dimarts, 27 d’octubre de 2020

CALDES DE MONTBUI I SANT SEBASTIÀ DE MONTMAJOR

 


De Barcelona: 
A 30 km.

Punt de trobada:

A causa de la proximitat entre Barcelona i Caldes de Montbui, el punt de trobada d'avui el podreu fer a l'entrada de la vila de Caldes.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar la carretera C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. A l'alçada de la Llagosta hi ha un desviament que porta a Caldes de Montbui passant per Palau-Solità i Plegamans.

A uns 3 Km de Palau-Solità, trobareu un desviament a l'esquerra per entrar a Caldes de Montbui. Aquesta entrada segueix pel carrer principal del poble. El casc antic està al final d'aquest carrer. Procureu localitzar un aparcament abans d'arribar-hi. 

Per anar a Sant Sebastià de Montmajor, haureu de continuar pel carrer principal direcció nord. A la sortida de la vila i la dreta d'un rebol hi ha un restaurant que passareu d'llarg. A 50 metres d'aquest punt, trobareu un desviament a l'esquerra que indica Sant Sebastià de Montmajor. Passareu per davant del càmping El Pasqualet. Sense deixar la carretera i després de fer uns 12 Km, arribareu a Sant Sebastià de Montmajor, però abans es passa per la Urbanització del Farell.


Història i Visita:

Caldes de Montbui ja era coneguda a l'època dels romans, entre els segles II a. C i I dC Els romans varen fundar un balneari termal, aprofitant les aigües calentes que brullaven de les fonts de la vila.

Crearen un gran centre termal de recuperació i curacions dels malalts que procedien de la zona d'influència de la província romana de Tarraco.

A l'actualitat sols queda d'aquell conjunt termal la font del Lleó i les Termes, on hi podreu veure una piscina rectangular i dues semicirculars que feien la funció de banys individuals. Tot i les poques restes que queden la visita és molt interessant.

No deixeu de visitar un dels dos safaretjos d'aigua calenta que te la vila, el de la Canaleta i el de la Portalera. El primer va ser construit l'any 1929 i restaurat el 2005.

El safareig de la Portalera encara està en actiu, l'aigua calenta ve de la font del Lleó. Si encara us queda temps podeu visitar el museu de Caldes de Montbui "Thermalia". 


Sant Sebastià de Montmajor.
 R
odejat pels turons de Sant Sebastià, del Ciuró, de Solanes i del Pic del Vent, es troba la Vall de Sant Sebastià, on hi ha un petit nucli de població, format per 8 cases i una ermita romànica del segle XI.

L'església és d'una sola nau. Té un  transsepte que l'hi dóna l'aspecte de planta en forma de creu. A un costat es troba un conjunt de tres absis, el central és de forma quadrada i els altres dos són de forma semicircular.

A l'extrem dret del transsepte hi ha un absis de forma semicircular. Just a sobre del transsepte hi ha un petit campanar de dos pisos de planta quadrada. Al costat de l'ermita trobareu l'edifici de la rectoria, transformat a l'actualitat en restaurant. 

L'Indret és ideal per a fer una passejada pels camins forestals que surten de Sant Sebastià


Gastronomia:

La cuina d'aquesta contrada és la típica de muntanya: canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc, i a la tardor plats elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics, gelats, pastissos, mató i postres de músic.

Restaurants:

La Rectoria

Sant Sebastià de Montmajor

Tel. 93 865 01 97

Enllaços:

www. caldesdemontbui.cat


dimarts, 20 d’octubre de 2020

CASTELL DE SUBIRATS

 


De Barcelona: A 65 km

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de servei "La Porta de Barcelona" de l'autopista AP-2, a l'Alçada del poble de Pallejà. 

Com arribar-hi:

Per arribar al vostre destí haureu de localitzar l'autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona, passant pel peatge de Martorell. Haureu de deixar la via ràpida per la sortida 27 (Sant Sadurní d'Anoia - Subirats).

Passat el peatge de Sant Sadurní trobareu una rotonda, haureu d'agafar la sortida de la dreta que porta a la carretera N-340 dirección cap a Barcelona - Ordal i Els Casots. Després de fer uns 2 quilòmetres per aquesta carretera, la BP-2427, abans d'arribar als Casots haureu passat per les bodegues Llopart que quedaran a la vostra dreta. A l'entrada del nucli urbà dels Casots trobareu a la dreta el restaurant Mirador de Les Caves i a l'esquerra un desviament que us portarà directament a l'aparcament del castell de Subirats.


Per anar a Torre-Ramona, després del peatge de la sortida 27 hi ha la rotonda que porta a Sant Sadurní d'Anoia i a uns 800 metres trobareu un desviament a la dreta que porta cap a Gelida. 
No deixeu aquesta carretera i aproximadament a 1,5 quiilòmetres trobareu un rètol indicador que diu (Confraria - Aparcament) deixeu el vehicle i entreu al poble. 

Història i Visita:

El castell de Subirats està situat a uns 300 metres d'alçada en un espadat rocós des d'on es domina la plana de l'Anoia. Subirats és el municipi de major extensió de la comarca i està entre els municipis de Vilafranca de Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.

Curiosament el nom de Subirats no forma part de cap poble del municipi i és el poble de referència Sant Pau de l'Ordal.

A inicis del segle X el castell de Subirats juntament amb el d'Olèrdola i Gelida eren part dels anomenats castells de frontera entre les terres cristianes i els musulmans. Les primeres dades escrites que es tenen de Subirats són de l'any 917 en uns escrits on els germans Ermenard i Udalard fan la concessió del castell i terres al monestir de Sant Cugat de Vallès.


El recinte del castell és de dimensions considerables.
A l'actualitat solts en Podem apreciar un talús de pedra que podria ser la base de la torre de l'homenatge situada al centre del recinte. De les quatre torres de defensa que existien en els seus orígens únicament en queda la meitat d'una de les torres de 19 metres d'alçada, recentment consolidada. 

Als Voltants de la torre és poden apreciar restes de la muralla. Al nivell més baix del recinte del castell hi havia l'església romànica de Sant Pere del Castell. Avui és el Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa.

El 10 de març de 1368 el rei Pere el Cerimoniós donà a l'infant Martí, el futur Martí l'Humà, la vila de Piera i els castells i Llocs de Subirats i de Sant Martí Sarroca. A partir d'aquesta data el castell passà per diferents mans, és d'esmentar la del rei Felip II d'Espanya.

Al llarg de la Guerra dels Segadors el castell fou enderrocat per ordre del marquès de Vélez.

Torre-Ramona . A pocs metres del museu del castell de Subirats hi trobareu una balconada que fa les funcions de mirador del Penedès. Just a la plana i a la vertical del castell hi ha el poble medieval de Torre-Ramona amb una població de poc més de 50 habitants.


A principis de l'segle XVI s'inicià 1 nova idea constructiva de castell palau.
Possiblement sobre l'any 1530 en Francesc Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla va comprar a l'emperador Carles I d'Espanya els propietats i el Senyoriu. A l'any 1611 1 hereu de la saga veuen la Propietat a José de Milsocós, per 38.000 lliures. Posteriorment varen Vendre la Propietat a la família Ramon, defensora de la causa d'el arxiduc Carles d'Àustria a la Guerra de Successió Espanyola. Per aquest Motiu el rei Felip V va embargar transitòriament els bens de Torre-Ramona.

L'edifici principal és de planta quadrada i te planta baixa, primer pis i golfes al voltant d'un pati central de forma rectangular. La façana principal és d'estètica molt sòbria. Consta d'una porta d'entrada en forma d'arc de mig punt dovellat amb finestra a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres amb una motllura a la part alta. Al segon pis hi ha un matacà.

La façana principal està protegida per una plaça de reduïdes dimensions envoltada per un mur amb merlets de defensa a la part alta. Als dos costats de la plaça unes cases de planta baixa i pis encerclen l'edifici principal i a un extrem del castell-palau una torre de defensa tanca el recinte.


La visita guiada a Torre-Ramona inclou l'accés a l'església de Sant Joan de Sesrovires, al Palau Gralla i a la Confraria del Cava de Sant Sadurní.
La visita guiada a Torre-Ramona és el segon diumenge de cada mes. 

L'Ajuntament de Subirats organitza visites guiades cada primer i tercer dissabte de mes. L'horari és de 10 a 12 del el matí i té un cost de 3 €.

Per poder visitar el Castell de Subirats i Torre-Ramona haureu de posar-vos en contacte amb: 

Ajuntament de Subirats (turisme)

Estació RENFE de Lavern

Tel. 93 899 34 99

info@turismesubirats.cat

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i els últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipo de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents a la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l'actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: els postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de citrics, etc ...

Restaurants:

Cal Xim

Plaça de Subirats, 5

Tel. 938.993.092

Sant Pau de l'Ordal

Enllaços:

www.turismesubirats.cat

dimarts, 13 d’octubre de 2020

ESPINELVES I VILADRAU


De Barcelona: 
A 95 quilòmetres

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui serà l'àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l'autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d'alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei, l'entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l'eix transversal C-25 en direcció cap a Girona. A uns 15 quilòmetres de Vic trobareu la Sortida 199 amb el rètol d'Espinelves, haureu de seguir els Indicadors que us portaran al poble.

Per anar a Viladrau haureu de seguir el rètols que trobareu a la Sortida del poble d'Espinelves I després de fer  uns 5 quilómetres per la carrera GI-543 arribareu a Viladrau.


Història i Visita:

La primera notícia escrita que es té d'Espinelves és de l'existència d'una església romànica i parròquia dedicada a Sant Vicenç, situada en un Indret anomenat Espinelves.

Sobre l'any 879 el comte Guifré el Pilós reorganitzà el territori,  fent que  els termes parroquials que hi havia fins aleshores quedessin adscrits o associats a les terres dels grans castells. El terme d'Espinelves va quedar associat al castell de Sant Llorens, i després al castell de Meda.

Durant molts segles Espinelves ha estat un poble eminentment rural. Aquestes dades s'han pogut conèixer gràcies a la documentació existent al monestir de Sant Llorenç del Munt. A l'any 1337 els priors de Sant Llorens posseien la Majoria dels masos passant a ser els senyors efectius del terme d'Espinelves.

El poble d'Espinelves és un dels pocs pobles romànics que quedin a Catalunya. Està Situat dalt d'un turó de poques dimensions, de cases de pedra, carrers empedrats amb lloses i a un punt més enlairat es troba l'església romànica de Sant Vicenç.


L'església està formada per dues naus, construïdes en diferents èpoques i amb un absis cadascuna d'elles, la primera és del segle XI-XII i la segona del segle XVII.
El portal d'accés està en un costat de la segona nau i té dues columnes i capitells treballats amb figures humanes i fulles. A l'interior es conserva el portal primitiu.

Cal destacar d'el conjunt el campanar, que és de planta quadrada i de tres pisos d'alçada amb finestres bessones i capitells trapezoïdals en el primer pis. A l'interior hi trobareu una reproducció del retaule dedicat a la Verge del Roser. L'original està exposat al Museu Episcopal de Vic.

A l'actualitat el poble d'Espinelves és conegut arreu de Catalunya pel seu mercat de l'avet que es celebra la setmana abans de Nadal.

El poble de Viladrau està situat en el sector occidental del massís del Montseny a pocs quilòmetres de Taradell i la plana d'Osona. A l'edat mitjana pertanyia al Terme senyorial del castell de Taradell, del que en queden importants restes.


Poques notícies es tenen de la història de Viladrau.
Sembla que els seus orígens són romans doncs el nom de Vila ve de la paraula romana Vila i drau de la paraula llatina Adrallus nom del personatge que tenia en propietat una gran extensió de terreny a la zona.

A l'any 1594 va nèixer al mas de la Sala, en Joan Sala més Conegut amb el nom de Serrallonga, famos bandoler de l'època. Entre els anys 1603 i 1623 la comarca fou assetjada per en Serrallonga i altres bandolers com els seus dos germans, en Joanet i en Tendre. 

Per la diversitat geològica del massís del Montseny, el clima fred i sec a l'hivern i temperat a l'estiu fa de la zona un ecosistema amb una gran varietat vegetal amb rouredes i fagedes, a més d'una gran quantitat de fonts i deus d'aigua. 

Quasi tot el Terme municipal de Viladrau està dins del Parc Natural del Montseny, decretat com a parc el 20 de febrer de 1987 per la Generalitat de Catalunya, per aconseguir un control compatible entre el medi ambient i a els explotacions veïnals.


A l'actualitat l'economia del municipi de Viladrau està centrada en el turisme, la explotació forestal i el negoci de les aigües.
Les aigües del massís del Montseny alimenten a una gran quantitat de deus que subministren el 80% de la matèria prima a la majoria de maques d'aigües de Catalunya, i el 27% de la producció de les aigües minerals de l'Estat espanyol.

El nucli antic de Viladrau és de dimensions molt reduïdes i gira al voltant de la plaça Major i de l'església parroquial de Sant Martí de Viladrau. És imprescindible fer la visita a l'església, una passejada pel carrer Pere Claret i prendre un refresc a una de les terrasses dels bars que trobareu a la Plaça Major.

Gastronomia:

La cuina de la comarca és la clàssica de la Catalunya Central, feta amb productes de l'horta i animals de corral.

Es poden destacar plats com: les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i  l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d'esmentar els postres casolanes i una àmplia carta de gelats.

Restaurants:

Restaurant Àgora

Plaça Major, 3

Tel. 93 884 84 36

Viladrau

Restaurant El Cau

Plaça Major, 11

Tel. 93 512 18 24

Viladrau

Restaurant Els Avets

Carrer Sant Hilari

Tel. 93 885 73 88

Espinelves





dimecres, 7 d’octubre de 2020

CASTELL DE CALAFELL I CASA BARRAL




De Barcelona:   A 64 km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui serà a l'àrea de Servei Charlie Ribel, situada a l'autopista de Garraf a l'Alçada de Vilanova i la Geltrú.

Com arribar-hi:
S'a de localitzar l'autopista de Garraf C-32. Passareu per Sitges, Vilanova i la Geltrú i también per la barrera de l'peatge de Cubelles-Cunit. Deixareu l'autopista per la Sortida 6 i enllaçareu amb la carretera C-31 per anar a Calafell, Belbei i Segur de Calafell.

A poca distància de l'peatge és veu, a la dreta, al Castell de Calafell. A la part baixa de l'castell hi ha 1 esplanada on és olla Deixar el cotxe.

Per anar al poblat Ibèric, haureu de dirigir-vos-hi per la carretera de la costa C-31 en direcció cap a Segur de Calafell. Aproximadament a 2 Km del castell hi ha el Poblat Ibèric que està al costat dret de la carretera. Sols cal seguir a els Indicadors que anireu trobant.

Història i Visita:
Poblat ìberic, els Ibers i Concretament la tribu dels Cossetans, estàven establerts entre els segles IV i I a C, a les rodalies del terme municipal de l'actual Calafell. Després d'una exhaustiva recerca pel municipi, s'han pogut localitzar fins a una dotzena d'assentaments. Però, el més important està situat a l'Indret de la Teixonera, un turó entre els nuclis urbans de Calafell i Segur de Calafell, tocant a la carretera C-31.

La Ciutadella Ibèrica d'uns 3000 m2 fou fundada sobre el segle VI aC. Des del recinte dominaven tota la costa i els aiguamolls, molt abundants en aquella època. També controlaven les vies de comunicació entre la costa i les terres de l'interior.

Les diferents excavacions a la Ciutadella Ibèrica posaren al descobert un pou d'aigua de 10 metres de profunditat, els fonaments de diverses cases de diferents dimensions, sitges d'emmagatzematge de gra i diversos carrers pavimentats.

Aquests descobriments fan pensar que els Habitants de la Ciutadella comerciaven amb els productes procedents de diferents parts del Mediterrani i la Península, amb els pobles veïns i les planes de l'interior.

Però, com que la prosperitat i la tranquil·litat no poden durar per sempre la Ciutadella entrà en un gran conflicte bellic, la Segona Guerra Púnica. La Ciutadella fou destruïda i l'assentament de la Teixonera va caure en decadència.

A l'actualitat la restauració parcial de les restes arqueològiques donen una idea de la vida d'aquells pobladors.

El Castell - L'origen de Calafell, tal com és coneix a l'actualitat, comença dalt del turó on s'hi va trobar un primer nucli de població datat al segle X, format per una capella construïda amb fusta i fang, un cisterna i un grup de sitges excavats a la roca que s'uilitzaven per emmagatzemar el gra.

Les primeres dades que existeixen són de principis del segle XI, quan en el lloc de la capella construiren una nova església d'estil romànic i un petit nucli de població on instal·laren els seus habitatges.

Durant la reconquesta els nobles de la zona expulsaren a la població del turó i el varen fortificar envoltant-ho de muralles.

A partir del segle XVI el Castell passà per diferents etapes: refugi i defensa contra els pirates de la costa, hospital de pobres i lloc de culte de la Mare de Déu de la Cova, situada a la cripta de l'actual capella.

La destrucció total del castell es produí durante la Guerra dels Segadors contra el rei Felip IV. En els segles successius la devoció a la Mare de Déu va mantenir oberta l'església del turó i s'utilitzà el recinte de l'castell com a cementiri.

Fou durante l'any 1980 quan el Patronat del Castell de Calafell s'encarregà de la restauració del recinte del castell i d'organitzar les visites guiades.

La Casa Barral - Està situada quasi al final del Passeig Marítim de Calafell, en direcció cap a Tarragona, hi ha una zona d'antigues cases de pescadors, restaurades i adaptades a les comoditats actuals. Una d'elles amb una balconera de fusta coberta per unes vidrieres, és la Casa Museu de Carlos Barral, escriptor, editor i polític.

Està oberta a l'público des del 2004, resultarà interessant fer-hi una visita.
 
Gastronomia:
Els fogons dels restaurants de Calafell fan olor de mar. Les especialitats són variades, sempre incorporant el peix com element bàsic a la majoria dels plats. El més conegut és l'arrossejat. Aquesta recepta culinària està formada per 2 plats: un de patates amb rap i un plat de fideus rossejats.

Aquesta pot ser una mostra de la cuina de Calafell. No deixeu de provar alguna varietat marinera.

Restaurants:
L'Espineta
Avinguda. Sant Joan de Déu, 3
Tel. 977.693.700

Costa Daurada
Avinguda. Sant Joan de Déu, 12
Tel. 977.691.724

La Masia de la Platja
Vilamar, 67
Tel, 977.691.341

Vell Papiol
Vilamar, 30
Tel, 977.691.349