SANT JOAN DE LES ABADESSES - Comarca del Ripollès

De Barcelona: A 111 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu cap a Vic.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres arribareu a Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu de localitzar la carretera C-26 que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicada. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes.

Arribant a Sant Joan i després de traspassar el riu Ter comenceu a buscar aparcament i  dirigir-vos al Monestir. En un costat de l’edifici trobareu l’oficina de turisme on haureu de comprar les entrades per a la visita guiada que  inclou la visita al Molí del Monestir.

Història:

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses fou fundat l’any 887 pel comte de Barcelona Guifré el Pilós. El projecte inicial era crear un  monestir estrictament femení regit per les normes Benedictines. La primera Abadessa va ser Emma la filla de Guifré. L’objectiu principal, després de la conquesta del territori als sarraïns, era la repoblació amb gent d’arreu del comtat i, a la vegada, augmentar el patrimoni familiar amb la cessió de les terres al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat així en els seus inicis.

Passaren els anys i les abadesses se succeïen d'una a l’altre fins arribar a Ingilberta, filla bastarda del comte Oliva Cabreta de la Cerdanya. En aquests temps el patrimoni del Monestir augmentà considerablement, arribant les seves possessions prop de la ciutat de Barcelona.

Com sempre les enveges i la necessitat d’acumular territori varen fer que l’any 1016 el comte de Besalú Bernat Tallaferro, acompanyat d’un nombrós seguici, visités el Papa i acusés  a les monges de l’Abadia de conducta immoral i pecaminosa.

Aquesta suposada conducta passà a coneixement popular i la tradició lligà els fets immorals a les històries del Comte Arnau.

A l’any següent de la visita del comte de Besalú al Vaticà, el papa Benet VIII acusà a les monges de Sant Joan de “Bagasses de Venus” i tancà el monestir. Posteriorment instal·là una comunitat de clergues dependents de la Santa Seu. 

A partir de l’any 1020 i durant 289 anys, 15 Abats i una Abadessa administraren el patrimoni de Sant Joan de les Abadesses.

A l’any 1592 el monestir va ser secularitzat i el convertiren en una col·legiata. Després de 339 anys (l’any 1931) el conjunt arquitectònic va ser declarat Monument Històric Artístic. 

Visita:

Per fer la visita guiada al Monestir haureu de dirigir-vos a l’Oficina de Turisme. La trobareu al Palau de l’Abadia que  està  a la plaça de l’Abadia, 9.

Una de les visites més recomanables i que quasi us ocuparà tot el matí, és la que comprèn la visita al Monestir i al Molí Petit. És un antic molí de farina que pertanyia a l’Abadia i que a l’actualitat està transformat en un centre d’interpretació. Per informar-vos sobre les hores d'inici de les visites guiades caldrà telefonar al número 972 72 05 99.

La visita al monestir comença en el claustre, aquest és de planta trapezoïdal i d’estil gòtic. Està separat dels murs de l’església per les dependències del monestir  i la torre quadrada del campanar. El campanar no és l’original ja que l’any 1428 un fort terratrèmol va fer caure el campanar romànic sobre l’absis central de l’església. Després del desastre va caldre reconstruir el sostre del transsepte quedant el campanar pendent de restauració fins anys després.

Una reduïda porta dóna accés a l’església la qual és de planta en forma de creu llatina i té una nau central de 58 metres de llargada i un sostre amb volta de canó. El transsepte quasi té les mateixes mides de la nau central. A un dels extrems d’aquesta nau hi ha un magnífic absis amb tres absidioles. En els extrems del transsepte podreu admirar dues absidioles més i el portal de Sant Mateu. És d’estil romànic, i està format per quatre arquivoltes amb dues columnes a cada costat i els seus corresponents capitells esculpits amb motius vegetals i figures. Aquest portal és l’accés principal a l’església. 

Després de passar-vos una bona estona dins l’església i el claustre, escoltant les explicacions del guia, sortireu a l’exterior a fer una ullada a les estructures arrodonides de les absidioles i l’absis.

Acabada la visita al monestir, el guia us portarà al Molí Petit, antic molí fariner del segle XII, que pertanyia al monestir.

Situat a uns 300 metres del monestir, i a tocar de la llera de la Riera de Arçamala, és a l’actualitat un centre d’Interpretació i Ecomuseu. La visita comença amb un audiovisual sobre la vida i funcionament del Molí Petit en l'època de màxima esplendor del monestir. La durada és d’uns 30 minuts.

La visita continua a la planta baixa de l'edifici on està representat el funcionament de les moles, l’antiga  cuina, estris del camp i alguns plafons explicatius. La visita guiada acaba a l'exterior del molí, on podreu veure la bassa on quedava recollida l’aigua que arribava per un canal de  500 metres de llargada, des de la resclosa situada a la part alta de la riera.

La durada d’aquesta visita és d’una hora aproximadament, que junt amb  l’altra hora de la visita al monestir, quasi arribareu a l’hora de dinar. 

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.

Se’n poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

La Teuleria 

Ctra. Camprodon, Km. 15.6  

Tel 972 720 507

Enllaços:

santjoandelesabadesses.cat

VISITA ALS POBLES DE PORRERA I SIURANA - Comarca del Priorat

De Barcelona: A 135 Km.

Punt de trobada:

En aquesta sortida el punt de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel, que està situada a l'autopista del Garraf  C-32 a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 i us haureu de dirigir cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.

En aquesta última població, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 i agafar-la en direcció cap a Tarragona i València. A uns 2 quilòmetres de Tarragona   es troba la sortida 34. Deixareu l’autopista per aquesta sortida i seguireu per la carretera T-11 que porta a Reus. Sense deixar l’autovia s'empalma amb la carretera N-420 que porta a Falset. Després de fer uns 20 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que us durà directament a Porrera. 

Per anar a Siurana des de Porrera haureu de seguir per la carretera TP-7402 que surt del centre del poble i arribar-vos a Cornudella de Montsant. A la sortida del poble de Cornudella hi ha  un desviament a la dreta que us portarà directament a Siurana.

Història de Porrera:

Les terres del municipi de Porrera són de secà, i per tant, els cultius de la zona són preferentment: la vinya, els ametllers i els avellaners. El municipi té una superfície de 28,54 Km2 i una població de 464 habitants. Gairebé tots dediquen les seves activitats laborals a feines relacionades amb la vinya i el vi.

Les primeres dades que hi ha de Porrera són de principis del segle XII. El poble era conegut amb el nom de Vallporriera i formava part de les terres de Siurana, fins que l'Albert de Castelllvell va fer donació d’aquestes terres al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona situat a la comarca del Garraf. La donació de les terres al monestir estava condicionada a la responsabilitat de fer el repoblament del territori.

Però, la distancia existent entre el monestir de Sant Vicenç i Porrera va fer que durant quasi 100 anys la repoblació de les terres fora pràcticament nul·la. A causa d’aquest fet, començà un contenciós entre els poders polítics i religiosos del moment. 

A l’any 1263 i després de la intervenció del bisbe de Tortosa, el monestir de Pedrabona cedí les terres a la cartoixa  d’Escaladei.

A partir d’aquest moment Porrera participà activament en diferents esdeveniments polítics i militars de Catalunya. Són de destacar la Guerra de Successió Espanyola  ajudant a l’Arxiduc Carlos. A principis del segle XIX el poble participà activament  en la Guerra de La Independència Espanyola contra les tropes de Napoleó.

Visita de Porrera:

La visita a Porrera està bàsicament orientada a les bodegues productores de vi amb denominació d’origen Priorat. En el terme municipal de Porrera es poden trobar fins a 13 bodegues. Per concretar una visita guiada a una d’elles caldrà entrar a la pàgina web www.porrera.org. En aquesta pàgina trobareu totes les bodegues del municipi i podreu sol·licitar una visita. Per altra banda us diré que jo vaig fer la visita a la bodega Cims de Porrera S.L,  i varen ser molt atents amb nosaltres.

Finalitzada la visita a la bodega es pot fer una passejada pels carrers del poble seguint la ruta dels “Rellotges de Sol”. Descobrireu a les façanes de les cases 13 rellotges  diferents i d'originals dissenys. Us agradaran!.

Història de Siurana:

A les terres de la comarca del Priorat s'hi troba el poble de Siurana. És un petit nucli urbà situat a 737 metres d’alçada que pertany a Cornudella de Montsant. Està al cim d’un penya-segat de roca calcària, en el cor de la  serra de Montsant. Al peu del promontori hi ha el pantà de Siurana. Les vistes des de Siurana són magnífiques.  Actualment  hi ha censats al poble 30 habitants.

A l’any 711 els sarraïns envaïren la península i 4 anys desprès aprofitant les rutes romanes arribaren  a Catalunya, però no fou fins a mitjans del segle IX que no començaren a fer assentaments permanents en el territori de la serra del Montsant. A mitjans del segle XI el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, inicià la reconquesta de les terres del sud de la Catalunya Vella amb el ferm propòsit de conquerir la ciutat de Tarragona. 

És en aquest moment quan Siurana, gràcies a la seva situació geogràfica, adquirí un veritable interès militar, convertint-se en l’avantguarda dels territoris musulmans i lloc on s’hi varen fer forts.

El castell de Siurana era el cap i casal del poder polític i militar d’un extens territori que comprenia bona part de l’actual comarca del Priorat, Baix Camp, Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Poc a poc les tropes del comte de Barcelona amb el suport de Bertran de Castellet conqueriren els territoris de la plana i rodalies del castell de Siurana que  a la vegada eren les econòmicament més fortes. A l’any 1153 el castell passà a mans de Bertran de Castellet amb el compromís de repoblar novament el territori. 

L’interès turístic de Siurana està centrat bàsicament en tres  aspectes: les vistes panoràmiques, la tranquil·litat de l’entorn geogràfic i la visita a l’església de Santa Maria. L'església és d’estil romànic del segle XII i d’una sola nau, amb un absis semicircular, llis per la part exterior. La porta d'entrada està en una de les parets laterals. Les característiques principals d'aquesta portalada són els quatre arcs dovellats i les seves corresponents pilastres laterals. No deixeu de fer una passejada pels tres carrers que té el poble i arribar-vos al lloc anomenat el salt de la Reina Mora.

Segons la llegenda recollida per l’escriptor Joan Amades, Siurana era el domini de la reina mora Abd-el-azia, tal com he comentat anteriorment, últim reducte dels sarraïns a Catalunya. Després d’uns quants intents de reconquesta del castell per les tropes cristianes dirigides per Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, decidiren utilitzar un altre medi no militar de conquesta, la traïdoria. 

En un moment determinat les tropes cristianes entraren en el recinte del castell i la reina Abd-el-azia per evitar ser capturada, decidí llançar-se pel precipici del penya-segat amb el seu magnífic cavall blanc, just en el lloc anomenat el salt de la Reina Mora. En aquest punt podreu veure marcades a la roca les petjades de les ferradures del cavall de la reina, per l’impuls d’aquest en el moment del salt, segons diu la llegenda.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és el producte d’un profund i elaborat treball en els fogons, acompanyats d’uns excel·lents vins. Els plats fets amb conill, cargols i bolets del Montsant són la base dels guisats, brous i escudelles. Salses elaborades amb ametlles, avellanes i panses com pot ser la salsa romesco. Tampoc poden faltar els excel·lents peixos de la propera costa de Tarragona.

Restaurants:

La Siuranella

Tel. 977 821144

Siurana

Restaurant Siurana

c/ Major

Tel. 977 821 027

Siurana

Enllaços:

www.porrera.org

MONELLS I LA BISBAL D'EMPORDÀ

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 ,  1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida - 6. Després del peatge s'ha de seguir pel  desviament que porta a La Bisbal i Palafrugell.

Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. El següent poble que trobareu serà Corçà, situat a uns 3 Km de La Bisbal. Just a la dreta de l’únic semàfor que hi ha en aquest poble, agafareu un trencall que porta directament al poble de Monells. Podreu deixar el cotxe en un dels aparcaments reservats pels visitants.

Després de la visita al poble, cal continuar viatge cap a La Bisbal.

Història:

De Monells no hi ha gaire informació escrita. Se sap que era cap i casal dels vescomtes de Bas i que a les primeries  del segle XII era la seu d’un important mercat setmanal de la comarca. Tant era així, que el rei Jaume I disposà que la Mitgera de Monells (element de pedra amb una cavitat, adossat a una de les columnes de la plaça), es pogués utilitzar com a patró de  mesura per a la venda de gra arreu del Bisbat de Girona.

Els orígens del poble de La Bisbal es poden situar a l’època romana, quan el seu nom era Fontanet, però no va ser fins el 1019 quan el nom passà a ser l’actual.

Durant molt de temps La Bisbal va estar lligat amb la família dels Cruïlles, fins  que el rei Jaume I va fer la cessió de les terres al bisbat de Girona.

La primera constància de l’existència  d’un Call Jueu a la ciutat ve del segle XIII, comunitat que tenia controlades l’economia i l’artesania, fins que varen ser expulsats.

Però fou durant el 1322 quan el rei Jaume II concedí la celebració d’un mercat setmanal (divendres) que segueix celebrant-se a l’actualitat.

Visita:

Monells està dividit per la riera del Rissec. La part antiga del poble, situada a la riba dreta de la riera, té un nucli antic emmurallat de carrers estrets  i porticats. A l’altra banda de la riera hi ha l’església de Sant Genís amb un nucli de població repartit als voltants dels seus murs.

La part més interessant és la del nucli antic. No perdreu detall dels carrers porticats i la plaça porxada. En una de les columnes hi podreu veure La Mitgera (mesura de gra).

Monells és uns dels pobles més ben conservats de l’Empordà i un dels més bonics ja que la restauració de les cases ha estat molt acurada. Us agradarà.

A La Bisbal de l’Empordà hi ha diversos elements interessants a visitar. Es pot començar pel castell - palau dels bisbes de Girona, que és una mostra molt important de l’arquitectura romànica civil a Catalunya.

El carrer del call en forma de ziga-zaga, és l’únic testimoni de la presència de la comunitat jueva. Els dos extrems d’aquest carrer quedaven tancats per unes portes.

L’església de la Pietat, l’església dels Dolors, el Pont Vell, el Portal de la Riera, les Voltes d’en Galí i les Voltes, són alguns dels punts que cal visitar.

Podreu  fer la visita guiada de La Bisbal des de l’oficina de turisme, situada al castell – palau dels bisbes de Girona, lloc on es poden comprar els bitllets per fer la visita que comença a les 12 hores.

Després de dinar us podreu arribar al Castell d’Empordà, antiga residència senyorial, avui transformada en un hotel. La passejada  pels jardins del complex hoteler és molt agradable.

Si encara us quedés temps podríeu anar als pobles de Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i fer una passejada pels seus carrers.

Gastronomia:

A causa de variada geografia del Baix Empordà la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral o les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.

Gràcies en aquesta varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com: 

 -Amanides i escalivades 

 -Suquet de peix i les graellades

 -L’arròs negre i a la cassola

 -Sèpia amb pèsols

 -Pollastre amb escamarlans

 -Conill amb xocolata

 -Bacallà cuinat de totes formes.

 -De postres, el Recuit de Drap, o els Bisbalencs

Puc afirmar que cada contrada, poble o restaurant us sorprendrà en qualsevol moment amb un exquisit plat de creació pròpia.

Restaurants:

L’Hort del Rector (especialitat en Bacallà)

Església, 2

Tel. 972 630 396

Monells

El Suquet

Ramon de Cabrera, 52

Tel. 972 641 617

La Bisbal 

La Cantonada

Del Bisbe, 6

Tel. 972 643 413

La Bisbal

Enllaços:

www.vegueries.com

www.empordanet.com

ROSES - CASTELL I CIUTADELLA - Comarca de l'Alt Empordà

De Barcelona: A 167 Km.

Punt de trobada:

Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha  un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.

Arribant a Roses, trobareu una rotonda on hi ha una sortida en direcció a Cadaqués, vosaltres  haureu e seguir cap al centre de Roses.

Avui podeu fer dues visites en el poble de Roses. La primera pot ser el castell de Roses i la segona La Ciutadella.

Per arribar al castell haureu de seguir pel Passeig Marítim fins al final. Després de deixar el port a la dreta caldrà continuar i sense deixar la ruta trobareu a la vostra esquerra l’entrada a l’aparcament del recinte del castell. Després de deixar el vehicle haureu d’iniciar la pujada al castell per una empinada escala de molts graons.

L’altra opció per arribar al castell pot ser, passar de llarg de l’accés a l’aparcament i continuar per la carretera fins trobar un nova entrada a la part alta del castell, on també hi trobareu un reduït aparcament.

La Ciutadella de Roses està a l’entrada del poble a tocar del Passeig Marítim i al costat esquerre de l’avinguda de Rhode, en direcció cap al castell.

Història i Visita:

La construcció de les actuals muralles de la Ciutadella de Roses s’inicià a l’any 1552 per ordre del rei espanyol Carles I, per protegir el primitiu poble de Rhodes i la badia, lloc aquest últim on la flota imperial podia guarir-se a raser dels vents del nord-est i de ponent.

L’estructura de la ciutadella té la forma de pentàgon irregular d’uns 1013 metres de diàmetre amb cinc baluards que es coneixen amb els noms de Sant Joan i Sant Jordi a l’oest, Sant Andreu al nord i el de Santa Maria i Sant Jaume a l’est.

Durant els segles XVII i XVIII els espanyols i els francesos es disputaren la possessió de la plaça fort. Participà en la Guerra dels Segadors, la de Successió, la Gerra de la Quàdruple Aliança i la Gran Guerra contra el francès.

Si deixeu a un costat  l’apartat bèl·lic i us centreu en l’arqueològic podreu descobrir a l’interior de les muralles de la ciutadella, gràcies a recents excavacions, les restes dels primers assentaments grec i romà del nucli de població de Rhodes. 

En el costat oest de la ciutadella es poden veure les restes del segle XI del primer nucli de població de roses de la baixa Edat Mitjana i el monestir de Santa Maria el qual era senyor i usufructuari de les muntanyes veïnes fins el cap de Creus i dels drets de pesca de la zona.

Santa Maria de Rhodes fou una abadia benedictina construïda sobre les restes d’una església paleocristiana de finals del segle VIII que hi havia en el turó de Santa Maria, el punt més alt de l’antiga ciutat de Rhodes. L’església, suposadament, va ser fundada per monjos fugitius del monestir de Magríjul, que havia estat derruït pels sarraïns.

Fou a partir de l’any 1022 quan es començar a construir el monestir i les muralles amb diverses torres de vigilància que encerclaven la futura vila de Roses. Al segle XV començà la decadència del monestir, accentuada per la pesta, els atacs dels pirates i la Guerra Civil Catalana. 

La visita a la Ciutadella comença en el punt d’informació situat a la porta principal que dóna a l’avinguda de Rhode. En aquest lloc us vendran les entrades i us donaran els fulletons corresponents per iniciar la visita al recinte.

Després podreu visitar el Museu d’Història situat al costat del punt d’informació. Textos, materials arqueològics, maquetes interactives i audiovisuals us facilitaran  una millor comprensió de la història de Roses.

Castell de Roses o Castell de la Trinitat és un edifici militar situat a l’est del nucli de Roses, a la punta de la Poncella i a uns 60 metres sobre el nivell del mar. Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1544, 8 anys abans de l’inici de les obres de la ciutadella i sobre les restes d’una torre de defensa que hi havia a la zona.

L’estructura del castell és de planta estrellada de quatre puntes, batejades segons l’orientació d’aquestes amb els noms de Roses, Sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. Al primer nivell estava establerta la guarnició dels soldats. A l’alçada de la porta d’entrada s’instal·laven el canons entre troneres obertes als murs i també hi havia les dependències del comandament i la presó. A la terrassa superior estava ubicada l’església.

Les tres terrasses exteriors estaven reservades per a les bateries de canons, obusos i morters a diferents alçades per poder defensar la badia de Roses i el port. La guarnició tenia un màxim de dos-cents homes.

A l’any 1814 el castell fou parcialment derruït per les tropes napoleòniques. No va ser fins l’any 2002 que no començaren les obres de restauració seguint el projecte de l’arquitecte d’Olot Miquel Capdevila i Bassols. Per aquesta rehabilitació s’utilitzaren diversos materials com el formigó i el ferro, mantenint les parts originals més ben conservades.

A l’hora de fer la visita passareu per diverses arcades d’entrada al castell fins arribar a una gran sala on hi trobareu el punt d’informació i venda d’entrades. Enfront hi ha la sortida a una gran terrassa que dóna accés a una de les puntes de l’estrella del castell. La vista panoràmica del golf de Roses és espectacular.

Gastronomia:

A Roses com arreu de la Costa Brava la gastronomia és molt amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades o els  arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.

Per tant no cal recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat altres vegades quan feu la visita al nucli antic, al passeig marítim o a la zona del port de Roses  no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.

Restaurant:

Falconera

Avd. Jaume I, 24

Roses

Tel. 972 256 445