PALLARS JUSSÀ

*Trem i Castell de Mur
*Congost de Montrabey


TREM I CASTELL DE MUR




De Barcelona:


A 188 Km.


Punt de trobada:
Avui com a conseqüència de la distància existent al vostre punt de destí haureu de matinar.

El punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de sortir de l’autovia per la sortida 532 i dirigir-vos a la Panadella on podreu fer un bon esmorzar. Podreu triar entre els dos restaurants que hi trobareu.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida 504 (Vilagrassa-Balaguer).

Sense deixar la carretera C-53 us dirigireu cap a Balaguer. Després de 34 quilòmetres arribareu a una rotonda situada a l’entrada de Balaguer. Haureu d’agafar el trencall de la dreta que porta a la carretera C-26 en direcció cap a Artesa de Segre. A uns 2,5 quilòmetres de la rotonda hi ha un desviament a l’esquerra que us portarà a la C-13 en direcció cap a Tremp.

Després de 50 quilòmetres arribareu al pantà de Tarradets. Aproximadament a un quilòmetre de la capçalera del pantà en direcció cap a Tremp hi trobareu un desviament a l’esquerra que porta al poble de Guardia de Tremp.

Deixareu el poble de Guardia de Tremp a la vostra esquerra i haureu de seguir per la carretera LV-9124 seguint els rètols que porten al castell de Mur. A tocar del castell hi trobareu un aparcament on podreu deixar el vehicle.

Història del Castell:
Les primeres dades escrites que hi ha del castell de Mur són de l’any 969 en els escrits de “Viaje literario a las iglesias de España” del Pare Villanueva. El castell fou des del seus inicis un dels importants castells de frontera entre les terres de la Catalunya nova i les dels sarraïns.

A l’any 1055 el comte Ramón IV de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot de casament de la seva filla Valença amb el noble Arnau Mir de Tost. Fins la seva mort el noble Arnau aconseguí ampliar els dominis del castell, incloent-hi els castells de Guardia, Estorm, Moror, l’Alcina i Puigcercós.

Al morir Arnau Mir heretaren les possessions la seva filla Valença i el seu net Arnau. En els anys successius la saga del comte de Pallars Jussà augmentà el domini territorial. Posteriorment els propietaris foren els Mur, els quals aconseguiren l’època més esplendorosa del castell de Mur.

Visita al castell:
Primer de tot us he de dir que les entrades per la visita guiada al castell i a la canònica les haureu de comprar en el punt d’informació que està situat en el patí interior de la canònica de Santa Maria. Els matins dels dissabtes i diumenges les visites comencen a les 11,30 hores i a les 13 hores.

Aclarit aquest punt començareu la visita al castell fent una ullada externa dels murs i aprofitar per fer unes fotos. La porta d’entrada  està en el costat de ponent de la muralla.

El bon estat i restauració de les parets externes del castell contrasten amb la vista interna. Els pisos i les estances no existeixen, però gràcies a les explicacions del guia, i a un panell informatiu on hi podreu veure una maqueta del castell seccionada en vertical podreu fer-vos una idea molt exacte de com vivien a l’edat mitjana el senyor Arnau Mir de Tost, la seva família, el servei  i els soldats de la guarnició.

Ara és el moment de posar en marxa la imaginació. Els murs dels castell tenen un gruix de dos metres. Traspassada la porta us trobareu amb el pati d’armes; ala dreta hi havia les quadres del bestià; a tocar de les quadres la base de la torre de l’homenatge; a l’esquerra del pati d’armes la cuina, el celler, el rebost i la cisterna.

En el pis que hi havia a sobre de la zona de serveis es trobava la sala polivalent, el menjador i el dormitori del senyor feudal. Per sobre d’aquesta planta hi havia la terrassa amb merlets per fer la vigilància i defensa del castell. A la part alta de la torre semicircular, sobre del dormitori dels senyors, hi havia un recinte que estava cobert i feia les funcions rebost.

A la dreta del pati d’armes hi ha les dependències dels soldats, la presó i la torre de l’homenatge. Com a totes les torres d’aquesta característica l’accés era al segon pis, aproximadament a uns 7 metres d’alçada. La resta dels pisos s’utilitzaven  com a rebost de productes no peribles; zona de reunions familiars i distraccions i l’última planta l’utilitzaven per fer cerimònies religioses.

La visita us portarà per la zona restaurada com: la part alta de la torre de l’Homenatge i també a fer una passejada pels  merlets. Des d’aquests dos punts podreu admirar una fantàstica vista de les terres que eren propietat dels senyors de Mur.

Història de Santa Maria de Mur:
Al mateix altiplà del castell de Mur i a un 80 metres d’aquest hi ha la canònica de Santa Maria de Mur. Va ser construïda entre els anys 1057 i 1069 i consagrada pel bisbe d’Urgell amb una dotació econòmica important per part de la família Mur (10 llibres, tres creus, dos teixits de plata, 8 canelobres, 4 campanetes i diverses peces de roba per als clergues).

L’any 1099 en una butlla del Papa Urbà II, Santa Maria fou declarada canònica, sota la jurisdicció del bisbe de l’Urgell i tutelada directament per la Santa Seu, a la qual pagava anualment dos marcs d’or. Passen els anys i la decadència de la canònica es fa palesa, i a l’any 1873 el Papa Pius IX decreta que Santa Maria de Mur passi a ser una simple parròquia rural.

Visita de Santa Maria de Mur:
 La porta d’entrada al recinte de la canònica de Santa Maria està al mur de ponent i dóna accés a un pati de reduïdes dimensions. A continuació accedireu al claustre el qual també és de reduïdes dimensions i de forma rectangular. Les cròniques diuen que en el centre del claustre hi havia una font rodejada de xiprers que li donaven frescor a les dependències del seu voltant. Cal una especial atenció als capitells de les columnes.

La següent parada és a l’església. L’edifici és de planta basilical de tres naus i sense transsepte. A la capçalera hi ha tres absis de forma circular separats entre si per dos arcs de volta de canó. La nau de la dreta conté tres capelles d’estil gòtic cobertes amb una volta de canó.

Per la peculiaritat geogràfica del terreny on està construïda l’església el terra d’aquesta té dos nivells. Per accedir a les capelles laterals i a la nau principal és necessari pujar mitja desena de graons.

L’absis, les dues absidioles i les capelles laterals estaven cobertes de pintures murals que per el pas del temps estan molt malmeses. La pintura del absis central fou venuda pel rector de l’església a un antiquari dels Estats Units. Com a conseqüència de la venda, a l’any 1929 un grup de tècnics italians arrancaren el frescos romànics per traslladar-los a Amèrica. Sobre l’any 1923 les pintures foren trobades en el “Museum of Fine  Arts de Boston”. Al seu lloc a l’actualitat hi podreu veure una reproducció.

Història i Visita de Tremp:
Com la majoria de pobles de la comarca del Pallars, Tremp era terra de frontera entre els sarraïns i els cristians. Les primeres dades escrites que es tenen són de l’any 839 on s’anomena a l’església de Santa Maria de Valldeflors.

Com a conseqüència de les diverses ràtzies dels sarraïns l’església fou saquejada i cremada en varies ocasions. Aleshores decidiren fer de Tremp una vila closa construint una muralla i 6 torres de defensa.

La vila closa durà diversos segles fins que a principis del segle XIX, com a conseqüència del deteriorament de la muralla, va caure un tros situat enfront del carrer Sant Roc i darrera va caure la torre de la Gavatxa.

Al 1910 caigué l’últim tram de muralla i les torres que quedaren dempeus  foren absorbides pels edificis que varen substituir a la muralla, fins i tot una d’elles hi té balconades.

Per visitar Tremp comenceu per donar una volta per l’exterior del que va ser la muralla i després entreu en el recinte antic de la vila.

Gastronomia:
La cuina del Pallars incorpora a la cuina tradicional de l’interior de Catalunya una sèrie de plats de collita pròpia com: el civet de senglar i d’isard, l’estofat de llebre, perdiu amb salsa, cargols a la llauna i en salsa, carns a la brasa i embotits.

Les postres són les clàssiques d’arreu, gelats, xarrups, fruita seca, flams, mató amb mel, etc...

Restaurants:
A trocar de la capçalera del pantà de Terradets hi ha l’hotel Terradets, aquí hi podreu trobar una extensa carta i un menú diari.

Enllaços:



CONGOST DE MONTRABEY



De Barcelona:

A 188 Km.


Punt de trobada :
Avui com a conseqüència de la distància existent al vostre punt de destí haureu de matinar.

El punt de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de sortir de l’autovia per la sortida 532 i dirigir-vos a la Panadella on podreu fer un bon esmorzar. Podreu triar entre els dos restaurants que hi trobareu.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida 504 (Vilagrassa-Balaguer).

Sense deixar la carretera C-53 us dirigireu cap a Balaguer. Després de 34 quilòmetres arribareu a una rotonda situada a l’entrada de Balaguer. Haureu d’agafar el trencall de la dreta que porta a la carretera C-26 en direcció cap a Artesa de Segre. A uns 2,5 quilòmetres de la rotonda hi ha un desviament a l’esquerra que us portarà a la C-13 en direcció cap a Tremp.

Després de 50 quilòmetres arribareu al pantà de Tarradets. Aproximadament a un quilòmetre de la capçalera del pantà en direcció cap a Tremp hi trobareu un desviament a l’esquerra que porta al poble de Guardia de Noguera.

Deixareu el poble de Guardia de Noguera a la vostra esquerra i haureu de seguir per la carretera LV-9124 seguint els rètols que porten al castell de Mur.  Després de fer uns 2 quilòmetres trobareu el desviament del Castell, haureu de seguir per la carretera LV-9124. Passareu pels poblets de Moror, Alcina, Sant Esteve de la Sarga i Alsamora, i a uns tres quilòmetres trobareu el punt de control del congost. En aquest lloc pagareu el peatge d’accés al aparcament que és el lloc de partida de les excursions per Montrabei.

La tornada la podeu fer per la carretera C-1311 que surt del poble de Pont de Montanyana en direcció cap a Tremp.

Història i Visita:
Montrabei és un paratge natural que forma part important del Parc Natural de la serra del Montsec. El riu Noguera Ribagorçana és la frontera natural entre Aragó i Catalunya i justament en aquest punt, Montrabei, el riu passa encaixonat entre unes de les parets més altes i estretes del congost.

L’excursió comença a la caseta de fusta, situada a tocar de l’aparcament dels vehicles, punt d’informació del parc. Aquí us donaran diversos fulletons informatius.

Per la banda catalana el camí està excavat en un 80% a la roca i en un tram passa per un túnel d’uns 15 metres de llargada. L’amplada del camí oscil·la entre els 90 cm, i el 1,20 cm, i al costat de la paret hi trobareu un cable d’acer que fa les funcions de passamà. El costat dret està desprotegit, per aquest motiu caldrà anar amb cura si aneu amb nens o si teniu vertigen, ja que hi ha moments que l’alçada des del riu pot ser de 150 metres. La caminada té una longitud aproximada de 3,5 quilòmetres d’anada i tornada i una durada de 3 a 4 hores segons la marxa.

A un quilòmetre del punt de sortida trobareu la primera curiositat del camí, el pont penjat, el qual salva una depressió del terreny creada per les aigües d’un rierol.

Un cop haureu passat a l’altra banda del pont cal girar a la dreta i seguir pel camí senyalitzat. Després fer uns 500 metres començareu a trobar a la vostra esquerra el passamà de cable de d’acer. És a partir d’aquest punt que no heu de perdre de vista el meravellós paisatge del congost en la seva part més estreta.

Durant el transcurs de la caminada trobareu  diversos bancs de fusta preparats per descansar i seguir fent fotos del entorn. A un dels revols del camí i a uns 10 metres d’un dels punts de descans hi trobareu la pujada a la cova Colomera. Per accedir-hi s’ha de pujar per un caminet amb molta pendent, cal anar amb compta.

Des d’aquest punt encara teniu uns 25 minuts de caminada per arribar a la part del congost que comença a eixamplar-se i des de on es comença a veure l’inici del pantà de Canyelles. Aquí pot ser el punt i final dels excursionistes més modestos.

Si esteu preparats i amb ganes de continuar caminant podeu seguir fins el pont penjat que uneix la riba catalana i la riba aragonesa  i que porta al refugi de Montfalcó. Aquesta nova via està oberta des del mes de maig del 2014. Per arribar-hi es passa per dos conjunts d’escales de fusta clavades a la roca i que guanyen un desnivell de 30 i 50 metres respectivament. Per més informació podeu entrar al vídeo de Youtube “Congost de Montrebei”

Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior. Plats potents I amb moltes calories com: l’escudella, cuixa de xai al forn, galtes de porc farcides o estofades, vedella estofada amb bolets, cuixes d’ànec confitades, filet de vedella amb salsa de múrgoles, etc. Tot això, sense deixar de banda una gran varietat d’amanides i entrants.

Les postres són les clàssiques: mel i mató, postra de músic, flam de la casa, xarrups, gelats, etc.

Restaurants:
En el cas de no portar dinar d’entrepà podeu arribar-vos al poble de Pont de Muntanyana on hi trobareu diversos restaurants als dos costats de la carretera

Enllaços:
www.lleidatur.com









Cap comentari:

Publica un comentari