MARESME

*Santuari del Corredor
*Sant Martí del Montnegre
*Pessebre Vivent de Premià de Dalt
*Castell de Santa Florentina
*Castell de Burriac
*Calella de la Costa


SANTUARI DEL CORREDOR



De Barcelona: A 35 Km

Punt de trobada:
El punt de trobada d’aquesta ruta serà a l’esplanada del Santuari del Corredor. S'ha de portar l’esmorzar de casa.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7  i agafar-la en direcció cap a Girona. Un cop passat el peatge de l’autopista AP-7 a l’alçada de Granollers i, a uns 2 Km, sortireu de la via ràpida en direcció Cardedeu i La Roca. El primer que trobareu a la sortida serà una rotonda. Agafareu el trencall que porta a Sant Celoni.

A uns 3 Km de la rotonda hi ha un desviament a la dreta que  empalma amb  la carretera B-510 direcció Dosrius. Després de fer uns 2 Km trobareu a l’esquerra un desviament  i un cartell indicador del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Els primers 500 metres de la carretera estan asfaltats, després es transforma en una pista forestal en bon estat.

Recorreguts els primers 3 Km trobareu l’església de Sant Andreu del Far, d’estil Gòtic tardà del segle XVIII. Quasi a tocar hi ha la masia de Can Guinart, a l'actualitat transformada en restaurant. Seguint el camí cap al santuari passareu molt a prop de la masia de Can Bosc, després per Can Arenas i l’Àrea d’esplai del Corredor la qual, depenent de l’època de l’any, està tancada per evitar incendis al bosc, tot i que la zona d’esbarjo està preparada amb barbacoes de pedra. Després d'1 Km arribareu a l’esplanada del Santuari del Corredor.

Història:
La serralada del litoral és l’accident geogràfic que separa les comarques del Maresme a la costa i el Vallès Oriental, junt amb la Selva a l’interior. Dins d’aquest entorn geogràfic  hem de situar el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

A causa de la particularitat de la meteorologia, situació geogràfica i la facilitat en trobar aigua, aquesta zona ja estava poblada des de ben antic. Dels seus primers habitants ens en queden restes com el dolmen de  la Pedra Gentil al terme de Vallgorguina, la Roca d’en Toni a Vilassar  de Dalt, o les restes d’un poblat Ibèric a la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt.

La climatologia de la serralada té dos trets diferencials molt interessants. La vessant sud té un clima clarament Mediterrani, de temperatures suaus, pluges puntuals i fortes, i humitat nocturna. La vessant nord orientada al Montseny, té un clima continental, de pluges més continuades i no tan fortes.

Aquests dos tipus de climes, afavoriren l’abundància vegetal i a la vegada l’assentament de colònies humanes,  representades per les 200 masies que s’establiren dins de l’actual Parc Natural del Montnegre i el Corredor, on abundaven les terres de conreu, abandonades en part a partir dels anys 50.

Visita:
A causa de l’extensió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, la seva superfície està dividida en 3 espais ven definits. A llevant el santuari de Sant Martí de Montnegre, prop de Sant Celoni  de 650 metres d’alçada. Al centre el Santuari del Corredor, tocant a Vallgorguina de 650 metres d’alçada. A ponent  Sant Mateu, a prop de Premià de Dalt, de 500 metres d’alçada.

El Santuari del Corredor data del s. XVI, és d’estil gòtic tardà, i fou edificat sobre les ruïnes d’un altre temple. Des de fa molts anys és punt de trobada  d’aplecs i de la gent dels pobles dels voltants. Just arribant a l’esplanada del Santuari ens queda a la dreta el conjunt del recinte arquitectònic. Està format per l’ermita i la rectoria la qual a l'actualitat   està adaptada per a restaurant. També i trobareu un punt d’informació del Parc Natural Montnegre i el Corredor on hi podreu obtenir els opuscles corresponents a les activitats del parc.

Des d'aquest punt es poden fer moltes excursions a peu, per gaudir de l’entorn i la vegetació. L’excursió que us recomano fa un itinerari circular que comença a un dels extrems de l’esplanada. No hi ha pèrdua, solament cal seguir el camí i les indicacions. Si l’excursió la feu a la tardor, podreu aprofitar per collir bolets.

Després de dinar, podreu seguir per la mateixa pista forestal direcció  Vallgorguina. Aquesta comença per sota de l'aparcament dels cotxes. A uns 5 quilòmetres haureu de deixar el cotxe i seguir les indicacions d'un cartell per anar al dolmen de la Pedra Gentil, un monument de l’antiguitat molt original.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de la majoria dels restaurants de muntanya: amanides, pa torrat, esqueixades, escalivades, carn a la brasa, mongetes amb botifarra, all i oli i una amplia carta de postres.
Per gaudir de l’entorn del Corredor, us recomano el restaurant del Santuari. Cal telefonar-hi per reservar taula.

Restaurants:
El Corredor
Tel. 93 743 41 42

Can Guinart
El Far (Dosrius)
Tel. 93 418 75 04

Enllaços:
www.diba.es/parcsn




SANT MARTÍ DEL MONTNEGRE



De Barcelona:
A 62 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família pot ser a l’àrea de servei del Montseny de l’autopista AP-7, situada a l’alçada de Llinars del Vallès desprès de passar el peatge de Granollers.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. A uns 5 quilòmetres desprès de passar l’àrea de servei del Montseny trobareu la sortida 11 que dóna accés a Sant Celoni. S'ha de deixar l’autopista per aquesta sortida.

Després del peatge us dirigireu a Sant Celoni i sense deixar la carretera nacional
C-35 us dirigireu cap a Hostalric. A la sortida del poble de Sant Celoni haureu d’estar atens per localitzar a la dreta l'edifici dels Bombers de la Generalitat.

A poca distancia d'aquest edifici un desviament a la dreta us portarà al pont que passa per sobra de l’autopista que condueix directament a una urbanització. Sense deixar el carrer principal i vigilant els indicadors de Sant Martí del Montnegre, enllaçareu amb una pista forestal. Després de fer uns 5 quilòmetres s'arriba al cim del massís del Montnegre on hi ha  l’ermita de Sant Martí i el restaurant on dinareu.

Història:
La serralada del litoral és l’accident geogràfic que separa les comarques del Maresme a la costa i el Vallès Oriental junt amb la Selva a l’interior. Dins d’aquest entorn geogràfic  s'ha de situar el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

A causa de la particularitat de la meteorologia, situació geogràfica i a la facilitat en trobar aigua, aquesta zona ja va està poblada des de ben antic. Dels seus primers habitants ens queden restes com: el dolmen de  la Pedra Gentil al terme de Vallgorguina, la Roca d’en Toni a Vilassar  de Dalt o les restes d’un poblat Ibèric a la Cadira del bisbe de Premià de Dalt.

La climatologia de la serralada té dos trets diferencials molt interessants. La vessant sud del massís té un clima clarament Mediterrani de temperatures suaus, pluges puntuals i fortes, i humitat nocturna. La vessant nord orientada al Montseny té un clima continental i pluges més continuades i no tan fortes.

Aquests dos tipus de climes propiciaren l'abundància vegetal i a la vegada l’establiment de colònies humanes. Aquestes estaven representades per les 200 masies que van arribar a establir-se dins de l’actual Parc Natural del Montnegre i el Corredor on abundaren les terres de conreu, abandonades en part a partir dels anys 50.

Tot i la poca distància que hi ha entre Barcelona i la Serralada del Litoral aquesta és la gran desconeguda de la gent. Espessos boscos d’alzines, castanyers i pins pinyoners, cobreixen la superfície dels turons i muntanyes.

Visita:
A causa de l’extensió del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, s'ha de dividir la seva superfície en 3 espais ben definits. A llevant el santuari de Sant Martí de Montnegre prop de Sant Celoni que està situat a 650 metres d’alçada. Al centre el Santuari del Corredor tocant a Vallgorguina situat a 650 metres d’alçada. A ponent  Sant Mateu a tocar de Premià de Dalt, situat a 500 metres d’alçada.

Avui us portaré al Santuari de Sant Martí del Montnegre. Aquesta ermita pertany als Caputxins d’Arenys de Mar i és lloc de recolliment i silenci d’aquesta comunitat.

Geogràficament està quasi el centre del massís del Montnegre i a molt poca distància del cim més alt, el Turó Gros de 755 metres d’alçada. També és punt de pas de la majoria d’excursions que surten de Sant Celoni, Tordera, Pineda de Mar, Hortsavinya i altres pobles dels voltants.

L’ermita està dins d’un recinte tancat. Per accedir-hi haureu de passar per una porta de la tanca  que rodeja el recinte. En el costat esquerra trobareu un edifici de planta baixa i pis on els frares fan l’estada de recolliment.

Aquest espai està obert a tots els cristians que vulguin passar uns dies d’oració i recolliment. Per accedir en aquest servei cal posar-se en contacte amb el convent d’Arenys de Mar,  trucant  al tel. 93 792 06 41.

La casa disposa de 10 places totes amb habitació individual. Els interessats hauran de portar sac de dormir i llençols. Podran disposar de cuina.

Passat aquest edifici i desprès de pujar per una escalinata de 6 graons s'accedeix a la petita plaça mirador on hi ha la porta principal de l’ermita i des d‘on  gaudireu de la magnífica vista del Montseny i rodalies.

En el cas d’interessar-vos, els frares fan una missa cada diumenge a les 12 h. A pocs metres del centre religiós trobareu el restaurant de Sant Martí del Montnegre. És una masia típica de la zona que està restaurada i adaptada per aquest objectiu. Disposa d’un ampli espai d’aparcament i la capacitat del restaurant és d’unes 60 places. Com sempre és recomanable reservar taula per dinar, ja que el nucli urbà més pròxim està una mica allunyat.

Des d’aquest punt podreu arribar-vos a l’ermita de Santa Maria del Montnegre, sols haureu de seguir els indicadors. Després de 1/2 h de caminada per una pista forestal en molt bon estat, arribareu al vostre destí.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.

Cal destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. Una de les especialitats de la casa és els calamars farcits de botifarra. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:
Sant Martí del Montnegre
Camí de Sant Celoni, s/n
Tel. 93 744 01 40
Mòbil. 678 427 781

Enllaços:
www.caputxins.cat




PESSEBRE VIVENT 
DE PREMIÀ DE DALT



De Barcelona: 
A 20 Km.

Punt de trobada:
A causa de la proximitat  al poble de Premià de Dalt el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del pessebre, lloc on comprareu les entrades i podreu fer un tast d’un bon brou.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-32 en direcció cap a Mataró. Deixareu la via ràpida per la sortida 92 i us de dirigireu al centre del poble. Després de passar per sota de l’autopista s’arriba a una rotonda. En aquest punt solamen s’han de seguir els cartells indicadors de Pessebre Vivent. L’accès al recinte està en una plaça situada en un nivell més baix del carrer Camí de la Font.

Història I Visita:
L’Associació Recreativa Carnestoltes porta 17 anys organitzant, creant i participant amb tots els seus associats en la representació del pessebre vivient.

Durant 15 dies els membres de l’associació dediquen tots els esforços i temps a instal·lar la il·luminació, el sistema d’audio, els decorats, a revisar el vestuari i a assajar les diversses actuacions de la dotzena llarga de quadres representatius.

La visita comença a la plaça on comprareu les entrades. A poca distància d’aquest punt un pastor cobert amb una barretina i un bastó amb un escatllot a la punta us farà una reduïda explicació del que podeu veure i com fer el recorregut per no perdre detall.

Pel camí, i abans d’arribar a l’entrada de la Masia de a Cisa, podreu divisar a la dreta un conjunt de gent al voltan de dues fogueres.

Abans d’entrar al recinte de la masia un nou quadre escènic representa l’anunciació a Maria. Seguidament els dos manaies que guarden l’entrada deixaran passar a la comitiva dels visitants.

Ja dins el recinte de la Cisa els diversos quadres escènics es van succeint com: el ball dels dimonis, el mercat, la visita dels Reis a Herodes, etc. Acabat el circuït els Reis Mags reben els infants per recollir les cartes dels desitjos.

De ben segur que passareu amb tota la canalla una hora molt distreta.

Enguany les representacions del Pessebre Vivent es fan els dies  22, 23, 26, 29 i 30 de desembre a les 19,30 i el dia 1 de gener a les 19,30

Enllaços:
www.pessebreviventpremia.galeon.com




CASTELL DE SANTA FLORENTINA



De Barcelona:
A 48 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la famiília serà a l’àrea de servei del Maresme, situada a uns 2 quilòmetres de la sortida 86 (Alella - El Masnou) en direcció cap a Tordera.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-32 de Barcelona cap a Girona passant per Mataró.        Deixareu l’atopista per la sortida 113 en direcció cap a Canet de Mar. Passareu per una primera rotonda que caldrà deixar-la i seguir fins una segona rotonda de grans dimensions. Trobareu uns rètols indicatius amb la direcció a seguir al castell de Santa Florentina.

Girareu a l’esquerra per la Ronda Sant Jordi, passareu per una rotonda i empalmareu amb la Ronda Dr. Anglès. Després de fer uns 500 metres per aquesta avinguda trobareu un nou rètol de Castell de Santa Florentina. Girareu a l’esquerra pel carrer Joanot Martorell.

Al final del carrer empalmareu amb una pista forestal que passa per sota de l’autopista, i a uns 50 metres trobareu, a l’esquerra l’entrada al castell, i a la dreta l’aparcament

Història:
El primitiu castell de Santa Florentina va ser una casa pairal fortificada construida sobre les restes d’una antiga fortificació romana. A l’any 1041 un tal Gilabert de Canet, cavaller noble i majordom de Pere el Cerimonios, va fer construir dues magnífiques torres a cada banda del portal fortificat donan-li l’estètica arquitectonica del Domus medieval i a la begada per defensar-se dels atacs dels pirates.

La saga dels Canet arribà a la seva màxima prosperitat i predomini a la zona amb Ferrer de Canet, conseller d’Alfons el Magnanim i embaixador del rei devant el Papa, fins que aquest morí al 1251.

En els succesius segles la propietat passà per diverses mans de nobles com els Peguera i els Spano, els quals a finals del segle XVI emparentaren per matrimoni amb els Montaner. A l’any 1908 hi va fer estada el rei Alfons XIII qui va atorgar a Ramón  Montaner el títol de comte de la Vall de Canet.

Ramon Montaner fou un important empresari del món editorial. La seu empresarial de Montaner i Simon estava al carrer d’Aragó, 255 de Barcelona. A l’actualitat és la seu de la Fundació Antoni Tàpies.

Entre els anys 1900 i 1910 la masia fortificada fou ampliada i reformada pel arquitecte modernista Ramon Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner, donan-li un aire de castell medieval. També i construiren una cripta on va ser enterrada Florentina Malató Subinyach, esposa de Ramon Montaner, morta l’any 1900.

Visita:
La visita comença a la reixa de ferro que trobareu enfron de l’aparcament. En aquest punt el guia us portarà per un camí asfaltat entre arbres fins arribar a un gran pati. A la dreta d’aquest pati hi ha la masia fortificada amb les dues torres circulars que protegeixent l’entrada. Enfront i a l’esquerra l’ampiació feta per Domènech i Montaner.

L’ampliació la varen fer amb carreus de pedra tallada. A la part alta les finestres que donen al pati són d’estil gótic i els marcs de pedra tallada enmarquen unes vidrieres plomades que donen llum a una gran sala de recepcions. Dalt de tot gargoles en forma d’animals i marlets decoren la façana.

La visita segueix per la porta principal d’entrada. A dreta i esquerra de la porta dos lleons posats dalt d’unes peanes vigilen l’accés al pati d’armes, el qual és de forma trapezoidal. A la pared esquerra d’aquest pati hi ha un conjunt escultòric conmemoratiu de la visita del rei Alfons XIII.

Enfront podem veure la part del nou edifici que comunica amb el Domus primitiu. A la dreta hi trobareu l’accés a la cripta, on està enterrada l’esposa de Ramon Montaner, i el celler. Seguidament a la dreta del pati d’armes una escala de pedra de grans dimensions us portarà al primer pis on una àmplia galeria condueix, a la dreta al menjador i a les estances familiars, i a l’esquerra als grans salons de recepcions.

La majoria dels elements decoratius com: les columnes i capitells de la galeria, els finestrals, les portalades d’accés a les estances i els rosetons del saló, són peces provinens del Santuari del Tallat, antic priorat situat a la Conca de Barberà.

Com he comentat la porta de l’esquerra dóna accès a dos grans salons. En al més gran hi trobareu una llar de foc  de dimensions considerables,  profusament decorada amb figures humanes i un gran escut d’armes a la part alta. El sostre és de fusta amb una magnífica decoració.

El saló de la dreta, amb una decoració més sòbria, també té una ximeneia de dimensions més reduïdes que l’anterior i sense decoració. La porta del fons d’aquest saló dóna  a una terrassa per pendre-hi la fresca i fer el cafe.

Acabada la visita en aquest espai us dirigireu a la porta de la dreta de la galeria, peró primer parareu al menjador de diari dels senyors, on hi ha dos grans lampadaris de ferro forjat amb dracs que aguanten els llums que il·luminen l’estanza.

Seguireu amb la visita dirigin-vos a la porta que accedeix a les estances privades dels senyors del castell. A l’esquerra el bany i a la dreta el dormitori on hi dormí el rei Alfons XII. Després de fer unes fotografíes anireu al celler on us obsequiaran amb una copa de cava. Avans passareu per la cripta.

Per fer la visita al castell haure de fer la reserva a:
Casa Museu Domenech i Montaner
Tel. 93 795 46 15
canetmuseu@canetdemar.cat

Gastronomia:
Com a tots el pobles de la costa podreu gaudir d’una bona cuina de peix com: musclos al vapor, peixet freigit, arroços de tot tipus, suquets de peix, llagostins a la planxa,  sopa de peix, etc...

Tot aixo sense desmereixer les croquetes casolanes, les amanides, els entrecots i la carn a la brassa.

De postes: gelats, xarrups, crema catalana, pastissets, fruits secs, etc...
  
Restaurants:
El Parador de Canet
Dresanes del Pla, 1
Canet de Mar
Tel. 937 94 06 94

Enllaços:



CASTELL DE BURRIAC


De Barcelona:
A 32 Km.

Punt de trobada:
Per la proximitat al destí d’avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’aparcament on deixareu el vehicle i on comença la caminada per una pista forestal que us portarà al castell de Burriac

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-32 en direcció a Mataró. Deixareu la via ràpida per la sortida 94 (Cabrera de Mar – Vilassar de Mar). Un punt sortiu de l’autopista trobareu una rotonda, haureu de seguir en direcció a Cabrera de Mar i a uns 500 metres hi ha una altra rotonda que la deixareu per la tercera sortida en direcció al poble de Cabrera de Mar. Sense abandonar la via anireu trobant diversos rètols indicadors de Castell de Burriac fins arribar a un reduït  aparcament on podreu deixar el vehicle.

A un extrem de l’aparcament trobareu una pista forestal que està tancada per una cadena, passeu-la. A uns 60 metres hi ha una bifurcació cal seguir la pista de la dreta, i després d’uns 25 minuts arribareu a l’entrada del castell. Preneu-vos la caminada en calma doncs la pujada és costeruda i una mica cansada.

Història:
Dalt del Turó de Burriac de 401 metres d’alçada, situat a la serralada del litoral entre els municipis d’Argentona, Mataró i Cabrera de Mar, hi podem albirar les pedres restaurades del Castell de Burriac o castell de Sant Vicenç.

Les primeres dades escrites que es tenen del castell són del 1017 en un document en que Berenguer Ramon rep la propietat de la seva mare la comtessa Ermessenda. El castell fou construït sobre les restes d’un poblat Iber. Al voltant del castell s’han trobat restes de l’assentament Iber i algunes d’aquestes formen part dels murs del castell.

A principis del segle XI, la família Sant Vicenç molt propera a la casa comtal de Barcelona, se’n va fer càrrec del castell i de les seves propietats. A l’inici del segle XIV passà a mans de Guillema de Montcada i a la seva mort  va tornar a la família Sant Vicenç.

Al 1352 morí Berenguer de Sant Vicenç sense descendència i el castell i les terres de Sant Vicenç i Vilassar foren comprades per Pere Desbosc escriba i conseller del rei per la quantitat de 12.000 sous.

A mitjans del segle XV i després de la guerra civil amb el rei Joan II aquest concedir les terres del castell de Burriac i Vilassar juntament amb els pobles d’Argentona, Cabrera, Vilassar, Premià i Mataró a Pere Joan Ferrer, cap militar de la Diputació General de Barcelona.

A l’any 1480 el rei Ferran II donà al poble el dret de alliberar-se dels vincles senyorials d’en Ferrer com a conseqüència dels abusos comesos. En anys successius el castell entrà en decadència i abandó, i l’any 1931 el municipi de Cabrera va comprar les ruïnes del castell a la família Desbosc començant les tasques de excavació, restauració i consolidació.

Visita:
El recinte del castell és irregular i adaptat a la geologia del terreny. Després de l’últim tram de pista forestal  arribareu a l’entrada del castell. L’accés el fareu per una porta que està a tocar de la torre de l’homenatge que té forma circular. 

Passada la porta d’accés al recinte emmurallat hi trobareu el pati, al nord hi havia les estances del servei el bestiar i el magatzem. A la torre circular de l’homenatge hi havia la residència noble. La zona de sales nobles estava situada a la part central i de llevant del castell, també hi havia la capella de Sant Vicenç.

La torre de l’homenatge té uns murs de 1,50 metres de gruix i 15 metres d’alçada. La porta d’accés de la torre està a uns tres metres del terra i per entrar-hi s’utilitzava una escala llevadissa o un pont de balança.
A l’exterior i al costat de l torre hi trobareu una de les cisternes del castell. Des de qualsevol lloc del perímetre del castell podreu admirar unes magnífiques vistes de les terres que eren del castell i de la costa del Maresme.

Gastronomia:
Als voltants del castell hi ha els pobles de Cabrera, Mataró, Argentona ... i la gastronomia de la zona és tan variada que es fa mol difícil recomanar un tipus determinat de plats.

A qualsevol d’aquest pobles us poden oferir plats de la cuina marinera com: graellades de peix, fritades, arrossos, suquets de peix, etc. No podem oblidar la cuina de muntanya com les graellades de carn, els estofats, la carn amb bolets, les amanides de tot tipus, les sopes etc.

Restaurants:
La Nova Fonda
Carrer Gran, 28
Tel. 937 074 078
Argentona

El Farcell
Montserrat, 43
Tel. 616 492 178
Mataró

Enllaços:


CASTELL DE PALAFOLLS




De Barcelona:
A 70 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l’àrea de servei de Palafolls a l'autopista C-32. Aquest punt està gairebé al final de l’autopista, abans de la sortida 130 cap a  Palafolls i Malgrat de Mar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autopista C-32 en direcció cap a Blanes, que va paral·lela a la costa  per l’interior i a una distància d’entre 1  i  2 quilòmetres.

Passareu per Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna. Un cop passada l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada), haureu de deixar l’autopista per la sortida 130 i dirigir-vos en direcció a Palafolls i Malgrat de Mar. A 1 quilòmetre aproximadament trobareu una rotonda, en aquest punt heu de tornar endarrere en direcció a Tordera i a uns 800 metres a la dreta hi ha un desviament que porta a la urbanització Mas Carbó i al Castell de Palafolls.

Sense deixar el carrer El Camí del Castell de Palafolls i després d’uns 5 minuts de cotxe arribareu a la base del Castell, lloc on deixareu el vehicle.

Història i Visita:
A l’extrem est de la comarca del Maresme hi trobem el poble de Palafolls i el turó del Castell. Aquest turó és un accident geogràfic de poca alçada i de forma rectangular que s’estén de nord a sud i va paral·lel al riu Tordera. A l’edat mitjana era un punt estratègic per controlar les vies de comunicació com el Camí Ral de Girona a Barcelona per la costa. Va arribar a ser un important centre de control de la baronia de Palafolls que comprenia els termes municipals dels actuals Malgrat de Mar, Santa Susana, Palafolls i part de Blanes.

En l’època medieval l’any 968, el castell va ser esmentat en la fundació del monestir de Sant Pau de l’actual Sant Pol de Mar. A l’any 1002 apareix el nom de l’alou de Palazol en uns documents dels comtes de Barcelona Ramón Borrell II i Ermessenda de Carcassona a favor del vescomte de Girona Sunifred.

Des de l’any 1301 fins el 1382 el castell i les terres de la seva baronia passaren per diverses mans de nobles. Durant la segona guerra del remences de l’any 1485 el castell fou incendiat i a mitjans del segle XVI va ser restaurat i s’hi feren reformes a les defenses de la costa per evitar els atacs dels pirates.

Durant el segles XVII i XVIII la propietat passà de mans dels Cabrera als Montcada i d’aquests als Medinaceli i posteriorment a l’Estat. Al 1966 es crea l’entitat “Amics del Castell de Palafolls” que a l’any 1976 varen fer restaurar l’església a l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.

El castell té dos zones ben diferenciades. A la part més alta del turó hi ha la zona noble o lloc on els senyors del castell tenien tots el serveis materials i espirituals. Podeu trobar-hi les restes de la torre de l’homenatge, les cisternes i la capella.

L’altre zona està situada a la part més baixa del recinte emmurallat. És de forma rectangular i està formada per un pas de ronda i diversos edificis de serveis. A l’hora de passejar per l’interior del recinte cal anar en compte per no entropessar amb les pedres del terra.

Gastronomia:
El peix és un dels elements principals de la cuina de la zona. Per això trobareu a qualsevol dels restaurants dels municipis propers tots els plats relacionats amb aquesta matèria primera. Però no podem deixar de banda tots els plats de la clàssica cuina catalana com: les galtes de porc guisades  o a la brasa, els peus de porc guisats amb bolets, la sopa de caldo i la carn d’olla, la vedella amb bolets, l’espatlla de xai al forn, taules d’embotits i amanides. Postres casolanes i les postres de músic, a la majoria de les cartes.

Restaurants:
Mas Carbó
Camí del Castell
Tel. 937 62 01 49
Palafolls

El Mirador del Port
Esplanada del Port
Tel. 972 35 14 51
Blanes

Enllaços:


CALELLA DE LA COSTA



De Barcelona: A 55 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics pot ser a l’aparcament exterior del centre comercial Mataró Parc.

Per arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-32 i dirigir-vos en direcció Girona. Passat el túnel de Mataró hi ha la sortida 100 que porta a Mataró i al Centre Comercial.

Després de la trobada haureu de retornar a l’autopista i seguir en direcció a Girona i dexeu-la per la sortida 122 Calella/Pineda de Mar/Sta. Susanna. Després de fer uns 800 metres arribareu a un desviament, a la dreta porta a la carretera general N-2 i en conseqüència al centre de Calella. Si passeu per sota de la carretera i seguiu en direcció a la costa comenceu a localitzar un aparcament per deixar el vehicle. A l’altre costat de la via del tren gireu a la dreta i quasi segur que en trobareu. Deixat el vehicle aparcat és qüestió de dirigir-vos al carrer de l’església. És un carrer de vianants que està ple de comerç de tot tipus i cafeteries. 

Història:
Les primeres dades que es tenen són d’una vila romana del segle I aC al I dC situada al turó de la Vila del Roser  a prop de l’actual hospital. 

El topònim de Calella apareix a principis del segle XII quan alguns veïns comencen a construir cases de pescadors a la desembocadura de la riera. Tot i que el document més antic és el testament del bisbe Bernat Umbert de l’any 1101.

Una de les dades importants de la ciutat fou la de tenir el privilegi de fer mercat i la carta de poblament concedit per el vescomte Bernat II de Cabrera. Durant tot el s.XVI  la ciutat comença a crear el seu entramat urbà iniciant la construcció de l’església, l’actual Santa Maria i Sant Nicolau, i la creació i consolidació de tres classes socials,  acomodats, menestrals i jornalers.

A finals del segle XIX i principis del XX Calella realitza un gran canvi econòmic donat per la davallada de la construcció de vaixells a conseqüència de la pèrdua de les colònies d’ultramar i la creació de diverses fàbriques tèxtils. Sense perdre de vista l’inici de la industria turística.

A partir dels anys 60 del segle XX el turisme comença el seu creixement fins arribar als anys 90 quan Calella fou el punt de referència pel turisme centreeuropeu, alemany, francès, danès, anglès, convertint-se amb la Calella dels Alemanys. Actualment disposa de 34 hotels, apartaments, pensions i càmpings.

Visita:
Tal com he comentat anteriorment heu de localitzar el carrer de l’església que és un carrer paral·lel a la façana litoral i exclusivament de vianants. Pel seu traçat urbà és un dels carrers més llargs de Calella que   quasi empalma amb el municipi de Pineda de Mar. Trobareu tot tipus de comerç, des de cafeteries, perfumeries, basars, forns, botigues de roba, etc.

A la part alta i a tocar de la carretera general N-2 hi ha el mercat de queviures i al seu costat el mercat setmanal. És molt interesant arribar-vos a l’oficina de Turisme per rebre tota la informació turística de Calella que està al carrer de Sant Jaume 231 a tocar de l’hospital de la ciutat, el carrer Sant Jaume és la carretera N-2. Pregunteu per la visita al Far de Calella, 

Una passejada que no heu de deixar de fer és la del passeig marítim, situat a l’altre costat de la via del tren i a tocar de la platja. L’accés més còmoda al passeig és pel pas a nivell que trobareu al costat de l’estació del tren. Depenent de l’hora de la passejada podeu fer un bon vermut a un dels diversos xiringuitos que trobareu instal·lats a la platja.

Una de les visites imprescindibles a fer és el Far de Calella. Per anar-hi s’hi va per la carretera general en direcció a Sant Pol de Mar, als afores de la ciutat hi ha una rotonda i a 800 metres trobareu a la dreta un indicador que porta al far, el cotxe s’ha de deixar en l’aparcament que hi ha a l’esquerra ja que l’accés amb vehicle fins el far està prohibit. És qüestió de fer una caminada d’un 5 minuts fins arribar a la reixa d’entrada del recinte.

El Far de Calella està situat al cim d’un turo de 50 metres d’alçada, al seu lloc hi havia una torre de guaita per controlar la costa dels atacs dels pirates del nord d’Àfrica. La seva construcció va començar l’any 1856 i fou inaugurat el 1859. A l’any 1927 va ser electrificat arribant la seva llum a una distància de 35 milles marines.

A tocar de la torre del Far hi ha un edifici de planta baixa que està museïtzat i explica la història del Far de Calella. Les vistes de la costa nord de Calella són espectaculars, en un dia clar podeu albirar fins l’inici de la Costa Brava. Un dels últims atractius del recinte del far són el casaments de parelles.

Horaris de visites:
Del 1 d’octubre al 30 de juny: dissabtes, diumenges i festius de 10,00 a 14,00 hores
Juliol, agost i setembre: de dimarts a diumenges i festius de 17,00 a 21,00 hores

Gastronomia:
A Calella com arreu de la Costa de Maresme la gastronomia és molt amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades o els  arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.

Per tant no cal recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat altres vegades quan feu la visita al nucli antic o al passeig marítim  no deixeu de localitzar-ne un que us agradi. 

Restaurants:
??????????

Enllaços:













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada