dimecres, 24 de febrer de 2021

LA VALL I EL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA


De Barcelona:
A 115 km.

Punt de trobada:

La trobada d'avui amb la família o a els amics serà al restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà i a tocar de l'antiga carretera de Vic a Ripoll.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 i seguir-la en dirección cap a Vic i Ripoll. Passareu per Montcada, Mollet i Granollers. 

Arribant a Vic i sense deixar la carretera C-17, us dirigireu a Ripoll i Sant Pere de Ribes. Passareu per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Ripoll i Campdevànol. 

Just arribant a Ribes de Freser, l'estació del tren cremallera i la de la Renfe estan a l'esquerra, una mica enlairades respecte de la carretera general. Molta atenció als Indicadors, l'aparcament està al mateix nivell de les estacions.

Per coordinar el temps del viatge amb cotxe i les sortides del tren cremallera, cal que us informeu dels horaris a la web de la Vall de Núria (www.valldenuria.com).

Història:

En ple Pirineu Central i a 2000 metres d'alçada sobre el nivell del mar hi ha la Vall de Núria, rodejada per cims de més de 2700 metres.

Els primers assentaments humans daten del Paleolític i Megalític. La principal activitat d'aquests grups era la ramaderia i l´agricultura. Les pastures eren la principal riquesa de la Vall i, a la vegada, motiu d'enfrontament entre els pobladors de la zona.

Una de les primeres edificacions de la Vall de Núria fou l'ermita de Sant Gil. Segons la tradició, Sant Gil arribà a Núria sobre l'any 700 i s'hi establí durant uns anys per fer-hi penitència.

Posteriorment es va construir un refugi hospital, per acollir els pelegrins que utilitzaven la ruta transpirinenca (actualment GR-11). És possible que aquests foren els orígens de l'actual Hotel.

Les pastures de la Vall de Núria han estat durante la història, moneda de canvi entre els nobles i l'església.

Visita:

Es pot dir que la visita comença al moment en que s'agafa el tren cremallera. El primer tram del recorregut passa per racons pintorescos i paral·lels a la carretera que porta al poble de Queralbs.

L'estació de Queralbs és punt intermedi de l'itinerari del tren cremallera i parada obligada per esperar el tren que ve de Núria. Aquesta parada també s'utilitza per carregar als passatgers que decideixen anar amb el seu cotxe fins Queralbs per fer una visita al poble.

Després de la parada obligada el tren cremallera continua cap a Núria. Voreja la muntanya passant pels singles de Núria. El riu queda a la dreta enclotat entre muntanyes

Si esteu atents es pot veure el camí que porta de Queralbs a Núria (GR 11) i que puja per la gorja de la banda dreta del riu. Si la pujada al santuari la feu entre la primavera i la tardor, podreu contemplar com grups d'excursionistes fan aquesta travessa a peu. 

En el cas de que les vostres Inquietuds de caminants us portin a fer aquesta ruta, heu de saber que la durada aproximada de la excurció és de 2 h. 45 minuts.

Després d'uns 40 minuts de viatge i de passar l'últim túnel apareix, de sobte, una magnífica panoràmica de la Vall de Núria amb tots els elements que la caracteritzen: el llac, l'ermita de Sant Gil, el Santuari i la resta de les Instal·lacions.

Enaquesta ruta no tinc intenció de recomanar-vos cap visita en especial. Comenceu per una banda de la Vall i acabeu per l'Altre. Hi ha Moltes opcions per distreure-us.  

Gastronomia:

La cuina de la Vall de Núria és d'inspiració clàssica, amanides, canelons, rostits, carns a la planxa i postres variats. Sols hi ha quatre llocs per poder menjar, 3 restaurants i un self-service.

En el restaurant de l'Hotel Teniu un menú per 26 € aproximadament.

Restaurants:

Restaurant de l'Hotel

La Cabana dels Pastors

El Racó de la Vall

Self-service

Enllaços:

www.valldenuria.cat

dimarts, 16 de febrer de 2021

MONTFERRI-SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT


De Barcelona:
A 90 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està situada a l'autopista AP-7 a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida. 

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Passareu pel peatge de  Martorell i haureu de seguir en direcció cap a Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 direcció Lleida. Passat el peatge del Vendrell s'ha de deixar l’autopista per la sortida 11.

Després d’un quilòmetre arribareu a la cruïlla amb la carretera C-51 que porta a Valls. Vosaltres us desviareu a l’esquerra, direcció al poble de Rodonyà. Aproximadament a 1,5 quilòmetres trobareu el poble de Vilardida. Atenció, aquí haureu de desviar-vos a la dreta i seguir per la carretera T-204 que porta directament, després de fer 2,5 quilòmetres, al poble de Montferri. 

Història:

Montferri és un petit poble de l’alt Camp, situat entre el poble de Bràfim i Rodenyà. Té una població de 159 habitants i una superfície de 19,22 km2. La història del poble ve de ben antic i haureu de remuntar-vos a l’època dels romans quan aquests ja explotaven les mines de ferro situades dins les terres del municipi.

Fins el 1917 el poble de Montferri es deia Puigtinyós. A partir d’aquest any el poble adoptà  el nom de Montferri  en record de les mines de ferro dels romans.

Des del segle X la història de Montferri passà per diferents  etapes on les terres del terme passaren a mans de diferents propietaris. A principis del segle XI Adalbert d’Albinyana, va fer donació de les terres del terme al Monestir de Sant Cugat del Vallès. Fou en aquestes dates quan va aparèixer per primera vegada el nom de Montferri en els escrits del Monestir. 

Posteriorment en l'any 1214 les terres foren propietat d’en Guilleume de Castellvell i en morir, les heretà el seu fill Guillem de Montcada. Aquest mor a la campanya de Mallorca i en el seu testament va cedir la propietat de les terres al monestir de Poblet i Santes Creus. En el 1230 començà un seguit de litigis entre els hereus, fins finals del 1284.

Durant els segles XV i XVI Puigtinyós passà per una florent etapa econòmica amb una important industria, la de la llana. A l’actualitat l’economia està basada en l’agricultura de secà, principalment amb cultius d’ametllers, avellaners, oliveres i vinyes. Gairebé tothom treballa les seves terres. També cal destacar les explotacions d’aviram i porcí. Dins del municipi es poden trobar un parell de bodegues on s’hi produeix Cava.

Visita:

La visita turística més important del municipi és la del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. La història començà a principis de la dècada dels anys 20 a Manresa, quan el jesuïta Daniel Maria Vives, nascut a Montferri, va decidir construir al seu poble un santuari a la Verge de Montserrat. El municipi l’hi cedí les terres i s'encarregà el projecte a l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador de l'Antoni Gaudí.

La col·locació de la primera pedra del Santuari va tenir lloc el novembre de 1925. Des del primer moment els habitants del territori col·laboraren activament en la construcció del temple, fabricant de forma artesana tots els elements constructius començant pels totxos de 30x15x5 cm, utilitzats en el conjunt de l’obra vista de l’edifici, tant a l’exterior con a l’interior, i acabant per les reixes de ferro forjat que tanquen l’accés del cambril de la Verge.

L’estructura exterior de l’edifici té forma de proa de vaixell i està orientada a la muntanya de Montserrat. La part superior del conjunt arquitectònic recorda el perfil de la muntanya. En el centre una agulla de 33 metres d’alçada està coronada per una creu de ferro de 500 quilos de pes. A la vegada la creu és giratòria i permet que sempre estigui orientada en la direcció del vent.

L’inici de la guerra civil espanyola i la posterior crisi econòmica, varen fer que les obres del santuari quedessin aturades durant molts anys. L’any 1985 s’iniciaren la restauració i continuació de les obres, però no va ser fins el 30 de Maig de 1999, quan s’inaugurà amb tota solemnitat el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat a les terres de l’Alt Camp de Tarragona.

El Santuari està obert per visitar-lo tots els diumenges de 11,30 a 13,30 hores. Per assegurar-vos la visita és preferible que truqueu prèviament al Tel.  686 763 239.

Gastronomia:

Com quasi sempre la cuina de les comarques de l’interior està dominada pels plats clàssics elaborats amb productes de la zona: amanides, estofats i carns a la brasa, però en el cas de l’Alt Camp de Tarragona s'han d’afegir tres elements indispensables a les cartes dels restaurants, alguns condicionats a l’època de la collita, com són el Xató i els Calçots. No es pot oblidar el tercer element, el peix, cuinat amb una quantitat de receptes culinàries molt amplia.

Restaurants:

Al sud del poble de Montferri i a molt poca distancia del centre, trobareu el Castell de Rocamora. La primera menció escrita del Castell data de principis del segle XI. A l’actualitat és de propietat particular i està restaurat de fa poc temps. Les instal·lacions estan dedicades a restaurant. Val la pena quedar-s’hi a dinar.

Per encarregar taula haureu de trucar al Tel. 977 620 120. Bon profit!!


Enllaços:

www.montferri.altanet.org





dijous, 11 de febrer de 2021

SANTUARI DE FALGARS-XALET DE CATLLARÀS I MIRADOR DE LA LLUNA


De Barcelona:
 
A 146 km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o a els amics serà a l'àrea de servei de Montserrat, que està a l'autopista de peatge C-16 de Barcelona - Manresa.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa, en aquesta última població s'ha d'empalmar amb l'autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa haureu de seguir per l'eix del Llobregat E-9 / C-16 que passa per Balsareny, Navàs, Puig -reig, Gironella i Berga.

Passat Berga s'ha de continuar per l'eix del Llobregat fins arribar a Guardiola de Berga. Cal entrar a dins del poble i enfront de l'església hi ha el desviament de la Pobla de Lillet. Sortint del poble per aquesta carretera i un cop passat el pont del riu Llobregat un desviament a la dreta us portarà a Sant Julià de Cerdanyola.

El primer que trobareu a l'arribar a Sant Julià és una plaça. Doncs bé, girareu a l'esquerra per prendre el carrer que surt de l'extrem de la plaça i que va paral·lel al Torrent de la Font del Castell. Aquesta carretera o pista forestal és estreta, però està asfaltada, cal anar en compte. Després d'uns 4 Km, empalmareu amb la carretera que ve de la Pobla de Lillet. Haureu de seguir recte i desprès d'1 km de s'arriba a una esplanada on la carretera gira a l'esquerra. El Santuari de Falgar queda enfront, a pocs metres.

Si en lloc de girar a l'esquerra es contínua recte, la carretera deixa de ser asfaltada i es transforma en una típica pista forestal. Sense deixar-la, després de 1 ½ km, hi ha un revolt molt sobtat a l'esquerra i una pista a la dreta. Vosaltres seguireu per l'esquerra.

El camí comença a baixar. Aproximadament a 2 Km, hi ha un nou trencall a l'esquerra que indica la Pobla de Lillet. Haureu de seguir recte. Aquí la pista comença a pujar fins el Xalet de Catllaràs (aneu molt en compte, comença un tram d'uns 500 metres de paviment en mal estat). 

Després de Deixar el xalet a la vostra dreta la pista segueix pujant i a uns 800 metres a la dreta trobareu l'indicador del Mirador de la Lluna. S'ha de deixar el cotxe en aquest punt i fer un tram d'uns 150 metres a peu fins al mirador.

Visita:  

El santuari de la Mare de Déu de Falgars està dedicat a la Verge del mateix nom és part integrant d'un conjunto de dos edificis restaurats, una hostatgeria de dues plantes i una ermita adossada a un extrem de l'edifici principal.

L'ermita fou construïda l'any 1646 sobre a les ruïnes d'una antiga ermita romànica. La imatge de la Verge de Falgars està tallada en alabastre i es creu que té una antiguitat de principis del gòtic catala.

El Xalet de Catllaràs va ser concebut per a residència dels enginyers que estaven al càrrec de les mines de carbó de la serra de Catllaràs, terme municipal de la Pobla de Lillet. El material extret d'aquestes mines era utilitzat pel funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro a Castellar de n'Hug, propietat de l'Eusebi Güell, mecenes de Gaudí.

L'opinió més generalitzada dels experts en l'obra de Gaudí, malgrat que no existeix cap documentació que ho confirmi, és que el Sr. Güell encarregà el projecte del xalet al seu protegit sobre l'any 1901.

L'original estètica de l'edifici en forma de maletí es va començar a construir l'any 1902 i és va finalitzar a l'any 1903. És un edifici de 10 metres d'alçada i uns 20 metres de llargada. L'estructura té forma de volta de canó. Les parets de tancament de les façanes principals incorporen finestres i portes en forma de mansarda. Les parets de tancament als extrems de l'edifici són dos elements verticals amb sortints a la part superior que feien la funció de comuna.

A l'exterior i a la façana sud-oest, hi havia l'escala d'accés als tres pisos que té l'edifici. L'originalitat d'aquesta escala fou la incorporació dins  de la seva estructura de diversos serveis pel conjunt dels habitatges. 

A la planta baixa l'escala, a més de les entrades a les estances, hi tenia incorporats dos banys, una carbonera i dos safareigs. A la primera planta hi havia dues entrades per habitatges, dos banys i un espai tancat pels mals endreços.

L'interior estava distribuït en tres plantes i a cadascuna d'elles hi havia dos habitatges que tenien accés directe a l'exterior per l'escala anteriorment descrita. A la planta baixa també s'hi trobava la cuina i el menjador.

Al transcurs dels anys el Xalet de Catllaràs va patir diverses reformes. La primera coneguda fou l'any 1907 quan es modificaren els pendents de les taulades de les finestres. L'altre reforma es realitzà l'any 1940, bàsicament per evitar el deteriorament progressiu de l'edifici. 

Les reformes més agressives és realitzaren a partir de l'any 1970, uns quants elements constructius que caracteritzaren l'originalitat de l'edifici desapareixeren com: l'escala, substituïda per una simple escala Metallica, la coberta fou substituïda per una de pissarra artificial il 'interior también va ser reformat adaptant-lo  a les noves necessitats com a colònia de vacances. Malgrat tots aquests canvis és molt interessant passar-hi una estona admirant aquesta original construcció.

El Mirador de la Lluna és una petita plataforma de formigó col·locada sobre un monticle de roca, gairebe a l'extrem d'un penya-segat. Des d'aquest punt la vista de la cara sud del Pirineu és espectacular. A la dreta Castellar de n'Hug amb els pics de la Creueta 2067 m., La Moixera 1991 m., Cim del Pla de Baguet 2031 m i Puigllançada 2409 m.

En front el Pedraforca i la serra del Cadí amb els pics de Comabona 2547 m., Vulturó 2648 m. i la Torre del Cadí 2562 m. A l'esquerra la serra de les Comes i la serra de Guixeres.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de l'interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com: l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s'incorpora en aquests plats que per ells mateixos tenen molt fonament. Són els bolets amb totes les seves varietats comestibles.

Tampoc no podem oblidar els postres casolanes.

Restaurants:

L'hostal del Santuari de Falgars

Tel, 93.744 10 95

Enllaços:

www.elbergada.org




dimarts, 2 de febrer de 2021

MONESTIR DE SANT PERE DE RODES



De Barcelona:

A 162 km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 a 1 km abans de la Sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autopista AP-7 i agafar-la en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà, km. 29, haureu de Deixar l'AP-7 a la Sortida 4 i seguir per la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. 

Després d'uns 7 Km arribareu a Figueres. Quedarà a la Vostra dreta un desviament que porta a Castelló d'Empúries i Roses. El deixareu per continuar per l'A-2. Aproximadament a 1 km d'aquesta sortida en trobareu una altra que porta a Llançà. Agafareu aquesta carretera N-260 i desprès de fer 10 ½ km, trobareu un desviament a la dreta que porta a Vilajuïga. 

Arribant al poble de Vilajuïga haureu d'estar Atens als Indicadors que assenyalen Sant Pere de Rodes. Des d'aquí encara s'han de fer uns 9 Km per arribar a l'monestir.

Història i Visita:

La cara nord de la Serra de Verdera fou el lloc escollit per construir el Monestir de Sant Pere de Rodes, per sota i a pocs metres del castell de Verdera situat a 560 metres sobre el nivell del mar. 

Una de les peculiaritats de l'indret és la vista panoràmica que es pot apreciar del Cap de Creus, Port de la Selva i Llança.

Les primeres dades escrites que hi ha del Monestir són de finals del segle IX. Entre els anys 926 i el 944 passà a ser abadia. L'església fou consagrada l'any 1022. Diferents ampliacions al llarg dels successius segles l'hi donaren la configuració actual fins que, durant la desamortització de Mendizábal de 1835, els monjos l'abandonaren definitivament i entrà en una etapa d'abandó.

El conjunt arquitectònic està construït en terrasses, aprofitant els desnivells del terreny, i com a tots els monestirs, el centre del conjunt religiós és el claustre. A la dreta i a la part més baixa de les terrasses construïren l'església. Al seu costat el campanar de planta quadrada. A l'altra banda instal·laren els menjadors i d'altres dependencies. El monestir també tenia una torre de defensa.

L'església és de planta en forma de creu llatina, Un clar exponent del romànic català. L'originalitat arquitectònica d'aquest edifici són a les columnes d'estil corinti que estan recolzades sobre uns pilars en forma de T, i un sòcol molt alt on queden suportades les columnes.  

A la vegada, aquestes columnes aguanten els arcs de mig punt que separen les naus laterals. Com a curiositat s'ha de dir que les columnes adossades d'estil corinti clàssic, foren aprofitades d'altres edificacions de l'època romana, Possiblement de les Ruïnes d'Empúries.

La visita a l'església passa per l'absis de la nau central que té un deambulatori i una cripta a la part baixa. D'una de les naus laterals passareu al claustre superior, actualment restaurat. Per sota d'aquest hi ha un altre claustre d'una construcció molt més senzilla.

Per la nau de l'esquerra accedireu a la cripta, al claustre inferior hi ha  tombes antropomorfes. A la mateixa nau hi ha unes escales de cargol per les quals es puja a les dependències superiors i al campanar.

La visita al Monestir de Sant Pere de Rodes pot durar un parell d'hores. Si tinguéssiu ganes de caminar podríeu arribar-vos al castell de Verdera.

En cas de fer  la ruta en dia feiner, us recomano que feu una visita a la llotja del peix de Roses. És molt interessant.

Gastronomia:

La proximitat a la costa i a les poblacions marineres com: el Port de la Selva, Cadaqués, Llançà o Roses, fa que la gastronomia que predomina sigui la derivada del peix com: les graellades de peix, els arrossos, les sopes i calderetes, el mar i muntanya, etc.

Restaurants:

Al mateix monestir hi ha un restaurant.

Tel. 610 31 00 73

Ca la Paquita

Moll d'en Balleu, 3

Tel. 972.387.092

Port de la Selva

Ca la Núria

Mar, 21

Tel. 972.126.513

Port de la Selva.

Enllaços:

www.mhcat.net

www.cbrava.com