CASTELLS DE FLOREJACS I DE PALLARGUES

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella, que està en el quilòmetre 533 de l’autovia A-2. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi ha  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de sortir de Barcelona per la Diagonal en direcció cap a Molins de Rei, a l’alçada de Sant Joan Despí haureu de desviar-vos a la dreta per agafar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge es pot sortir de la ruta per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena caldrà seguir el camí per la A-2 en  direcció cap a Lleida. Passat  Cervera, sortireu de l’autovia per enllaçar amb la carretera L-203 en direcció cap a Agramunt. Després de fer 9 Km trobareu un desviament a la dreta que porta al poble de Les Pallargues, on hi ha el castell.

Per anar a visitar el castell de Florejacs, s'ha de sortir del poble de Pallargues i dirigir-se a Guissona. Molta atenció, abans d’arribar al poble hi ha una rotonda, s'ha de seguir  pel desviament de l’esquerra en direcció cap a Pons.

A 6 Km de Guissona un desviament a l’esquerra us portarà, després de fer 4 Km més, a Florejacs.

Història i Visita:

El castell de Pallargues fou construït sobre un turó que dominava totes les terres de la contrada. Posteriorment i com a la majoria dels castells, construïren cases al seu voltant.

També, com a la majoria dels castells, la propietat passà per diferents famílies al llarg de la història com: els Concavella, els Argençola, els Rocaverti i els Rovira, actuals propietaris.

La principal particularitat d’aquest castell és la cura com s’ha fet la restauració. Es pot dir que és un dels pocs edificis medievals on s'aprecia la sobrietat de la construcció i l’adequació dels diferents elements per fer del castell una estança còmoda.

Durant la visita guiada visitareu a la planta baixa: les quadres, la cuina i la sala d’armes. A l’entrada un gran bloc de pedra, de forma rectangular i buidat, s’utilitzava com a safareig.

Una escala amb graons de pedra porta al primer pis on hi ha una gran sala, anomenada sala dels capítols, la qual té un sostre alt en forma de volta. Les diverses estances tenen una decoració molt sòbria.

Al voltant de la sala hi ha diverses portes, dues d’elles donen accés a una petita capella dedicada a Sant Miquel, i una altra a un antic dormitori.

La visita continua per una terrassa on hi ha  una cisterna que recull l’aigua de la pluja. A un costat de la terrassa una escala de cargol us portarà al subterrani on hi visitareu  la presó, el pou de gel i el celler.

El castell de  Florejacs fou construït a primers del s. XI. Va ser construït per l’Arnau Mir de Tost, curiosament aquest castell ha estat sempre propietat de la mateixa família.

El castell de Florejacs i les cases del poble formen  part d’un conjunt medieval, i  estan integrades en el traçat de les antigues muralles.

Com a conseqüència de les diferents reformes, del castell primitiu sols en queda la torre quadrada de vigilància, la presó, el celler i el passadís secret. La resta de les estances foren modificades per adaptar-les i fer-les habitables a les diferents èpoques, com podreu apreciar-ho en el transcurs de la visita a la zona oberta al públic.

L’accés al recinte emmurallat es pot fer per dues portes d’entrada. L'entrada principal, està a la part baixa de la torre de vigilància, té forma de túnel i condueix a una petita plaça on hi ha la porta d’entrada al castell.

Gastronomia:

La comarca de la  Segarra té una gastronomia pròpia i amb fonament. Són típiques les graellades de carn acompanyades d’escalivada, conill amb herbes, faves a la segarrenca i les diferents varietats de caça com: la perdiu estofada o la llebre amb xocolata. El licor típic de la comarca és la ratafia de Guissona.

Restaurants:

Calo Mines

Santa Margarida, 6

Tel. 973 55 16 59

Guissona

Fonda Santesmasses

Carrer de la Font, 11

Tel. 973 55 00 31

Guissona

L'Àrea de Guissona 

Es troba a l’entrada del poble venint de Florejacs.

Us haureu  de coure el menjar vosaltres mateixos. 

Val la pena visitar-la.

Enllaços:

www.turismesegarra.com

www.castellsdelleida.com

CASTELL DE CARDONA I MINES DE SAL

De Barcelona: A 75 Km.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. En aquesta última població enllaçareu amb l’autopista C-16. L'haureu de deixar  a la sortida 50 (Manresa centre – Solsona - Lleida) i us dirigireu a Solsona per la carretera comarcal C-55. Aproximadament a 1/ 2 hora de camí s'arriba a Cardona.

Història:

El Castell de Cardona és visible a uns quilòmetres abans d'arribar al municipi. Està situat sobre un turó de roca.

Les parts més antigues del conjunt defensiu del castell de Cardona estan datades en el 

s.VIII, però no fou fins l’any 886 quan Guifré el Pilós començà la restauració i ampliació de les defenses del castell.

L’any 985, el sarraí Al-Mansur entrà a les terres protegides pels senyors del castell i va destruir el poble de Cardona. L’any següent el comte Borrell II de Barcelona atorgà la 

Carta de Repoblament, per tal de repoblar el territori.

A finals del segle X els vescomtes d’Osona s’establiren al castell. Els Cardona passaren a ser una nissaga familiar de les més influents en la corona catalana-aragonesa entre els segles XIII i XIV.

L’any 1040 els vescomtes de Cardona iniciaren, dins del recinte del castell, la construcció de l’església de Sant Vicenç, d’estil romànic llombard. 

La història militar del castell ha estat lligada en més o menys intensitat amb tots els esdeveniments importants de la història de Catalunya com: la Guerra de Successió i la Guerra de la independència contra els francesos.

Un dels elements emblemàtics del castell és la torre de La Minyona, edifici circular datat segons alguns experts al segle II.

L’església o col·legiata de Sant Vicenç, de planta en creu llatina, destaca per les seves dimensions i la lluminositat de l’interior, gràcies als grans finestrals. Té disset altars i uns sepulcres dedicats a l'enterrament de la família Cardona, els quals juntament amb la Cripta datada el segle XI i construïda sota el presbiteri, formen el gruix de l’edifici.

Durant la guerra de successió les diferents dependències de la col·legiata varen quedar molt malmeses, fins que el 3 de Juny de 1931 tot el conjunt de la fortificació va ser declarat “Monument d’Interès Nacional”, començant en aquest moment la primera restauració.

Desprès de la guerra civil espanyola (1936-1939) la col·legiata va romandre tancada durant molts anys i en el període de 1940-1948 es realitzà la segona restauració. Finalment a l’any 1976 i desprès de la tercera restauració de l’any 1952 el castell fou convertit en Parador Nacional de Turisme.

Visita - La Muntanya de Sal:

Fa uns 40 milions d’anys, quan es van formar els Pirineus, existia un braç de mar obert a l'Atlàntic més o menys a l’alçada del País Basc i paral·lel als actuals Pirineus. Durant un llarg període de temps la placa tectònica Ibèrica i l’Europea entraren en un procés d’acostament. Les aigües quedaren estancades i l’evaporació provocà la saturació de les substàncies dissoltes a l’aigua. Aquest fenomen es produí diverses vegades al llarg dels mil·lennis i la quantitat de sal acumulada és incalculable.

Aquestes capes salines varen quedar soterrades baix un gruix de centenars de metres  de sediments. Gràcies al fenomen conegut com Diapir, aquestes sals sota grans pressions pel continu acostament de la placa Ibèrica i Europea, afloren a la superfície en forma de cúpula que en el cas de Cardona segueix actiu. La sal continua pujant entre un i tres centímetres cada any. L’únic lloc del municipi on hi ha  una elevació d’aquestes característiques és a la Muntanya de Sal.

L’any 1989 tanquen la “Mina Nieves”, antiga explotació minera de sal i potassa de Cardona, però la peculiaritat de la mina i la conservació dels elements mecànics per l'extracció dels minerals, han fet de l'entorn una curiositat turística que el poble de Cardona ha sabut aprofitar com a recurs econòmic.

La visita guiada a la “Mina Nieves” comença a les instal·lacions de superfície, on hi ha habilitat un petit museu, un audiovisual dels treballs a la mina i les eines utilitzades per l'extracció del mineral. Desprès la visita continua a la sala de màquines on podreu veure la màquina de vapor, utilitzada pel funcionament de les rodes d’elevació dels ascensors del pou d’extracció Mª Teresa.

Desprès de la visita de superfície vehicles tot terreny porten als visitants fins a la boca d’entrada a la mina. Els guies fan grups de visitants i els donen una breu explicació de la geologia del terreny i, desprès de repartir els cascos de protecció, comença a peu la més curiosa i interessant part del recorregut.

La durada de la visita, contant la part de superfície i la subterrània, és aproximadament de 1 hora 15 minuts.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.

De postres els clàssics : les  postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:

Parador “Ducs de Cardona”

Tel. 93 869 12 75

Perico

Pça.El Vall, 18

Tel. 93 869 10 20

Enllaços:

 www.ajcardona.org

MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS

De Barcelona:  A 54 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei la Porta de Barcelona, situada a l’autopista AP-2 en direcció cap a Tarragona i a l’alçada de Sant Andreu de la Barca. 

Com arribar-hi:

Per arribar-hi haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Deixareu la via ràpida per la sortida 27 (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats) i us dirigireu a Sant Sadurní. Sense deixar la carretera BV-2244 i després de fer uns 2 quilòmetres arribareu a una rotonda i seguireu en direcció cap a Vilafranca del Penedès. A uns 800 metres en trobareu una altra i seguireu en direcció cap a Vilafranca.

Aproximadament a un 1,5 quilómetres d’aquesta última rotonda trobareu un desviament a l’esquerra que us portarà al poble de Subirats. A uns 2 quilómetres d’aquest desviament I després de passar per sota del pont de l’autopista AP-7, trobareu un desviament que us portarà al poble de Sant Sebatià dels Gorgs, després de fer novament uns 2 quilòmetres.

A l’arribada al poble veureu a l’esquerra una ampla escalinata que porta a l’entrada del monestir. A uns 25 metres a la dreta hi ha una esplanada on hi podreu deixar el vehicle.

Història:

Les primeres dades escrites que es tenen de l’església de Sant Sebastià dels Gorgs són de l’any 1024. En el testament d’Ermengarda filla del comte Borrell II de Barcelona es feia la cessió de terres pel manteniment de l’església i la obligació de mantindré a quatre monjos en el cenobi.

A l’any 1043 passà a ser el monestir més important del territori i a l’any 1052 Sant Sebastià passà a ser un priorat depenent de Sant Victor de Marsella. Passaren els anys i a mitjans del segle XIV el priorat patia una profunda crisi. El prior vivia dins del recinte del monestir mentre que els monjos vivien fora.

Com a conseqüència d’aquest desori, a l’any 1409 una butlla papal desvinculà el monestir dels Gorgs del de Sant Victor de Marsella i l’uní al monestir de Montserrat. S’inicià una restauració de l’església i el campanar aleshores en ruïnes. A l’any 1606 en una nova remodelació escurçaren la nau central aprofitant el portal d’entrada i el timpà.

Posteriorment en els anys 1606 i 1785 els priors de Montserrat realitzaren obres de consolidació. A l’any 1820 l’edifici i les terres foren subhastades a excepció de l’església que passà a ser parròquia del poble.

Visita:

La visita a Sant Sebastià té una durada aproximada d’una hora. Són visites guiades i es poden fer el primer i tercer dissabte de cada mes.  L’horari és a les 11 i a les 12 hores.

L’església és de planta rectangular i d’una sola nau amb un absis d’estil gòtic. A la porta hi ha un timpà amb una representació del pantocràtor envoltat d’àngels. Al costat dret de la nau i a tocar de l’absis una porta oberta al mur dóna accés a l’actual sagristia i base de la torre del campanar que és de planta rectangular i finestres geminades.

Dins d’aquest recinte hi trobareu dos  sarcòfags gòtics i una porta d’accés a un reduït claustre de forma rectangular i amb tres galeries. La quarta quedà absorbida per les obres d’ampliació de la casa que hi ha a tocar del claustre. Al centre una capçalera de pou accedeix a la cisterna. Els capitells estan decorats amb figures d’animals.

A un costat del claustre hi ha una porta d’accés a les antigues dependències del monestir i a una plataforma metàl·lica que passa per sobre d’aquest i que condueix al primer pis del campanar. La visita segueix per una estreta escala de cargol que us portarà a la part alta del campanar. Les vistes des de aquest punt són les més adients per controlar les terres del monestir, però el més interessant és el sostre enteixinat on hi podreu veure fins a cinc motius artístics.

Gastronomia:

És la de les terres de l’interior, però amb diverses varietats culinàries de la zona com: ànec rostit amb prunes i pinyons, conill amb cargols, conill amb figues seques a l’esperit de cava, espatlles de cabrit al forn, macarrons amb ànec, peus de porc a la subiratenca, etc.

De postres les clàssiques: mel i mató, postra de músic, crema catalana, pastissos, gelats, xarrups.

Restaurants:

Cal Pau Xic

Plaça Subirats,11

Tel. 937 993 051

Sant Pau de l’Ordal

CASTELL DE MONTESQUIU I VIDRÀ

Des de Barcelona: A 94 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui el podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17,  passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. Arribant a Sant Quirze de Besora  entrareu al poble, i sense deixar l’antiga carretera, seguireu fins a Montesquiu. Aquí s'han de seguir els indicadors del castell de Montesquiu, fins arribar al recinte de l’aparcament del parc comarcal.

Per anar a Vidrà, cal refer el camí fins a Sant Quirze de Besora. A la cruïlla del primer semàfor, haureu de girar a l’esquerra i seguir per la carretera que porta a Santa Maria de Besora i Vidrà.

Història i Visita:

Les primeres dades documentades de l'existència del castell són del segle XIII. A causa de la situació geogràfica d’aquest punt, lloc de pas entre les comarques del Ripollès, la Cerdanya i les planes d’Osona, sembla que els seus inicis foren de caràcter defensiu. Era una petita construcció de planta rectangular que servia per allotjar a una reduïda guarnició de soldats.

Probablement a finals del segle XV, el castell deixà de ser un punt estratègic militar i   passà a ser residència senyorial. La falta de documentació fa que els experts no puguin precisar les dates de les reformes del castell.

A partir d’aquest segle va ser quan realitzaren a l’edifici els canvis arquitectònics  més significatius. Es construïren el pati de carruatges i l’escala de pedra que porta al primer pis.

Fou durant la dècada de 1810 a 1820 quan la família Juncadella va fer l’última remodelació de l’interior i de l’exterior, que l’hi confereix la fisonomia actual. L’any 1976, Emili Juncadella, últim propietari, cedeix la propietat del castell i les terres a la Diputació de Barcelona, la qual va declarar el palau i el seu entorn Parc Natural.

La visita del castell comença  amb un audiovisual, d’una durada aproximada de 20 minuts que  exposa la història i la vida al castell. Seguidament es fa la visita guiada a les dependències. En primer lloc es veu la capella de Santa Bàrbara, construïda en una de les reformes del segle XVIII. És curiós de veure-la pel seu recobriment de parets amb rajola vidrada.

Tot seguit accedireu a la plata superior per l’ampla escala de pedra. A la primera planta hi ha la part habitada del castell. Es passa per la biblioteca, la sala de reunions, el menjador, els dormitoris i les terrasses situades a la façana nord del castell. La durada d’aquesta visita és de 1 ½ hores.

Després de la visita al castell, podreu fer un petit recorregut pel parc. Són diversos els itineraris que es poden fer, però el de l’obaga del Castell és un dels recomanables. Es tracta d’un circuit de forma circular de 2,4 Km i 1 hora de durada, tot  per fer gana i anar a dinar.

Vidrà és un petit municipi situat molt a prop de les serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm que està al nord de la comarca d’Osona, tot i que pertany a Girona.

La situació geogràfica del municipi propicià el desenvolupament turístic dedicat a l'excursionisme de muntanya. Gràcies en aquesta situació els 175 habitants del municipi dediquen les activitats laborals a la indústria de la fusta, la ramaderia i als serveis. Compten amb tres restaurants, un hostal i un càmping.

Si teniu ganes de fer un passeig amb automòbil pels boscos de la serralada del Puigsacalm, de Vidrà surt una pista forestal que està en bastant bon estat i que porta a Siuret. Des d'aquest punt podeu seguir cap a Collfred, fins arribar a Sant Privat d’en Bas a la comarca de la Garrotxa. És imprescindible portar un bon mapa de carreteres.

Gastronomia:

Com ja he comentat d’altres vegades, Osona és terra d’una gastronomia de plats potents, entrants i guisats amb molta força, gairebé tots relacionats amb la principal indústria de la comarca com són els derivats de la carn de porc.

Embotits de tota mena per començar a fer boca com: la llonganissa, el bull, els fuets, les botifarres crues o cuites, els patés, etc. Com a plats forts, els peus de porc amb tòfona, la vedella amb bolets i per finalitzar les clàssiques postres casolanes. 

Restaurants:

Casa Fonda Serrasolses

Tel. 938 529 118

Vidrà.

(Cal trucar i encarregar taula)

Bar els Casadors

Tel. 938 550 104

Vidrà.

Hostal Escarra

Tel. 938 529 202

Vidrà.

Enllaços:

www.paisatgesdelter.com

www.diba.es