De Barcelona: A 101 Km.
Punt de trobada:
La trobada d'avui amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos a La Jonquera per l’autopista AP-7. La deixareu a la sortida 32, un quilòmetre després de l’àrea de servei on us haureu trobat amb els amics. Cal seguir per la carretera comarcal C-35 que porta a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Actualment aquesta autovia està en molt bon estat. Passareu per Llagostera i enllaçareu amb la C-31 destí Palamós. A l’alçada de Santa Cristina d’Aro, trobareu un desviament a la dreta que empalma amb la carretera comarcal C-65 que us portarà directament a Sant Feliu de Guíxols.
Història:
El poble de Sant Feliu de Guíxols és l’últim poble de la comarca del Baix Empordà el qual està situat a la costa. Està resguardat per la badia del mateix nom i protegit al sud per la muntanya de Sant Elm i al nord pel turó del Molí.
Les primeres dades que es tenen d’un nucli de població a l’entorn de Sant Feliu són del segle V a.C. Es tracta d’un poblat Iber situat a la Punta del Guíxols, petit promontori que divideix la badia en dues parts. A partir d’aquest moment diverssos pobladors passaren per Sant Feliu, incloent-hi els romans. Poc a poc els pobladors de la zona baixaren a la plana per instal·lar-se entre la Riera de les Comes i la Riera de Tueda.
No va ser fins l’any 940 quan s’inicià la construcció del Monestir Benedictí de Sant Feliu a l’altre costat de la riera de la Coma, sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà.
A partir d’aquest moment començà una època de bonança i creixement a la comarca. Al llarg dels temps el monestir va veure augmentades les possessions gràcies a les donacions de terres per part dels diferents comtes com: en Ramon Borrell i enRamon Berenguer III, motiu per el qual es crearen disputes entre els monestirs de la zona.
Per poder defensar-se dels freqüents atacs dels sarraïns, dirigits per Almanzor, dels francs i a la vegada de la pròpia gent del poble, per les males relacions que hi havia entre ells, l'abat del monestir demanà a Pere I poder construir una fortificació.
Passaren els anys i les relacions entre la població de la vila i el monestir tornaren a passar per una etapa de concòrdia, moment en que l'abat Gerald concedí la llicència per construir unes drassanes, que a la llarga donaren un important rendiment econòmic a la vila.
El fet de tenir unes importants drassanes i un monestir molt influent, va fer que Sant Feliu de Guíxols participés activament amb 179 homes en la conquesta de l’illa de Mallorca i també en les expansions territorials iniciades pel rei Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.
En els successius segles la vila va anar creixent fora de les muralles del monestir i en direcció a la riera de Tueda, on construïren un nou hospital i una església al sector de Sant Amanç. Diferents episodis bèl·lics colpejaren novament la vila. Un d'ells va ser l’atac del rei Felip IV a la flota catalana quan s’estava reunint per auxiliar a Barcelona en la guerra dels segadors.
Durant els segles XVIII i XIX la vila de Sant Feliu de Guíxols evolucionà amb força arribant a ser la segona ciutat de la província de Girona amb més de 5000 habitants. Posteriorment la descoberta de l’aplicació del suro per la fabricació de taps, creà una nova indústria i desenvolupament comercial. A mitjans del segle XX Sant Feliu s’enganxà al tren de la indústria turística i nous nuclis de població varen aparèixer als voltants de l'antic, en forma d'urbanitzacions. A la vegada augmentava l’activitat portuària creant-se un port esportiu.
Visita:
La visita a Sant Feliu de Guíxols comença pel monestir. El primer que trobareu, isolat en front del conjunt arquitectònic del monestir, és la Porta de Sant Benet, d’estil barroc, que fou al seu temps l’entrada al recinte del monestir.
Amb el pas dels anys l’abadia ha patit molts canvis estructurals i successives ampliacions. L’any 1931 en una de les restauracions del monestir, descobriren la famosa Porta Ferrada, d’estil preromànic. Es tracta d’un troç de claustre construït al segle IX. D’altres diuen que és la façana d’un palau del governador civil carolingi o d’un abat. La part baixa de la façana està formada per tres arcs de ferradura seguint la moda islàmica de l’època. En el primer pis hi ha tres arcs de ferradura triple i capitells llombards.
Arquitectònicament l’església és d’origen romànic. La volta de canó arriba fins el transsepte. En aquest punt l’estil passa a ser gòtic i inclou tres absis. La façana principal és d’estil romànic i a cada costat es troben dues torres de defensa del mateix estil, una quadrada i l’altra semicircular, anomenades la torre del Com i la torre del Fum. Després de la desamortització de Mendizábal de 1835 l’església del monestir va passar a ser l’església parroquial del poble.
Caldrà entretenir-vos una mica a l'hora de fer la visita de l’església. No deixeu de contemplar les diferents capelles que hi ha al voltant de la nau central. Mereixen especial atenció la capella del baptisteri, la de la Mare de Déu dels Angels i la de l’òrgan.
Ara continuareu per la resta dels edificis del monestir, on hi ha instal·lat el museu d’Història de la Ciutat, amb una extensa col·lecció de maquinària i objectes relacionats amb la indústria del suro.
Acabada la visita al monestir cal fer una passejada pels diferents carrers de la vila. Enfront de la porta de Sant Benet trobareu el carrer de l’Hospital. A pocs metres, a l’esquerra, hi ha l’antic hospital. Més endavant, a la dreta, hi ha la Rambla d'Antoni Vidal. És un carrer ample amb arbrat central i amb botigues, bars, cafeteries i terrasses als dos costats. No deixeu de passar-vos per la Plaça del Mercat, on cada diumenge al matí hi ha el clàssic mercat de fruites, verdures i roba.
Després de descobrir els carrers de l'interior del poble, us podeu arribar al Passeig del Mar. Aquesta via fou oberta l’any 1833 per comunicar el monestir i la ciutat vella amb la Platja Ganxona. L’estètica és la d’un passeig arbrat on, poc a poc, les cases de pescadors varen ser substituïdes per cases senyorials dels rics industrials del ram del suro i dels indianos.
Al numero 40 del Passeig del Mar i trobareu la Casa Parxot. Fou construïda entre els anys 1917 i 1920, per l’arquitecte Albert Joan i Torner. A la part alta de l’edifici hi ha un magnífic mural de ceràmica amb un rellotge de sol. A l’actualitat acull la Cambra de Comerç Industria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols. L’altre edifici interessant de veure és el Casino dels Nois o Casino “La Constància” situat en un edifici modernista mossàrab. També podríeu visitar l’edifici de l’Ajuntament, construït l’any 1547, d’estil gòtic tardà. Per acabar, podríeu visitar l’edifici de l’antiga estació de tren que unia Sant Feliu i Girona o l’Ermita de Sant Elm, situada en un turó que té una magnífica vista panoràmica de les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar
Gastronomia:
Gràcies a la privilegiada situació de Sant Feliu de Guíxols en el litoral de la Costa Brava, a la seva gastronomia se l'hi pot donar el qualificatiu de Mediterrània i Marinera.
Els restaurants de la zona ofereixen una gran varietat de plats preparats amb el peix de la Costa Brava com: el suquet i la sopa de peix, musclos al vapor, arròs a la cassola, calamars farcits, pollastre amb escamarlans etc.
No es pot deixar de banda la típica cuina catalana amb les graellades de carn, escalivades, pa torrat amb tomàquet i les esquisides postres elabodes amb la poma i la pera pròpies de la zona.
Restaurants:
L'oferta gastronòmica de Sant Feliu és tan amplia que quasi no m'atreveixo a recomanar-vos-en cap, però posats a parlar-ne vos en recomanaré un:
Cau del Pescador, especialitats amb peix.
Carrer Sant Domènec, 11
Tel. 972 32 40 52
Enllaços:
www.baixemporda-costabrava.org