dimecres, 8 de setembre de 2021

SOLSONA - CIUTAT


De Barcelona:
 
A 102 KM.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de Montserrat que està situada a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa i a l’alçada de Sant Vicenç de Castellet.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-16 que va de Barcelona  a Manresa. Passada l’àrea de servei de Montserrat i el peatge haureu d’estar atents per deixar l’autopista a la sortida 50 en direcció cap a Manresa Centre, Solsona i Lleida. No deixeu de seguir tots els indicadors que porten a Solsona i enllaçareu amb la C-55 que us  hi portarà directament, però abans es passa per Súria i Cardona. Arribant a Cardona divisareu a l'esquerra la magnífica construcció del castell, situat dalt d’un voluminós penya-segat.

Deixareu a la vostra esquerra el castell de Cardona i desprès de fer uns 18 quilòmetres s'arriba a Solsona. Cal travessar pel pont del riu per trobar a l’esquerra  un aparcament de cotxes. A pocs metres, i enfront del pont, hi ha el Portal del Pont que és l’entrada principal de la ciutat vella des de l’any 1805.

Història:

El Solsonès és una de les comarques que està quasi al centre geogràfic de Catalunya. La capital Solsona, gaudeix de les prebendes de ciutat, gràcies a la titularitat concedida pel rei Felip II.

De ben antic, aquestes contrades, varen estar poblades i influenciades per diferents cultures com: la dels romans, la dels visigots i la dels sarraïns, fins l’inici de la reconquesta dels territoris pel conte Guifre el Pilós sobre l’any 870. En el segle X construïren un castell i una església  i com a la majoria dels nuclis de repoblació  del territori, va ser el punt de partida d’on va néixer la vila.

Passaren els anys i Solsona consolidà la població i les seves institucions com el monestir de Santa Maria. Mentrestant els pobladors de Solsona, molt actius, participaren en diferents esdeveniments de la Història de la reconquesta de Catalunya. 

Participaren en diferents campanyes contra els sarraïns instal·lats a les comarques del Penedès i Lleida. Aquesta participació, portaria a la donació  de terres al Monestir de Santa Maria de Solsona, per part  dels diferents senyors i comtes de la comarca, com els comtes d’Urgell.

Com a la majoria de nuclis de població de l’època, Solsona entrà en diferents etapes de decadència i recuperació econòmica. En el segle XIII obtingué la concessió per a fer un mercat setmanal  i iniciar la construcció d’un nou temple gòtic. Però, la principal davallada fou la derivada de la pesta negra de l’any 1328, que provocà una important mortaldat entre la població de la comarca.

Entre els segles XIV i XV, s’inicià la construcció d’una nova muralla, la de tres fonts publiques. Una d’elles la podreu veure durant la visita a la ciutat. També construïren un hospital. Un dels esdeveniments més importants pel desenvolupament de la ciutat, fou l’any 1593, quan el papa Climent VIII concedí la creació del bisbat de Solsona, a petició del rei Felip II, malgrat l'aferrissada competència amb les ciutats de Manresa i Balaguer, per aconseguir aquest privilegi.

A finals del segle XVIII, s’iniciaren a la ciutat les principals obres arquitectòniques que es poden admirar avui en dia el convent de les monges, el portal del pont, el palau episcopal, dos ponts i el col·legi dels escolapis, entre d’altres.

Degut a la situació geogràfica de Solsona, allunyada dels rius Llobregat i Cardener, mai va poder apuntar-se al carro de la industrialització i més concretament a la industria tèxtil. No obstant això, a mitjans del segle XX Solsona iniciava una nova singladura amb l’establiment, d’alguns polígons industrials a les rodalies de la ciutat i el desenvolupament del comerç a la comarca. Avui dia l’Ajuntament de Solsona ha fet del turisme cultural un dels atractius de la ciutat.

Visita:

La visita al nucli antic de Solsona, cal fer-la amb tranquil·litat. Si heu deixat el vehicle en l’aparcament recomanat al principi, enfront veureu la Porta del Pont, construïda l’any 1805, era la principal entrada al nucli antic. A molts pocs metres de l’entrada trobareu el Pou de Glaç. Les primeres informacions escrites de la seva presencia són de l’any 1683. Aquest pou s'utilitzava per emmagatzemar i comercialitzar el gel durant tot l’estiu i fins el mes de novembre.

Abans d’entrar al recinte, convindria anar a l’oficina de turisme per recollir informació sobre la visita a fer. En el mateix edifici de turisme hi ha el Museu del Ganivet. L'entrada al recinte antic l'haureu de fer per la Porta del Pont. A pocs metres de l'entrada hi ha la Font de l’Església, una de les tres fonts gòtiques construïdes el segle XV.

Seguireu la visita per la Catedral i el Palau Episcopal. Cal dedicar una mica de temps en aquestes dues parades. A la primera  es pot visitar el Claustre, la capella de la Mercè i el Cambril. En el Palau Episcopal es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal, dedicat a la prehistòria i a una important col·lecció d’art romànic, barroc i gòtic.

S'ha de continuar la visita per la plaça Major i la Plaça de Sant Joan on podreu admirar un altre de les fonts de la ciutat, construïda en el segle XV. A la part superior hi ha una capella dedicada a Sant Joan. Dins l’entorn de la plaça hi ha la Torre de les Hores i la Casa Morató.

A continuació dirigireu les vostres passes a la plaça de l’Ajuntament. L’edifici fou construït a principis del segle XVI, per un ric mercader. Molt a la vora es troba el carrer de Sant  Pau, antic Call Jueu. 

Seguint pel carrer del Castell arribareu al Portal del Castell, anomenat així per estar al costat de l'antic castell de Solsona. Fins el segle XVIII aquesta va ser l’entrada principal al  recinte antic. A l’actualitat el castell és un convent de monges.

Des del Portal del Castell, us podeu dirigir per la travessia de Sant Isidre al Portal de Llobera. Va ser construït al segle XVII i es va obrir a la muralla per donar accés als naturals de la vila, durant l’època de la pesta.

Tal com ja he comentat anteriorment, cal fer la visita de Solsona amb molta tranquil·litat i gaudir del fet de passejar pel nucli antic d’una ciutat medieval.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de  l’interior de Catalunya, elaborada amb els productes de la comarca com: els formatges, la caça, les carns de vedella i porc, els embotits d’elaboració artesana, les famoses patates d’Odèn i, quan arriba la tardor, els bolets dels boscos del Solsonès, empleats en una gran varietat de plats.

Restaurants:

Restaurant Bar Castell

C/ Castell, 8

Tel. 973 48 00 78

Enllaços:

www.turismesolsones.com

www.ajsolsona.net


dimarts, 31 d’agost de 2021

LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N'HUG


De Barcelona:
 
A 130 Km.

Punt de trobada:

Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un bar restaurant on podreu fer un bon esmorzar. Les racions són molt abundants. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la en direcció cap a Sabadell, Terrassa i Manresa. Després de Manresa l'autovia empalma amb l'eix del Llobregat  E-9/C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

S'ha de continuar per l’eix del Llobregat fins a Guardiola de Berguedà. Entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament que porta cap a La Pobla de Lillet. Sortireu del poble per aquesta carretera. La primera parada és a 1 ½ quilòmetres abans d'arribar a La Pobla, on hi ha l’estació del Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

 Història i Visita:

A finals del segle XIX i principis del XX, la revolució industrial a Catalunya va fer que les comarques situades al llarg dels rius Llobregat i Cardener desenvolupessin moltes industries relacionades amb la Mineria i el Tèxtil.

A principis del segle XX el comte de Güell, Eusebi Güell, mecenes de l’Antoni Gaudí, constitueix “La Compañia General de Asfaltos y Pórtland Asland” a Castellar de n’Hug, la primera fàbrica de ciment  Pòrtland de Catalunya, concretament  a la zona del Clot del Moro, indret ric amb pedra calcària.

Per donar sortida al ciment necessitaven un transport barat, i l’estació de tren més propera  estava a Guardiola de Bregada a 35 quilòmetres de la fàbrica. Aleshores es construí un ferrocarril industrial de via estreta entre el Clot del Moro i Guardiola.

Posteriorment aquesta línia de ferrocarril industrial passà a ser també de viatgers. El primer tram entre Guardiola i La Pobla de Lillet va ser inaugurat l’any 1914 i el segon tram fins a Castellar de n’Hug el 1923.

Després d'estar en  desús durant molts anys, el Juliol de 2005 entrà en servei el “ Ferrocarril Turístic de l’Alt  Llobregat”, que porta des de l’estació de La Pobla de Lillet fins El Clot del Moro de Castellar de n’Hug. Passa per l’interior de La Pobla, fa una parada intermèdia als Jardins Artigues i té el final a la fàbrica de ciment Asland. El recorregut és força distret i té una durada d’uns 20 minuts.

És recomanable fer el viatge d’una tirada fins el Clot del Moro i fer una visita a la fàbrica Asland, actualment transformada en museu industrial. L’edifici és d'interès turístic industrial.

De tornada a la Pobla de Lillet, el tren fa parada als Jardins Artigas, on val la pena fer una passejada per admirar el disseny i l'entorn dels jardins, projectats per l’Antoni Gaudí i encarregats  per Joan Artigas amic de l'Eusebi Güell. La visita pot durar de ¾ d’hora a 1 hora. 

Un cop feta aquesta visita haureu de tornar amb el tren a l’estació d’origen per agafar el cotxe i anar-vos-en a Castellar de n’Hug on  podeu dinar. A l'entrada del poble i al costat de la zona esportiva hi trobareu un ampli aparcament de vehicles.

Ben dinats i amb la panxa plena cal donar una volta pel poble. Moltes de les cases estan restaurades segons la típica arquitectura d'alta muntanya, de parets de pedra molt gruixudes i carrers empedrats. No deixeu de visitar l’església romànica de Santa Maria.

En el municipi de Castellar de n’Hug hi ha gran quantitat de fonts per les que brolla l'aigua. Les més importants són les fonts del Llobregat per l'espectacularitat i quantitat d’aigua que surt d’entremig de les roques. Per arribar a les fonts haureu d'enfilar el carrer de les Fonts del Llobregat que comença en un dels extrems de l'aparcament on heu deixat el cotxe. Després de 5 minuts de caminada arribareu al naixement del riu Llobregat.  No deixeu de visitar-les!

Gastronomia:

És la típica d’alta muntanya amb plats potents i de força: embotits de la zona, carns estofades, escudella, trinxats, etc.

Del 20 de setembre al 20 de novembre, Castellar de n’Hug celebra “La Cuina del Rovelló”, plats tradicionals on s’incorporen els bolets i en especial un dels més preuats, el Rovelló.

Restaurants:

L'oferta de serveis d’hoteleria de la zona és molt amplia. Per tant caldrà fer una passejada pel poble i triar un restaurant.

Fonda Fanxicó

Pl. Major, 1

Tel. 93 825 70 15 

Castellà de n’Hug

Enllaços:

www.elbergada.com


dimecres, 25 d’agost de 2021

CASTELLÓ D'EMPÚRIES


De Barcelona:
A 160 Km.

Punt de trobada:

Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i haureu de seguir cap a  La Jonquera. A l'alçada de Borrassà hi ha la  sortida 4, sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de continuar per la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. A un 7 quilòmetres trobareu una desviació a la dreta que empalma amb la carretera C-260 i que porta cap a Castelló d’Empúries i Roses. A uns 8 quilòmetres, i després de passar per diverses rotondes, arribareu a la que us portarà a Castelló d’Empúries.

Història:

La plana dels aiguamolls de l’Empordà estava formada per diversos turons on els habitants de la zona s’hi establiren des de ben antic. El poble de Castelló està situat sobre un turó de 17 metres d’alçada, a la plana al·luvial del riu La Muga.

Les excavacions fetes al voltant de la vila han posat al descobert diversos estris de procedència de l’època romana com: dues làpides romanes, ceràmica i monedes. A conseqüència d’aquestes troballes es creu amb l’existència de diverses explotacions agrícoles romanes.

Les primeres dades escrites que es tenen de Castelló d’Empúries són de l’any 879, i es tracta d’un judici per dirimir la possessió d’unes terres monàstiques situades en el comtat de Peralada, que es disputaven els monestirs de Banyoles i el de Sant Policarp de Rasés.

A finals del segle IX la capital del comtat d’Empúries era el poble de Sant Marti d’Empúries. A conseqüència de la inestabilitat territorial pel atacs del pirates i de les incursions dels àrabs, als voltants de l’any 860 el comte Sunyer II traslladà la capitalitat a Castelló, sent l’establiment definitiu de la capital a l’any 1078, a la mort del comte Ponç I. És a partir d’aquest moment que el comtat d’Empúries inicià una etapa de prosperitat que durarà fins el nostres dies.

Al llarg de diversos segles l’economia de Castelló va ser bàsicament l’agricultura, la ramaderia, el comerç i l’artesania, fins que a la meitat del segle XX s’inicià la transformació per les derivades del turisme com: la construcció, hostaleria, comerç, nàutica i principalment per la construcció de la marina residencial Empuriabrava.

Visita:

Podeu començar la visita per l’església de Santa Maria, dita també com la Catedral de l’Empordà. Es comença a construir el dia 13 de febrer de l’any 1261 sobre les restes de la primera església romànica, de la qual es conservaren la torre del campanar i altres elements.

L’obra és d’estil gòtic català. A la façana principal hi ha una magnífica portalada de marbre amb unes arquivoltes profusament decorades. L’interior està format per una nau central i dues laterals on es troben les capelles  enquadrades entre els contraforts.

Cal destacar el retaule d’alabastre atribuït a Vicenç Borràs el qual és d’estil gòtic flamíger renaixentista, i està considerat com una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV. Aquest retaule té una alçada de 6,56 metres i consta d’un sòcol llis i una part alta dividida en dos espais decoratius.

L’altre element ornamental i a la vegada sonor és l’orgue. Datat i documentat des de l’any 1494, aquest fou destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran. L’orgue actual és una obra de primers del segle XIX que està format, d’entre altes elements, de quasi 4.500 tubs de tota mena de registres.

Ara és el moment de fer una passejada pel nucli antic de Castelló, passant per la Plaça dels Homes, l’Ajuntament, la Plaça del Joc de Pilota, el Carrer del Lli i el Ecomuseu Farinera de Castelló.

Després de dinar podeu arribar-vos a la marina d’Empuriabrava per fer una passejada pels canals.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la  tradicional catalana, que per la proximitat a la costa inclou en els seus plats una gran varietat de productes de l’interior i del mar com: pa amb tomàquet, amanides, cargols a la llauna i amb conill, botifarra amb mongetes, mandonguilles amb sèpia, faves a la catalana, arròs caldós amb llamàntol, suquets de peix, pollastre amb llagosta, bacallà amb samfaina, arrossos ...

Tot això acompanyat amb una gran varietat de postres com: crema catalana, postres de músic, peres al vi, pastis de poma, gelats i sorbets de tot tipus i sabors.

Restaurants:

Restaurant Hotel Canet

Plaça del Joc de la Pilota, 2

Tel, 972 25 03 40

Enllaços:





dijous, 29 de juliol de 2021

SANT MIQUEL DEL FAI


De Barcelona:
 
A 43 Km.

Punt de trobada:

A causa de la proximitat entre Barcelona i el monestir de Sant Miquel del Fai el que podreu fer serà trobar-vos amb la família o els amics a l’aparcament del monestir.

 Com arribar-hi:

Haureu de localitzar la carretera C-17 en direcció capa a Granollers i Vic. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59 que passa per Palau - Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.

A Sant Feliu de Codines la carretera passa pel mig del poble. Sortint del nucli urbà, en direcció cap a Moià, trobareu un desviament a la dreta amb un rètol que indica el camí a seguir per anar a Sant Miquel del Fai. Després de 7 quilòmetres arribareu a l’aparcament.

Història:

Les primeres dades que hi ha de Sant Miquel del Fai són del segle X, quan el comte Ramon Borrell cedeix la propietat a Gombau de Besora perquè construeixi un monestir. Des d’aquell moment el Priorat de Sant Miquel del Fai va ser habitat per una reduïda comunitat de monjos benedictins fins a mitjans del segle XVI.

Després de la secularització del Papa, l’any 1567, el Priorat passa a dependre de la Catedral de Girona. Des de llavors es varen realitzar diverses reformes d’accés al recinte que començarem per la construcció del pont sobre el riu Rossinyol i l’obertura del  pas de la Foradada.

L’any 1835 a conseqüència de la desamortització del ministre Mendizábal, els monjos es veuen obligats a abandonar definitivament el Priorat de Sant Miquel del Fai, però a finals del segle XIX  la moda del romanticisme descobreix de nou el magnífic entorn natural de Sant Miquel.

A l'actualitat és un interessant punt turístic per descobrir els racons naturals i arquitectònics de les balmes d’aquest meravellós espai de la vall del riu Tenes.

També podreu entrar a les dues  coves que durant molts anys l’aigua s’ha dedicat a remodelar en un  terreny eminentment calcari.

Visita:

La visita comença al petit pont de pedra d’una sola volta que hi ha sobre el riu Rossinyol, que té una magnifica estètica. Seguidament entrareu al recinte natural de Sant Miquel del Fai pel pas de la Foradada, emmarcat per una entrada de pedra que té a la part superior un escut amb la inscripció de la data en la qual fou construït el pas.

Després de deixar aquesta entrada al darrera, podreu admirar al davant una amplia vista de la vall del riu Tenes i les cingles que el rodegen. 

Haureu de seguir per una baixada que té aproximadament 25 metres de llargada. Després de girar a la dreta 180º tindreu davant vostre la vista panoràmica de la balma on està el monestir i l’edifici del Priorat. Una mica més a l’esquerra podreu apreciar el caient d’aigua del riu Tenes.

Seguireu pel camí fins arribar a la plaça de l’Abadia on està l’única entrada al recinte arquitectònic de Sant Miquel. La porta d’entrada té un marc de pedra dovellada que dóna accés a la porteria del recinte i una petita plaça des d’on podreu admirar l’edifici d’estil gòtic datat a principis del segle XV. Podreu apreciar les finestres d’arc lobulat amb punta d’ametlla. Altres finestres estan partides per una o dues columnes i capitells d’estil gòtic. L’edifici és de planta quadrada i té dos pisos i golfes. Aquestes últimes tenen les clàssiques finestres de dimensions reduïdes i alineades.

Haureu de continuar pel costat dret de l’edifici i travessar una nova porta. A la nostra dreta queda la balma i diverses basses d’aigua. A pocs metres i a l’esquerra, podreu admirar les restes dels murs d’estil romànic que corresponen al primitiu edifici del monestir.

Quasi enfront d’aquestes restes trobareu l’església romànica de Sant Miquel, del segle X, l’única de Catalunya construïda sota una balma que li fa de sostre i de parets.

A l’interior podreu admirar el presbiteri gòtic del segle XV i la làpida sepulcral del comte d’Osona Guillem Berenguer. L’entrada a l’església està decorada per un portal romànic amb dues columnes i els corresponents capitells que sostenen una arquivolta. El riu Rossinyol salta per sobre de la balma de l’església (quan porta aigua) i forma un petit estany.

Després de visitar l’església, també sota la balma, trobareu la sala dels audiovisuals, on a cada hora es projecta  la història i llegendes de Sant Miquel del Fai. 

Continuareu el recorregut turístic direcció a la cascada del riu Tenes. A pocs metres a l’esquerra hi ha unes escales que porten a la cova de Sant Miquel. No deixeu de visitar-la, és molt interessant i està il·luminada. A l’interior de la cova, al costat esquerra, podreu apreciar varies estalactites. Al mateix costat un conjunt de basses s’aboquen l’aigua d'una a l’altra, fins que aquesta desapareix per una petita cavitat al fons de la cova.


Després de la visita a la cova les vostres passes us portaran a la Plaça del Repòs, on podreu fer-vos una fotografia al costat de l’escultura  de l’escriptor Josep Pla, obra de Tomàs Atienza. A la dreta hi trobareu travertins, plantes i basses d’aigua sota les balmes.

Seguint el recorregut arribareu al salt d’aigua del Tenes. El camí passa per darrera de la cascada on hi ha un ambient ombrívol i fresc. En aquest punt també podreu gaudir de les magnifiques vistes del monestir. A continuació cal seguir pel camí que porta a l’ermita de Sant Martí construïda el s.IX.

Abans d'arribar a l’esplanada de l’ermita trobareu el salt d’aigua. Es tracta d’una conducció d’aigua que a través d’un tub metàl·lic arribava a una mini central elèctrica situada a uns 100 metres més avall. A l’esquerra hi ha un espai dedicat a pícnic i un parc infantil.

L’ermita de Sant Martí està construïda en  una petita plataforma a l'extrem sud de la cornisa del Fai. De dimensions reduïdes és un dels clars exemples del romànic de muntanya, té una sola nau i un reduït absis. La característica arquitectònica més rellevant d’aquesta construcció és la porta d’entrada. Està col·locada a un dels costats de l’ermita i no a la façana oposada a l'absis com a totes les esglésies d’estil romànic.

A un extrem de la plataforma trobareu l’accés a la cova de Les Tosques. És la més antiga de les coves del Fai. Està formada per tosques i pedres calcaries. No deixeu de visitar-la.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

El Mirador del Fai

Ctra. de Sant Feliu de Codines a Centelles, Km, 6,9

Tel. 93 866 08 68

Per arribar-hi cal sortir de l'aparcament de Sant Miquel del Fai i a uns 500 metres, trobareu un rètol que indica la direcció del restaurant. No hi ha pèrdua, sols cal seguir la carretera fins arribar a la cruïlla amb la comarcal de Sant Feliu a Centelles. Just enfront de la cruïlla hi ha el restaurant del Mirador del Fai.

Enllaços:

www.santmiqueldelfai.net