LA CERDANYA

*Puigcerdà i Llívia

*França - Vilafranca del Conflent

*França - Llívia i Montlluís

*Bellver de Cerdanya - Castell i visita 

 PUIGCERDÀ I LLÍVIA

De Barcelona: A 145 km.

Punt de trobada:

Per Fer la ruta d'avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l'aparcament que hi ha Davant de l'església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi ha un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l'autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb l'autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa s'enllaçarà amb l'eix del Llobregat E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà per esmorzar. Després de fer un bon esmorzar, iniciareu el viatge per la carretera que porta a túnel del Cadí.

A la Sortida del peatge trobareu un desviament a la dreta que porta a Puigcerdà passant per Das i Alp. A uns 6 quilometres de la rotonda d'Alp arribareu a una nova rotonda, haureu d'agafar la sortida de la dreta fins la següent rotonda dirección cap al centra del poble. Quant arribeu a la part alta del turó de Puigcerdà busqueu aparcament pel vostre vehicle.

Per anar a Llívia s'ha de retornar a la rotonda de l'entrada de Puigcerdà i seguir en direcció a Bourg-Madame i Llívia. Després de fer uns 6 quilòmetres per la carretera N-154 arribareu a Llívia.

Història :

Puigcerdà - Les dades escrites que es tinen de la fundació de Puigcerdà daten de 1177, quan el Bisbe d'Urgell, Arnalt de Prexens va demanar a Alfons I el Cast uns terrenys per construir una església a la nova capital de la Cerdanya per honrar Santa Maria d'Urgell.

A l'any 1260 el rei Sanç I de Mallorca donà la concessió  per construir a la vila un gran llac artificial amb la finalitat de que les aigües d'aquest s'utilitzaren pel rec de les terres properes del terme. Posteriorment es construir la sèquia de Puigcerdà, que porta aigua al llac des del riu Querol. Al 1270 s'inicià l'emmurallat i fortificació de la vila arribant a tenir fins a 9 portes d'accés al recinte.

El llac té un perímetre de 580 metres i està envoltat de pollancres, plàtans i altres arbres de ribera. Al voltant de la segona mitat del segle XIX i primers de la XX diverses famílias adinerades construïren cases d'estiueig d'estil modernista als voltants de la zona del llac. Algunes de les més caràcterístiques són Vil·la Margarita, la Vil·la Paulita i la Torre del Rellotge.

Dins de la primera setmana de novembre Puigcerdà celebra la Fira del cavall de raça hispano-bretona, que és considerada una de les més importants d'Europa en aquesta modalitat.

Llívia - Abans del tractat dels Pirineus de 1659 entre Espanya i França formaven part de Catalunya les comarques del Vallespir, el Capcir, el Conflent, el Rosselló i l'Alta Cerdanya. Aquestes comarques havíen format part de l'Imperi carolingi, posteriorment dels comtats catalans (Comtat de la Cerdanya) i després de la Corona d'Aragó.

El Tractat dels Pirineus va ser firmat a l'illa dels Faisans situada enmig del riu Bidasoa a la frontera entre França i Espanya a la localitat d'Irun. Per posar fi a la guerra dels trenta anys iniciada al 1636. Aquest tractat obligava el rei Felip IV d'Espanya a cedir al regne de França diverses places fortes de la frontera nord com: Metz, Toul i Verdún. A la frontera catalana del sud cediren a França, el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.

A l'any 1660 Les dues parts firmaren el Tractat de Llívia en que es va acordar el pas a sobirania francesa de 33 pobles i llocs de la vall de Carol i el Capcir, quedant la vila de Llívia sota domini espanyol.

Gràcies al seu castell Llívia fou durante diversos segles la plaça forta més poderosa de la Cerdanya. A l'any 1478 l'exèrcit francès va destruir el castell a l'àmbit de la Guerra Civil Catalana (1462 - 1472) després de 14 mesos de setge. Mig segle després l'emperador Carles I ratificava en un escrit els privilegis que els seus antecessors concediren a Llívia, esmentant al poble com a vila, fet pel qual no fou annexionat a França pel Tractat dels Pirineus.

Visita:

Podeu Començar la visita a Puigcerdà per la plaça dels Herois i a poca distància trobareu la plaça del Call on hi ha un aparcament subterrani. A la plaça dels Herois es troba la torre del campanar de l'església de Santa Maria que a l'actualitat és visitable. Es pot pujar fins la terrassa per una escala de cargol. La feixuga pujada queda compensada per les magnífiques vistes de la comarca.

L'església de Santa Maria, actualment desapareguda, fou fundada el segle XII i reconstruïda el segle XIV. Tenia tres naus amb un important portal d'arquivoltes apuntades. La torre del campanar és de base quadrada i té una alçada de 35 metres.

Al costat esquerra de la torre trobareu el carrer Major que és el carrer comercial per excel·lència de Puigcerdà. Al final del carrer hi ha la plaça Major, avui anomenada plaça Cabrinetty. És una plaça porticada de dimensions reduïdes i amb una petita inclinació del terreny.

A la dreta de la plaça surt el carrer de Querol, en direcció nord i a uns 40 metres hi trobareu la plaça de l'Ajuntament des d'on podreu gaudir d'unes vistes de la plana de la Cerdanya amb la serralada del Cadí al fons .

El recorregut per Puigcerdà el podeu continuar pel carrer Alfons I que us portarà al passeig Deu d'Abril. enfront hi ha l'església de Sant Domènec. En aquest passeig cada diumenge s'instal·la el mercat setmanal. Al final del passeig hi trobareu novament la plaça dels Herois. Ara és el Moment de dirigir-vos al llac de Puigcerdà pel carrer Dr. Piguillem i fer una llarga passejada de 30 minuts per la vorera de l'aigua i sota l'ombra dels arbres.

La visita al poble de Llívia no us portarà tant de temps com la de Puigcerdà, però és molt interesant. Després de deixar el vehicle en un lloc adient haureu de dirigir les vostres passes al nucli antic, situat a la part alta esquerra de la carretera d'accés a la vila des de Puigcerdà.

Siguint els Indicadors que anireu trobant o preguntant en alguna botiga, dirigir-vos a la Plaça Major. Aquesta plaça de petites dimensions té a un costat un edifici de tres plantes de façana pintada de color vermell i balconades de fusta que és l'arquitectura clàssica d'aquestes contrades. Un Rètol de fusta amb el nom de Can Ventura us fara saber que a la planta baixa hi ha un restaurant. A una cantonada de la terrassa un altre rètol del departament de turisme de Llívia us informarà de la història de la vila.

A la dreta de la plaça s'inicia el carrer Frederic Bernades que us portarà al Museu Municipal, antiga Farmàcia Esteve de Llívia fundada a principis del segle XV. L'edifici està restaurat per poder acollir la magnífica col·lecció de pots de ceràmica de color blau de tres mesures. També hi ha una biblioteca, instruments de laboratori, drogues antigues, receptaris, etc.

Enfront hi ha la torra on hi havia la farmàcia a els seus inicis i al costat trobareu l'església parroquial de Santa Maria. Darrera de l'església i a tocar de l'aparcament de vehicles, arrenca un camí que porta al castell des d'on podreu albirar una bona vista de la plana de Llívia.

Per acabar feu una passejada pels carrers del nucli antic de Llívia.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l'interior de Catalunya amb una cuina amb molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s'incorpora a aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament, són a els bolets amb totes les seves varietats comestibles. Per la proximitat amb els pobles francesos és quasi segur que trobareu un plat fet amb ànec. No és poden deixar de costat les carns a la brasa o els cargols a la llauna.

Tampoc podem oblidar les postres casolanes.

Restaurants:

Can Ventura

Plaça Major, 1

Tel. 972.896.178

Llívia

Enllaços:

www.enciclopedia.cat

LA MOLINA 

NIU DE L'ÀLIGA