ILLES MEDES

De Barcelona: A 133 km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 al  Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Passat la ciutat de Girona haureu de deixar l’autopista per la sortida 6 i agafar l’autovia C-66 direcció  cap a La Bisbal.

Passareu per Celrà, Bordils i Flaçà. A uns 6 quilòmetres d’aquest últim poble hi ha un desviament a l’esquerra  que porta a Parlavà, Torroella de Montgrí i l’Estartit, punt i final del vostre destí.

Per agafar un dels vaixells amb fons de vidre que porten a les illes Medes, haureu de dirigir-vos al final del passeig marítim en direcció nord. A tocar de l’escullera hi  trobareu el punt on surten les embarcacions que fan el circuit de les illes Medes. Una de les empreses que està més preparada és la Nautilus. Els seus vaixells estan pintats de color groc i les quilles dels catamarans que formen la flota estan preparades per gaudir d’un bon espectacle.

Història:

Entre l’Empordà i l’Empordanet hi ha el massís del Montgrí. És un conjunt de tres muntanyes d’una alçada màxima de 146 metres, perpendicular a la costa. A la plana, envoltant el massís,  hi trobareu els  pobles de l’Escala, Bellcaire d’Empordà, Ullà i Torroella de Montgrí. A la costa, i a la part sud, entre el massís i la desembocadura del riu Ter hi ha  el centre mariner i turístic de l’Estartit.

La història de l’Estartit està lligada a la de Torroella de Montgrí i per tant començaré per donar-vos una curta explicació de la història d'aquesta zona.

En el Massís del Montgrí hi ha el jaciment arqueològic més antic de l’Empordà. Es tracta de la Cova de Cau del Duc, una cova habitada ara fa uns 300.000 anys. Els personatges que habitaven el Massís eren dels anomenats Homus Erectus. La seva activitat era bàsicament caçadora i recol·lectora. Aprofitaven la cova per guarir-se dels animals salvatges.

En aquesta època el Massís de Montgrí estava rodejat per grans extensions d’aiguamolls inundats per les aigües dels rius Ter i Daró. Tot i que la plana no tenia condicions d'habitabilitat, algunes comunitats es començaren a instal·lar en els diferents turons que oferia la geografia de les zones humides.

Un dels assentaments més important és el de la Fonolleda on teòricament, els entesos,  situen el primer nucli urbà estable trobat a l’Empordà. 

Posteriorment alguns grups d'ibers s'establiren a la zona els quals, segons sembla, negociaven amb pobles de la ribera mediterrània. De cop i volta l’estructura social canvia radicalment amb l’arribada dels romans. Aquests, enlluernats per les grans possibilitats de cultiu que oferien les terres, decidiren establir-s'hi i començarem a aparèixer les grans vil·les o hisendes. Començà així l’exportació de productes agrícoles a les grans ciutats i a la metròpolis romana.

Al llarg de segles la zona passà per diferents etapes de prosperitat i decadència, fins que a finals del segle VIII i principis del segle IX, començaren a aparèixer la majoria d'assentaments urbans en el Baix Empordà. Però no fou fins l’any 888 que Torroella va ser esmentada en un document escrit, on apareixia un litigi per unes terres entre el bisbe de Girona i un propietari d’ascendència romana anomenat Adiscus.

En aquesta època, diversos assentaments de pescadors s’instal·laren a la costa de l’Estartit, creant un nucli de població dunes 20 cases. A partir d’aquest moment començà el desenvolupament  d’un nucli urbà, que a mitjans del segle XX s’incorporà al bum turístic de la Costa Brava.

Visita:

La veritable visita o aventura d’aquesta excursió començarà en el moment d’embarcar en un dels vaixells de Nautilus. Després d’uns 15 minuts de navegació arribareu a les illes Medes. Localitzat el punt d’amarratge que les diferents companyes de navegació tenen assignat a les illes, baixareu per torns a la quilla de l’embarcació, on un conjunt de seients col·locats a dreta, a esquerra i enfront d’un gran vidre, us permetrà gaudir uns minuts del magnífic espectacle del fons del mar, en un entorn declarat Parc Natural Protegit de les illes Medes.

No puc explicar-vos l’estranya  sensació d’estar submergit i rodejat d’aigua, admirant uns fons marins plens d’algues Posidònies i envoltats d’una gran quantitat de peixos de diferents espècies com:  serrans, orades, salpes, senyoretes, eriçons de mar i, amb una mica de sort, algun nero o algun congre. Per tant haureu d’experimentar-ho  vosaltres  mateixos. Sort i a gaudir de l’espectacle!  

Gastronomia:

A la majoria de pobles de la costa el producte per excel·lència és el peix. Podreu gaudir-ne en sopes, graellades, mariscades, arrossos de tot tipus i el conegut mar i muntanya (suquet de llagosta i pollastre).

El restaurant recomanat per aquesta sortida està situat en un primer pis d’un edifici que trobareu a pocs metres de l’embarcador del Nautilus. Ofereix un menú i una carta molt extensa i una magnifica vista panoràmica de l’Estartit.

Restaurants:

El Volantí

Cap de la Barra, 1

Tel. 972 75 07 12

Enllaços:

www.costabrava.org

SANT JOAN LES FONTS - Comarca de La Garrotxa

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona i per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. 

Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Cal estar atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-se en direcció cap a Vic i Sense deixar l’autovia s’ha de continuar en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot. Al final d’aquesta autovia hi ha  una rotonda. Cap a la dreta és direcció al  poble de Bas,  l’esquerra al de Les Presses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot  trobareu una altra rotonda molt ampla.

Cal seguir recte per l’avinguda de Santa Coloma de Farners fins arribar al final del carrer on trobareu a l'esquerra una reduïda plaça arbrada. S'ha de girar a la dreta pel carrer de Camil Mulleres. Al costat esquerre del carrer hi ha el mercat municipal i el museu Comarcal de la Garrotxa.

Continuareu seguint els indicadors que porten al poble de la Canya i a la C-26. A la sortida de La Canya trobareu una nova rotonda. El desviament de la dreta porta directament a Sant Joan les Fonts. Arribant al poble de Sant Joan i passat el pont del riu Fluvià haureu d’estar atens de seguir els rètols que porten a l'Oficina d’Informació i Turisme.

 Història:

El municipi de Sant Joan les Fonts està format per tres nuclis de població: el de Begudà, el de La Canya i el de Sant Joan i està  a la cruïlla de camins que porten a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, a Olot i a Castellfollit de la Roca i també a Girona i Figueres.

Les primeres dades escrites, de mitjans del segle IX, situen el primer nucli de població de Sant Joan als voltants de l’església.

Els terratrèmols de 1427 i 1428 destruïren la majoria de les cases dels nuclis habitats de la zona de la Garrotxa. A partir d’aquest moment s’inicià una llarga i lenta recuperació motivada per diversos esdeveniments històrics com: La Guerra de Successió, la Gran Guerra contra els francesos i la guerra Civil Espanyola.

A finals del s.XIX i principis del S.XX  començà la veritable recuperació econòmica del municipi de Sant Joan les Fonts, gràcies a la instal·lació de diverses indústries dedicades principalment a sectors tan importants com: la industria del tèxtil, la metal·lúrgica, la paperera i  les càrniques. 

Visita:

La visita a Sant Joan les Fonts comença en el centre d'informació turística, lloc on us donaran tota la documentació detallada dels diversos llocs a visitar al poble i rodalies.

A tocar del centre d’informació hi ha el castell medieval “Estada de Juvinya” residència de la família de cavallers de Juvinya. Es tracte d’una casa senyorial fortificada construïda en dues etapes. La torre defensiva de forma quadrada fou construïda al s.XII i posteriorment al s.XIV construïren la casa fortificada que està unida a la torre pel mur de la façana i uns passadissos superiors situats en el primer i segon pis.

Al voltant de l’edifici hi construïren un fossat que l’omplien de l’aigua procedent del canal que durant el s.XIII movia les màquines del molí fariner que existia en el lloc de la casa. De la casa són de destacar les parets gruixudes i a l'interior els festejadors al costat de les finestres així com les espitlleres a la part alta de la torre. 

L’edifici és a l’actualitat el 1r centre d’interpretació de la Garrotxa i consta de tres plantes. A la planta baixa hi trobareu una maqueta de fusta que representa un molí fariner. A  la primera planta hi ha una representació escènica de la vida medieval de la família  Juvinya, tot això acompanyat de diversos panells explicatius de la història del castell. La segona planta està dedicada a exposicions temporals. Per darrera de la casa passa el riu Fluvià i el canal que portava l’aigua per moure el molí fariner.

Acabada la visita al castell us podeu dirigir a peu al pont romànic. Per arribar-hi cal localitzar, gràcies al mapa que us hauran  donat, el carrer de Santa Magdalena. Després d’uns 5 minuts de caminada arribareu al pont romànic. Està format per d’arcs apuntats i uneix les dues ribes del riu Fluvià. A l’altre costat del riu hi ha l’església parroquial de Sant Joan.

Després de fer unes fotos i per arribar al monestir romànic de Sant Joan s'ha de seguir pel carrer Sant Antoni i l’avinguda Rafel Torras, que estan a continuació del de Santa Magdalena. Després d'uns 5 minuts més de caminada hi arribareu.

L’església de Sant Joan ja existia a mitjans del s.X . A l’any 1079 els vescomtes de Besalú varen fer donació de l’església i les seves terres al Priorat benedictí de Sant Víctor de Marsella amb la condició de crear-hi un Priorat. També l’hi feren donació de més terres i de cinc esglésies de la regió. Durant el s.XV el monestir passà a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú i des del s.XVI al XIX estigué sota el tutela del monestir de Sant Pere de Camprodon.

Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 destruiren la majoria dels edificis de la comarca i el monestir, el qual va perdre el campanar. L’edifici és de planta basilical i està format per tres naus, una central amb un sostre de canó apuntat i les dues laterals amb sostre de quart de cercle i al final de cada nau hi ha una absidiola. Al s.XVIII l’absidiola de la dreta fou enderrocada per construir-hi una nova sagristia i a la vegada un nou campanar al costat dret de la façana principal.

Cal destacar la pedra rosada en la que està construït l’edifici. A l’interior, les columnes, els capitells i els arcs que separen les naus laterals estan decorats amb motius vegetals i animals fantàstics. També és de gran importància la pila baptismal del s.XII esculpida amb relleus a tot l’interior. En el Museu  d’Art de Girona hi ha exposada una escultura policromada del s.XII de la Majestat de Sant Joan les Fonts.

Acabades les visites de la Ruta Medieval podreu fer la Ruta de les Tres Colades. És un interessant recorregut per una zona de cingleres basàltiques. Hi ha la possibilitat de fer dos recorreguts, un de 20 minuts i un altre d’1 hora 45 minuts. En el centre d’informació us donaran un mapa dels dos recorreguts.

A la tarda podreu fer una passejada per Olot, visitant el carrer Major, l’església de Sant Esteve i la Casa Trincheria una de les cases pairals més importants d’Olot.

Gastronomia:

La cuina volcànica està basada en unes receptes casolanes i tradicional que utilitza els productes de la terra com: els  Fesols de Santa Pau, el Fajol, la patata de la Vall d’en Bas, el Farro, el Xai de ramat, el formatge serrat d’ovella, els embotits de la Garrotxa, el recuit, etc. 

No deixeu de provar alguns dels plats típics de la cuina volcànica com: les patates artesanes de la Deu, els peus de porc amb cargols, el garró de porc amb escabetx de bolets de temporada, la crema de naps negres de la Vall d’en Bas, l’escudella de fajol amb bolets i botifarra negra, l’ amanida volcànica amb bolets confitats, etc. 

Restaurants:

La Deu

Tel. 972 261 004

Olot

Font Moixina

Tel. 972 261 000

Olot

Enllaços:

www.cuinavolcanica.cat

www.turismesantjoanlesfonts.com

MONESTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

De Barcelona: A 20 Km 

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha fins  arribar al monestir, el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta del centre d'informació turística .

Com arribar-hi:

A conseqüència de la gran varietat d'accessos per carretera amb el Vallès Occidental des de Barcelona, es fa complicat recomanar-vos una ruta determinada per arribar - hi.

Però, per seguir el costum d’indicar-vos un recorregut d'accés al destí d'aquesta sortida us recomanaré el de l'arrabassada. Per accedir a la carretera del mateix nom o la BP-1417 haureu de dirigir-vos a la Ronda de Dalt i a l'alçada de l'antic Hospital Militar trobareu l'inici de la carretera de l'arrabassada.

Després de fer uns 5 quilòmetres deixareu a l’esquerra el desviament que porta al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Cal seguir recte en direcció cap a Sant Cugat del Vallès i després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al vostre destí. Ara sols haureu de seguir els indicadors que us portaran al monestir. 

Història:

Sembla ser que el monestir va ser construït sobre les restes d'un antic assentament militar romà anomenat Castrum Octavianum, segons les descobertes en les excavacions fetes en el recinte monacal.

En el segle V ja existia en aquest indret un recinte religiós dedicat a Sant Cugat, víctima de les persecucions de Dioclecià, on hi havia una reduïda comunitat de monjos.

Com a conseqüència de la gran afluència de pelegrins per visitar les restes del Sant, s'anaren construïnt als voltants del recinte diverses ampliacions d'edificis els quals a l'any 717 foren destruïts en una invasió sarraïna. 

Es creu que sobre l'any 777 el rei de França Carlemany, devot de Sant Cugat, començà a reconstruir el monestir. A l'any 785 es va nomenar el primer abat, Deodat, que amb 12 monjos de l'orde de Sant Benet fundà la comunitat. A la vegada els varen donar possessions i castells per a la seva subsistència.

Com a conseqüència de les incursions militars sarraïnes a l'any 852 el recinte religiós fou completament arrasat. Després d'aquest succés fou ràpidament reconstruït per l'abat Donadeu.

A partir d'aquesta reconstrucció el monestir passà per una etapa de creixement fins que a l'any 985 un nou atac dels sarraïns, capitanejats per Almanzor, afectà part de les instal·lacions i morien l'abat Joan i dotze monjos. A l'any següent l'abat Odó va refer el monestir i recuperà les propietats.

Durant els successius segles les terres i propietats del monestir augmentaren tant que obligaren a crear a finals del segle XII quatre divisions territorials anomenades: Vallès, Penedès, Llobregat i Palau destinades a millorar el control i l’administració de les propietats.

Gràcies a les bones relacions entre el rei i la noblesa, el poder econòmic i el polític del monestir varen augmentar considerablement, fins que el rei Jaume I concedí nous privilegis amb la intenció de fer del monestir de Sant Cugat un contrapoder al bisbe de Barcelona. 

Al llarg d’alguns segles els abats entraren en diversos litigis amb el Bisbe de Barcelona, per la possessió de les terres,  esglésies i monestirs  fins que a l’any 1247 un tribunal eclesiàstic nomenat pel papa Gregori IX pronuncià una sentència que donava la raó al bisbe.

A mitjans del segle XIV, durant el regnat de Pere III i promogut per l’abat Busquets, s’iniciaren les obres de fortificació del monestir, aprofitant restes de muralles existents i afegint-hi diverses torres de defensa. Al segle XVI l’abat Despuig amplià la muralla amb dues torres poligonals als extrems de l’actual carrer de la Torre.

A partir de l'abat Pere Busquets els abats començaren a ser nomenats pels reis o el papa i no per la comunitat com havia estat fins  aleshores. Aquest fou el punt d'inflexió on començà la decadència del monestir.

Passaren els anys i la unió entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella propicià que Castella nomenés els abats propers a la seva ideologia, començant així un estudiat procés de castellanització del monestir  fet que va provocar la lluita dels monjos  per evitar-ho.

Entre els segles XII i XIII els monjos del monestir arribaren a ser una cinquantena. Aquesta xifra es va reduir a una vintena a principis del segle XIX, fins que a l'any 1835 a causa de la llei de desamortització la comunitat religiosa abandonà el recinte monacal. 

A l'any 1851 la Comissió de Monuments Històrics decidí la seva restauració.  

Visita:

La visita al monestir de Sant Cugat comença a la Torre del Portal Major, un dels punts d'accés  al recinte a l’edat mitjana. En aquest portal hi trobareu l'Oficina d'Informació i Turisme, lloc on us donaran la informació necessària per fer-hi una visita, que pot ser pel vostre compte o en visita guiada.

A la dreta de la Torre del Portal Major es troba el Palau Abacial. És aquest un edifici de finals del s.XIV amb una estructura típica dels palaus del gòtic català el qual formava part integrant del recinte emmurallat del monestir.

Darrere de l'Oficina de Turisme hi ha una plaça de reduïdes dimensions on hi trobareu l'entrada al Museu de Sant Cugat i a la vegada l'accés al claustre del monestir. En aquest punt  es poden adquirir les entrades per visitar el recinte interior.

Un dels elements arquitectònics més rellevant és el claustre. Fou construït al s.XII i és un clar exponent del romànic català. Al s.XV s'hi construí un segon pis i l'atri d'entrada.

El claustre és de planta rectangular i cadascuna de les quatre galeries té uns 30 metres  . Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt, separats per columnes en grups de cinc arcs. Cada arc està suportat per un conjunt de dues parelles de columnes amb els seus corresponents capitells, profusament decorats amb representacions d'animals i escenes bíbliques.

A l'interior del pati del claustre hi podreu veure una font circular i les restes d'un temple primitiu del s.V. La creença popular situa en aquest temple el lloc on s'hi va enterrar i es venerava a Sant Cugat. És imprescindible fer una passejada per les galeries del claustre seguint les indicacions del fulletó que faciliten a l'Oficina de Turisme o del guia en el cas de fer una visita concertada. A la galeria de llevant trobareu l'escala d'accés al pis superior.

A la galeria de migdia hi ha una porta d'accés a l'església. La construcció de l’església durà diversos segles i en conseqüència l'estil constructiu d'inici fou el romànic i el d'acabament el gòtic. És un edifici de plata basilical format per tres naus paral·leles de gairebé la mateixa alçada de sostre, amb una absidiola al final de cada nau i un cimbori octogonal que conté una finestra a cada cara.

A la façana principal de l'església, construïda a la meitat del  s.XIV, s'intueixen les tres naus que formen el conjunt de la basílica. Sobre la portalada principal, que està formada per arcs ogivals en degeneració, hi ha un magnífica rosassa de 8,2 metres de diàmetre. Ambdós costats hi trobareu dues rosasses de dimensions més reduïdes que donen claró a les naus laterals.

És imprescindible passar-vos una bona estona admirant els diferents elements decoratius de l'interior de l'església com: les capelles, els retaules, el cimbori, el campanar, l'òrgan de la capella de la Pietat, etc. Acabada la visita al recinte del monestir no deixeu de fer una passejada per l'exterior on hi podreu veure les muralles, la Creu del Terme, la part exterior de les absidioles i la fortificació militar romana del segle IV.   

Gastronomia:

És la clàssica de les terres de muntanya de variats sabors i moltes calories com: les escalivades, les carxofes a la brasa, els cargols de la casa, les sopes, els entremesos, etc.

Com a plats forts no es poden oblidar les carns a la brasa com: les costelles i l'espatlla de  xai, les galtes de porc, els peus de porc, el conill, la botifarra i el pollastre. Tota aquesta vianda acompanyada de patates, carxofes o mongetes del ganxet amb cansalada.

De postres, les de sempre: la crema catalana, el pastis al whisky, etc.

Restaurants:

Can Borrell (Masia  a dos quilòmetres de Sant Cugat)

Tel. 93 692 97 23

Sant Cugat del Vallès

Enllaços:

SANT JAUME DE FRONTANYÀ

De Barcelona: A 122 Km.

Punt de trobada:

En aquesta sortida el punt de trobada amb els amics o la família serà a Cal Rosal. Aquest punt de l’antiga C-16 és el poble abans d’arribar a Berga, conegut per gairebé tothom pel mercat del bolet, que  fan a peu de carretera, en l’època del preat producte culinari.

Precisament, per la gran afluència de gent, trobareu tres o quatre bars on podreu fer un bon esmorzar. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de Barcelona a Manresa. Desprès de fer uns 55 quilòmetres, la ciutat de Manresa quedarà a la vostra esquerra. Seguireu per l’autovia E-9 que a l’actualitat ja està completament oberta fins  la població de Berga. Deixareu Berga i seguireu en direcció cap a Guardiola de Berguedà. Però molta atenció, un cop passat el primer túnel hi ha una cruïlla de carreteres i haureu de seguir per la que porta a Vilada i Borredà. Passareu per un pont que travessa el pantà de la Baells.

Arribant a Borredà haureu d’estar atents, ja que passat el poble queda a l'esquerra una cruïlla que porta directament a Sant Jaume de Frontanyà. Després de 8 quilòmetres arribareu al destí. És el poble més petit de Catalunya.

Història:

Quasi al centre de la serra del Catllaràs, accident geogràfic integrat dins del conjunt del prepirineu català, situat a la comarca del Berguedà, trobareu el municipi de Sant Jaume de Frontanyà.

Segons els estudiosos de la zona atribueixen el nom de Frontanyà a la romanització de la Hispània romana. En aquella època, hi havia el costum de donar a les terres el nom del propietari. En aquest cas Frontinianus és un nom de baró de procedència llatina, molt habitual en aquestes contrades.

Però, va ser l’any 905 quan apareixeran als manuscrits les primeres dades sobre Sant Jaume de Frontanyà en els que constava la consagració de la primitiva església. Ja en aquella època s’esmentà a Frontanyà com un entorn on hi havia masies aïllades.

La falta de dades escrites, a causa de les espoliacions  de documents sofertes al llarg dels segles XII al XVI, no permet  afirmar en quin any s’establí una comunitat de clergues subjectes a les regles de Sant Agustí dins el nucli de la primera església.  A l’any 1140 el prior Ramon Arnau va fer construir una nova església, més gran i més important en un lloc més adient, al voltant de la qual i construïren el nou priorat.

A partir d’aquest moment Sant Jaume de Frontanyà passà per diferents etapes de prosperitat i decadència. Va ser entre la segona meitat del segle XII i la primera del Segle XIV, quan el municipi entrà en una etapa de prosperitat arribant a tenir fins a 300 habitants. L’economia depenia principalment de la pagesia i la ramaderia, però com és de suposar també existien oficis associats com: ferrers, paletes, fusters o comerciants. 

Novament el Priorat de Sant Jaume passà per una etapa de decadència, quan el papa Climent VIII decidí extingir els monestirs de canonges. Posteriorment sobre l’any 1593 el monestir de Sant Jaume passà a mans del bisbat de Solsona, de nova creació.

Durant els successius anys la població del municipi seguia davallant, adaptant-se als diferents esdeveniments històrics com: la guerra de la Independència, la Segona República Espanyola o la Guerra Civil de 1936. Però malgrat tot, el factor més important de la despoblació fou la forta emigració a les ciutats properes, i la deficient comunicació amb la resta dels pobles dels voltants. L’any 1978 la pista forestal que unia el poble amb Borredà i la Pobla de Lillet va ser asfaltada. A l’actualitat  té un cens de 31 habitants.

Visita:

El primer que trobareu a l'arribar a Sant Jaume de Frontanyà és un aparcament de cotxes. Deixeu el vostre i comenceu a caminar en direcció a la plaça de l’Ajuntament. El poble està format per dos carrers que arranquen de la plaça. El primer va en direcció nord i és el començament del camí que porta al Pla del Cingle. El segon va  en direcció a ponent i segueix la carretera que porta a Borredà.

A la plaça, i en un petit repetjó que formen la unió dels dos carrers, trobareu l’edifici de la església de Sant Jaume. Aquesta construcció és un dels millors exponents del romànic català del segle XI, de planta en forma de creu llatina i d’una sola nau. Tant en el fons de la nau central com als extrems del transsepte hi trobareu un absis. La nau central i la del creuer estan construïdes en volta de canó. La construcció de l’edifici es va fer amb petits blocs de pedra escairats que redueixen la seva dimensió a mesura que la volta del sostre  arriba al seu centre.

No deixeu de contemplar una bona estona l’absis central. Està decorat amb un conjunt de cinc nínxols que arranquen des de terra fins el començament de la volta en forma de quart d’esfera. A tres d’aquests nínxols hi ha oberta una finestra. Les parets de les absidioles són llises i a la part superior hi ha una petita finestra  doble.

En el centre del transsepte i a la part alta podreu veure la cúpula. Fixeu-vos en la curiosa forma d’adaptació d’aquesta amb els arcs laterals.

La part exterior de l’edifici, gairebé millora la de l’interior. A la façana de llevant podreu admirar els tres absis, decorats a la part alta amb un conjunt de bandes llombardes. El cimbori, instal·lat sobre el creuer, està format per dotze cares i té una coberta de forma piramidal. La part alta està decorada amb una galeria de finestres cegues.

A la cara de ponent trobareu la façana principal. L’entrada està formada per una porta de doble arcada de mig punt. Més amunt hi ha una finestra circular i una petita obertura en forma de creu. Finalitzant la façana principal es troba el campanar, construït a finals del segle XVI el qual està format per un parell d’arcs en forma de mig punt on s’hi recullen les campanes.

Un cop feta la visita a l’església hi ha dues opcions per fer gana i anar a dinar. La primera i alhora la més descansada és fer una volta pels dos carrers del poble i decidir a quin dels dos restaurants voleu anar. La segona opció entre d’altres, seria fer una petita excursió a peu pels voltants. Jo us proposo fer un circuit de 4,5 quilòmetres que surt de l'església, segueix pel carrer en direcció nord i que us portarà al Pla del Cingle, Can Frontanyà, el Santuari dels Oms i tornar. Té una durada aproximada d’1 hora i 30 minuts. A la pàgina web www.santjaumedefontanya.net, trobareu la informació d’aquesta ruta a peu i d’altres. 

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la cuina tradicional catalana. Utilitza els productes clàssics on els derivats del porc i l’aviram de corral són els principals ingredients, acompanyats d’un toc de modernitat. Podreu gaudir dels peus de porc amb naps, pollastre amb prunes, l’amanida del pastor, xai al forn o a la brasa, conill amb prunes i castanyes, civet de porc senglar i estofat de cua de bou, entre d’altres. 

Per postres les que no hi poden faltar mai en una taula de la cuina tradicional catalana,  les postres de músic, cremes i flams de la casa i gelats originals com els de praliné, etc.

Restaurants:

Fonda Antiga Casa Marxandó

Carrer Baix, 7

Tel. 938 23 90 02

Sant Jaume de Frontanyà

Restaurant Ca l’Eloi

Carrer de Dalt, 3

Tel. 938 23 90 06

Sant Jaume de Frontanyà

Enllaços:

www.altbergueda.com