URGELL

*Castells de Montclar i Montsonis
*Vallbona de les Monges
*Castell de Ciutadilla 
*Visita al poble de Gimerà
*Santuari de Bovera - Guimerà


CASTELLS DE LLEIDA 
MONTCLAR I MONTSONIS





De Barcelona:
A 140 Km.

Punt de trobada:
Serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella, haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi ha,  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafarla en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortirem de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per agafar la comarcal CAP-14 direcció cap a  Agramunt i Artesa de Segre. A uns 7,5 Km després d’Agramunt hi ha  un desviament a l’esquerra que us portarà al poble de Montclar.

Un cop feta la visita del castell  heu de tornar a la C-14 per dirigir-vos al Castell de Montsonís que està a 2 Km d'Artesa de Segre. Sols cal seguir els indicadors.

Castell de Montclar la Historia i la Visita:
Segons les dades que es tenen, el Castell de Montclar es construí sobre les restes d’una torre de defensa Romana.  Als seus inicis  el castell i les seves terres varen estar en mans dels Àrabs fins a la reconquesta.

Com a la majoria dels castells, la torre de l’homenatge és la base des d’on començà a edificar-se les diferents parts de l’edifici defensiu. Posteriorment  com també passa a la majoria dels castells, es transformaren en  residencies dels nobles i senyors feudals. Als voltants d’aquest edifici s’instal·laren els camperols que treballaven a les terres arrendades al senyor del castell a canvi de protecció.

A Montclar s’han fet diferents restauracions des del 1635 any de la construcció fins  l’ultima de l’any 1970, moment en el que obté l’aspecte actual.

Segons els historiadors les primeres referències que es tenen del castell són de l’any 981, el més antic i probablement el més important de la zona.

Després de la reconquesta el primer senyor propietari de Montclar va ser Arnau Mir un dels principals colonitzadors de les actuals terres de Lleida.

Posteriorment seguin les normes establertes per la noblesa de l’època, diferents unions matrimonials fan que el castell passi per les mans de famílies com els Ponç, els Cabrera, els Ribelles, els Despujol i els de Miguel, actuals propietaris des de 1986. Aquesta última saga familiar prové del Baix Empordà on hi tenien diferents castells, entre ells el de Pùbol.

L’època de major esplendor i riquesa del castell de Montclar fou amb la família dels Ribelles, que aconseguiren unir les propietats dels castells de Montclar i Montsonís.

La visita al castell és guiada i els diumenges pel mati comença  a les 11, 12 i  13 hores. El primer que dóna la benvinguda son dues armadures. Pujareu per les escales principals i podreu visitar la biblioteca, el gran saló, el menjador, la terrassa hi ha un pou de recollida d’aigües atribuït als àrabs, la presó, la cotxera i el celler. El recorregut és molt distret.

Castell de Montsonís la Historia i la Visita:
Durant la reconquesta i per assegurar les terres conquerides als musulmans el Comte d’Urgell, ordenà construir el castell de Montsonís i afavorir així la colonització de la zona per cristians vinguts de la Catalunya Vella, especialment de la Cerdanya.

Al llarg de la línia divisòria entre la Catalunya Vella i la Nova un seguit de castells com el de Montsonís, Mur, Montcar, Florejacs, etc, defensaren durant 125 anys la frontera fins la conquesta de Lleida l’any 1149.

El Castell de Montsonis és propietat dels Barons d’Albi. Des dels seus inicis,  la bandera de la família ondeja a la torre de l’homenatge com indicatiu de castell habitat. Sobre de la porta d’entrada l’escut heràldic està coronat per  un cap de guerrer. Aquest distintiu senyala el poder polític i jurídic del Baró a la zona d'influencia del castell.

Al iniciar la visita guiada al castell el primer que trobareu son dues armadures que ens donen la benvinguda. Una escalinata porta a la planta baixa. A la dreta del vestíbul una porta dona accés a la sala dels avantpassats. A partir d’aquest punt comença realment la visita. Feu molta atenció a les explicacions de la guia per no perdre cap detall. Passareu pel menjador, la capella, varis dormitoris, la cuina, la sala del cos de guàrdia, la bodega i la torre de l'homenatge, des d’on podreu admirar les terres que controlava el castell.
Si teniu temps doneu una volta pels dos o tres carrers  que té el poble d’Artesa de Segre. Val la pena.

Gastronomia:
La típica de la Catalunya de l'interior, embotits, cargols a la llauna, carns a la brasa, estofats de porc i vedella, etc.

Restaurants:
A Montsonis trobareu el restaurant
El Celler de l’Arnau
Tel. 973 401 118

Enllaços:
www.castellsdelleida.com





VALLBONA DE LES MONGES 
I BORGES BLANQUES



De Barcelona
:
A 140 Km.

Punt de trobada:
Serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella, haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants locals per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia A-2 de Barcelona a Lleida. Passareu  per davant de TV3, A uns dos quilòmetres us desviareu  a la dreta per agafar l'Autovia A2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la ruta per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop la panxa plena seguireu camí per la A-2, direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega haureu de sortir de l’autovia per agafar la comarcal CAP-14 amb direcció cap a Montblanc. A uns 9 Km de Tàrrega hi ha una cruïlla a la dreta que porta a Sant Martí de Maldà i Maldà. A l'entrada d’aquest últim poble travareu una rotonda, en aquest punt haureu de seguir l’indicador que assenyala el centre  urbà i sense deixar el carrer principal seguireu per la carretera comarcal LP-2335, que porta directament  a Vallbona de les Monges.

Després de fer la visita a Vallbona, haureu de refer el camí fins la rotonda de Maldà, i dirigir-vos a Balianes, Arbeca i les Borges Blanques

Història i Visita:
El Monestir de Santa Maria de Vallbona juntament amb el Monestir de Santes Creus i Poblet, formen la Ruta del Císter.

Les primeres noticies escrites que es tenen de Santa Maria de Vallbona, són del 1153, però no serà fins el 1175, quan el grup d’homes que integrava la comunitat es desplaçaren al Monestir de Poblet situat a la comarca de la Conca de Barberà. Des de les hores quedà únicament a Santa Maria la comunitat femenina que  s’integraren a l’orde del Císter. Nomenaren com a primera abadessa a Òria Ramírez.

Els  edificis que formen el Convent són bàsicament d’estil romànic primitiu, però els diferents estils arquitectònics es fan palesa al claustre de planta trapezoïdal, on cadascuna de les naus que el formen són d’estil romànic ogival i neoromànic amb elements renaixentistes.

Per l’interès històric i  arquitectònic del Monestir, cal fer la visita guiada que ofereixen les monges. Informeu-vos-en a l’oficina de turisme que hi ha a l’entrada del poble.

La visita  guiada comença al claustre. Després es passa a la Sala Capitular construïda a finals del s. XIV, i a la Capella de la Mare de Déu del Claustre. Segueix la visita per l’església la qual és de planta en forma de creu llatina i d’una sola nau. A la dreta de l’altar veureu el sarcòfag senzill i llis de la Reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor. Cal estar atents i gaudir de les explicacions del guia

La climatologia de Les Borges Blanques és de tipus mediterrani continental, de freds intensos a l’hivern, temperatures elevades a l’estiu i poques precipitacions.

A causa d'aquests fenòmens climatològics extrems i a la poca humitat del terreny, les úniques modalitats de cultiu que hi ha a la comarca són les especies llenyoses com: les vinyes, els ametllers i les oliveres. Aquestes han estat durant molt de temps la base de l’economia  de les Garrigues.

Una de les varietats d'oliveres que ha donat millor resultat, pel seu aroma  i sabor, és l'arbequina, que representa el 40 % de la producció d’oli de Catalunya.

Si  feu un recorregut pel nucli antic del poble hi trobareu la plaça porxada de forma allargada que té 51 arcades la qual és el centre comercial, festiu i social de la ciutat. Després podreu dirigir-vos al Parc Temàtic de l’Oli.

Sortint de Les Borges per la carretera N-240 en direcció cap a Juneda i a 1 Km  trobareu la Masia Salat, on hi ha el Parc Temàtic de l’Oli. A l’exterior del recinte 50 oliveres de l’època romana i una gran premsa donen la benvinguda al visitant.

A l’interior de l’edifici podreu rememorar l’extracció de l’oli des de l’època romana fins els nostres dies. També podreu admirar una extensa col.lecció de setrilleres procedents de 45 països.

A la botiga del Parc fan la venda d’Oli Verge Extra, no deixeu de comprar-ne per assaborir el millor oli del món.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona està molt lligada al principal producte de la terra que és l’oli verge i la fruita seca com l’ametlla.
Alguns dels plats típics de la comarca són:
- Els Cargols a la llauna
-La Cassola de tros
-L'Escudella de faves
-La Carn farcida
De  postres, orelletes i ametllats i de beguda ratafia.

Restaurants:
Masia Les Garrigues
Tel. 973 14 10 33
Ctra. N-240, Km 67

Enllaços:

www.vallbona.com



CASTELL DE CIUTADILLA




De Barcelona:

A 124 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres. A la dreta es troba una gasolinera de Campsa. Vosaltres haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera.

Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser Via Lacetània. Trobareu diverses rotondes més, heu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda que deixeu  per la tercera sortida. Al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona, s’ha de girar a l’esquerra.

A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Vallbona de les Monges, Arbeca i Santa Coloma de Queralt. A uns 500 metres hi ha una gasolinera de Cepsa i una nova rotonda, haureu de deixar-la per la sortida tres en direcció cap a Ciutadilla, Nalec i Guimerà. A partir d’aquest punt  cal seguir els rètols que porten a Ciutadilla i al Castell.

Des de la gasolinera podreu divisar el castell de Ciutadilla dalt d’un turó.

Història:
El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa del segle XI amb diversos elements gòtics. Al segle XVI fou transformada en un palau renaixentista.

La primera referència escrita del castell és del 30 de setembre del 1029 en referència a una sentència arbitral sobre les muralles del castell a favor de Guerau de Guimerà. El 1161 es torna a mencionar el castell de Ciutadilla en el testament del castlà Bernat d’Oluga, descendent del senyor feudal Guillem de Cervera.

Al llarg dels segles Ciutadilla sempre ha estat lligat d’alguna manera a la saga dels Guimerà. El 8 de febrer de 1380, Gispert de Guimerà adquireix el terme de Ciutadilla i la jurisdicció civil i criminal per 11.000 sous barcelonins.

Durant el segle XVI un altre descendent dels Guimerà, transforma l’antiga fortalesa en una residència palau renaixentista. La remodelació s’acaba amb la construcció d’una magnífica torre de l’homenatge de set pisos d’alçada.

Al 1640, Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou nombrat plenipotenciari de la Diputació de Catalunya, per concertar un ajut militar amb França per poder fer front  al regne de Castella. Els Guimerà foren els senyors de Ciutadilla fins el segle XVII, quan el seu llinatge es fusionar per casament amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L’any 1702 es creà el títol de marquès de Ciutadilla que passà als comtes d’Andrada, als Sentmenat i a la família Sagnier.

Visita:
L’accés al castell s’ha de fer per una porta lateral situada a la dreta de la torre, sols cal seguir les indicacions dels rètols. Passada la porta d’entrada  s’accedeix al pati central. A la dreta trobareu la porta que dóna a l’oficina d’informació, lloc on us vendran les estrades i on comença la visita guiada.

El recorregut s’inicia a un petit pati que per mediació d’una escala de cargol s’accedeix a l’antiga torre de l’homenatge. Seguidament retornareu al pati d’armes per accedir a les antigues bodegues del castell on hi podreu veure diverses sitges de gra de l’època romana.

La visita guiada segueix per l’escala d’honor que porta al Gran Saló. Per una porta lateral del saló s’accedeix a una passarel·la que comunica amb una escala de cargol de considerable alçada que condueix a la tercera planta de la torre de l’homenatge construïda al segle XVI quan el castell es transforma en un magnífic palau renaixentista.

Una nova escala de cargol us conduirà a la terrassa de la torre, des d’on es pot divisar una magnífica panoràmica de les terres que dominava el senyor del castell.

Acabada la visita al castell de Ciutadilla podeu arribar-vos al poble de Guimerà  per fer una passejada pels seus carrers o al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera.

La torre de guaita és l’única construcció que queda en peu del castell de Guimerà que fou reconstruïda a mitjans del segle XX. Aquests edificis tenien la funció de vigilància de la comarca i es comunicaven amb altres torres de les planes de Tàrrega i Cervera per senyals visuals. Aquestes torres foren la base dels anomenats castells de frontera, línia imaginaria que separava  les possessions de la Catalunya Nova i els musulmans.

L’accés exterior a la torre era al primer pis i solament es podia accedir per escales de corda o plegables. L’accés a les diferents plantes de la torre es devia fer per escales de fusta.

Al voltant de la torre es construí posteriorment el castell que inicialment era l’expressió més simple d’aquest tipus d’edificacions. Estava format per un edifici de plata quadrada amb murs gruixuts de caràcter defensiu. Generalment a una de les cares de l’edificació s’hi construïa una petita església romànica.

A l’actualitat una escala metàl·lica dóna accés a la porta d’entrada de la torre. Una nova escala de pedra en forma de cargol, adossada a una de les cares de la torre, us portarà fins la terrassa des d’on podreu admirar una bona panoràmica dels pobles propers i de la comarca.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.

Les postres, les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.

Restaurants:
Hostal Sant Jordi
Carretera de Vallfogona, 2
Tel. 973 30 33 78
Guimerà

Enllaços:
www.guimera.info
www.ciutadilla.ddl.net



VISITA AL POBLE DE GIMERÀ



De Barcelona:

A 124 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres. A la dreta es troba una gasolinera de Campsa. Vosaltres haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera.

Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser Via Lacetània. Trobareu diverses rotondes més, heu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda que deixeu  per la tercera sortida. Al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona, s’ha de girar a l’esquerra.

A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Vallbona de les Monges, Arbeca i Santa Coloma de Queralt. A uns 500 metres hi ha una gasolinera de Cepsa i una nova rotonda, haureu de deixar-la per la sortida tres en direcció cap a Ciutadilla, Nalec i Guimerà. A partir d’aquest punt  cal seguir els rètols que porten a Ciutadilla i al Castell.

Des de la gasolinera podreu divisar el castell de Ciutadilla dalt d’un turó.

Història:
El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa del segle XI amb diversos elements gòtics. Al segle XVI fou transformada en un palau renaixentista.

La primera referència escrita del castell és del 30 de setembre del 1029 en referència a una sentència arbitral sobre les muralles del castell a favor de Guerau de Guimerà. El 1161 es torna a mencionar el castell de Ciutadilla en el testament del castlà Bernat d’Oluga, descendent del senyor feudal Guillem de Cervera.

Al llarg dels segles Ciutadilla sempre ha estat lligat d’alguna manera a la saga dels Guimerà. El 8 de febrer de 1380, Gispert de Guimerà adquireix el terme de Ciutadilla i la jurisdicció civil i criminal per 11.000 sous barcelonins.

Durant el segle XVI un altre descendent dels Guimerà, transforma l’antiga fortalesa en una residència palau renaixentista. La remodelació s’acaba amb la construcció d’una magnífica torre de l’homenatge de set pisos d’alçada.

Al 1640, Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou nombrat plenipotenciari de la Diputació de Catalunya, per concertar un ajut militar amb França per poder fer front  al regne de Castella. Els Guimerà foren els senyors de Ciutadilla fins el segle XVII, quan el seu llinatge es fusionar per casament amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L’any 1702 es creà el títol de marquès de Ciutadilla que passà als comtes d’Andrada, als Sentmenat i a la família Sagnier.

Visita:
L’accés al castell s’ha de fer per una porta lateral situada a la dreta de la torre, sols cal seguir les indicacions dels rètols. Passada la porta d’entrada  s’accedeix al pati central. A la dreta trobareu la porta que dóna a l’oficina d’informació, lloc on us vendran les estrades i on comença la visita guiada.

El recorregut s’inicia a un petit pati que per mediació d’una escala de cargol s’accedeix a l’antiga torre de l’homenatge. Seguidament retornareu al pati d’armes per accedir a les antigues bodegues del castell on hi podreu veure diverses sitges de gra de l’època romana.

La visita guiada segueix per l’escala d’honor que porta al Gran Saló. Per una porta lateral del saló s’accedeix a una passarel·la que comunica amb una escala de cargol de considerable alçada que condueix a la tercera planta de la torre de l’homenatge construïda al segle XVI quan el castell es transforma en un magnífic palau renaixentista.

Una nova escala de cargol us conduirà a la terrassa de la torre, des d’on es pot divisar una magnífica panoràmica de les terres que dominava el senyor del castell.

Acabada la visita al castell de Ciutadilla podeu arribar-vos al poble de Guimerà  per fer una passejada pels seus carrers o al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera.

La torre de guaita és l’única construcció que queda en peu del castell de Guimerà que fou reconstruïda a mitjans del segle XX. Aquests edificis tenien la funció de vigilància de la comarca i es comunicaven amb altres torres de les planes de Tàrrega i Cervera per senyals visuals. Aquestes torres foren la base dels anomenats castells de frontera, línia imaginaria que separava  les possessions de la Catalunya Nova i els musulmans.

L’accés exterior a la torre era al primer pis i solament es podia accedir per escales de corda o plegables. L’accés a les diferents plantes de la torre es devia fer per escales de fusta.

Al voltant de la torre es construí posteriorment el castell que inicialment era l’expressió més simple d’aquest tipus d’edificacions. Estava format per un edifici de plata quadrada amb murs gruixuts de caràcter defensiu. Generalment a una de les cares de l’edificació s’hi construïa una petita església romànica.

A l’actualitat una escala metàl·lica dóna accés a la porta d’entrada de la torre. Una nova escala de pedra en forma de cargol, adossada a una de les cares de la torre, us portarà fins la terrassa des d’on podreu admirar una bona panoràmica dels pobles propers i de la comarca.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.

Les postres, les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.

Restaurants:
Hostal Sant Jordi
Carretera de Vallfogona, 2
Tel. 973 30 33 78
Guimerà

Enllaços:
www.guimera.info
www.ciutadilla.ddl.net




SANTUARI DE BOVERA 
GUIMERÀ


De Barcelona:
A 122 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida Tàrrega centre. Passareu pel centre de la ciutat i us dirigireu per la carretera C-14 cap a Tarragona.

A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà, Guimerà i Vallfogona de Riucorb. Haureu de seguir els indicadors que us portaran per la carretera L-241 al poble de Guimerà.

Després de la gasolinera on heu agafat la carretera de Guimerà trobareu a uns 2 quilòmetres un desviament a l’esquerra amb el rètol de Montornes, heu d’estar atents per no passar-vos, és una pista forestal no asfaltada.

Transcorreguts 1,5 quilòmetres per aquesta pista arribareu a una nova cruïlla a l’esquerra on hi ha un rètol amb l’indicador de La Bovera. A uns 300 metres sereu al santuari.

Historia i Visita:
Situat a un turó a 590 metres d’altitud al terme municipal de Guimerà hi ha el santuari marià de La Bovera.  Al 1190 el cavaller Pere de Tàrrega fundà un monestir en el lloc anomenat La Bovera, sota la protecció del monestir de Vallbona de les Monges, on consta que el 1195 la seva filla Elisenda de Tàrrega n’era l’abadessa.

Per falta d’aigua al monestir  la comunitat decideix deixar-lo i fundar el 1231 el monestir de Santa Maria de Valldaura (Bergadà), mentre que altres en fundaren un altre no gaire lluny de La Bovera, a un lloc a tocar del riu Corb i dins del municipi de Guimerà que s’anomenà Santa Maria de Vallsanta i que a l’actualitat està en ruïnes. Un cop abandonat, les monges cediren l’espai a persones devotes de la Mare de Déu. 

La primitiva església del monestir fou enderrocada al segle XVIII per construir l’actual. L’església és un edifici barroc, d’una sola nau de forma rectangular amb capelles laterals i absis que no es projecten a l’exterior. A l’absis hi trobareu el cambril de la Mare de Déu, amb la verge situada dalt d’una alzina i envoltada de columnes de marbre.

També cal destacar les pintures situades en el presbiteri obra d’en Josep Miquel de Tàrrega que representen el miracle de la verge del santuari. En el Museu Episcopal de Vic es conserva un retaule del segle XV realitzat per l’escultor Francesc Solives.

A l’esquerra de la façana de l’església i a tocar de l’edifici hi ha la casa de l’ermità. És una edificació una mica estranya per l’aprofitament de diversos elements que formaven part de l’antiga estructura del santuari i de la torre quadrada de  guaita i defensa, construïda al 1428 i situada al centre de la casa de l’ermità. A l’interior també hi ha un conjunt de quatre arcs suportats amb columnes que són part d’una galeria del claustre.

Acabada la visita a La Bovera heu de dirigir les vostres passes al poble de Guimerà per fer una passejada pels carrers del poble i la plaça Major.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.

Les postres les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.

Restaurants:
Hosteleria de Guimerà
Carretera de Vallfogona, 2
Tel. 973 08 44 04
Guimerà







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada