*Castell de Gallifa
*Turó de l'Home - Montseny
*Sant Llorens del Munt i l'Obac
*Terrassa - La Cartoixa de Vallparadis
*Monestir de Sant Cugat del Vallès
*Monestir de Sant Cugat del Vallès
*Castell - Palau de Plegamans
A 43 Km
Punt de trobada:
Per la proximitat entre Barcelona i Caldes de Montbui, podrem trobar-nos a la plaça de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
Com arribar-hi:
Localitzarem la carretera C-17 amb direcció a Granollers i Vic. Passarem per Montcada i Reixac, a l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59. Passarem per Palau - Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Arribant a Sant Feliu de Codines la carretera passa pel mig del poble. Just abans d'arribar al primer semàfor, trobarem un desviament a l’esquerra amb uns indicadors senyalant direcció Gallifa i Sant Llorenç Savall. Sense deixar la carretera arribarem a Gallifa desprès d’uns 10 minuts.
Història i Visita:
En una petita Vall, entre les cingles de Sant Sadurní i el turó del Castell, trobarem el poblet de Gallifa. Situat a 7 Km de Sant Feliu de Codines i a 9 Km de Sant Llorenç Savall, el nucli urbà està rodejat de boscos, masies amb els seus corresponents camps de conreu i explotacions ramaderes. Pel bell mig de la vall hi passa la riera de Gallifa.
Dins del terme municipal de 16 quilòmetres quadrats, trobarem quatre ermites romàniques datades entre els segles X i XIII. Possiblement foren l’origen del poble de Gallifa.
Santa Maria del Castell o el castell és una fortificació datada en el segle X. Fou frontera entre els comtats de Barcelona i Osona. Durant els successius segles passà per diferents mans de senyors feudals i castlans fins que, en el 1564 quant la propietat del castell era de la família dels Centelles, els pobladors de Gallifa compraren la seva llibertat del vassallatge al rei Felip II pel preu de 10.000 sous.
En el segle XI es construí dins del recinte del castell l’ermita de Santa Maria del Castell, també nomenada a l’actualitat Santuari de la Mare de Déu de l’Ecologia. Durant el segle XIV les parets de l’absis i la nau foren aixecades i construïren un pis fortificat amb espitlleres, estètica que conserva avui dia. Aquest afegit l’hi dóna un aspecte curiós al conjunt arquitectònic.
Per accedir al castell haurem de continuar per la carretera que porta a Sant Llorenç Savall i seguir els indicadors que anirem trobant.
L’ermita de Sant Pere i Sant Feliu és l’actual església parroquial de Gallifa, està situada dins del nucli urbà del poble. La darrera restauració la varen fer l’any 1927.
La Mare de Déu del Grau és l’ermita mes allunyada del nucli urbà de Gallifa. Està a mig camí entre el poble i l’ermita de Sant Sebastià de Montmajor, terme municipal de Caldes de Montbui. Està documentada a principis del segle XIII, la ultima restauració fou l’any 2002.
Gastronomia:
Cuina típica de muntanya, canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc i a la tardor plats elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postra de músic.
Restaurants:
El Mirador del Fai
Crt. de Sant Feliu de Codines a Centelles, Km, 6,9
Tel. 93 866 08 68
Per anar-hi teniu de tornar a Sant Feliu de Codines i agafar la carretera amb direcció a Moià, a dos quilòmetres trobarem un desviament a la dreta que porta a Centelles, desprès d’uns 6 Km trobarem a l’esquerra el restaurant.
Enllaços:
MONTSENY
TURÓ DE L'HOME
TURÓ DE L'HOME
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei
del Montseny que està a l’autopista AP-7 en direcció a Girona i a uns 5
quilòmetres abans de la sortida 11 (Sant Celoni – El Montseny).
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en
direcció a La Jonquera. Deixareu la via ràpida per la sortida núm. 11 que porta
a Sant Celoni i al Parc Natural del Montseny.
Entrareu al poble de Sant Celoni i seguireu
els rètols indicadors que porten a Santa Fe del Montseny i a Mosqueroles.
A quatre quilòmetres de la sortida del poble
trobareu una rotonda. La sortida de la dreta
porta al poble de Campins i Santa fe del Montseny. Vosaltres seguireu recte en
direcció al poble de Mosqueroles. Passat Mosqueroles trobareu, a uns 4
quilòmetres, una cruïlla de carreteres i haureu de desviar-vos a la dreta per
arribar a La Costa del Montseny.
La carretera passa pel centre de la població
de La Costa del Montseny i a la sortida del poble empalma amb una pista
forestal asfaltada. A partir d’aquest punt
solament caldrà seguir els indicadors que senyalen la direcció del Turó de
l’Home. A uns 2 quilòmetres del cim trobareu un aparcament per deixar el vehicle.
Després de deixar el vehicle a l’aparcament podeu arribar-vos a la
caseta d'informació que la Diputació de Barcelona té instal·lada en un extrem d’aquest
espai i recollir alguns fulletons informatius del Parc Natural del Montseny. A
tocar de la caseta hi ha una cadena que barra el pas de vehicles. Ara, és el
moment d’agafar forces i preparar-vos a fer una caminada d’uns 35 minuts per
una carretera molt costeruda.
Acabada la pujada arribareu a un petit replà on la carretera gira a la
dreta. A uns 25 metres un ample corriol de forta pujada us portarà directament
a la caseta de l’antic Centre Meteorològic del Montseny, punt i final de la
pujada al Turó de l’Home.
Durant la pujada a peu per la
carretera al cim del turó podreu gaudir d’unes espectaculars vistes del Vallès
Accidental, Montserrat, La Mola, la Serralada del Litoral, Barcelona, el Garraf
i, en un dia sense boira i ben clar, fins i tot podreu divisar la silueta de
les illes Balears. Això serà l’aperitiu de les vistes que tindreu
des del cim del Turó de l'Home. En una ullada de 360º podreu admirar quasi tots els punts geogràfics més importants de Catalunya.
Els tres accidents geogràfics més enlairats del massís del Montseny són: El Matagalls de
1.697,9 m., les Agudes de 1705,5 m. i el Turó de l’Home de 1.711,7 m., sobre el nivell del mar. Si encara
teniu forces i voleu continuar l’excursió a peu, podeu arribar-vos a les
Agudes. Per arribar-hi haureu de seguir per uns corriols que arranquen del
replà de la carretera des d’on surt el camí de pujada al Turó de l’Home. No hi
ha pèrdua sols haureu de seguir als grups d’excursionistes que fan aquesta
travessa i després de 30 minuts de caminada arribareu a les Agudes.
Acabada l’excursió al Turó de l’Home, tornareu al vehicle i us
dirigireu pel mateix camí de pujada, al poble de La Costa del Montseny. A la
sortida del poble trobareu una cruïlla de carreteres
haureu de seguir els indicadors que us portin al poble del Montseny.
El nucli antic del poble del Montseny, antigament anomenat Sant Julià
de Montseny, és de dimensions reduïdes i està format
per una cinquantena de cases construïdes
als voltants de l’església romànica de Sant Julià. El municipi té una extensió
de 27,2 Km2, un cens de 305 habitants i l’orografia és d’alta muntanya amb
molts boscos, pastures i poquíssimes planúries.
Actualment l’economia dels vilatans està dedicada a serveis i al turisme. El
poble del Montseny és punt de partida de nombroses excursions a peu pel parc
natural del Montseny.
Acabada la visita al poble agafareu el vehicle i us dirigireu cap a
coll Formic i el Brull. Però, abans us desviareu per visitar l’entorn de
l’hotel de Sant Bernat i la petita ermita romànica que hi ha en un extrem del
jardí. A uns 6 quilòmetres del poble del Montseny trobareu un desviament a la
dreta que porta a Sant Bernat.
Seguireu en direcció al Brull passant per coll Formic. En aquest punt
geogràfic sempre hi trobareu molts vehicles, ja que és punt de partida de
moltes excursions, tant a peu com en vehicles de dos i quatre rodes.
El municipi del Brull té una superfície de 41 Km2. Està format per tres
nuclis de població: el Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la
Castanya. La carretera BV-5301 passa pel
mig del centre administratiu del poble. A la dreta hi ha l’edifici de
l’Ajuntament, el restaurant Can Pascual i el restaurant El Castell. A
l’esquerra hi trobareu l’església de Sant Martí del Brull, d’estil romànic, el
centre d’Informació Turística del Montseny i la rectoria de Sant Martí. La
majoria de la població del Brull està disseminada al voltant del nucli administratiu
en cases d’estiueig i masies.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció
d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de
vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres els clàssics: les
postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
El Castell
93 884 00 63
El Brull
La Fonda del Montseny
93 847 30 40
El Montseny
Enllaços:
www.elbrull.cat
De Barcelona:
A 45 Km.
Punt de trobada:
Aquesta és una ruta de senderisme de muntanya. A causa de la poca distància que hi ha fins el vostre punt de destí, avui podríeu trobar-vos amb la família o els amics a la gasolinera que trobareu a l’autovia C 58 entre Sabadell i Terrassa. Caldrà portar l’entrepà i beguda per esmorzar a la muntanya.
Com arribar-hi:
Cal localitzar l’autovia C 58 direcció cap a Sabadell i Terrassa. Arribant a Terrassa, i a l’alçada de la Riera de les Arenes, deixareu l’autovia i seguireu els indicadors que porten a Matadepera per la carretera BV-1221. Arribant al poble de Matadepera haureu d’estar atents. A mà esquerra queden els camps de Jokey herba i a pocs metres trobareu la fita del quilòmetre 6. En aquest punt us desviareu a la dreta.
Cal passar el pont per sobre de la riera i seguir pel carrer de Rossinyols fins arribar a la cruïlla de l’avinguda de Can Marcet. Girareu a l’esquerra i no deixeu el carrer fins al final. Aquí us creuareu amb el carrer de Boixaders. En aquest punt cal girar a la dreta. Aproximadament a 200 metres, hi ha un desviament a l’esquerra. L’agafareu i després d’un trajecte de 200 metres, per una pista forestal, s'arriba a l’aparcament de Can Robert, punt de partida de l’ excursió.
Des d'aquest punt hi ha dues opcions. Deixar el vehicle a l’aparcament i iniciar la ruta a peu o continuar amb el cotxe per la pista forestal fins l’aparcament de Can Pobla, situat a 1 quilòmetre i mig de Can Robert. La capacitat d’aquest últim espai és reduïda.
Hi ha la possibilitat d'anar al cim de La Mola per la ruta del coll d’Estenalles, la durada és de 2,30 hores, però ja en parlaren en una altra ocasió.
Història i Visita:
Darrera de la serralada del litoral es troba la depressió del Vallès. Guardant-l’hi les espatlles hi ha la serralada del prelitoral amb tres dels accidents geogràfics més característics del prelitoral català. Quasi en línia recta i de llevant a ponent, el Massís del Montseny. Al centre la impressionant Mola de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac,. I, a ponent l’incomparable única i espectacular Muntanya de Montserrat.
El Massís de la Mola de 1107 metres d’alçada juntament amb la Serra de l’Obac i el turó de Castellsapera de 939 metres, constitueixen el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac.
Per la proximitat a les ciutats de Terrassa, Sabadell i Barcelona, la Mola sempre ha estat una muntanya molt concorreguda pels excursionistes. Des del cim es pot gaudir d’unes meravelloses vistes panoràmiques: el Massís de Montseny, la montanya de Montserrat, els Pirineus i, en un bon dia, fins i tot es pot veure la silueta de l’illa de Mallorca.
Bé, començarem l’ excursió d’avui a la masia de Can Pobla. Aquest mas està format per un conjunt de variades edificacions. Cal destacar-ne una d’estil modernista, semblant a un castell, construïda sobre les restes de l’església de Sant Esteve de la Vall.
La pista forestal que us ha portat a Can Pobla i a l’aparcament, segueix per la part baixa de les cases de la masia. Aquesta pista està tancada amb una cadena per evitar el pas de vehicles al Parc Natural. El camí està senyalitzar amb marques de color groc. No hi ha pèrdua.
A uns 80 metres de la sortida us creuareu amb un corriol. Girareu a l’esquerra 90 graus i pujareu pel corriol seguint les marques de color groc, fins arribar a l’anomenat camí dels Monjos. Sense perdre de vista les marques, s'ha de seguir fins arribar a l’indret anomenat El Cargol, on el camí, amb un paviment empedrat amb còdols, s’enfila fent ziga-zaga.
Cal continuar l'excursió seguint les marques de color groc. Passareu per l’Hort dels Monjos i és el momento de gaudir de les magnífiques vistes panoràmiques. El camí segueix pujant fins superar l’últim tram empedrat i quasi ja haureu arribat al cim de La Mola. Sols us quedarà un tram de 200 metres d'una suau pendent. El Monestir de Sant Llorenç del Munt ja està a tocar.
Un cop al cim cal fer un descans i gaudir de les vistes, guiats pels diferents panells d’orientació.
El Monestir és d’estil romànic. Està format per un conjunt de tres naus, una central i dues laterals amb absis. Disposa d’un cimbori octogonal situat en el creuer, quasi en el centre de l’edifici. S’han de destacar la sobrietat de l’arquitectura, les arcades cegues i les faixes llombardes que decoren les parets.
Les primeres dades que es tenen de l'existència d’una comunitat monàstica al cim de La Mola són de mitjans del s. X. La construcció i consagració del Monestir de Sant Llorenç és de mitjans del segle XI. Aquest conjunt monacal passà per diferents etapes de creixement i decadència fins que va ser abandonat l’any 1608. Del 1987 al 1991 la Diputació de Barcelona va portar a terme treballs de restauració de l’església i de l’edifici adjunt, tancant el conjunt dels dos edificis amb un mur i una porta d’accés al recinte.
La visita a La Mola es comença fent una ullada de 360º a les vistes panoràmiques que es podem veure des d'aquest punt de 1107 metres d’alçada. Diversos panells indicatius us ajudaran a situar-vos dins del mapa geogràfic de Catalunya.
Després de descansar una bona estona de la pujada al cim de la Mola i gaudir del bucòlic espectacle del paisatge, podeu començar la visita al conjunt dels edificis del monestir de Sant Llorenç del Munt.
Traspassat el llindar de la porta d’accés al recinte, queda a la vostra dreta l’edifici de l’església. Per accedir-hi haureu de pujar per una escalinata de sis graons. És imprescindible fer una ullada a l’interior ja que és molt interessant.
A l’esquerra del patí trobareu un altre edifici dedicat a restaurant i una botiga de records. Per poder dinar en el restaurant de La Mola caldrà reservar taula amb anticipació, perquè a causa de la gran afluència de gent, a la primavera i a la tardor, possiblement no trobareu lloc.
La tornada s'ha de fer pel mateix camí de pujada.
Gastronomia:
El tipus de cuina de La Mola és la clàssica de la Catalunya central; pa amb tomàquet, embotits, amanides, carns a la brasa, mongetes seques, patates, postres de tot tipus, etc.
Haureu de tenir en compte que totes les viandes que arriben a La Mola són transportades amb animals de càrrega: burros i mules, a causa de la impossibilitat d’accés de qualsevol tipus de transport mecànic. Ès per això que cal donar un valor afegit als responsables del restaurant, pel esforç que fan.
Restaurants:
La Mola
Tel. 93 743 54 54
Enllaços:
www.lamola.com
TERRASSA
CARTOIXA DE VALLPARADÍS
De Barcelona:
A 30 Km.
Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha per arribar a Terrassa, avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del castell de Vallparadís.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. Deixareu Sabadell a la dreta i també la sortida de Terrassa est. A continuació deixareu l’autovia C-58 per la sortida de Terrassa centre.
Entrareu a Terrassa per la Rambleta del Pare Alegre i a l’esquerra us quedarà l’Hotel Don Cándido. Seguireu fins arribar a la primera rotonda i en aquest punt haureu de girar a la dreta per la Carretera de Montcada fins arribar a la cruïlla amb la Carretera de Rubí. Aquí hi ha un semàfor i girareu a l’esquerra fins arribar a la plaça del Doctor Rober. Deixareu el cotxe a l’aparcament subterrani que hi ha a la plaça.
Quan sortiu de l’aparcament haureu de localitzar l’edifici de la Clínica Mútua de Terrassa. A la dreta de la Clínica i a l’altre costat del Parc de Vallparadís descobrireu, dalt d’un turó, l’edifici del castell de Vallparadís.
Per arribar-hi podeu anar per un dels camins senyalitzats que arranquen del costat dret del Carrer del Castell, situat a la dreta de l’edifici de La Mútua, i que condueixen al centre del parc i al Palau.
Història:
La història del castell de Vallparadís començà a principi del segle XII quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va vendre unes terres, situades al torrent de Vallparadís i rodalies, als nobles Berenguer Sanlà i a la seva dona Ermessenda per a construir-hi una residència senyorial fortificada.
En els successius anys els fills de Berenguer de Sanlà adoptaren el cognom de Terrassa començant així a formar-se el nucli urbà de la ciutat a l’altre costat del torrent de Vallparadís.
Al 1344 Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, última representant de la família que va viure al castell, va cedir-lo als monjos cartoixans d’Escaladei i Sant Pol de Mar. Des d'aquest moment el castell passarà a ser la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís fins el 1413, moment en què la comunitat es traslladà a la cartoixa de Montalegre situada al poble de Tiana, al Maresme.
Aquest mateix any la cartoixa passà a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1432 va ser adquirida per Jofre de Sentmenat que mantingué la propietat de Vallparadís fins l’any 1830. Passaren els anys i a l’any 1947 la família Maurí, últims propietaris de la masia, cediren la finca a l’Ajuntament de la ciutat.
Després d’uns anys de restauració, al 1959 s’hi instal·là el Museu de la Ciutat.
El castell és de planta rectangular i està envoltat per un fossat. Els murs tenen espitlleres a la part alta i quatre torres a cadascun dels angles de l’edifici.
Per adaptar el castell a les noves necessitats dels cartoixans es realitzaren diverses modificacions a l’interior com la construcció d’un claustre de dos pisos. A la planta baixa del claustre hi trobareu unes arcades d’amplades desiguals i de forma apuntada. A la planta superior el claustre està format per arcs apuntats i més uniformes on els capitells de les columnes són de forma geomètrica i sense decorar.
En el centre del pati del claustre hi ha una cisterna que recollia l’aigua de la pluja. A la part superior de la cisterna hi ha un orifici on un coll de pou format per un conjunt de pedres en forma circular i una politja faciliten l’accés a l’aigua de la cisterna.
Com a conseqüència dels diferents usos als que ha estat sotmès el castell, a l’actualitat quasi no hi ha referències de la utilització feta pels cartoixans. La capella estava a la gran sala de planta rectangular, actualment anomenada Tinellet. La sala situada al costat del Tinellet, amb una bonica volta de creueria, podria ser la sala capitular.
Com a totes les comunitats monàstiques, la vida religiosa gira al voltant del claustre on es situaven les cel·les i altres dependències. La galeria sud del claustre del segon pis està descoberta i des d'aquest punt podien controlar les terres del torrent de Vallparadís.
Després de passar-vos una bona estona passejant per les diferents dependències del castell, transformat a l’actualitat en el Museu de la Ciutat de Terrassa, sortireu a l’exterior i dirigireu les nostres passes a l’altre costat del torrent de Vallparadís, seguint els indicadors que porten al conjunt monumental de La Seu d’Ègara.
En un reduït altiplà a tocar del torrent de Vallparadís i protegit pels vessants del torrent, hi trobareu el conjunt episcopal de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Aquest conjunt està format per tres edificis: l’església de Santa Maria juntament amb el seu baptisteri, l’església de Sant Pere i l’edifici funerari de Sant Miquel, tots ells d’estil preromànic i romànic construïts entre els segles V al VIII.
El conjunt episcopal fou edificat sobre les restes d’una església paleocristiana pels voltants de l’any 450 com a seu del bisbat d’Ègara, fins arribar la invasió dels sarraïns en el segle VIII. Posteriorment i després de la reconquesta s’inicià un nou procés constructiu que arribà fins els segles XI i XII.
L’església de Sant Pere està situada al nord del recinte episcopal, a l’esquerra de la porta d’entrada. La porta d’accés a Sant Pere està en el mur sud emmarcada per quatre arquivoltes llises. Als dos costats de la porta hi trobareu dues finestres que donen lluminositat a l’interior de l’església.
L’interior, d’una sola nau i transsepte, està construït amb volta de canó. A la capçalera hi ha un absis trilobat. Té dos campanars. L’un està situat quasi sobre el transsepte i l’altre, en forma d’espadanya, està a la façana que dóna a la plaça del Rector Homs.
Cal parar atenció al retaule de pedra que hi ha a l’absis central, a les pintures murals gòtiques del segle XIV i a les pintures murals que trobareu a les dues capelles que hi ha a l’esquerra de la nau central: la de Sant Valentí i la del Santíssim.
Sant Miquel
L’església de Sant Miquel, de dimensions reduïdes, està construïda en el centre del recinte episcopal, entre les esglésies de Sant Pere i la de Santa Maria. La planta és en forma de creu i és l'única de les tres esglésies que conserva la planta original. En el centre hi ha un cimbori cobert per una cúpula suportada per un conjunt de 8 columnes els capitells de les quals estan decorats amb fulles. Sota de l'absis hi trobareu la cripta de Sant Celoni.
L’església de Santa Maria és un edifici de plata en forma de creu llatina i d’estil romànic. Fou construït sobre les antigues restes d’edificis paleocristians i visigòtics com es pot veure en els mosaics sobreposats dels segles V i X, l’absis de forma rectangular i l’antic baptisteri sota el transsepte.
En el creuer hi ha un cimbori de planta octogonal cobert per un campanar de dos pisos i coberta de quatre aigües. D’especial atenció són les pintures murals que hi ha a l’absis i a l’absidiola, datades entre els segles X i XII
Gastronomia:
Si decidiu quedar-vos a dinar a Terrassa hi podreu trobar tot tipus de cuina. L'autòctona, a base d’amanides, escalivades, embotits, esqueixades de bacallà, sopes, canelons, etc. de primers plats, i de segons: els peus de porc, l’estofat de vedella, la botifarra amb mongetes o les carns a la brasa.
En el cas de voler provar noves experiències podeu localitzar un restaurant xinès o un de menjar ràpid.
Restaurants:
La Torreta
Nou de Sant Pere, 50
Tel. 937 314 775
Terrassa
Enllaços:
www.terrassa.cat
De Barcelona:
Passaren els anys i la unió entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella propicià que Castella nomenés els abats propers a la seva ideologia, començant així un estudiat procés de castellanització del monestir fet que va provocar la lluita dels monjos per evitar-ho.
MONESTIR DE
SANT CUGAT DEL VALLÈS
De Barcelona:
A 20 Km
Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha fins arribar al monestir, el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta del centre d'informació turística .
Com arribar-hi:
A conseqüència de la gran varietat d'accessos per carretera amb el Vallès Occidental des de Barcelona, es fa complicat recomanar-vos una ruta determinada per arribar - hi.
Però, per seguir el costum d’indicar-vos un recorregut d'accés al destí d'aquesta sortida us recomanaré el de l'arrabassada. Per accedir a la carretera del mateix nom o la BP-1417 haureu de dirigir-vos a la Ronda de Dalt i a l'alçada de l'antic Hospital Militar trobareu l'inici de la carretera de l'arrabassada.
Després de fer uns 5 quilòmetres deixareu a l’esquerra el desviament que porta al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Cal seguir recte en direcció cap a Sant Cugat del Vallès i després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al vostre destí. Ara sols haureu de seguir els indicadors que us portaran al monestir.
Sembla ser que el monestir va ser construït sobre les restes d'un antic assentament militar romà anomenat Castrum Octavianum, segons les descobertes en les excavacions fetes en el recinte monacal.
En el segle V ja existia en aquest indret un recinte religiós dedicat a Sant Cugat, víctima de les persecucions de Dioclecià, on hi havia una reduïda comunitat de monjos.
Com a conseqüència de la gran afluència de pelegrins per visitar les restes del Sant, s'anaren construïnt als voltants del recinte diverses ampliacions d'edificis els quals a l'any 717 foren destruïts en una invasió sarraïna.
Es creu que sobre l'any 777 el rei de França Carlemany, devot de Sant Cugat, començà a reconstruir el monestir. A l'any 785 es va nomenar el primer abat, Deodat, que amb 12 monjos de l'orde de Sant Benet fundà la comunitat. A la vegada els varen donar possessions i castells per a la seva subsistència.
Com a conseqüència de les incursions militar sarraïnes a l'any 852 el recinte religiós fou completament arrasat. Després d'aquest succés fou ràpidament reconstruït per l'abat Donadeu.
A partir d'aquesta reconstrucció el monestir passà per una etapa de creixement fins que a l'any 985 un nou atac dels sarraïns, capitanejats per Almanzor, afectà part de les instal·lacions i morien l'abat Joan i dotze monjos. A l'any següent l'abat Odó va refer el monestir i recuperà les propietats.
Durant els successius segles les terres i propietats del monestir augmentaren tant que obligaren a crear a finals del segle XII quatre divisions territorials anomenades: Vallès, Penedès, Llobregat i Palau destinades a millorar el control i l’administració de les propietats.
Gràcies a les bones relacions entre el rei i la noblesa, el poder econòmic i el polític del monestir varen augmentar considerablement, fins que el rei Jaume I concedí nous privilegis amb la intenció de fer del monestir de Sant Cugat un contrapoder al bisbe de Barcelona.
Al llarg d’alguns segles els abats entraren en diversos litigis amb el Bisbe de Barcelona, per la possessió de les terres, esglésies i monestirs fins que a l’any 1247 un tribunal eclesiàstic nomenat pel papa Gregori IX pronuncià una sentència que donava la raó al bisbe.
A mitjans del segle XIV, durant el regnat de Pere III i promogut per l’abat Busquets, s’iniciaren les obres de fortificació del monestir, aprofitant restes de muralles existents i afegint-hi diverses torres de defensa. Al segle XVI l’abat Despuig amplià la muralla amb dues torres poligonals als extrems de l’actual carrer de la Torre.
A partir de l'abat Pere Busquets els abats començaren a ser nomenats pels reis o el papa i no per la comunitat com havia estat fins aleshores. Aquest fou el punt d'inflexió on començà la decadència del monestir.
Passaren els anys i la unió entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella propicià que Castella nomenés els abats propers a la seva ideologia, començant així un estudiat procés de castellanització del monestir fet que va provocar la lluita dels monjos per evitar-ho.
Entre els segles XII i XIII els monjos del monestir arribaren a ser una cinquantena. Aquesta xifra es va reduir a una vintena a principis del segle XIX, fins que a l'any 1835 a causa de la llei de desamortització la comunitat religiosa abandonà el recinte monacal.
A l'any 1851 la Comissió de Monuments Històrics decidí la seva restauració.
Visita:
La visita al monestir de Sant Cugat comença a la Torre del Portal Major, un dels punts d'accés al recinte a l’edat mitjana. En aquest portal hi trobareu l'Oficina d'Informació i Turisme, lloc on us donaran la informació necessària per fer-hi una visita, que pot ser pel vostre compte o en visita guiada.
A la dreta de la Torre del Portal Major es troba el Palau Abacial. És aquest un edifici de finals del s.XIV amb una estructura típica dels palaus del gòtic català el qual formava part integrant del recinte emmurallat del monestir.
Darrere de l'Oficina de Turisme hi ha una plaça de reduïdes dimensions on hi trobareu l'entrada al Museu de Sant Cugat i a la vegada l'accés al claustre del monestir. En aquest punt es poden adquirir les entrades per visitar el recinte interior.
Un dels elements arquitectònics més rellevant és el claustre. Fou construït al s.XII i és un clar exponent del romànic català. Al s.XV s'hi construí un segon pis i l'atri d'entrada.
El claustre és de planta rectangular i cadascuna de les quatre galeries té uns 30 metres . Cada galeria consta de quinze arcs de mig punt, separats per columnes en grups de cinc arcs. Cada arc està suportat per un conjunt de dues parelles de columnes amb els seus corresponents capitells, profusament decorats amb representacions d'animals i escenes bíbliques.
A l'interior del pati del claustre hi podreu veure una font circular i les restes d'un temple primitiu del s.V. La creença popular situa en aquest temple el lloc on s'hi va enterrar i es venerava a Sant Cugat. És imprescindible fer una passejada per les galeries del claustre seguint les indicacions del fulletó que faciliten a l'Oficina de Turisme o del guia en el cas de fer una visita concertada. A la galeria de llevant trobareu l'escala d'accés al pis superior.
A la galeria de migdia hi ha una porta d'accés a l'església. La construcció de l’església durà diversos segles i en conseqüència l'estil constructiu d'inici fou el romànic i el d'acabament el gòtic. És un edifici de plata basilical format per tres naus paral·leles de gairebé la mateixa alçada de sostre, amb una absidiola al final de cada nau i un cimbori octogonal que conté una finestra a cada cara.
A la façana principal de l'església, construïda a la meitat del s.XIV, s'intueixen les tres naus que formen el conjunt de la basílica. Sobre la portalada principal, que està formada per arcs ogivals en degeneració, hi ha un magnífica rosassa de 8,2 metres de diàmetre. Ambdós costats hi trobareu dues rosasses de dimensions més reduïdes que donen claró a les naus laterals.
És imprescindible passar-vos una bona estona admirant els diferents elements decoratius de l'interior de l'església com: les capelles, els retaules, el cimbori, el campanar, l'òrgan de la capella de la Pietat, etc. Acabada la visita al recinte del monestir no deixeu de fer una passejada per l'exterior on hi podreu veure les muralles, la Creu del Terme, la part exterior de les absidioles i la fortificació militar romana del segle IV.
Gastronomia:
És la clàssica de les terres de muntanya de variats sabors i moltes calories com: les escalivades, les carxofes a la brasa, els cargols de la casa, les sopes, els entremesos, etc.
Com a plats forts no es poden oblidar les carns a la brasa com: les costelles i l'espatlla de xai, les galtes de porc, els peus de porc, el conill, la botifarra i el pollastre. Tota aquesta vianda acompanyada de patates, carxofes o mongetes del ganxet amb cansalada.
De postres, les de sempre: la crema catalana, el pastis al whisky, etc.
Restaurants:
Can Borrell (Masia a dos quilòmetres de Sant Cugat)
Tel. 93 692 97 23
Sant Cugat del Vallès
Enllaços:
CASTELL - PALAU
DE PLEGAMANS
A 35 Km.
Punt de trobada:
Avui, com que la distància al destí és molt curta el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del Castell.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a Girona i deixar-la per la sortida 17 (Caldes de Montbui). El primer poble que trobareu és Palau-solità i Plegamans. Cal deixar l’autovia C-59 i entrar al poble. A uns dos quilometres trobareu un trencall a la dreta amb els rètols Castell Fundació Floch i Torres. A uns 10 metres de la cruïlla a l’esquerra veureu el carrer de l’Empordà, al final del carrer hi ha el vostre destí.
Història i Visita:
El castell de Plegamans és un casalici fortificat construït entre els segles XIV i XV d’estil gòtic. Per la seva situació dalt d’un turó era el lloc ideal per situar-hi un punt de vigilància.
En un document del segle X del Monestir de Sant Cugat apareix per primera vegada el nom de Plegamans. Es tracte d’una donació de terres al monestir per part dels hereus del noble Cilisi. Posteriorment a l’any 990 apareixen en un document els límits de Plegamans.
A finals del segle XIV un tal Pere de Citrà compra la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-Solità. Uns anys més tard concretament al 1427 el rei Alfons el Magnànim incorpora la jurisdicció a la corona. Anys més tard, el 1472 regnant Joan II , el noble Antoni de Vilatorta va ser acusat de rebel·lió i fou desposseït de la jurisdicció de Plegamans, uns mesos després Antoni de Vilatorta torna a recuperar les possessions al ser indultat.
A partir del segle XVI la jurisdicció passà per diverses mans de nobles sent els primers la família Clariana, després els Gualbes i per últim el Marquès de Sentmenat. Als anys trenta del segle XX els Sentmenat es desprenen de les possessions de Plegamans. Posteriorment fou adquirida pel departament de Justícia de La Generalitat.
A la planta baixa de l’edifici hi trobareu un patí interior, el vestíbul i l’auditori. En el patí i al vestíbul l’Ajuntament organitza activitats lúdiques i a l’auditori activitats i concerts organitzats per l’Escola Municipal de Música.
A la primera planta, com a la majoria dels palaus i castells, hi ha la planta noble distribuïda en cinc sales que són utilitzades per la Fundació Folch i Torres on hi ha el museu de la fundació. El fet de fer una passejada per aquest espais mencionats anteriorment us ajudarà a transportar-vos com a mínim al segle XVIII.
Aquesta és una sortida que la podríem emmarcar dins del paquet de les sortides properes.
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.
Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.
Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...
Restaurants:
Can Joan
Carrer del Camí Reial, 55
Tel. 938 64 64 65
Palau-Solità
Can Burgués
Ctra. Sabadell-Granollers, Km 6.7
Tel. 938 64 40 95
Palau-Solità
Enllaços: