SOLSONÈS

*Solsona
*Sant Llorenç de Morunys i Fonts del Cardener
*Santuari de Pinos - Centre Geogràfic de CAT.


Sant Llorenç de Morunys


De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:
Avui la trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de Montserrat, a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa i a l’alçada de Sant Vicenç de Castellet.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa. Passada l’àrea de servei de Montserrat i el peatge, deixareu l’autopista a la sortida 50 i seguireu en direcció cap a Manresa Centre, Solsona i Lleida. Haureu de seguir tots els indicadors que portin a Solsona per la carretera  C-55. Abans es passa per Súria i Cardona. A l'alçada de Cardona podreu admirar la magnífica construcció del seu castell dalt d’un voluminós penya-segat.

Deixareu a la vostra esquerra el castell de Cardona i després de fer uns 18 quilòmetres s'arriba als  afores de Solsona, on hi ha un polígon industrial. Just en aquest punt trobareu un desviament a la dreta que enllaça amb la comarcal C-26 que porta a Berga. A uns 2 quilòmetres un desviament a l’esquerra condueix directament al Pantà de la Llosa del Cavall i a Sant Llorenç de Morunys.

Gaudireu del paisatge quan s'arriba a la resclosa del pantà, ja que la carretera passa just per sobre del mur. Les imatges de postal amb les quals  ens obsequia el pantà són per aturar el cotxe i fer unes fotos.

Història:
Entre les Serres de Querol, on hi ha el Port del Comte, la Serra de Guixers i la Serra dels Bastets, trobareu la vall de Lord, on els municipis de Sant Llorenç de Morunys, La Coma, La Pedra i Guixers, juntament amb part de la capçalera del pantà de la Llosa del Cavall, són part integrant d’aquest espai natural.

Sant Llorenç de Morunys es troba quasi en el bell mig de la vall  a tocar del Riu Cardener. Com altres vegades he comentat, molts dels pobles de Catalunya han nascut a l’empara d’un monestir i Sant Llorenç de Morunys no és una excepció.

A l’any 910, en una antiga casa de la Vall de Lord, hi havia una petita comunitat de monjos Benedictins. Sobre l’any 971 la comunitat rep una important donació per part del comte Borrell. Passaren els anys i el monestir va dependre de diverses comunitats benedictines com la de Sant Sadurní de Tavèrnoles, Sant Andreu de Tresponts i Santa Maria de Ripoll.

En l’any  1297 Ramon Folc, vescomte de Cardona, demanà a l’abat de Sant Llorenç la construcció d’un poble sota la protecció del monestir i així repartir els impostos entre el vescomtat i l’església. A partir del naixement del poble de Sant Llorenç de Morunys l’església del monestir passà a ser la parròquia del poble.

Visita:
El nucli antic de Sant Llorenç és un clar exponent d’un nucli fortificat per les mateixes cases. Per accedir al centre de la vila hi ha cinc portes: dues a llevant, dues a ponent i una al migdia. Cal començar la visita per la Porta de la Capella.

A pocs metres d’entrar en el nucli antic de la vila trobareu la Plaça Major, on hi ha un restaurant i diverses botigues. Pel camí, abans d’arribar a la plaça, hi ha algunes  tendes de records, queviures i moda. Us recomano que doneu una volta pels carrers dels voltants de la plaça, abans d’enfilar el carrer Major per accedir a l’església monestir de Sant Llorenç.

L’edifici és un exemple del romànic llombard. De planta rectangular està format per un conjunt de tres naus. La central té un sostre en forma de volta de canó, acaba amb un absis. En el subsòl hi ha la cripta, actualment en ruïnes. Les dues naus laterals tenen la volta d’aresta. La nau lateral de la dreta té un absis semicircular d’estil barroc amb unes magnífiques talles de fusta, obra de l’escultor Josep Pujol. Hi ha una  gran quantitat d’imatges, entre les quals es pot veure la Verge Bruna.

Cal destacar el magnífic orgue renaixentista pintat de color vermell i situat a la part alta de la nau central.

En un costat de la nau lateral dreta trobareu l’accés al claustre. És de forma trapezoïdal de dimensions reduïdes, però està molt deteriorat. Des d’un dels angles podreu apreciar el campanar. Les dues construccions són d’estil renaixentista del s. XVI.

Després de la visita al nucli antic de Sant Llorenç s'ha d'agafar el cotxe per anar a visitar les fonts del Cardener. Haureu d'agafar la carretera LV-412 direcció cap a Tuixén, Gósol i Port del Comte. Després de fer uns 7 quilòmetres arribareu a l’Hotel Fonts del Cardener. Podreu deixar el cotxe a l’aparcament que hi ha a uns 50 metres a mà esquerra després d’una petita baixada.

Sols cal seguir els indicadors i després de fer  5 minuts de caminada arribareu a una esplanada on una monumental barbacoa circular presideix l’entorn. A la dreta, traspassat el pont de fusta us topareu de ple amb les fonts del Cardener. Una gran quantitat d’aigua brolla d’entremig de les pedres.

Als voltants de les fonts i la barbacoa hi ha instal·lades taules de fusta per passar un dia de pic-nic. Un cop feta la visita a les fonts podeu arribar-vos nuclis de La Coma i La Pera. En aquest últim podreu visitar la Font de la Puda. La Puda és una font sulfurosa d’aigua calenta. Al costat de la font hi ha una basa natural de poca profunditat que recull l’aigua. Segurament trobareu  grups de persones prenent un típic bany de balneari.

Ha arribat l’hora de dinar i us dirigireu a Sant Llorenç a fer un bon àpat. El restaurant escollit en aquesta ocasió és La Catalana del qual després us en donaré el telèfon.

A la Tarda, i després de ben dinats, serà hora de fer una visita el Santuari de Lord. Sortint del poble, en direcció cap al Coll de Jou i Solsona, trobareu un desviament a l’esquerra que porta directament a l’aparcament del Santuari, però no penseu que aquí s’acaba la història, ja que haureu de pujar escales durant uns 15 minuts.

Un cop dalt de la Mola, podreu admirar una magnífica panoràmica. S'ha de continuar pel camí de l’esquerra, fins arribar a una portella de ferro que dóna accés al patí del Santuari.

El santuari de La Mare de Déu de Lord està permanentment habitat per una petita comunitat de monjos. En el cas de trobar el santuari tancat, podeu demanar la clau. Un cop feta la visita es recomana donar una volta pel perímetre de la Mola. En el costat de llevant les vistes de la serra de Busa i la de Bastets, reflectides a les aigües del pantà de La Llosa del Cavall, són imponents.

Bé, Ja és hora de tornar a casa.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la cuina tradicional catalana. Utilitza els clàssics productes de la zona on els derivats del porc i l’aviram de corral són els principals ingredients. Podreu gaudir de bones i variades amanides, canelons, patates emmascarades, albergínies farcides, peus de poc guisats, carn de xai a la brasa o arrebossada.

De  postres, mató amb mel, crema catalana, les postres de músic, gelats i rebosteria.

Restaurants:
La Catalana
Pl. Dr. Ferran, 1
Tel. 973 49 21 25
Sant Llorenç de Morunys

Enllaços:
www.lavalldelord.com



Solsona




De Barcelona:
 
A 102 KM.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de Montserrat que està situada a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa i a l’alçada de Sant Vicenç de Castellet.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-16 que va de Barcelona  a Manresa. Passada l’àrea de servei de Montserrat i el peatge haureu d’estar atents per deixar l’autopista a la sortida 50 en direcció cap a Manresa Centre, Solsona i Lleida. No deixeu de seguir tots els indicadors que porten a Solsona i enllaçareu amb la C-55 que us  hi portarà directament, però abans es passa per Súria i Cardona. Arribant a Cardona divisareu a l'esquerra la magnífica construcció del castell, situat dalt d’un voluminós penya-segat.

Deixareu a la vostra esquerra el castell de Cardona i desprès de fer uns 18 quilòmetres s'arriba a Solsona. Cal travessar pel pont del riu per trobar a l’esquerra  un aparcament de cotxes. A pocs metres, i enfront del pont, hi ha el Portal del Pont que és l’entrada principal de la ciutat vella des de l’any 1805.

Història:
El Solsonès és una de les comarques que està quasi al centre geogràfic de Catalunya. La capital Solsona, gaudeix de les prebendes de ciutat, gràcies a la titularitat concedida pel rei Felip II.

De ben antic, aquestes contrades, varen estar poblades i influenciades per diferents cultures com: la dels romans, la dels visigots i la dels sarraïns, fins l’inici de la reconquesta dels territoris pel conte Guifre el Pilós sobre l’any 870. En el segle X construïren un castell i una església  i com a la majoria dels nuclis de repoblació  del territori, va ser el punt de partida d’on va néixer la vila.

Passaren els anys i Solsona consolidà la població i les seves institucions com el monestir de Santa Maria. Mentrestant els pobladors de Solsona, molt actius, participaren en diferents esdeveniments de la Història de la reconquesta de Catalunya.


Participaren en diferents campanyes contra els sarraïns instal·lats a les comarques del Penedès i Lleida. Aquesta participació, portaria a la donació  de terres al Monestir de Santa Maria de Solsona, per part  dels diferents senyors i comtes de la comarca, com els comtes d’Urgell.

Com a la majoria de nuclis de població de l’època, Solsona entrà en diferents etapes de decadència i recuperació econòmica. En el segle XIII obtingué la concessió per a fer un mercat setmanal  i iniciar la construcció d’un nou temple gòtic. Però, la principal davallada fou la derivada de la pesta negra de l’any 1328, que provocà una important mortaldat entre la població de la comarca.

Entre els segles XIV i XV, s’inicià la construcció d’una nova muralla, la de tres fonts publiques. Una d’elles la podreu veure durant la visita a la ciutat. També construïren un hospital. Un dels esdeveniments més importants pel desenvolupament de la ciutat, fou l’any 1593, quan el papa Climent VIII concedí la creació del bisbat de Solsona, a petició del rei Felip II, malgrat l'aferrissada competència amb les ciutats de Manresa i Balaguer, per aconseguir aquest privilegi.

A finals del segle XVIII, s’iniciaren a la ciutat les principals obres arquitectòniques que es poden admirar avui en dia el convent de les monges, el portal del pont, el palau episcopal, dos ponts i el col·legi dels escolapis, entre d’altres.

Degut a la situació geogràfica de Solsona, allunyada dels rius Llobregat i Cardener, mai va poder apuntar-se al carro de la industrialització i més concretament a la industria tèxtil. No obstant això, a mitjans del segle XX Solsona iniciava una nova singladura amb l’establiment, d’alguns polígons industrials a les rodalies de la ciutat i el desenvolupament del comerç a la comarca. Avui dia l’Ajuntament de Solsona ha fet del turisme cultural un dels atractius de la ciutat.

Visita:
La visita al nucli antic de Solsona, cal fer-la amb tranquil·litat. Si heu deixat el vehicle en l’aparcament recomanat al principi, enfront veureu la Porta del Pont, construïda l’any 1805, era la principal entrada al nucli antic. A molts pocs metres de l’entrada trobareu el Pou de Glaç. Les primeres informacions escrites de la seva presencia són de l’any 1683. Aquest pou s'utilitzava per emmagatzemar i comercialitzar el gel durant tot l’estiu i fins el mes de novembre.

Abans d’entrar al recinte, convindria anar a l’oficina de turisme per recollir informació sobre la visita a fer. En el mateix edifici de turisme hi ha el Museu del Ganivet. L'entrada al recinte antic l'haureu de fer per la Porta del Pont. A pocs metres de l'entrada hi ha la Font de l’Església, una de les tres fonts gòtiques construïdes el segle XV.

Seguireu la visita per la Catedral i el Palau Episcopal. Cal dedicar una mica de temps en aquestes dues parades. A la primera  es pot visitar el Claustre, la capella de la Mercè i el Cambril. En el Palau Episcopal es pot visitar el Museu Diocesà i Comarcal, dedicat a la prehistòria i a una important col·lecció d’art romànic, barroc i gòtic.

S'ha de continuar la visita per la plaça Major i la Plaça de Sant Joan on podreu admirar un altre de les fonts de la ciutat, construïda en el segle XV. A la part superior hi ha una capella dedicada a Sant Joan. Dins l’entorn de la plaça hi ha la Torre de les Hores i la Casa Morató.

A continuació dirigireu les vostres passes a la plaça de l’Ajuntament. L’edifici fou construït a principis del segle XVI, per un ric mercader. Molt a la vora es troba el carrer de Sant  Pau, antic Call Jueu.

Seguint pel carrer del Castell arribareu al Portal del Castell, anomenat així per estar al costat de l'antic castell de Solsona. Fins el segle XVIII aquesta va ser l’entrada principal al  recinte antic. A l’actualitat el castell és un convent de monges.

Des del Portal del Castell, us podeu dirigir per la travessia de Sant Isidre al Portal de Llobera. Va ser construït al segle XVII i es va obrir a la muralla per donar accés als naturals de la vila, durant l’època de la pesta.

Tal com ja he comentat anteriorment, cal fer la visita de Solsona amb molta tranquil·litat i gaudir del fet de passejar pel nucli antic d’una ciutat medieval.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de  l’interior de Catalunya, elaborada amb els productes de la comarca com: els formatges, la caça, les carns de vedella i porc, els embotits d’elaboració artesana, les famoses patates d’Odèn i, quan arriba la tardor, els bolets dels boscos del Solsonès, empleats en una gran varietat de plats.

Restaurants:
Restaurant Bar Castell
C/ Castell, 8
Tel. 973 48 00 78

Enllaços:



SANTUARI DE PINÒS
CENTRE GEOGRÀFIC DE CAT.


De Barcelona:
A 104 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei de Montserrat, situada a l’autopista C-16 de Barcelona cap a Manresa.

Com arribar-hi:
Per arribar-hi s’ha de localitzar l’autovia C-58 de Barcelona a Terrassa. A Terrassa  empalmar amb l’autopista C-16 i agafar-la en direcció cap a Manresa. Haureu de deixar la via ràpida per la sortida 49 Manresa Sud.

Seguiu els indicadors que us portaran a l’autovia C-55 i seguir-la en direcció a Solsona. A pocs quilòmetres empalmareu amb l’autovia C-25 (Eix Central). Cal seguir els indicadors de Cervera – Lleida per la C-25.

Arribant a Calaf haureu de deixar l’autovia per la sortida 103 i dirigir-vos cap a Torà - Pons – Andorra. Entrant a Torà trobareu els indicadors que porten a Llanera i Vallferosa. A uns 2 quilòmetres de Torà hi ha un desviament a l’esquerra que porta a la torre de Vallferosa. Després de fer 8 quilometres hi ha un desviament a la dreta que porta per una pista forestal fins la base de la torre.

Per anar al castell d’Ardèvol i al Santuari de Pinós haureu de refer el camí fins la cruïlla de la carretera de Torà i dirigir-vos a l’esquerra en direcció a Ardèvol. Des d’Ardèvol seguiu els indicadors que porten al Santuari de Pinós.

Història i Visita:
En aquesta sortida us recomano que inicieu la visita del dia per la torre de Vallferosa ja que aquesta té una visita guiada tots els diumenges a les 11 i a les 12,30 hores. 

Les torres van ser l’inici militar dels castells. Aquestes torres foren rodejades per unes muralles prototip dels castells dels segles XIII i XIV. En aquest conjunt inicial es varen sumar: el pati d’armes, les cavallerisses, les cisternes, el forn, l’església, les sitges, etc., fins que, al segle XVI  la idea de castell militar passa a ser palau residència.  

La torre Vallferosa està considerada com l’obra mestra de l’arquitectura militar del segle X. És l’única construcció que en queda del castell de Vallferosa. Les pedres de les restes del castell construït al voltant de la torre, el més segur, és que s’aprofitaren per fer les cases del poble i  l’església.

La torre té una alçada de 33 metres amb merlets i espitlleres defensives situats a la quarta planta. La porta d’accés està a 10 metres del terra. Les  torres solament  s’habitaven en casos de perill, per això les portes estaven  a considerable alçada i possiblement l’accés era per escales de corda.

Com passà a la majoria de castells i torres militars de la zona, Vallferosa va passar per diversos propietaris i al segle XIV el ducat de Cardona, de recent creació, gestionà la propietat.

Al centre del poble d’Ardèvol i enfront de l’església parroquial de Santa Maria hi ha la torre del castell d’Ardèvol, aquesta és de forma rectangular i està construïda sobre un reduït turó de roca. Anys després es va construir al seu voltant una torre circular. El castell d’Ardèvol juntament amb els de la torre Vallferosa, Torà, Peracamps, etc., eren part dels castells de frontera  amb els musulmans que el comtat d’Urgell tenia a les terres de ponent.

El Santuari està al cim de la serra de Pinós i a 200 metres hi ha la rosa dels vents que senyala el centre geogràfic de Catalunya. A la plaça i enfront de l’església es troba la creu de terme. A un lateral l’Hostal del Santuari.

El Santuari de Pinós està situat a 904 metres d’altitud i domina a 360º un magnífic paisatge. Fou construït l’any 1312 per la comunitat dels templers i traspassat posteriorment als hospitalers. La llegenda explica que l’any 1505 en Bernat Cases un pagès veí del poble de Montamargó es dirigia cap a Biosca i en un moment indeterminat s’aturà per resar i va aparèixer la verge preguntant-l’hi com estava la pesta que assolava la comarca. Li comentar en Bernat que feia temps que a la comarca s’havia perdut la fe amb la verge i aquesta li demanar que construïssin en aquell lloc una església. 

El Santuari és de planta rectangular amb una coberta a dues aigües. El portal està situat al centre de la façana principal i està format per un frontó triangular sostingut per dues columnes estriades amb uns capitells dòrics suportats per massisses pilastres.

Sobre el portal, uns metres més amunt, un òcul i dues finestres són l’única entrada de llum de l’exterior. Al cambril hi ha la talla policromada, d’estil barroc, de la Mare de Déu de Pinós. A la dreta de la façana principal hi podreu trobar les dependències del restaurant i l’hostal.

A la dreta de la creu de terme surt el camí que porta a unes cases particulars, a unes antenes de comunicació i a la rosa dels vents que marca el centre geogràfic de Catalunya. La rosa dels vents està col·locada sobre una terrassa circular a la que s’accedeix per una escala. Pel camí en direcció a la rosa dels vents trobareu dues panòplies amb els seus corresponents mapes indicatius de les vistes panoràmiques des de les dues vessants de la muntanya.

Acabada la visita al santuari i al centre geogràfic arribeu-vos al poble de Pinós. És un poble de quatre cases, però molt interesant fer una passejada pel l’únic carrer del poble. És possible que ja sigui l’hora de dinar i haureu de dirigir-vos novament al santuari per fer-ho.

Gastronomia:
Predomina la cuina del centre de Catalunya amb toc de modernitat com: les amanides de formatge, de salmó, esqueixada de bacallà amb patates, espinacs gratinats, galtes de poc al forn, musclos i gambes a la planxa, confit de cuixetes d’ànec, bacallà amb mel, delícies de porc guisades, etc.

I de postres les clàssiques, mató amb mel, braç de gitano amb nata, fruita, gelats, etc.

Restaurants:
Hostal den Pinós
Plaça del Santuari, sn
Tel. 973 473 062
Disposen d’una amplia carta i menú de cap de setmana

Enllaços:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada