CADAQÉS I PORT LLIGAT

De Barcelona: A 160 Km.

Punt de trobada:

Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha  un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.

Arribant a Roses, trobareu una rotonda on hi ha un desviament que porta a Cadaqués per la carretera GI-614. Després de fer uns 16 quilòmetres s'arriba a Cadaqués.

Per poder fer una passejada pel poble, cal que deixeu el cotxe a l’aparcament municipal que hi ha a l’entrada de Cadaqués. Està a la dreta de la rotonda que trobareu a l'entrar  a la vila.

Per anar a Port Lligat i Cap de Creus haureu de tornar a la rotonda que heu trobat a  l'entrada del poble i continuar pel desviament de la dreta. Sols haureu de  seguir els indicadors que es troben al llarg del recorregut. No hi ha  pèrdua.

Història:

A l'Alt Empordà i a la costa oriental del Parc Natural del Cap de Creus es troba el massís rocallós del Cap de Norfeu i el Cap de Creus. Just en el bell mig d'aquests accidents geogràfics hi ha la Badia de Cadaqués. Al fons de la badia i resguardat de la tramuntana  està assentat el poble mariner del mateix nom.

A causa de les altes muntanyes que rodegen la vila i les dificultats d’accedir per terra a les planes de l’Alt Empordà, l'únic medi de comunicació amb la resta dels pobles de la comarca fins finals del segle XIX, eren les rutes marítimes.

A principis del segle XX, Cadaqués començà a ser conegut arreu gràcies a dos factors determinants. El primer va ser l'obertura de la comunicació per terra amb la resta del territori, facilitant l’arribada del turisme d’estiueig. L’altre factor fou l’establiment del pintor Salvador Dalí a Port Lligat i les relacions artístiques d’aquest amb els pintors de l’època. La primera dada que es té del poble de Cadaqués és la d'un document escrit de l'any 1000 en el qual consta l'existència d'una petita vila fortificada. A l’actualitat sols en queda un portal d’arc rebaixat i un Baluard on està instal·lat l’Ajuntament.

Visita:

Aquesta ruta consta de tres parts. Al matí podreu fer la primera, que serà la visita al casc antic del poble de Cadaqués. La segona visita serà a Port Lligat, heu d'intentar fer-la a la tarda a primera hora i la tercera visita serà el Cap de Creus, des d'on podreu gaudir de la posta de sol.

Després de deixar el cotxe a l’aparcament municipal, cal iniciar el recorregut per un carrer amb molta pujada, anomenat carrer Guillem de Bruguera, que està just enfront de la sortida de l’aparcament. Deixareu a la vostra esquerra alguns carrerons, un d’ells porta al museu. A pocs metres trobareu el carrer Portal d’Amunt que us durà directes a l’església.

En el punt més alt del nucli antic hi ha l’església de Santa Maria. És un edifici d’una sola nau que té un afegit, a la part esquerra, d’un absis amb una capella dedicada al Sant Crist. El conjunt arquitectònic és d’estil gòtic tardà. Varen començar a construir-lo a mitjans del segle XVI i es va acabar el segle XVIII.

A l'interior, i encapçalant l’altar principal, es troba un magnífic retaule barroc de fusta daurada amb pa d’or, possiblement el  més important de l’Alt Empordà. Les capelles laterals, també d’estil barroc, lliguen perfectament amb la riquesa de l’altar principal.

Procureu passar una bona estona admirant les meravelles esculturals de l’interior de Santa Maria. Acabada la visita a l'església és moment de seguir el recorregut pels carrers i carrerons del nucli antic on la Bouganvillea és la reina de les plantes a les façanes de les cases.

Carrerons estrets i costeruts, cases d’estretes façanes pintades de color blanc i petites botigues de records, de roba i restaurants, fan del nucli antic un racó encantador. Cal aprofitar la passejada per la façana marítima de Cadaqués per decidir el restaurant on voldreu anar a dinar. L'oferta gastronòmica és molt amplia.

A la tarda i després de ben dinats us dirigireu a Port Lligat per visitar la Casa Museu de Salvador Dalí. Però abans he d’explicar-vos que haureu de concertar dia i hora de la visita. Per això haureu de contactar prèviament per correu electrònic amb la Casa - Museu a la següent adreça pllgrups@dali-estate.org. Tal com està programada aquesta l’excursió procureu demanar-la per primera hora de la tarda i així us donarà temps per visitar el Parc Natural del Cap de Creus i fer unes magnífiques fotos amb la fantàstica llum de mitja tarda. 

També us recomano que truqueu al telèfon 972 25 10 15 un dia abans d'anar a Port Lligat i confirmar l’hora de la visita guiada. 

Bé, després d’aquesta petita explicació del sistema operatiu per concertar la visita a la Casa-Museu de Salvador Dalí, començaré per explicar-vos d'una forma resumida el recorregut de la mateixa.

La casa està formada per un conjunt de barraques de pescadors comprades en diverses etapes i afegides a la primera amb diferents ampliacions. D’aquí ve el desgavell de diferents nivells dins del recinte arquitectònic de la casa i dels jardins.

L’accés a la casa el fareu per una porta situada a la façana  nord de l’edifici al final d’una escala de 8 graons. Entrareu  directament al rebedor i un impressionant ós blanc de quasi dos metres d’alçada us donarà la benvinguda. L'extravagància decorativa del petit recinte dóna una idea inicial de la personalitat de l'artista i de la seva dona.

La visita continua pel menjador, la biblioteca, el taller de pintura, els dormitoris, la sala de reunions amb els amics i els jardins. Puc assegurar-vos que la visita a la Casa -Museu de Salvador Dalí no us deixarà indiferents. Un cop feta aquesta visita cultural podreu fer una curta passejada pels voltants de la Cala de Port Lligat.

Ara li toca el torn al Cap de Creus. Refareu el camí d’accés a Port Lligat i just en la cruïlla del  desviament que us ha  portat fins aquí trobareu un rètol amb la direcció del Cap de Creus.

Després de fer uns 8 quilòmetres per una carretera estreta, però en bon estat, arribareu al cim del turó del Cap de Creus. L’estructura del far domina el paisatge. A la part baixa de l’edifici trobareu un bar orientat al sud que disposa d’una magnifica terrassa on  poder gaudir d’un refresc i d’un paisatge únic.

Estic convençut que després de fer unes magnífiques fotos, passar-vos una bona estona gaudint de la posta de sol i de les espectaculars formes de la costa del Cap de Creus, tornareu al vostre punt de partida amb les piles recarregades per una bona temporada.

Gastronomia:

Com arreu de la Costa Brava la gastronomia és molt amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades o els  arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.

Per tant no puc recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat anteriorment, quan feu la visita al nucli antic de Cadaqués no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.

Restaurants:

??????????????

Enllaços:

www.cadaques.org

CASTELL DE VERDÚ

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha,  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega deixareu l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres i a la dreta us quedarà una gasolinera de Campsa. Haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera. 

Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser La Via Lacetània. Haureu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda, deixeu-la per la tercera sortida que és el carrer de la Verge de Montserrat i al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona. 

A uns 4 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà i Verdú. Haureu de seguir els indicadors que us portaran al poble de Verdú. Arribant al poble mireu de trobar aparcament a la Plaça Major, lloc on hi ha l’Ajuntament.

Història:

La història de Verdú ve de ben antic. Al seu voltant s’han trobat restes del poblat iber dels Estinclells que fou construït dalt d’un petit promontori que ocupava una superfície  de 2.960 m2. També s’hi han trobat restes romanes i medievals.

La població va ser conquerida als sarraïns per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a l’any 1056. Aquest cedí a Arnau Company i a la seva família la castlania de Verdú, que la mantingueren durant 200 anys.

Berenguer Arnau d’Anglesola tingué 4 fills: Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Aquesta última, Berenguera, va obtenir el senyoriu de Verdú com a dot de casament amb Guillem II de Cervera. A l’any 1184 Berenguera d’Anglesola va atorgar la carta de població i els terrenys per construir el poble al voltant del castell amb la condició de que els habitants havien de construir les muralles, les torres i els portals de la nova vila amb repobladors procedents de diverses zones.

Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, ha passat a la història com el personatge que va hipotecar el castell amb totes les terres i pertinences del poble de Verdú per fer una creuada a Jerusalem. Els diners els obtingué del Monestir de Poblet. Al no poder retornar els diners, a l’any 1227 es va fer l’escriptura de venda a favor del Monestir. La baronia de Poblet en va ser la propietària fins el 1835 quan la desamortització de Mendizàbal.

Durant l’any 1358 el rei Pere III el Cerimoniós concedí al poble de Verdú el privilegi del dret a Fira. Era una fira d’animals de peu rodó que es celebrava per Sant Marc i tenia una durada de deu dies. Dins del marc de la disposició reial el rei Pere III el cerimoniós, concedia a la localitat  la gràcia de organitzar un mercat setmanal cada dimecres.

Verdú es convertí en la fira més important de la comarca d’animals de peu rodó, bestiar de llana i bovins. La fira deixar d’existir a mitjans dels anys 60 del segle XX.

Visita:

El més recomanable per conèixer el poble de Verdú és fer uns visita guiada, aquesta us permetrà veure el castell, l’església parroquial de Santa Maria i el Santuari de Sant Pere Claver. La reserva l’heu de fer a:

Oficina de turisme de Verdú, 

Tel. 973 34 72 16

Turisme@verdu.cat

La visita guiada comença al pati d’armes del castell i seguidament es passa per una bodega de grans dimensions, la sala inferior i la sala intermitja destinada als estables i a magatzem. També es visita la sala notable coneguda com la sala de l’Abad Copons i la torre de l’homenatge restaurada per l’Ajuntament l’any 1988.

Acabat el recorregut pel castell el següent pas serà l’accés a l’església de Santa Maria, datada a finals dels segle XII. El conjunt decoratiu és molt auster seguint les normes de l’Orde del Císter. Inicialment estava formada per una sola nau de dimensions reduïdes, però el creixement de la població, gràcies als mercats setmanals, obligà l’ampliació de l’església amb dues noves naus. La nau central amb una volta de canó apuntada i les dues laterals amb volta de creueria.

A partir del segle XV fins a primers del 2004 els canvis estructurals són notoris i també els decoratius com les pintures que actualment decoren l’altar major, fetes als anys 1955 i 1956 pel pintor targarí Jaume Minguell. L’última actuació decorativa ha estat la instal·lació de vitralls dedicats a Sant Pere Claver, Sant Flavià i Sant Hipòlit.

A continuació la visita guiada segueix pel Santuari de Sant Pere Claver. Després d’aquesta última parada els serveis del guia s’han acabat.

Us recomano fer una passejada per les diverses botigues de ceràmica típica de Verdú.

Gastronomia:

La gastronomia de la comarca de l’Urgell està lligada als productes de la zona tan agrícoles com agràries i ramaderes com: la Cassola de Tros, estofats, carns a brasa, embotits, la coca de recapte o els panadons.

De postres tots els derivats de la mel, melmelades i les típiques orelletes. Sense deixar de banda els clàssics gelats.

Restaurants:

El Terrisser

Carrer Jesus,2

Tel. 973 34 70 94

Verdú - Lleida

Enllaços:

L'ESTARTIT I LES ILLES MEDES

De Barcelona: A 133 km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 al  Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Passat la ciutat de Girona haureu de deixar l’autopista per la sortida 6 i agafar l’autovia C-66 direcció  cap a La Bisbal.

Passareu per Celrà, Bordils i Flaçà. A uns 6 quilòmetres d’aquest últim poble hi ha un desviament a l’esquerra  que porta a Parlavà, Torroella de Montgrí i l’Estartit, punt i final del vostre destí.

Per agafar un dels vaixells amb fons de vidre que porten a les illes Medes, haureu de dirigir-vos al final del passeig marítim en direcció nord. A tocar de l’escullera hi  trobareu el punt on surten les embarcacions que fan el circuit de les illes Medes. Una de les empreses que està més preparada és la Nautilus. Els seus vaixells estan pintats de color groc i les quilles dels catamarans que formen la flota estan preparades per gaudir d’un bon espectacle.

Història:

Entre l’Empordà i l’Empordanet hi ha el massís del Montgrí. És un conjunt de tres muntanyes d’una alçada màxima de 146 metres, perpendicular a la costa. A la plana, envoltant el massís,  hi trobareu els  pobles de l’Escala, Bellcaire d’Empordà, Ullà i Torroella de Montgrí. A la costa, i a la part sud, entre el massís i la desembocadura del riu Ter hi ha  el centre mariner i turístic de l’Estartit.

La història de l’Estartit està lligada a la de Torroella de Montgrí i per tant començaré per donar-vos una curta explicació de la història d'aquesta zona.

En el Massís del Montgrí hi ha el jaciment arqueològic més antic de l’Empordà. Es tracta de la Cova de Cau del Duc, una cova habitada ara fa uns 300.000 anys. Els personatges que habitaven el Massís eren dels anomenats Homus Erectus. La seva activitat era bàsicament caçadora i recol·lectora. Aprofitaven la cova per guarir-se dels animals salvatges.

En aquesta època el Massís de Montgrí estava rodejat per grans extensions d’aiguamolls inundats per les aigües dels rius Ter i Daró. Tot i que la plana no tenia condicions d'habitabilitat, algunes comunitats es començaren a instal·lar en els diferents turons que oferia la geografia de les zones humides.

Un dels assentaments més important és el de la Fonolleda on teòricament, els entesos,  situen el primer nucli urbà estable trobat a l’Empordà. 

Posteriorment alguns grups d'ibers s'establiren a la zona els quals, segons sembla, negociaven amb pobles de la ribera mediterrània. De cop i volta l’estructura social canvia radicalment amb l’arribada dels romans. Aquests, enlluernats per les grans possibilitats de cultiu que oferien les terres, decidiren establir-s'hi i començarem a aparèixer les grans vil·les o hisendes. Començà així l’exportació de productes agrícoles a les grans ciutats i a la metròpolis romana.

Al llarg de segles la zona passà per diferents etapes de prosperitat i decadència, fins que a finals del segle VIII i principis del segle IX, començaren a aparèixer la majoria d'assentaments urbans en el Baix Empordà. Però no fou fins l’any 888 que Torroella va ser esmentada en un document escrit, on apareixia un litigi per unes terres entre el bisbe de Girona i un propietari d’ascendència romana anomenat Adiscus.

En aquesta època, diversos assentaments de pescadors s’instal·laren a la costa de l’Estartit, creant un nucli de població dunes 20 cases. A partir d’aquest moment començà el desenvolupament  d’un nucli urbà, que a mitjans del segle XX s’incorporà al bum turístic de la Costa Brava.

Visita:

La veritable visita o aventura d’aquesta excursió començarà en el moment d’embarcar en un dels vaixells de Nautilus. Després d’uns 15 minuts de navegació arribareu a les illes Medes. Localitzat el punt d’amarratge que les diferents companyes de navegació tenen assignat a les illes, baixareu per torns a la quilla de l’embarcació, on un conjunt de seients col·locats a dreta, a esquerra i enfront d’un gran vidre, us permetrà gaudir uns minuts del magnífic espectacle del fons del mar, en un entorn declarat Parc Natural Protegit de les illes Medes.

No puc explicar-vos l’estranya  sensació d’estar submergit i rodejat d’aigua, admirant uns fons marins plens d’algues Posidònies i envoltats d’una gran quantitat de peixos de diferents espècies com:  serrans, orades, salpes, senyoretes, eriçons de mar i, amb una mica de sort, algun nero o algun congre. Per tant haureu d’experimentar-ho  vosaltres  mateixos. Sort i a gaudir de l’espectacle!  

Gastronomia:

A la majoria de pobles de la costa el producte per excel·lència és el peix. Podreu gaudir-ne en sopes, graellades, mariscades, arrossos de tot tipus i el conegut mar i muntanya (suquet de llagosta i pollastre).

El restaurant recomanat per aquesta sortida està situat en un primer pis d’un edifici que trobareu a pocs metres de l’embarcador del Nautilus. Ofereix un menú i una carta molt extensa i una magnifica vista panoràmica de l’Estartit.

Restaurants:

El Volantí

Cap de la Barra, 1

Tel. 972 75 07 12

Enllaços:

www.costabrava.org

CASTELL DE TALAMANCA

De Barcelona: A 75 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà  l’àrea de servei de Montserrat, situada a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa, entre les sortides 33 i 41.

Com arribar-hi:

Per arribar a Talamanca haureu de localitzar l’autovia C-48 en direcció a Terrassa. Passada la sortida nord de Terrassa empalmareu amb l’autopista C-16, sense deixar-la passareu per l’àrea de servei de Montserrat i el peatge.

Cal deixar l’autopista per la sortida 54 (Sant Fruitós i Navarcles). A la sortida trobareu una cruïlla amb la carretera N-141c, haure de girar a l’esquerra i dirigir-vos al poble de Navarcles.

Quan entreu al poble de Navarcles haureu d’estar atents als indicadors que porten al poble de Talamanca per la carretera BV-1221.

Arribant al poble de Talamanca el primer que trobareu és el castell amb seva torre circular. L’entrada al castell està per sobre d’un mur d’uns quatre metres a la que s’accedeix per unes escales.

Història:

Les primeres dades escrites que tenim del Castell de Talamanca son de l’any 967, quan el compte Sala, fundador de San Benet de Bages, donar terres a la propietat del castell.

Sobre l’any 1086 el castell, propietat del comtat de Cardona, és novament esmentat dins del testament del vescompte de Cardona Ramon Folc. A principis del segle XII el castell passar a ser propietat dels Talamanca, sen un dels primers propietaris en Bernat de Talamanca.

En els successius segles el castell de Talamanca passar per mans de diversos propietaris fins arribar a la seva implicació a la guerra de successió del 1714. El 14 d’agost de 1714 el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Bergós, que aleshores era el comandant en cap de l’exèrcit català, utilitzar el castell de Talamanca com a centre d’operacions contra l’exèrcit borbònic, aquest tenia el centre de comandament a la masia de la Musarra situada enfront del castell i a l’altre costat de la riera de Talamanca.

Per la seva  situació geogràfica el castell  tenia una gran importància estratègica per poder controlar a l’enemic i la fàcil comunicació amb els pobles de la zona. Fou precisament a la vall situada entre el castell, la riera de Talamanca i la masia de la Musarra on s’inicià la batalla contra les tropes del rei Felip V, malgrat que el terreny és molt abrupte i costerut les tropes del marques del Poal foragitaren a l’enemic, encara que la diferencia d’efectius era considerable.

Com a conseqüència de la pèrdua de la Guerra de Successió i del Decret de Nova Planta, el rei Felip V, va ordenar derruir tots aquells castell i edificis que en un o altre moment de la guerra es destacaren per la seva oposició a les tropes borbòniques.

A finals del segle XVII, els marquesos de Castellvell, reconstruïren el castell com un casal fortificat utilitzant les pedres de l’antiga construcció, es conegut com a Casal dels Marquesos. Al 1976 una família basca de cognom Yoldi comprà el castell, a l’actualitat, gràcies a un acord entre la família propietària, l’Ajuntament i l’Associació d’Amics pel Desenvolupament de Talamanca el castell es pot visitar amb visita guiada.

Visita:

Arribant a Talamanca trobareu a la dreta i enfront del castell un reduït aparcament, a l’esquerra un carrer empedrat amb una suau pendent us portarà directament a la plaça de l’església. A partir d’aquest punt és aconsellable fer una passejada per carrerons del poble.

El nucli urbà no és gaire extens, possiblement amb uns ¾ d’hora de passejada podreu visitar tots el racons, no oblideu la maquina de retratar, la acorada conservació de les cases i carrers requereixen un bon reportatge fotogràfic.

Con ja he dit la visita al castell és guiada i té una durada aproximada d’uns 50 minuts. Les visites s’inicien a la porta del castell que trobareu a la façana que dona a la carretera. Per conèixer els horaris de visita cal entrar al web (www.talamanca.diba.es).

La visita al castell comença en un reduït pati, a l’esquerra visitareu el celler, és un espai d’uns 4x9 metres on les botes de vi ocupen el 50 % de l’espai, la resta s’utilitzava de rebost per els aliments. Dues finestres de reduïdes dimensions il·luminen l’estança.

Deixareu el celler i s’enfilen unes escales que porten a un gran pati on un grup de merlets defensen les terres de ponent, al centre una gran taula de pedra tapa l’accés a la cisterna del castell, molt a prop un pou amb bocana de pedra permet extreure l’aigua de la cisterna. El pati està rodejat per un conjunt d’edificis de planta baixa, un d’ells està preparat per a centre d’interpretació on us reproduiran un vídeo de la història del castell de 10 minuts de durada.

Seguidament pujareu per unes escales de pedra, molt estretes, protegides per un passamà de cadena que porten a la part alta de la muralla, a la base de la torre de defensa i a unes tombes antropomorfes. Des d’aquest punt de la muralla podreu veure el famós camp de batalla de la Guerra de Successió.

A continuació podreu pujar a la torre de defensa. Acabada la visita en aquesta plataforma baixareu de nou per les escales i us portaran a l’Era del castell. Aquest és el punt i final e la visita al castell, la sortida la fareu per la porta de llevant que dona directament al mirador de la Batalla de Talamanca.

Gastronomia:

La cuina de muntanya és denominador comú de totes les terres de l’interior de Catalunya. Les amanides, les carns a la brasa, els estofats de vedella o de porc, els canelons casolans, les esqueixades i escalivades, el pa amb tomàquet i els postres casolans omplen la majoria de les cartes dels restaurants.

Restaurants:

Cal Ros

Tel. 93 827 67 08

Talamanca

Les Voltes de Talamanca

93 827 69 32

Talamanca

Enllaços: