*Alpens
*Lluça - Santa Maria de Lluça
ALPENS
De Barcelona: A 120 Km.Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres desprès del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers, Centelles, Tona i, sense deixar-la, seguireu fins a Vic.
Un cop passat Vic, i continuant per la carretera C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. Arribant a Sant Quirze de Besora entrareu al poble i al primer semàfor us desviareu a l’esquerra en direcció cap a Berga.
A 8 quilòmetres de Sant Quirze trobareu el Collet de Sant Agustí on hi ha una cruïlla de carreteres. La de l’esquerra us portarà a Perafita i al Santuari dels Munts. La carretera de la dreta us portarà al poble d'Alpens i a Berga.
Després de 7 quilòmetres per una estreta carretera, però en molt bon estat, arribareu al poble d’Alpens.
Per arribar al santuari de la Mare de Déu dels Munts haureu de retornar a la cruïlla a partir de la qual podreu dirigir-vos al poble de Perafita i a Prats de Lluçanès. Aproximadament a 1 quilòmetre d'aquest cruïlla trobareu un desviament a l'esquerra. Després de fer 2 quilòmetres arribareu al santuari.
Història:
Al s.XI tot el terme municipal d’Alpens pertanyia al castell de la Guàrdia, situat a la Serra de Sovelles, a tocar del santuari de Santa Margarida. El terme estava format per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i de Sant Pere de Serrallonga.
A finals d’aquest segle el noble Folc cedí les propietats d’un mas situat a Santa Maria de Pinós al monestir de Ripoll. A l’any 1363 l’abat de Ripoll Ramon de Savarrés comprà totes les terres que pertenyien al Castell de la Guàrdia juntament amb les seves nou parròquies.
L’economia del poble d’Alpens està dedicada a la ramaderia i l’agricultura. Està situat al peu de la serra de Santa Maria de Vinyoles. Les característiques més interessants del poble són els carrers estrets i cases construïdes amb pedra, on hi destaquen les portalades amb la data i el nom dels constructors. En el centre del poble hi trobareu la plaça Major. És de forma rectangular i gairebé en el centre d'un dels seus costats hi ha la Casa de la Vila.
De fa temps Alpens és conegut per la Trobada Internacionals de Forjadors. Aquesta festa reuneix a una gran quantitat de forjadors d'arreu de l'estat i de fora. Cada any els organitzadors fan un projecte d'escultura de grans dimensions. Durant tres dies els forjadors realitzen, en un espai reservat per als artesans, les diverses parts assignades a cada grup de forjadors. L'últim dia es fa el muntatge de les diferents parts del projecte.
Aquesta festa de la forja es fa la segona quinzena del mes de maig de cada any.
El santuari de la Mare de Déu dels Munts: A començament del s.XIV els monjos del monestir de Sant Llorenç de Sous construïren una església dedicada al culte de la Mare de Déu, al cim del Serrat de La Pinassa.
El pelegrinatge dels habitants dels pobles de les rodalies augmentava any rere any i per aquest motiu entre els s.XVII i XVIII es va construir una hostatgeria al costat de l'església. L'església és d'estil romànic de començaments del segle XIV, d'una sola nau i amb sostre de volta apuntada.
Al costat esquerre de la façana principal hi trobareu el campanar, construït per davant de la façana lateral. La porta d'entrada està recerada per una coberta a dues aigües amb un arc de mig punt. A l'esquerra hi ha una capella i a la dreta, de la porta d'entrada, hi ha l'accés a l'hostatgeria i al restaurant.
Visita:El primer que haureu de fer quan arribeu al poble d'Alpens serà localitzar la Plaça Major, punt de partida de la visita als diferents espais interessants del poble. Feu una ullada a les interessants façanes dels edificis i a les portalades d'accés. També mireu de localitzar a les façanes de les cases els elements decoratius de les portes, les escultures, les baranes, els fanals i les reixes fetes amb ferro forjat.
Un edifici a visitar és el de l'església de Santa Maria, d'estil barroc-neoclàsic. Fou cremat durant la guerra Carlina de 1833 i restaurat l'any 1840. A l'interior hi podreu veure l'altar major i altres de laterals que són del s.XVI.
Acabada la visita al poble d'Alpens el següent objectiu cultural a visitar serà el santuari de la Mare de Déu dels Munts. En el costat esquerre del temple hi trobareu un aparcament per a vehicles.
Darrera de l'edifici del santuari hi trobareu una esplanada, des d'on podreu admirar una vista panoràmica de les comarques del nord-est de Catalunya: Garrotxa, Ripollès, Vallespir, Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, Selva, Osona i Berguedà.
Gastronomia:La gastronomia d'aquesta zona és un clar exponent de la cuina de les terres de l'interior de Catalunya. Les amanides, taules d'embotits, escalivades, sopes i carn d'olla, etc., com a primers plats. Peus de porc a la brasa i guisats, vedella amb bolets,
graellades de carn, bacallà a la llauna, ànec amb peres, pollastre amb prunes, etc. De potres els clàssics.
Restaurants:
Restaurant Els Munts
Tel. 93 852 77 42
Santuari dels Munts
LLUÇÀ
SANTA MARIA DE LLUÇÀ
A 95 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atens a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció cap a Lleida.
A uns 6 quilòmetres de Vic trobareu un desviament que us portarà al poble d'Olost per la carretera C-154. Arribant a Olost i sense deixar aquesta carretera us dirigireu cap a Prats de Lluçanès. Atenció, dins del poble d'Olost trobareu un desviament a l'esquerra que també porta a Prats de Lluçanès per la carretera B-432. Passeu de llarg i seguiu pel trencall de la dreta. El camí fins arribar a Prats de Lluçanès està en molt bon estat.
Quan arribeu a Prats de Lluçanès haureu de seguir per la carretera sense entrar al poble. Aquesta ruta fa de cinturó de ronda i porta a Berga. Després de deixar el poble a la vostra esquerra i a uns 4 quilòmetres trobareu un desviament a l'esquerra que us portarà a Lluçà, punt i final del vostre recorregut.
Lluçà és un nucli habitat d'unes 5 cases al voltant de l'església de Santa Maria de Lluçà la qual queda a la dreta de la carretera. A uns 50 metres passat el monestir hi trobareu un aparcament per a vehicles.
Història:
L'església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada pel bisbe de Vic l'any 905, però tot fa pensar que va ser construïda sobre les restes d'una antiga capella, possiblement del s.IX.
La història de Santa Maria està lligada a la del castell de Lluça el qual va ser nomenat per primera vegada en els documents de consagració de l'església. Varen ser els senyors de Lluçà els que potenciaren l'establiment de canonges a Santa Maria fent donacions de terres per la seva subsistència.
És a partir de 1168 quan s'establí una comunitat de canonges i el primer prior fou Pere de Segàs. Va ser a finals del s.XIII quan la comunitat assolir la màxima esplendor i influència a la comarca del Lluçanès.
A partir del s.XIV començà la decadència del monestir i a principis del s.XVI havia deixat d'existir la comunitat. També com a conseqüència dels terratrèmols de 1428 i 1448 quedà derruït el campanar, la volta de l'església i la façana del monestir. Des del 1609 passà a dependre dels canonges de Barcelona, fins que a partir de la desamortització de Mendizábal de 1835 quedà com a parròquia sense cap dependència de Barcelona.
Visita:
El monestir de Lluçà és una de les joies més importants del romànic al Lluçanès. Les peces més preuades del monestir són el claustre i les pintures dels segles XI al XIII. Originàriament l'església tenia una sola nau amb sostre de volta de canó encapçalada per un absis i el creuer estava rematat per una absidiola a cada costat.
Després dels terratrèmols de 1428 1448, que assolaren gran part de Catalunya, aquests elements juntament amb el claustre quedaren molt malmesos. Però, a principis del segle XX la Generalitat de Catalunya inicià la restauració.
El claustre és de planta irregular i de dimensions reduïdes, la seva construcció no està documentada, però es creu que és de la mateixa època de l'església original del s.XII. Té un conjunt de 22 columnes amb els corresponents capitells, dos dels quals s'han perdut.
Són d'esmentar les interessants decoracions dels capitells i dels àbacs, la bocana del pou existent en un dels costats del pati i els dos sepulcres gòtics. El primer sepulcre pertany al canonge Bernat de Margès del s.XII. El segon sepulcre pertany al canonge Ramon de Casovers i data del 1395.
No es poden oblidar altres elements decoratius de considerable rellevància com: la Porta Ferrada, la rectoria, la talla de la Verge Maria, la Creu amb el Crist i el frontal de l'altar. Els originals d'aquestes últimes peces es conserven al Museu Episcopal de Vic.
A l'any 1954, durant la restauració del monestir, es descobriren a l'església importants restes de decoració mural del s.XIV. Foren arrancades i ara estan exposades en unes dependències annexes al claustre. Cal destacar-ne dels diversos plafons decoratius dos en particular. El primer conté escenes de la Vida de Crist i el segon les corresponents a la vida de Sant Agustí. Entre aquestes dues peces i trobareu un gran Pantocràtor. Dins l'església i en l'espai d'una capella lateral hi podreu veure una col·lecció de peces d'orfebreria i objectes litúrgics.
Per una porta situada en un costat del claustre s'accedeix a l'exterior. En aquest lloc hi trobareu les restes del que era el celler del monestir i també un conjunt de tombes antropomorfes, anteriors a la construcció de la primitiva església. També hi ha l'entrada principal al monestir de Santa Maria i una amplia escalinata d'accés al recinte monàstic.
Podreu fer una visita guiada on el mossèn responsable de l'església de Santa Maria us farà una acurada explicació de la història del monestir, dels elements decoratius i arquitectònics del recinte.
El Lluçanès està situat al nord-est de la comarca d'Osona, per tant la seva gastronomia és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds, plats molt treballats als fogons i adaptats a la nova tendència culinària de plats decorats.
Predominen els guisats com: l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor els preuats bolets s’incorporen en aquests plats. No podem oblidar les clàssiques amanides amb un toc de modernitat.
Per finalitzar l'àpat les postres casolanes, les postres de músic regades amb toc de vi moscatell i els omnipresents gelats.
Restaurants:
El restaurant La Mola és el recomanat d'avui. Està situat als afores de Prats de Lluçanès en direcció al poble d'Olost i a tocar del desviament que porta al poble de Perafita.
La Mola
Tel. 938 880 452
Santa Creu de Joglars
Enllaços:
www.lluça.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada