MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL

De Barcelona: A 102 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i, sense deixar-la, seguireu en direcció cap a Vic i Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu d’estar atents als cartells  que indiquen la direcció  al monestir de Santa Maria que està a la plaça de l’Abat Oliba on també hi trobareu l’Ajuntament

Història:

Ripoll neix a l’empara del monestir de Santa Maria l’any 880. Guifré el Pilós o Guifré I, comte de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de la Cerdanya i de Conflent, fou el 12è i darrer comte nomenat  pels reis Francs i primer en deixar en herència els comtats als seus fills.

A l’any 878 Guifré el Pilós fou nomenat  comte de Barcelona. L’any 880 donà ordres per  construir el monestir de Santa Maria i a l’any 885 començaren  les obres per edificar un altre monestir, el de Sant Joan de les Abadesses. Tot això després d’aconseguir de l’arquebisbe de Narbona  la reorganització de  la nova zona eclesiàstica al sud dels Pirineus. Aquests dos monestirs foren  dotats d’una gran quantitat de terres i beneficis.

El monestir de Santa Maria de Ripoll passà des de la seva creació per diferents etapes de creixement fins arribar a la seva màxima esplendor a l’època de l’Abat Oliba. Un dels treballs del monestir, entre els segles X i XII, fou la reproducció i copia de manuscrits. Tres dels més importants  es troben al museu del Vaticà.

Totes aquestes dades les podreu trobar a l’espai de l’Scriptorium del monestir al qual  s'hi pot accedir a través d’una visita guiada.

Visita:

Situats a la plaça de l’Abat Oliba podreu admirar un conjunt de dos d’edificis. El del  centre és el monestir i el de la dreta l’edifici residència del vicari que a l’actualitat és  l’Ajuntament de la ciutat.

El conjunt monàstic de Santa Maria fou construït en diferents etapes, d’una manera una mica anàrquica, al llarg de diversos segles. Al segle XV  i després del famós terratrèmol registrat a la comarca el conjunt arquitectònic quedà molt malmès. Però no va ser fins el segle XIX quan començà la restauració del conjunt sota la direcció de l'Elies Rogent.

Al mig   de la façana principal hi trobareu la porta d’entrada a la basílica. A cada banda hi ha els dos campanars. El campanar més baix és l’original. L’altre de 5 pisos d’alçada fou reconstruït el segle XIX a imatge de l'existent al monestir de Sant Martí del Canigó situat a la comarca del Conflent francès.

Tota la part frontal de la façana està coberta per un atri que té cinc arcs construït al segle XVI per protegir la porta d’entrada i les seves escultures.

Abans d’entrar a la basílica  us haureu d'entretenir una estona admirant la fantàstica portalada romànica, una de les més importants d’Europa. S’inicià la construcció a mitjans del segle XII i l’escultor es va inspirar en la “Bíblia de Ripoll” un magnífic còdex procedent de l’Scriptorium del monestir. Tot i que les escultures estan força deteriorades encara es poden apreciar diferents conjunts esculturals i els detalls ornamentals de les  figures com: els plecs de les túniques, els detalls de les armadures i els escuts dels soldats.

La portalada està formada per set arquivoltes esculpides amb figures humanes que representen a Sant Pau, a Sant Pere i escenes puntuals del Nou Testament així com

figures geomètriques. A la part baixa, decorant els pilars que aguanten les arquivoltes, s'hi troben figures decoratives i signes del zodíac. A la part alta tocant les arquivoltes hi ha el lleó de Sant Marc i el toro de Sant Lluc. No deixeu de fer un cop dull a la part de sota de les arcades i dels capitells.

El conjunt escultural de la portalada està dividit, pel seu estudi, en sis parts. Procureu passar una estona cercant els detalls de cada una de les figures.

La basílica té forma de creu llatina i està formada per cinc naus. La nau central té una coberta en forma de canó i la complementen dues naus laterals. Aquestes naus s’uneixen en el transsepte amb altres dues. A la part alta hi ha el cimbori octogonal, copia del de Sant Jaume de Frontanyà. A la capçalera de la nau central hi ha un gran absis i sis absidioles a les naus laterals.

Als extrems de les naus laterals del transsepte hi podeu veure els sepulcres de Guifré el Pilós a l’esquerra i el de Ramon Berenguer III a la dreta.

La següent visita la podeu fer al claustre d’estil romànic. És un claustre de planta quadrada que té un  pis d’alçada i està format per quatre galeries cada una d’elles amb 14 arcades emmotllurades i suportades per un conjunt de dues columnes amb els corresponents capitells decorats amb una gran diversitat de motius esculturals. Les bases de les columnes reposen sobre un sòcol quadrat.  

Per concretar una visita guiada haureu de trucar al tel. 972 70 42 03. També podreu fer una visita guiada a l’Scriptorium.

 La gastronomia de les terres de l’interior de Catalunya tenen totes un denominador comú. En els seus plats s'hi incorpora la carn de porc i de vedella com element principal. Cal destacar-ne alguns dels més típics com: les galtes de porc guisades  o a la brasa, els peus de porc guisats amb bolets, la sopa de caldo i la carn d’olla, la vedella amb bolets, l’espatlla de xai al forn, taules d’embotits i amanides.

Trobareu postres casolanes i les postres de músic a la majoria de les cartes.

Restaurants:

Hostal de Rama

Ctra. de Sant Joan, Km 4,5

Tel. 972 70 38 02

Ripoll

Enllaços:

www.elripolles.com

VILABERTRAN I CASTELL DE SANT FERRAN DE FIGUERES

De Barcelona: A 145 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada pot ser a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 , 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a la frontera amb França. A l'alçada de Borrassà, Km. 29, hi ha la sortida 4, deixareu l’autopista per aquesta sortida i s'ha d'enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. Després d’uns 7 Km arribareu a Figueres. Deixareu a la vostra dreta un desviament que porta a Castelló d’Empúries i Roses. Continuareu per la A-2 i aproximadament a 1 km d’aquesta sortida en trobareu una altra que porta a Llançà. Cal enllaçar amb  aquesta carretera N-260 i, a pocs metres, trobareu una desviació que porta a Vilabertran.

Història i Visita de Vilabertran:

El Monestir de Vilabertran és un dels exponents del romànic català més important de l’alt Empordà.

Les primeres dades que existeixen són de mitjans del segle XI, quan en Pere Rigall fou destinat a l’església de Santa Maria de Vilabertran. A partir d’aquest moment diverses famílies de la zona  varen fer donació de terres per la subsistència dels canonges establerts a Santa Maria, que es regien per les normes religioses de Sant Agustí. El primer Abat fou en Pere Rigall que inicià l’any 1080  la construcció d’un convent nou. 

El Monestir de Santa Maria passà per diferents etapes de prosperitat. L’any 1295 s’hi celebrà el casament de Jaume II d’Aragó i Blanca de Nàpols. A l’any 1410 el nou Abat manà fortificar el Monestir per defensar-lo dels atacs dels pirates. Posteriorment  l’any 1574 va ser ocupat per les tropes Napoleòniques. 

Després de la desamortització de Mendizábal de l’any 1835, els canonges que encara hi quedaven abandonaren el recinte per dirigir-se a Albarracín. Passaren els anys i el recinte va quedar abandonat, fins que, després de la Guerra Civil Espanyola, el transformaren en una caserna militar. Entre els anys 1960 i 1980 s’hi varen fer algunes obres de restauració, fins que passà a mans de La Generalitat de Catalunya. A l’actualitat s'hi poden fer visites guiades. 

El conjunt dels edificis és d’estil romànic. L’església de planta en forma de creu llatina està formada per una nau central, dues laterals i un transsepte. La nau central està  coberta per una volta de canó i reforçada per quatre arcs suportats per columnes. A la capçalera d’aquest espai, i darrera de l’altar, s’aixeca un magnífic absis. A la dreta i esquerra del transsepte dues absidioles complementen les naus laterals. A l’exterior hi ha un campanar de tres pisos amb finestres d’arcs llombards.

El Claustre és el centre de la vida al monestir. És de planta trapezoïdal i està cobert amb una volta de quart de cercle, que a la vegada està suportada per una filera de pilars de dues columnes amb capitells ornamentats. Al voltant del claustre hi ha les sales i dependències del Monestir.

A l’exterior del recinte del claustre i de l’església hi ha el Palau Abacial que fou construït entre els anys 1410 i 1424. A l’actualitat està en plena restauració i no pot visitar-se.

Acabada la visita a Vilabertran us podeu dirigir al Castell de Sant Ferran, a Figueres.

Història i Visita del Castell de Sant Ferran:

A 3 quilòmetres escassos de Vilabertran, i situat dalt d’un turó, es troba el Castell de Sant Ferran. És l’edificació militar més gran de l’Europa del segle XVIII. Té una superfície total de 320.000 metres quadrats. El perímetre de la muralla exterior és de 3.125 metres i el de l'interior és de 2.100 metres.

En el centre del recinte 9 edificis de dues plantes envolten una gran plaça o pati d’armes de 12.000 metres quadrats. Aquest conjunt arquitectònic està rodejat per 93 casamates utilitzades com allotjament i serveis de les tropes. Sota de la plaça d’armes i a 8 metres de profunditat hi ha una de les cisternes més gran del Continent Europeu amb una capacitat de 9.000 m3 d'aigua.

En el subsòl dels edificis de segona línia, els que estan al costat del fossat de llevant, es troben les quadres, dues magnífiques naus amb arcs en volta de canó. Aquestes podien allotjar a  un regiment de cavalleria format per 500 cavalls.

A les troneres de les muralles podien instal·lar-s'hi fins a 250 canons i la guarnició mínima de soldats per a fer operativa la fortalesa havia de ser de 4000 homes, malgrat que, en cas necessari, podia allotjar a 12000 soldats.

Les visites al Castell de Sant Ferran estan gestionades per la Fundació de les Fortaleses Catalanes, la qual  ofereix tres tipus diferents de vistes.

La Visita Audio-guiada amb una durada aproximada de 1 hora, és un recorregut circular degudament senyalitzat pel recinte interior de la muralla i que consta de 14 punts d’interès. Sempre  ajudats per una audio-guia.

La Visita Convencional es fa amb la  companya d'un guia i es tracta d'un recorregut per l’interior de la fortalesa. Té una durada aproximada de 1 hora 30 minuts.

La Catedral de l’Aigua és probablement una de les visites més distretes. Comença amb un itinerari pel fossat de la fortalesa d’uns 2,5 quilòmetres que es fa amb vehicles tot terreny i inclou una visita a les galeries subterrànies del castell.

Finalment s'arriba a la plaça d’armes. En el subsòl d’aquest gran espai hi ha quatre cisternes de grans dimensions, situades a 8 metres per sota de la superfície de la plaça i amb una capacitat conjunta de 9.000 m3. 

Des de la plaça s'accedeix a una de les cisternes on hi fareu un recorregut per l’interior d’aquest gran recinte d’aigua amb una embarcació zodíac. La visita té una durada total  de 2 hores.

Gastronomia:

La cuina de l’alt Empordà incorpora una sèrie d'elements que la fan diferent d’altres llocs, en la que intervenen productes com: la botifarra del perol, els naps o les anxoves.

Com a plats típics podreu degustar el Platillo (pèsols, morro, peus i menuts de porc o xai). L’oca amb naps és un altre dels plats típics.

A causa de la proximitat amb la costa es pot parlar del suquet de peix amb all i oli, i també de la llagosta a la catalana cuinada amb xocolata.

Restaurants:

Cal Sagristà

C/ de la Rodona, 2

Tel. 972 53 83 01

La Muga

Crta. de Castelló, 8

Vilanova de la Muga

Tel. 972 67 32 96

Enllaços:

www.monestirs.cat

www.lesfortalesescatalanes.info

GUIMERÀ - (Comarca de l'Urgell)

De Barcelona: A 122 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi ha,  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida Tàrrega centre. Passareu pel centre de la ciutat i us dirigireu per la carretera C-14 cap a Tarragona.

A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà, Guimerà i Vallfogona de Riucorb. Haureu de seguir els indicadors que us portaran per la carretera L-241 al poble de Guimerà.

Arribant al poble mireu de trobar aparcament  a la mateixa carretera o passat el pont del riu Corb.

Història:

Guimerà és un dels pobles de Catalunya amb una arquitectura medieval més ben conservada. Està situat a 550 metres d’alçada i a la vesant sud d’un turó a la dreta del riu Corb. A conseqüència de la pronunciada pendent d’aquesta vesant la visió del poble des del riu és la d’un caramull de cases unes sobre les altres. 

Gràcies en aquesta peculiaritat geogràfica trobareu innumerables racons com: arcs, cases pont, porxos i una variada mostra d’elements decoratius; portalades, finestres i balcons amb sabor medieval molt adients per fer un bon reportatge fotogràfic.

 En el subsòl de la plaça Major hi ha un pou de gel de grans dimensions (no visitable).

Està provat que els inicis del poble són Ibers, ja que la torre de guaita primer edifici de Guimerà, fou construït sobre les restes d’una edificació ibera. Posteriorment es construir al voltant de la torre un Castell que fou ampliat en diverses modificacions. A pocs metres del castell es construí una església d’estil romànic.

A primers del segle XII crearen el primer carrer en direcció a ponent i l’anomenaren carrer Montserè, que feia les funcions del primer camí de ronda.

De primers del segle XIV són les portes de ponent i de llevant primers accessos d’entrada al recinte emmurallat. A partir d’aquest moment nasqué l’entramat urbanístic de Guimerà amb els carrers  de l’Estudi i de la Cendra.

Entre els segles XV i XVIII el centre del poble passà a la plaça Major iniciant així el creixement en direcció al riu. S’obriren els carrers Major, el de la Capella i el de la Goleta que juntament amb el carrer Jussà, el de les Piques i el portal de Baix formen la xarxa del nou nucli urbà.

A pocs metres de la Plaça Major en direcció al portal de Cal Coix i en el carrer Capella hi ha la capella de Sant Esteve, construïda el segle XIV i que fou l’església de l’hospital.

Visita:

La visita la podeu començar pel carrer de La Font. A uns 25 metres trobareu el carrer de la Capella, a l’esquerra hi ha la plaça Major i a la dreta l’església de Sant Esteve. 

Podeu iniciar la visita del poble per l’església de Sant Esteve i deixeu la Plaça Major pel final. Acabada la visita a l’església pugeu per les escales que haureu vist sota la casa del carrer Capella.

Al final de les escales, de bona amplada, s’accedeix al carrer la Goleta. Cal seguir a la dreta en direcció a llevant on trobareu un nou grup d’escales que porten al carrer de la Cendra. Haureu de seguir en direcció a llevant i un nou conjunt d’escales en ziga -zaga us portaran a la plaça de l’Església de Santa Maria.

A l’any 1326 s’inicià la construcció de l’actual església de Santa Maria. És de planta en forma de creu llatina. La nau central té tres voltes de creu i la tanca un absis de forma pentagonal decorat amb un retaule d’alabastre de Josep Maria Jujol. El campanar és de base quadrada i està adossat a l’esquerra de la porta d’entrada. La porta d’entrada està decorada amb quatre arquivoltes gòtiques d’arcs apuntats.

La torre de guaita és l’única construcció que queda en peu del castell de Guimerà que fou reconstruïda a mitjans del segle X. Aquests edificis tenien la funció de vigilància de la comarca i es comunicaven amb altres torres de les planes de Tàrrega i Cervera per senyals visuals. Aquestes torres foren la base dels anomenats castells de frontera, línia imaginaria que separava  les possessions de la Catalunya Nova i els musulmans.

L’accés exterior a la torre era al primer pis i solament es podia accedir per escales de corda o plegables. L’accés a les diferents plantes de la torre es devia fer per escales de fusta.

Al voltant de la torre es construí posteriorment el castell que inicialment era l’expressió més simple d’aquest tipus d’edificacions. Estava format per un edifici de plata quadrada amb murs gruixuts de caràcter defensiu. Generalment a una de les cares de l’edificació s’hi construïa una petita església romànica.

A l’actualitat una escala metàl·lica dóna accés a la porta d’entrada de la torre. Una nova escala de pedra en forma de cargol, adossada a una de les cares de la torre, us portarà fins la terrassa des d’on podreu admirar una bona panoràmica dels pobles propers i de la comarca.

Acabada la visita a la torre podeu iniciar el descens en direcció a la Plaça Major partint de la plaça de l’església en direcció a ponent pel carrer del Nord i de l’Estudi i passant pel passatge d’Angel Guimerà, el carrer de la Cendra, el carrer Major i la plaça Major.

En aquest punt hi trobareu una botiga de queviures, un forn de pa i l’Ajuntament. En el subsòl de la plaça hi ha el Pou de Gel. Una pedra rodona quasi en el centre de la plaça tanca l’accés al pou.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.

Les postres les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.

Restaurants:

Hostal Sant Jordi

Carretera de Vallfogona, 2

Tel. 973 30 33 78

Guimerà

Enllaços:

www.guimera.info

PALAU GÜELL - BARCELONA

De Barcelona: 0 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada de la vostra sortida serà a la porta del Palau Güell que està al carrer Nou de la Rambla, 3-5 de Barcelona

Com arribar-hi:

Per explicar-vos el camí a seguir per arribar al palau, el punt de referència serà la Plaça de Catalunya. Des de aquest punt haureu de iniciar el vostre camí per la part alta de Les Rambles en direcció cap el monument a Colom. Un cop passat El Gran Teatre del Liceu el primer carrer és el carrer Unió i el següent el Carrer Nou de la Rambla. A uns 70 metres de la cantonada i a la vorera de l’esquerra trobareu el Palau Güell.

Història i Visita:

El Palau Güell és una de les obres més amagada i menys coneguda del gran arquitecte Antoni Gaudí i una de les primeres de la seva carrera d’arquitecte. Es construí entre els anys 1886 i 1890 i fou la casa familiar dels Güell fins que es varen traslladar al Parc Güell.

Gaudí hi va aplicar noves tendències de l’espai i la llum utilitzant a la construcció materials nobles com: la fusta, la ceràmica, el ferro forjat, la pedra, el vidre, etc...

En el moment que esteu situats enfront de la porta d’entrada ja s’intueix el que trobaràs en el seu interior. Començareu la visita per la plata soterrani que era utilitzada com estable, el accés es feia per una rampa molt suau per on baixaven i pujaven els cavalls. Unes magnífiques columnes de maons aguanten tota l’estructura de la casa.

Un cop passada la porta d’accés del carrer s’accedeix a la porteria, el garatge dels carruatges, l’antic magatzem de productes agrícoles, l’habitatge del porter i una escala d’accés als pisos superiors.

A un costat del vestíbul hi ha una escala que porta a la planta entresol. En aquesta planta hi havia les oficines de les empreses i el despatx del Sr. Güell i la biblioteca del palau. També hi trobareu el vestíbul principal que dóna accés al habitatge propiament dit.

La següent planta és la noble. Al voltant del saló central trobareu l’espai utilitzat per les recepcions, obres de teatre, concerts de música etc. Al seu voltant hi ha l’avant sala, la sala dels passos perduts, la sala de visites i el tocador de senyores. A un costat del saló hi ha una porta de dues fulles amb incrustacions metàl·liques que un cop obertes donen accés a un altar per celebrar actes religiosos. 

També hi trobareu la sala del billar, el taller d’escultura i pintura, el menjador i la terrassa posterior del palau. Per una escala de servei podeu accedir a les golfes, aquest lloc estava dedicat al servei hi havia 11 dormitoris per el personal, un safareig i una cuina. Cal destacar les finestres de vitralls que donen lluminositat al saló principal.

El terrat és un dels punts més espectaculars de l’edifici. Té 20 xemeneies i una agulla central de 15 metres d’alçada que cobreix la cúpula del saló central, La particularitat d’aquests elements és la decoració de rajola vidriada en forma de trencadís amb uns colors que animen a fer infinitat de fotografies.

Estic convençut que aquesta visita cultural us agradarà.

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Per tant no cal recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat altres vegades quan feu la visita al nucli antic, al passeig marítim o a la zona del port de Palamós  no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.