*Santuari del Coll i Amer
*Blanes i Jardí Botànic Mar i Murtra
*Vaixell de Blanes a Tossa
*Castell d'Hostalric
*Castell de Montsoriu i Arbúcies
*Sant Hilari Sacalm
*Caldes de Malavella
*Caldes de Malavella
*Monestir de Sant Salvador - Breda
*Santuari del Vilar - Tordera
De Barcelona:
A 114 Km.
Punt de trobada:
Àrea de servei del Montseny, Autopista AP-7, entre Parets i Sant Celoni.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i us dirigireu a La Jonquera. Deixareu l’autopista per la sortida 9 per enllaçar amb la carretera N-2 en direcció cap a Girona. A uns 3 Km haureu de sortir de la carretera general per agafar la C-63 en direcció a Santa Coloma de Farners. Dins del nucli urbà localitzareu la carretera comarcal C-152 en direcció cap a Olot. A 4 Km de Santa Coloma aquesta carretera canvia de nomenclatura i passa a ser la C-63.
Un cop arribeu a Anglès, haureu de vigilar de no passar-vos de llarg del desviament que hi ha a l'esquerra de la carretera GI-542 que porta al poble d'Osor i a Sant Hilari Sacalm.
Història:
El nucli urbà d'Osor està a uns 8 Km d'Anglès envoltat de les verdes muntanyes que formen Les Guilleries i al bell mig de la vall d’Osor.
El municipi té 450 habitants i està format per tres nuclis de població: el nucli urbà, els veïnats de les Mines d’Osor i el de Santa Creu d’Horta.
Però, no és fins el segle XII quan Ramon Berenguer IV concedeix els privilegis per crear un consell format pels caps de família i poder resoldre els problemes domèstics de la Vall d’Osor.
A partir del segle XII, Bernat de Centelles, Sibil·la de Saga, Isabel de Cabrera i Artau de Forges, senyors feudals d’Osor, es varen fer càrrec de la Vall, però va ser a mitjans del segle XIV quan Bernat II de Cabrera comprà els dominis de la Vall i començà una etapa d’estabilitat i creixement.
Al llarg dels temps Osor s’involucrà en els diferents esdeveniments històrics de Catalunya començant pels terratrèmols de principis del segle XV, els atacs dels bandolers, com en Joan Sala “Serrallonga” i la Guerra de Successió.
A principis del segle XIX, Osor comença a sortir de l'aïllament geogràfic gràcies a l’acabament de la carretera que uneix el poble amb Anglès i Sant Hilari Sacalm. Per aquest motiu s’inicià al poble un procés de modernització i industrialització.
A l'actualitat els osorencs es dediquen a la indústria de la fusta, la jardineria i el turisme rural.
Visita:
La majoria dels llocs d’interès del municipi d’Osor estan fora del nucli urbà. Els esmentaré a continuació, però sols en visitareu dos en aquesta ruta.
- Les Mines d’Osor.
- El Santuari de la Mare de Déu del Coll, conjunt arquitectònic de tres edificis on un d’ells és una església d’estil romànic d’una sola nau.
- Santa Creu d’Horta, església d’estil neoclàssic, de les més antigues de les Guilleries.
- El Subirà de Santa Creu, Masia del Segle XIII.
- Nostra Senyora del Part, santuari dedicat al part de la Verge.
- El Pantà de Susqueda.
Les Mines d’Osor estan a 5 Km del poble en el tram de carretera que ve d’Anglès. És una mina d’on s’extreia la blenda de plom i espat de fluor. Té un pou de 290 metres de profunditat i 11 plantes. A l’actualitat sols podreu veure les ruïnes de les instal.lacions i el pou d’extracció.
El Santuari de la Mare de Déu del Coll està situat quasi al cim de la serra del Coll a 6 Km del nucli urbà. Per arribar-hi haureu de travessar la riera d'Osor pel pont dels Soldats, que està a la sortida del poble en direcció a Sant Hilari, la carretera és estreta, haureu de tenir precaució.
Després d’uns 4 Km arribareu al coll de Nafré on trobareu a la dreta l’inici d’una pista forestal que porta al pantà de Susqueda. Seguireu recte per la carretera asfaltada fins trobar el Santuari del Coll.
L’edifici de l’església té una sola nau amb un absis circular. Sobre la façana hi ha i un campanar d’espadanya de dos pisos. La imatge original de la Verge i el frontal de l’altar del segle XII estan al Museu Episcopal de Vic. La decoració de l’interior de l’església és molt sòbria.
Un dels dos edificis restants està dedicat a restaurant, lloc on podeu quedar-vos a dinar i des d’on podreu admirar les vistes panoràmiques del pantà de Susqueda, les cingles del Far i la serra del Collsacabra.
Després de dinar refareu el camí fins el Coll de Nafré, punt on us desviareu a l’esquerra per continuar pel camí forestal en direcció al pantà de Susqueda. A uns 2 Km d'iniciar el descens hi ha una cruïlla, s’ha d'agafar el camí de la dreta i no deixar-lo fins arribar a la resclosa del pantà. Aquí podeu passar-vos una estona gaudint de la grandiositat de la resclosa.
La pròxima parada serà el poble d'Amer. La particularitat del nucli urbà està a la Plaça de la Vila o Plaça Porxada. La segona plaça porxada més gran de Catalunya amb la particularitat de què tots els porxos sons diferents.
Aquesta plaça és punt i lloc de trobada de tots els esdeveniments culturals i polítics del poble. De ben antic la vida d’Amer està molt lligada al monestir benedictí de Santa Maria d’Amer fundat el segle X.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya: canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc i, a la tardor, plats elaborats amb els esperats bolets. Per postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postres de músic.
Restaurants:
Santuari del Coll
Tel. 972 190 191
Enllaços:
www.vila-amer.net
www.osor.catwww.vila-amer.net
BLANES I
JARDÍ BOTÀNIC MAR I MURTRA
De Barcelona:
A 70 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l’àrea de servei de Palafolls a l'autopista C-32. Aquest punt està gairebé al final de l’autopista, abans de la sortida cap a Tordera i Malgrat.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autopista de peatge C-32 en direcció cap a Palafolls, que va paral·lela a la costa per l’interior a una distància d’entre 1 i 2 quilòmetres.
Passareu per Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna. Un cop passada l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada), seguireu per l’autopista fins arribar a la confluència amb la carretera comarcal GI-600 on hi ha una rotonda, punt on acaba l’actual traçat de l’autopista del Maresme.
Seguireu pel desviament de la dreta que porta als pobles de Blanes i Lloret. Arribat a Blanes cal que us dirigiu al Passeig Marítim. Sota del passeig hi ha un aparcament subterrani lloc on podreu deixar el cotxe.
Història:
Al nord de la comarca del Maresme es troba el riu Tordera, línia divisòria entre les comarques de la Selva i el Maresme. La història de la presència de l'home en aquesta zona comença entre els segles III i IV a.C on diversos assentaments Ibèrics estaven establerts.
Al segle XVIII, després de la guerra de Successió (1714), Blanes començà a sortir de la depressió econòmica i s’inicià un període de creixement. Però, no és fins a mitjans del segle XIX, amb l’arribada del ferrocarril, la primera instal·lació elèctrica, la construcció del port i la instal·lació de la fabrica SAFA, a principis del segle XX, que s’inicià el veritable ressorgiment del poble de Blanes.
Després de la Guerra Civil Espanyola, un nou fenomen capgira la clàssica economia de la zona, el turisme, fet que potencia el sector dels serveis i la construcció.
Visita:
La visita comença al turó de Sant Joan, de 173 metres d’alçada on hi ha una fortificació de planta quadrada, construïda a mitjans del segle XIII. Incorpora dins del recinte una torre de guaita, de forma circular, que ja existia.
Com edifici històric no té gaire interès, però, l’encant del punt és la vista panoràmica de Blanes i tot el seu entorn, començant pel nucli del poble amb la platja i sa Palomera, i continuant per la plana del riu Tordera juntament amb una panoràmica del començament de la Costa Brava.
La propera parada serà el Jardí Botànic Mar i Murtra. L’any 1924 el Sr. Karl Faust compra les 14 hectàrees del futur jardí i comença a construir-lo. La visita consisteix en un circuit circular que s’inicia en un gran espai dedicat a una extensa col·lecció de plates grasses i cactus.
Seguint el recorregut arribareu a la Pèrgola, una zona humida on les plantes subtropicals inunden tots els racons. A continuació passareu pel Jardí Temperat, per un bosc de canya de bambú i per l’estany d’aigua dolça, que té una interessant col·lecció de plantes aquàtiques.
Sense deixar el camí senyalitzat arribareu a un punt on el camí voreja la costa fins trobar un mirador situat sobre les cales de la Costa Brava. En aquest punt el circuit s’enfila per unes escales i passa per uns racons veritablement interessants, per l’abundant varietat de vegetació. Després de 60 minuts de passejada tornareu al punt de partida.
Després de passar una estona admirant la font, dirigireu les vostres passes al Castell-Palau dels Vescomtes de Cabrera. És un edifici que està enganxat a l’església parroquial de Blanes. Els primers senyors del castell varen ser la família Blanes, després passà a mans dels Cabrera i posteriorment va ser destinat a diversos usos, entre ells el de caserna militar.
Durant les guerres contra França l’edifici quedà molt malmès i a l'actualitat, només queda de l’època, la façana i el campanar. La resta ha estat reconstruït.
Gastronomia:
El peix és un dels elements principals de la cuina de Blanes. Per això trobareu a qualsevol dels restaurants del municipi tots els plats relacionats amb aquesta matèria primera.
Restaurants:
L’oferta de restaurants a Blanes és tant àmplia que resulta molt compromès recomanar-ne un.
El Mirador del Port
Esplanada del Port
Tel. 972 35 14 51
Blanes
Enllaços
www.blanesturisme.cat
De Barcelona
Punt de
trobada:
Com
arribar-hi:
Després
de passar per una rotonda, haureu d'estar atents al primer desviament que hi ha
a la dreta. Els indicadors us portaran a Blanes i Lloret. Passat el poble de
Palafolls la carretera Gi-882 travessa el riu Tordera i a la segona rotonda us
desviareu novament a la dreta, direcció a la costa. Al Passeig Marítim de Blanes
hi ha un aparcament subterrani on hi podreu aparcar.
Història
i Visita:
No
oblideu la màquina de retratar, el protector solar i una gorra. La vista de la
Costa Brava des del mar és un bon espectacle paisatgístic.
Això no
obstant, el castell no va ser construït fins ben entrat el segle XII i
principis del XIII, per defensar-se dels
atacs dels pirates que arribaren del nord d’Africa. Té tres grans torres estratègicament
col·locades en l’estructura de la muralla. Cadascuna tenia la funció de vigilar
una zona de la muralla i el poble antic construït dins del recinte.
La
història de Tossa ve de molt antic. Als voltants del poble s’han trobat restes de vil·les romanes. La més important, fins
aquest moment, és la dels Ametllers, encara en procés d’excavació. La majoria dels
utensilis trobats com els de camp, agulles de cap i culleretes, estan exposats en el Museu
Municipal.
Arribada
l’hora de dinar preparaven l’olla. Primer hi introduïen la verdura, el tomàquet i el pebrot trinxats.
Després afegien el peix de rebuig o el que no era apte per a la venda. Ho
cobrien d’aigua i li posaven un bon raig d’oli. Després ho coïen a foc ràpid.
Mentrestant, en el morter feien un all i oli nega. Un cop cuit el peix, afegien
l’all i oli i ho deixaven coure 3 minuts més.
De l’1 al
30 d’abril - La cuina del mar
De l’1 al
30 de setembre – La cuina del cim i tomba
Enllaços:
VAIXELL DE BLANES A TOSSA
De Barcelona
A 70 Km.
Àrea de
servei de Palafolls situada a l'autopista C-32. Aquest punt està quasi al final
de l’autopista en direcció cap a Malgrat.
Haureu de
localitzar l’autopista C-32 i dirigir-vos cap a Mataró i Tordera. Passareu per
les sortides de Mataró, Arenys, Calella i Santa Susanna. Un cop passat el
peatge i l’àrea de servei de Palafolls (punt de trobada) haureu de sortir de
l’autopista pel primer desviament a la dreta que porta a Malgrat.
Aquesta
és una ruta per fer en ple estiu. La sortida amb el vaixell la fareu a platja
que està al final del Passeig Marítim de Blanes, just abans d'arribar al port. Però,
abans haureu de comprar els bitllets del vaixell a la caseta de la companya ”Dofí
Jet Boats”. De les dues agències dedicades al transport marítim és la que té els vaixells més moderns.
Al llarg
del viatge a Tossa de Mar el vaixell passa per diferents llocs d’interès. Just
sortint de Blanes el primer accident geogràfic que es troba és la punta de Santa
Anna. A continuació passareu per la cala de Sa Forcanera, on podreu veure-hi,
dalt d’un escull de la costa, una glorieta de forma circular que pertany als jardins
de Mar i Murtra de Blanes.
La
primera parada serà a la Cala de Santa Cristina, després Cala Boadella, Platja
Fanals i Lloret. En aquesta parada
acostuma haver força moviment de
passatgers.
Deixareu
Lloret i la següent parada serà a Cala Canyelles i Porto Pí. Després d’1 hora
de viatge, passant per interessants racons
de la Costa Brava, arribareu a Tossa de Mar.
Les
primeres dades que existeixen de Tossa i el seu castell són de principis del
segle X, quan el comte de Barcelona Miró I, cedí les possessions de Tossa al
Monestir de Santa Maria de Ripoll.
La torre
de les hores o torre de l’homenatge protegia l’entrada principal de les
muralles. La torre del Codolar la platja de ponent i la torre d’en Joanes la
platja de llevant, utilitzada pels pescadors.
Durant la
millor època del castell va haver dins del recinte emmurallat fins a 80
cases i una església d’estil gòtic, construïda sobre les restes d’una altra
d’estil romànic.
A finals
del s.XV i principis del s.XVI la població de Tossa comença a expansionar-se
per fora de la vila vella i, l’església de Sant Vicenç situada dins del recinte
del castell queda lluny del nou nucli urbà. Per aquest motiu els vilatans
decideixen construir un nou temple. El 12 de novembre de 1750 es concedeix la
llicència del Consell Reial. La nova església és un edifici senzill d’una sola
nau, decorat inicialment amb altars i imatges d’estil barroc popular.
Malauradament
la majoria d’aquests elements decoratius foren destruïts durant la guerra civil
de 1936, entre ells, una escultura de la Verge d’estil gòtic.
Per
descobrir Tossa, haureu de fer una passejada pels carrers més propers a la Vila
Vella i a l’església de Sant Vicenç.
Gastronomia:
Gràcies a
la privilegiada localització de Tossa, podem donar-l'hi a la seva gastronomia el qualificatiu de Marinera.
Els
restaurants de la zona ofereixen una gran varietat de plats preparats amb el
peix de la Costa Brava com: el suquet i la sopa de peix, musclos al vapor, arròs
a la cassola, calamars farcits, pollastre amb escamarlans, etc.
No deixeu
de provar el cim - i - tomba, ja que
és un plat típic de la cuina marinera.
Els seus orígens venen de molt
antic, de quan els mariners sortien
a la mar. Acostumaven a carregar a la
barca un cistell amb patates, seves, tomàquets, alls, oli i espècies. També
portaven un fogó, carbó i una olla de ferro. Així podien cuinar a bord el peix
pescat i alimentar-se a la mateixa barca.
Durant
els mesos d’abril i setembre, Tossa organitza dues jornades gastronòmiques.
Restaurants:
A causa
de l’amplia oferta d’establiments dedicats a la restauració, sols puc
recomanar-vos que entreu a la pàgina web de infotossa.com i accediu a l’apartat de gastronomia i restaurants
www.dofijetboats.com
www.infotossa.com
De Barcelona:A 60 Km
Història:
Hostalric guanyà rellevància
política i econòmica en el moment en què
els vescomtes varen fer del poble el centre administratiu
de totes les seves terres.
Passada la Plaça de la
Vila trobareu a la dreta una reixa que dóna accés a quatre torres: la torre de Barcelona, la torre d'Ararà, la
torre de Tuïes Negres i la torre d’en Cais. Podreu accedir a les quatre pel
passeig de guaita recentment restaurat i fer una ullada pels merlets a la banda baixa de la muralla.
No deixeu de seguir les
recomanacions del fulletó, apagant i encenent els llums o obrin i tancant les
portes a mida que anireu passant per les
diferents estances.
De Barcelona:
La primera noticia escrita que en tenim és de l’any 1323, quan el Bisbe de Girona Pere Rocabertí esmenta l’obligació del rector de Blanes d’oficiar les misses al Santuari del Vilar durant les festes del lloc. Segons la tradició la imatge de la verge hauria estat trobada per una pastoreta a l’agost del 1012 a una font propera al paratge del Vilar.
Entre els anys 1940 i 1950 es va fer la restauració del Santuari a càrrec del arquitecte Isidre Puig i dels escultors i ceramistes Josep Roig, Antoni Cumella i Jaume Busquets.
La façana és d’estil barroc amb un estuc decorat amb figures de baix relleu i una finestra a cada costat amb reixes de ferro profusament decorades. Aquesta entrada està protegida per un pòrtic amb teulada a dues aigües i rajoles decorades. Al costat esquerra del pòrtic té dues arcades de mig punt i al frontal tres de més reduïdes. El revocat de la part exterior està decorat amb baixos relleus del mateix estuc.
CASTELL D'HOSTALRIC
De Barcelona:A 60 Km
Punt de trobada:
El punt de trobada d’aquesta excursió serà a l’àrea de servei del
Montseny, situada a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11, Sant Celoni-Montseny.
Com arribar-hi:
Per arribar al poble d’Hostalric i a la vegada al castell haureu de localitzar
l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Cal deixar la via rapida per la
sortida 10, destinació Hostalric i Blanes.
Després de passar el peatge trobareu una rotonda. Haureu de dirigir-vos
a Hostalric Centre per l'avinguda Coronel Estrada, fins arribar a la Plaça dels
Bous. Aquesta plaça està habilitada per aparcament, lloc on haureu de deixar el
vostre vehicle.
Dels dos extrems de la plaça surten el carrer Major i el carrer
Ravalet. Començareu a caminar per aquest últim carrer fins arribar a l’edifici
de l'Ajuntament, no teniu pèrdua, enfront de la porta i en el costat dret del
carrer hi ha la Torre dels Frares.
En el patí interior de l'Ajuntament trobareu l'Oficina de Turisme on us
donaran tota la informació necessària per fer la visita del castell i de la
muralla.
El poble d'Hostalric està
situat sobre d’un turó de roca basàltica de 186 metres d’alçada sobre el nivell
del mar i al costat esquerra de la llera del riu Tordera. El castell fou
construït sobre les restes d’un assentament iber.
Des de ben antic la
situació geogràfica del castell permetia el control de les vies de comunicació
entre els pobles de l’interior i la costa. Una de les vies més importants era l’anomenada
pels romans Via Augusta que comunicava Girona amb Barcelona i Tarragona. A l’actualitat l’autopista AP-7
segueix en molts trams aquesta famosa
ruta.
La primera dada
documentada del castell d’Hostalric és de l’any 1106, en la que es fa referencia
del jurament de fidelitat del vescomte de Cabrera a Ramon Berenguer III de
Barcelona.
Els vescomtes de Cabrera eren
els propietaris del castell d'Hostalric juntament amb els castells de Blanes i
Montsoriu, aconseguint així un extens domini de terres que abastava des de la
costa al sud, les planes de la Selva a l'est, les terres de la Vall del riu
Tordera a ponent i les terres dels pobles de la falda del Montseny al nord.
A causa de la situació geogràfica
i el valor militar del turó, el castell s'implicà en quasi totes les guerres
importants de l’edat mitjana. Va participar a l’any 1640 a la guerra contra el
rei Felip IV. També participà a la
guerra de successió de Felip V i a la guerra de la Independència contra
l’exèrcit francès.
Visita:
A l'oficina de turisme
podreu contractar la visita autoguiada al castell. Us facilitaran una clau per
obrir i tancar les diverses portes que anireu trobant al llarg del recorregut
per l'interior del castell. També us donaran un fulletó on trobareu les
explicacions detallades dels diferents punts interessants del recorregut i un
distintiu turístic que haureu de deixar en el vehicle per no pagar
l’aparcament.
Abans de marxar de
l’Oficina de Turisme pregunteu pels horaris de visita de la Torre dels Frares
que està enfront de l’Ajuntament. Amb tota la documentació i la clau del
castell haureu d'iniciar la caminada retornant a la Plaça dels Bous. A l'altre
extrem de la plaça hi trobareu el carrer Major i per aquest carrer s'ha
d'iniciar la pujada en direcció al castell.
Acabada la visita a les
torres de la muralla seguireu caminant pel carrer Major en direcció al Portal
de Barcelona, haureu de sortir del recinte emmurallat i continuar per la Via
Romana fins arribar al punt d’inici de la visita guiada i porta d’entrada al
castell. Tot el circuït fins arribar al castell està molt ben indicat en el
mapa que us hauran donat a l'Oficina de Turisme.
Haureu de pujar per unes
escales fetes en un terraplè que us
portaran directament a l’entrada subterrània del castell. Aquesta entrada està guardada
per una porta reixada de ferro que s'ha d’obrir amb la clau proporcionada per l'Oficina
de Turisme.
Ara és el moment de
començar a gaudir de la visita al castell d’Hostalric i seguir amb molta
atenció les explicacions del fulletó informatiu. Començareu a veure la
cisterna, el fossat, el portal de carros, el cos de guàrdia, el semibaluard de contraguàrdia,
el baluard del polvorí, etc.
Gastronomia:
L’oferta
gastronòmica de la zona és molt variada, però sempre sobre la base de la típica
cuina de les terres de l’interior de Catalunya amb tocs de cuina moderna. Diversos plats com: amanides tèbies, coca de
bolets de temporada, civet de porc senglar, cargols a la llauna, peus de porc i,
a l’hivern, calçotades, poden fer de la trobada amb els amics o la família al
voltant de la taula una reunió gastronòmica.
Restaurants:
La Fortalesa
Tel. 972 864 122
Castell d’Hostalric
Enllaços:
www.hostalric.cat
De Barcelona:
Després
de recórrer uns 2 quilòmetres per aquesta carretera secundaria en direcció cap
a Fogueres de Montsoriu, trobareu a la dreta un rètol que indica la direcció del
castell. Uns metres més endavant hi ha l'accés a l'aparcament de vehicles. Després
de deixar el vehicle a l’aparcament haureu de tornar a peu a la carretera i
seguir per la pista forestal que haureu trobat abans d'accedir a l'aparcament,
on hi ha el rètol de la direcció del castell.
A
partir del s.XV els Cabrera traslladaren la seva residència al castell de
Blanes, començant alhora la decadència de Montsoriu. A finals del s.XVI els
vescomtes de Cabrera es veuen obligats a
vendre les possessions i el castell de Montsoriu a causa dels grans deutes acumulats.
Després d’uns 30 minuts
de caminada arribareu al tercer recinte o recinte extern del castell, punt on
s’inicia la visita guiada.
Acabada la visita al
castell dirigiu-vos al poble d’Arbúcies on podreu dinar en algun dels
restaurants del poble. A la tarda, després de dinar, no deixeu de fer una
visita cultural al Museu Etnològic del Montseny que es troba al c/ major, 6.
Sense deixar aquesta
pista forestal creuareu per un petit pont que passa per sobre de la riera
d’Arbúcies, després de fer uns 3 quilòmetres per aquesta pista hi ha una masia a la dreta i una ermita a l’esquerra.
Haureu de girar a l’esquerra per la primera cruïlla i novament a l’esquerra per
la segona.
És just a partir d'aquest moment quan Sant Hilari començà a explotar les aigües minerals que brollen d’una multitud de fonts que té el municipi, com a conseqüència de la situació geogràfica i característiques geològiques del massís de Les Guilleries.
Després d’aquest primer tast d’aigua s'ha de pujar novament al cotxe i sense deixar el carrer principal enllaçar amb la carretera GI-542. A uns 2 quilòmetres s'arriba al Balneari de la “Font Picant”.
Després de fer unes fotos cal tornar a la plaça de l'aparcament i continuar el recorregut de les fonts. Passareu pel costat esquerra del Balneari fins localitzar la font de Santa Escolàstica. Haureu de baixar dos trams d’escales per arribar a la font.
BREDA
De Barcelona:
El monestir de Sant Salvador va ser un dels més importants de la zona de la Selva, va ser fundat el 4 de juny de l’any 1038.
El claustre pot ser de finals del segle XIII o primers del segle XIV. A l’actualitat solament en queda la part que toca a la paret de l’església. Aquesta galeria del claustre té set arcs de mig punt aguantats sobre dues columnes amb capitells decorats amb quatre grans fulles de lliri. El deteriorament del claustre va arribar a tal extrem que d’aquesta part es varen eliminar una columna de cada dos amb el seu corresponent capitell.
Gastronomia:
CASTELL DE MONTSORIU
I ARBÚCIES
De Barcelona:
A 68 Km.
Punt de trobada:
El
punt de trobada d’aquesta excursió serà a l’àrea de servei del Montseny,
situada a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11, Sant Celoni-Montseny.
Com arribar-hi:
Per
arribar al castell de Montsoriu haureu de localitzar l’autopista AP-7 en
direcció cap a Girona. Deixareu la via ràpida per la sortida de Sant Celoni i haureu
d'empalmar amb la carretera C-35 en direcció cap a Hostalric.
A
uns 6 quilòmetres de Sant Celoni trobareu un desviament a l’esquerra que us
portarà a Breda per la carretera GI-552. Passat Breda, a la sortida del poble,
divisareu dalt d’un turó el vostre destí, el castell de Montsoriu.
Seguint
per la GI-552, a uns 2 quilòmetres, trobareu el Coll d'Orri. A l’esquerra
d’aquest punt geogràfic hi ha un desviament i un rètol que indica la direcció
del castell de Montsoriu i Fogueres de
Montsoriu.
Història:
Situat
a l’extrem sud-est del Parc Natural del Montseny i al cim d’un turó de 615
metres, podreu admirar la magnífica estructura defensiva del castell de
Montsoriu.
Les
primeres dades escrites que es tenen d’aquest edifici són de principis del s.XI.
Però, segons els objectes trobats a les rodalies del turó els quals es
conserven al Museu Etnològic del Montseny d'Arbúcies, el turó ja havia estat
ocupat per una de les tribus d’Ibers establertes a la comarca de La Selva.
Els
vescomtes de Cabrera, una de les nissagues familiars més importants i
poderoses de la noblesa catalana, foren
durant 500 anys els propietaris d’aquesta fortalesa defensiva de l’edat
mitjana. Al llarg dels anys es realitzaren diverses reformes i ampliacions, tant
en el recinte exterior com a l’interior, aconseguint així fer del castell la fortalesa
defensiva més inexpugnable de l’època.
En
els segles successius la propietat del castell passà per les mans de diverses famílies,
l'última va ser la dels Ducs de Medinaceli.
Després
de diverses campanyes d’excavacions realitzades els anys 1979, 1980 i 1983, a
l’any 1993 s’inicià la restauració més important, gràcies a la creació del
primer Camp de Treball d’Arqueologia.
Aquest
camp de treball està patrocinat pel patronat per la conservació i restauració
del castell, format pel Consell Comarcal de La Selva, La Generalitat de Catalunya,
la Diputació de Girona i els ajuntaments dels pobles de Breda, Arbúcies, Sant
Feliu de Buixalleu i Riells.
Visita:
Haureu d'Iniciar la
caminada per la pista forestal que he comentat en l’apartat de Com
arribar-hi. Després de 5 minuts de caminada trobareu el punt d’informació,
un vehicle d’un agent forestal que us donarà un fulletó i us orientarà pel camí
a seguir, no hi ha pèrdua. Pregunteu a l'agent per les dues opcions del
recorregut per arribar al castell.
El guia comença
l’explicació a la part baixa de la muralla just abans de travessar la porta d’accés
al segon recinte. Estigueu atents a les explicacions del vostre guia i gaudiu
de les magnífiques vistes que ofereix la privilegiada situació del castell.
Quan estigueu al terrat
de la torre de l’Homenatge, imagineu-vos l'exhaustiu control territorial que
podien fer els vescomtes de Cabrera de les seves terres i les vies de
comunicació com: el corredor Mediterrani entre Girona i Granollers, la vall del
riu Tordera i part de la costa amb el castell de Blanes al fons.
Un dels últims llocs de
la visita és el segon recinte on podreu visitar les ruïnes de diversos
edificis, entre els quals hi ha una església d’estil romànic i una cisterna de
grans dimensions situada sota el paviment de la plaça d’armes.
Per últim dir-vos que
gaudiu al màxim d’aquesta visita imaginant-vos com podria ser la vida
quotidiana dels habitants del castell entre els s. XI i XV.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la
tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc
guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua
de bou amb castanyes, etc.
De postres les clàssiques:
postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
En aquesta sortida
parlarem d’una Masia Restaurant “Can Puig” situada en plena muntanya de la
comarca de la Selva i dins del municipi de Sant Feliu de Buixalleu. Per
arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.
A la carretera que
porta a Arbúcies, a uns 2 quilòmetres abans d’arribar al poble i a uns 700
metres passat l’indicador del quilòmetre 14, trobareu a la dreta l’inici d’una
pista. Al costat esquerra d’aquesta pista un rètol anuncia que és un camí particular
i que no es por passar, oblideu la prohibició. A uns 300 metres més endavant trobareu
una desviació a l’esquerra, vosaltres seguireu recte. A uns 150 metres d’aquesta
cruïlla en trobareu una altra. S’ha de girar a la dreta per la pista que fa
baixada.
Fixeu-vos en un
rètol que diu Can Puig. El restaurant està a uns 100 metres.
Can Puig
Tel. 972 860 024
Enllaços:
www.montsoriu.cat
SANT HILARI SACALM
De Barcelona: A 85 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família serà a l’àrea de servei del Montseny que està a l’autopista AP-7, a l’alçada de Llinars del Vallès després de passar el peatge de Granollers.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i agafar-la en direcció cap a Girona. A uns 5 quilòmetres després de passar l’àrea de servei del Montseny hi ha la sortida 11 que dóna accés a Sant Celoni. S'ha de deixar l’autopista en aquest punt i després del peatge us dirigireu a Sant Celoni. Sense deixar la carretera nacional C-35 el poble queda a l'esquerra i seguireu fins arribar a la Batllòria. Aquí haureu d’estar atens al desviament que porta als pobles de Breda i Arbúcies per la carretera GI-552. Després de passar aquest últim poble i de fer 10 quilòmetres per una carretera en bon estat, però amb algunes corbes, arribareu al poble de Sant Hilari Sacalm.
Història:
El poble de Sant Hilari està situat en el cor de l’imponent massís de Les Guilleries. Té una població de 6.000 habitants i és el municipi més poblat de la zona i a la vegada un dels més extensos.
Les primeres notícies que es tenen del nucli de població de Sant Hilari són de finals del segle X. A partir d’aquest moment el poble passà per diferents etapes de creixement, fins que a mitjans del segle XIX començà a desenvolupar-se, a la Catalunya de l’època, la cultura dels balnearis i les aigües termals i curatives.
Però, el desenvolupament econòmic del poble no depenia solament de l’aigua, ja que una important industria relacionada amb el món de la fusta, com són les explotacions forestals i la torneria, contribuïren en gran manera, fins els nostres dies, a l’expansió econòmica del poble.
A l’actualitat l’explotació de les aigües minerals està encapçalada per la marca Font Vella, la primera marca a nivell espanyol. A la vegada la indústria de la fusta segueix mantenint el seu nivell de producció. Per altra banda l’hoteleria i el turisme, en decadència des de principis dels anys 70, comencen a tenir un nou impuls. Avui Sant Hilari disposa d’una oferta hotelera molt interessant amb dos Hotels, un Balneari, tres Hostals i cinc Cases Rurals.
Visita:
La ruta turística d’avui consistirà a visitar algunes de les fonts de les moltes que hi ha a Sant Hilari. Just a l’entrada del poble trobareu l’indicador de la Font del Ferro. Sols haureu de seguir els indicadors, està en el centre d’una petita plaça rodejada de frondosos arbres. Per accedir al brollador s’ha de baixar per unes escales. En el centre del recinte de la font hi ha una paret de pedra amb un rètol a la part superior que hi diu “Font del Ferro”. Arran de terra una canonada de ferro deixa sortir l’aigua. Proveu-la i entendreu el motiu del seu nom.
Passada la porta d’entrada queda a l’esquerra l’edifici de serveis. A pocs metres trobareu l’aparcament rodejat d’espessa vegetació. En el centre d’aquest espai enjardinat hi ha alguns arbres centenaris que donen ombra a la reduïda plaça. En un extrem està l’edifici del Balneari.
A l’aparcament hi ha un arbre amb un rètol que indica el recorregut per visitar les diferents fonts del recinte.
En un costat de la plaça una porta oberta a una paret de xiprers dóna accés a un camí que voreja un rierol. A 30 metres trobareu la font de Sant Josep emmarcada dins d’un entorn ombrívol.
El conjunt arquitectònic que decora la paret de la font, format per columnes amb pedestals i capitells d’estil romàntic, us transportarà a principis del segle XX. A dreta i esquerra del brollador uns forats de 20x20 cm estan destinats per guardar-hi els gots dels visitants assidus a la font.
El brollador està a l’interior d’una petita mina. A l’exterior hi ha un banc per seure. Després de deixar el recinte de la font i de fer una passejada per l’entorn del Balneari és el moment de tornar al poble de Sant Hilari.
Com a la majoria dels pobles és imprescindible fer una passejada sense presa pel nucli antic. Acabat el passeig podeu arribar-vos al brollador de la Font Vella, sols haureu de seguir els rètols indicadors. A l’extrem nord de la planta embotelladora d’aigua hi ha una font oberta al públic. Com gairebé a totes les fonts del poble, aquesta està instal·lada en un frontal de pedra. Per accedir al brollador també haureu de baixar per un tram d’escales. Sovint s'hi troben alguns veïns del poble omplin garrafes d’aigua.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
Fonda Rita
Dr. Morales, 17-32
Tel. 972 86 80 09
Enllaços:
www.turisme.santhilari.net
CALDES DE MALAVELLA
De Barcelona: A 90 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos a La Jonquera per l’autopista AP-7. La deixareu a la sortida 32 1 Km després de l’àrea de servei on us haureu trobat amb els amics.
Passat el peatge de la sortida 32 haureu d’empalmar amb la nacional N-II en direcció cap a Girona. Després de fer uns 8 quilòmetres trobareu una rotonda i un desviament a la dreta que porta a Caldes de Malavella
Història:
El descobriment de restes fòssils al Puig de les Ànimes de Caldes de Malavella demostren que els orígens del poble es remunten al Paleolític Superior. Des de molt antic la zona era rica en aigües, però no va ser fins el segle I quan es començar a establir un nucli urbà gràcies a la proximitat de la Via Augusta romana.
Caldes es convertí en una important estació termal anomenada “Aqua Vocanis”. A diferència d’altres ciutats romanes, que varen néixer per a fins militars o estratègics, Caldes nasqué a partir d’un interès de salut i de lleure ja que les seves aigües tenien propietats curatives.
Passen els segles i Caldes al igual de les altres ciutats de l’edat mitjana evoluciona construint muralles al voltant del nucli de població. Les termes utilitzades pels romans queden prohibides i en el seu lloc es construeix el castell de Caldes. A l’actualitat únicament queden tres torres circulars i restes de llenços de la muralla en el Puig de Sant Grau.
El castell de Malavella del segle XI és l’altre castell situat al turó de Sant Maurici i era de dimensions més grans que el de Caldes. A l’actualitat sols en queda una torre que està integrada en el conjunt arquitectònic de l’ermita de Sant Maurici.
A mitjans del segle XIX moltes zones de Catalunya on gaudeixen d’aigües termals realitzen l’explotació creant centres de tractaments terapèutics. Però no és fins la segona meitat del mateix segle que Caldes es converteix molt lentament en un centre balneari amb diverses deus com: el Puig de les Ànimes, amb dos deus, la Font de la Pedrera, la Font Xica i la Font del Fetge als afores de la vila. Al nucli urbà hi havia les fonts que eren explotades tradicionalment pels veïns com: els Bullidors, el Raig de Sant Grau, la Font de l’Hospital i la Font de Sant Narcís.
A l’any 1840, es va construir el primer establiment de banys aprofitant les aigües d’Els Bullidors. És a partir d’aquest moment quan Caldes comença a consolidar-se com a poble d’estiueig que funcionarà entorn de l’activitat balneària.
Visita:
La visita a Caldes la podeu començar pel Balneari Vichy Català situat a l’avinguda del Dr. Furest, podeu fer una passejada pels jardins i pel vestíbul de l’establiment. Acabada la visita al balneari hauríeu de continuar fins la plaça de l’Ajuntament passant pel carrer de les Termes Romanes on podreu visitar aquestes restes arqueològiques.
A tocar de l’Ajuntament trobareu l’Oficina de Turisme on us podran donar el mapa de la vila i els punts més interesants per poder visitar. No deixeu de veure les instal·lacions del Balneari Prats.
En el centre de la vila situat entre l’Ajuntament, el Balneari Prats, la Plaça Cruïlles, el carrer Plaça Petita i la Plaça de Sant Esteve trobareu la majoria dels punts d’interès a visitar. Edificis de finals del segle XIX i primers del XX com: la casa Rosa, la casa Quintana, la casa Mas i Ros, la torre Alemanys, la casa Punxes i altres llocs d’interès com: Cal Ferrer de la Plaça, Sant Grau i la plaça de l’Aigua i Muralla.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres les clàssiques: postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
Hostal Restaurant Esteba
Francesc Macià, 2
Tel. 972 470 055
Caldes de Malavella
Enllaços:
MONESTIR DE SANT SALVADOR
De Barcelona:
A 63 KM.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família pot ser a l’àrea de servei del Montseny de l’autopista AP-7, situada a l’alçada de Llinars del Vallès.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. A uns 5 quilòmetres desprès de passar l’àrea de servei del Montseny trobareu la sortida 11 que dóna accés a Sant Celoni. S'ha de deixar l’autopista per aquesta sortida.
Haureu de seguir en direcció a Sant Celoni i sense deixar la carretera nacional C-35 us dirigireu cap a Hostalric. A la sortida del poble de Sant Celoni a uns 3 quilòmetres trobareu un desviament a l’esquerra que porta a Riells i Breda. Després de fer uns 4 quilòmetres arribareu al poble de Breda, haureu de seguir els indicadors que porten al monestir de Sant Salvador.
Història i Visita:
Les primeres dades que es tenen del nom de Breda són de l’any 878 en un document del rei franc Lluís el Tartamut que concedeix al bisbe de Barcelona diverses propietats situades a la zona del Montseny. Però no serà fins l’any 1038 quan els vescomtes de Girona, Guerau de Cabrera i la seva muller Ermessenda, decideixen construir un monestir a la població de Breda.
A l’actualitat de la construcció romànica primitiva no en queda res, a excepció del campanar que és de planta quadrada, té 32 metres d’altura i cinc pisos. A dues cares del primer pis hi ha unes finestres allargades, als altres pisos es poden veure dues finestres per cara. La part alta acaba amb un conjunt de merlets.
L’església actual és d’una sola nau i la part més antiga és la del presbiteri i la més nova la de la façana. Les mides totals són de 33 metres de llargada i 12,5 d’ample. Al costat esquerra hi ha la porta d’entrada al campanar i la Capella del Sant Crist. A la banda dreta hi ha la sagristia i un petit museu parroquial, a tocar de la porta hi ha la capella del Santíssim, a traves de la qual, es podia accedir al claustre.
El claustre pot ser de finals del segle XIII o primers del segle XIV. A l’actualitat solament en queda la part que toca a la paret de l’església. Aquesta galeria del claustre té set arcs de mig punt aguantats sobre dues columnes amb capitells decorats amb quatre grans fulles de lliri. El deteriorament del claustre va arribar a tal extrem que d’aquesta part es varen eliminar una columna de cada dos amb el seu corresponent capitell.
Un altra espai del monestir és l’anomenat Pati de L’Abadia, per accedir-hi haureu d’entrar pel Carrer del Prat que està a la dreta de l’església. L’accés es fa a traves d’una arcada de mig punt que dóna a un passadís que passa per sota de les cases, l’interior del pati és de propietat privada i molt ben conservat.
En el successius anys Breda va participar en la majoria d’esdeveniments polítics i militars de les diverses èpoques com fou, la Guerra de Successió, la guerra del Francès de 1808, les guerres Carlines de 1833 i la guerra Civil Espanyola de 1936.
Una de les atraccions turístiques de Breda és fer una passejada per les diverses botigues de ceràmica que hi han distribuïdes pel poble, principalment al llarg del tros de la carretera general G-552 que passa pel mig del poble.
L’altre visita recomanada de la zona és la del castell de Montsoriu. Es tracta d’un castell restaurat que es pot veure amb visita guiada. És molt interesant.
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: amanida de faves, cabdells amb fruits secs i mató, peus de porc guisats amb naps, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, graellades de carn, etc.
De postres: les postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
El Romaní de Breda
Carrer Joan XXIII, 36
Tel. 972 87 10 51
Breda
Enllaços:
SANTUARI DEL VILAR
TORDERA
De Barcelona:
A 70 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de de Tordera situada a l’autopista C-32, un quilòmetre abans de la sortida de Malgrat i Blanes.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-32 I dirigir-vos en direcció a Girona. Un cop Passat el punt de trobada haureu de seguir per la via ràpida fins al final on hi trobareu una rotonda.
Cal deixar la rotonda per la tercera sortida que porta a El Vilar i al restaurant masia Can Pruna. No teniu pèrdua solament haureu de seguir els indicadors que porten al santuari i després de fer uns tres quilòmetres haureu arribat al vostre destí.
Història:
El Santuari de la Mare de Déu del Vilar és un santuari situat a la serra de Marina del municipi de Blanes. És un important centre de culta de la comarca.
Durant el segle XVIII es construirà el cambril de la Verge i un retaule barroc. El santuari ha estat sempre un punt de peregrinació i entre els segles XVII i XIX ha estat portada la Verge en processó a la Vila de Blanes en circumstàncies de terratrèmols, sequeres, pestes ...
Entre els anys 1936 – 1939 l’església fou cremada i va desaparèixer l’altar barroc, els exvots i la majoria del mobiliari. La imatge de la Verge fou conservada gràcies a l’esforç de diverses persones que la varen amagar al bosc. Aquesta imatge, d’uns 50 cm en fusta policromada amb la Verge i el seu fill a la falda, s’ha datat a la segona mitat del segle XIII.
Visita:
A l’arribada al paratge del Vilar i després de deixar el vehicle al pàrquing el primer que trobareu seran els diversos espais dedicats a taules i barbacoes per a celebrar els aplecs anuals, el restaurant, la masia i darrera d’aquesta la façana del temple del Vilar.
El santuari és un conjunt d’edificis format per l’ermita, la masia i els patis exteriors. L’ermita és d’una sola nau coberta a dues aigües sobre una volta de canó, absis, un gran presbiteri de dues plantes i un campanar d’espadanya per a dues campanes. L’absis és de forma octogonal i té dos plantes. La primera hi està instal·lada la sagristia i a la segona hi trobareu el cambril de la verge amb unes parets i sostre profusament decorats, un dels elements a destacar és la gran làmpada de llautó.
A la dreta de l’escala que porta al cambril de la Verge i trobareu un espai dedicat als exvots i documents on s’esmenten els diversos esdeveniments de distintes èpoques. La ornamentació del temple és variada. En podem destacar les ceràmiques de la part baixa del presbiteri i els nombrosos exvots majoritàriament dedicats a temes mariners. Sobre la porta d’entrada hi ha el cor.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de les terres de l’interior de Catalunya, amanides de tot tipus, carns a la brasa i guisades, escalivades, calçots quan és l’època I de postres els de sempre, postres de music, gelats de tot tipus, mel I mató, crema catalana, etc …
Restaurants:
Can Pruna
Tel. 937 64 06 70
Està 400 metres abans d’arribar a El Vilar
Enllaços: