ESPINELVES I VILADRAU - Comarca d'Osona

De Barcelona: A 95 quilòmetres

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció  cap a Girona. A uns 15 quilòmetres de Vic trobareu la sortida 199 amb el rètol d’Espinelves, haureu de seguir els indicadors que us portaran al poble.

Per anar a Viladrau haureu de seguir el rètols que trobareu a la sortida del poble d’Espinelves i després de fer uns 5 quilòmetres per la carrera GI-543 arribareu a Viladrau.

Història i Visita:

La primera noticia escrita que es té d’Espinelves és de l’existència d’una església romànica i parròquia dedicada a Sant Vicenç, situada en un indret anomenat Espinelves.

Sobre l’any 879 el comte Guifré el Pilós reorganitzà el territori, fent que els termes parroquials que hi havia fins aleshores quedessin adscrits o associats a les terres dels grans castells. El terme d’Espinelves va quedar associat al castell de Sant Llorens, i després al castell de Meda.

Durant molts segles Espinelves ha estat un poble eminentment rural. Aquestes dades s’han pogut conèixer gràcies a la documentació existent al monestir de Sant Llorenç del Munt . A l’any 1337 els priors de Sant Llorens posseïen la majoria dels masos passant a ser els senyors efectius del terme d’Espinelves.

El poble d’Espinelves és un dels pocs pobles romànics que queden a Catalunya. Està situat dalt d’un turó de poques dimensions, de cases de pedra, carrers empedrats amb lloses i a un punt més enlairat es troba l’església romànica de Sant Vicenç.

L’església està formada per dues naus, construïdes en diferents èpoques i amb un absis cadascuna d’elles, la primera és del segle XI-XII i la segona del segle XVII. El portal d’accés  està en un costat de la  segona nau i té dues columnes i capitells treballats amb figures humanes i fulles. A l’interior es conserva el portal primitiu.

Cal destacar del conjunt el campanar, que és de planta quadrada i de tres pisos d’alçada amb finestres bessones i capitells trapezoïdals en el primer pis. A l’interior hi trobareu una reproducció del retaule  dedicat a la verge del Roser. L’original està exposat al Museu Episcopal de Vic.

A l’actualitat el poble d’Espinelves és conegut arreu de Catalunya pel seu mercat de l’Avet que es celebra la setmana abans de Nadal.

El poble de Viladrau està situat en el sector occidental del massís del Montseny a pocs quilometres de Taradell i la plana d’Osona. A l’edat mitjana pertanyia al terme senyorial del castell de Taradell, del que en queden importants restes.

Poques noticies es tenen de la història de Viladrau. Sembla que els seus orígens són romans doncs el nom de Vila ve de la paraula romana Vila i drau de la paraula llatina Adrallus nom del personatge que tenia en propietat una gran extensió de terreny a la zona.

A l’any 1594 va néixer al mas de La Sala, en Joan Sala més conegut amb el nom de Serrallonga, famós bandoler de l’època. Entre els anys 1603 i 1623 la comarca fou assetjada per en Serrallonga i altres bandolers com els seus dos germans, en Joanet i en Tendre. 

Per la diversitat geològica del massís del Montseny, el clima fred i sec a l’hivern i temperat a l’estiu fa de la zona un ecosistema amb una gran varietat vegetal amb rouredes i fagedes, a més d’una gran quantitat de fonts i deus d’aigua. 

Quasi tot el terme municipal de Viladrau està dins el Parc Natural del Montseny, decretat com a parc el 20 de febrer de 1987 per la Generalitat de Catalunya, per aconseguir un control compatible entre el medi ambient i les explotacions veïnals.

A l’actualitat l’economia del municipi de Viladrau està centrada en el turisme, la explotació forestal i el negoci de les aigües. Les aigües del massís del Montseny alimenten a una gran quantitat de deus que subministren el 80 % de la matèria prima  a la majoria de maques d’aigües de Catalunya, i el 27% de la producció de les aigües minerals de l’estat espanyol.

El nucli antic de Viladrau és de dimensions molt reduïdes i gira al voltant de la Plaça Major i de l’església parroquial de Sant Martí de Viladrau. És imprescindible fer la visita a l’església, una passejada pèl carrer  Pere Claret i prendre un refresc a una de les terrasses dels bars que trobareu a la Plaça Major.

Gastronomia:

La cuina de la comarca és la clàssica de la Catalunya Central, feta amb productes de l’horta i  animals de corral.

Es poden destacar plats com: les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Restaurant Àgora

Plaça Major, 3

Tel. 93 884 84 36

Viladrau

Restaurant El Cau

Plaça Major, 11

Tel. 93 512 18 24

Viladrau

Restaurant Els Avets

Carrer Sant Hilari

Tel. 93 885 73 88

Espinelves

Enllaços:

CASTELL DE SANTA FLORENTINA

De Barcelona: A 48 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics o la famiília serà a l’àrea de servei del Maresme, situada a uns 2 quilòmetres de la sortida 86 (Alella - El Masnou) en direcció cap a Tordera.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-32 de Barcelona cap a Girona passant per Mataró.        Deixareu l’atopista per la sortida 113 en direcció cap a Canet de Mar. Passareu per una primera rotonda que caldrà deixar-la i seguir fins una segona rotonda de grans dimensions. Trobareu uns rètols indicatius amb la direcció a seguir al castell de Santa Florentina.

Girareu a l’esquerra per la Ronda Sant Jordi, passareu per una rotonda i empalmareu amb la Ronda Dr. Anglès. Després de fer uns 500 metres per aquesta avinguda trobareu un nou rètol de Castell de Santa Florentina. Girareu a l’esquerra pel carrer Joanot Martorell.

Al final del carrer empalmareu amb una pista forestal que passa per sota de l’autopista, i a uns 50 metres trobareu, a l’esquerra l’entrada al castell, i a la dreta l’aparcament

Història:

El primitiu castell de Santa Florentina va ser una casa pairal fortificada construida sobre les restes d’una antiga fortificació romana. A l’any 1041 un tal Gilabert de Canet, cavaller noble i majordom de Pere el Cerimonios, va fer construir dues magnífiques torres a cada banda del portal fortificat donan-li l’estètica arquitectonica del Domus medieval i a la begada per defensar-se dels atacs dels pirates.

La saga dels Canet arribà a la seva màxima prosperitat i predomini a la zona amb Ferrer de Canet, conseller d’Alfons el Magnanim i embaixador del rei devant el Papa, fins que aquest morí al 1251.

En els succesius segles la propietat passà per diverses mans de nobles com els Peguera i els Spano, els quals a finals del segle XVI emparentaren per matrimoni amb els Montaner. A l’any 1908 hi va fer estada el rei Alfons XIII qui va atorgar a Ramón  Montaner el títol de comte de la Vall de Canet.

Ramon Montaner fou un important empresari del món editorial. La seu empresarial de Montaner i Simon estava al carrer d’Aragó, 255 de Barcelona. A l’actualitat és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Entre els anys 1900 i 1910 la masia fortificada fou ampliada i reformada pel arquitecte modernista Ramon Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner, donan-li un aire de castell medieval. També i construiren una cripta on va ser enterrada Florentina Malató Subinyach, esposa de Ramon Montaner, morta l’any 1900.

Visita:

La visita comença a la reixa de ferro que trobareu enfron de l’aparcament. En aquest punt el guia us portarà per un camí asfaltat entre arbres fins arribar a un gran pati. A la dreta d’aquest pati hi ha la masia fortificada amb les dues torres circulars que protegeixent l’entrada. Enfront i a l’esquerra l’ampliació feta per Domènech i Montaner.

L’ampliació la varen fer amb carreus de pedra tallada. A la part alta les finestres que donen al pati són d’estil gótic i els marcs de pedra tallada enmarquen unes vidrieres plomades que donen llum a una gran sala de recepcions. Dalt de tot gargoles en forma d’animals i marlets decoren la façana.

La visita segueix per la porta principal d’entrada. A dreta i esquerra de la porta dos lleons posats dalt d’unes peanes vigilen l’accés al pati d’armes, el qual és de forma trapezoidal. A la pared esquerra d’aquest pati hi ha un conjunt escultòric conmemoratiu de la visita del rei Alfons XIII.

Enfront podem veure la part del nou edifici que comunica amb el Domus primitiu. A la dreta hi trobareu l’accés a la cripta, on està enterrada l’esposa de Ramon Montaner, i el celler. Seguidament a la dreta del pati d’armes una escala de pedra de grans dimensions us portarà al primer pis on una àmplia galeria condueix, a la dreta al menjador i a les estances familiars, i a l’esquerra als grans salons de recepcions.

La majoria dels elements decoratius com: les columnes i capitells de la galeria, els finestrals, les portalades d’accés a les estances i els rosetons del saló, són peces provinens del Santuari del Tallat, antic priorat situat a la Conca de Barberà.

Com he comentat la porta de l’esquerra dóna accès a dos grans salons. En al més gran hi trobareu una llar de foc  de dimensions considerables,  profusament decorada amb figures humanes i un gran escut d’armes a la part alta. El sostre és de fusta amb una magnífica decoració.

El saló de la dreta, amb una decoració més sòbria, també té una ximeneia de dimensions més reduïdes que l’anterior i sense decoració. La porta del fons d’aquest saló dóna  a una terrassa per pendre-hi la fresca i fer el cafe.

Acabada la visita en aquest espai us dirigireu a la porta de la dreta de la galeria, peró primer parareu al menjador de diari dels senyors, on hi ha dos grans lampadaris de ferro forjat amb dracs que aguanten els llums que il·luminen l’estanza.

Seguireu amb la visita dirigin-vos a la porta que accedeix a les estances privades dels senyors del castell. A l’esquerra el bany i a la dreta el dormitori on hi dormí el rei Alfons XII. Després de fer unes fotografíes anireu al celler on us obsequiaran amb una copa de cava. Avans passareu per la cripta.

Per fer la visita al castell haure de fer la reserva a: 

Casa Museu Domenech i Montaner

Tel. 93 795 46 15

canetmuseu@canetdemar.cat

Gastronomia:

Com a tots el pobles de la costa podreu gaudir d’una bona cuina de peix com: musclos al vapor, peixet freigit, arroços de tot tipus, suquets de peix, llagostins a la planxa,  sopa de peix, etc...

Tot aixo sense desmereixer les croquetes casolanes, les amanides, els entrecots i la carn a la brassa.

De postes: gelats, xarrups, crema catalana, pastissets, fruits secs, etc...

Restaurants:

El Parador de Canet

Dresanes del Pla, 1

Canet de Mar

Tel. 937 94 06 94

6Q Restaurant Modernista

Riera de Sant Domènec, 1

Tel. 937 94 05 09

Canet de Mar

El Santuari

C/ Parc del Santuari, s/n

Tel. 937 94 10 07

Enllaços:

WWW.castelldesantaflorentina.es

TAGAMANENT - PLA DE LA CALMA (comarca del Vallès Oriental)

De Barcelona: A 50 Km.

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha des del punt de sortida fins al Pla de la Calma, el punt de trobada amb la família o els amics serà a la masia  Bellver, punt d'informació del Montseny i restaurant.

Aquí reunireu la informació necessària per iniciar la pujada a l’ermita de Santa Maria de Tagamanent, fer un bon esmorzar i encarregar taula per  l’hora de dinar.

Com arribar-hi:

 S'ha de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Passareu per la Garriga i el Figaró. A uns dos quilòmetres d’aquesta última localitat trobareu el poble de Tagamanent. A l’altra banda de l’autovia hi ha una gasolinera. Haureu de sortir de l’autovia en aquest punt i seguir els indicadors que porten a La Calma - Parc Ecològic del Tagamanent. Caldrà  estar atents als indicadors. 

Després d’uns tres minuts de recorregut arribareu a un tram de la carretera que és paral·lel a l’autovia C-17. Aproximadament a la meitat d’aquest tram de línia  recta trobareu un desviament a la dreta, prèviament senyalitzat, que empalma amb una pista forestal asfaltada que us portarà directament a l’aparcament del pla de la Calma i de la masia Bellver, després de 15 minuts de trajecte.

Història:

Les primeres proves que existeixen dels assentaments humans en el massís del Montseny són de les èpoques del paleolític, el megalític i posteriorment del període ibèric. Aquests assentaments s’establiren inicialment a les rodalies del massís com: El Brull, Sant Feliu de Buixalleu, etc.

A partir del s.XVII començaren a establir-se al centre del massís diverses comunitats. Aquestes utilitzaven la ramaderia, l’agricultura i els recursos naturals com la base de la seva economia.

Assoliren la màxima esplendor econòmica a finals del segle XIX. La coincidència amb el desenvolupament industrial a Catalunya inicià l’abandó i decadència de moltes masies i a la vegada del món rural al centre del massís del Montseny.

Visita:

La visita al Pla de la Calma s’inicia en el moment que baixeu del vehicle a l’aparcament de la masia Bellver. A la dreta es divisen les parets nord de la masia. A la vostra esquena podreu veure la masia de Ca l’Agustí dedicada a l’actualitat a museu etnològic. No deixeu de visitar-la.

Podeu començar per dirigir-vos a la masia Bellver i fer l’esmorzar que hem promès en l’apartat del Punt de trobada. Seguidament demaneu al centre d’informació del parc la corresponent documentació del Parc del Pla de la Calma. Amb la documentació a la mà podreu iniciar la caminada a l’ermita de Santa Maria de Tagamanent.

Des de la masia surt un camí perfectament senyalitzat que us portarà a la carretera per on heu pujat i on trobareu un reduït aparcament.  Aquí trobareu l'inici del costerut camí que porta al cim del Tagamanent. Després d'uns 20 minuts de caminada arribareu al vostre destí. No hi ha cap mena de pèrdua, sols cal seguir els pals indicadors amb els senyals de color groc i blanc.

Santa Maria de Tagamanent és una ermita d’estil romànic del que solament en queden els murs de la nau central. A partir del s.XV s’hi han fet tantes modificacions per adaptar-la a les necessitats del moment que gairebé no es pot determinar l’estil arquitectònic actual. El portal d’entrada és d’estil gòtic en forma d’arc adovellat de mig punt i tres arquivoltes molt senzilles, sense cap tipus de decoració. A la part alta, el primitiu campanar d’espadanya ha quedat transformat en una torra quadrada amb dues finestres bessones de mig punt.

L’església està sempre tancada, però a la porta d’entrada hi ha una reixa per la que podreu fer algunes fotos i veure amb una mica d’esforç, per la poca llum que hi entra al recinte, l’estructura de l’interior. Cal fer una volta amb una mica de calma pels voltants de l’edifici i admirar les magnifiques vistes de les que podreu gaudir des del turó del Tagamanent, situat a 1050 metres d’altitud.

Per la tarda després de dinar podreu fer una visita guiada a la masia de ca l’Agustí. Durant tota la visita us acompanyarà la veu de l'amo de la casa. La visita s'inicia a la planta baixa on hi ha el vestíbul i les quadres dels animals. Seguireu per la primera planta on la veu de l'amo de la casa us farà una exhaustiva explicació de les activitats de la vida diària de la masia mentre us desplaçareu per la cuina, el menjador, els dormitoris, la terrassa i les golfes. 

Per acabar la visita, un audiovisual us donarà una idea de com era la vida rural de finals del segle XIX.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de muntanya amb un toc de modernitat. Les  amanides, la cua de bou estofada, el pollastre amb xocolata, etc.

Restaurants:

Masia Belver

Pla de la Calma

Tel. 937 445 082

Enllaços:

www.lacalma.net

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE PUIGGRACIÓS - Comarca del Vallès Oriental

De Barcelona: A 42 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea comercial que hi ha a la dreta de l’autovia 

C-17 direcció cap a Vic i a tocar de la carretera que porta al poble de l’Ametlla del Vallès.

Com arribar-hi:

Per arribar-hi haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció a Vic. Passareu per Montcada i Reixac, Mollet, Parets del Vallès, Granollers, Canovelles i, a pocs quilòmetres hi ha el desviament de l’Ametlla del Vallès i el punt de trobada.

Desprès de trobar-vos amb la família o els amics haureu de dirigir-vos al poble de l’Ametlla del Vallès. Cal seguir per la carretera que porta al centre del poble i sense deixar-la passareu pel carrer Major i estigueu atents per seguir els indicadors que duen al santuari de Puiggraciós. Passareu pel restaurant Masia de Can Sous, i a uns 800 metres el carrer passa a ser una pista forestal. Després de fer 500 metres més arribareu al santuari.

Història i Visita:

El santuari de La Mare de Déu de Puiggraciós està situat al cim oriental dels Cingles de Bertí, a la comarca del Vallès Oriental i al terme municipal del Figaró.

La llegenda explica que la Mare de Déu fou trobada per un pastor i un bou, molt a prop del santuari actual, on hi ha una petita capella que està a tocar de la torre quadrada utilitzada com a torre de comunicacions de l’antic telègraf òptic i que està declarada  Bé Cultural d’Interès Nacional.

Des del segle XV la imatge de la verge, de 69 cm d’alçada i de fusta policromada, era venerada a la parròquia de Sant Pau de Montmany (el Figaró). Cada 25 de març pujaven la imatge en processó al cim de Puiggraciós i en aquella ocasió es beneïa el terme municipal i els panets que desprès es repartien entre els assistents.

A l’any 1701 s’iniciaren els tràmits per construir el Santuari molt a prop d’on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Durant uns anys els habitants de Montmany utilitzaren el santuari com església parroquial a causa del mal estat de l’església de Sant Pau de Montmany. Posteriorment es construí la casa de l’ermita al costat del Santuari que després es transformà amb hostatgeria.

L’edifici del Santuari és de planta de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals, hi ha un cambril on està exposada la imatge de la Mare de Déu i un petit cor amb balustrada de fusta. A la façana hi ha una porta de forma quadrada amb una motllura a la part alta i sobre la porta un ull de bou. La part alta està acabada amb un campanar d’espadanya que té un arc de mig punt.

Acabada la visita al Santuari podeu arribar-vos a la torre de comunicacions que està a uns 50 metres i dalt d’un turó des de on podreu gaudir  d’una magnífica vista del Montseny i del Vallès Oriental.

Gastronomia:

La gastronomia d’aquesta zona és la clàssica de l’interior de Catalunya on a les cartes i menús predominen les amanides, la carn a la brasa, els arrossos, els estofats, la botifarra amb mongetes, els cargols a la llauna, les taules d’embotits, les sopes de peix i l’escudella, etc ...

De postres els clàssics, postres de músic, gelats, crema catalana, pastissos, etc... 

Restaurants:

Masia Can Sous

Carretera de Puiggraciós

Tel. 938 43 07 48

l’Ametlla del Vallès