BERGA I SANTUARI DE QUERALT - Comarca del Berguedà

De Barcelona: A 106 Km.

Punt de trobada: 

Àrea de servei de Montserrat de l’autopista Barcelona – Manresa a uns 38 Km de Barcelona.  

Com arribar-hi: 

Haureu de localitzar l'autopista C-16 que porta de Barcelona a Manresa. Passat Manresa empalmareu amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16, passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.  

Deixareu Berga a la vostra esquerra i seguireu per la carretera E-9. A uns 800 metres trobareu un desviament a l'esquerra que porta a Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241. Aproximadament a 1,5 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que porta als Rassos de Peguera i al santuari de la Mare de Déu de Queralt per la carretera BV-4242, heu de pendre aquest desviament.  

Ara solts heu de seguir els indicadors que porten al santuari on hi trobareu un aparcament per deixar els vehicles.  

Història i Visita:

El nucli de población de la ciutat de Berga està situat al pla del Bagues i a tocar dels primers contraforts dels pirineus. A molt poca distancia el pantà de La Baells i el riu Llobregat són les zones humides de la comarca i a la vegada el corredor natural d'acces entre les terres de muntanya i les del pla.  La priviligiada situació de la ciutat de Berga, Castrum Bergium a l'epoca romana, ha fet de la comarca del Berguedà una zona habitable pels homes de la prehistòria, en èpoques de forma estable i d'altres amb asentaments esporadics.  

La ciutat de Berga era coneguda a l'època dels Ibers amb el nom de Vergneum, capital de la tribu  iber dels bergistans emparentats amb la tribu dels ilergets. Varen ser dominats primer per Annibal Barca en el transcurs de la seva expedixia cap a Roma i després pels romans.  Aproximadament sobre l'any 715 el Berguedà fou imvaït pels arabs. A mitjans del s.IX comença la reconquesta del territori. 

A primers del s.X els comtes de la Cerdanya crean un viscomtat amb el nom de Comtat de Berga, moment en que en Pere Ramòn jurà fidelitat al comte Guillem de la Cerdanya pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Berga.  A partir d'aquest moments i fins el segle XVI el comtat i el castell passen per diversses mans de senyors feudals i a la vegada participa en molts dels esdeveniments politics i militars de lèpoca. 

A l'any 1581 els hugonots conquereixen Berga i saquejaren el castell i l'església, emportan-se tot l'or i plata que trobaren a la ciutat, també s'endueren les reliquies de Santa Cecilia i Sant llorenç.  És gairebé obligat fer una llarga passejada pels carrers del nucli antic de Berga i visitar la plaça de l'Ajuntament, el Museu Comarcal de Berga, l'església de Santa Eulalia, el Passeig de la Industria, el Carrer de la Ciutat, la Plaça Forn, etc.  

L'altre punt d'interes situat a uns 5 quilòmetres del nucli de la ciutat és el Santuarai de la Mare de Déu de Queralt.  El Santuari de la Mare de Déu de Queralt està catalogat dins del grup de les Mares de Deú trobades, com moltes altres en el territori del principat de Catalunya. Segons la llegenda un pastor de vaques que seguia a un animal perdut del seu ramat, el trobà en un reco de la muntanya de Queralt ajonollat enfront d’una imatge de la verge. 

Agafar l’imatge I la va guardar en el sarró, quan va arribar a la masia del propietaris del ramat, obri el sarró per ensenyar la imatge i per sorpresa de tothom la imatge habia desaparegut. 

Al dia següent va tornar al mateig lloc de la muntanya on habia trobat la verge, novament va tornar a guardar la imatge de la verge en el sarró i tornar a la masia per ensenyar la figura. Per segona vegada habia desaparegut.

L’andemà tota la familia i el personal de la masia es desplasar-en al lloc de la trobada i com era d’esperar hi trobaren novament a la figura de la verge. A leshores el propietari del ramat i la masia decidí construiri una capella.

A finals del s.XIV en Francesc Garreta,  un ric comercian del Bergueda,  fa construir el primer santuari.  L’església actual, d’estil barroc, es va inaugurar el 21 d’octubre de 1741. A primers de la Guerra civil espanyola de 1936 el santuari fou asaltat i incendiat. Durant anys va estar en ruines fins que el 1966 es va restaurar el campanar I la fraçana principal. Al llarg de la decada dels 90 varen restaurar l’interior de l’església, donant-li l’aspecte actual.

Numbrosses són les excursions a peu des del santuari per visitar les capelles construides en honor de Sant Jaume, Sant Jacint, Sant Antoni, Sant Joan, Sant Ignaci, Sant Marc, Capella dels Dolors i Cova de la Troballa.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s’incorpora en aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament, són els bolets amb totes les seves varietats comestibles.

Tampoc podem oblidar les postres casolans.

Restaurants:

Rest. de Queralt

Tel. 93 821 38 28

Santuari de la Mare de Déu de Queralt

Enllaços:

www.turismeberga.cat

SANTA COLOMA DE QUERALT - Comarca de La Conca de Barberà

De Barcelona: A 88 Km.

Punt de trobada :

En aquesta sortida la  trobada amb la família o els amics serà a l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi ha,  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge heu de sortir de la ruta per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena cal seguir per la carretera B-221 que sur de la zona dels restaurants en dirección cap a Santa Coloma de Queralt. Després de fer uns 9 quilòmetres arribareu a Santa Coloma.

Historia:

Santa Coloma de Queralt està a 674m sobre el nivel del mar i al nord de la provincia de Tarragona, és capital de la Baixa Segarra, a l’actualitat forma part administrativa de la Conca de Barberà.

Les primeres dades que hi ha de Santa Coloma són de l’any 976 quan ja s’esmenta en els documents amb el nom de Santa Columba. En aquella época la baronia de queralt era terra de frontera, línea de Castells defensius entre la terra dels serrains i els anomenats cristians.

A l’any 897 Guifré el Pilos, comte de Barcelona, conquereix el territori als serrains. Passan els anys i el 976 el vescomte de Barcelona Guitard comprà el Castell i les terres. En els segles succesius la varonia de Santa Coloma passà per diverses dinasties familiars com els Gurg i els Timor, fins aribar l’any 1599 quan en Pere de Queralt i Isart es nomenat comte de Santa Coloma. Des de el 1993 Enric de Queralt i Chavarri és l’últim comte.

Durant tots aquests anys la dinastía dels Queralt fou una de les families més poderoses, participaren an quasi tots els esdeveniments politics i militar de l’època. De l’edat mitjana són el castell i la muralla, l’església i el call jueu. Els jueus eran una comunitat, que com arreu, es dedicaben a les activitats comercials i representabent un porcentatge important de la población. 

Visita:

A l’arribada a Santa Coloma haureu de localitzar un aparcament per la zona del Passeig de la Muralla. Després de deixar el vehicle haureu de dirigir-vos al portal del Sanou o Cervera, que us donarà l’acces directe a la Plaça Major on hi podreu admirar una bonica porxada del s.XIV.

A la mitat de la plaça i a mà esquerra hi ha un carrer que porta directament al portal d’entrada, construït el s.XVIII i que dona acces al Pati d’Armes del Castell. Els edificis que hi ha al voltan de la plaça corresponen a l’edifici gotic del Castell construït entre els s.XI i S.XVII i a l’església de Santa Magdalena del s.XIV. 

La edificació mes antiga del Castell és la torre de l’Homenetge de forma circular, té una alçada de 23m i un diàmetre de 12m. Al voltan d’aquesta torre es construiren al llarc dels segles diversos edificis per adaptar el Castell a les necesitats d’habitabilitat de cada moment.

La façana principal i l’entrada dels Castell són d’estil renaixentiste, un aspecte estetic propi d’un palau-residencia. A l’interior una magnifica escalinata de 34 graons, cadescun d’ells  d’una sola peça, dóna acces a la primera planta. Al sostre de la volta d’escala està decorat per un fresc alegoric al déu Neptú.

La Oficina de Turisme de Santa Coloma organitza al llarg de tot l’any visites guiades pels diferents indrets històrics de la vila. El telèfon per concretar una visita és el següent  977 88 00 88.

Acabada la visita al Castell podreu fer un recorregut cultural per molts dels interesants recons de Santa Coloma. Per anar al call Jueu i a la plaça de l’església haureu de sortir del pati d’armes del Castell per la mateixa porta que heu fet l’entrada, enfron trobareu el carrer Quarteres que juntament amb els carrers del Call i del Forn de Baix formaben l’anomenat Call Jueu. Estaba tancat pels extrems per portes, l’única que es conserva es la que dóna a la plaça de l’Església.

La plaça de l’Església o d’Avall és una de les plaçes del poble amb més encan, per les seves reduïdes dimensions i el porxat de les cases amb pilastres de fusta. Podreu seguir la caminada pel carrer de Santa Caterina que porta directament al portal de Sant Martí. Passat el portal s’ha de girar a la dreta per la plaça del Portalet fins passada la paret lateral Esquerra de l’església parroquial.

Aquesta església fou construida entre els s.XIV i S.XVII, és destil gòtic català d’una sola nau. Passat el campanar trobareu a la dreta el Portal de Vicari, pun per on accedireu novament al nuli històric de Santa Coloma.

Al final del Passeig Mòssen Joan Segura que està enfron del Portal del Vicari hi podeu visitar el Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, antic convent de l’ordre de la Mercè, construít sobre l’any 1335, la portalada és d’estil romànic. A l’interior hi trobareu el sarcòfag de Pere IV de Queralt.

El vostre recorregut pot continuar pel carrer Major fins arribar al Portal de Santa Coloma. Ara podeu retornar a la Plaça Major pel carrer del Mig o el carrer de les Carniceries, tot gaudin  d’un entorn amb aires medievals.

Gastronomia:

El porc és un dels elements culinaris amb més influencia a la cuina de la Segarra, embotits com: botifarres, llonganisses, secallones, etc. Els guisats de porc, cargols a la llauna, i també plats cuinats amb productes de la caça.

Un dels plats típics de la zona és el coc o coca de racapte, fet amb pasta de pa, arengades, pebrot escalibat, botifarres o llom, també és d’esmentar el romesco de bacallà. De postres els casolans i el de les pastisseries.

Restaurants:

Restaurant Hostal Colmí

Raval de Jesús,10

Tel. 977 88 06 53

Santa Coloma de Queralt

Restaurant Cal Joan

Carretera de Montblanc, 6

Tel. 977 88 15 24

Santa Coloma de Queralt

Enllaços:

www.stacqueralt.altanet.org

SANTA MARGARITA I ELS MONJOS - ESPAI CIARGA - Comarca de l'Alt Penedès

De Barcelona: A 60 Km.

Punt de trobada:

Serà a l’àrea de servei de La Porta de Barcelona que està a l’alçada de Castellbisbal per l’autopista AP-7

Per arribar-hi:

Haureu de localitzar a la sortida de Barcelona l’autopista B-23 i després de fer uns 18 quilòmetres arribareu a l’àrea de servei de La Porta de Barcelona (punt de trobada).

Després continueu per la AP-7 en direcció a Vilafranca i heu de deixar l’autopista per la sortida 30 i empalmar amb la N-340 en direcció a Santa Margarida i els Monjos. Una vegada passat el poble trobareu uns rètols que indiquen el camí a seguir per anar al Castell de Penyafort. En el mateix cartell indicador del castell hi ha la direcció a seguir per anar al Espai CIARGA.

A uns 500 metres trobareu a la dreta l’aparcament i enfront l’entrada al museu de la Ciarga. 

Per anar al restaurant d’avui haureu de retornar al poble de Santa Margarida i Els Monjos. 

Història i Visita:

El CIARGA és un espai museïtzat com a centre d’interpretació dedicat a la aviació republicana de la guerra Civil Espanyola. Està dins l’espai de la finca El Serral on hi havia l’aeròdrom d’Els Monjos.

Amb la pèrdua dels aeròdroms  de l’Aragó l’aviació republicana es va traslladar a la plana del Penedès i crearen quatre camps  d’operacions aèries. El primer va ser els Monjos i després el de Santa Oliva, Sabanell i Pacs. Anomenaren al conjunt de camps El Vesper de la Gloriosa. Aquestes instal·lacions estaven dotades de petits edificis i refugis antiaeris. Les instal·lacions varen estar construïdes amb la participació de mà d’obra local i van estar operatives fins el gener de 1939.

La visita guiada al centre d’interpretació de La Ciarga té  dues parts. La primera és una visita als diversos panels informatius i maquetes, acompanyat d’un audiovisual que ajudarà a reinterpretar i conèixer els moments més crítics de l’última fase de la guerra civil espanyola.

La segona part consistirà amb la visita al refugi aeri que està a tocar del centre d’interpretació. En aquesta visita passareu pels diversos espais del soterrani. 

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

El Racó de la Cigonya

Avda, de Catalunya, 26

Tel. 938 98 11 01

Santa Margarida

Restaurant Arrels

Sant Josep, 16

Tel.938 98 10 31

Santa Margarida

Enllaços:

CASTELL DE CARDONA I MUNTANYA DE SAL - Comarca del Bages

De Barcelona: A 75 Km.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. En aquesta última població enllaçareu amb l’autopista C-16. L'haureu de deixar  a la sortida 50 (Manresa centre – Solsona - Lleida) i us dirigireu a Solsona per la carretera comarcal C-55. Aproximadament a 1/ 2 hora de camí s'arriba a Cardona.

Història:

El Castell de Cardona és visible a uns quilòmetres abans d'arribar al municipi. Està situat sobre un turó de roca.

Les parts més antigues del conjunt defensiu del castell de Cardona estan datades en el 

s.VIII, però no fou fins l’any 886 quan Guifré el Pilós començà la restauració i ampliació de les defenses del castell.

L’any 985, el sarraí Al-Mansur entrà a les terres protegides pels senyors del castell i va destruir el poble de Cardona. L’any següent el comte Borrell II de Barcelona atorgà la 

Carta de Repoblament, per tal de repoblar el territori.

A finals del segle X els vescomtes d’Osona s’establiren al castell. Els Cardona passaren a ser una nissaga familiar de les més influents en la corona catalana-aragonesa entre els segles XIII i XIV.

L’any 1040 els vescomtes de Cardona iniciaren, dins del recinte del castell, la construcció de l’església de Sant Vicenç, d’estil romànic llombard. 

La història militar del castell ha estat lligada en més o menys intensitat amb tots els esdeveniments importants de la història de Catalunya com: la Guerra de Successió i la Guerra de la independència contra els francesos.

Un dels elements emblemàtics del castell és la torre de La Minyona, edifici circular datat segons alguns experts al segle II.

L’església o col·legiata de Sant Vicenç, de planta en creu llatina, destaca per les seves dimensions i la lluminositat de l’interior, gràcies als grans finestrals. Té disset altars i uns sepulcres dedicats a l'enterrament de la família Cardona, els quals juntament amb la Cripta datada el segle XI i construïda sota el presbiteri, formen el gruix de l’edifici.

Durant la guerra de successió les diferents dependències de la col·legiata varen quedar molt malmeses, fins que el 3 de Juny de 1931 tot el conjunt de la fortificació va ser declarat “Monument d’Interès Nacional”, començant en aquest moment la primera restauració.

Desprès de la guerra civil espanyola (1936-1939) la col·legiata va romandre tancada durant molts anys i en el període de 1940-1948 es realitzà la segona restauració. Finalment a l’any 1976 i desprès de la tercera restauració de l’any 1952 el castell fou convertit en Parador Nacional de Turisme.

Visita - La Muntanya de Sal:

Fa uns 40 milions d’anys, quan es van formar els Pirineus, existia un braç de mar obert a l'Atlàntic més o menys a l’alçada del País Basc i paral·lel als actuals Pirineus. Durant un llarg període de temps la placa tectònica Ibèrica i l’Europea entraren en un procés d’acostament. Les aigües quedaren estancades i l’evaporació provocà la saturació de les substàncies dissoltes a l’aigua. Aquest fenomen es produí diverses vegades al llarg dels mil·lennis i la quantitat de sal acumulada és incalculable.

Aquestes capes salines varen quedar soterrades baix un gruix de centenars de metres  de sediments. Gràcies al fenomen conegut com Diapir, aquestes sals sota grans pressions pel continu acostament de la placa Ibèrica i Europea, afloren a la superfície en forma de cúpula que en el cas de Cardona segueix actiu. La sal continua pujant entre un i tres centímetres cada any. L’únic lloc del municipi on hi ha  una elevació d’aquestes característiques és a la Muntanya de Sal.

L’any 1989 tanquen la “Mina Nieves”, antiga explotació minera de sal i potassa de Cardona, però la peculiaritat de la mina i la conservació dels elements mecànics per l'extracció dels minerals, han fet de l'entorn una curiositat turística que el poble de Cardona ha sabut aprofitar com a recurs econòmic.

La visita guiada a la “Mina Nieves” comença a les instal·lacions de superfície, on hi ha habilitat un petit museu, un audiovisual dels treballs a la mina i les eines utilitzades per l'extracció del mineral. Desprès la visita continua a la sala de màquines on podreu veure la màquina de vapor, utilitzada pel funcionament de les rodes d’elevació dels ascensors del pou d’extracció Mª Teresa.

Desprès de la visita de superfície vehicles tot terreny porten als visitants fins a la boca d’entrada a la mina. Els guies fan grups de visitants i els donen una breu explicació de la geologia del terreny i, desprès de repartir els cascos de protecció, comença a peu la més curiosa i interessant part del recorregut.

La durada de la visita, contant la part de superfície i la subterrània, és aproximadament de 1 hora 15 minuts.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.

De postres els clàssics : les  postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:

Parador “Ducs de Cardona”

Tel. 93 869 12 75

Perico

Pça.El Vall, 18

Tel. 93 869 10 20

Enllaços:

 www.ajcardona.org