*Puigcerdà i Llívia
*França - Vilafranca del Conflent
*França - Llívia i Montlluís
*Bellver de Cerdanya - Castell i visita
De Barcelona: A 145 km.
Punt de trobada:
Per Fer la ruta d'avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l'aparcament que hi ha Davant de l'església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi ha un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l'autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb l'autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s'enllaçarà amb l'eix del Llobregat E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà per esmorzar. Després de fer un bon esmorzar, iniciareu el viatge per la carretera que porta a túnel del Cadí.
A la Sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta a Puigcerdà passant per Das i Alp. A uns 6 quilometres de la rotonda d'Alp arribareu a una nova rotonda, haureu d'agafar la sortida de la dreta fins la següent rotonda dirección cap al centra del poble. Quant arribeu a la part alta del turó de Puigcerdà busqueu aparcament pel vostre vehicle.
Per anar a Llívia s'ha de retornar a la rotonda de l'entrada de Puigcerdà i seguir en direcció a Bourg-Madame i Llívia. Després de fer uns 6 quilòmetres per la carretera N-154 arribareu a Llívia.
Història :
Puigcerdà - Les dades escrites que es tinen de la fundació de Puigcerdà daten de 1177, quan el Bisbe d'Urgell, Arnalt de Prexens va demanar a Alfons I el Cast uns terrenys per construir una església a la nova capital de la Cerdanya per honrar Santa Maria d'Urgell.
A l'any 1260 el rei Sanç I de Mallorca donà la concessió per construir a la vila un gran llac artificial amb la finalitat de que les aigües d'aquest s'utilitzaren pel rec de les terres properes del terme. Posteriorment es construir la sèquia de Puigcerdà, que porta aigua al llac des del riu Querol. Al 1270 s'inicià l'emmurallat i fortificació de la vila arribant a tenir fins a 9 portes d'accés al recinte.
El llac té un perímetre de 580 metres i està envoltat de pollancres, plàtans i altres arbres de ribera. Al voltant de la segona mitat del segle XIX i primers de la XX diverses famílias adinerades construïren cases d'estiueig d'estil modernista als voltants de la zona del llac. Algunes de les més caràcterístiques són Vil·la Margarita, la Vil·la Paulita i la Torre del Rellotge.
Dins de la primera setmana de novembre Puigcerdà celebra la Fira del cavall de raça hispano-bretona, que és considerada una de les més importants d'Europa en aquesta modalitat.
Llívia - Abans del tractat dels Pirineus de 1659 entre Espanya i França formaven part de Catalunya les comarques del Vallespir, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i l'Alta Cerdanya. Aquestes comarques havíen format part de l'Imperi carolingi, posteriorment dels comtats catalans (Comtat de la Cerdanya) i després de la Corona d'Aragó.
El Tractat dels Pirineus va ser firmat a l'illa dels Faisans situada enmig del riu Bidasoa a la frontera entre França i Espanya a la localitat d'Irun. Per posar fi a la guerra dels trenta anys iniciada al 1636. Aquest tractat obligava el rei Felip IV d'Espanya a cedir al regne de França diverses places fortes de la frontera nord com: Metz, Toul i Verdún. A la frontera catalana del sud cediren a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.
A l'any 1660 Les dues parts firmaren el Tractat de Llívia en que es va acordar el pas a sobirania francesa de 33 pobles i llocs de la vall de Carol i el Capcir, quedant la vila de Llívia sota domini espanyol.
Gràcies al seu castell Llívia fou durante diversos segles la plaça forta més poderosa de la Cerdanya. A l'any 1478 l'exèrcit francès va destruir el castell a l'àmbit de la Guerra Civil Catalana (1462 - 1472) després de 14 mesos de setge. Mig segle després l'emperador Carles I ratificava en un escrit els privilegis que els seus antecessors concediren a Llívia, esmentant al poble com a vila, fet pel qual no fou annexionat a França pel Tractat dels Pirineus.
Visita:
Podeu Començar la visita a Puigcerdà per la plaça dels Herois i a poca distància trobareu la plaça del Call on hi ha un aparcament subterrani. A la plaça dels Herois es troba la torre del campanar de l'església de Santa Maria que a l'actualitat és visitable. Es pot pujar fins la terrassa per una escala de cargol. La feixuga pujada queda compensada per les magnífiques vistes de la comarca.
L'església de Santa Maria, actualment desapareguda, fou fundada el segle XII i reconstruïda el segle XIV. Tenia tres naus amb un important portal d'arquivoltes apuntades. La torre del campanar és de base quadrada i té una alçada de 35 metres.
Al costat esquerra de la torre trobareu el carrer Major que és el carrer comercial per excel·lència de Puigcerdà. Al final del carrer hi ha la plaça Major, avui anomenada plaça Cabrinetty. És una plaça porticada de dimensions reduïdes i amb una petita inclinació del terreny.
A la dreta de la plaça surt el carrer de Querol, en direcció nord i a uns 40 metres hi trobareu la plaça de l'Ajuntament des d'on podreu gaudir d'unes vistes de la plana de la Cerdanya amb la serralada del Cadí al fons .
El recorregut per Puigcerdà el podeu continuar pel carrer Alfons I que us portarà al passeig Deu d'Abril. enfront hi ha l'església de Sant Domènec. En aquest passeig cada diumenge s'instal·la el mercat setmanal. Al final del passeig hi trobareu novament la plaça dels Herois. Ara és el Moment de dirigir-vos al llac de Puigcerdà pel carrer Dr. Piguillem i fer una llarga passejada de 30 minuts per la vorera de l'aigua i sota l'ombra dels arbres.
La visita al poble de Llívia no us portarà tant de temps com la de Puigcerdà, però és molt interesant. Després de deixar el vehicle en un lloc adient haureu de dirigir les vostres passes al nucli antic, situat a la part alta esquerra de la carretera d'accés a la vila des de Puigcerdà.
Siguint els Indicadors que anireu trobant o preguntant en alguna botiga, dirigir-vos a la Plaça Major. Aquesta plaça de petites dimensions té a un costat un edifici de tres plantes de façana pintada de color vermell i balconades de fusta que és l'arquitectura clàssica d'aquestes contrades. Un Rètol de fusta amb el nom de Can Ventura us fara saber que a la planta baixa hi ha un restaurant. A una cantonada de la terrassa un altre rètol del departament de turisme de Llívia us informarà de la història de la vila.
A la dreta de la plaça s'inicia el carrer Frederic Bernades que us portarà al Museu Municipal, antiga Farmàcia Esteve de Llívia fundada a principis del segle XV. L'edifici està restaurat per poder acollir la magnífica col·lecció de pots de ceràmica de color blau de tres mesures. També hi ha una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, receptaris, etc.
Enfront hi ha la torra on hi havia la farmàcia a els seus inicis i al costat trobareu l'església parroquial de Santa Maria. Darrera de l'església i a tocar de l'aparcament de vehicles, arrenca un camí que porta al castell des d'on podreu albirar una bona vista de la plana de Llívia.
Per acabar feu una passejada pels carrers del nucli antic de Llívia.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de l'interior de Catalunya amb una cuina amb molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.
Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s'incorpora a aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament, són a els bolets amb totes les seves varietats comestibles. Per la proximitat amb els pobles francesos és quasi segur que trobareu un plat fet amb ànec. No és poden deixar de costat les carns a la brasa o els cargols a la llauna.
Tampoc podem oblidar les postres casolanes.
Restaurants:
Can Ventura
Plaça Major, 1
Tel. 972.896.178
Llívia
Enllaços:
www.enciclopedia.cat
FRANÇA - VILAFRANCA DEL CONFLENT
De Barcelona:
A 206 km.
Aquesta és una sortida que requereix passar una nit fora de casa. A la zona de Puigcerdà i rodalies podreu trobar tot tipo d'allotjaments, des de hotels de 3 ***, fins el càmping Stel on lloguen bungalous per quatre o sis persones.
Punt de trobada:
Per fer la ruta d'avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l'aparcament que hi ha enfront de l'església de Guardiola de Berguedà. A l'Altre banda de la carretera es troba el Bar-Restaurant CADÍ on es pot fer un bon esmorzar.
Atenció, les porcions dels plats són esplèndides.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l'autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb l'autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s'enllaça amb l'eix de l'Llobregat E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà per esmorzar. Després iniciareu el viatge per la carretera que porta a túnel del Cadí.
A la Sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta cap a Puigcerdà passant per Das i Alp. A uns 6 quilòmetres de la rotonda d'Alp arribareu a una nova rotonda, haureu d'agafar la sortida de la dreta i seguir Fins la següent rotonda en direcció cap al centre del poble. Quant arribeu a la part alta del turó de Puigcerdà busqueu aparcament pel vostre vehicle.
Per anar a Llívia haureu de tornar a la rotonda que haureu deixat a l'entrada del poble i seguir en direcció a Bourg-Madame i Llívia. Després de fer uns 6 quilòmetres per la carretera N-154 arribareu a Llívia.
Vilafranca de Conflent està a 52 quilòmetres de Puigcerdà. Per arribar-hi hi ha dues opcions: la primera i la més turística seria agafar el tren groc que el podreu agafar a la Tour de Querol o Bourg Madame, el trajecte fins a Vilafranca és d'unes 3 hores. Per més informació podeu Accedir al web www.tourisme-pyreneesorientales.com.
La segona opció seria agafar la carretera francesa N-112 al poble de Bourg Madame en direcció cap a Montlluís i Vilafranca de Conflent.
La història i visita dels pobles de Puigcerdà i Llívia formen part d'una nova sortida, on parlarem d'aquestes dues localitats.
Història:
Vilafranca de Conflent fou fundada l'any 1090 per Guillem Ramon, comte de la Cerdanya. Durant tota l'edat mitjana va pertanya a diverses famílias de l'època com: el Comtat de Barcelona, el Regne de Mallorca, a la Corona d'Aragó, a França i a Espanya.
A l'any 1654 va ser assetjada i saquejada durante sis dies pels francesos. Cinc anys més tard i per la signatura del tractat dels Pirineus passà definitivament a mans de França.
La situaciò geogràfica de Vilafranca per controlar el pas que dóna accés a la Cerdanya va Fer que entre els anys 1669 i 1687 l'enginyer militar Marquès de Vauban fortifiqués la ciutat amb diversos elements defensius que encara és conservant a l'actualitat. Mentrestant a l'any 1674 s'inicià una conspiració política anomenada la Conspiració de Vilafranca, inspirada per diverses famílias de la ciutat amb el propòsit de unificar el territori amb Catalunya. Els revoltats varen assaltar la ciutat i van massacrar la guarnició francesa. La corona francesa va recuperar quasi immediatament la ciutat castigant amb molta duresa a les famílias conspiradores.
A l'any 1793 L'exèrcit espanyol va conquerir la ciutat i al mateix any fou recuperada per les tropes franceses. A partir d'aquests esdeveniments les defenses de la ciutat varen ser restaurades. A la vegada es construir al cim del turó de Belloch, el Fort Libèria, el qual és comunicava amb la ciutat per un túnel on 734 esglaons duen a la porta nord de la ciutat de Vilafranca.
Finalment a l'any 1918 l'exèrcit francès abandonà la ciutat i el Fort Libèria per la manca d'interès militar a la zona.
Visita:
Quan arribeu a Vilafranca trobareu un aparcament a l'esquerra de la carretera que dóna accés a la porta de ponent de la muralla. Ara és hora d'entrar a la ciutat per aquesta porta i començar la visita pel carrer de Sant Joan.
A uns 80 metres de l'entrada trobareu a l'esquerra un carreró que condueix directament a la porta d'un baluard que dóna accés a les escales que condueixen al Fort Libèria. Deixareu al carreró per continuar recte en direcció a la plaça de Génie, apocs metres de la plaça hi ha la porta de llevant. Arribats en aquest punt podeu retornar pel carrer de Sant Jaques fins arribar a la plaça de l'església de Sant Jaume.
L'església de Sant Jaume és d'estil romànic construïda sobre la segona meitat del segle XII. Té dues naus, una orientada a nord i l'altre al sud. Sobre la façana principal hi ha un campanar de dos pisos amb merlets defensius a la part alta.
L'altre objectiu principal és el Fort Libèria. Per anar-hi haureu de localitzar al carreró que us he mencionat al principi de la visita. Seguint pel carreró us dirigireu a un baluard que dóna accés a un camí i enfront trobareu la porta d'entrada a les escales que pugen al Fort.
La pujada al Fort cal fer-la per una carretera forestal que trobareu a l'esquerra quan us dirigiu cap a l'estació del tren groc. No deixeu de preguntar al vigilant que trobareu a la porta de les escales per on heu d'agafar la pista forestal que porta al Fort Libèria.
Per localitzar el túnel de baixada amb els 734 esglaons que porten a Vilafranca des del Fort, pregunteu al personal del bar que hi ha a la plaça d'armes. La visita al castell és molt interessant, però la baixada per les escales encara ho és més.
Si us queda temps podeu visitar les Coves de Canaletes situades a uns 300 metres de Vilafranca en direcció cap a Cornellà de Conflent.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és un aiguabarreig entre la cuina catalana i la francesa, segur que no us decebrà.
Restaurants:
Li Grill la Senyera
Carrer Sant Joan, 81
Tel. +33 468.961.765
Vilafranca de Conflent
Enllaços:
FRANÇA - LLÍVIA I MONTLLUÍS
De Barcelona: A 145 quilómetres.
Punt de trobada:
Per Fer la ruta d'avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l'aparcament que hi ha davant de l'església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi ha un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l'autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb l'autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s'enllaçarà amb l'eix del Llobregat E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà per esmorzar. Després de fer una bona parada, iniciareu el viatge per la carretera que porta al túnel del Cadí.
A la Sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta a Puigcerdà passant per Das i Alp. A uns 6 quilòmetres de la rotonda d'Alp arribareu a una nova rotonda on haureu d'agafar la sortida de la dreta i seguir fins la següent rotonda en direcció a Llívia per la carretera N-154. Després de fer uns 6 quilòmetres arribareu a Llívia.
Per anar a Mont-Lluís des de Llívia haureu de seguir per la carretera N-154 i empalmar amb la D33 C francesa fins arribar al poble de Saillagouse. A la cruïlla amb la N-116 gireu a l'esquerra en direcció a Mont-Louis i Font Romeu. Quan arribeu al poble de Mont-Louis busqueu aparcament a prop de les muralles.
Història:
Llívia - Abans del Tractat dels Pirineus de 1659 entre Espanya i França formaven part de Catalunya els comarques del Vallespir, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i l'Alta Cerdanya. Aquestes comarques havíen format part de l'Imperi Carolingi i posteriorment dels comtats catalans (Comtat de la Cerdanya) i després de la Corona d'Aragó.
El Tractat dels Pirineus va ser firmat a l'illa dels Faisans situada enmig del riu Bidasoa a la frontera entre França i Espanya a la localitat d'Irun, per posar fi a la guerra dels trenta anys iniciada al 1636. Aquest Tractat obligava al rei Felip IV d'Espanya a cedir al regne de França diverses places fortes de la frontera nord com: Metz, Toul i Verdún. A la frontera catalana del sud cediren a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.
A l'any 1660 Les dues parts firmaren el Tractat de Llívia en què es va acordar el pas a sobirania francesa de 33 pobles i llocs de la vall de Carol i el Capcir, quedant la vila de Llívia sota domini espanyol.
Gràcies al seu castell Llívia fou durant diversos segles la plaça forta més poderosa de la Cerdanya. A l'any 1478 l'exèrcit francès va destruir el castell en l'ambit de la Guerra Civil Catalana (1462 - 1472) després de 14 mesos de setge. Mig segle després l'emperador Carles I ratificava en un escrit els privilegis que els seus antecessors concediren a Llívia, esmentant al poble com a vila, fet pel qual no fou annexionada a França pel Tractat dels Pirineus.
Mont-Lluís - Com a conseqüencia de l'Tractat dels Pirineus de 1659 segellat per França i Espanya a l'illa dels faisans d'Irun, el rei Lluís XIV per protegir la nova frontera a l'alta Cerdanya ordena construir una fortalesa.
A l'any 1679 el marquès de Vauban, mariscal de França, presenta al Secretari d'Estat de Guerra la documentació pertinent per la construcció de la fortalesa i la seva ubicació. El lloc escollit és l'encreuament entre el Conflent, el Capsir i la Cerdanya, aprofitant la topografia natural del l'territori.
El 1681 acabaren les obres de construcció de la fortalesa, sent aquesta l'últim baluard de la frontera meridional francesa.
Visita:
La visita al poble de Llívia és molt interesant. Després de deixar el vehicle en un lloc adien haureu de dirigir les vostres passes al nucli antic, situat a la part alta esquerra de la carretera d'accés a la vila des de Puigcerdà.
Seguint els Indicadors que anireu trobant o preguntant en alguna botiga, dirigir-vos a la Plaça Major. Aquesta plaça és de petites dimensions. A un costat hi ha un edifici de tres plantes de façana pintada de color vermell i balconades de fusta. És l'arquitectura clàssica d'aquestes contrades i un rètol de fusta amb el nom de Can Ventura us fara saber que a la planta baixa hi ha un restaurant. A una cantonada de la terrassa un rètol informatiu del departament de turisme de Llívia us informarà de la història de la vila.
A la dreta de la plaça comença el carrer Frederic Bernades que us portarà al Museu Municipal i antiga Farmàcia Esteve de Llívia fundada a principis del segle XV. L'edifici està restaurat per poder acollir la magnífica col·lecció de pots de ceràmica de color blau. També hi ha una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, receptaris, etc.
Enfront hi ha la torra on hi havia la farmàcia els seus inicis i al costat de la torre trobareu l'església parroquial de Santa Maria. Darrera de l'església i a tocar de l'aparcament de vehicles comença un camí que porta al castell, des d'on podreu albirar una bona vista de la plana de Llívia.
Per acabar podeu fer una passejada pels carrers del nucli antic de Llívia.
La visita a Mont-Lluís comença a la porta principal de la fortalesa, a la qual s'accedeix per un pont situat sobre el fossa. Passada la porta trobareu el Bulevard Vauban que dóna la volta a la ciutat, gireu a la dreta per iniciar la visita. Sense deixar el carrer arribareu a la part alta passant per l'Oficina de Turisme, diverses botigues i un restaurant. Cal seguir fins arribar a la part alta on trobareu una font, a la dreta segueix un camí asfaltat que us portarà al fossa de la Ciutadella que està tancada i barrada on hi ha un destacament militar.
Enfront de la font hi ha un carrer que fa pendent que porta de nou a l'entrada de la fortalesa. A mig camí de baixada i a un extrem d'una plaça de reduïdes dimensions trobareu l'església al mig de la qual hi ha una escultura dedicada al general Dagobert.
Després d'aquesta excursió cultural serà hora de localitzar un restaurant.
Gastronomia:
En aquest cas no puc parlar-vos de la gastronomia de la zona, ja que no he tingut ocasió de menjar a cap restaurant. Sempre podeu retornar a Llivia i fer una bona menjada.
La gastronomia de la zona és la clàssica de l'interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.
Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor 1 nou element s'incorpora a aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament. És tracta dels bolets amb totes les seves varietats comestibles. Per la proximitat amb els pobles francesos és quasi segur que trobareu un plat fet amb ànec. No es poden deixar de costat les carns a la brasa o a els cargols a la llauna.
Tampoc podem oblidar les postres casolanes.
Restaurants:
Can Ventura
Plaça Major, 1
Tel. 972.896.178
Llívia
BELLVER DE CERDANYA
CASTELL I VISITA AL POBLE
De Barcelona: A 148 quilòmetres
Punt de trobada:
Per fer la ruta d'avui, haureu de sortir el més aviat possible de casa. El punt de trobada serà l'aparcament que hi ha davant de l'església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi trobareu un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l'autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa empalmareu amb l'autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.
Després de Manresa s'ha de continuar per l'eix del Llobregat E-9 / C-16 en direcció cap a Berga. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig-reig, Gironella i Berga. Cal continuar fins a Guardiola de Berguedà. Heu d'entrar al poble per anar al punt de trobada.
Acabat d'esmorzar seguireu en direcció al túnel del Cadí. Passat el túnel i el peatge seguiu els rètols que porten a la Seu d'Urgell i Andorra. Després de fer uns 5 quilòmetres per la carretera N-260 s'arriba al poble de Bellver de Cerdanya. Passareu per davant de l'hotel Bellavista i a uns 50 metres trobareu una rotonda, cal girar a l'esquerra per localitzar l'accés al poble de Bellver de Cerdanya i l'aparcament.
Història:
Els orígens del poble de Bellver va ser un castell fortificat dalt d'un turó que formava part del conjunto de castells i torres de guaita i defensa del Camí Reial que unia el comtat d'Urgell i el de Conflent. La vila fou fundada sobre l'any 1225 a raser del castell, quan el comte de la Cerdanya i l'Urgell Nunó Sanç concedir la Carta de Població a Bellver.
Aquesta carta aportava una sèrie de beneficis i prebendes que passaven pel dret de pas, l'excisió dels tributs senyorial i el comerç, i sobre tot, la normativa dels Mals Usos. Aquesta normativa representava el control abusiu del senyor feudal sobre els pagesos i camperols.
A conseqüencia d'aquests privilegis Bellver es poblà de camperols procedents d'altres territoris propers que havíen comprat la llibertat al senyor feudal i s'establiren a terres de propietat reial. També arribaren famílias que fugien de la persecució dels Càtars, la majoria tenien l'ofici de teixidors, augmentant així el comerç de Bellver.
El reduït altiplà on està situat al poble és de forma rectangular. Seguin els paràmetres arquitectònics de l'època, l'església es construir a la zona de llevant i el castell a la de ponent. A l'any 1277 el rei Jaume II de Mallorca ordena la construcció de la muralla, envoltant definitivament tot el nucli urbà de la vila.
El 19 de juny de 1665 al transcurs d'una tempesta un llamp impacta sobre el polvorí i el va fer esclatar derruint per complert els murs del castell. Com a conseqüència d'aquest fet moriren tres persones.
Diverses adquisicions d'edificis restaurats per part de l'Ajuntament de Bellver i posterior restauració han fet que a l'actualitat es pugui gaudir d'un entorn molt agradable per fer una bona visita.
Visita:
És pot dir que la visita a Bellver de Cerdanya comença a l'aparcament público. Enfront Podem admirar les muralles de la vila i la torre de la Presó, que juntament amb una altra torra guardaven el portal de la Cerdanya una de les dues portes d'accés a la vila.
Passareu per devan de la torre i girareu a la dreta pel primer carrer que és el dels Comtes de la Cerdanya. Al llarg del carrer anireu trobant diverses cases amb façana de pedra, fins arribar a la plaça de Gustavo Adolfo Bécquer. Des d'Aquest punt es pot veure una magnífica panoràmica de la plana de llevant de la Cerdanya.
Darrera, i sota la base de la roca on està assentada l'església, hi podeu veure 2 forats, el primer s'utilitzava com a refugi antiaeri durante la Guerra Civil Espanyola, quan els avions de les tropes Nacionals passaven per bombardejar l'estació de trens de Puigcerdà i també ho feien a Bellver. L'altre forat era utilitzat com a magatzem de municio que utilitzaren el francesos a l'ocupació de la Península entre a els anys 1692-1698.
Seguiu per la dreta pel carrer dels Comtes de Cerdanya. A llarg d'uns 50 metres aquest carrer forma part del camí de ronda de la muralla fins arribar a unes escales que us portaran a la Plaça Major. En aquest punt és molt recomanable passar una bona estona admirant Ca les Monges, la plaça Major i l'església parroquial de Sant Jaume.
Començaré per Ca les Monges. A finals de l'segle XIX s'instal·laren a Bellver les religioses de l'orde de la Sagrada Família que impartiren l'educació a diverses generacions de vilatans. Després de deixar el convent l'Ajuntament va adquirir l'edifici, el restaurà i l'habilità per a diversos usos. El jardí de l'edifici fou restaurat amb l'estructura dels horts clericals, amb tot un conjunt de plantes aromàtiques que utilitzaven la comunitat de les monges com: la farigola, l'espígol, la sajolida, el romaní, l'orenga .. . És molt interessant fer la visita d'aquest jardí.
La propera visita serà l'església parroquial de Sant Jaume que és un edifici gòtic de finals dels segle XIII. El segle XVIII el varen reformar i construiren la torre del campanar. Si feu una ullada a la torre podreu descobrir les tres époques en que es va construir. A poca alçada trobareu una pedra amb la data de 1767, més amunt aproximadament sobre uns 6 metres en veureu una altra amb la data de 1768 i bastant més amunt, que gairebé no podreu albirar, n'hi ha una amb la data de 1769.
L'església és un edifici d'una nau central amb coberta de fusta i capelles laterals dedicades a la Mare de Déu, a Sant Jaume el Pelegrí i a una exposició d'orfebreria procedent de diverses capelles, que hi ha al municipi, per evitar robatoris .
A la sortida de l'església us trobareu de ple a la plaça Major, també dita del 27 d'abril. És un espai de forma rectangular i porxat de petites dimensions. Les cases amb façana de pedra vista tinen una alçada de dos pisos. Fou construïda el segle XIV i era a punt de reunió de les fires, les festes i el mercat.
Si us dirigiu al mig de la plaça podeu veure a terra l'escut de la vila. Situats en aquest punt i de cara a l'església veureu a la dreta un edifici que era la Duana, lloc on es pagaven els Impostos de la venda de les mercaderies que es venien al mercat.
A la vostre esquerra hi ha la Casa del Comú que és a l'actualitat l'Ajuntament de la vila. El Comú exercia el poder administratiu, el polític i el judicial. Després de fer una passejada pels porxos de la plaça podeu dirigir-vos al castell pel carrer del mateix nom que està al final de la plaça. Feu també una visita a les muralles.
De tornada a l'aparcament és pot passar pel carrer del Portal, actual centre comercial de Bellver de Cerdanya.
Gastronomia:
La Cerdanya és una comarca on la gastronomia és fonamenta en a els productes de proximitat. Un dels plats més Conegut de la zona és el Trinxat, la barreja de col, patata I botifarra negra xafats I acompanyats de rostes de porc, fan d'aquest plat tot un referent.
Però no Podem oblidar que per acompanyar el trinxat hi ha les carns a la brasa, els guisats, els estofats, les amanides i les postres casolanes.
Restaurants:
Hípica de Prats i Sansor
Poble de Prats
Tel. 972.890.026
Imprescindible encarregar taula amb tems. Bona relació qualit preu producte.
Per anar al restaurant de l'Hípica de Prats heu d'anar en direcció cap a Alp per la carretera LP-4033b i de camí trobareu el poble de Prats. Quan arribeu al poble aparqueu el vehicle i pregunteu.
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada