dimecres, 28 de setembre de 2022

QUERALBS I RIBES DE FRESER


De Barcelona: 
 
A 154 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i, sense deixar-la, seguireu en direcció cap a Vic i Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu d’estar atents als cartells  que us portaran a Ribas de Freser passant pel poble de Campdevànol. Arribant a Ribes trobareu un rètol que indica la direcció de Queralbs, cal seguir els indicadors i desprès de 8 quilòmetres arribareu al poble de Queralbs.

Deixareu a la esquerra l’estació del cremallera i seguireu recte fins arribar a una petita plaça on hi ha un aparcament. Deixeu el vehicle i a partir d’aquí comenceu a descobrir el petit poble de muntanya de Queralbs.

Història:

El primer esment referit al poble de Queralbs fou a l’any  836 als escrits de consagració de l’església de la Seu d’Urgell. Durant els successius  segles les terres de pastura, principal economia  del municipi, passaren per diversos propietaris.

Les pastures de Coma de Vaca i Coma de Freser varen ser cedides al comte Oliva Cabreta. A l’any 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses i al 1087, Guillen Ramon de Cerdanya va cedir les pastures de la Vall de Nuria al monestir de Ripoll.

El 22 d’abril de 1273 les terres foren cedides als habitants de Queralbs i de Fustanyà amb un impost de 50 sous anuals, tot i que el propietari de les terres sempre era la corona.

El famós terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument al poble de Queralbs, deixant quasi el 90% de víctimes entre la població.

Visita:

Enfront de l’aparcament trobareu el carrer Pla inici del recorregut pel poble. La peculiaritat de les cases  és que les façanes estan fetes amb pedra vista i teulades de pissarra, cal fer una ullada al conjunt arquitectònic per descobrir les típiques cases pirinenques.

Al final del carrer Pla trobareu l’Ajuntament i just a la dreta de la plaça hi ha un carrer que fa pujada que és el carrer de l’Església. A uns 30 metres el carrer es desvia a la dreta fins arribar a l’església romànica de Queralbs.

Va ser construïda a finals del segle X i està dedicada a Sant Jaume. És d’una sola nau amb absis i la volta està lleugerament apuntada. El “nàrtex” cobert que hi ha a l’entrada està format per sis arcades que a la vegada estan suportades per sis columnes amb capitells decorats.

A l’interior de l’església es conserva una copia d’un retaule gòtic del segle XIV. L’original està exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Després de visitar l’església no deixeu de fer un tom pels carrers del poble.

Ribes de Freser:

El poble de Ribes de Freser va néixer a l’ampara del castell de Sant Pere de Ribes i als voltants de l’església de Santa Maria. Les primeres dades que es tenen són d’uns escrits del segle X. Des de els seus inicis l’economia del poble estava lligada a les pastures, a la ramaderia, a la pagesia i a la mineria. 

A finals del segle XIX s’inicià una nova etapa econòmica amb la instal·lació d’indústries tèxtils com “Can Recolons” i fàbriques de paper com “Can Saus”.

Els anys 70 del segle XX una greu crisi econòmica fa replantejar l’economia del poble i s’aposta per fer una deriva cap el turisme. Per la seva situació geogràfica Ribes és punt de partida per nombroses rutes turístiques per conèixer els pobles dels voltants com: Queralbs, Ventolà, Campelles, Pardines, Vilaró, etc. No podeu deixar de fer una passejada pels carrers del poble.

Ribes és punt de partida del tren cremallera que porta a la Vall de Núria. Aquesta és una de les visites turístiques que no us podeu perdre.

Gastronomia:

Com arreu dels pobles de muntanya les especialitats són de plats potents i de moltes calories com els embotits, els canelons, les carns estofades i guisades, els peus de porc i les carns a la brasa, etc. Però tampoc i poden faltar les amanides i les sopes per entrar en calor en les èpoques de fred.

Les postres són les de sempre, gelats de tot tipus, crema catalana i pastissos amb algun toc de creativitat.

Restaurants:

Restaurant Ca l’Anna de Ventolà

Pl. de la Constitució

Ventolà

Tel. 972 727 260

Cal reservar taula

Enllaços:





dijous, 22 de setembre de 2022

MONTSERRAT-CAMINADA DEL MONESTIR A SANT JOAN PASSANT PER SANT MIQUEL


De Barcelona:
 
A 52 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui amb la família o els amics serà a l’aparcament del tren cremallera de Montserrat que es troba al poble de Monistrol de Montserrat.

Com arribar-hi:

Hi ha dues opcions:

a)  Localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Passar per Sant Andreu de la Barca i Martorell. A uns 5 Km de Martorell es troba la sortida d’Abrera on s'ha d’enllaçar amb la carretera C-55 i agafar-la en direcció cap a Olesa de Montserrat i Monistrol de Montserrat.

Quan s'arriba al poble de Monistrol de Montserrat cal  dirigir-se a l’estació del tren cremallera de Montserrat. La situació de l’estació està degudament indicada per arribar-hi. Aquí s'ha d'aparcar el cotxe i comprar els bitllets per pujar amb el tren cremallera fins al  Monestir de Montserrat.

b) L’altra opció per arribar a l’estació del tren cremallera, i possiblement la més distreta, és la següent.

Utilitzar el transport públic, metro o autobús, per anar a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la Pl. Espanya de Barcelona. Allà agafar el tren fins a Monistrol de Montserrat. En la mateixa andana de l’estació fer el canvi al tren cremallera.

Visita:

El recorregut del tren cremallera pel costat nord-est de la muntanya us descobrirà un paisatge i vistes panoràmiques variades de la Vall del Llobregat.

El tren cremallera us deixarà enfront de les escales que porten a la plaça principal del monestir. Es pot deixar per la tarda la visita al recinte religiós i anar directament a l’estació del funicular que porta a Sant Joan.

El funicular de Sant Joan salva un desnivell d’uns 200 metres per arribar a l’estació superior o pla de les taràntules, punt de partida de nombroses excursions.

Abans de començar el recorregut en direcció al pla de Sant Miquel, podreu visitar el centre d’informació del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Està situat en un local que hi ha sobre de l’estació del funicular, on hi trobareu una petita botiga de venda de records, guies d’excursions i una exposició de fotografies i mapes topogràfics de la muntanya.

El recorregut comença pel camí que hi ha a l’esquerra del pla de les Taràntules. Veureu un rètol de fusta que assenyala la direcció de Sant Miquel. Haureu de seguir el camí  al pla de Sant Miquel o dels Soldats. 

En aquest punt conflueixen tres camins: el que porta a Collbató, el de la Cova i el de Sant Miquel. Seguireu aquest últim i després de caminar 15 minuts s’arriba a l’ermita de Sant Miquel. Descansareu una estona donant un cop d’ull a l’entorn i a l’ermita. Seguint el camí, a cinc minuts de caminar, hi ha un desviament a la dreta que porta a la creu de Sant Miquel.

Des de la creu es gaudeix d’una bona vista panoràmica del Monestir. Tornant al camí principal  continuareu  baixant fins arribar al peu del funicular de Sant Joan. Aquí es pot dir que l’excursió s’ha acabat.

A partir del  Pla de les Taràntules el recorregut  no para de baixar, per aquest motiu podreu fer-lo acompanyats de tots el membres de la família. La durada aproximada del recorregut és d’uns 90 minuts.

Després de dinar no deixeu de visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i si encara disposeu de  temps feu una visita al Museu. És un recinte excel·lent inaugurat l’any 1996. Consta de sis espais clarament definits on es poden admirar valuoses obres d’art, des de la més antiga, un sarcòfag egipci del segle XXII a C, a la més actual, una escultura de Josep M. Subirats de l’any 2001. També trobareu una extensa col·lecció d’orfebreria, pintures dels s. XIII  al  XVII, i dels s. XIX al XX, entre les que destaquen obres de Santiago Rusiñol, de Cases, de Nonell, de Picasso, de Dalí, etc.

Gastronomia i Restaurants:

Per dinar a Montserrat hi ha moltes opcions. Destaca el restaurant que està davant l’estació del tren cremallera, sota la plaça de l'Abat Oliva. És un Self Service on trobareu els plats habituals en aquests restaurants: amanides, macarrons, botifarra amb mongetes, carns rostides i a la planxa, guarnicions, begudes i cafè.

Enllaços:

www.abadiamontserrat.net

www.parcsdecatalunya.net




dimecres, 14 de setembre de 2022

SANT PERE DE TORELLÓ - SANTUARI DE BELLMUNT


De Barcelona: 
A 89 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu

atents a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com Arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 que va de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu a Vic.

Un cop passat Vic i sense deixar la carretera C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. A uns 5 Km de Sant Hipòlit  direcció cap a Ripoll, hi ha un desviament a la dreta que porta a Torelló.

Entrant a Torelló cal fixar-se bé en els indicadors que porten a Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. Un cop arribat al poble de Sant Pere, i continuant pel carrer principal, trobareu en el segon o tercer carrer i a la vostra esquerra un rètol indicador  que hi diu cementiri. Deixareu el cementiri a la dreta i s'ha de continuar per una carretera de paviment una mica deficient que  porta al  Santuari de Bellmunt.

Història i Visita:

Aquesta ruta es podria classificar com  una ruta d’altura. El santuari està a 1246 metres d’alçada. Algunes de les parts més lnteressants d'aquest recorregut són les diferents vistes panoràmiques que  es veuen a mesura que es puja al santuari.

Començareu a pujar per la carretera amb una mica de cura, ja que en el recorregut segur que trobareu més d’un ciclista. La primera parada la fareu a la capella de Sant Roc, petita construcció de pedra arrebossada amb morter de calç i pintada de color rogenc.

Seguireu pujant fins arribar a una petita esplanada dedicada a l'aparcament. En aquest lloc s'ha de deixar  el cotxe i començar a peu una petita excursió d’uns 10 minuts fins el cim de la muntanya. Aquí hi ha  un edifici on estan integrats la capella del santuari, un refugi i un restaurant.

Des de l’esplanada de l'aparcament surt una carretera molt estreta que porta directament al santuari, però està reservada únicament pels vehicles que portin persones incapacitades, pel servei del refugi o pel manteniment de les antenes de comunicació que hi ha en un petit turó al costat de l’esplanada del santuari.

La primera menció escrita de l’ermita de la Mare de Déu de Bellmunt data de principis de l’any 1200, suposadament construïda sobre les restes  del castell de Sa Reganyada. Molt ha plogut des de llavors i l’edifici del santuari ha sofert varies ampliacions i reformes.

Al llarg dels anys el conjunt arquitectònic ha patit moltes agressions, incendis, inclemències del temps com fortes tempestes i llamps, a causa d'estar situat a més de 1200 metres d’alçada. 

L’edifici on es troba l’ermita té dos nivells. En el primer, desprès de pujar per unes escales, hi trobareu un bar-restaurant que té servei d’esmorzars i dinars. Pujareu un altre tram d’escales i s'accedeix a una terrassa d’uns 30 metres quadrats, des d’on podreu admirar una de les panoràmiques més boniques dels Pirineus, la plana de Vic, el Lluçanès i les serres de  Puig D’estela, Puigsacalm, Santa Magdalena i Milany. 

A un dels extrems de la terrassa hi ha la porta d’accés a l’ermita de la Mare de Déu de Bellmunt, d’una decoració molt senzilla.

Després de visitar-la, podreu arribar-vos per un caminet costerut fins les antenes de comunicació, des d’on  podreu tenir una perspectiva més amplia del conjunt arquitectònic del santuari. 

Si després de la visita al santuari si encara us queda temps per l’hora de dinar, podríeu anar a Sant Vicenç de Torelló i visitar l’església romànica del poble, construïda a finals del segle XI. A la dreta de l’absis s’hi construí la torre del campanar, de base quadrada i tres pisos d’alçada.

Gastronomia:

La gastronomia de les terres de l’interior de Catalunya tenen totes un denominador comú de plats que incorporen la carn de porc i vedella com element principal. Cal destacar-ne alguns dels més típics: les galtes de porc guisades  o a la brasa, els peus de porc guisats amb bolets, la sopa de caldo i la carn d’olla, la vedella amb bolets, l’espatlla de xai al forn, taules d’embotits i amanides.

Postres casolanes i les postres de músic, a la majoria de les cartes.

Restaurants:

Com sempre, us recomano que encarregueu taula.

El Molí

Camí de Vilardell s/n

Tel. 93 859 05 53

Sant Viçens de Torelló

Fonda Vilaseca

Colònia de Vila-seca, 12

Tel. 93 859 11 25

Sant Viçens de Torelló



dimecres, 31 d’agost de 2022

MONESTIR DE PEDRALBES - BARCELONA


De Barcelona:
 A 0 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del Monestir de Pedralbes.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’avinguda de la Diagonal i seguir-la en direcció cap a Sant Just. A uns 500 metres després de les torres de La Caixa  trobareu la plaça de Pius XII. A l’esquerra hi ha l’hotel Princesa Sofia i a la dreta l’Avinguda de Pedralbes.

Caldrà desviar-vos a la dreta per agafar l’Avinguda de Pedralbes en direcció nord fins arribar al final de l’avinguda. En aquest punt divisareu enfront les parets del monestir. A partir d’aquest moment cal començar a trobar aparcament pel vehicle.

Història:

El monestir va ser fundat l’any 1326 per la reina Elisenda de Montcada amb el suport del seu marit el rei Jaume II el Just. Es construí amb la finalitat de que la reina hi passes la resta dels seus dies després de la mort del seu marit, ja que l’edat i la precària salut del monarca preveien un desenllaç proper.

El monestir es va inaugurar el 3 de maig de 1327 amb una missa solemne. Una reduïda comunitat de monges clarisses provinents del convent de Sant Antoni de Barcelona estava al càrrec del manteniment del monestir, la majoria d’elles eren filles de nobles.

La reina aconseguir diversos privilegis pel monestir a més de les terres pel manteniment de la comunitat. Gràcies a un d’aquests privilegis el monestir quedava sota la protecció de la ciutat per mediació del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

A tocar del monestir la reina va fer construir un palau, lloc on hi va residir des de la mort del rei, l’any 1237, fins a la seva mort, l’any 1364. La reina Elisenda deixà escrit en el seu testament que el palau fora derruït a la seva mort.

Al llarg dels segles el monestir ha passat per diverses penúries i esdeveniments polítics fins que va arribar la desamortització de Mendizabal de 1835. Després de la crema de convents a Barcelona, les monges van fugir i no tornaren al monestir fins al cap de tres anys.

Gràcies a que el monestir no quedà afectat pels aldarulls de la desamortització, es va poder mantenir en bones condicions el conjunt monàstic. A partir de 1949 una part del monestir fou oberta al públic. A finals de 1975 es construir un nou convent a l’antic hort, per poder incorporar totes les instal·lacions al Museu-monestir de Pedralbes.

Visita:

A la dreta de l’entrada al recinte monàstic, lloc on comprareu les entrades, hi ha la plaça del Monestir i a un dels costats hi trobareu l’accés a l’església. 

El conjunt arquitectònic del recinte és d’estil gòtic. L’església és de planta rectangular i d’una sola nau i entre els contraforts hi ha diverses capelles. El sostre està cobert per voltes de creueria. Al costat dret abans d’arribar a l’absis es troba la tomba de la reina Elisenda de Montcada. Aquesta tomba té dues cares, cada una amb diferent decoració artística. A la cara que dóna a l’església la reina està vestida amb roves de sobirana i a l’altra cara, que dóna al claustre, es presenta com a vídua i penitent. 

Uns dels elements a destacar de l’església són els tres cors, dos alts i un de baix, que eren utilitzats per la comunitat de les monges i pels frares franciscans que assistien espiritualment a la comunitat de les monges els quals vivien en un convent annex.

L’accés al recinte de la comunitat de les monges i a la vegada al claustre el fareu per una porta situada a un extrem del punt d’informació.

El claustre està considerat un dels recintes més gran i important del gòtic català. Té tres pisos d’alçada i diverses cel·les on es retiraven les monges pel seu recolliment.

Després d’accedir  al claustre haureu de girar a la dreta per iniciar la visita al recinte. A  pocs metres trobareu la capella de Sant Mique


l. Les pintures són obra de Ferrer Bassa considerat el  Giotto català. En aquesta obra es poden apreciar les influències de l’estil Italo-gòtic a les pintures de la mort i passió de Jesús, a la de la caritat, etc.

A la sortida de la capella de Sant Miquel trobareu a la dreta el sepulcre de la reina Elisenda, la sala capitular, la cuina i altres dependències que podreu seguir gràcies a l’audio-guia que es lloga a l’entrada.

Gastronomia:

La proximitat al centre urbà de Barcelona fa que no us recomani un tipus determinat de cuina o de menjar, ja que podreu triar entre les cuines de mercat, menjar rapit, exòtic o internacional.

Restaurants:

???

Enllaços: