*Castells de Montclar i Montsonis
*Vallbona de les Monges
*Castell de Ciutadilla
*Visita al poble de Gimerà
*Santuari de Bovera - Guimerà
*Verdù - Castell
*Tàrrega
*Agramunt - Museu del Turró
MONTCLAR I MONTSONIS
De Barcelona:
A 140 Km.
Punt de trobada:
Serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella, haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi ha, per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafarla en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortirem de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu de l’autovia per agafar la comarcal CAP-14 direcció cap a Agramunt i Artesa de Segre. A uns 7,5 Km després d’Agramunt hi ha un desviament a l’esquerra que us portarà al poble de Montclar.
Un cop feta la visita del castell heu de tornar a la C-14 per dirigir-vos al Castell de Montsonís que està a 2 Km d'Artesa de Segre. Sols cal seguir els indicadors.
Segons les dades que es tenen, el Castell de Montclar es construí sobre les restes d’una torre de defensa Romana. Als seus inicis el castell i les seves terres varen estar en mans dels Àrabs fins a la reconquesta.
Com a la majoria dels castells, la torre de l’homenatge és la base des d’on començà a edificar-se les diferents parts de l’edifici defensiu. Posteriorment com també passa a la majoria dels castells, es transformaren en residencies dels nobles i senyors feudals. Als voltants d’aquest edifici s’instal·laren els camperols que treballaven a les terres arrendades al senyor del castell a canvi de protecció.
A Montclar s’han fet diferents restauracions des del 1635 any de la construcció fins l’ultima de l’any 1970, moment en el que obté l’aspecte actual.
Després de la reconquesta el primer senyor propietari de Montclar va ser Arnau Mir un dels principals colonitzadors de les actuals terres de Lleida.
Posteriorment seguin les normes establertes per la noblesa de l’època, diferents unions matrimonials fan que el castell passi per les mans de famílies com els Ponç, els Cabrera, els Ribelles, els Despujol i els de Miguel, actuals propietaris des de 1986. Aquesta última saga familiar prové del Baix Empordà on hi tenien diferents castells, entre ells el de Pùbol.
L’època de major esplendor i riquesa del castell de Montclar fou amb la família dels Ribelles, que aconseguiren unir les propietats dels castells de Montclar i Montsonís.
Castell de Montsonís la Historia i la Visita:
Durant la reconquesta i per assegurar les terres conquerides als musulmans el Comte d’Urgell, ordenà construir el castell de Montsonís i afavorir així la colonització de la zona per cristians vinguts de la Catalunya Vella, especialment de la Cerdanya.
Al llarg de la línia divisòria entre la Catalunya Vella i la Nova un seguit de castells com el de Montsonís, Mur, Montcar, Florejacs, etc, defensaren durant 125 anys la frontera fins la conquesta de Lleida l’any 1149.
Al iniciar la visita guiada al castell el primer que trobareu son dues armadures que ens donen la benvinguda. Una escalinata porta a la planta baixa. A la dreta del vestíbul una porta dona accés a la sala dels avantpassats. A partir d’aquest punt comença realment la visita. Feu molta atenció a les explicacions de la guia per no perdre cap detall. Passareu pel menjador, la capella, varis dormitoris, la cuina, la sala del cos de guàrdia, la bodega i la torre de l'homenatge, des d’on podreu admirar les terres que controlava el castell.
Si teniu temps doneu una volta pels dos o tres carrers que té el poble d’Artesa de Segre. Val la pena.
La típica de la Catalunya de l'interior, embotits, cargols a la llauna, carns a la brasa, estofats de porc i vedella, etc.
Restaurants:
A Montsonis trobareu el restaurant
El Celler de l’Arnau
Tel. 973 401 118
Enllaços:
www.castellsdelleida.com
De Barcelona:
Història i Visita:
La climatologia de Les Borges Blanques és de tipus mediterrani continental, de freds intensos a l’hivern, temperatures elevades a l’estiu i poques precipitacions.
A l’interior de l’edifici podreu rememorar l’extracció de l’oli des de l’època romana fins els nostres dies. També podreu admirar una extensa col.lecció de setrilleres procedents de 45 països.
VALLBONA DE LES MONGES
I BORGES BLANQUES
A 140 Km.
Punt de trobada:
Serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella, haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants locals per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia A-2 de Barcelona a Lleida. Passareu per davant de TV3, A uns dos quilòmetres us desviareu a la dreta per agafar l'Autovia A2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la ruta per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop la panxa plena seguireu camí per la A-2, direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega haureu de sortir de l’autovia per agafar la comarcal CAP-14 amb direcció cap a Montblanc. A uns 9 Km de Tàrrega hi ha una cruïlla a la dreta que porta a Sant Martí de Maldà i Maldà. A l'entrada d’aquest últim poble travareu una rotonda, en aquest punt haureu de seguir l’indicador que assenyala el centre urbà i sense deixar el carrer principal seguireu per la carretera comarcal LP-2335, que porta directament a Vallbona de les Monges.
Després de fer la visita a Vallbona, haureu de refer el camí fins la rotonda de Maldà, i dirigir-vos a Balianes, Arbeca i les Borges Blanques
El Monestir de Santa Maria de Vallbona juntament amb el Monestir de Santes Creus i Poblet, formen la Ruta del Císter.
Les primeres noticies escrites que es tenen de Santa Maria de Vallbona, són del 1153, però no serà fins el 1175, quan el grup d’homes que integrava la comunitat es desplaçaren al Monestir de Poblet situat a la comarca de la Conca de Barberà. Des de les hores quedà únicament a Santa Maria la comunitat femenina que s’integraren a l’orde del Císter. Nomenaren com a primera abadessa a Òria Ramírez.
Els edificis que formen el Convent són bàsicament d’estil romànic primitiu, però els diferents estils arquitectònics es fan palesa al claustre de planta trapezoïdal, on cadascuna de les naus que el formen són d’estil romànic ogival i neoromànic amb elements renaixentistes.
Per l’interès històric i arquitectònic del Monestir, cal fer la visita guiada que ofereixen les monges. Informeu-vos-en a l’oficina de turisme que hi ha a l’entrada del poble.
La visita guiada comença al claustre. Després es passa a la Sala Capitular construïda a finals del s. XIV, i a la Capella de la Mare de Déu del Claustre. Segueix la visita per l’església la qual és de planta en forma de creu llatina i d’una sola nau. A la dreta de l’altar veureu el sarcòfag senzill i llis de la Reina Violant d’Hongria, muller de Jaume I el Conqueridor. Cal estar atents i gaudir de les explicacions del guia
A causa d'aquests fenòmens climatològics extrems i a la poca humitat del terreny, les úniques modalitats de cultiu que hi ha a la comarca són les especies llenyoses com: les vinyes, els ametllers i les oliveres. Aquestes han estat durant molt de temps la base de l’economia de les Garrigues.
Una de les varietats d'oliveres que ha donat millor resultat, pel seu aroma i sabor, és l'arbequina, que representa el 40 % de la producció d’oli de Catalunya.
Si feu un recorregut pel nucli antic del poble hi trobareu la plaça porxada de forma allargada que té 51 arcades la qual és el centre comercial, festiu i social de la ciutat. Després podreu dirigir-vos al Parc Temàtic de l’Oli.
Sortint de Les Borges per la carretera N-240 en direcció cap a Juneda i a 1 Km trobareu la Masia Salat, on hi ha el Parc Temàtic de l’Oli. A l’exterior del recinte 50 oliveres de l’època romana i una gran premsa donen la benvinguda al visitant.
A la botiga del Parc fan la venda d’Oli Verge Extra, no deixeu de comprar-ne per assaborir el millor oli del món.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona està molt lligada al principal producte de la terra que és l’oli verge i la fruita seca com l’ametlla.
Alguns dels plats típics de la comarca són:
- Els Cargols a la llauna
-La Cassola de tros
-L'Escudella de faves
-La Carn farcida
De postres, orelletes i ametllats i de beguda ratafia.
Restaurants:
Masia Les Garrigues
Tel. 973 14 10 33
Ctra. N-240, Km 67
Enllaços:
www.vallbona.com
A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Vallbona de les Monges, Arbeca i Santa Coloma de Queralt. A uns 500 metres hi ha una gasolinera de Cepsa i una nova rotonda, haureu de deixar-la per la sortida tres en direcció cap a Ciutadilla, Nalec i Guimerà. A partir d’aquest punt cal seguir els rètols que porten a Ciutadilla i al Castell.
Al llarg dels segles Ciutadilla sempre ha estat lligat d’alguna manera a la saga dels Guimerà. El 8 de febrer de 1380, Gispert de Guimerà adquireix el terme de Ciutadilla i la jurisdicció civil i criminal per 11.000 sous barcelonins.
El recorregut s’inicia a un petit pati que per mediació d’una escala de cargol s’accedeix a l’antiga torre de l’homenatge. Seguidament retornareu al pati d’armes per accedir a les antigues bodegues del castell on hi podreu veure diverses sitges de gra de l’època romana.
L’accés exterior a la torre era al primer pis i solament es podia accedir per escales de corda o plegables. L’accés a les diferents plantes de la torre es devia fer per escales de fusta.
Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser Via Lacetània. Trobareu diverses rotondes més, heu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda que deixeu per la tercera sortida. Al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona, s’ha de girar a l’esquerra.
La primera referència escrita del castell és del 30 de setembre del 1029 en referència a una sentència arbitral sobre les muralles del castell a favor de Guerau de Guimerà. El 1161 es torna a mencionar el castell de Ciutadilla en el testament del castlà Bernat d’Oluga, descendent del senyor feudal Guillem de Cervera.
Visita:
Acabada la visita al castell de Ciutadilla podeu arribar-vos al poble de Guimerà per fer una passejada pels seus carrers o al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera.
Gastronomia:
De Barcelona:
Després de la gasolinera on heu agafat la carretera de Guimerà trobareu a uns 2 quilòmetres un desviament a l’esquerra amb el rètol de Montornes, heu d’estar atents per no passar-vos, és una pista forestal no asfaltada.
La primitiva església del monestir fou enderrocada al segle XVIII per construir l’actual. L’església és un edifici barroc, d’una sola nau de forma rectangular amb capelles laterals i absis que no es projecten a l’exterior. A l’absis hi trobareu el cambril de la Mare de Déu, amb la verge situada dalt d’una alzina i envoltada de columnes de marbre.
Acabada la visita a La Bovera heu de dirigir les vostres passes al poble de Guimerà per fer una passejada pels carrers del poble i la plaça Major.
De Barcelona:
Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser La Via Lacetània. Haureu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda, deixeu-la per la tercera sortida que és el carrer de la Verge de Montserrat i al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona.
Berenguer Arnau d’Anglesola tingué 4 fills: Guillem Arnau, Níniva, Sibília i Berenguera. Aquesta última, Berenguera, va obtenir el senyoriu de Verdú com a dot de casament amb Guillem II de Cervera. A l’any 1184 Berenguera d’Anglesola va atorgar la carta de població i els terrenys per construir el poble al voltant del castell amb la condició de que els habitants havien de construir les muralles, les torres i els portals de la nova vila amb repobladors procedents de diverses zones.
Verdú es convertí en la fira més important de la comarca d’animals de peu rodó, bestiar de llana i bovins. La fira deixar d’existir a mitjans dels anys 60 del segle XX.
A partir del segle XV fins a primers del 2004 els canvis estructurals són notoris i també els decoratius com les pintures que actualment decoren l’altar major, fetes als anys 1955 i 1956 pel pintor targarí Jaume Minguell. L’última actuació decorativa ha estat la instal·lació de vitralls dedicats a Sant Pere Claver, Sant Flavià i Sant Hipòlit.
De Barcelona: 121 Km.
Història:
A l’actualitat una de les industries per excel·lència de la Vila és la torronaire. Les primeres referències del torró d’Agramunt són de 1741 malgrat que es creu que ve de més antic. L’ofici de torronaire no era de dedicació plena ja que era un treball complementari a les feines del camp i a la vegada familiar, també a les feines de pastisser.
Durant 23 anys Àngel Velasco ha col·locat a la marca a nivell internacional amb una gran expansió i creació de botigues per arreu. Un dels grans èxits de la marca a sigut la creació d’un ampli catàleg de torrons passant pels clàssics i els de pistatxos, Chupa Chups, Mandarina, Xocolata blanca amb gerds, etc.
Acabada la visita en aquest sector us dirigireu al Carrer de Sió o carrer Major que està a l’altre extrem de la plaça del Pou. Pel camí trobareu a la vorera de l’esquerra la casa de la xocolata. Els primers 50 metres del carrer de Sió no tenen massa importància, però al final el carrer gira a la dreta i enfront hi ha un edifici de tres plantes que era l’antiga Farmàcia Viladot, a l’actualitat és una casa rural.
Acabada la visita externa de l’Ajuntament toca començar a parlar de l’església de Santa Maria d’Agramunt. La començaren a construir a mitjans del segle XII i després de varis afegits no acabaren les obres fins el segle XVIII. Es un edifici d’estil romànic, té una nau central i dues laterals on s’hi podem veure diverses capelles com la de la Verge del Roser i la capella de la Mare de Déu del Roser. Al final de la nau central hi ha l’absis principal i també dos laterals.
Al costat esquerra de la porta d’entrada s’aixeca el campanar és de planta quadrada amb dues finestres per cada costat on hi ha les campanes. La curiositat del campanar és la troballa d’un sarcòfag de pedra que està situat a uns 5 metres del terra. Al seu interior hi trobaren les mòmies d’una parella sense identificar
CASTELL DE CIUTADILLA
De Barcelona:
A 124 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu de l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres. A la dreta es troba una gasolinera de Campsa. Vosaltres haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera.
Després de la primera rotonda l’avinguda passa a ser Via Lacetània. Trobareu diverses rotondes més, heu de seguir en direcció cap a Tarragona. Al final de la Via Lacetània trobareu l’última rotonda que deixeu per la tercera sortida. Al final del carrer empalmareu amb la carreta C-14 que porta a Tarragona, s’ha de girar a l’esquerra.
Des de la gasolinera podreu divisar el castell de Ciutadilla dalt d’un turó.
Història:
El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa del segle XI amb diversos elements gòtics. Al segle XVI fou transformada en un palau renaixentista.
La primera referència escrita del castell és del 30 de setembre del 1029 en referència a una sentència arbitral sobre les muralles del castell a favor de Guerau de Guimerà. El 1161 es torna a mencionar el castell de Ciutadilla en el testament del castlà Bernat d’Oluga, descendent del senyor feudal Guillem de Cervera.
Durant el segle XVI un altre descendent dels Guimerà, transforma l’antiga fortalesa en una residència palau renaixentista. La remodelació s’acaba amb la construcció d’una magnífica torre de l’homenatge de set pisos d’alçada.
Al 1640, Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou nombrat plenipotenciari de la Diputació de Catalunya, per concertar un ajut militar amb França per poder fer front al regne de Castella. Els Guimerà foren els senyors de Ciutadilla fins el segle XVII, quan el seu llinatge es fusionar per casament amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L’any 1702 es creà el títol de marquès de Ciutadilla que passà als comtes d’Andrada, als Sentmenat i a la família Sagnier.
Visita:
L’accés al castell s’ha de fer per una porta lateral situada a la dreta de la torre, sols cal seguir les indicacions dels rètols. Passada la porta d’entrada s’accedeix al pati central. A la dreta trobareu la porta que dóna a l’oficina d’informació, lloc on us vendran les estrades i on comença la visita guiada.
La visita guiada segueix per l’escala d’honor que porta al Gran Saló. Per una porta lateral del saló s’accedeix a una passarel·la que comunica amb una escala de cargol de considerable alçada que condueix a la tercera planta de la torre de l’homenatge construïda al segle XVI quan el castell es transforma en un magnífic palau renaixentista.
Una nova escala de cargol us conduirà a la terrassa de la torre, des d’on es pot divisar una magnífica panoràmica de les terres que dominava el senyor del castell.
Acabada la visita al castell de Ciutadilla podeu arribar-vos al poble de Guimerà per fer una passejada pels seus carrers o al Santuari de la Mare de Déu de la Bovera.
La torre de guaita és l’única construcció que queda en peu del castell de Guimerà que fou reconstruïda a mitjans del segle XX. Aquests edificis tenien la funció de vigilància de la comarca i es comunicaven amb altres torres de les planes de Tàrrega i Cervera per senyals visuals. Aquestes torres foren la base dels anomenats castells de frontera, línia imaginaria que separava les possessions de la Catalunya Nova i els musulmans.
Al voltant de la torre es construí posteriorment el castell que inicialment era l’expressió més simple d’aquest tipus d’edificacions. Estava format per un edifici de plata quadrada amb murs gruixuts de caràcter defensiu. Generalment a una de les cares de l’edificació s’hi construïa una petita església romànica.
A l’actualitat una escala metàl·lica dóna accés a la porta d’entrada de la torre. Una nova escala de pedra en forma de cargol, adossada a una de les cares de la torre, us portarà fins la terrassa des d’on podreu admirar una bona panoràmica dels pobles propers i de la comarca.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.
Les postres, les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.
Restaurants:
Hostal Sant Jordi
Carretera de Vallfogona, 2
Tel. 973 30 33 78
Guimerà
Enllaços:
www.guimera.info
www.ciutadilla.ddl.net
VISITA AL POBLE DE GIMERÀ
De Barcelona:
A 124 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu de l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres. A la dreta es troba una gasolinera de Campsa. Vosaltres haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera.
A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Vallbona de les Monges, Arbeca i Santa Coloma de Queralt. A uns 500 metres hi ha una gasolinera de Cepsa i una nova rotonda, haureu de deixar-la per la sortida tres en direcció cap a Ciutadilla, Nalec i Guimerà. A partir d’aquest punt cal seguir els rètols que porten a Ciutadilla i al Castell.
Des de la gasolinera podreu divisar el castell de Ciutadilla dalt d’un turó.
Història:
El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa del segle XI amb diversos elements gòtics. Al segle XVI fou transformada en un palau renaixentista.
Al llarg dels segles Ciutadilla sempre ha estat lligat d’alguna manera a la saga dels Guimerà. El 8 de febrer de 1380, Gispert de Guimerà adquireix el terme de Ciutadilla i la jurisdicció civil i criminal per 11.000 sous barcelonins.
Durant el segle XVI un altre descendent dels Guimerà, transforma l’antiga fortalesa en una residència palau renaixentista. La remodelació s’acaba amb la construcció d’una magnífica torre de l’homenatge de set pisos d’alçada.
Al 1640, Ramon de Guimerà, senyor de Ciutadilla, fou nombrat plenipotenciari de la Diputació de Catalunya, per concertar un ajut militar amb França per poder fer front al regne de Castella. Els Guimerà foren els senyors de Ciutadilla fins el segle XVII, quan el seu llinatge es fusionar per casament amb els Meca, barons de Castellar del Vallès. L’any 1702 es creà el títol de marquès de Ciutadilla que passà als comtes d’Andrada, als Sentmenat i a la família Sagnier.
L’accés al castell s’ha de fer per una porta lateral situada a la dreta de la torre, sols cal seguir les indicacions dels rètols. Passada la porta d’entrada s’accedeix al pati central. A la dreta trobareu la porta que dóna a l’oficina d’informació, lloc on us vendran les estrades i on comença la visita guiada.
El recorregut s’inicia a un petit pati que per mediació d’una escala de cargol s’accedeix a l’antiga torre de l’homenatge. Seguidament retornareu al pati d’armes per accedir a les antigues bodegues del castell on hi podreu veure diverses sitges de gra de l’època romana.
La visita guiada segueix per l’escala d’honor que porta al Gran Saló. Per una porta lateral del saló s’accedeix a una passarel·la que comunica amb una escala de cargol de considerable alçada que condueix a la tercera planta de la torre de l’homenatge construïda al segle XVI quan el castell es transforma en un magnífic palau renaixentista.
Una nova escala de cargol us conduirà a la terrassa de la torre, des d’on es pot divisar una magnífica panoràmica de les terres que dominava el senyor del castell.
La torre de guaita és l’única construcció que queda en peu del castell de Guimerà que fou reconstruïda a mitjans del segle XX. Aquests edificis tenien la funció de vigilància de la comarca i es comunicaven amb altres torres de les planes de Tàrrega i Cervera per senyals visuals. Aquestes torres foren la base dels anomenats castells de frontera, línia imaginaria que separava les possessions de la Catalunya Nova i els musulmans.
L’accés exterior a la torre era al primer pis i solament es podia accedir per escales de corda o plegables. L’accés a les diferents plantes de la torre es devia fer per escales de fusta.
Al voltant de la torre es construí posteriorment el castell que inicialment era l’expressió més simple d’aquest tipus d’edificacions. Estava format per un edifici de plata quadrada amb murs gruixuts de caràcter defensiu. Generalment a una de les cares de l’edificació s’hi construïa una petita església romànica.
A l’actualitat una escala metàl·lica dóna accés a la porta d’entrada de la torre. Una nova escala de pedra en forma de cargol, adossada a una de les cares de la torre, us portarà fins la terrassa des d’on podreu admirar una bona panoràmica dels pobles propers i de la comarca.
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.
Les postres, les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.
Restaurants:
Hostal Sant Jordi
Carretera de Vallfogona, 2
Tel. 973 30 33 78
Guimerà
Enllaços:
www.guimera.info
www.ciutadilla.ddl.net
SANTUARI DE BOVERA
GUIMERÀ
A 122 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu de l’autovia per la sortida Tàrrega centre. Passareu pel centre de la ciutat i us dirigireu per la carretera C-14 cap a Tarragona.
A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà, Guimerà i Vallfogona de Riucorb. Haureu de seguir els indicadors que us portaran per la carretera L-241 al poble de Guimerà.
Transcorreguts 1,5 quilòmetres per aquesta pista arribareu a una nova cruïlla a l’esquerra on hi ha un rètol amb l’indicador de La Bovera. A uns 300 metres sereu al santuari.
Historia i Visita:
Situat a un turó a 590 metres d’altitud al terme municipal de Guimerà hi ha el santuari marià de La Bovera. Al 1190 el cavaller Pere de Tàrrega fundà un monestir en el lloc anomenat La Bovera, sota la protecció del monestir de Vallbona de les Monges, on consta que el 1195 la seva filla Elisenda de Tàrrega n’era l’abadessa.
Per falta d’aigua al monestir la comunitat decideix deixar-lo i fundar el 1231 el monestir de Santa Maria de Valldaura (Bergadà), mentre que altres en fundaren un altre no gaire lluny de La Bovera, a un lloc a tocar del riu Corb i dins del municipi de Guimerà que s’anomenà Santa Maria de Vallsanta i que a l’actualitat està en ruïnes. Un cop abandonat, les monges cediren l’espai a persones devotes de la Mare de Déu.
També cal destacar les pintures situades en el presbiteri obra d’en Josep Miquel de Tàrrega que representen el miracle de la verge del santuari. En el Museu Episcopal de Vic es conserva un retaule del segle XV realitzat per l’escultor Francesc Solives.
A l’esquerra de la façana de l’església i a tocar de l’edifici hi ha la casa de l’ermità. És una edificació una mica estranya per l’aprofitament de diversos elements que formaven part de l’antiga estructura del santuari i de la torre quadrada de guaita i defensa, construïda al 1428 i situada al centre de la casa de l’ermità. A l’interior també hi ha un conjunt de quatre arcs suportats amb columnes que són part d’una galeria del claustre.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.
Les postres les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.
Restaurants:
Hosteleria de Guimerà
Carretera de Vallfogona, 2
Tel. 973 08 44 04
Guimerà
VERDÚ - CASTELL
De Barcelona:
A 120 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha, per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega deixareu l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. Deixareu la rotonda per la sortida tres i a la dreta us quedarà una gasolinera de Campsa. Haureu de seguir pel carrer Carrasco i Formiguera.
A uns 4 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà i Verdú. Haureu de seguir els indicadors que us portaran al poble de Verdú. Arribant al poble mireu de trobar aparcament a la Plaça Major, lloc on hi ha l’Ajuntament.
Història:
La història de Verdú ve de ben antic. Al seu voltant s’han trobat restes del poblat iber dels Estinclells que fou construït dalt d’un petit promontori que ocupava una superfície de 2.960 m2. També s’hi han trobat restes romanes i medievals.
La població va ser conquerida als sarraïns per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a l’any 1056. Aquest cedí a Arnau Company i a la seva família la castlania de Verdú, que la mantingueren durant 200 anys.
Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, ha passat a la història com el personatge que va hipotecar el castell amb totes les terres i pertinences del poble de Verdú per fer una creuada a Jerusalem. Els diners els obtingué del Monestir de Poblet. Al no poder retornar els diners, a l’any 1227 es va fer l’escriptura de venda a favor del Monestir. La baronia de Poblet en va ser la propietària fins el 1835 quan la desamortització de Mendizàbal.
Durant l’any 1358 el rei Pere III el Cerimoniós concedí al poble de Verdú el privilegi del dret a Fira. Era una fira d’animals de peu rodó que es celebrava per Sant Marc i tenia una durada de deu dies. Dins del marc de la disposició reial el rei Pere III el cerimoniós, concedia a la localitat la gràcia de organitzar un mercat setmanal cada dimecres.
Visita:
El més recomanable per conèixer el poble de Verdú és fer uns visita guiada, aquesta us permetrà veure el castell, l’església parroquial de Santa Maria i el Santuari de Sant Pere Claver. La reserva l’heu de fer a:
Oficina de turisme de Verdú,
Tel. 973 34 72 16
Turisme@verdu.cat
La visita guiada comença al pati d’armes del castell i seguidament es passa per una bodega de grans dimensions, la sala inferior i la sala intermitja destinada als estables i a magatzem. També es visita la sala notable coneguda com la sala de l’Abad Copons i la torre de l’homenatge restaurada per l’Ajuntament l’any 1988.
Acabat el recorregut pel castell el següent pas serà l’accés a l’església de Santa Maria, datada a finals dels segle XII. El conjunt decoratiu és molt auster seguint les normes de l’Orde del Císter. Inicialment estava formada per una sola nau de dimensions reduïdes, però el creixement de la població, gràcies als mercats setmanals, obligà l’ampliació de l’església amb dues noves naus. La nau central amb una volta de canó apuntada i les dues laterals amb volta de creueria.
A continuació la visita guiada segueix pel Santuari de Sant Pere Claver. Després d’aquesta última parada els serveis del guia s’han acabat.
Us recomano fer una passejada per les diverses botigues de ceràmica típica de Verdú.
Gastronomia:
La gastronomia de la comarca de l’Urgell està lligada als productes de la zona tan agrícoles com agràries i ramaderes com: la Cassola de Tros, estofats, carns a brasa, embotits, la coca de recapte o els panadons.
De postres tots els derivats de la mel, melmelades i les típiques orelletes. Sense deixar de banda els clàssics gelats.
Restaurants:
El Terrisser
Carrer Jesus,2
Tel. 973 34 70 94
Verdú - Lleida
Enllaços:
TÀRREGA
De Barcelona:
A 120 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha, per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a Lleida. A l’alçada de Tàrrega deixareu l’autovia per la sortida 510, Tàrrega est. Passareu pel Polígon Industrial de Llevant i a uns dos quilòmetres arribareu a una rotonda on hi ha un rètol gegant de TARREGA. En aquesta zona mireu d’aparcar el vehicle ja que aquí començarà la visita a Tàrrega.
Història:
La història de Tàrrega es pot dir que comença a l’època dels ibers segons ens indiquen les diverses restes trobades a les rodalies, però no és fins l’arribada dels musulmans que construïren el castell i les muralles en el s.X.
A partir del s.XI quan el Comte de Barcelona Ramón Berenguer I va conquerir el castell als musulmans es quan la població de Tàrrega comença la seva expansió territorial i econòmica. Gràcies en part a les diverses activitats de la comunitat jueva, les confraries, la paeria i el privilegi de fer mercat els dilluns atorgat per Joan II.
La prosperitat s’acaba amb la crisi del s. XIV agreujada per la violència feudal i el bandolerisme. També les diverses guerres dels següents segles i les tres guerres carlines.
A finals del segle XIX s’inicia la recuperació econòmica de Tàrrega encara que lentament, gràcies a l’arribada del ferrocarril Manresa-Tàrrega-Lleida, l’acabament del canal d’Urgell i la concessió del títol de ciutat per Alfons XXII. Va anar augmentant paulatinament la seva economia i població a causa de la instal·lació de noves industries en el diversos polígons industrials a les afores de la ciutat.
Visita:
La visita a Tàrrega comença a la rotonda on heu aparcat el vehicle on hi ha el rètol gegant de la ciutat. Per anar al centre caldrà seguir pel carrer Avinguda de Barcelona que empalma amb l’Avinguda del Raval del Carme i que desemboca a la Plaça del Carme.
En el centre de la plaça hi ha dos monuments un dedicat al músic Ramón Carnicer i el dedicat als Països Catalans obra del escultor valencià Andreu Alfaro, construït amb un conjunt de barres d’acer que segons la llum de les distintes hores del dia adopta formes i colors d’una gran varietat.
Al voltant de la plaça diversos edificis com el convent del Carme fundat el 1364 que en el transcurs del segles ha sofert moltes modificacions, però s’ha de destacar el claustre i la imatge policromada de la Verge del Carme. Altres edificis són l’antic local de la Societat l’Aliança de finals del s.XIX, l’edifici modernista de Cal Maimó com també l’edifici de Cal Costa d’estil eclèctic.
A la meitat d’una de les façanes de la plaça comença el carrer del Carme, anireu per aquest carrer fins arribar a la plaça Major que és on hi ha l’Església de Santa Maria de l’Alba. Aquest és un carrer comercial on també hi trobareu alguns edificis interessants entre ells el Palau del Marquesos de La Floresta. L’edifici gaudeix d’una magnífica façana a la planta baixa on hi ha un portal dovellat, al primer pis finestrals triforats i a la part més alta una galeria porxada. Davant d’aquest palau s’aixeca la Casa del Sobies del segle XVI els finestrals són de línies ogivals.
A l’arribada a la Plaça Major trobareu a la vostre dreta l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba. És d’estil neoclàssic el varen començar a construir el 1642 i l’acabaren el 1742 en el lloc on hi havia agut una antiga església d’estil gòtic de la qual s’han conservant dues estàtues d’apòstols que estan col·locades a l’entrada de l’església de Sant Antoni.
L’edifici és de planta rectangular d’una sola nau i sostre amb volta de canó i capelles laterals. Al creuer hi ha una cúpula de mitja esfera sobre un tambor amb vuit finestres alternades i parelles de pilastres. El campanar és de base quadrada a la part baixa hi ha dos pisos de base vuitavada acabada amb balustrada i pinacles.
Al centre de la plaça hi ha una creu de terme d’estil gòtic. De la plaça surt el carrer Major que porta al Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega i uns metres més enllà hi ha la plaça de Sant Antoni on trobareu l’església que té un campanar d’espadanya, a cada costat de la porta d’entrada dos apòstols de considerable mida la resguarden.
Des de la plaça de Sant Antoni podeu fer una petita excursió per arribar-vos al castell. Després de retornar a la plaça Major podeu fer una passejada pels carrers del centre de la ciutat tot mirant de localitzar un restaurant. No deixeu de fer una visita a l’Ermita de Sant Eloi que la trobareu al Parc de Sant Eloi i a tocar de l’estació del ferrocarril.
Una de les èpoques per visitar Tàrrega serà quan celebrin la FIRATÀRREGA o fira del teatre al carrer que s’acostuma a fer en el mes de setembre i té una durada de 4 dies. És un esdeveniment molt interessant.
Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.
Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.
Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...
Restaurants:
La Tagliatella
Pl. Del Carme,9
Tel. 973 930 094
El Celler de l’Artista
Joan Maragall,7
Tel. 973 310 014
Enllaços:
AGRAMUNT - MUSEU DEL TURRÓ
De Barcelona: 121 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de deixar l’autovia A-2 a la sortida 532. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a Lleida. Passat Cervera haureu de deixar la A-2 per la sortida 517 (Agramunt – Pons i Andorra) per la L-303. Arribant a Agramunt haureu de localitzar la plaça del Pou, lloc on hi ha l’Oficina de Turisme.
Per fer la visita guiada haureu de trucar al Tel. al 672 616 752 i encarregar la visita.
A uns 50 metres de l’Oficina de Turisme i a tocar del riu Sió trobareu un gran aparcament per deixar-hi el vehicle.
La història d’Agramunt comença a l’any 1070 quan el comte d’Urgell Armengol IV expulsa als musulmans i fortifica la ciutat per protegir-se de les ràfies que aquests feien pel Pla d’Urgell i la Baixa Ribera.
La Vila d’Agramunt estava protegida per la muralla i el Castell. La muralla tenia un perímetre de 885 metres i una alçada de 3,20 metres i tenia quatre portals d’accés.
Sobre l’any 1163 lliures dels musulmans el comte Armengol VII concedeix a la vila una carta de població i diversos privilegis impulsant el desenvolupament econòmic i augmentant l’activitat comercial s’instal·la a la vila una important comunitat jueva. També s’inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria.
Sobre l’any 1128 ja es celebrava un mercat i les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l’any 1309.
La casa comtal dels Urgell fa d’Agramunt el seu cap i casal i crean una moneda pròpia. A principis del segle XV la casa d’Urgell desapareix i Agramunt queda com a cap de demarcació territorial. En els segles successius Agramunt participà en tots els esdeveniments rellevants de la història de Catalunya com la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, la guerra del Francès i la guerra Civil Espanyola.
El reconeixement al ofici de torronaire queda palès en un llibre de 1847 “Tratado completo i práctico de confiteria i pastelería” on es troba la recepta del torró d’Agramunt o Turrón de Miel. Durant els segles XIX i XX el torró d’Agramunt aconseguí popularitat i prestigi gràcies a la assistència dels torronaires a les fires de Nadal de Barcelona i a les fires i mercats.
A l’actualitat una de les marques torronaires de més prestigi i conegudes d’Agramunt són els Torrons Vicens. La marca fou creada per la família Vicens sobre l’any 1775 i al llarg dels anys el seu prestigi va anar augmentant fins que a l’any 2000 per problemes econòmics fou venuda a la família Velasco, un pastisser molt reconegut a la zona de Barcelona.
Un dels articles originaris d’Agramunt és la xocolata a la pedra de gran tradició a la comarca. Un dels fabricants reconeguts és xocolates Jolonch que a l’actualitat pertany a torrons Vicens.
Visita:
La visita guiada a la Vila d’Agramunt la començareu a l’Oficina de Turisme que està situada a la plaça del Pou. L’oficina de turisme és l’antiga caseta del que era una báscula per pessar carros i camions.
Les primeres passes us portaran a la Plaça del Torronaire on hi podreu veure un conjunt escultòric dedicat als torronaires. A tocar de la plaça hi ha el pont romànic que data dels segle XII o XIII, és un pont de dos arcs apuntats, està format per carreus de pedra tallada de diverses mides té una longitud de 33 metres i un amplada de 5 m.
Seguireu pel carrer de la dreta que és la continuació del carrer Sió. El costat esquerra del carrer i a la part baixa dels edificis trobareu una porxada amb comerços. Al final i a l’esquerra arribareu a la plaça de l’església on hi ha els dos edificis més emblemàtics d’Agramunt, l’Ajuntament i l’església de Santa Maria.
L’edifici de l’Ajuntament va ser construït el 1761 és un edifici d’estil barroc amb porxos a la part baixa seguint la línia constructiva de la resta dels edificis de la plaça i del carrer de Sió. Sobre dels tres porxos de l’entrada hi ha una balconada d’uns 5 metres de llargada i dos balcons de petites dimensions. Damunt de les portes d’accés al balcó hi ha l’escut d’Agramunt fet de pedra.
A la part alta de l’edifici hi ha una línia de petites finestres acabades amb un arc de mig punt i de idèntiques característiques que els porxos de la planta baixa.
L’Accés al temple es fa per dues portalades d’estil romànic una d’elles és lateral i de dimensions reduïdes. La portalada principal fou acabada de construir a mitjans del segle XIII. Està formada per un conjunt de 8 arquivoltes amb degradació que descansen sobre 16 columnes per banda i que formen un conjunt que sobresurt de la façana.
Cada una de les arquivoltes està decorada en motius diferents, dibuixos geomètrics o figures humanes. Els capitells destaquen per la decoració vegetal. A la dovella central de la porta hi ha una escultura que representa a la Mare de Déu amb l’infant acompanyada de l’Anunciació i de l’Adoració.
A l’interior i a la nau lateral de la dreta hi ha una curiositat que us sorprendrà. Trobareu la baixada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil i el guia us portarà a fer una visita a les instal·lacions que estan molt restaurades.
No he pensat de dir-vos que a l’inici de la visita guiada teníeu dues opcions, la visita curta i la llarga. La visita curta acaba a l’església de Santa Maria i la llarga continua fins la plaça del Mercadal, el pou de glaç i la muralla. Si teniu temps us recomano la llarga.
Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.
Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.
Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...
Restaurants:
Restaurant Atípic
Pl. Del Mercat, 6
Tel. 687861219
Rest. Casal d’Agramunt
Pl. Mercadal, 9
Tel. 973 499 933
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada