SANT LLORENÇ DE MORUNYS - Comarca del Solsonès

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

Avui la trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de Montserrat, a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa i a l’alçada de Sant Vicenç de Castellet.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa. Passada l’àrea de servei de Montserrat i el peatge, deixareu l’autopista a la sortida 50 i seguireu en direcció cap a Manresa Centre, Solsona i Lleida. Haureu de seguir tots els indicadors que portin a Solsona per la carretera  C-55. Abans es passa per Súria i Cardona. A l'alçada de Cardona podreu admirar la magnífica construcció del seu castell dalt d’un voluminós penya-segat.

Deixareu a la vostra esquerra el castell de Cardona i després de fer uns 18 quilòmetres s'arriba als  afores de Solsona, on hi ha un polígon industrial. Just en aquest punt trobareu un desviament a la dreta que enllaça amb la comarcal C-26 que porta a Berga. A uns 2 quilòmetres un desviament a l’esquerra condueix directament al Pantà de la Llosa del Cavall i a Sant Llorenç de Morunys.

Gaudireu del paisatge quan s'arriba a la resclosa del pantà, ja que la carretera passa just per sobre del mur. Les imatges de postal amb les quals  ens obsequia el pantà són per aturar el cotxe i fer unes fotos.

Història:

Entre les Serres de Querol, on hi ha el Port del Comte, la Serra de Guixers i la Serra dels Bastets, trobareu la vall de Lord, on els municipis de Sant Llorenç de Morunys, La Coma, La Pedra i Guixers, juntament amb part de la capçalera del pantà de la Llosa del Cavall, són part integrant d’aquest espai natural.

Sant Llorenç de Morunys es troba quasi en el bell mig de la vall  a tocar del Riu Cardener. Com altres vegades he comentat, molts dels pobles de Catalunya han nascut a l’empara d’un monestir i Sant Llorenç de Morunys no és una excepció.

A l’any 910, en una antiga casa de la Vall de Lord, hi havia una petita comunitat de monjos Benedictins. Sobre l’any 971 la comunitat rep una important donació per part del comte Borrell. Passaren els anys i el monestir va dependre de diverses comunitats benedictines com la de Sant Sadurní de Tavèrnoles, Sant Andreu de Tresponts i Santa Maria de Ripoll.

A  l’any  1297 Ramon Folc, vescomte de Cardona, demanà a l’abat de Sant Llorenç la construcció d’un poble sota la protecció del monestir i així repartir els impostos entre el vescomtat i l’església. A partir del naixement del poble de Sant Llorenç de Morunys l’església del monestir passà a ser la parròquia del poble.

Visita:

El nucli antic de Sant Llorenç és un clar exponent d’un nucli fortificat per les mateixes cases. Per accedir al centre de la vila hi ha cinc portes: dues a llevant, dues a ponent i una al migdia. Cal començar la visita per la Porta de la Capella.

A pocs metres d’entrar en el nucli antic de la vila trobareu la Plaça Major, on hi ha un restaurant i diverses botigues. Pel camí, abans d’arribar a la plaça, hi ha algunes  tendes de records, queviures i moda. Us recomano que doneu una volta pels carrers dels voltants de la plaça, abans d’enfilar el carrer Major per accedir a l’església monestir de Sant Llorenç.

L’edifici és un exemple del romànic llombard. De planta rectangular està format per un conjunt de tres naus. La central té un sostre en forma de volta de canó, acaba amb un absis. En el subsòl hi ha la cripta, actualment en ruïnes. Les dues naus laterals tenen la volta d’aresta. La nau lateral de la dreta té un absis semicircular d’estil barroc amb unes magnífiques talles de fusta, obra de l’escultor Josep Pujol. Hi ha una  gran quantitat d’imatges, entre les quals es pot veure la Verge Bruna.

Cal destacar el magnífic orgue renaixentista pintat de color vermell i situat a la part alta de la nau central.

En un costat de la nau lateral dreta trobareu l’accés al claustre. És de forma trapezoïdal de dimensions reduïdes, però està molt deteriorat. Des d’un dels angles podreu apreciar el campanar. Les dues construccions són d’estil renaixentista del s. XVI.

Després de la visita al nucli antic de Sant Llorenç s'ha d'agafar el cotxe per anar a visitar les fonts del Cardener. Haureu d'agafar la carretera LV-412 direcció cap a Tuixén, Gósol i Port del Comte. Després de fer uns 7 quilòmetres arribareu a l’Hotel Fonts del Cardener. Podreu deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a uns 50 metres a mà esquerra després d’una petita baixada.

Sols cal seguir els indicadors i després de fer  5 minuts de caminada arribareu a una esplanada on una monumental barbacoa circular presideix l’entorn. A la dreta, traspassat el pont de fusta us topareu de ple amb les fonts del Cardener. Una gran quantitat d’aigua brolla d’entremig de les pedres.

Als voltants de les fonts i la barbacoa hi ha instal·lades taules de fusta per passar un dia de pic-nic. Un cop feta la visita a les fonts podeu arribar-vos nuclis de La Coma i La Pera. En aquest últim podreu visitar la Font de la Puda. La Puda és una font sulfurosa d’aigua calenta. Al costat de la font hi ha una basa natural de poca profunditat que recull l’aigua. Segurament trobareu  grups de persones prenent un típic bany de balneari.

Ha arribat l’hora de dinar i us dirigireu a Sant Llorenç a fer un bon àpat. El restaurant escollit en aquesta ocasió és La Catalana del qual després us en donaré el telèfon.

A la Tarda, i després de ben dinats, serà hora de fer una visita el Santuari de Lord. Sortint del poble, en direcció cap al Coll de Jou i Solsona, trobareu un desviament a l’esquerra que porta directament a l’aparcament del Santuari, però no penseu que aquí s’acaba la història, ja que haureu de pujar escales durant uns 15 minuts. 

Un cop dalt de la Mola, podreu admirar una magnífica panoràmica. S'ha de continuar pel camí de l’esquerra, fins arribar a una portella de ferro que dóna accés al patí del Santuari. 

El santuari de La Mare de Déu de Lord està permanentment habitat per una petita comunitat de monjos. En el cas de trobar el santuari tancat, podeu demanar la clau. Un cop feta la visita es recomana donar una volta pel perímetre de la Mola. En el costat de llevant les vistes de la serra de Busa i la de Bastets, reflectides a les aigües del pantà de La Llosa del Cavall, són imponents.

Bé, Ja és hora de tornar a casa.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la cuina tradicional catalana. Utilitza els clàssics productes de la zona on els derivats del porc i l’aviram de corral són els principals ingredients. Podreu gaudir de bones i variades amanides, canelons, patates emmascarades, albergínies farcides, peus de poc guisats, carn de xai a la brasa o arrebossada. 

De  postres, mató amb mel, crema catalana, les postres de músic, gelats i rebosteria.

Restaurants:

La Catalana

Pl. Dr. Ferran, 1

Tel. 973 49 21 25

Sant Llorenç de Morunys

Enllaços:

www.lavalldelord.com

SANTUARI DEL CORREDOR - Comarca del Maresme

De Barcelona: A 35 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’aquesta ruta serà a l’esplanada del Santuari del Corredor. S'ha de portar l’esmorzar de casa.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7  i agafar-la en direcció cap a Girona. Un cop passat el peatge de l’autopista AP-7 a l’alçada de Granollers i, a uns 2 Km, sortireu de la via ràpida en direcció Cardedeu i La Roca. El primer que trobareu a la sortida serà una rotonda. Agafareu el trencall que porta a Sant Celoni.

A uns 3 Km de la rotonda hi ha un desviament a la dreta que  empalma amb  la carretera B-510 direcció Dosrius. Després de fer uns 2 Km trobareu a l’esquerra un desviament  i un cartell indicador del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Els primers 500 metres de la carretera estan asfaltats, després es transforma en una pista forestal en bon estat.

Recorreguts els primers 3 Km trobareu l’església de Sant Andreu del Far, d’estil Gòtic tardà del segle XVIII. Quasi a tocar hi ha la masia de Can Guinart, a l'actualitat transformada en restaurant. Seguint el camí cap al santuari passareu molt a prop de la masia de Can Bosc, després per Can Arenas i l’Àrea d’esplai del Corredor la qual, depenent de l’època de l’any, està tancada per evitar incendis al bosc, tot i que la zona d’esbarjo està preparada amb barbacoes de pedra. Després d'1 Km arribareu a l’esplanada del Santuari del Corredor.

Història: 

La serralada del litoral és l’accident geogràfic que separa les comarques del Maresme a la costa i el Vallès Oriental, junt amb la Selva a l’interior. Dins d’aquest entorn geogràfic  hem de situar el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

A causa de la particularitat de la meteorologia, situació geogràfica i la facilitat en trobar aigua, aquesta zona ja estava poblada des de ben antic. Dels seus primers habitants ens en queden restes com el dolmen de  la Pedra Gentil al terme de Vallgorguina, la Roca d’en Toni a Vilassar  de Dalt, o les restes d’un poblat Ibèric a la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt.

La climatologia de la serralada té dos trets diferencials molt interessants. La vessant sud té un clima clarament Mediterrani, de temperatures suaus, pluges puntuals i fortes, i humitat nocturna. La vessant nord orientada al Montseny, té un clima continental, de pluges més continuades i no tan fortes.

Aquests dos tipus de climes, afavoriren l’abundància vegetal i a la vegada l’assentament de colònies humanes,  representades per les 200 masies que s’establiren dins de l’actual Parc Natural del Montnegre i el Corredor, on abundaven les terres de conreu, abandonades en part a partir dels anys 50.

Visita:

A causa de l’extensió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la seva superfície està dividida en 3 espais ven definits. A llevant el santuari de Sant Martí de Montnegre, prop de Sant Celoni  de 650 metres d’alçada. Al centre el Santuari del Corredor, tocant a Vallgorguina de 650 metres d’alçada. A ponent  Sant Mateu, a prop de Premià de Dalt, de 500 metres d’alçada.

El Santuari del Corredor data del s. XVI, és d’estil gòtic tardà, i fou edificat sobre les ruïnes d’un altre temple. Des de fa molts anys és punt de trobada  d’aplecs i de la gent dels pobles dels voltants. Just arribant a l’esplanada del Santuari ens queda a la dreta el conjunt del recinte arquitectònic. Està format per l’ermita i la rectoria la qual a l'actualitat   està adaptada per a restaurant. També i trobareu un punt d’informació del Parc Natural Montnegre i el Corredor on hi podreu obtenir els opuscles corresponents a les activitats del parc.

Des d'aquest punt es poden fer moltes excursions a peu, per gaudir de l’entorn i la vegetació. L’excursió que us recomano fa un itinerari circular que comença a un dels extrems de l’esplanada. No hi ha pèrdua, solament cal seguir el camí i les indicacions. Si l’excursió la feu a la tardor, podreu aprofitar per caçar bolets.

Després de dinar, podreu seguir per la mateixa pista forestal direcció  Vallgorguina. Aquesta comença per sota de l'aparcament dels cotxes. A uns 5 quilòmetres haureu de deixar el cotxe i seguir les indicacions d'un cartell per anar al dolmen de la Pedra Gentil, un monument de l’antiguitat molt original.

Gastronomia: 

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de la majoria dels restaurants de muntanya: amanides, pa torrat, esqueixades, escalivades, carn a la brasa, mongetes amb botifarra, all i oli i una amplia carta de postres.

Per gaudir de l’entorn del Corredor, us recomano el restaurant del Santuari. Cal telefonar-hi per reservar taula.

Restaurants:

El Corredor

Tel. 93 743 41 42

Can Guinart

El Far (Dosrius)

Tel. 93 418 75 04

 Enllaços:

www.diba.es/parcsn

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - Comarca de La Garrotxa

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona i per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. 

Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Cal estar atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-se cap a Vic i sense deixar l’autovia s’ha de continuar en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot per l’autovia C-37. Al final d’aquesta via hi ha  una rotonda a la dreta és direcció al  poble de Bas, haureu de sortir de la rotonda a l’esquerra amb direcció a Les Presses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot  trobareu una altra rotonda molt amplia.

Agafareu la primera sortida en direcció a La Fageda i Totes Direccions. Seguireu recte per Av. Sant Jordi i deixareu a la dreta el desviament que porta a La Fageda. Heu de seguir els indicadors que porten al poble de la Canya i a la C-26. A la sortida de La Canya trobareu una nova rotonda. El desviament de la dreta porta directament a Sant Joan les Fonts. Seguiu per la carretera GI-522 que us portarà directa al centre del poble de Castellfollit.

Història i Visita:

El poble de Castellfollit està assentat sobre d’una cinglera basàltica que té més de 50 metres d’alçada. La carretera GI-522 entra a la cinglera per un extrem i divideix el poble en dues parts, a la dreta hi ha la part antiga del poble i la nova a l’esquerra.

La cinglera és el fruit de l’erosió dels rius Fluvià i Toronell de la colada volcànica creada per la superposició de dues aportacions de material volcànic. La primera de 217.000 anys provinent del volca Batet de la Serra d’Olot i la segona de 192.000 anys prové dels volcans de Begudà.

El nucli antic és el més espectacular per la seva situació a l’extrem de la part més estreta de la cinglera. Just en aquest extrem trobareu l’església de Sant Salvador i a la part posterior un balcó-mirador des d’on es pot admirar una magnifica vista panoràmica.

La visita al nucli antic comença a la porta de l’Ajuntament a tocar de la torre del rellotge i seguir pel Carrer Nou fins la plaça Nova i empalmar amb el Carrer Major o per l’altre Carrer del Cingle. No deixeu de fer una passejada pels tres carrers que trobareu al nucli antic de Castellfollit. A la part més estreta de la cinglera les cases tenen els seus fonaments assentats  a un metre del penya-segat.

L’església de Castellfollit és d’origen romànic i ha sofert moltes modificacions. La primera causa foren els terratrèmols del 1427 i 1428 i posteriorment foren les diferents guerres com la dels Segadors, la dels francesos a l’any 1691 i al 1874 durant la tercera Guerra Carlina.

L’anomenada església Vella de Sant Salvador està esmentada per primera vegada a mitjans del segle XIV amb el nom de capella Castri Sancti Salvatoris de Castrofollito. Malgrat no existir cap documentació anterior es creu que va ser construïda a finals del segle XI o principis del XII. L’església disposava de diversos altars: l’Altar Major, el de Nostra Senyora de la Pietat, el de San Joan Baptista, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi i el del Santíssim.

A l’any 1700 el bisbe Miquel Joan de Taberner troba l’església molt destrossada pels soldats del Rei de França. Durant la guerra del 1936 fou cremada i el sostre quedà derruït. Posteriorment ha estat restaurada i l’ajuntament dedica l’espai com sala d’exposicions.

L’activitat econòmica de sempre ha estat dedicada als cereals i a la ramaderia. És a partir dels anys 50 als 70 del segle XX quan s’instal·len al poble diverses industries de caràcter familiar dedicades al tèxtil, càrniques i de la pell.

La visita al poble de Castellfollit requereix una bona passejada pels carrers de nucli antic i el tros de carretera que va des de l’Ajuntament fins l’inici del final del poble. En aquest tram trobareu diverses botigues de pastisseria i de venda d’embotits, quasi segur que trobareu algun dels productes que a casa us recordaran la visita al poble de Castellfollit de la Roca

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

No deixeu de provar un clàssic de la Garrotxa, les Patates d’Olot

Restaurants:

En el transcurs de la vostre visita podeu mirar de localitzar un restaurant. Jo us donaré la direcció de dos dels clàssics de Olot ciutat.

Restaurant La Deu

Carretera La Deu

Tel. 972 261 004

Olot

Restaurant Font Moixina

Paratge de La Moixina, s/n

Tel. 972 261 000

Enllaços:

CASTELL DE VERDÚ - Comarca de l'Urgell

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha,  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega deixareu l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres i a la dreta us quedarà una gasolinera de Campsa. Haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera. 

Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser La Via Lacetània. Haureu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda, deixeu-la per la tercera sortida que és el carrer de la Verge de Montserrat i al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona. 

A uns 4 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà i Verdú. Haureu de seguir els indicadors que us portaran al poble de Verdú. Arribant al poble mireu de trobar aparcament a la Plaça Major, lloc on hi ha l’Ajuntament.

Història:

La història de Verdú ve de ben antic. Al seu voltant s’han trobat restes del poblat iber dels Estinclells que fou construït dalt d’un petit promontori que ocupava una superfície  de 2.960 m2. També s’hi han trobat restes romanes i medievals.

La població va ser conquerida als sarraïns per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a l’any 1056. Aquest cedí a Arnau Company i a la seva família la castlania de Verdú, que la mantingueren durant 200 anys.

Berenguer Arnau d’Anglesola tingué 4 fills: Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Aquesta última, Berenguera, va obtenir el senyoriu de Verdú com a dot de casament amb Guillem II de Cervera. A l’any 1184 Berenguera d’Anglesola va atorgar la carta de població i els terrenys per construir el poble al voltant del castell amb la condició de que els habitants havien de construir les muralles, les torres i els portals de la nova vila amb repobladors procedents de diverses zones.

Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, ha passat a la història com el personatge que va hipotecar el castell amb totes les terres i pertinences del poble de Verdú per fer una creuada a Jerusalem. Els diners els obtingué del Monestir de Poblet. Al no poder retornar els diners, a l’any 1227 es va fer l’escriptura de venda a favor del Monestir. La baronia de Poblet en va ser la propietària fins el 1835 quan la desamortització de Mendizàbal.

Durant l’any 1358 el rei Pere III el Cerimoniós concedí al poble de Verdú el privilegi del dret a Fira. Era una fira d’animals de peu rodó que es celebrava per Sant Marc i tenia una durada de deu dies. Dins del marc de la disposició reial el rei Pere III el cerimoniós, concedia a la localitat  la gràcia de organitzar un mercat setmanal cada dimecres.

Verdú es convertí en la fira més important de la comarca d’animals de peu rodó, bestiar de llana i bovins. La fira deixar d’existir a mitjans dels anys 60 del segle XX.

Visita:

El més recomanable per conèixer el poble de Verdú és fer uns visita guiada, aquesta us permetrà veure el castell, l’església parroquial de Santa Maria i el Santuari de Sant Pere Claver. La reserva l’heu de fer a:

Oficina de turisme de Verdú, 

Tel. 973 34 72 16

Turisme@verdu.cat

La visita guiada comença al pati d’armes del castell i seguidament es passa per una bodega de grans dimensions, la sala inferior i la sala intermitja destinada als estables i a magatzem. També es visita la sala notable coneguda com la sala de l’Abad Copons i la torre de l’homenatge restaurada per l’Ajuntament l’any 1988.

Acabat el recorregut pel castell el següent pas serà l’accés a l’església de Santa Maria, datada a finals dels segle XII. El conjunt decoratiu és molt auster seguint les normes de l’Orde del Císter. Inicialment estava formada per una sola nau de dimensions reduïdes, però el creixement de la població, gràcies als mercats setmanals, obligà l’ampliació de l’església amb dues noves naus. La nau central amb una volta de canó apuntada i les dues laterals amb volta de creueria.

A partir del segle XV fins a primers del 2004 els canvis estructurals són notoris i també els decoratius com les pintures que actualment decoren l’altar major, fetes als anys 1955 i 1956 pel pintor targarí Jaume Minguell. L’última actuació decorativa ha estat la instal·lació de vitralls dedicats a Sant Pere Claver, Sant Flavià i Sant Hipòlit.

A continuació la visita guiada segueix pel Santuari de Sant Pere Claver. Després d’aquesta última parada els serveis del guia s’han acabat.

Us recomano fer una passejada per les diverses botigues de ceràmica típica de Verdú.

Gastronomia:

La gastronomia de la comarca de l’Urgell està lligada als productes de la zona tan agrícoles com agràries i ramaderes com: la Cassola de Tros, estofats, carns a brasa, embotits, la coca de recapte o els panadons.

De postres tots els derivats de la mel, melmelades i les típiques orelletes. Sense deixar de banda els clàssics gelats.

Restaurants:

El Terrisser

Carrer Jesus,2

Tel. 973 34 70 94

Verdú - Lleida

Enllaços: