BESALÚ I SANTUARI MARE DE DÉU DEL MONT - Comarca de la Garrotxa

BESALÚ I SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT

De Barcelona: A 128 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 ,  a 1 Km abans de la sortida de Palamós  i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Passat Girona deixareu la via ràpida per la sortida - 6 i després haureu d’enllaçar amb la carretera C-56 en direcció cap a Banyoles i Besalú.

Història i Visita:

Ja de ben antic Besalú ha estat punt de comunicació i d’influència entre les comarques del Pla de l’Estany, la Garrotxa i l’Alt Empordà. 

Però, no va ser fins el segle IX , quan el comte Guifre el Pilós reordenà el territori del Comtat de Girona i concedí a Besalú el títol de comtat independent, aconseguint així una gran influència territorial i comercial que anava des de les Valls de Camprodon, passant per les terres de Banyoles, fins arribar a Figueres.

No podem perdre de vista la influència econòmica de Besalú des de l’any 1207 amb un mercat on s’hi reunien els comerciants, pagesos i artesans del comtat.

El primer comte independent fou Miró I. Els següents Guifre II, Sunifred, Morro Bonfill (comte - bisbe fundador de tres esglésies a Besalú), Oliva Cabreta, Bernat I, Guillem I, Guillem II, Bernat I i, per últim, Bernat II que, per contracte matrimonial, el comtat de Besalú entra a forma part de la casa de Barcelona.

Diversos són els punts d’interès turístic de Besalú, els quals  aniré enumerant a continuació.

-Primer parlarem de la Cúria Reial, un edifici del segle XIV que durant molts anys fou la seu del Palau de Justícia i la Cort Reial.

-L’hospital de Sant Julià del segle XII, 

-L’església de Sant Vicenç, de planta quadrada, fundada l’any 977 pel comte Miró Bonfill (comte - bisbe).

-La Casa Cornellà, important edifici del romànic civil Català del segle XII, de planta irregular i pati central, des d’on es pot accedir a totes les estances tot i que és de propietat particular i no es visita.

-Monestir de Sant Pere, fundat l’any 977 pel comte-bisbe Miro Bonfill, a l'actualitat sols resta l’església. 

-El Call Jueu i el Miqvé (banys jueus de purificació).

L’oficina de Turisme de Besalú compta amb un servei de visites guiades. Molt recomanable per conèixer a fons tots aquests punts turístics.

Per contractar amb aquest  servei, haureu de telefonar  amb una mica d’antelació, al Tel. 972 591 240.

Santuari de la Mare de Déu del Mont

Per anar al Santuari de la Mare de Déu del Mont, haureu d'agafar la carretera que va de Besalú cap a Figueres i desprès de 12 Km, trobareu un desviament a l’esquerra que porta a Lladó. Us dirigireu cap  aquest poble, però haureu d’estar molt atens al desviament que trobareu  aproximadament a 1 Km a l’esquerra, aquest porta directament  al Santuari. És una carretera una mica estreta, però està asfaltada i porta fins el cim.

Els orígens del Santuari de la Mare de Déu de Mont, estan lligats al Monestir de Sant Llorenç de Sous, situat a 900 metres d’alçada i a 1 Km abans del cim del Mont.

Les primeres dades que existeixen de Sant Llorenç són del segle IX, al seu lloc hi havia un petit edifici que depenia del Monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Durant el segle X un grup de monjos del Monestir de Sant Aniol s’establiren a Sant Llorenç de Sous, i passà a ser una abadia. Però, durant la seva existència la comunitat no va superar mai la dotzena de monjos.

Després d’estar en actiu alguns segles, el monestir cau en decadència. A conseqüència dels terratrèmols de 1427 i 1429, l’abandonen definitivament. A l’actualitat es troba  en runes, però pot visitar-se.

Fou la comunitat de Sant Llorenç qui a meitat del segle XIV construïren una ermita al cim de la serra del Mont.

A conseqüència del constant pelegrinatge de la gent de la comarca, durant els segles XVII i XVIII s’inicià la construcció d’un hostal que fou  restaurat per última vegada l’any 2002.

Actualment  disposa de 10 habitacions, 4 per al personal i 6 per a l’hostatgeria, les quals tenen calefacció i bany. També disposa d’un restaurant per a 100 persones, biblioteca i un dormitori dedicat a museu, on Jacint Verdaguer hi passà  un mes i mig de la seva vida. Durant aquesta  estada escrigué fragments del seu poema Canigó.

L’església de la Mare de Déu del Mont és d’estil romànic de principis del segle XIV. El sostre, de volta angular, dóna pas al cambril de la Verge amb un arc del mateix estil, suportat per un parell de columnes d’estil corinti.

El campanar de planta quadrada sobresurt de la façana principal i té la mateixa alçada que la capella, per poder fer front als forts vents que ocasionalment bufen en aquella alçada.

Per finalitzar la visita al Santuari, és imprescindible passar-vos una bona estona gaudint de la fantàstica panoràmica que es  divisa des d’aquest punt.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona per la seva proximitat a la Garrotxa, hem d'incloure-la dins  la marca de la Cuina Volcànica, sense deixar de banda la cuina tradicional de les terres de l’interior.

- Peus de porc farcits

- Ànec amb peres

- Conill a l’agredolç

- Farcellets de carn

Restaurants:

Cúria Reial

Plaça de la Llibertat, 15

Tel. 972 590 263

Pont Vell

Pont Vell, 28

Tel. 972 591 027

La Cassoleta

Ctra. d’Olot,20

Tel. 972 590 300

El Santuari de la Mare de Déu del Mont

Tel. 972 19 30 74

Enllaços:

www.marededeudelmont.com

www.besalu.net

L'ESTARTIT - LES ILLES MEDES - Comarca del Baix Empordà

De Barcelona: A 133 km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 al  Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Passat la ciutat de Girona haureu de deixar l’autopista per la sortida 6 i agafar l’autovia C-66 direcció  cap a La Bisbal.

Passareu per Celrà, Bordils i Flaçà. A uns 6 quilòmetres d’aquest últim poble hi ha un desviament a l’esquerra  que porta a Parlavà, Torroella de Montgrí i l’Estartit, punt i final del vostre destí.

Per agafar un dels vaixells amb fons de vidre que porten a les illes Medes, haureu de dirigir-vos al final del passeig marítim en direcció nord. A tocar de l’escullera hi  trobareu el punt on surten les embarcacions que fan el circuit de les illes Medes. Una de les empreses que està més preparada és la Nautilus. Els seus vaixells estan pintats de color groc i les quilles dels catamarans que formen la flota estan preparades per gaudir d’un bon espectacle.

Història:

Entre l’Empordà i l’Empordanet hi ha el massís del Montgrí. És un conjunt de tres muntanyes d’una alçada màxima de 146 metres, perpendicular a la costa. A la plana, envoltant el massís,  hi trobareu els  pobles de l’Escala, Bellcaire d’Empordà, Ullà i Torroella de Montgrí. A la costa, i a la part sud, entre el massís i la desembocadura del riu Ter hi ha  el centre mariner i turístic de l’Estartit.

La història de l’Estartit està lligada a la de Torroella de Montgrí i per tant començaré per donar-vos una curta explicació de la història d'aquesta zona.

En el Massís del Montgrí hi ha el jaciment arqueològic més antic de l’Empordà. Es tracta de la Cova de Cau del Duc, una cova habitada ara fa uns 300.000 anys. Els personatges que habitaven el Massís eren dels anomenats Homus Erectus. La seva activitat era bàsicament caçadora i recol·lectora. Aprofitaven la cova per guarir-se dels animals salvatges.

En aquesta època el Massís de Montgrí estava rodejat per grans extensions d’aiguamolls inundats per les aigües dels rius Ter i Daró. Tot i que la plana no tenia condicions d'habitabilitat, algunes comunitats es començaren a instal·lar en els diferents turons que oferia la geografia de les zones humides.

Un dels assentaments més important és el de la Fonolleda on teòricament, els entesos,  situen el primer nucli urbà estable trobat a l’Empordà. 

Posteriorment alguns grups d'ibers s'establiren a la zona els quals, segons sembla, negociaven amb pobles de la ribera mediterrània. De cop i volta l’estructura social canvia radicalment amb l’arribada dels romans. Aquests, enlluernats per les grans possibilitats de cultiu que oferien les terres, decidiren establir-s'hi i començarem a aparèixer les grans vil·les o hisendes. Començà així l’exportació de productes agrícoles a les grans ciutats i a la metròpolis romana.

Al llarg de segles la zona passà per diferents etapes de prosperitat i decadència, fins que a finals del segle VIII i principis del segle IX, començaren a aparèixer la majoria d'assentaments urbans en el Baix Empordà. Però no fou fins l’any 888 que Torroella va ser esmentada en un document escrit, on apareixia un litigi per unes terres entre el bisbe de Girona i un propietari d’ascendència romana anomenat Adiscus.

En aquesta època, diversos assentaments de pescadors s’instal·laren a la costa de l’Estartit, creant un nucli de població dunes 20 cases. A partir d’aquest moment començà el desenvolupament  d’un nucli urbà, que a mitjans del segle XX s’incorporà al bum turístic de la Costa Brava.

Visita:

La veritable visita o aventura d’aquesta excursió començarà en el moment d’embarcar en un dels vaixells de Nautilus. Després d’uns 15 minuts de navegació arribareu a les illes Medes. Localitzat el punt d’amarratge que les diferents companyes de navegació tenen assignat a les illes, baixareu per torns a la quilla de l’embarcació, on un conjunt de seients col·locats a dreta, a esquerra i enfront d’un gran vidre, us permetrà gaudir uns minuts del magnífic espectacle del fons del mar, en un entorn declarat Parc Natural Protegit de les illes Medes.

No puc explicar-vos l’estranya  sensació d’estar submergit i rodejat d’aigua, admirant uns fons marins plens d’algues Posidònies i envoltats d’una gran quantitat de peixos de diferents espècies com:  serrans, orades, salpes, senyoretes, eriçons de mar i, amb una mica de sort, algun nero o algun congre. Per tant haureu d’experimentar-ho  vosaltres  mateixos. Sort i a gaudir de l’espectacle!  

Gastronomia:

A la majoria de pobles de la costa el producte per excel·lència és el peix. Podreu gaudir-ne en sopes, graellades, mariscades, arrossos de tot tipus i el conegut mar i muntanya (suquet de llagosta i pollastre).

El restaurant recomanat per aquesta sortida està situat en un primer pis d’un edifici que trobareu a pocs metres de l’embarcador del Nautilus. Ofereix un menú i una carta molt extensa i una magnifica vista panoràmica de l’Estartit.

Restaurants:

El Volantí

Cap de la Barra, 1

Tel. 972 75 07 12

Enllaços:

VOLCANS DE SANTA MATGARIDA I DEL CROSCAT - Comarca de la Garrotxa

De Barcelona: A 85 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Haureu d'estar atens a l'indicador de l'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.

Con arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Sense deixar l’autovia continuareu en  direcció a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta és va cap al poble de Bas, a l’esquerra cap a Les Preses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una rotonda molt amplia. 

És necessari agafar la primera sortida  de la dreta que enllaça amb l’avinguda de Sant Jordi. Sense deixar-la s'arriba a la quarta rotonda on seguireu els indicadors que duen a la Fageda d’en Jordà i Santa Pau.

A uns 6,5 Km d’Olot, després d’una corba, trobareu a mà dreta un aparcament. A un extrem de l'esplanada hi ha el mapa indicador del Parc i un conjunt de rètols assenyalant la direcció al volcà de Santa Margarida.

Història i Visita:

Els vulcanòlegs daten la creació de la zona volcànica de la Garrotxa entre els 10 000 i els 70.000 anys d’antiguitat la qual té una extensió aproximada d’uns 120 quilòmetres quadrats. S’han pogut comptabilitzar fins quaranta cons volcànics que oscil·len entre els 10 i els 60 metres d’alçada. A la vegada, poden arribar a tenir entre els 250 i els 525 metres de diàmetre. Els volcans més importants són el de Santa Margarida i el del Croscat.

Entre els anys 1982 i 1985 les zones de procedència volcànica situades entre els rius Fluvià i Ser foren declarades Parc Natural, inclouen-t'hi també la coneguda Fageda d’en Jordà com a Reserva Natural de flora i fauna. La vegetació de La Garrotxa està formada principalment per Alzinars, fagedes i rouredes.

Com he dit abans iniciarem l’excursió cap al volcà de Santa Margarida seguint els indicadors que hi ha a l’aparcament. El camí és ample i costerut fins arribar a una masia abandonada construïda l’any 1754, segons la inscripció que apareix sobre la porta. 

Després d’un petit descans continuareu el camí, cada vegada més dificultós per la característica del paviment fet de grava volcànica i relliscosa, però amb una mica de cura es pot pujar amb tranquil·litat.

Quan el camí comença a ser planer vol dir que estem arribant a la carena del volcà. Molt a prop, a uns 20 metres, trobareu unes escales que porten al camí que voreja l’olla del volcà fins arribar al centre. A mesura que anireu baixant a l'olla del volcà l’ermita romànica de Santa Margarida de La Cot es farà més visible.

Des de l’ermita situada al centre del cràter podreu admirar el perímetre de  les parets de 2 quilòmetres de llargada i una casa construïda amb pedra volcànica, de característiques arquitectòniques actuals, amagada entre la vegetació. Després de fer una passejada pel prat que envolta l’ermita serà el moment de tornar al lloc de partida, gaudint del paisatge i l'ombra del camí.

Acabat de dinar i per arrodonir el dia podreu fer una visita al volcà del Croscat. Aquesta vegada per estalviar-vos fer una  caminada com la que heu fet al matí haureu d'arribar-vos fins el càmping La Lava.

Per anar-hi cal tornar a l'aparcament del volcà de Santa Margarida i a uns 500 metres passat l'aparcament, si es ve de Santa Pau, o a 500 metres abans, si es ve d'Olot, trobareu el desviament que  porta al càmping.

Dins del recinte  s’organitza un trenet turístic que sense massa esforços us portarà fins les grederes del Volcà del Croscat. Durant una estona podreu passejar per la base del volcà, seguint un itinerari senyalitzat.

L’extracció de materials volcànics a través dels anys a deixat un senyal considerable al costat nord del volcà. Gràcies a aquesta ferida, podreu veure l’alçada d’aquest cràter que arriba a 185 metres. És el més alt de la Garrotxa i de la Península Ibèrica.

Gastronomia:

La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica de cuina amb molta força i fonament. Es fa amb els productes criats a les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus de hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar aquesta cuina.

Restaurants:

Cal Sastre

Tel. 972 680 411

Santa Pau

Can Xel

Tel. 972 262 241

Santa Pau

La Francesa

Tel. 972 262 241

Santa Pau

Enllaços:

VAIXELL DE BLANES A TOSSA DE MAR - Comarca de La Selva

De Barcelona: A 70 Km.  

Punt de trobada: 

Àrea de servei de Palafolls situada a l'autopista C-32. Aquest punt està quasi al final de l’autopista   en direcció  cap a Malgrat.  

Com arribar-hi: 

Haureu de localitzar l’autopista C-32 i dirigir-vos cap a Mataró i Tordera. Passareu per les sortides de Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna. Un cop passat el peatge i l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada) haureu de sortir de l’autopista pel primer desviament a la dreta que porta a Malgrat.  

Després de passar per una rotonda, haureu d'estar atents al primer desviament que hi ha a la dreta. Els indicadors us portaran a Blanes i Lloret. Passat el poble de Palafolls la carretera Gi-882 travessa el riu Tordera i a la segona rotonda us desviareu novament a la dreta, direcció a la costa. Al Passeig Marítim de Blanes hi ha un aparcament subterrani on hi podreu aparcar.  

Història i Visita: 

Aquesta és una ruta per fer en ple estiu. La sortida amb el vaixell la fareu a la platja que està al final del Passeig Marítim de Blanes, just abans d'arribar al port. Però, abans haureu de comprar els bitllets del vaixell a la caseta de la companya ”Dofí Jet Boats”. 

De les dues agències dedicades al transport marítim  és la que té els vaixells més moderns.  No oblideu la màquina de retratar, el protector solar i una gorra. La vista de la Costa Brava des del mar és un bon espectacle paisatgístic.  Al llarg del viatge a Tossa de Mar el vaixell passa per diferents llocs d’interès. 

Just sortint de Blanes el primer accident geogràfic que es troba és la punta de Santa Anna. A continuació passareu per la cala de Sa Forcanera, on podreu veure-hi, dalt d’un escull de la costa, una glorieta de forma circular que pertany als jardins de Mar i Murtra de Blanes.   La primera parada serà a la Cala de Santa Cristina, després Cala Boadella, Platja Fanals i Lloret. 

En aquesta parada  acostuma  haver força moviment de passatgers.  Deixareu Lloret i la següent parada serà a Cala Canyelles i Porto Pí. Després d’1 hora de viatge, passant per interessants racons  de la Costa Brava, arribareu a Tossa de Mar.   

Les primeres dades que existeixen de Tossa i el seu castell són de principis del segle X, quan el comte de Barcelona Miró I, cedí les possessions de Tossa al Monestir de Santa Maria de Ripoll.  Això no obstant, el castell no va ser construït fins ben entrat el segle XII i principis  del XIII, per defensar-se dels atacs dels pirates que arribaren del nord d’Africa. 

Té tres grans torres estratègicament col·locades en l’estructura de la muralla. Cadascuna tenia la funció de vigilar una zona de la muralla i el poble antic construït dins del recinte.  La torre de les hores o torre de l’homenatge protegia l’entrada principal de les muralles. La torre del Codolar la platja de ponent i la torre d’en Joanes la platja de llevant, utilitzada pels pescadors.  Durant la millor època del castell  va  haver dins del recinte emmurallat fins a 80 cases i una església d’estil gòtic, construïda sobre les restes d’una altra d’estil romànic.  

A finals del s.XV i principis del s.XVI la població de Tossa comença a expansionar-se per fora de la vila vella i, l’església de Sant Vicenç situada dins del recinte del castell queda lluny del nou nucli urbà. Per aquest motiu els vilatans decideixen construir un nou temple. El 12 de novembre de 1750 es concedeix la llicència del Consell Reial. La nova església és un edifici senzill d’una sola nau, decorat inicialment amb altars i imatges d’estil barroc popular.  

Malauradament la majoria d’aquests elements decoratius foren destruïts durant la guerra civil de 1936, entre ells, una escultura de la Verge d’estil gòtic.  La història de Tossa ve de molt antic. Als voltants del poble s’han trobat restes de  vil·les romanes. La més important, fins aquest moment, és la dels Ametllers, encara en procés d’excavació. La majoria dels utensilis trobats com els de camp, agulles de cap i  culleretes, estan exposats en el Museu Municipal.  

Per descobrir Tossa, haureu de fer una passejada pels carrers més propers a la Vila Vella i a l’església de Sant Vicenç.  

Gastronomia: 

Gràcies a la privilegiada localització de Tossa, podem donar-l'hi a la seva  gastronomia el qualificatiu de Marinera.  Els restaurants de la zona ofereixen una gran varietat de plats preparats amb el peix de la Costa Brava com: el suquet i la sopa de peix, musclos al vapor, arròs a la cassola, calamars farcits, pollastre amb escamarlans, etc.  

No deixeu de provar el cim - i - tomba, ja que és un plat típic de  la cuina marinera. Els  seus orígens  venen de molt  antic, de  quan els mariners sortien a la mar.  Acostumaven a carregar a la barca un cistell amb patates, seves, tomàquets, alls, oli i espècies. També portaven un fogó, carbó i una olla de ferro. Així podien cuinar a bord el peix pescat i alimentar-se a la mateixa barca.  

Arribada l’hora de dinar preparaven l’olla. Primer hi introduïen  la verdura, el tomàquet i el pebrot trinxats. Després afegien el peix de rebuig o el que no era apte per a la venda. Ho cobrien d’aigua i li posaven un bon raig d’oli. Després ho coïen a foc ràpid. Mentrestant, en el morter feien un all i oli nega. Un cop cuit el peix, afegien l’all i oli i ho deixaven coure 3 minuts més.  Durant els mesos d’abril i setembre, Tossa organitza dues jornades gastronòmiques. 

De l’1 al 30 d’abril - La cuina del mar 

De l’1 al 30 de setembre – La cuina del cim i tomba  

Restaurants:

A causa de l’amplia oferta d’establiments dedicats a la restauració, sols puc recomanar-vos que entreu a la pàgina web de infotossa.com i accediu a l’apartat de gastronomia i restaurants  

Enllaços: 

BLANES - CASTELL I JARDÍ BOTÂNIC MARIMURTRA - Comarca de La Selva

De Barcelona: A 70 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l’àrea de servei de Palafolls a l'autopista C-32. Aquest punt està gairebé al final de l’autopista, abans de la sortida cap a  Tordera i Malgrat.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autopista de peatge C-32 en direcció cap a Palafolls, que va paral·lela a la costa  per l’interior a una distància d’entre 1  i  2 quilòmetres.

Passareu per Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna. Un cop passada l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada), seguireu per l’autopista fins arribar a la confluència amb la carretera comarcal GI-600  on hi ha una rotonda, punt on acaba l’actual traçat de l’autopista del Maresme.

Seguireu pel desviament de la dreta que porta als pobles de Blanes i Lloret. Arribat a Blanes cal que us dirigiu al Passeig Marítim. Sota del passeig hi ha un aparcament subterrani lloc on podreu deixar el cotxe. 

Història:

Al nord de la comarca del Maresme es troba el riu Tordera, línia divisòria entre les comarques de la Selva i el Maresme. La història de la presència de l'home en aquesta zona comença entre els segles III i IV a.C on diversos assentaments Ibèrics estaven establerts.

Després d’un temps sota la influència de l’Imperi de Roma, la zona passà a mans dels visigots, els àrabs, els francs i finalment els diferents senyors feudals. A partir de l’any 1002, vàries famílies de vescomtes i comtes com  els Sunifred de Girona, els Blanes i els Cabrera administraren el territori fins ben entrat el segle XVI. El darrer senyor de la vila fou el Duc de Medinacelli.

Al segle XVIII, després de la guerra de Successió (1714), Blanes començà a sortir de la depressió econòmica i s’inicià un període de creixement. Però, no és fins a mitjans del segle XIX, amb l’arribada del ferrocarril, la primera instal·lació elèctrica, la construcció del port i la instal·lació de la fabrica SAFA, a principis del segle XX, que s’inicià el veritable ressorgiment del poble de Blanes.

Després de la Guerra Civil Espanyola, un nou fenomen  capgira la clàssica economia de la zona, el turisme, fet que potencia el sector dels serveis i la construcció.

Visita:

La visita comença al turó de Sant Joan, de 173 metres d’alçada on hi ha una fortificació de planta quadrada, construïda a mitjans del segle XIII. Incorpora dins del recinte una torre de guaita, de forma circular, que ja existia.

Per anar-hi cal seguir els indicadors que porten al Jardí Botànic i desviar-se l’esquerra a mitja pujada. Haureu de seguir els indicadors que porten a Sant Joan.

Com edifici històric no té gaire interès, però, l’encant del punt és la vista panoràmica de Blanes i tot el seu entorn, començant pel nucli del poble amb la platja i Sa Palomera, i continuant per la plana del riu Tordera juntament amb una panoràmica del començament de la Costa Brava.

La propera parada serà el Jardí Botànic Mar i Murtra. L’any 1924 el Sr. Karl Faust compra les 14 hectàrees del futur jardí i comença a construir-lo. La visita consisteix en un circuit circular que s’inicia en un gran espai dedicat a una extensa col·lecció de plates grasses i cactus.

Seguint el recorregut arribareu a la Pèrgola, una zona humida on les plantes subtropicals inunden tots els racons. A continuació passareu pel Jardí Temperat, per un bosc de canya de bambú i per l’estany d’aigua dolça, que té una interessant col·lecció de plantes aquàtiques.

Sense deixar el camí senyalitzat arribareu a un punt on el camí voreja la costa fins trobar un mirador situat sobre les cales de la Costa Brava. En aquest punt el circuit s’enfila per unes escales i passa per uns racons veritablement interessants, per l’abundant varietat de vegetació. Després de 60 minuts de passejada tornareu al punt de partida.

A la tarda podeu fer una passejada pel poble. Pregunteu pel carrer Ample, que és un carrer perpendicular a la platja i un dels més importants de la zona comercial del casc antic de Blanes. A mig carrer, tocant a la façana d’unes cases, trobareu la Font Gòtica. Es tracta d’una peça de planta octogonal, única del Gòtic Civil Català de principis del segle XV. Fixeu-vos en les gàrgoles de figures humanes, el medalló central amb l’escut d’armes dels Cabrera i els sis brolladors d’aigua.

Després de passar una estona admirant la font, dirigireu les vostres passes al Castell-Palau dels Vescomtes de Cabrera. És un edifici que està enganxat a l’església parroquial de Blanes. Els primers senyors del castell varen ser la família Blanes, després passà a mans dels Cabrera i posteriorment va ser destinat a diversos usos, entre ells el de caserna militar. 

Durant les guerres contra França l’edifici quedà molt malmès i a l'actualitat, només queda de l’època, la façana i el campanar. La resta ha estat reconstruït.

Gastronomia:

El peix  és un dels elements principals de la cuina de Blanes. Per això trobareu a qualsevol dels restaurants del municipi tots els plats relacionats amb aquesta matèria primera. 

Restaurants:

L’oferta de restaurants a Blanes és tant àmplia que resulta molt compromès recomanar-ne un. 

Rest. Salinas

Pl. Catalunya, 18 

Tel. 972 331 264

El Mirador del Port

Esplanada del Port

Tel. 972 35 14 51

Blanes

Enllaços

www.blanesturisme.cat