PRIORAT

*Mines de Bellmunt del Priorat i Escaladei
*Porrera i Siurana



Mines de plon de Bellmunt del Priorat
i
Monestir d'Escaladei


De Barcelona:

A 158 KM.

Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui serà a l'àrea de servei Charlie Ribel que està a l'autopista del Garraf a l’alçada de Vilanova i La Geltrú

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista del Garraf C-32 en direcció cap a Sitges i Vilanova i La Geltrú. Es passa pel peatge del Vendrell i s'ha d'enllaçar  amb l’autopista A-7 direcció cap a Tarragona. A uns 6 Km passat Tarragona, s'ha de deixar l’autopista per la sortida 34 i empalmar amb l’autovia T-11 en direcció cap a Reus / Falset. Sense deixar aquesta via us heu de dirigir a Falset.

Dins del poble de Falset trobareu a la dreta un desviament que porta a Gratallops i la Vilella Alta i Baixa. Haureu de passar de llarg i travessar el poble pel carrer principal  i, a la sortida, un cop passada la gasolinera, hi ha el desviament a la dreta que porta a Bellmunt del Priorat. Arribant a Bellmunt seguireu els indicadors que porten directament a les mines de plom.

Després de fer la visita guiada, haureu de refer el camí fins arribar a la cruïlla que anteriorment he comentat, i que us portarà a Gratallops i d'aquí a la Cartoixa d’Escaladei.

Història i Visita:
Les mines de plom de Bellmunt del Priorat ja eren explotades pels pobladors Ibers, aprofitant els filons de galena que estaven a la superfície. Posteriorment foren explotades pels Romans i després passaren per diferents etapes, on les terres de Bellmunt estaven controlades per la Cartoixa d’Escaladei i l’arquebisbe de Tarragona, al qual li  pagaven els delmes i les primícies els particulars que explotaven les mines

Durant els segles XVIII i XIX les mines i el poble de Bellmunt passaren per diverses penúries, des de la nacionalització de les mines, passant per les guerres carlines i la restauració  i nou arrendament a particulars per l'explotació  del mineral de plom. En el segle XX l’explotació de les mines arribaren al punt culminant, fins que en el 1970 començà la decadència i el tancament definitiu es produí  l’any 1973.

La visita guiada a les mines és molt distreta i interessant. Té una durada aproximada de 1 hora.

A Bellmunt hi ha una de les mines de mineral de plom més gran de la comarca del Priorat, on a la vegada es feia el procés metal·lúrgic per l’extracció del plom del mineral (Galena), obtenint el metall en forma de lingots per comercialitzar-los.

La mina té una profunditat de 700 metres, dividits en 20 pisos i una longitud de 14 Km de galeries subterrànies.

La visita a les instal·lacions es fa solament a la primera planta, condicionada i il·luminada per poder fer un recorregut molt interessant per l’interior de les galeries d’extracció.

Cartoixa d’Escaladei. Fou a principis del segle XII quan l’orde de Sant Bru, sota la protecció del rei Alfons II, creà a les contrades d’Escaladei, la primera Cartoixa de la península Ibèrica. Les grans possessions territorials cedides pel Rei, les propietats úniques sobre els pobles, els conreus, i els animals, varen fer de la Cartoixa una de les més riques del regne d’Aragó i Catalunya.

La comunitat va participar activament en la creació d’altres cartoixes com: les de Sant Pol de Mar i Valldecrist a Catalunya, Miraflores a Castella i Escaladei a Portugal. Però, fou a partir de la desamortització de Mendizábal del 1835, quan començà la decadència de la Cartoixa d’Escaladei. A causa de la destrucció i crema de les instal.lacions, produïdes per la gent descontenta dels pobles dominats pel Monestir, els monjos abandonaren Escaladei. En aquest moment passà a mans privades, fins que en el 1990 la família Peyra va fer la donació a la Generalitat de les restes que quedaven de les antigues instal.lacions. A l'actualitat la cartoixa està en procés de restauració.

La visita a la cartoixa és guiada, però primer haureu de passar a una sala on us projectaran un audiovisual. Després de visitar-la podreu fer una passejada pel poble.

Gastronomia:
La gastronomia és la clàssica de les terres de l’interior de Catalunya feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Es poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:
Cal Pep
C/ Priorat, 12 bis
Tel. 977 83 94 54
La Vilella Baixa

El Rebost de la Cartoixa
Rambla de la Cartoixa
Tel. 977 82 71 49
Escaladei

Enllaços:




Porrera i Siurana


De Barcelona:
A 135 Km.

Punt de trobada:
En aquesta sortida el punt de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel, que està situada a l'autopista del Garraf  C-32 a l’alçada de Vilanova i La Geltrú.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 i us haureu de dirigir cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.

En aquesta última població, després del peatge, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 i agafar-la en direcció cap a Tarragona i València. A uns 2 quilòmetres de Tarragona   es troba la sortida 34. Deixareu l’autopista per aquesta sortida i seguireu per la carretera T-11 que porta a Reus. Sense deixar l’autovia s'empalma amb la carretera N-420 que porta a Falset. Després de fer uns 20 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que us durà directament a Porrera.

Per anar a Siurana des de Porrera haureu de seguir per la carretera TP-7402 que surt del centre del poble i arribar-vos a Cornudella de Montsant. A la sortida del poble de Cornudella hi ha  un desviament a la dreta que us portarà directament a Siurana.

Història de Porrera:
Les terres del municipi de Porrera són de secà, i per tant, els cultius de la zona són preferentment: la vinya, els ametllers i els avellaners. El municipi té una superfície de 28,54 Km2 i una població de 464 habitants. Gairebé tots dediquen les seves activitats laborals a feines relacionades amb la vinya i el vi.

Les primeres dades que hi ha de Porrera són de principis del segle XII. El poble era conegut amb el nom de Vallporriera i formava part de les terres de Siurana, fins que l'Albert de Castelllvell va fer donació d’aquestes terres al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona situat a la comarca del Garraf. La donació de les terres al monestir estava condicionada a la responsabilitat de fer el repoblament del territori.

Però, la distancia existent entre el monestir de Sant Vicenç i Porrera va fer que durant quasi 100 anys la repoblació de les terres fora pràcticament nul·la. A causa d’aquest fet, començà un contenciós entre els poders polítics i religiosos del moment.

A l’any 1263 i després de la intervenció del bisbe de Tortosa, el monestir de Pedrabona cedí les terres a la cartoixa  d’Escaladei.

A partir d’aquest moment Porrera participà activament en diferents esdeveniments polítics i militars de Catalunya. Són de destacar la Guerra de Successió Espanyola  ajudant a l’Arxiduc Carlos. A principis del segle XIX el poble participà activament  en la Guerra de La Independència Espanyola contra les tropes de Napoleó.

Visita de Porrera:
La visita a Porrera està bàsicament orientada a les bodegues productores de vi amb denominació d’origen Priorat. En el terme municipal de Porrera es poden trobar fins a 13 bodegues. Per concretar una visita guiada a una d’elles caldrà entrar a la pàgina web www.porrera.org. En aquesta pàgina trobareu totes les bodegues del municipi i podreu sol·licitar una visita. Per altra banda us diré que jo vaig fer la visita a la bodega Cims de Porrera S.L,  i varen ser molt atents amb nosaltres.

Finalitzada la visita a la bodega es pot fer una passejada pels carrers del poble seguint la ruta dels “Rellotges de Sol”. Descobrireu a les façanes de les cases 13 rellotges  diferents i d'originals dissenys. Us agradaran!.

Història de Siurana:
A les terres de la comarca del Priorat s'hi troba el poble de Siurana. És un petit nucli urbà situat a 737 metres d’alçada que pertany a Cornudella de Montsant. Està al cim d’un penya-segat de roca calcària, en el cor de la  serra de Montsant. Al peu del promontori hi ha el pantà de Siurana. Les vistes des de Siurana són magnífiques.  Actualment  hi ha censats al poble 30 habitants.

A l’any 711 els sarraïns envaïren la península i 4 anys desprès aprofitant les rutes romanes arribaren  a Catalunya, però no fou fins a mitjans del segle IX que no començaren a fer assentaments permanents en el territori de la serra del Montsant. A mitjans del segle XI el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, inicià la reconquesta de les terres del sud de la Catalunya Vella amb el ferm propòsit de conquerir la ciutat de Tarragona.

És en aquest moment quan Siurana, gràcies a la seva situació geogràfica, adquirí un veritable interès militar, convertint-se en l’avantguarda dels territoris musulmans i lloc on s’hi varen fer forts.

El castell de Siurana era el cap i casal del poder polític i militar d’un extens territori que comprenia bona part de l’actual comarca del Priorat, Baix Camp, Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Poc a poc les tropes del comte de Barcelona amb el suport de Bertran de Castellet conqueriren els territoris de la plana i rodalies del castell de Siurana que  a la vegada eren les econòmicament més fortes. A l’any 1153 el castell passà a mans de Bertran de Castellet amb el compromís de repoblar novament el territori.

L’interès turístic de Siurana està centrat bàsicament en tres  aspectes: les vistes panoràmiques, la tranquil·litat de l’entorn geogràfic i la visita a l’església de Santa Maria. L'església és d’estil romànic del segle XII i d’una sola nau, amb un absis semicircular, llis per la part exterior. La porta d'entrada està en una de les parets laterals. Les característiques principals d'aquesta portalada són els quatre arcs dovellats i les seves corresponents pilastres laterals. No deixeu de fer una passejada pels tres carrers que té el poble i arribar-vos al lloc anomenat el salt de la Reina Mora.

Segons la llegenda recollida per l’escriptor Joan Amades, Siurana era el domini de la reina mora Abd-el-azia, tal com he comentat anteriorment, últim reducte dels sarraïns a Catalunya. Després d’uns quants intents de reconquesta del castell per les tropes cristianes dirigides per Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, decidiren utilitzar un altre medi no militar de conquesta, la traïdoria.

En un moment determinat les tropes cristianes entraren en el recinte del castell i la reina Abd-el-azia per evitar ser capturada, decidí llançar-se pel precipici del penya-segat amb el seu magnífic cavall blanc, just en el lloc anomenat el salt de la Reina Mora. En aquest punt podreu veure marcades a la roca les petjades de les ferradures del cavall de la reina, per l’impuls d’aquest en el moment del salt, segons diu la llegenda.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és el producte d’un profund i elaborat treball en els fogons, acompanyats d’uns excel·lents vins. Els plats fets amb conill, cargols i bolets del Montsant són la base dels guisats, brous i escudelles. Salses elaborades amb ametlles, avellanes i panses com pot ser la salsa romesco. Tampoc poden faltar els excel·lents peixos de la propera costa de Tarragona.

Restaurants:
La Siuranella
Tel. 977 821144
Siurana

Restaurant Siurana
c/ Major
Tel. 977 821 027
Siurana

Enllaços:
www.porrera.org











Cap comentari:

Publica un comentari