CASTELL DE MIRAVET

De Barcelona: A 160 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei Charlie Ribel, que està a l’autopista del Garraf a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autopista del Garraf C-32 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu pel  Vendrell i després del peatge enllaçareu amb l’autopista AP-7 en direcció a Castelló. A l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant deixareu l’autopista per la sortida 38. Després del peatge haureu d’enllaçar amb la  carretera comarcal C-44 en direcció cap a Vandellòs i Mora d’Ebre. 

Després de 27 quilòmetres  arribareu  a una rotonda, a la dreta és direcció a Mora d’Ebre i a l’esquerra a Tortosa. En aquest punt hi ha dues opcions per arribar a Miravet.

a) Girar a la dreta direcció  Mora d’Ebre i després per la T-324 dirigir-vos a Benissanet i Miravet.

b) Girar a l’esquerra direcció Tortosa i, a uns 7 quilòmetres, trobareu a la dreta un desviament que porta a un embarcador, on hi ha un transbordador a tracció ecològica, que us portarà a l’altra riba del riu Ebre. Des d’aquest punt  un camí asfaltat us conduirà directament al centre del poble de Miravet.

Història:

Uns quilòmetres abans d’arribar a Miravet, podreu apreciar dalt d’un turó de roca l’espectacular  volum arquitectònic del castell.

A causa de la dominant situació del castell sobre el riu Ebre i les terres properes, fou durant segles un punt estratègic militar pel domini de la comarca. 

Una de les primeres informacions que hi ha del castell data de l’època del domini dels sarraïns. Aquest castell formava part de la franja defensiva establerta al llarg del riu Ebre que juntament amb el castell de Siurana, va ser un dels darrers reductes de la dominació islàmica a les terres del principat.

L’any 1153 Ramon Berenguer IV conquerí el castell. El 24 d’Agost del mateix any, el comte fa donació de les terres i propietats del castell de Miravet a l’orde del Temple, representada per Pere de la Rovira, gran mestre de la Provença i la Hispània.

L’estil romànic cistercenc del castell-monestir és conseqüència de les diferents reformes fetes pels templers, convertint-se en el cap i casal de l’Orde del Temple al Regne d’Aragó. Fou aquí on es planejaren les conquestes de València i Mallorca, segons consta als documents de l’època.

Després de 275 anys de la fundació dels templers a Jerusalem caigueren en desgràcia i varen perdre la influència militar i política dins  del món catòlic de l’època.  Jaume II rei de la corona d’Aragó, ordenà la detenció dels templers, segons els desitjos del rei de França i del propi Papa Climent V. A partir d’aquest moment els templers es refugiaren al castell de Miravet  i durant 12 mesos patiren el setge de les tropes de Jaume II. El 12 de Setembre de 1308 capitanejats per fra Ramon de Saguardia i fra Berenguer de Sant Just, firmaren la rendició finalitzant així tot un any de resistència.

L’any 1312 l’orde de la Milícia del Temple de Salomó fou dissolta pel Papa  Climent V, tancant així un dels capítols de la Història d’Occident.

Tot i la desaparició de l’orde del Temple, el castell seguí tenint una certa importància a la comarca i participà en les diferents guerres que tingueren lloc al Principat com: la guerra de successió de Felip V a l’any 1714, les lluites Carlines del segle XIX,  la guerra civil espanyola de 1936 i d’una manera molt especial a l’any 1939, en la famosa batalla de l’Ebre.

L’Any 1990 els propietaris privats, que ja ho eren  des de l’amortització de Mendizábal de 1835, cedeixen la propietat a la Generalitat de Catalunya que, conjuntament amb el patronatge de l’Associació Nuclear d’Ascó, comencen la restauració per fer visitable el castell.

L’any 1995 fou declarat bé d’Interès Cultural i el 2000 ja es va situar dins dels cinc primers monuments més visitats de la Generalitat de Catalunya. A l’actualitat està pendent d’una important restauració.

Visita:

La visita del castell de Miravet és guiada i en hores fixes, per aquest motiu és aconsellable fer  primer la visita  al castell i després ja fareu la passejada pel poble.

Tal com he comentat anteriorment el castell de Miravet està considerat un dels millors exponents de l’arquitectura dels templers d’occident. Està dividit en dos recintes. El primer té una superfície de 12.500 m2, està emmurallat i el formen tres terrasses a diferents nivells. El segon de 2.500 m2, està format per una estructura de cinc torres, contraforts i un pati central d’armes, al voltant del qual trobem varies dependències com: les cavallerisses, el celler, la cisterna, la sala capitular i el temple romànic. Totes aquestes dependències estan distribuïdes, segons els canons constructius dels monestirs cistercencs.

Després de fer la visita d’aquest recinte, accedireu per una escala de cargol molt empinada a la terrassa situada sobre la sala capitular. Des d'aquest punt podreu admirar una vista panoràmica  molt interessant del riu Ebre, entenent a la vegada la raó de l'interès militar del castell.

La visita al nucli urbà del poble de Miravet comença a la plaça de l’Arenal, on els carrers estrets i costeruts porten a l’Església Vella, d’estil renaixentista, construïda el segle XVII damunt d’una anterior mesquita musulmana.

Mentre passegeu pels carrers passareu per les últimes drassanes fluvials del riu Ebre, per un moll medieval, la jueria, les muralles de tancament, l’antic embarcador i davant de l’església trobareu la plaça de la Sangueta amb el seu mirador, des d’on podreu veure una nova panoràmica del riu i els camps de conreu al seu voltant.

No deixeu de  fer una visita a un dels tallers artesans fabricants de terrissa, ofici recuperat a Miravet a principis del segle XV.

Gastronomia:

Com a conseqüència de les diferents civilitzacions que passaren per aquest territori de Catalunya i a la gran varietat de productes culinaris de la zona com: carns, embotits, peixos, verdures, fruites i una reconeguda pastisseria, podreu trobar-hi una extensa varietat de plats cuinats amb aquests productes.

Restaurants: 

Lo Molí de Xim

C/ Verge de Gràcia, 29

Tel. 977 407 758

Miravet

Enllaços:

www.abreguia.com

www.miravet.altanet.org

SANT QUINTÍ DE NEDIONA-LES DEUS

De Barcelona: 80 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’Àrea de Servei La Porta de Barcelona en direcció a Tarragona.

Com arribar-hi:

Per arribar-hi haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. Passat el peatge de Martorell i després d’uns 15 quilòmetres s’ha de deixar l’autopista a la sortida de Sant Sadurní d’Anoia. Passat el peatge cal dirigir-se al poble per la carretera BV-2244. El nucli urbà quedarà a la vostra esquerra i a uns 3 quilòmetres arribareu a una rotonda, la deixareu per la segona sortida en direcció a Igualada. Sense deixar aquesta carretera arribareu a Sant Quintí de Mediona.

Arribant al poble haureu de seguir els indicadors que porten a Les Deus. A uns 500 metres hi ha un aparcament on deixar el vehicle, a tocar hi ha les instal·lacions  de Les Deus Aventura i un restaurant. 

Història:

L’antic castell de Mediona està documentat des de l’any 977. La vila es creà entre els segles X i XI despès de les guerres contra els sarraïns. L’església parroquial fou documentada entre els segles X i XI, va ser un priorat benedictí depenent del monestir de Ripoll. Posteriorment en el segle XVI i després d’uns anys de decadència el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona.

Un dels capítols de la història de Sant Quinti es va escriure a primers de gener de 1714 durant la Guerra de Successió espanyola. Un destacament borbònic de cent cinquanta soldats va acudir a Sant Martí Sarroca per cobrar les quinzenades, un impost decretat per Felip V que obligava les poblacions catalanes a pagar el manteniment de l’exèrcit borbònic del Principat. En conseqüència, els pagesos van emboscar els soldats que van patir moltes baixes i van haver de fugir.

Com a represàlia, el comandament borbònic comandat pel brigadier Diego Gonzalez va posar en pràctica un càstig exemplar amb l’objectiu d’aturar l’avalot que es començava a escampar per les viles properes. Així, el 10 de gener de 1714, un contingent de dos mil cinc-cents soldats liderat pel brigadier Diego González va encerclar Sant Quintí de Mediona. La tropa va entrar a la població a mata-degolla, la va saquejar i va executar els habitants que no en van poder fugir. Posteriorment, la vila que aleshores tenia unes cent quaranta cases, va ser incendiada i van matar els seus 800 habitants.

L’activitat econòmica durant els segles XIX i XX foren els molins de paper i la fabricació de teixits, fins als nostres dies amb l’arribada del turisme.

Visita:

La visita comença al parc d’aigües de Les Deus. És un indret on l’aigua provinent dels aqüífers de Carme-Capellades  han creat al llarg del temps una gruta visitable que la descobriren l’any 1941. A la vegada aquest aqüífer alimenta a dues deus, una d’elles té una font amb 23 brocs d’aigua.

Després de visitar la gruta podeu fer una caminada pels diversos camins hi descobrir els recons del parc. Dins del recinte hi trobareu un circuit botànic i un d’aventura, un restaurant i una zona de pícnic.

Acabada la visita a les Deus heu de dirigir-vos al centre del poble per donar un tomb pel nucli antic. Haureu de refer el camí en direcció a l’entrada del poble. Esteu atents i veureu a la vostra dreta la carnisseria Riu que està a uns tres cents metres de les Deus. Enfront hi ha un carrer que us portarà a la plaça dels Avis, punt on deixareu el vehicle.

És moment de començar la visita al nucli antic del poble per la plaça de l’Ajuntament, l’església de Sant Quintí de Mediona i els carrerons del seu voltant.

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Bar restaurant Xamaio

Avda. Montserrat,30

Tel. 938 99 84 26

Restaurant Atlante

Avda. Montserrat, 53

Tel. 938 99 90 49

Enllaços:

TREMP I CASTELL DE MUR

De Barcelona: A 188 Km.

Punt de trobada:

Avui com a conseqüència de la distància existent al vostre punt de destí haureu de matinar.

El punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de sortir de l’autovia per la sortida 532 i dirigir-vos a la Panadella on podreu fer un bon esmorzar. Podreu triar entre els dos restaurants que hi trobareu.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida 504 (Vilagrassa-Balaguer).

Sense deixar la carretera C-53 us dirigireu cap a Balaguer. Després de 34 quilòmetres arribareu a una rotonda situada a l’entrada de Balaguer. Haureu d’agafar el trencall de la dreta que porta a la carretera C-26 en direcció cap a Artesa de Segre. A uns 2,5 quilòmetres de la rotonda hi ha un desviament a l’esquerra que us portarà a la C-13 en direcció cap a Tremp.

Després de 50 quilòmetres arribareu al pantà de Tarradets. Aproximadament a un quilòmetre de la capçalera del pantà en direcció cap a Tremp hi trobareu un desviament a l’esquerra que porta al poble de Guardia de Tremp.

Deixareu el poble de Guardia de Tremp a la vostra esquerra i haureu de seguir per la carretera LV-9124 seguint els rètols que porten al castell de Mur. A tocar del castell hi trobareu un aparcament on podreu deixar el vehicle. 

Història del Castell:

Les primeres dades escrites que hi ha del castell de Mur són de l’any 969 en els escrits de “Viaje literario a las iglesias de España” del Pare Villanueva. El castell fou des del seus inicis un dels importants castells de frontera entre les terres de la Catalunya nova i les dels sarraïns. 

A l’any 1055 el comte Ramón IV de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot de casament de la seva filla Valença amb el noble Arnau Mir de Tost. Fins la seva mort el noble Arnau aconseguí ampliar els dominis del castell, incloent-hi els castells de Guardia, Estorm, Moror, l’Alcina i Puigcercós.

Al morir Arnau Mir heretaren les possessions la seva filla Valença i el seu net Arnau. En els anys successius la saga del comte de Pallars Jussà augmentà el domini territorial. Posteriorment els propietaris foren els Mur, els quals aconseguiren l’època més esplendorosa del castell de Mur.

Visita al castell:

Primer de tot us he de dir que les entrades per la visita guiada al castell i a la canònica les haureu de comprar en el punt d’informació que està situat en el patí interior de la canònica de Santa Maria. Els matins dels dissabtes i diumenges les visites comencen a les 11,30 hores i a les 13 hores.

Aclarit aquest punt començareu la visita al castell fent una ullada externa dels murs i aprofitar per fer unes fotos. La porta d’entrada  està en el costat de ponent de la muralla.

El bon estat i restauració de les parets externes del castell contrasten amb la vista interna. Els pisos i les estances no existeixen, però gràcies a les explicacions del guia, i a un panell informatiu on hi podreu veure una maqueta del castell seccionada en vertical podreu fer-vos una idea molt exacte de com vivien a l’edat mitjana el senyor Arnau Mir de Tost, la seva família, el servei  i els soldats de la guarnició.

Ara és el moment de posar en marxa la imaginació. Els murs dels castell tenen un gruix de dos metres. Traspassada la porta us trobareu amb el pati d’armes; ala dreta hi havia les quadres del bestià; a tocar de les quadres la base de la torre de l’homenatge; a l’esquerra del pati d’armes la cuina, el celler, el rebost i la cisterna.

En el pis que hi havia a sobre de la zona de serveis es trobava la sala polivalent, el menjador i el dormitori del senyor feudal. Per sobre d’aquesta planta hi havia la terrassa amb merlets per fer la vigilància i defensa del castell. A la part alta de la torre semicircular, sobre del dormitori dels senyors, hi havia un recinte que estava cobert i feia les funcions rebost.

A la dreta del pati d’armes hi ha les dependències dels soldats, la presó i la torre de l’homenatge. Com a totes les torres d’aquesta característica l’accés era al segon pis, aproximadament a uns 7 metres d’alçada. La resta dels pisos s’utilitzaven  com a rebost de productes no peribles; zona de reunions familiars i distraccions i l’última planta l’utilitzaven per fer cerimònies religioses.

La visita us portarà per la zona restaurada com: la part alta de la torre de l’Homenatge i també a fer una passejada pels  merlets. Des d’aquests dos punts podreu admirar una fantàstica vista de les terres que eren propietat dels senyors de Mur.

Història de Santa Maria de Mur: 

Al mateix altiplà del castell de Mur i a un 80 metres d’aquest hi ha la canònica de Santa Maria de Mur. Va ser construïda entre els anys 1057 i 1069 i consagrada pel bisbe d’Urgell amb una dotació econòmica important per part de la família Mur (10 llibres, tres creus, dos teixits de plata, 8 canelobres, 4 campanetes i diverses peces de roba per als clergues).

L’any 1099 en una butlla del Papa Urbà II, Santa Maria fou declarada canònica, sota la jurisdicció del bisbe de l’Urgell i tutelada directament per la Santa Seu, a la qual pagava anualment dos marcs d’or. Passen els anys i la decadència de la canònica es fa palesa, i a l’any 1873 el Papa Pius IX decreta que Santa Maria de Mur passi a ser una simple parròquia rural.

Visita de Santa Maria de Mur:

 La porta d’entrada al recinte de la canònica de Santa Maria està al mur de ponent i dóna accés a un pati de reduïdes dimensions. A continuació accedireu al claustre el qual també és de reduïdes dimensions i de forma rectangular. Les cròniques diuen que en el centre del claustre hi havia una font rodejada de xiprers que li donaven frescor a les dependències del seu voltant. Cal una especial atenció als capitells de les columnes. 

La següent parada és a l’església. L’edifici és de planta basilical de tres naus i sense transsepte. A la capçalera hi ha tres absis de forma circular separats entre si per dos arcs de volta de canó. La nau de la dreta conté tres capelles d’estil gòtic cobertes amb una volta de canó.

Per la peculiaritat geogràfica del terreny on està construïda l’església el terra d’aquesta té dos nivells. Per accedir a les capelles laterals i a la nau principal és necessari pujar mitja desena de graons.

L’absis, les dues absidioles i les capelles laterals estaven cobertes de pintures murals que per el pas del temps estan molt malmeses. La pintura del absis central fou venuda pel rector de l’església a un antiquari dels Estats Units. Com a conseqüència de la venda, a l’any 1929 un grup de tècnics italians arrancaren el frescos romànics per traslladar-los a Amèrica. Sobre l’any 1923 les pintures foren trobades en el “Museum of Fine  Arts de Boston”. Al seu lloc a l’actualitat hi podreu veure una reproducció. 

Història i Visita de Tremp:

Com la majoria de pobles de la comarca del Pallars, Tremp era terra de frontera entre els sarraïns i els cristians. Les primeres dades escrites que es tenen són de l’any 839 on s’anomena a l’església de Santa Maria de Valldeflors.

Com a conseqüència de les diverses ràtzies dels sarraïns l’església fou saquejada i cremada en varies ocasions. Aleshores decidiren fer de Tremp una vila closa construint una muralla i 6 torres de defensa.

La vila closa durà diversos segles fins que a principis del segle XIX, com a conseqüència del deteriorament de la muralla, va caure un tros situat enfront del carrer Sant Roc i darrera va caure la torre de la Gavatxa.

Al 1910 caigué l’últim tram de muralla i les torres que quedaren dempeus  foren absorbides pels edificis que varen substituir a la muralla, fins i tot una d’elles hi té balconades.

Per visitar Tremp comenceu per donar una volta per l’exterior del que va ser la muralla i després entreu en el recinte antic de la vila.

Gastronomia:

La cuina del Pallars incorpora a la cuina tradicional de l’interior de Catalunya una sèrie de plats de collita pròpia com: el civet de senglar i d’isard, l’estofat de llebre, perdiu amb salsa, cargols a la llauna i en salsa, carns a la brasa i embotits.

Les postres són les clàssiques d’arreu, gelats, xarrups, fruita seca, flams, mató amb mel, etc...

Restaurants:

A trocar de la capçalera del pantà de Terradets hi ha l’hotel Terradets, aquí hi podreu trobar una extensa carta i un menú diari.

Enllaços:

CASTELL DE SANTA FLORENTINA (Canet de Mar)

De Barcelona: A 48 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics o la famiília serà a l’àrea de servei del Maresme, situada a uns 2 quilòmetres de la sortida 86 (Alella - El Masnou) en direcció cap a Tordera.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-32 de Barcelona cap a Girona passant per Mataró.        Deixareu l’atopista per la sortida 113 en direcció cap a Canet de Mar. Passareu per una primera rotonda que caldrà deixar-la i seguir fins una segona rotonda de grans dimensions. Trobareu uns rètols indicatius amb la direcció a seguir al castell de Santa Florentina.

Girareu a l’esquerra per la Ronda Sant Jordi, passareu per una rotonda i empalmareu amb la Ronda Dr. Anglès. Després de fer uns 500 metres per aquesta avinguda trobareu un nou rètol de Castell de Santa Florentina. Girareu a l’esquerra pel carrer Joanot Martorell.

Al final del carrer empalmareu amb una pista forestal que passa per sota de l’autopista, i a uns 50 metres trobareu, a l’esquerra l’entrada al castell, i a la dreta l’aparcament

Història:

El primitiu castell de Santa Florentina va ser una casa pairal fortificada construida sobre les restes d’una antiga fortificació romana. A l’any 1041 un tal Gilabert de Canet, cavaller noble i majordom de Pere el Cerimonios, va fer construir dues magnífiques torres a cada banda del portal fortificat donan-li l’estètica arquitectonica del Domus medieval i a la begada per defensar-se dels atacs dels pirates.

La saga dels Canet arribà a la seva màxima prosperitat i predomini a la zona amb Ferrer de Canet, conseller d’Alfons el Magnanim i embaixador del rei devant el Papa, fins que aquest morí al 1251.

En els succesius segles la propietat passà per diverses mans de nobles com els Peguera i els Spano, els quals a finals del segle XVI emparentaren per matrimoni amb els Montaner. A l’any 1908 hi va fer estada el rei Alfons XIII qui va atorgar a Ramón  Montaner el títol de comte de la Vall de Canet.

Ramon Montaner fou un important empresari del món editorial. La seu empresarial de Montaner i Simon estava al carrer d’Aragó, 255 de Barcelona. A l’actualitat és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Entre els anys 1900 i 1910 la masia fortificada fou ampliada i reformada pel arquitecte modernista Ramon Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner, donan-li un aire de castell medieval. També i construiren una cripta on va ser enterrada Florentina Malató Subinyach, esposa de Ramon Montaner, morta l’any 1900.

Visita:

La visita comença a la reixa de ferro que trobareu enfron de l’aparcament. En aquest punt el guia us portarà per un camí asfaltat entre arbres fins arribar a un gran pati. A la dreta d’aquest pati hi ha la masia fortificada amb les dues torres circulars que protegeixent l’entrada. Enfront i a l’esquerra l’ampliació feta per Domènech i Montaner.

L’ampliació la varen fer amb carreus de pedra tallada. A la part alta les finestres que donen al pati són d’estil gótic i els marcs de pedra tallada enmarquen unes vidrieres plomades que donen llum a una gran sala de recepcions. Dalt de tot gargoles en forma d’animals i marlets decoren la façana.

La visita segueix per la porta principal d’entrada. A dreta i esquerra de la porta dos lleons posats dalt d’unes peanes vigilen l’accés al pati d’armes, el qual és de forma trapezoidal. A la pared esquerra d’aquest pati hi ha un conjunt escultòric conmemoratiu de la visita del rei Alfons XIII.

Enfront podem veure la part del nou edifici que comunica amb el Domus primitiu. A la dreta hi trobareu l’accés a la cripta, on està enterrada l’esposa de Ramon Montaner, i el celler. Seguidament a la dreta del pati d’armes una escala de pedra de grans dimensions us portarà al primer pis on una àmplia galeria condueix, a la dreta al menjador i a les estances familiars, i a l’esquerra als grans salons de recepcions.

La majoria dels elements decoratius com: les columnes i capitells de la galeria, els finestrals, les portalades d’accés a les estances i els rosetons del saló, són peces provinens del Santuari del Tallat, antic priorat situat a la Conca de Barberà.

Com he comentat la porta de l’esquerra dóna accès a dos grans salons. En al més gran hi trobareu una llar de foc  de dimensions considerables,  profusament decorada amb figures humanes i un gran escut d’armes a la part alta. El sostre és de fusta amb una magnífica decoració.

El saló de la dreta, amb una decoració més sòbria, també té una ximeneia de dimensions més reduïdes que l’anterior i sense decoració. La porta del fons d’aquest saló dóna  a una terrassa per pendre-hi la fresca i fer el cafe.

Acabada la visita en aquest espai us dirigireu a la porta de la dreta de la galeria, peró primer parareu al menjador de diari dels senyors, on hi ha dos grans lampadaris de ferro forjat amb dracs que aguanten els llums que il·luminen l’estanza.

Seguireu amb la visita dirigin-vos a la porta que accedeix a les estances privades dels senyors del castell. A l’esquerra el bany i a la dreta el dormitori on hi dormí el rei Alfons XII. Després de fer unes fotografíes anireu al celler on us obsequiaran amb una copa de cava. Avans passareu per la cripta.

Per fer la visita al castell haure de fer la reserva a: 

Casa Museu Domenech i Montaner

Tel. 93 795 46 15

canetmuseu@canetdemar.cat

Gastronomia:

Com a tots el pobles de la costa podreu gaudir d’una bona cuina de peix com: musclos al vapor, peixet freigit, arroços de tot tipus, suquets de peix, llagostins a la planxa,  sopa de peix, etc...

Tot aixo sense desmereixer les croquetes casolanes, les amanides, els entrecots i la carn a la brassa.

De postes: gelats, xarrups, crema catalana, pastissets, fruits secs, etc...

Restaurants:

El Parador de Canet

Dresanes del Pla, 1

Canet de Mar

Tel. 937 94 06 94

Enllaços:

WWW.castelldesantaflorentina.es