SADERNES - SANT ANIOL D'AGUJA

De Barcelona: A 150 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada  del  dia d’avui serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva que està situada a l'autopista AP-7  en direcció cap a Girona al Km 86, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP 7 i dirigir-vos a La Jonquera. Passat Girona deixareu la via ràpida per la sortida 6. Després del peatge us  dirigireu cap a Banyoles, Olot i Andorra. Passat Banyoles, i a l’alçada de Besalú, enllaçareu amb l’autovia d'Olot – Figueres. S’ha de seguir en direcció cap a Olot i després de fer 11 quilòmetres, arribareu a la sortida de Montagut - Sant Jaume de Lierca (atenció! abans d’arribar a la sortida de Montagut  en trobareu una altra que indica Sant Jaume de Lierca, deixeu-la enrere).

A pocs metres de la sortida del poble de Montagut hi ha  un desviament a l’esquerra, que us portarà directament a Sadernes. Després de fer uns 5 quilòmetres per una carretera estreta, però en bon estat, s’arriba a Sadernes. Sense voler-ho us topareu amb la Masia de l’Hostal de Sadernes que a l’actualitat és un restaurant, lloc on podreu dinar.

Història:

Les dades de la fundació del monestir de Sant Aniol són una mica fosques per l’escassa documentació existent. Però, s’especula que sobre els anys 858 o 859, un grup de monjos benedictins procedents de la zona del Vallespir francès, varen fugir del saqueig i destrucció per part dels normands i s’instal·laren a la vall de l’Aguja.

Tot i els esforços per  transformar els terrenys erms dels voltants del monestir en terrenys de conreu, els escassos beneficis obligaren els monjos a sotmetre's  l’any 899 als dominis de la seu  de Girona.

Durant segles no hi ha  documentació escrita sobre el Monestir de Sant Aniol, fins que, a principis del segle XIII, els monjos passaren a residir al monestir de Sant Llorenç de Sous, que posteriorment a l'edat mitja s'anomenà  Sant Llorenç del Mont. Aquests foren els fundadors del Santuari de la Mare de Déu del Mont.

A l’actualitat el monestir de Sant Aniol està pràcticament en ruïnes a causa de la manca  de comunicacions adients.

Visita:

Abans de començar a explicar-vos el camí a fer per arribar a Sant Aniol, haig de fer-vos un parell de recomanacions.

Com que l’excursió dura aproximadament  2 ½  hores, entre l’anada i tornada, cal portar  l’esmorzar. També és recomanable matinar per arribar el més aviat possible al tercer o quart aparcament i estalviar-vos caminar de 35 a 40 minuts més del compte.

Bé, començaré que l’explicació és una mica llarga. Del costat esquerre de l’Hostal de Sadernes (Can Galceran), surt una pista forestal que passa pel davant de l’ermita de Santa Cecília. Al llarg del recorregut hi ha quatre aparcaments. Sense deixar la pista, i desprès de 5 minuts de cotxe arribareu al primer aparcament, passeu-lo de llarg. A uns 5 minuts més de cotxe arribareu al segon aparcament, deixeu-lo també enrere. Aproximadament a 3 minuts més de vehicle trobareu el tercer aparcament.

Si a l'arribar-hi trobeu pocs vehicles aturats, seguiu fins el quart i últim aparcament que està a uns 6 minuts més de distància. En cas contrari aparqueu el cotxe en aquest punt. 

Entre el tercer i quart aparcament  trobareu, a l’esquerra, una sèrie de parets verticals de pedra calcària, molt concorreguda pels aficionats a l’escalada en vertical. A mig camí, i a la mateixa mà, trobareu un pal indicatiu que porta al pont de Sant Valentí. Podeu baixar per  fer unes fotos. Refareu el camí i seguireu per la pista forestal fins arribar al següent i últim aparcament.

En aquest punt, i al costat esquerre, hi ha una nova pista forestal tancada amb una cadena. Passareu pel costat i continuareu el camí a peu. Després d’uns 30 minuts s’arriba a un nou pal indicador situat a mà dreta, seguireu en direcció a Sant Aniol d’Aguja. Travessareu el riu per sobre les  pedres i en 10 minuts més  arribareu al Gomarell.

La resclosa del Gomarell és un punt de captació d’aigües pel consum dels municipis de Montagut, Tortellà i Argelaguer. Just per això és recomanable no banyar-s’hi, com indica un rètol al costat de la resclosa. Fareu un descans i unes fotos i seguireu pel sender que hi ha al costat dret de la resclosa que està indicat per un nou pal indicador. 

Haureu d’anar amb compte ja que aquest tram del sender és una mica dificultós pel tipus de paviment que forma el traçat. A pocs metres d’iniciar el recorregut trobareu una alzina de grans dimensions esquinçada en vertical. Seguireu, sense aturar-vos, tot admirant el paisatge de la riera que queda  a la vostra esquerra.

Després d’uns 15 minuts de caminada passareu de nou al costat esquerre de la riera. El camí continua per la riba on hi ha petites platges de sorra. Seguireu caminant fins creuar de nou la riera. 

En aquest sender hi ha diferents cruïlles de camins. No hi ha pèrdua, sols cal seguir el principal que està marcat amb senyals de color groc. Després de caminar uns 40 minuts des de la reclosa del Gomarell, arribareu al monestir de Sant Aniol d’Aguja.

El monestir està gairebé en ruïnes, però encara es pot gaudir de la magnífica aigua de la font. Després de descansar una estona, reprendreu el camí de tornada a l'aparcament, on haureu deixat el cotxe per dirigir-vos al restaurant.

Gastronomia:

La gastronomia és la clàssica de les terres de l’interior amb entrants calents i freds.  Primers plats elaborats amb carns: de porc, de vedella i de xai. Són molt  apreciats els peus de porc guisats, la vedella guisada amb bolets i les carns i botifarres de tot tipus cuites a la brasa. De postres, les de sempre, gelats, sorbets, rebosteria, etc. 

Restaurants:

Hostal de Sadernes (Cal Galceran)

Tel. 972 687 077

Sadernes

Enllaços:

www.altagarrotxa.org

CASTELL DE GELIDA

De Barcelona: A 43 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’aparcament situat al peu del Castell de Gelida.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i seguir-la en direcció cap a Tarragona. A uns 5 quilòmetres després del peatge de Martorell trobareu la sortida 26 que dóna accés al poble de Gelida. Passat el peatge hi ha una rotonda, haureu d’anar per la primera sortida fins arribar a una segona rotonda la qual deixareu per la segona sortida que és la carretera que porta a Sant Llorenç dels Horts. 

Després de quatre revols arribareu a la cruïlla amb la carretera C-243b que va de Martorell a Sant Sadurní. Girareu a la dreta i sense deixar aquesta via arribareu al carrer Major i en aquest punt girareu a l’esquerra. Recorreguts uns 800 metres trobareu una altra cruïlla a l’esquerra amb un rètol que indica la direcció del castell.

No hi ha pèrdua. A poca distància trobareu l’aparcament. Al front hi ha l’entrada a la part baixa del recinte del castell i, a la begada, a l’accés de l’església de Sant Pere i al centre d’interpretació on us donaran tot tipus d’informació. També hi podreu comprar les entrades per poder fer una visita guiada al recinte del castell.

Història:

El castell de Gelida està construït sobre un estret accident geogràfic situat entre els torrents de Cantillepa i Sant Miquel. Les primeres dades escrites que es tenen són de l’any 945, en un document de donacions fetes  per Riquilda, comtessa de Barcelona i muller de Sunyer I, al monestir de Santa Cecilia de Montserrat.

En aquella època formava part dels castells de frontera entre el Al-Andalus i les terres dels comtats catalans que controlaven el Penedès. A començaments del segle XII el Penedès sufrí una invasió almoràvit assolant les terres del comtats veins. Està documentat que els sarraïns foren aturats a les portes de les muralles del castell de Gelida.

A partir d’aquest segle el castell de Gelida passà per diverses propietats  de senyors feudals. En el segle XV el senyor de Gelida participà en la guerra civil catalana contra el rei Joan II, pare del futur Ferran el Catòlic.

La família Bertran, propietaris del castell, donaren suport a Pere el Conestable, opositor de Joan II els quals al perdre la guerra perderen temporalment totes les propietats i el castell de Gelida fins que juraren novament fidelitat al rei Joan. 

Acabada la guerra de succeció espanyola del segle XVIII és molt probable que el rei Felip V fes enderrocar el castell, com molts altres que en el seu moment donaren suport a l’emperador Leopol I d’Austria.

Durant el segle XVIII la pedra del castell començar a ser utilitzada per altres construccions del poble. A l’any 1780 el rector de l’església de Sant Pere demanar permís per utilitzar la pedra de les ruines del castell per construir el campanar.

Visita:

La visita al recinte del castell de Gelida comença al Centre d’Interpretació, gestionat pel l’Associació dels Amics del Castell. Els caps de setmana i festius està obert de 10 a 14 hores i les visites són de 10,30 a 12,30 hores.

A la part baixa i a tocar del Centre d’Interpretació hi trobareu l’església de Sant Pere. Està documentada a l’any 945, és d’estil pre-romànic i és d’una sola nau en volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L’absis és poligonal amb volta de creueria.

Durant els segles XVII i XVIII s’afagiren diverses capelles laterals i s’obrir una porta lateral a la façana de ponent. A finals del segle XVIII es construir el campanar amb les pedres de les ruines del castell.

Des dels origens Sant Pere fou la parròquia del terme del castell de Gelida. A tocar de l’església hi ha el primitiu cementiri del castell, descobert en les excavacions arqueològiques de l’any 1971. En aquests treballs es descobriren diverses tombes antropomorfes datades entre els segles X i XI.

A la part central del recinte del castell hi trobareu una torre de planta rectangular que dóna pas a la plaça del Pedró, espai on possiblement hi havia una columna commerativa. Més enllà hi trobareu el baluard defensiu de la part alta del recinte, format per un conjunt d’altes muralles i una torre semi el·líptica.

Acabada la visita al recinte del castell podeu dirigir-vos al poble de Gelida i fer una passejada pels seus carrers per descobrir algunes de les cases modernistes construides a primers del segle XX.

 Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brassa, estofades i carpatxios. També els peixos estàn representats en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastrònomics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de citrics, etc...

Restaurants:

Can Panyella

Camí Can Valls s/n

Tel. 937 792 305

Gelida

Està situat a tocar de la primera rotonda de la sortida de l’autopista.

Enllaços:

BALAGUER - VISITA A LA CIUTAT

De Barcelona: A 149 Km.

Punt de trobada:

Avui, com a conseqüència de la distància existent al vostre punt de destí, haureu de matinar.

El punt de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de deixar l’autovia per la sortida 532 i dirigir-vos a la Panadella on podreu fer un bon esmorzar i triar entre els dos restaurants que hi trobareu.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega deixareu  l’autovia per la sortida 504 (Vilagrassa-Balaguer).

Sense deixar la carretera C-53 us dirigireu cap a Balaguer. Després de 34 quilòmetres arribareu a una rotonda situada a l’entrada de Balaguer. Haureu de seguir recte fins arribar al pont sobre el riu Segre. Gireu a l’esquerra i comenceu a buscar un aparcament pel vehicle.

Història:

Les diverses excavacions fetes en el turó del castell demostren que durant el primer mil·lenni abans de Crist  aquest fou ocupat pels ibers ilergetes i posteriorment pels romans que s’instal·laren a les rodalies turó com ho demostren els assentaments de les Franqueses i l’Hostal Nou.

A meitat del segle VIII arribaren a la zona els àrabs i crearen un assentament militar a un altiplà conegut com Almatà, des de on iniciaren les ràfies militars en direcció al Pirineu. Aproximadament sobre el segle IX el campament militar queda establert definitivament consolidant així la frontera entre l’Àndalus i els comtats feudals. Per aquest motiu s’inicia la colonització de les terres creant una amplia xarxa de sèquies.

L’any 897 és començà a construir el castell de Balaguer. Anys més tard la nissaga dels Banu Hud transformà el castell en un magnífic palau. La desintegració del Califat de Córdoba de mitjans del segle XI propicià la conquesta de la ciutat de Balaguer  pel comte Armengol VI. A l’any 1105 Balaguer fou incorporada al comtat d’Urgell.

Conquerida definitivament la ciutat, començà a partir de l’any 1118 la repoblació de les terres de les dues riberes del riu Segre amb gent provinent de les valls d’Àger i Meià. En els anys successius arribaren gent de Gascunya i el Llenguadoc.

En els successius anys el comtat d’Urgell passà per les mans de diverses famílies fins que al 1314 el comte de Barcelona començà a dirigir els afers d’aquest territori. 

L’any 1412 morí el rei Martí l’Humà sense descendència i el comte Jaume II d’Urgell fou candidat a la corona d’Aragó i Catalunya. L’altre candidat era Ferran d’Antequera de la saga dels Trastàmara. La decisió que prengué el tribunal a la ciutat de Casp (Compromís de Casp) va ser concedí a Ferran el regne d’Aragó.

A la mort de Ferran I d’Aragó el seu fill Joan II d’Aragó i Navarra, prengué possessió de la ciutat incorporant-la definitivament a la corona. Posteriorment la ciutat de Balaguer participar en quasi tots els esdeveniments polítics i militars de la corona com: la Guerra del Segadors, la Guerra de Successió Espanyola, la Invasió Napoleònica, la Primera Guerra Carlina i la Guerra Civil Espanyola.

Visita:

El centre històric de Balaguer està protegit a l’est  pel riu Segre i a ponent per un contrafort d’uns 50 metres d’alçada. A la part alta del contrafort hi ha una planúria  on es troben el tres elements arquitectònics més característics de Balaguer.

La Muralla és una construcció feta amb carreus gruixuts i consistents. L’accés al recinte emmurallat el feien per les diferents portes d’entrada com la del Gel i del Torrent, entre altres. Els orígens es remunten als segles X i XI darrers temps de la ocupació sarraïna a la ciutat. El perímetre de la muralla era més reduït que l’actual fins que a l’any 1333 el rei Alfons III el Benigne expulsar al jueus del nucli antic i els va situar a la part sud de la plaça de Mercadal, en l’indret dels carrers dels Teixidors, Sant Josep i del Miracle. En aquest últim carrer hi havia l’antiga sinagoga jueva.

Per arribar a la Muralla i a l’església de Santa Maria es pot fer des de la plaça del Mercadal seguint pel carrer de La Botera fins arribar al carrer de la Muralla o el de Santa Maria. Seguint recte pel carrer de la Muralla passareu per la porta del Gel just a l’esquerra hi ha unes escales que duen a una passarel·la superior que voreja la muralla i porta enfront de la porta d’entrada de l’església de Santa Maria.

Església de Santa Maria és el símbol més representatiu de la ciutat gràcies al seu emplaçament. S’inicià la construcció l’any 1351, és d’una sola nau de considerable alçada i d’estil gòtic. Al costat esquerra hi ha diverses capelles, al costat dret hi ha un campanar de forma octogonal que té a la part superior un conjunt de campanes de 5550 Kg. Cal destacar-ne els potents contraforts que aguanten l’estructura de la nau i les capelles laterals.

L’absis és poligonal de set cares i a la part alta hi ha 5 finestres apuntades, amb vitralls que junt amb 4 rosetons laterals i un a la cara sud de la façana són l’única il·luminació natural de l’església. El sostre de l’absis i de la nau central estan coberts amb voltes d’ogiva estrellades  aguantades per columnes incorporades a les parets de la nau central. L’espai entre columnes allotgem a dues capelles i un rosetó a la part alta. 

Real Santuari de Sant Crist de Balaguer era l’antiga mesquita  “Aljama” i posterior església romànica de Santa Maria d’Almatà. Situat dalt d’un turó molt proper a la Muralla i a l’església de Santa Maria és juntament amb aquest dos elements arquitectònics la imatge més representativa de la ciutat de Balaguer.

El Santuari està format per diversos edificis: l’església, el convent de les monges clarisses i la rectoria. El santuari guarda la imatge del Sant Crist de Balaguer  molt venerada a les comarques de la Catalunya Occidental i les comarques de la franja d’Aragó.

El Centre Històric  no es massa extens, caldrà que comenceu per la plaça Mercadal i fer una bona passejada pel carrer d’Avall, la plaça de Sant Jaume, la plaça del Pou, carrer Major, carrer Santa Anna, etc.                                                                                                                                                                                                                                                                           Gastronomia:

La cuina lleidatana gaudeix de diversos plats molt interessants procedents de la unió de productes de l’horta i de la granja. Cal destacar-ne els típics i coneguts cargols fets a la llauna o en samfaina. No podem deixar de banda l’escudella, les amanides, els plats acompanyats de bolets, la coca de recapte, etc.

De postres els clàssics gelats, postres de músic, crema catalana i les orelletes.

Restaurants:

Avui no hi haurà cap restaurant recomanat, caldrà localitzar-ne un en el transcurs de la caminada turística.

Enllaços:

SANTUARI DEL CORREDOR

De Barcelona: A 35 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’aquesta ruta serà a l’esplanada del Santuari del Corredor. S'ha de portar l’esmorzar de casa.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7  i agafar-la en direcció cap a Girona. Un cop passat el peatge de l’autopista AP-7 a l’alçada de Granollers i, a uns 2 Km, sortireu de la via ràpida en direcció Cardedeu i La Roca. El primer que trobareu a la sortida serà una rotonda. Agafareu el trencall que porta a Sant Celoni.

A uns 3 Km de la rotonda hi ha un desviament a la dreta que  empalma amb  la carretera B-510 direcció Dosrius. Després de fer uns 2 Km trobareu a l’esquerra un desviament  i un cartell indicador del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Els primers 500 metres de la carretera estan asfaltats, després es transforma en una pista forestal en bon estat.

Recorreguts els primers 3 Km trobareu l’església de Sant Andreu del Far, d’estil Gòtic tardà del segle XVIII. Quasi a tocar hi ha la masia de Can Guinart, a l'actualitat transformada en restaurant. Seguint el camí cap al santuari passareu molt a prop de la masia de Can Bosc, després per Can Arenas i l’Àrea d’esplai del Corredor la qual, depenent de l’època de l’any, està tancada per evitar incendis al bosc, tot i que la zona d’esbarjo està preparada amb barbacoes de pedra. Després d'1 Km arribareu a l’esplanada del Santuari del Corredor.

Història: 

La serralada del litoral és l’accident geogràfic que separa les comarques del Maresme a la costa i el Vallès Oriental, junt amb la Selva a l’interior. Dins d’aquest entorn geogràfic  hem de situar el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

A causa de la particularitat de la meteorologia, situació geogràfica i la facilitat en trobar aigua, aquesta zona ja estava poblada des de ben antic. Dels seus primers habitants ens en queden restes com el dolmen de  la Pedra Gentil al terme de Vallgorguina, la Roca d’en Toni a Vilassar  de Dalt, o les restes d’un poblat Ibèric a la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt.

La climatologia de la serralada té dos trets diferencials molt interessants. La vessant sud té un clima clarament Mediterrani, de temperatures suaus, pluges puntuals i fortes, i humitat nocturna. La vessant nord orientada al Montseny, té un clima continental, de pluges més continuades i no tan fortes.

Aquests dos tipus de climes, afavoriren l’abundància vegetal i a la vegada l’assentament de colònies humanes,  representades per les 200 masies que s’establiren dins de l’actual Parc Natural del Montnegre i el Corredor, on abundaven les terres de conreu, abandonades en part a partir dels anys 50.

Visita:

A causa de l’extensió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la seva superfície està dividida en 3 espais ven definits. A llevant el santuari de Sant Martí de Montnegre, prop de Sant Celoni  de 650 metres d’alçada. Al centre el Santuari del Corredor, tocant a Vallgorguina de 650 metres d’alçada. A ponent  Sant Mateu, a prop de Premià de Dalt, de 500 metres d’alçada.

El Santuari del Corredor data del s. XVI, és d’estil gòtic tardà, i fou edificat sobre les ruïnes d’un altre temple. Des de fa molts anys és punt de trobada  d’aplecs i de la gent dels pobles dels voltants. Just arribant a l’esplanada del Santuari ens queda a la dreta el conjunt del recinte arquitectònic. Està format per l’ermita i la rectoria la qual a l'actualitat   està adaptada per a restaurant. També i trobareu un punt d’informació del Parc Natural Montnegre i el Corredor on hi podreu obtenir els opuscles corresponents a les activitats del parc.

Des d'aquest punt es poden fer moltes excursions a peu, per gaudir de l’entorn i la vegetació. L’excursió que us recomano fa un itinerari circular que comença a un dels extrems de l’esplanada. No hi ha pèrdua, solament cal seguir el camí i les indicacions. Si l’excursió la feu a la tardor, podreu aprofitar per caçar bolets.

Després de dinar, podreu seguir per la mateixa pista forestal direcció  Vallgorguina. Aquesta comença per sota de l'aparcament dels cotxes. A uns 5 quilòmetres haureu de deixar el cotxe i seguir les indicacions d'un cartell per anar al dolmen de la Pedra Gentil, un monument de l’antiguitat molt original.

Gastronomia: 

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de la majoria dels restaurants de muntanya: amanides, pa torrat, esqueixades, escalivades, carn a la brasa, mongetes amb botifarra, all i oli i una amplia carta de postres.

Per gaudir de l’entorn del Corredor, us recomano el restaurant del Santuari. Cal telefonar-hi per reservar taula.

Restaurants:

El Corredor

Tel. 93 743 41 42

Can Guinart

El Far (Dosrius)

Tel. 93 418 75 04

 Enllaços:

www.diba.es/parcsn