us anirà explicant les diverses característiques dels llocs per on aneu passant.

A un extrem del bosc es troba la cooperativa La Fageda dedicada a la producció de derivats làctics i que dóna feina a disminuïts psíquics. Aquesta cooperativa és visitable, però s’ha de reservar amb antelació per internet.

Per arribar a la cooperativa La Fageda haureu de sortir de l’aparcament i anar en direcció a Santa Pau i a uns 200 metres trobareu una cruïlla a la dreta amb els rètols de la cooperativa. Cal seguir per la carretera que us portarà directament a l’aparcament. 

A l’any 1982 neix la Cooperativa La Fageda de la mà de Cristóbal Colón durant 40 anys la seva evolució tant en l’apartat social com amb el industrial ha fet uns grans canvis. La visita guiada té una durada aproximada d’una hora i consisteix amb una passejada pels camps de conreu, els corrals on trobareu les vaques i els vedells i posteriorment la zona industrial on es transforma la llet amb els productes làctics com: els iogurts, el mató, els gelats, etc...

Acabada la visita guiada podeu passar per la botiga i a la vegada punt d’atenció al visitant per comprar algun dels productes làctics que es fabriquen a La Fageda. A més a més la cooperativa obsequia amb un lot de productes propis.

Gastronomia:

La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica de cuina amb molta força i fonament. Es fa amb els productes criats a les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar aquesta cuina.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Can Xel

Ctra. de Santa Pau,s/n

Tel. 972 680 211

Cal Fesol

c/ Pont, 23 (a tocar de la porta d’entrada a la Plaça Major)

Tel. 972 680 358

Enllaços:

https://www.fageda.com/es/visitas/




dimecres, 6 de març del 2024

COLLBATÓ - COVES DEL SALNITRE


De Barcelona:
 
A 30 Km.

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha entre Collbató i Barcelona, el punt de trobada serà l’esplai que hi ha darrera del centre d’informació de les Coves del Salnitre, les entrades per fer la visita les podeu comprar per internet. En aquesta àrea recreativa hi ha un bar on podreu  esmorzar o fer un tallat.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Es passa pels pobles de Sant Andreu de la Barca, Martorell i  Esparreguera, la següent sortida és la de Collbató. Aquí s'ha de sortir  de l'autovia A-2 i enllaçar amb  la carretera B-112 que porta a Manresa i a Olesa de Montserrat. La carretera passa pels afores del poble de Collbató.

A la sortida del poble i a la vostra esquerra, trobareu un pal indicador amb l’enunciat de les coves del salnitre i a pocs  metres d’enfilar el desviament hi ha el centre d’informació.

Història:

Des de l’antiguitat la zona ha estat poblada per grups que vivien bàsicament de la caça i de la recol·lecció. Utilitzaven les diferents cavitats de la cara sud de la muntanya de Montserrat com a llocs de refugi.

Les primeres dades documentades que es tenen del poble de Collbató són del 1113, moment en el qual el poble començà a formar-se al voltant d’una torre de defensa, de manera que les parets exteriors de les cases formaven part integrant de la muralla del poble, creant un recinte tancat amb dues portes d’accés.

Al llarg de la història Collbató passà per diferents etapes on el domini econòmic i polític del poble passà del senyor feudal del moment a l’administració de les terres per l’Abat de Montserrat.

A principis del segle XIX el poble de Collbató tornà a fer història amb la guerra contra les tropes napoleòniques. 

Una de les activitats en la que es basava l’economia del poble durant el segle XIX, era la dels traginers de peregrins i mercaderies fins el monestir de Montserrat.

A l'actualitat una de les indústries que donen més renom al poble és la fabricació artesana d’orgues de fusta i metall, sota la direcció de la família Blancafort.

Visita:

L’objectiu de la visita és les Coves del Salnitre, però mireu de combinar-vos els horaris per poder fer una ullada al mercat dominical que s’instal·la al centre del poble.

La visita a les Coves és guiada i es fa en grups de 30 persones. Per començar hi ha un audiovisual que té una durada aproximada d’uns 10 minuts i després comença la visita de la Cova. L’interior està il·luminat i té una longitud visitable d’uns 500 metres i un desnivell d’uns 20 metres.

La primera sala o Sala de la Catedral és la més gran del conjunt, anomenada així per l’alçada de la volta. Durant el recorregut passareu pel Pont del Diable, la Sala dels Monjos, la dels Orgues i la dels Enamorats. Passareu per estrets passadissos i escales empinades, però no patiu la visita està pensada per a tota la família. Es recomana que els nens siguin majors de 3 anys.

Gastronomia:

La típica de  la cuina catalana: carn a la brasa, amanides, embotits i cuina de mercat.

Restaurants:

Montserrat Exprés

Autovia de Martorell a Igualada Km. 575

Tel. 93 777 02 90

La Fonda dels Arcs

Ctra. de les Coves

Tel. 93 777 98 17

Enllaços:

www.viladecollbato.org


dimecres, 28 de febrer del 2024

AITONA - ARBRES EN FLOR

De Barcelona: A 192 Km.

Punt de trobada:

La sortida d’avui està pensada per fer-la a la primavera, entre el mes de març i primers d’abril, per poder gaudir de la floració dels arbres fruiters a la comarca del Segrià i en concret de la zona entre els pobles de Torres de Segre, Soses, Aitona i Seròs

Avui a conseqüència de la distància existent fins el punt de destí haureu de matinar.

El lloc de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge deixareu  l’autovia per la sortida 532 per dirigir-vos a la Panadella on es pot fer un bon esmorzar.

Després d’esmorzar cal seguir per l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida i deixareu la via ràpida per la sortida 447 (Soses-Seròs-Torres de Segre). Quan arribeu a la rotonda cal seguir els indicadors que porten al poble de Seròs. Pel camí podreu admirar una magnífica diversitat de colors dins la gama del rosa i el blanc.

Abans del poble de Seròs trobareu el poble de Aitona, aquí és on  comença la visita als camps dels fruiters. Quasi al final del poble trobareu a mà dreta el restaurant Can Joan. A uns 100 metres a la esquerra  hi ha un trencall que porta a Torres de Segre i al Camí del Riu. Haureu de prendre aquest desviament i a uns 500 metres la carretera passa per un pont d’un sol carril, sobre el riu Segre. A uns 100 metres del riu trobareu una cruïlla.

Haureu d’agafar el camí de l’esquerra que porta cap a Torres de Segre.

Història i Visita:

La comarca del Segrià juntament amb la de l’Alt Empordà són les dues comarques de Catalunya amb una major producció de fruita dolça. Com ja heu pogut esbrinar en el apartat anterior avui us parlaré de la comarca del Segrià.

No a tota la comarca es cultiva l’arbre fruiter, però a la part baixa i a la plana dels dos costats del riu Segre, des de Torres de Segre fins al poble de la Granja d’Escarp hi ha una de les zones més prolífiques en aquest tipus de cultiu.

Per la seva situació geogràfica aquesta zona és on la fruita dolça dels perers, pomers i presseguers, maduren un parell de setmanes abans que en la plana de Lleida. Per aquest motiu, al ser aquesta fruita primerenca, la cotització en el mercat és una mica més alta.

Cada fruita i cada varietat té la seva maduració i si no ha passat res com: una gelada, una pedregada o una forta ventada, la fruita es cull abans de madurar, motiu pel qual els pagesos estan obligats a contractar gent per fer la collita.

Com he comentat en l’apartat de Com arribar-hi passat el pont sobre el riu Segre trobareu una cruïlla, haureu de girar a l’esquerra en direcció cap a Torres de Segre. Al llarg d’aquesta carretera anireu trobant diverses cruïlles la primera està a uns 300 metres a la dreta. És el moment de descobrir el camins que porten a l’interior de les plantacions i gaudir de la diversitat cromàtica de les flors dels arbres fruiters.

També podeu seguir per la carretera en direcció a Torres de Segre en aquest recorregut trobareu amb dos costats del recorregut hi trobareu extensos camps de fruiters. Després de fer un parell de quilòmetres per aquesta ruta podeu retornar a la cruïlla d’Aitona i girar a l’esquerra en direcció a Maials i Llardecans, a uns 800 metres trobareu un pont que passa per sobre del canal que alimenta la central elèctrica, en aquest punt l’espectacle de la plana amb els colors de la florida dels arbres fruiters és espectacular.

Aquesta sortida obliga a portar les bateries de les càmeres de fer fotos i els telèfons amb la màxima càrrega ja que  puc assegurar-vos que no us cansareu de fer instantànies de record.

El dinar el podeu fer al restaurant Cal Joan del poble d’Aitona. Tenen un menú de 18 € que està francament bé. Després de dinar es pot fer una visita a la plaça de l’Ajuntament i una passejada pel nucli antic del poble. 

A prop teniu el poble de Fraga que està a 20 quilòmetres d’Aitona. Fraga pertany a la província de Osca. La ciutat està formada per dos nuclis de població ben diferenciats als dos costat del riu Cinca. A la dreta el nucli antic i a l’esquerra el nou Fraga amb carrers amples i avingudes.

La ciutat de Fraga fou fundada pels musulmans i conquerida per Alfons I l’any 1148. Al 1182 Alfons II va cedir la propietat  a l’orde de l’Hospital. Posteriorment el rei Jaume I va lliurar la vila a la família Montcada molt influents a la zona.

A la part vella hi trobareu el castell que està restaurat. Encara que aquestes ruïnes les anomenen castell la realitat és que es tracten de les restes de l’església de Sant Miquel.  El van construir sobre les restes d’un castell medieval i aquest sobre les restes d’un assentament musulmà. Anteriorment hi havia hagut unes de  romanes i unes visigòtiques.

Gastronomia:

És la clàssica de les comarques de l’interior de Catalunya. Predominen els plats de moltes calories com: els canelons, l’esqueixada de bacallà amb romesco, el fricandó de vedella amb bolets, el cabrit al forn amb patates, les amanides de tot tipus, etc.

De postres les clàssiques. 

Restaurants:

Cal Joan

c/ Vint i Set de gener, 21

Tel. 973 794 362

Aitona

Enllaços:

www.fruiturisme.cat




dimecres, 21 de febrer del 2024

TREN DELS LLACS - LA POBLA DE SEGUR (Comarca del Pallars Jussà)

De Barcelona: A 164 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. En aquesta àrea podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per poder fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Un cop amb la panxa plena cal seguir el camí  en direcció cap a Lleida per la A-2. Passareu per les sortides de les poblacions de Cervera i Tàrrega. S’ha de deixar  l’autopista a la sortida 474 (Lleida Centre Ciutat per la LL-11) i seguir els rètols que porten a l’estació dels ferrocarril FF-Alta Velocitat i Centre Ciutat. 

Enfront de l’estació hi ha un aparcament subterrani de SABA

Història:

A primers del segle XX varen projectar una línia fèrria  que connectava  Lleida amb Saint Girons (Occitània). Però el projecte va quedar inacabat i sols va arribar a La Pobla de Segur. L’any 2005 la línia passa a ser propietat de la Generalitat. Després de realitzar la corresponent restauració de la línia i les unitats tractores el 2007 s’inaugurà el trajecte amb un servei regular de rodalies.

El tren que fa el trajecte turístic és un comboi de 1969, tan els quatre vagons com la màquina són d’aquella època. El trajecte passa per espectaculars paisatges i quatre embassaments, el de Camarasa, Sant Llorens, Cellers i Sant Antoni. En tot el trajecte passareu per 41 túnels i 31 ponts.

Al llarg del trajecte que té una durada aproximada d’unes dues hores gaudireu del paisatge i de la distracció a càrrec dels dos revisors del tren que van vestits amb una indumentària de l’època, però una mica pallassa.

A l’arribada a La Pobla de Segur comença la visita turística del poble. L’estació dels ferrocarrils està a uns 500 metres del nucli antic, per tant caldrà que us ho preneu en calma. Un cop passat el pont del riu Flamisell a uns 50 metres a l’esquerra trobareu una portalada que dóna accés al nucli antic.

Les primeres dades que es tenen sobre l’assentament anomenat Les Esplugues de Segur són  dels anys 976 i 978 on es referenciava aquest lloc com un nucli que dominava un ampli terme anomenat Segur, on l’economia de la zona era la ramaderia i la vinya. 

Visita:

Per aconseguir el màxim d’informació turística de La Poble la trobareu a La Oficina d’Informació i Turisme que hi ha  a uns 50 metres de l’estació dels ferrocarrils de la Generalitat en direcció a La Pobla.

L’accés a l’interior del barri vell podeu fer-lo pels dos portals encara existents: el d’Orteu i el de Parrau que donen accés al carrer Llorenç i Torres i al carrer Major. 

Acabada la visita al barri vell podeu anar a veure l’Ajuntament. Per anar-hi haureu de localitzar la Av Verdaguer i a uns 250 metres trobareu La Plaça de L’Ajuntament. Aquest estament està ubicat a la Casa Mauri un edifici modernista construït per l’arquitecte Ramón Mauri a l’any 1907.

També podeu fer una visita guiada a la fàbrica de licors Portet especialistes en la fabricació de Ratafia des de 1883. Està a tocar de l’església de la Mare de Déu de la Ribera a prop del nucli antic i a la carretera general N-260.

Darrera de l’estació del tren i de l’edifici d’informació i turisme hi ha l’Espai Raier que és un espai museïtzat on s’explica el desaparegut ofici de raier vinculat a la transformació de la fusta i al seu transport pel riu.

Després de dinar i fer una passejada pel que resta dels carrers del poble és hora de tornar a l’estació. De tornada a Lleida el tren fa una parada gastronòmica de 15 minuts a Balaguer. La parada consisteix amb un tast de coca de recapta. A la mateixa andana de l’estació hi ha instal·lat un conjunt de taules amb la coca preparada per degustar que a la vegada estarà regada amb aigua i refrescos.

Agafareu novament el tren i desprès d’uns 20 minuts de trajecte arribareu a l’estació de Lleida punt de partida de la sortida d’avui.

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. 

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Fa uns Anys

Carrer de la Font, 11

La Pobla de Segur

Tel. 973 66 01 60

Enllaços:

www.turismefgc.cat

En aquesta pagina trobareu horaris i preus del tren turístic.