dimecres, 12 de juny del 2024

SANT MIQUEL DEL FAI - Comarca del Vallès Oriental


De Barcelona:
 
A 43 Km.

Punt de trobada:

A causa de la proximitat entre Barcelona i el monestir de Sant Miquel del Fai el que podreu fer serà trobar-vos amb la família o els amics a l’aparcament del monestir.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar la carretera C-17 en direcció capa a Granollers i Vic. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59 que passa per Palau - Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.

A Sant Feliu de Codines la carretera passa pel mig del poble. Sortint del nucli urbà, en direcció cap a Moià, trobareu un desviament a la dreta amb un rètol que indica el camí a seguir per anar a Sant Miquel del Fai. Després de 7 quilòmetres arribareu a l’aparcament.

Història:

Les primeres dades que hi ha de Sant Miquel del Fai són del segle X, quan el comte Ramon Borrell cedeix la propietat a Gombau de Besora perquè construeixi un monestir. Des d’aquell moment el Priorat de Sant Miquel del Fai va ser habitat per una reduïda comunitat de monjos benedictins fins a mitjans del segle XVI.

Després de la secularització del Papa, l’any 1567, el Priorat passa a dependre de la Catedral de Girona. Des de llavors es varen realitzar diverses reformes d’accés al recinte que començarem per la construcció del pont sobre el riu Rossinyol i l’obertura del  pas de la Foradada.

L’any 1835 a conseqüència de la desamortització del ministre Mendizábal, els monjos es veuen obligats a abandonar definitivament el Priorat de Sant Miquel del Fai, però a finals del segle XIX  la moda del romanticisme descobreix de nou el magnífic entorn natural de Sant Miquel.

A l'actualitat és un interessant punt turístic per descobrir els racons naturals i arquitectònics de les balmes d’aquest meravellós espai de la vall del riu Tenes.

També podreu entrar a les dues  coves que durant molts anys l’aigua s’ha dedicat a remodelar en un  terreny eminentment calcari.

Visita:

La visita comença al petit pont de pedra d’una sola volta que hi ha sobre el riu Rossinyol, que té una magnifica estètica. Seguidament entrareu al recinte natural de Sant Miquel del Fai pel pas de la Foradada, emmarcat per una entrada de pedra que té a la part superior un escut amb la inscripció de la data en la qual fou construït el pas.

Després de deixar aquesta entrada al darrera, podreu admirar al davant una amplia vista de la vall del riu Tenes i les cingles que el rodegen. 

Haureu de seguir per una baixada que té aproximadament 25 metres de llargada. Després de girar a la dreta 180º tindreu davant vostre la vista panoràmica de la balma on està el monestir i l’edifici del Priorat. Una mica més a l’esquerra podreu apreciar el caient d’aigua del riu Tenes.

Seguireu pel camí fins arribar a la plaça de l’Abadia on està l’única entrada al recinte arquitectònic de Sant Miquel. La porta d’entrada té un marc de pedra dovellada que dóna accés a la porteria del recinte i una petita plaça des d’on podreu admirar l’edifici d’estil gòtic datat a principis del segle XV. Podreu apreciar les finestres d’arc lobulat amb punta d’ametlla. Altres finestres estan partides per una o dues columnes i capitells d’estil gòtic. L’edifici és de planta quadrada i té dos pisos i golfes. Aquestes últimes tenen les clàssiques finestres de dimensions reduïdes i alineades.

Haureu de continuar pel costat dret de l’edifici i travessar una nova porta. A la nostra dreta queda la balma i diverses basses d’aigua. A pocs metres i a l’esquerra, podreu admirar les restes dels murs d’estil romànic que corresponen al primitiu edifici del monestir.

Quasi enfront d’aquestes restes trobareu l’església romànica de Sant Miquel, del segle X, l’única de Catalunya construïda sota una balma que li fa de sostre i de parets.

A l’interior podreu admirar el presbiteri gòtic del segle XV i la làpida sepulcral del comte d’Osona Guillem Berenguer. L’entrada a l’església està decorada per un portal romànic amb dues columnes i els corresponents capitells que sostenen una arquivolta. El riu Rossinyol salta per sobre de la balma de l’església (quan porta aigua) i forma un petit estany.

Després de visitar l’església, també sota la balma, trobareu la sala dels audiovisuals, on a cada hora es projecta  la història i llegendes de Sant Miquel del Fai. 

Continuareu el recorregut turístic direcció a la cascada del riu Tenes. A pocs metres a l’esquerra hi ha unes escales que porten a la cova de Sant Miquel. No deixeu de visitar-la, és molt interessant i està il·luminada. A l’interior de la cova, al costat esquerra, podreu apreciar varies estalactites. Al mateix costat un conjunt de basses s’aboquen l’aigua d'una a l’altra, fins que aquesta desapareix per una petita cavitat al fons de la cova.

Després de la visita a la cova les vostres passes us portaran a la Plaça del Repòs, on podreu fer-vos una fotografia al costat de l’escultura  de l’escriptor Josep Pla, obra de Tomàs Atienza. A la dreta hi trobareu travertins, plantes i basses d’aigua sota les balmes.

Seguint el recorregut arribareu al salt d’aigua del Tenes. El camí passa per darrera de la cascada on hi ha un ambient ombrívol i fresc. En aquest punt també podreu gaudir de les magnifiques vistes del monestir. A continuació cal seguir pel camí que porta a l’ermita de Sant Martí construïda el s.IX.

Abans d'arribar a l’esplanada de l’ermita trobareu el salt d’aigua. Es tracta d’una conducció d’aigua que a través d’un tub metàl·lic arribava a una mini central elèctrica situada a uns 100 metres més avall. A l’esquerra hi ha un espai dedicat a pícnic i un parc infantil.

L’ermita de Sant Martí està construïda en  una petita plataforma a l'extrem sud de la cornisa del Fai. De dimensions reduïdes és un dels clars exemples del romànic de muntanya, té una sola nau i un reduït absis. La característica arquitectònica més rellevant d’aquesta construcció és la porta d’entrada. Està col·locada a un dels costats de l’ermita i no a la façana oposada a l'absis com a totes les esglésies d’estil romànic.

A un extrem de la plataforma trobareu l’accés a la cova de Les Tosques. És la més antiga de les coves del Fai. Està formada per tosques i pedres calcaries. No deixeu de visitar-la.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

El Mirador del Fai

Ctra. de Sant Feliu de Codines a Centelles, Km, 6,9

Tel. 93 866 08 68

Per arribar-hi cal sortir de l'aparcament de Sant Miquel del Fai i a uns 500 metres, trobareu un rètol que indica la direcció del restaurant. No hi ha pèrdua, sols cal seguir la carretera fins arribar a la cruïlla amb la comarcal de Sant Feliu a Centelles. Just enfront de la cruïlla hi ha el restaurant del Mirador del Fai.

Enllaços:

www.santmiqueldelfai.net



dimecres, 29 de maig del 2024

LA MOLINA - PIC DE L'ÀLIGA


De Barcelona:
A 155 Km.

Aquesta és una sortida que requereix passar una nit fora de casa. A la zona de Puigcerdà i rodalies podreu trobar tot tipus d’allotjaments, des de hotels de 3 ***, fins el càmping Estel on lloguen bungalous per quatre o sis persones.

Punt de trobada:

Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha enfront de l’església de Guardiola de Berguedà. A l’altre banda de la carretera es troba el  Bar-Restaurant CADÍ on es pot fer un bon esmorzar. 

Atenció, les racions dels plats són molt completes.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa s’enllaça amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig – reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà i esmorzar. Després iniciareu el viatge per la carretera que porta al túnel del Cadí.

A la sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta cap a Puigcerdà passant per Das i Alp. Passada la rotonda d’Alp en direcció a Puigcerdà en uns 2 quilòmetres arribareu a un desviament a la dreta que porta a La Molina.Cal seguir per aquesta carretera i passareu per l’estació del ferrocarril de Barcelona - Puigcerdà, no deixeu aquesta via i amb uns cinc minuts arribareu a una cruïlla amb uns rètols que indican aparcament del telecabina. Arribareu a un gran aparcament deixeu el vehicle i dirigir-vos al edifici que hi ha a la part baixa del telecabina per comprar els bitllets. Recordeu que aneu al Refugi del Niu de l’Àliga. 

Història:

La Molina és una estació d’esquí situada al municipi d’Alp, és la més antiga de Catalunya i està situada a 1650 metres d’alçada. Els primers esquiadors apareguts a les precàries pistes d’esquí de La Molina són de l’any 1908, segons consta en el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Però no va ser fins l’any 1923-1924 després de l’arribada a Puigcerdà del Ferrocarril de Barcelona el 1922 quan s’intensifica la preséncia d’esquiadors.

El 28 de febrer de 1943 s’inauguraven les pistes d’esquí de Fontcanaleta i el primer teleesquí d’Espanya. Posteriorment  la temporada de 1946-1947 es posà en funcionament el telecabina del Turó de la Perdiu. A l’any 1954 es produeix la verdadera expansió de l’estació d’esquí de La Molina amb la posta en marxa d’un telecabina de dues places el Puig d’Alp i el següent any aquest es prolonga fins al cim de la Tosa d’Alp on es construí un refugi amb servei de bar i restaurant.

A l’actualitat l’estació de La Molina consta de 54 pistes d’esquí: 13 pistes verdes, 17 blaves, 17 vermelles, 7 negres i 17 remuntadors. També disposa d’escola d’esquí, bars, restaurants, una clínica i una guarderia.

Visita:

Ara és hora d’iniciar el recorregut amb el telecabina en direcció a La Tosa d’Alp i en concret al Niu de l’Àliga. El telecabina té una primera parada per fer el canvi de transport a l’estació del Telecabina LM. En aquesta parada podeu fer una passejada per les rodalies de l’edifici i admirar les meravelloses vistes que tindreu d’Alp, Puigcerdà, La Molina etc.

Durant el recorregut fins aquest punt heu pogut gaudir de les vistes i el passeig entre la vegetació  de les muntanyes. A partir d’ara les vistes de la vegetació és de prats de pastura que queden coberts per la neu durant l’hivern.

L’arribada al Niu de l’Àliga és espectacular per les seves vistes panoràmiques. Per gaudir intensament d’aquest espectacle heu d’arribar-vos als diversos punts elevats que hi ha al voltant del refugi des d’on podreu divisar el Pedraforca, el Parc Natural del Cadí Moixeró, el Puigmal i tota la serralada del Pirineu des del Parc Nacional d’Aigües Tortes fins al Canigó.

Per acabar és imprescindible fer-vos una foto en el piló del Vèrtex Geodèsic de La Tosa d’Alp i fer un aperitiu a la terrassa el refugi.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior. Plats potents I amb moltes calories com: l’escudella, cuixa de xai al forn, galtes de porc farcides o estofades, vedella estofada amb bolets, cuixes d’ànec confitades, filet de vedella amb salsa de múrgoles, etc. Tot això, sense deixar de banda una gran varietat d’amanides i entrants.

Les postres són les clàssiques: mel i mató, postra de músic, flam de la casa, xarrups, gelats, etc

Restaurants:

En aquesta sortida és una mica difícil recomanar-vos un restaurant  ja que l’oferta és molt variada i passa per cartes clàssiques, menjars rapits o pizzeries. El millor és que us dirigiu al poble d’Alp on hi ha una variada oferta de locals de restauració.

Enllaços:





dimecres, 22 de maig del 2024

CASTELL DE BALSARENY


De Barcelona:
80 Km.

Punt de trobada:

A l’àrea de servei del restaurant EL Lleó on hi ha la gasolinera Petronor. Aquesta àrea està a l’autovia C16 a uns tres quilómetres abans del poble de Sallent. Haureu de deixar la C16 per la sortida de Artés, Cabrianes i seguir els indicadors per arribar a la gasolinera.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la en direcció cap a Sabadell, Terrassa i Manresa. Després de Manresa l'autovia empalma amb l'eix del Llobregat  E-9/C-16. Passareu per Sallent i heu de deixar la C-16 per la sortida 69 Balsareny Nord – Súria, arribareu a una rotonda i sortireu per la primera per seguir els rètols que porten al Castell de Balsareny

Història:

Les primeres dades on es fa referéncia el castell de Balsareny són dels anys 951 i 966 amb el nom de Castrum Balciarenno. L’Any 999 una ràtzia del musulmà Al-Mansur destrueix totalment la ciutat de Manresa i el castell de Balsareny. Entre els anys 1359 i 1368 es construeix novament el castell d’estil gòtic català amb l’estètica actual.

Durant la seva història el castell i les terres passen per diverses mans començant per la saga dels Balsareny desprès per en Ramón de Peguera i la família dels Oliver. El 1648 es fa la venda del títol i les terres a Joan de Martin, és a principis del segle XIX quan aquesta família s’uneix a la família dels Alós que mantenen la baronia fins l’actualitat.

A la vegada Balsareny participa amb molts esdeveniments militars i polítics del segle XIX com la guerra contra el francès a la batalla del Bruc i a la primera guerra Carlina. El 1835 els vilatans de Balsareny incendien el castell i mantenen una guarnició i dues peces d’artilleria per la defensa de les tropes carlines.

El 1888 la família d’Alòs i de Martin inicia la restauració del castell, aquests hi visqueren fins l’any 1976. A l’actualitat està gestionat per l’Associació d’Amics dels castells de Balsareny.

Visita:

El castell és un edifici d’estil gòtic civil català situat dalt d’un turó de 420 metres sobre el poble de Balsareny i molt a prop de la llera del riu Llobregat, lloc on comença el canal d’aigua que alimenta la ciutat de Manresa.

La visita comença passada la porta d’entrada on en Salvador Portabella, guia turístic, farà la presentació del castell a la plaça d’armes que és de planta rectangular amb arcs de mig punt a tres de les cares del pati. A la dreta d’aquest hi ha un pou que dóna accés a la cisterna, al costat esquerra hi trobareu l’escala d’un sol tram que porta a les dependències particulars dels residents.

El primer que visitareu serà la Sala Capitular o sala d’actes que antigament eren les quadres, té forma rectangular i sostre suportat per arcades apuntades. A continuació passareu a la bodega on encara podreu veure una bota de fusta de grans dimensions.

Ara és el moment de visitar la part alta. Està formada per una galeria suportada per columnes rodones i arcs de mig punt el passadís junt amb la façana recorda a les galeries d’un claustre. Les portes que hi anireu trobant dónen accés a diverses sales.

La primera que trobareu és la sala d’actes amb les parets plenes de quadres una gran taula de fusta i un piano a un extrem i diversos mobles al voltant. El recorregut us portarà als dormitoris, la cuina de grans dimensions i amb estris de cuinar  és molt interessant. També passareu per una sala de descans i trobada dels habitants amb una magnífica xemeneia de pedra.

La propera visita la fareu a l’ermita de Santa Maria que hi ha a pocs metres del castell. És un edifici d’estil romànic de planta rectangular i absis semicircular, sobre la porta d’entrada hi ha un campanar d’espadanya per dues campanes. L’interior és amb sostre de volta de canó apuntat, al costat esquerra hi ha un afegit posterior on podreu apreciar la capella de la Verge Maria. 

Gastronomia:

La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior. Plats potents i amb moltes calories com: l’escudella, cuixa de xai al forn, galtes de porc farcides o estofades, vedella estofada amb bolets, cuixes d’ànec confitades, filet de vedella amb salsa de múrgoles, etc. Tot això, sense deixar de banda una gran varietat d’amanides i entrants.

Les postres són les clàssiques: mel i mató, postra de músic, flam de la casa, xarrups, gelats, etc.

Restaurants:

Cal Ramon

Carretera de Berga, 33

Navas

Tel. 938 39 00 77

Enllaços:




dimecres, 15 de maig del 2024

CAMPRODON I SETCASES


De Barcelona: 
A 126 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic – Ripoll. Passareu per Granollers, el Figaró i Tona.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres s'arriba a Ripoll.

Des de Ripoll haureu de localitzar la carretera que porta a Camprodon. No hi ha  cap confusió ja que està molt ben indicat. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia  de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes. Passareu per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i després arribareu a Camprodon.

Història:

La vila de Camprodon té els seus orígens en l’Església de Santa Maria  i el Monestir de Sant Pere, tercer monestir en importància a la zona, després dels de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Com a la majoria dels pobles de Catalunya la seva història s’inicià al voltant d’una església o un monestir.  

Corria l’any 1118 quan en Ramon Berenguer III concedí a la vila el dret de tenir un mercat, factor important pel seu desenvolupament.

La situació geogràfica i la proximitat al Coll d’Ares, pas natural entre les terres de Prats de Molló i la vall de Camprodon, va fer de la vila de Camprodon un objectiu militar en quasi totes les guerres entre França i Espanya. Durant l’any 1470, i a conseqüència de la guerra entre el rei francès Lluís XI i Joan II, Camprodon va ser cremat i saquejat. Posteriorment fou saquejat diverses vegades més; en la guerra dels Segadors (1654-1658), en la guerra entre el Lluís XIV i Carles II, en la guerra gran de 1794, i durant la primera i tercera guerra carlina del s. XIX.

Després de tots aquests  esdeveniments, Camprodon entrà en un procés d’economia sostenible. A principis del s. XX gràcies a l’esclat de la revolució industrial i a les primeres colònies d'estiuejants, instal·lades en magnífiques mansions en el passeig de la Font Nova i més tard en el passeig de Maristany, la vila de Camprodon inicià una nova etapa de creixement econòmic, que perdura fins els nostres dies.

A la segona meitat del s. XX la Vall de Camprodon aposta pel turisme d’hivern. Noves instal·lacions, com les pistes d’esquí de Vallter 2000, s’incorporaren a l'oferta turística. 

A l'actualitat els paratges monumentals de Rocabruna i Baget estan integrats al  municipi de Camprodon.

Visita:

Diversos són els conjunts monumentals a visitar a la vila de Camprodon. El primer és el Monestir de Sant Pere, d’estil romànic, fou construït el s.X per Guifret II de Besalú. És un edifici de planta en forma de creu llatina d’una sola nau. Està format per cinc absis quadrats dels quals  el central és exterior i els altres quatre estan integrats en el mur interior.

L’element més singular de l’edifici és el campanar. Aquest  està situat sobre un cimbori de forma octogonal, a diferència de la majoria de les esglésies romàniques en les que els campanars formen part d’una construcció adjunta a l’església. 

El claustre no existeix i a conseqüència de la falta de documents no s’ha pogut situar dins del recinte del monestir. Malgrat la seva inexistència s’han recuperat 5 capitells del període romànic. Quatre formen part de l’altar de l’església de Santa Maria, i el cinquè està en el Museu d’Art de Girona.

La següent visita la podreu fer a l’església parroquial de Santa Maria. És una construcció d’una sola nau amb un absis angular. En els laterals trobareu diversos altars i una capella. 

Després d’aquesta parada us dirigireu al Pont Nou. Fou construït en el s.XII i era pas obligat per travessar el riu i seguir pel camí que duia a la Cerdanya. En un dels extrems del pont trobareu una porta utilitzada per tancar l’entrada al recinte del poble.

Un cop feta la visita del pont i el seu entorn, podeu dirigir-vos al passeig de Maristany i el de la Font Nova, inici del turisme  d’estiueig a Camprodon, però abans podeu fer una passejada pels carrers comercials, on hi trobareu alguns dels productes gastronòmics típics de la vila com: els embotits casolans i les galetes de Camprodon.

Si encara us queda temps, podríeu dirigir-vos al poble de Setcases. És un racó turístic encantador. Està situat a uns 9 quilòmetres de Camprodon i a 8 quilòmetres de les pistes d'esquí de Vallter 2000. Us hi podreu quedar a dinar, ja que l’oferta de restaurants és amplia. 

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l’alta muntanya amb plats molt treballats en els fogons com: el fricandó de vedella, estofats, peus de porc, les truites de riu i la carn a la brasa i, per descomtat, l’escudella i carn d’olla, a l’hivern.

No es poden oblidar les amanides, els embotits, el pa amb tomàquet i les postres casolanes.

Restaurants:

Per la gran quantitat de restaurants que hi ha a Setcases, resulta molt difícil recomanar-vos-en un. No obstant això, aquí en teniu un parell.

Restaurant Cal Jepet

c. Molló, 11

Tel. 972 11 61 04

Setcases

Restaurant El Pirineu

c. Ull de Ter, 

Tel. 972 13 60 50

Setcases

Enllaços:

www.setcases.info

www.camprodon.cat