dimecres, 28 de febrer del 2024

AITONA - ARBRES EN FLOR

De Barcelona: A 192 Km.

Punt de trobada:

La sortida d’avui està pensada per fer-la a la primavera, entre el mes de març i primers d’abril, per poder gaudir de la floració dels arbres fruiters a la comarca del Segrià i en concret de la zona entre els pobles de Torres de Segre, Soses, Aitona i Seròs

Avui a conseqüència de la distància existent fins el punt de destí haureu de matinar.

El lloc de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge deixareu  l’autovia per la sortida 532 per dirigir-vos a la Panadella on es pot fer un bon esmorzar.

Després d’esmorzar cal seguir per l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida i deixareu la via ràpida per la sortida 447 (Soses-Seròs-Torres de Segre). Quan arribeu a la rotonda cal seguir els indicadors que porten al poble de Seròs. Pel camí podreu admirar una magnífica diversitat de colors dins la gama del rosa i el blanc.

Abans del poble de Seròs trobareu el poble de Aitona, aquí és on  comença la visita als camps dels fruiters. Quasi al final del poble trobareu a mà dreta el restaurant Can Joan. A uns 100 metres a la esquerra  hi ha un trencall que porta a Torres de Segre i al Camí del Riu. Haureu de prendre aquest desviament i a uns 500 metres la carretera passa per un pont d’un sol carril, sobre el riu Segre. A uns 100 metres del riu trobareu una cruïlla.

Haureu d’agafar el camí de l’esquerra que porta cap a Torres de Segre.

Història i Visita:

La comarca del Segrià juntament amb la de l’Alt Empordà són les dues comarques de Catalunya amb una major producció de fruita dolça. Com ja heu pogut esbrinar en el apartat anterior avui us parlaré de la comarca del Segrià.

No a tota la comarca es cultiva l’arbre fruiter, però a la part baixa i a la plana dels dos costats del riu Segre, des de Torres de Segre fins al poble de la Granja d’Escarp hi ha una de les zones més prolífiques en aquest tipus de cultiu.

Per la seva situació geogràfica aquesta zona és on la fruita dolça dels perers, pomers i presseguers, maduren un parell de setmanes abans que en la plana de Lleida. Per aquest motiu, al ser aquesta fruita primerenca, la cotització en el mercat és una mica més alta.

Cada fruita i cada varietat té la seva maduració i si no ha passat res com: una gelada, una pedregada o una forta ventada, la fruita es cull abans de madurar, motiu pel qual els pagesos estan obligats a contractar gent per fer la collita.

Com he comentat en l’apartat de Com arribar-hi passat el pont sobre el riu Segre trobareu una cruïlla, haureu de girar a l’esquerra en direcció cap a Torres de Segre. Al llarg d’aquesta carretera anireu trobant diverses cruïlles la primera està a uns 300 metres a la dreta. És el moment de descobrir el camins que porten a l’interior de les plantacions i gaudir de la diversitat cromàtica de les flors dels arbres fruiters.

També podeu seguir per la carretera en direcció a Torres de Segre en aquest recorregut trobareu amb dos costats del recorregut hi trobareu extensos camps de fruiters. Després de fer un parell de quilòmetres per aquesta ruta podeu retornar a la cruïlla d’Aitona i girar a l’esquerra en direcció a Maials i Llardecans, a uns 800 metres trobareu un pont que passa per sobre del canal que alimenta la central elèctrica, en aquest punt l’espectacle de la plana amb els colors de la florida dels arbres fruiters és espectacular.

Aquesta sortida obliga a portar les bateries de les càmeres de fer fotos i els telèfons amb la màxima càrrega ja que  puc assegurar-vos que no us cansareu de fer instantànies de record.

El dinar el podeu fer al restaurant Cal Joan del poble d’Aitona. Tenen un menú de 18 € que està francament bé. Després de dinar es pot fer una visita a la plaça de l’Ajuntament i una passejada pel nucli antic del poble. 

A prop teniu el poble de Fraga que està a 20 quilòmetres d’Aitona. Fraga pertany a la província de Osca. La ciutat està formada per dos nuclis de població ben diferenciats als dos costat del riu Cinca. A la dreta el nucli antic i a l’esquerra el nou Fraga amb carrers amples i avingudes.

La ciutat de Fraga fou fundada pels musulmans i conquerida per Alfons I l’any 1148. Al 1182 Alfons II va cedir la propietat  a l’orde de l’Hospital. Posteriorment el rei Jaume I va lliurar la vila a la família Montcada molt influents a la zona.

A la part vella hi trobareu el castell que està restaurat. Encara que aquestes ruïnes les anomenen castell la realitat és que es tracten de les restes de l’església de Sant Miquel.  El van construir sobre les restes d’un castell medieval i aquest sobre les restes d’un assentament musulmà. Anteriorment hi havia hagut unes de  romanes i unes visigòtiques.

Gastronomia:

És la clàssica de les comarques de l’interior de Catalunya. Predominen els plats de moltes calories com: els canelons, l’esqueixada de bacallà amb romesco, el fricandó de vedella amb bolets, el cabrit al forn amb patates, les amanides de tot tipus, etc.

De postres les clàssiques. 

Restaurants:

Cal Joan

c/ Vint i Set de gener, 21

Tel. 973 794 362

Aitona

Enllaços:

www.fruiturisme.cat




dimecres, 21 de febrer del 2024

TREN DELS LLACS - LA POBLA DE SEGUR (Comarca del Pallars Jussà)

De Barcelona: A 164 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. En aquesta àrea podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per poder fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Un cop amb la panxa plena cal seguir el camí  en direcció cap a Lleida per la A-2. Passareu per les sortides de les poblacions de Cervera i Tàrrega. S’ha de deixar  l’autopista a la sortida 474 (Lleida Centre Ciutat per la LL-11) i seguir els rètols que porten a l’estació dels ferrocarril FF-Alta Velocitat i Centre Ciutat. 

Enfront de l’estació hi ha un aparcament subterrani de SABA

Història:

A primers del segle XX varen projectar una línia fèrria  que connectava  Lleida amb Saint Girons (Occitània). Però el projecte va quedar inacabat i sols va arribar a La Pobla de Segur. L’any 2005 la línia passa a ser propietat de la Generalitat. Després de realitzar la corresponent restauració de la línia i les unitats tractores el 2007 s’inaugurà el trajecte amb un servei regular de rodalies.

El tren que fa el trajecte turístic és un comboi de 1969, tan els quatre vagons com la màquina són d’aquella època. El trajecte passa per espectaculars paisatges i quatre embassaments, el de Camarasa, Sant Llorens, Cellers i Sant Antoni. En tot el trajecte passareu per 41 túnels i 31 ponts.

Al llarg del trajecte que té una durada aproximada d’unes dues hores gaudireu del paisatge i de la distracció a càrrec dels dos revisors del tren que van vestits amb una indumentària de l’època, però una mica pallassa.

A l’arribada a La Pobla de Segur comença la visita turística del poble. L’estació dels ferrocarrils està a uns 500 metres del nucli antic, per tant caldrà que us ho preneu en calma. Un cop passat el pont del riu Flamisell a uns 50 metres a l’esquerra trobareu una portalada que dóna accés al nucli antic.

Les primeres dades que es tenen sobre l’assentament anomenat Les Esplugues de Segur són  dels anys 976 i 978 on es referenciava aquest lloc com un nucli que dominava un ampli terme anomenat Segur, on l’economia de la zona era la ramaderia i la vinya. 

Visita:

Per aconseguir el màxim d’informació turística de La Poble la trobareu a La Oficina d’Informació i Turisme que hi ha  a uns 50 metres de l’estació dels ferrocarrils de la Generalitat en direcció a La Pobla.

L’accés a l’interior del barri vell podeu fer-lo pels dos portals encara existents: el d’Orteu i el de Parrau que donen accés al carrer Llorenç i Torres i al carrer Major. 

Acabada la visita al barri vell podeu anar a veure l’Ajuntament. Per anar-hi haureu de localitzar la Av Verdaguer i a uns 250 metres trobareu La Plaça de L’Ajuntament. Aquest estament està ubicat a la Casa Mauri un edifici modernista construït per l’arquitecte Ramón Mauri a l’any 1907.

També podeu fer una visita guiada a la fàbrica de licors Portet especialistes en la fabricació de Ratafia des de 1883. Està a tocar de l’església de la Mare de Déu de la Ribera a prop del nucli antic i a la carretera general N-260.

Darrera de l’estació del tren i de l’edifici d’informació i turisme hi ha l’Espai Raier que és un espai museïtzat on s’explica el desaparegut ofici de raier vinculat a la transformació de la fusta i al seu transport pel riu.

Després de dinar i fer una passejada pel que resta dels carrers del poble és hora de tornar a l’estació. De tornada a Lleida el tren fa una parada gastronòmica de 15 minuts a Balaguer. La parada consisteix amb un tast de coca de recapta. A la mateixa andana de l’estació hi ha instal·lat un conjunt de taules amb la coca preparada per degustar que a la vegada estarà regada amb aigua i refrescos.

Agafareu novament el tren i desprès d’uns 20 minuts de trajecte arribareu a l’estació de Lleida punt de partida de la sortida d’avui.

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. 

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Fa uns Anys

Carrer de la Font, 11

La Pobla de Segur

Tel. 973 66 01 60

Enllaços:

www.turismefgc.cat

En aquesta pagina trobareu horaris i preus del tren turístic.




dimecres, 14 de febrer del 2024

VALLS - Comarca de l'Alt Camp

De Barcelona: A 107 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona passat Vilafranca del Penedès.

Com arribar-hi:

Després de la trobada cal seguir per l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. A uns 3 quilòmetres trobareu, a la dreta, un desviament que empalma amb la AP-2 que porta a Lleida. Haureu de deixar l’autopista per la sortida 11 (Vila-Rodona / Valls). Solament cal seguir els indicadors que porten a Valls Centre fins arribar a la Plaça del Portal Nou.

Història:

Per la seva situació geogràfica la ciutat de Valls sempre ha estat lloc de pas entre les terres de la costa de Tarragona i les de l’interior. Per aquest motiu la zona ha estat habitada des de l’època prehistòrica passant pels ibers, romans i àrabs.

Però el naixement de la ciutat s’inicià en el segle XII quan els sarraïns foren expulsats de la Serra de Prades. Al 1210 el rei Pere el Catòlic va concedir la creació d’un mercat setmanal. Vint anys més tard la ciutat ja tenia les seves pròpies lleis (Ordenacions Municipals) unes de les més antigues de Catalunya.

El 1391 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Valls a l’Arquebisbe, que ja era propietari del Castell i de l’església de Sant Joan. En el segle XIV aquest configurar els límits de la ciutat construint les muralles al voltant del nucli antic.

Durant els segles XIV, XV i XVI la ciutat tingué un gran creixement convertint-se en la segona població més important del Camp de Tarragona. Durant aquests segles es construïren diverses i importants obres civils i l’església de Sant Joan.

Els successius segles l’economia de Valls quedà troncada per les diverses rebel·lions internes i guerres globals com: La guerra dels segadors, la guerra de Successió contra la invasió francesa i la guerra civil espanyola.

Però un dels fets que durant el segle XIX va colpejar més l’economia de Valls fou l’aparició de la fil·loxera que va afectar a la vinya, un dels apartats amb més influència econòmica. Malgrat aquest fet en les dues dècades del segle XIX l’inici de la recuperació econòmica s’inicià amb la instal·lació de diverses fàbriques a Valls, la creació del banc de Valls, el naixement de la Societat Agrícola, l’arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls i la construcció del campanar de Sant Joan.

Visita:

Després de deixar el vehicle per la zona de la plaça del Portal Nou podeu iniciar la visita per l’església de Sant Joan, situada a pocs metres de la plaça i al final del carrer de l’Església. És una església de planta rectangular d’una sola nau amb quatre capelles a cada costat. El cor està situat sobre la porta d’entrada i sota d’una gran rosassa de forma radial. La porta té elements renaixentistes envoltant un arc de mig punt.

L’absis està envoltat de un conjunt de vidrieres de colors que donen claror a la zona del retaule, el qual és de grans dimensions i està esculpit sobre una estructura de fusta. Un dels elements que caracteritzen  l’església de Sant Joan és el campanar, situat sobre la porta lateral de la nau central i que té una alçada de 74 metres. És el campanar més alt del territori.

Acabada la visita a Sant Joan podeu seguir pel carrer de La Cort. A uns 50 metres trobareu la Plaça del Blat que és una plaça porxada de petites dimensions on hi ha l’Ajuntament i és punt de trobada de les exhibicions castelleres de Valls.

La visita segueix pel carrer de La Cort fins arribar a una cruïlla on hi trobareu una font d’estructura metàl·lica i una pastisseria a la cantonada del carrer de La Peixateria. Si gireu a la dreta per aquest carrer arribareu a la Plaça de l’Oli que és de forma rectangular, és també porxada. A un costat del la plaça trobareu un comerç molt curiós que es diu “Magatzem del Vermut” on podeu entrar-hi  per comprar vermut de producció pròpia.

Després de visitar la plaça cal seguir el recorregut pel carrer de La Cort, eix comercial de la ciutat, fins arribar a la plaça anomenada Pati del Castell, però abans trobareu a l’esquerra l’Oficia de Turisme on us poden donar un mapa de la ciutat i retornar pels carrers del barri antic a la Plaça del Portal Nou per agafar el vehicle i anar al restaurant a fer una calçotada.

Per anar al restaurant recomanat d’aquesta sortida haureu de localitzar la carretera N-240 en direcció cap a Montblanc per el Coll de l’Illa. Després d’uns 6 quilòmetres arribareu a la part alta del coll. A l’esquerra hi ha el restaurant Les Espelmes. Recordeu que com sempre us recomano encarregar taula i més per fer una calçotada. 

Gastronomia:

La menja clàssica de la zona són els calçots acompanyats de la carn a la brasa, les mongetes, les carxofes, salses, etc..

No podem oblidar els cargols a la llauna, les escalivades, etc., i de postres la crema catalana.

Restaurants:

Les Espelmes

Crta. N-240 Km.28

Coll de Lilla (Valls-Montblanc)

Tel.977 60 10 42

CasaFelix

Ctra. N240 Km.17

Tel.977 60 13 50

Masia Bou

Ctra de Lleida Km. 21,5

Tel.977 60 04 27

Enllaços:





dimecres, 7 de febrer del 2024

MONTFERRI - SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT (Comarca de l'Alt Camp)

De Barcelona: A 90 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està situada a l'autopista AP-7 a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida. 

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Passareu pel peatge de  Martorell i haureu de seguir en direcció cap a Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 direcció Lleida. Passat el peatge del Vendrell s'ha de deixar l’autopista per la sortida 11.

Després d’un quilòmetre arribareu a la cruïlla amb la carretera C-51 que porta a Valls. Vosaltres us desviareu a l’esquerra, direcció al poble de Rodonyà. Aproximadament a 1,5 quilòmetres trobareu el poble de Vilardida. Atenció, aquí haureu de desviar-vos a la dreta i seguir per la carretera T-204 que porta directament, després de fer 2,5 quilòmetres, al poble de Montferri. 

Història:

Montferri és un petit poble de l’alt Camp, situat entre el poble de Bràfim i Rodenyà. Té una població de 159 habitants i una superfície de 19,22 km2. La història del poble ve de ben antic i haureu de remuntar-vos a l’època dels romans quan aquests ja explotaven les mines de ferro situades dins les terres del municipi.

Fins el 1917 el poble de Montferri es deia Puigtinyós. A partir d’aquest any el poble adoptà  el nom de Montferri  en record de les mines de ferro dels romans.

Des del segle X la història de Montferri passà per diferents  etapes on les terres del terme passaren a mans de diferents propietaris. A principis del segle XI Adalbert d’Albinyana, va fer donació de les terres del terme al Monestir de Sant Cugat del Vallès. Fou en aquestes dates quan va aparèixer per primera vegada el nom de Montferri en els escrits del Monestir. 

Posteriorment en l'any 1214 les terres foren propietat d’en Guilleume de Castellvell i en morir, les heretà el seu fill Guillem de Montcada. Aquest mor a la campanya de Mallorca i en el seu testament va cedir la propietat de les terres al monestir de Poblet i Santes Creus. En el 1230 començà un seguit de litigis entre els hereus, fins finals del 1284.

Durant els segles XV i XVI Puigtinyós passà per una florent etapa econòmica amb una important industria, la de la llana. A l’actualitat l’economia està basada en l’agricultura de secà, principalment amb cultius d’ametllers, avellaners, oliveres i vinyes. Gairebé tothom treballa les seves terres. També cal destacar les explotacions d’aviram i porcí. Dins del municipi es poden trobar un parell de bodegues on s’hi produeix Cava.

Visita:

La visita turística més important del municipi és la del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. La història començà a principis de la dècada dels anys 20 a Manresa, quan el jesuïta Daniel Maria Vives, nascut a Montferri, va decidir construir al seu poble un santuari a la Verge de Montserrat. El municipi l’hi cedí les terres i s'encarregà el projecte a l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador de l'Antoni Gaudí.

La col·locació de la primera pedra del Santuari va tenir lloc el novembre de 1925. Des del primer moment els habitants del territori col·laboraren activament en la construcció del temple, fabricant de forma artesana tots els elements constructius començant pels totxos de 30x15x5 cm, utilitzats en el conjunt de l’obra vista de l’edifici, tant a l’exterior con a l’interior, i acabant per les reixes de ferro forjat que tanquen l’accés del cambril de la Verge.

L’estructura exterior de l’edifici té forma de proa de vaixell i està orientada a la muntanya de Montserrat. La part superior del conjunt arquitectònic recorda el perfil de la muntanya. En el centre una agulla de 33 metres d’alçada està coronada per una creu de ferro de 500 quilos de pes. A la vegada la creu és giratòria i permet que sempre estigui orientada en la direcció del vent.

L’inici de la guerra civil espanyola i la posterior crisi econòmica, varen fer que les obres del santuari quedessin aturades durant molts anys. L’any 1985 s’iniciaren la restauració i continuació de les obres, però no va ser fins el 30 de Maig de 1999, quan s’inaugurà amb tota solemnitat el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a les terres de l’Alt Camp de Tarragona.

El Santuari està obert per visitar-lo tots els diumenges de 11,30 a 13,30 hores. Per assegurar-vos la visita és preferible que truqueu prèviament al Tel.  686 763 239.

Gastronomia:

Com quasi sempre la cuina de les comarques de l’interior està dominada pels plats clàssics elaborats amb productes de la zona: amanides, estofats i carns a la brasa, però en el cas de l’Alt Camp de Tarragona s'han d’afegir tres elements indispensables a les cartes dels restaurants, alguns condicionats a l’època de la collita, com són el Xató i els Calçots. No es pot oblidar el tercer element, el peix, cuinat amb una quantitat de receptes culinàries molt amplia.

Restaurants:

Al sud del poble de Montferri i a molt poca distancia del centre, trobareu el Castell de Rocamora. La primera menció escrita del Castell data de principis del segle XI. A l’actualitat és de propietat particular i està restaurat de fa poc temps. Les instal·lacions estan dedicades a restaurant. Val la pena quedar-s’hi a dinar.

Per encarregar taula haureu de trucar al Tel. 977 620 120. Bon profit!!

Enllaços:

www.montferri.altanet.org