SEGRIÀ

*La Seu de Lleida
*Aitona - Arbres en flor
*El Tren dels llacs - de Lleida a la Pobla de Segur


LA SEU DE LLEIDA

De Barcelona: 
A 164 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. En aquesta àrea podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per poder fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de sortir de la ruta per anar a La Panadella a esmorzar.

Un cop amb la panxa plena cal seguir el camí  en direcció cap a Lleida per la A-2. Passareu per les sortides de les poblacions de Cervera i Tàrrega. Haureu de deixar la via ràpida per la sortida 461 Lleida Nord i Vielha i us dirigireu a Lleida ciutat. Després de passar per 4 rotondes arribareu a la plaça d’Europa.

El primer carrer a la dreta de la rotonda que hi ha a la plaça d’Europa és el Passeig Onze de Setembre i el segon el Gran Passeig de Ronda. El tercer carrer que surt de la plaça és l’Avinguda Alcalde Porqueres. Seguireu per aquest últim carrer fins arribar a l’Avinguda Prat de la Riba on  haureu de girar a la dreta. A la tercera cruïlla girareu a  l’esquerra on  s’enllaça amb el carrer Sant Martí. Al final hi ha una cruïlla de dos carrers. El segon a l’esquerra porta directament a l'aparcament de La Seu Vella.

Història:
La Seu Vella està situada en el lloc geogràfic més emblemàtic de la ciutat de Lleida. És l’anomenat Turó de Lleida, des d’on es domina tota la ciutat i la comarca del Segrià.

En aquest lloc ja existia en el s.IX una catedral paleocristiana. Posteriorment durant la dominació musulmana fou adaptada i utilitzada com a mesquita major. A principis del s.XII els comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell conquereixen la ciutat. El bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita com a catedral cristiana sota l’advocació de Santa Maria l’Antiga.

A finals del mateix segle s’iniciaren les obres d’una nova catedral sota les normes arquitectòniques del romànic. Les obres estructurals de l’edifici duraren quasi un segle, motiu pel qual les voltes de creuer són d’estil gòtic. A finals del s.XIII  un cop coberta la nau principal s’iniciaren les obres de les capelles, el claustre, l’altar major, la Porta dels Apòstols i el campanar.

Totes aquestes obres requeriren un esforç econòmic considerable. Per aquest motiu passaren els anys i els segles, fins arribar a l’any 1513, on les estructures arquitectòniques de la catedral es varen poder donar per acabades. En els successius segles sols es varen fer reformes en determinades capelles.

L’any 1707 durant la guerra de successió espanyola, les tropes del rei Felip V conqueriren la ciutat. Pel seu interès estratègic la catedral passà a ser una caserna  militar deixant de ser, a partir d’aquest moment, punt de celebració d’oficis religiosos.

A pocs metres de la Seu construït sobre l’anomenada Roca Sobirana i a un nivell més alt que la catedral, hi ha el Castell de la Suda. A l’actualitat i després d’una acurada restauració ja es pot veure en visita guiada.

Les primeres dades documentades que existeixen d’aquest castell musulmà són de l’any 882. Després de la reconquesta va ser la seu en la majoria d’actes oficials de la corona d’Aragó i Catalunya. Un dels actes més rellevants fou el jurament de fidelitat dels nobles catalans i aragonesos al jove rei Jaume I el Conqueridor.

Visita:
La visita a la Seu Vella de Lleida comença per una passejada pel camí de ronda que voreja l’exterior de la catedral. Deixareu el vehicle a l’aparcament i entrareu al recinte emmurallat per la porta que hi ha a la dreta del mur.

El primer que podreu veure a la vostra esquerra són  les cinc arcades gòtiques que corresponen a la façana sud del claustre. A continuació una ampla escalinata us durà a la Porta dels Fillols, construïda entre els segles XII i XIV . Fixeu-vos en  la decoració de les arquivoltes, capitells i frisos amb una gran profusió de motius ornamentals.

El recorregut passa per davant de la Porta de l’Anunciata, situada a la façana sud de la nau del transsepte que fou construïda  al s. XIII. És considerada una obra cabdal de l’Escola de Lleida. Una gran quantitat de petites figures i motius decoratius adornen les arquivoltes i capitells. Sobre la porta hi ha un magnífic rosetó en forma de roda de 8 radis i voluminoses motllures.

A la dreta de la Seu trobareu una plaça envoltada per les casamates de la muralla des d’on podreu gaudir d’una magnífica vista panoràmica de la zona est de la ciutat i de la plana  de Lleida.

Seguint el passeig per la part de darrera de la Seu veureu la cara exterior dels absis de la nau central i de les naus laterals. Seguint el passeig arribareu a la Porta de Sant Berenguer, situada a la façana nord del transsepte. És la porta amb la decoració més sòbria i senzilla de totes. L’única decoració està a la cornisa que hi ha sobre de la porta. Possiblement fou la primera porta d’accés al primitiu edifici de la catedral.

Passada la porta de Sant Berenguer una rampa a l’esquerra condueix a l’exterior de les muralles. La deixareu i seguireu per la rampa ascendent de la dreta que passa per la part baixa del Castell de La Suda. Al final de la rampa girareu a l’esquerra i a pocs metres trobareu una gran terrassa on hi ha la porta d’entrada a l’edifici dels canonges. En aquesta terrassa també es troba la Porta dels Apòstols, entrada directa al claustre de la catedral.

La visita turística a l’interior de la Seu Vella comença a l’edifici dels canonges, lloc on us donaran els diferents fulletons informatius i comprareu les entrades. La Canonja és un conjunt d’edificis on residien els canonges de la catedral. Aquests edificis es construïren des del s. XII fins el s XVI segons les necessitats d’habitatge del moment.

Des de la casa dels canonges accedireu al claustre per una porta lateral de la capella de Santa Maria l’Antiga. El claustre d’estil gòtic té forma trapezoïdal i és un dels claustres més grans construïts a Europa. És imprescindible passar una bona estona passejant per les quatre galeries del claustre, admirant el magnífic disseny dels disset arcs apuntats.

Cinc d’aquests arcs estan instal·lats al costat sud del claustre des d’on es pot gaudir d’una panoràmica de la ciutat de Lleida. A tocar d’aquest mirador i just en l'angle sud-oest del claustre hi ha la impressionant estructura de planta octogonal del campanar, construït entre els s.XIV i XV. Es pot accedir a la part alta del campanar per una escala de cargol de dos-cents trenta-vuit graons. Dues campanes gòtiques de grans dimensions i cinc de més petites coronen la torre.

A continuació per accedir a l’interior de la catedral passareu pel Portal Major que dóna directament a la nau central. És aconsellable passar una bona estona passejant pels diferents racons de les naus laterals i de les capelles. No deixeu d’aturar-vos en el creuer i aixecar la vista per admirar el cimbori de planta octogonal.

Acabada la visita a la Seu Vella podeu arribar-vos al carrer Major on es pot fer una passejada, visitar la Catedral Nova i localitzar un restaurant per anar a dinar.

Gastronomia:
A una gran ciutat com Lleida trobareu tot tipus de cuina i plats típics com: cabrit al forn de llenya, bacallà al gust, micuit de foie, cargols a la grotesca, arrossos, verdures a la brasa, pa amb tomàquet i les postres típiques lleidatanes.

Restaurants:
A Lleida com a totes les ciutats és difícil recomanar un restaurant en concret a causa de l’extensa oferta existent.

Enllaços:
www.turoseuvella.cat



AITONA
ARBRES EN FLOR



De Barcelona: 
A 192 Km.

Punt de trobada:
La sortida d’avui està pensada per fer-la a la primavera, entre el mes de març i primers d’abril, per poder gaudir de la floració dels arbres fruiters a la comarca del Segrià i en concret de la zona entre els pobles de Torres de Segre, Soses, Aitona i Seròs

Avui a conseqüència de la distància existent fins el punt de destí haureu de matinar.

El lloc de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge deixareu  l’autovia per la sortida 532 per dirigir-vos a la Panadella on es pot fer un bon esmorzar.

Després d’esmorzar cal seguir per l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida i deixareu la via ràpida per la sortida 447 (Soses-Seròs-Torres de Segre). Quan arribeu a la rotonda cal seguir els indicadors que porten al poble de Seròs. Pel camí podreu admirar una magnífica diversitat de colors dins la gama del rosa i el blanc.

Abans del poble de Seròs trobareu el poble de Aitona, aquí és on  comença la visita als camps dels fruiters. Quasi al final del poble trobareu a mà dreta el restaurant Can Joan. A uns 100 metres a la esquerra  hi ha un trencall que porta a Torres de Segre i al Camí del Riu. Haureu de prendre aquest desviament i a uns 500 metres la carretera passa per un pont d’un sol carril, sobre el riu Segre. A uns 100 metres del riu trobareu una cruïlla.

Haureu d’agafar el camí de l’esquerra que porta cap a Torres de Segre.

Història i Visita:
La comarca del Segrià juntament amb la de l’Alt Empordà són les dues comarques de Catalunya amb una major producció de fruita dolça. Com ja heu pogut esbrinar en el apartat anterior avui us parlaré de la comarca del Segrià.

No a tota la comarca es cultiva l’arbre fruiter, però a la part baixa i a la plana dels dos costats del riu Segre, des de Torres de Segre fins al poble de la Granja d’Escarp hi ha una de les zones més prolífiques en aquest tipus de cultiu.

Per la seva situació geogràfica aquesta zona és on la fruita dolça dels perers, pomers i presseguers, maduren un parell de setmanes abans que en la plana de Lleida. Per aquest motiu, al ser aquesta fruita primerenca, la cotització en el mercat és una mica més alta.

Cada fruita i cada varietat té la seva maduració i si no ha passat res com: una gelada, una pedregada o una forta ventada, la fruita es cull abans de madurar, motiu pel qual els pagesos estan obligats a contractar gent per fer la collita.

Com he comentat en l’apartat de Com arribar-hi passat el pont sobre el riu Segre trobareu una cruïlla, haureu de girar a l’esquerra en direcció cap a Torres de Segre. Al llarg d’aquesta carretera anireu trobant diverses cruïlles la primera està a uns 300 metres a la dreta. És el moment de descobrir el camins que porten a l’interior de les plantacions i gaudir de la diversitat cromàtica de les flors dels arbres fruiters.

També podeu seguir per la carretera en direcció a Torres de Segre en aquest recorregut trobareu amb dos costats del recorregut hi trobareu extensos camps de fruiters. Després de fer un parell de quilòmetres per aquesta ruta podeu retornar a la cruïlla d’Aitona i girar a l’esquerra en direcció a Maials i Llardecans, a uns 800 metres trobareu un pont que passa per sobre del canal que alimenta la central elèctrica, en aquest punt l’espectacle de la plana amb els colors de la florida dels arbres fruiters és espectacular.
Aquesta sortida obliga a portar les bateries de les càmeres de fer fotos i els telèfons amb la màxima càrrega ja que  puc assegurar-vos que no us cansareu de fer instantànies de record.


El dinar el podeu fer al restaurant Cal Joan del poble d’Aitona. Tenen un menú de 18 € que està francament bé. Després de dinar es pot fer una visita a la plaça de l’Ajuntament i una passejada pel nucli antic del poble. 

A prop teniu el poble de Fraga que està a 20 quilòmetres d’Aitona. Fraga pertany a la província de Osca. La ciutat està formada per dos nuclis de població ben diferenciats als dos costat del riu Cinca. A la dreta el nucli antic i a l’esquerra el nou Fraga amb carrers amples i avingudes.

La ciutat de Fraga fou fundada pels musulmans i conquerida per Alfons I l’any 1148. Al 1182 Alfons II va cedir la propietat  a l’orde de l’Hospital. Posteriorment el rei Jaume I va lliurar la vila a la família Montcada molt influents a la zona.

A la part vella hi trobareu el castell que està restaurat. Encara que aquestes ruïnes les anomenen castell la realitat és que es tracten de les restes de l’església de Sant Miquel.  El van construir sobre les restes d’un castell medieval i aquest sobre les restes d’un assentament musulmà. Anteriorment hi havia hagut unes de  romanes i unes visigòtiques.

Gastronomia:
És la clàssica de les comarques de l’interior de Catalunya. Predominen els plats de moltes calories com: els canelons, l’esqueixada de bacallà amb romesco, el fricandó de vedella amb bolets, el cabrit al forn amb patates, les amanides de tot tipus, etc.

De postres les clàssiques. 

Restaurants:
Cal Joan
c/ Vint i Set de gener, 21
Tel. 973 794 362
Aitona

Enllaços:
www.fruiturisme.cat



EL TREN DELS LLACS
DE LLEIDA A LA POBLA DE SEGUR



De Barcelona:
A 164 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. En aquesta àrea podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per poder fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Un cop amb la panxa plena cal seguir el camí  en direcció cap a Lleida per la A-2. Passareu per les sortides de les poblacions de Cervera i Tàrrega. S’ha de deixar  l’autopista a la sortida 474 (Lleida Centre Ciutat per la LL-11) i seguir els rètols que porten a l’estació dels ferrocarril FF-Alta Velocitat i Centre Ciutat. 

Enfront de l’estació hi ha un aparcament subterrani de SABA

Història:
A primers del segle XX varen projectar una línia fèrria  que connectava  Lleida amb Saint Girons (Occitània). Però el projecte va quedar inacabat i sols va arribar a La Pobla de Segur. L’any 2005 la línia passa a ser propietat de la Generalitat. Després de realitzar la corresponent restauració de la línia i les unitats tractores el 2007 s’inaugurà el trajecte amb un servei regular de rodalies.

El tren que fa el trajecte turístic és un comboi de 1969, tan els quatre vagons com la màquina són d’aquella època. El trajecte passa per espectaculars paisatges i quatre embassaments, el de Camarasa, Sant Llorens, Cellers i Sant Antoni. En tot el trajecte passareu per 41 túnels i 31 ponts.

Al llarg del trajecte que té una durada aproximada d’unes dues hores gaudireu del paisatge i de la distracció a càrrec dels dos revisors del tren que van vestits amb una indumentària de l’època, però una mica pallassa.

A l’arribada a La Pobla de Segur comença la visita turística del poble. L’estació dels ferrocarrils està a uns 500 metres del nucli antic, per tant caldrà que us ho preneu en calma. Un cop passat el pont del riu Flamisell a uns 50 metres a l’esquerra trobareu una portalada que dóna accés al nucli antic.

Les primeres dades que es tenen sobre l’assentament anomenat Les Esplugues de Segur són  dels anys 976 i 978 on es referenciava aquest lloc com un nucli que dominava un ampli terme anomenat Segur, on l’economia de la zona era la ramaderia i la vinya. 

Visita:
Per aconseguir el màxim d’informació turística de La Poble la trobareu a La Oficina d’Informació i Turisme que hi ha  a uns 50 metres de l’estació dels ferrocarrils de la Generalitat en direcció a La Pobla.

L’accés a l’interior del barri vell podeu fer-lo pels dos portals encara existents: el d’Orteu i el de Parrau que donen accés al carrer Llorenç i Torres i al carrer Major. 

Acabada la visita al barri vell podeu anar a veure l’Ajuntament. Per anar-hi haureu de localitzar la Av Verdaguer i a uns 250 metres trobareu La Plaça de L’Ajuntament. Aquest estament està ubicat a la Casa Mauri un edifici modernista construït per l’arquitecte Ramón Mauri a l’any 1907.

També podeu fer una visita guiada a la fàbrica de licors Portet especialistes en la fabricació de Ratafia des de 1883. Està a tocar de l’església de la Mare de Déu de la Ribera a prop del nucli antic i a la carretera general N-260.

Darrera de l’estació del tren i de l’edifici d’informació i turisme hi ha l’Espai Raier que és un espai museïtzat on s’explica el desaparegut ofici de raier vinculat a la transformació de la fusta i al seu transport pel riu.

Després de dinar i fer una passejada pel que resta dels carrers del poble és hora de tornar a l’estació. De tornada a Lleida el tren fa una parada gastronòmica de 15 minuts a Balaguer. La parada consisteix amb un tast de coca de recapta. A la mateixa andana de l’estació hi ha instal·lat un conjunt de taules amb la coca preparada per degustar que a la vegada estarà regada amb aigua i refrescos.

Agafareu novament el tren i desprès d’uns 20 minuts de trajecte arribareu a l’estació de Lleida punt de partida de la sortida d’avui.

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. 

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:
Fa uns Anys
Carrer de la Font, 11
La Pobla de Segur
Tel. 973 66 01 60

Enllaços:
www.turismefgc.cat
En aquesta pagina trobareu horaris i preus del tren turístic.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada