dimarts, 31 de gener de 2023

SANT FELIU DE GUÍXOLS

De Barcelona: A 101 Km.

Punt de trobada:

La trobada d'avui amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de dirigir-vos a La Jonquera per l’autopista AP-7. La deixareu a la sortida 32,  un quilòmetre després de l’àrea de servei on us haureu trobat amb els amics. Cal seguir per la carretera comarcal C-35 que porta a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Actualment aquesta autovia està en molt bon estat. Passareu per Llagostera i enllaçareu amb la C-31 destí Palamós. A l’alçada de Santa Cristina d’Aro, trobareu un desviament a la dreta que empalma amb la carretera comarcal C-65  que us portarà directament a Sant Feliu de Guíxols.

Història:

El poble de Sant Feliu de Guíxols és l’últim poble de la comarca del Baix Empordà el qual està situat a la costa. Està resguardat per la badia del mateix nom i protegit al sud per la muntanya de Sant Elm i  al nord pel turó del Molí.

Les primeres dades que es tenen d’un nucli de població a l’entorn de Sant Feliu són del segle V a.C. Es tracta d’un poblat Iber situat a la Punta del Guíxols, petit promontori que divideix la badia en dues parts. A partir d’aquest moment diverssos pobladors passaren per Sant Feliu, incloent-hi els romans. Poc a poc els pobladors de la zona baixaren a la plana per instal·lar-se entre la Riera de les Comes i la Riera de Tueda.

No va ser fins l’any 940 quan s’inicià la construcció del Monestir Benedictí de Sant Feliu a l’altre costat de la riera de la Coma, sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà.

A partir d’aquest moment començà una època de bonança i creixement a la comarca. Al llarg dels temps el monestir va veure augmentades les possessions gràcies a les donacions de terres per part dels diferents comtes com: en Ramon Borrell i enRamon Berenguer III, motiu per el qual es crearen  disputes entre els monestirs de la zona.

Per poder defensar-se dels freqüents atacs dels sarraïns, dirigits per  Almanzor, dels francs i a la vegada de la pròpia gent del poble, per les males relacions que hi havia entre ells, l'abat del monestir demanà a Pere I  poder construir una fortificació.

Passaren els anys i les relacions entre la població de la vila i el monestir tornaren a passar per una etapa de concòrdia, moment en que l'abat Gerald concedí la llicència per  construir unes drassanes, que a la llarga donaren un important rendiment econòmic a la vila.

El fet de tenir unes importants drassanes i un monestir molt influent, va fer que Sant Feliu de Guíxols participés activament amb 179 homes en la conquesta de l’illa de Mallorca i també en les expansions territorials iniciades  pel rei Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.

En els successius segles la vila va anar creixent fora de les muralles del monestir i en direcció a la riera de Tueda, on construïren un nou hospital i una església al sector de Sant Amanç. Diferents episodis bèl·lics colpejaren novament  la vila. Un d'ells va ser l’atac del rei Felip IV a la flota catalana quan s’estava reunint per auxiliar a Barcelona en la guerra dels segadors.

Durant els segles XVIII i XIX la vila de Sant Feliu de Guíxols evolucionà amb força arribant a ser la segona ciutat de la província de Girona amb més de 5000 habitants. Posteriorment la descoberta de l’aplicació del suro per la fabricació de taps, creà una nova indústria i desenvolupament comercial. A mitjans del segle XX Sant Feliu s’enganxà al tren de la indústria turística i nous nuclis de població varen aparèixer als voltants de l'antic, en forma d'urbanitzacions. A la vegada augmentava l’activitat portuària creant-se un port esportiu.

 Visita:

La  visita a Sant Feliu de Guíxols comença pel monestir.  El primer que trobareu, isolat en front del conjunt arquitectònic del monestir, és la Porta de Sant Benet, d’estil barroc, que fou al seu temps l’entrada al recinte del monestir.

Amb el pas dels anys l’abadia ha patit molts canvis estructurals i successives ampliacions. L’any 1931 en una de les restauracions del monestir, descobriren la famosa Porta Ferrada, d’estil preromànic. Es tracta d’un troç de claustre construït al segle IX. D’altres diuen que és la façana d’un palau del governador civil carolingi o d’un abat. La part baixa de la façana està formada per tres arcs de ferradura seguint la moda islàmica de l’època. En el primer pis hi ha tres arcs de ferradura triple i capitells llombards.

Arquitectònicament l’església  és d’origen romànic. La volta de canó arriba fins el transsepte. En aquest punt l’estil passa a ser gòtic i inclou tres absis. La façana principal és d’estil romànic i a cada costat es troben dues torres de defensa del mateix estil, una quadrada i l’altra semicircular, anomenades la torre del Com i la torre del Fum. Després de la desamortització de Mendizábal de 1835 l’església del monestir va passar a ser l’església parroquial del poble.

Caldrà entretenir-vos una mica a l'hora de fer  la visita de l’església. No deixeu de contemplar les diferents capelles que hi ha al voltant de la nau central. Mereixen especial atenció la capella del baptisteri, la de la Mare de Déu dels Angels i la de l’òrgan.

Ara continuareu per la resta dels edificis del monestir, on hi ha instal·lat el museu d’Història de la Ciutat, amb una extensa col·lecció de maquinària i objectes relacionats amb la indústria del suro.

Acabada la visita al monestir cal fer una passejada pels diferents carrers de la vila. Enfront de la porta de Sant Benet trobareu el carrer de l’Hospital. A pocs metres, a l’esquerra, hi ha l’antic hospital. Més endavant, a la dreta, hi ha la Rambla  d'Antoni Vidal. És un carrer ample amb arbrat central i amb botigues, bars, cafeteries i terrasses als dos costats. No deixeu de passar-vos per la Plaça del Mercat, on cada diumenge al matí hi ha el clàssic mercat de fruites, verdures i roba.

Després de descobrir els carrers de l'interior del poble, us podeu arribar al Passeig del Mar. Aquesta via fou oberta l’any 1833 per comunicar el monestir i la ciutat vella amb  la Platja Ganxona. L’estètica és la d’un passeig arbrat on, poc a poc, les cases de pescadors varen ser substituïdes per cases senyorials dels rics industrials del ram del suro i dels indianos. 

Al numero 40 del Passeig del Mar i trobareu la Casa Parxot. Fou construïda entre els anys 1917 i 1920, per l’arquitecte Albert Joan i Torner. A la part alta de l’edifici hi ha un magnífic mural de ceràmica amb un rellotge de sol. A l’actualitat acull la Cambra de Comerç Industria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols. L’altre edifici interessant de veure és el Casino dels Nois o Casino “La Constància” situat en un edifici modernista mossàrab. També podríeu visitar l’edifici de l’Ajuntament, construït l’any 1547, d’estil gòtic tardà. Per acabar,  podríeu visitar l’edifici de l’antiga estació de tren que unia Sant Feliu i Girona o l’Ermita de Sant Elm, situada en un turó que té una magnífica vista panoràmica de les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar

 Gastronomia:

Gràcies a la privilegiada situació de Sant Feliu de Guíxols en el litoral de la Costa Brava, a la seva  gastronomia se l'hi pot donar el qualificatiu de Mediterrània i Marinera.

Els restaurants de la zona ofereixen una gran varietat de plats preparats amb el peix de la Costa Brava com: el suquet i la sopa de peix, musclos al vapor, arròs a la cassola, calamars farcits, pollastre amb escamarlans  etc.

No es pot deixar de banda la típica cuina catalana amb les graellades de carn, escalivades, pa torrat amb tomàquet i les esquisides postres elabodes amb la poma i la pera pròpies de la zona.

Restaurants:

L'oferta gastronòmica de Sant Feliu és tan amplia que quasi no m'atreveixo a recomanar-vos-en cap, però posats a parlar-ne  vos en  recomanaré un:

Cau del Pescador, especialitats amb peix.

Carrer Sant Domènec, 11

Tel. 972 32 40 52 

Enllaços:

www.baixemporda-costabrava.org




dijous, 26 de gener de 2023

SANTUARI DE NÚRIA

De Barcelona: A 115 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la direcció cap a Vic i Ripoll. Passareu per Montcada, Mollet i Granollers. 

Arribant a Vic i sense deixar la carretera C-17, us dirigireu a Ripoll i Sant Pere de Ribes. Passareu per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Ripoll i Campdevànol. 

Just arribant a Ribes de Freser, l’estació del tren cremallera i la de la Renfe estan a l’esquerra, una mica enlairades respecte de la carretera general. Molta atenció als indicadors,  l’aparcament està al mateix nivell de les estacions.

Per coordinar el temps del viatge amb cotxe i les sortides del tren cremallera, cal que us informeu dels horaris a la web de La Vall de Núria (www.valldenuria.com).

Història:

En ple Pirineu Central i a 2000 metres d’alçada sobre el nivell del mar hi ha la Vall de Núria, rodejada per cims de més de 2700 metres.

Els primers assentaments humans daten del paleolític i megalític. La principal activitat d’aquests grups era la ramaderia i l’agricultura. Les pastures eren la principal riquesa de la Vall i, a la vegada, motiu d’enfrontament entre els pobladors de la zona.

Una de les primeres edificacions de la Vall de Núria fou l’ermita de Sant Gil. Segons la tradició, Sant Gil arribà a Núria sobre l’any 700 i s’hi establí durant uns anys per  fer-hi penitència.

Posteriorment es construí un refugi hospital, per acollir els pelegrins que utilitzaven la ruta transpirinenca (actualment GR-11). És possible que aquests foren els orígens de l’actual Hotel.

Les pastures de La Vall de Núria han estat durant la història, moneda de canvi entre els nobles i l’església.

Visita:

Es pot dir que la visita comença en el moment que s'agafa el tren cremallera. El primer tram del recorregut passa per racons pintorescos i paral·lels a la carretera que porta al poble de Queralbs.

L’estació de Queralbs és  punt intermedi de l’itinerari del tren cremallera i parada obligada per esperar el tren que ve de Núria. Aquesta parada també s'utilitza per carregar els passatgers que decideixen anar amb el seu cotxe fins Queralbs per fer una visita al poble.

Després de la parada obligada el tren cremallera continua cap a Núria. Voreja la muntanya passant pels singles de Núria. El riu queda a la dreta enclotat entre muntanyes.

 Si esteu atents es pot veure el camí que porta de Queralbs a Núria (GR 11) i que puja per la gorja de la banda dreta del riu. Si la pujada al santuari la feu entre la primavera i  la tardor, podreu contemplar com grups d’excursionistes fan aquesta travessa a peu. 

En el cas que les vostres inquietuds de caminants us portin a fer aquesta excursió, heu de saber que la durada aproximada és de 2 h. 45 minuts.

Després d'uns 40 minuts de viatge i de passar l’últim túnel apareix, de sobte, una magnífica panoràmica de la Vall de Núria amb tots els elements que la caracteritzen: el llac, l’ermita de Sant Gil, el Santuari i la resta de les  instal·lacions.

En aquesta ruta no tinc intenció de recomanar-vos cap visita en especial. Comenceu per una banda de la Vall i acabeu per l’altre. Hi ha moltes opcions per distreure-us.  

Gastronomia:

La cuina de La Vall de Núria és d’inspiració clàssica, amanides, canelons, rostits, carns a la planxa i postres variats. Sols hi ha quatre llocs per poder menjar, tres restaurants i un self-service.

En el restaurant de l'Hotel teniu un menú per 26 € aproximadament.

Restaurants:

Restaurant de l’Hotel

La Cabana dels Pastors

El Racó de la Vall

Self-service

Enllaços:

www.valldenuria.cat




dimecres, 18 de gener de 2023

SANT HILARI SACALM


De Barcelona:
 
A 85 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics o la família serà a l’àrea de servei del Montseny que està a l’autopista AP-7, a l’alçada de Llinars del Vallès després de passar el peatge de Granollers.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i agafar-la en direcció cap a Girona. A uns 5 quilòmetres després de passar l’àrea de servei del Montseny hi ha la sortida 11 que dóna accés a Sant Celoni. S'ha de deixar l’autopista en aquest punt i després del peatge us dirigireu a Sant Celoni. Sense deixar la carretera nacional C-35 el poble queda a l'esquerra i seguireu fins arribar a la Batllòria. Aquí haureu d’estar atens al desviament que porta als pobles de Breda i Arbúcies per la carretera GI-552. Després de passar aquest últim poble i de fer 10 quilòmetres per una carretera en bon estat, però amb algunes corbes, arribareu al poble de Sant Hilari Sacalm.

Història:

El poble de Sant Hilari està situat en el cor de l’imponent massís de Les Guilleries. Té una població de 6.000 habitants i és el municipi més poblat de la zona i a la vegada un dels més extensos.

Les primeres notícies que es tenen del nucli de població de Sant Hilari són de finals del segle X. A partir d’aquest moment el poble passà per diferents etapes de creixement, fins que a mitjans del segle XIX començà a desenvolupar-se, a la Catalunya de l’època, la cultura dels balnearis i les aigües termals i curatives. 

És just a partir d'aquest moment quan Sant Hilari començà a explotar les aigües minerals que brollen d’una multitud de fonts que té el municipi, com a conseqüència de la situació geogràfica i característiques geològiques del massís de Les Guilleries.

Però, el desenvolupament econòmic del poble no depenia solament de l’aigua, ja que  una important industria relacionada amb el món de la fusta, com són les explotacions forestals i la torneria, contribuïren en gran manera, fins els nostres dies, a l’expansió econòmica del poble.

A l’actualitat l’explotació de les aigües minerals està encapçalada per la marca Font Vella, la primera marca a nivell espanyol. A la vegada la indústria de la fusta segueix mantenint el seu nivell de producció. Per altra banda l’hoteleria  i el turisme, en decadència des de principis dels anys 70, comencen a tenir un nou impuls. Avui Sant Hilari disposa d’una oferta hotelera molt interessant amb dos Hotels, un Balneari, tres Hostals i cinc Cases Rurals.

Visita:

La ruta turística  d’avui consistirà a visitar algunes de les fonts de les moltes que hi ha a Sant Hilari. Just a l’entrada del poble trobareu l’indicador de la Font del Ferro. Sols haureu de seguir els indicadors, està en el centre d’una petita plaça rodejada de frondosos arbres. Per accedir al brollador s’ha de baixar per unes escales. En el centre del recinte de la font hi ha una paret de pedra amb un rètol a la part superior que hi diu “Font del Ferro”. Arran de terra una canonada de ferro deixa sortir l’aigua. Proveu-la i entendreu el motiu del seu nom.

Després d’aquest primer tast d’aigua s'ha de pujar novament al cotxe i sense deixar el carrer principal enllaçar amb la carretera GI-542. A uns 2 quilòmetres s'arriba al Balneari de la  “Font Picant”.

Passada la porta d’entrada queda a l’esquerra l’edifici de serveis. A pocs metres trobareu l’aparcament rodejat d’espessa vegetació. En el centre d’aquest espai enjardinat hi ha alguns arbres centenaris que donen ombra a la reduïda plaça. En un extrem està l’edifici del Balneari. 

A l’aparcament hi ha un arbre amb un rètol que indica el recorregut per  visitar les diferents fonts del recinte.

En un costat de la plaça una porta oberta a una paret de xiprers dóna accés a un camí que voreja un rierol. A 30 metres trobareu la font de Sant Josep emmarcada dins d’un entorn ombrívol. 

El conjunt arquitectònic que decora la paret de la font, format per columnes amb pedestals i capitells d’estil romàntic, us transportarà a principis del segle XX. A dreta i esquerra del brollador uns forats de 20x20 cm estan destinats per guardar-hi els gots dels visitants assidus a la font.

Després de fer unes fotos cal tornar a la plaça de l'aparcament i continuar el recorregut de les fonts. Passareu pel costat esquerra del Balneari fins localitzar la font de Santa Escolàstica. Haureu de baixar dos trams d’escales per arribar a la font. 

El brollador està a l’interior d’una petita mina. A l’exterior hi ha un banc per seure. Després de deixar el recinte de la font i de fer una passejada per l’entorn del Balneari és el moment de tornar al poble de Sant Hilari. 

Com a la majoria dels pobles és imprescindible fer una passejada sense presa pel nucli antic. Acabat el passeig podeu arribar-vos al brollador de la Font Vella, sols haureu de seguir els rètols indicadors. A l’extrem nord de la planta embotelladora d’aigua hi ha una font oberta al públic. Com gairebé a totes les fonts del poble, aquesta està instal·lada en un frontal de pedra. Per accedir al brollador també haureu de baixar per un tram d’escales. Sovint s'hi troben alguns veïns del poble omplin garrafes d’aigua.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.

Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Fonda Rita

Dr. Morales, 17-32

Tel. 972 86 80 09

Enllaços:

www.turisme.santhilari.net


dimecres, 11 de gener de 2023

SANT MARTÍ DEL MONTNEGRE

De Barcelona: A 62 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics o la família pot ser a l’àrea de servei del Montseny de l’autopista AP-7, situada a l’alçada de Llinars del Vallès desprès de passar Granollers.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. A uns 5 quilòmetres desprès de passar l’àrea de servei del Montseny trobareu la sortida 11 que dóna accés a Sant Celoni. S'ha de deixar l’autopista per aquesta sortida. 

Després us dirigireu a Sant Celoni i sense deixar la carretera nacional C-35 us seguireu cap a Hostalric. A la sortida del poble de Sant Celoni haureu d’estar atens per localitzar a la dreta l'edifici dels Bombers de la Generalitat. 

A poca distancia d'aquest edifici un desviament a la dreta us portarà al pont que passa per sobra de l’autopista que condueix directament a una urbanització. Sense deixar el carrer principal i vigilant els indicadors de Sant Martí del Montnegre, enllaçareu amb una pista forestal. Després de fer uns 5 quilòmetres s'arriba al cim del massís del Montnegre on hi ha  l’ermita de Sant Martí i el restaurant on dinareu.

Història:

La serralada del litoral és l’accident geogràfic que separa les comarques del Maresme a la costa i el Vallès Oriental junt amb la Selva a l’interior. Dins d’aquest entorn geogràfic  s'ha de situar el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

A causa de la particularitat de la meteorologia, situació geogràfica i a la facilitat en trobar aigua, aquesta zona ja va està poblada des de ben antic. Dels seus primers habitants ens queden restes com: el dolmen de  la Pedra Gentil al terme de Vallgorguina, la Roca d’en Toni a Vilassar  de Dalt o les restes d’un poblat Ibèric a la Cadira del bisbe de Premià de Dalt.

La climatologia de la serralada té dos trets diferencials molt interessants. La vessant sud del massís té un clima clarament Mediterrani de temperatures suaus, pluges puntuals i fortes, i humitat nocturna. La vessant nord orientada al Montseny té un clima continental i pluges més continuades i no tan fortes.

Aquests dos tipus de climes propiciaren l'abundància vegetal i a la vegada l’establiment de colònies humanes. Aquestes estaven representades per les 200 masies que van arribar a establir-se dins de l’actual Parc Natural del Montnegre i el Corredor on abundaren les terres de conreu, abandonades en part a partir dels anys 50.

Tot i la poca distància que hi ha entre Barcelona i la Serralada del Litoral aquesta és la gran desconeguda de la gent. Espessos boscos d’alzines, castanyers i pins pinyoners, cobreixen la superfície dels turons i muntanyes. 

Visita:

A causa de l’extensió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, s'ha de dividir la seva superfície en 3 espais ben definits. A llevant el santuari de Sant Martí de Montnegre prop de Sant Celoni que està situat a 650 metres d’alçada. Al centre el Santuari del Corredor tocant a Vallgorguina situat a 650 metres d’alçada. A ponent  Sant Mateu a tocar de Premià de Dalt, situat a 500 metres d’alçada.

Avui us portaré al Santuari de Sant Martí del Montnegre. Aquesta ermita pertany als Caputxins d’Arenys de Mar i és lloc de recolliment i silenci d’aquesta comunitat.

Geogràficament està quasi el centre del massís del Montnegre i a molt poca distància del cim més alt, el Turó Gros de 755 metres d’alçada. També és punt de pas de la majoria d’excursions que surten de Sant Celoni, Tordera, Pineda de Mar, Hortsavinya i altres pobles dels voltants.

L’ermita està dins d’un recinte tancat. Per accedir-hi haureu de passar per una porta de la tanca  que rodeja el recinte. En el costat esquerra trobareu un edifici de planta baixa i pis on els frares fan l’estada de recolliment.

Aquest espai està obert a tots els cristians que vulguin passar uns dies d’oració i recolliment. Per accedir en aquest servei cal posar-se en contacte amb el convent d’Arenys de Mar,  trucant  al tel. 93 792 06 41.

La casa disposa de 10 places totes amb habitació individual. Els interessats hauran de portar sac de dormir i llençols. Podran disposar de cuina.

Passat aquest edifici i desprès de pujar per una escalinata de 6 graons s'accedeix a la petita plaça mirador on hi ha la porta principal de l’ermita i des d‘on  gaudireu de la magnífica vista del Montseny i rodalies.

En el cas d’interessar-vos, els frares fan una missa cada diumenge a les 12 h. A pocs metres del centre religiós trobareu el restaurant de Sant Martí del Montnegre. És una masia típica de la zona que està restaurada i adaptada per aquest objectiu. Disposa d’un ampli espai d’aparcament i la capacitat del restaurant és d’unes 60 places. Com sempre és recomanable reservar taula per dinar, ja que el nucli urbà més pròxim està una mica allunyat.

Des d’aquest punt podreu arribar-vos a l’ermita de Santa Maria del Montnegre, sols haureu de seguir els indicadors. Després de 1/2 h de caminada per una pista forestal en molt bon estat, arribareu al vostre destí.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.

Cal destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. Una de les especialitats de la casa és els calamars farcits de botifarra. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Sant Martí del Montnegre

Camí de Sant Celoni, s/n

Tel. 93 744 01 40

Mòbil. 678 427 781

Enllaços:

www.caputxins.cat