RIPOLLÈS

*Santuari de Núria
*Monestir de Ripoll
*Gombrén i Santuari de Montgrony
*Camprodon i Setcases
*Sant Pau de Segúries - Calçada Romana
*Samt Joan de les Abadesses



SANTUARI DE NÚRIA





De Barcelona:
A 115 Km.

Punt de trobada:
La trobada d'avui amb la família o els amics serà al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà i a tocar de l'antiga carretera de Vic a Ripoll.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la direcció cap a Vic i Ripoll. Passareu per Montcada, Mollet i Granollers.

Arribant a Vic i sense deixar la carretera C-17, us dirigireu a Ripoll i Sant Pere de Ribes. Passareu per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora, Ripoll i Campdevànol.

Just arribant a Ribes de Freser, l’estació del tren cremallera i la de la Renfe estan a l’esquerra, una mica enlairades respecte de la carretera general. Molta atenció als indicadors,  l’aparcament està al mateix nivell de les estacions.

Per coordinar el temps del viatge amb cotxe i les sortides del tren cremallera, cal que us informeu dels horaris a la web de La Vall de Núria (www.valldenuria.com).

Història:
En ple Pirineu Central i a 2000 metres d’alçada sobre el nivell del mar hi ha la Vall de Núria, rodejada per cims de més de 2700 metres.

Els primers assentaments humans daten del paleolític i megalític. La principal activitat d’aquests grups era la ramaderia i l’agricultura. Les pastures eren la principal riquesa de la Vall i, a la vegada, motiu d’enfrontament entre els pobladors de la zona.

Una de les primeres edificacions de la Vall de Núria fou l’ermita de Sant Gil. Segons la tradició, Sant Gil arribà a Núria sobre l’any 700 i s’hi establí durant uns anys per  fer-hi penitència.

Posteriorment es construí un refugi hospital, per acollir els pelegrins que utilitzaven la ruta transpirinenca (actualment GR-11). És possible que aquests foren els orígens de l’actual Hotel.

Les pastures de La Vall de Núria han estat durant la història, moneda de canvi entre els nobles i l’església.

Visita:
Es pot dir que la visita comença en el moment que s'agafa el tren cremallera. El primer tram del recorregut passa per racons pintorescos i paral·lels a la carretera que porta al poble de Queralbs.

L’estació de Queralbs és  punt intermedi de l’itinerari del tren cremallera i parada obligada per esperar el tren que ve de Núria. Aquesta parada també s'utilitza per carregar els passatgers que decideixen anar amb el seu cotxe fins Queralbs per fer una visita al poble.

Després de la parada obligada el tren cremallera continua cap a Núria. Voreja la muntanya passant pels singles de Núria. El riu queda a la dreta enclotat entre muntanyes.

Si esteu atents es pot veure el camí que porta de Queralbs a Núria (GR 11) i que puja per la gorja de la banda dreta del riu. Si la pujada al santuari la feu entre la primavera i  la tardor, podreu contemplar com grups d’excursionistes fan aquesta travessa a peu.

En el cas que les vostres inquietuds de caminants us portin a fer aquesta excursió, heu de saber que la durada aproximada és de 2 h. 45 minuts.

Després d'uns 40 minuts de viatge i de passar l’últim túnel apareix, de sobte, una magnífica panoràmica de la Vall de Núria amb tots els elements que la caracteritzen: el llac, l’ermita de Sant Gil, el Santuari i la resta de les  instal·lacions.

En aquesta ruta no tinc intenció de recomanar-vos cap visita en especial. Comenceu per una banda de la Vall i acabeu per l’altre. Hi ha moltes opcions per distreure-us. 

Gastronomia:
La cuina de La Vall de Núria és d’inspiració clàssica, amanides, canelons, rostits, carns a la planxa i postres variats. Sols hi ha quatre llocs per poder menjar, tres restaurants i un self-service.

En el restaurant de l'Hotel teniu un menú per 26 € aproximadament.

Restaurants:
Restaurant de l’Hotel
La Cabana dels Pastors
El Racó de la Vall
Self-service

Enllaços:




MONESTIR DE RIPOLL




De Barcelona:
A 102 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i, sense deixar-la, seguireu en direcció cap a Vic i Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu d’estar atents als cartells  que indiquen la direcció  al monestir de Santa Maria que està a la plaça de l’Abat Oliba on també hi trobareu l’Ajuntament

Història:
Ripoll neix a l’empara del monestir de Santa Maria l’any 880. Guifré el Pilós o Guifré I, comte de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de la Cerdanya i de Conflent, fou el 12è i darrer comte nomenat  pels reis Francs i primer en deixar en herència els comtats als seus fills.

A l’any 878 Guifré el Pilós fou nomenat  comte de Barcelona. L’any 880 donà ordres per  construir el monestir de Santa Maria i a l’any 885 començaren  les obres per edificar un altre monestir, el de Sant Joan de les Abadesses. Tot això després d’aconseguir de l’arquebisbe de Narbona  la reorganització de  la nova zona eclesiàstica al sud dels Pirineus. Aquests dos monestirs foren  dotats d’una gran quantitat de terres i beneficis.

El monestir de Santa Maria de Ripoll passà des de la seva creació per diferents etapes de creixement fins arribar a la seva màxima esplendor a l’època de l’Abat Oliba. Un dels treballs del monestir, entre els segles X i XII, fou la reproducció i copia de manuscrits. Tres dels més importants  es troben al museu del Vaticà.

Totes aquestes dades les podreu trobar a l’espai de l’Scriptorium del monestir al qual  s'hi pot accedir a través d’una visita guiada.

Visita:
Situats a la plaça de l’Abat Oliba podreu admirar un conjunt de dos d’edificis. El del  centre és el monestir i el de la dreta l’edifici residència del vicari que a l’actualitat és  l’Ajuntament de la ciutat.

El conjunt monàstic de Santa Maria fou construït en diferents etapes, d’una manera una mica anàrquica, al llarg de diversos segles. Al segle XV  i després del famós terratrèmol registrat a la comarca el conjunt arquitectònic quedà molt malmès. Però no va ser fins el segle XIX quan començà la restauració del conjunt sota la direcció de l'Elies Rogent.

Al mig   de la façana principal hi trobareu la porta d’entrada a la basílica. A cada banda hi ha els dos campanars. El campanar més baix és l’original. L’altre de 5 pisos d’alçada fou reconstruït el segle XIX a imatge de l'existent al monestir de Sant Martí del Canigó situat a la comarca del Conflent francès.

Tota la part frontal de la façana està coberta per un atri que té cinc arcs construït al segle XVI per protegir la porta d’entrada i les seves escultures.

Abans d’entrar a la basílica  us haureu d'entretenir una estona admirant la fantàstica portalada romànica, una de les més importants d’Europa. S’inicià la construcció a mitjans del segle XII i l’escultor es va inspirar en la “Bíblia de Ripoll” un magnífic còdex procedent de l’Scriptorium del monestir. Tot i que les escultures estan força deteriorades encara es poden apreciar diferents conjunts esculturals i els detalls ornamentals de les  figures com: els plecs de les túniques, els detalls de les armadures i els escuts dels soldats.

La portalada està formada per set arquivoltes esculpides amb figures humanes que representen a Sant Pau, a Sant Pere i escenes puntuals del Nou Testament així com
figures geomètriques. A la part baixa, decorant els pilars que aguanten les arquivoltes, s'hi troben figures decoratives i signes del zodíac. A la part alta tocant les arquivoltes hi ha el lleó de Sant Marc i el toro de Sant Lluc. No deixeu de fer un cop dull a la part de sota de les arcades i dels capitells.

El conjunt escultural de la portalada està dividit, pel seu estudi, en sis parts. Procureu passar una estona cercant els detalls de cada una de les figures.

La basílica té forma de creu llatina i està formada per cinc naus. La nau central té una coberta en forma de canó i la complementen dues naus laterals. Aquestes naus s’uneixen en el transsepte amb altres dues. A la part alta hi ha el cimbori octogonal, copia del de Sant Jaume de Frontanyà. A la capçalera de la nau central hi ha un gran absis i sis absidioles a les naus laterals.

Als extrems de les naus laterals del transsepte hi podeu veure els sepulcres de Guifré el Pilós a l’esquerra i el de Ramon Berenguer III a la dreta.

La següent visita la podeu fer al claustre d’estil romànic. És un claustre de planta quadrada que té un  pis d’alçada i està format per quatre galeries cada una d’elles amb 14 arcades emmotllurades i suportades per un conjunt de dues columnes amb els corresponents capitells decorats amb una gran diversitat de motius esculturals. Les bases de les columnes reposen sobre un sòcol quadrat. 

Per concretar una visita guiada haureu de trucar al tel. 972 70 42 03. També podreu fer una visita guiada a l’Scriptorium.

Gastronomia:
La gastronomia de les terres de l’interior de Catalunya tenen totes un denominador comú. En els seus plats s'hi incorpora la carn de porc i de vedella com element principal. Cal destacar-ne alguns dels més típics com: les galtes de porc guisades  o a la brasa, els peus de porc guisats amb bolets, la sopa de caldo i la carn d’olla, la vedella amb bolets, l’espatlla de xai al forn, taules d’embotits i amanides.

Trobareu postres casolanes i les postres de músic a la majoria de les cartes.

Restaurants:
Hostal de Rama
Ctra. de Sant Joan, Km 4,5
Tel. 972 70 38 02
Ripoll

Enllaços:




GOMBREN I 
SANTUARI DE MONTGRONY


De Barcelona:
A 120 Km.

Punt de trobada:
Avui la trobada amb els amics o la família la podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de  Vic a Ripoll, dins del municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi haureu de sortir de la C-17 per les indicacions que assenyalen Sant Hipòlit de Voltregà sud i La Gleva. Sense deixar la carretera general i després de fer uns 600 metres s'arriba al restaurant. Bon esmorzar!

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar la carretera C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, lloc on esmorzareu.

Cal seguir en direcció cap a Ripoll i Campdevànol. Quan entreu al poble de Campdevànol haureu d’estar atents als indicadors de carreteres ja que haureu de desviar-vos a l’esquerra i seguir  per la carretera GI-401 en direcció cap a Gombrèn, Castellar de n’Hug i La Pobla de Lillet.

Després de fer uns 8 quilòmetres, per una carretera en molt bon estat, s'arriba al poble de Gombrèn.

Història:
Els primers documents on s’esmenta al poble de Gombrèn són de l’any 918. Un dels personatges llegendaris relacionats amb el municipi de Gombrèn fou el comte Arnau.
A pocs quilòmetres del poble  hi ha el castell de Mataplana, cap i casal de la família del comte. Durant molt de temps Gombrèn desenvolupà una economia de subsistència dedicada a l’agricultura i la ramaderia, fins que a l’any 1860, gràcies a alguns anys de bonança econòmica a la zona, el cens del poble arribà als 1.251 habitants.  

Visita:
El poble de Gombrèn està situat a 919 metres d’altitud. Fou fundat pels comtes de Mataplana l’any 1278 i encara manté, en el seu reduït nucli urbà, un conjunt de carrerons d'un encantador aire medieval, com l’anomenat carrer dels porxos.

Després de fer una passejada pel carrer dels porxos i rodalies, us podeu dirigir al museu del comte Arnau, que es troba al carrer Carbasser . Per fer la visita haureu de trucar al telèfon que hi ha en un fulletó penjat a la porta del museu. Es tracta d’un recinte de reduïdes dimensions, situat  en el primer pis de l’edifici del Casal Cultural. Els elements exposats expliquen, d’una forma molt senzilla, la vida i miracles del famós comte.

Acabada la visita als diferents llocs d’interès, agafareu de nou el vehicle per dirigir-vos al castell de Mataplana. Per arribar-hi haureu de dirigir-vos en direcció cap a  la Pobla de Lillet. A uns dos quilòmetres del poble de Gombrèn trobareu a l’esquerra de la carretera i dalt d’un turó les ruïnes del castell.

Era la residència dels Mataplana, important família de senyors feudals i un dels llinatges més antics de la noblesa catalana de la qual el mític comte Arnau n’era membre.

A partir de l’any 1986 la Generalitat de Catalunya inicià les excavacions en aquest reduït turó, fins deixar al descobert la totalitat del perímetre del castell i les cases on residien els servents dels senyors.

A molts pocs metres del castell hi ha l’ermita romànica de Sant Joan de Mata, construïda a meitat del segle XIII, i restaurada l’any 1969. A l’interior de l’ermita, a l’absis, encara es conserven dues pintures de l’època. Dues taules policromades procedents de Sant Joan s’exposen actualment: una al Museu Episcopal de Vic i l’altra al Museu d’Art de Catalunya. Podreu fer una visita guiada del recinte medieval del castell trucant al tel. 972 730 300.

Feta la visita al castell dels Mataplana us podeu dirigir al vostre objectiu principal, el Santuari de Montgrony. Per arribar-hi s'ha de tornar en direcció a Gombrèn i a uns 800 metres del castell hi ha un desviament a l’esquerra amb la indicació del Santuari.

Situat a 1408 metres d’altitud i just a la part alta d’un magnífic penya-segat hi trobareu, primerament,  l'hostatgeria del Santuari. L’accés al recinte es fa per una entrada en forma d’arc circular sota d’un nou edifici de planta i pis. Seguidament s'accedeix a un ampli pati. Al costat esquerre una llarga escala porta a la capella del Santuari de Santa Maria de Montgrony.

A un altre costat del patí hi trobareu l’hostatgeria-restaurant on es pot fer un bon àpat. També s’hi pot fer una estada d’alguns dies.

Un cop confirmada la reserva de taula per dinar, és el moment d'iniciar la pujada de les escales que porten al Santuari.

Integrada a la roca del penya-segat i assentada en un reduït replà hi ha la petita ermita de Santa Maria. Una treballada reixa de ferro forjat separa  la capella de la verge i el seu altar  dels dos únics bancs de fusta que es troben a  l'interior. A l’esquerra de la sala una empinada escala de fusta porta al cor. A la paret de la dreta una petita finestra de forma quadrada il·lumina el recinte.

Després de passar una estona dins del Santuari intentant descobrir alguna cosa en especial, toca sortir a l’exterior per enfilar les escales que trobareu a la dreta de la sortida i que us portaran a l’altiplà que està sobre del penya-segat del Santuari. A la dreta del camí divisareu, després de caminar uns 100 metres,  l’església de Sant Pere de Montgrony.

A diversos documents  de principis del segle XII consta que en aquella època l’església de Sant Pere ja formava part dels dominis del monestir de Sant Joan de les Abadesses. És un edifici d’una sola nau, amb  sostre de volta de canó, un absis a la capçalera i dues absidioles laterals. Al costat sud i just sobre d'una l’absidiola lateral hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls.

La porta està situada a la paret lateral sud on un atri cobert amb una volta de canó protegeix l’entrada al recinte principal. Possiblement fou construït a principis del segle XIII.

L’interior de l’església és de parets de pedra vista sense cap tipus de decoració i com  a la majoria d’esglésies romàniques d’alta muntanya, durant molts anys quedaren abandonades i posteriorment espoliades de les pintures i retaules. En el cas de Sant Pere de Montgrony es poden trobar al Museu Episcopal de Vic dos laterals d’altars policromats de finals del s.XIII i XIV. També s’ha pogut localitzar un Crist Crucificat del s.XIII el qual actualment està exposat  al Museum de New Haven dels Estats Units.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.

De postres els clàssics: les  postres de músic, gelats de tot tipus, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:
Santuari de Montgrony
Hotel-Restaurant
Tel. 972 198 022

Enllaços:
www.elripolles.com




CAMPRODON I SETCASES



De Barcelona:
A 126 Km.

Punt de trobada:
Avui la trobada amb els amics o la família serà al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 Vic - Ripoll, dins del municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi haureu de sortir de la C-17 per les indicacions que assenyalen Sant Hipòlit de Voltregà sud i La Gleva. Sense deixar la carretera general i després de fer uns 600 metres arribareu al restaurant. Bon esmorzar!

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic – Ripoll. Passareu per Granollers, el Figaró i Tona.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres s'arriba a Ripoll.

Des de Ripoll haureu de localitzar la carretera que porta a Camprodon. No hi ha  cap confusió ja que està molt ben indicat. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia  de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes. Passareu per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i després arribareu a Camprodon.

Història:
La vila de Camprodon té els seus orígens en l’Església de Santa Maria  i el Monestir de Sant Pere, tercer monestir en importància a la zona, després dels de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. Com a la majoria dels pobles de Catalunya la seva història s’inicià al voltant d’una església o un monestir. 

Corria l’any 1118 quan en Ramon Berenguer III concedí a la vila el dret de tenir un mercat, factor important pel seu desenvolupament.

La situació geogràfica i la proximitat al Coll d’Ares, pas natural entre les terres de Prats de Molló i la vall de Camprodon, va fer de la vila de Camprodon un objectiu militar en quasi totes les guerres entre França i Espanya. Durant l’any 1470, i a conseqüència de la guerra entre el rei francès Lluís XI i Joan II, Camprodon va ser cremat i saquejat. Posteriorment fou saquejat diverses vegades més; en la guerra dels Segadors (1654-1658), en la guerra entre el Lluís XIV i Carles II, en la guerra gran de 1794, i durant la primera i tercera guerra carlina del s. XIX.

Després de tots aquests  esdeveniments, Camprodon entrà en un procés d’economia sostenible. A principis del s. XX gràcies a l’esclat de la revolució industrial i a les primeres colònies d'estiuejants, instal·lades en magnífiques mansions en el passeig de la Font Nova i més tard en el passeig de Maristany, la vila de Camprodon inicià una nova etapa de creixement econòmic, que perdura fins els nostres dies.

A la segona meitat del s. XX la Vall de Camprodon aposta pel turisme d’hivern. Noves instal·lacions, com les pistes d’esquí de Vallter 2000, s’incorporaren a l'oferta turística.

A l'actualitat els paratges monumentals de Rocabruna i Baget estan integrats al  municipi de Camprodon.

Visita:
Diversos són els conjunts monumentals a visitar a la vila de Camprodon. El primer és el Monestir de Sant Pere, d’estil romànic, fou construït el s.X per Guifret II de Besalú. És un edifici de planta en forma de creu llatina d’una sola nau. Està format per cinc absis quadrats dels quals  el central és exterior i els altres quatre estan integrats en el mur interior.

L’element més singular de l’edifici és el campanar. Aquest  està situat sobre un cimbori de forma octogonal, a diferència de la majoria de les esglésies romàniques en les que els campanars formen part d’una construcció adjunta a l’església.

El claustre no existeix i a conseqüència de la falta de documents no s’ha pogut situar dins del recinte del monestir. Malgrat la seva inexistència s’han recuperat 5 capitells del període romànic. Quatre formen part de l’altar de l’església de Santa Maria, i el cinquè està en el Museu d’Art de Girona.

La següent visita la podreu fer a l’església parroquial de Santa Maria. És una construcció d’una sola nau amb un absis angular. En els laterals trobareu diversos altars i una capella.

Després d’aquesta parada us dirigireu al Pont Nou. Fou construït en el s.XII i era pas obligat per travessar el riu i seguir pel camí que duia a la Cerdanya. En un dels extrems del pont trobareu una porta utilitzada per tancar l’entrada al recinte del poble.

Un cop feta la visita del pont i el seu entorn, podeu dirigir-vos al passeig de Maristany i el de la Font Nova, inici del turisme  d’estiueig a Camprodon, però abans podeu fer una passejada pels carrers comercials, on hi trobareu alguns dels productes gastronòmics típics de la vila com: els embotits casolans i les galetes de Camprodon.

Si encara us queda temps, podríeu dirigir-vos al poble de Setcases. És un racó turístic encantador. Està situat a uns 9 quilòmetres de Camprodon i a 8 quilòmetres de les pistes d'esquí de Vallter 2000. Us hi podreu quedar a dinar, ja que l’oferta de restaurants és amplia.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de l’alta muntanya amb plats molt treballats en els fogons com: el fricandó de vedella, estofats, peus de porc, les truites de riu i la carn a la brasa i, per descomtat, l’escudella i carn d’olla, a l’hivern.

No es poden oblidar les amanides, els embotits, el pa amb tomàquet i les postres casolanes.

Restaurants:
Per la gran quantitat de restaurants que hi ha a Setcases, resulta molt difícil recomanar-vos-en un. No obstant això, aquí en teniu un parell.

Restaurant Cal Jepet
c. Molló, 11
Tel. 972 11 61 04
Setcases

Restaurant El Pirineu
c. Ull de Ter,
Tel. 972 13 60 50
Setcases

Enllaços:
www.camprodon.cat




SANT PAU DE SEGÚRIES 
 CALÇADA ROMANA

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:
Avui la trobada amb els amics o la família la podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi haureu de sortir de la C-17 per la sortida que indica Sant Hipòlit de Voltregà sud i La Gleva. Sense deixar la carretera general, i després de fer uns 600 metre, s'arriba al restaurant. Bon esmorzar.

Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-17  direcció cap a Vic. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i, després de fer uns 15 quilòmetres, s'arriba a Ripoll.

Des de Ripoll haureu d’agafar la carretera que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicat. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia  de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes. Passareu per Sant Joan de les Abadesses i el següent poble serà Sant Pau de Segúries.

Just entrant al poble es troba una rotonda. Cadrà seguir recte i, a pocs metres, a la dreta hi ha un desviament que porta al càmping Els Roures. Haureu de seguir en direcció al càmping i deixar-lo a la vostra dreta. Al final de la tanca del recinte, la pista gira a la dreta i a pocs metres trobareu l’església de Sant Pau Vell. Aquí s’ha de deixar el cotxe.

Després de deixar el vehicle aparcat haureu de dirigir les vostres passes a la carretera que hi ha a tocar de l’aparcament, a l’altra banda on trobareu els primers rètols indicatius de la Calçada Romana. Sols cal seguir-los.

Història:
Les vies romanes eren a la seva època  el mateix que les autopistes a l’actualitat. Estaven formades per una xarxa de vies secundàries i ramals. Aquestes vies eren part fonamental de les comunicacions entre els territoris i a la vegada la consolidació del domini de Roma a la Conca Mediterrània entre els s. II aC i el III dC.

La via principal era la Via Augusta que anava de Roma a Cadis. La construcció d’aquestes carreteres comportaren fer en alguns punts geogràfics veritables obres d’enginyeria. La base del paviment estava empedrada amb pedres planes o rodones posades de costat, aconseguint  així una important  duresa i durabilitat, afavorint també el pas de tot tipus de mercaderies, animals, carruatges, persones i exercits.

La via que avui visitareu és la Via Annia. Començava a la plana de l’Empordà, passava per Besalú i seguia el curs del riu Fluvià fins arribar a la Vall de Bianya a la Garrotxa, des d’on continuava pel Coll d’Ares per arribar a França i tornar a unir-se amb la Via Augusta a l’alçada de Le Boulou.

El pas dels anys ha fet que molts dels trams quedessin malmesos o enterrats sota de les actuals carreteres, però encara es té la sort de poder gaudir d’un dels trams més ben conservats que està entre Sant Pau de Segúries i la Vall de Bianya, passant pel Coll de Capsacosta.

Visita:
La vostra ruta comença a l’església de Sant Pau Vell. Cal travessar la carretera i començar la caminada per una pista asfaltada que passa per davant de diverses masies. Després de caminar uns 400 metres comença una pista de terra. Un pal indicatiu senyala la direcció de la via romana. Sense deixar-la, anireu entrant  en un bosc i poc a poc trepitjareu els còdols del paviment que a cada metre augmenten en quantitat i en un bon estat de conservació.

A pocs minuts  de l’inici de l’ excursió i desprès d’una costeruda pujada en forma de S, trobareu un pal indicador de la Font de l’Arc. (Deixarem la visita per la tornada),

Haureu de continuar per una suau i llarga pujada fins arribar al Coll del Capsacosta, situat a 986 metres d’altura. En aquest punt el camí inicia una forta pendent. Comença el tram de la Via Annia que està amb més bon estat. El meu consell és que continueu l’excursió de 15 a 20 minuts més, per poder apreciar les diferents tècniques constructives utilitzades pels romans. Se'n poden destacar els guarda-rodes per evitar que els carros surtisin de la via, murs de pedra seca, plataformes de gir instal·lades a les corbes i sistemes de desguàs a base de canals, per evitar que les aigües espatllessin el paviment empedrat, al llarg del temps.

La tornada la refareu pel mateix camí fins arribar al pal indicatiu que porta a la Font de l’Arc. Cal seguir per la pista forestal fins arribar a la font. És un espai ombrívol on algunes taules de pedra i una barbacoa l’hi donen un aire festiu i de recolliment a la vegada. Podeu fer un glop d’aigua i seguir per la pista forestal que queda a l’ esquerra. A la dreta, enclotades en una petita depressió, es poden veure les quatre masies que heu vist al nici de la vostra excursió, i el camí que us ha portat a la Via Annia. Algunes vaques pasturen en un ampli prat que té una suau pendent.

A uns 10 minuts de la font trobareu una cruïlla de camins.  Enfront una antiga banyera fa d’abeurador per les vaques que pasturen en el tancat. S’ha de seguir per la pista de la dreta i desprès de 5 minuts i passat  un conjunt de torres i masies, s'arriba novament a la carretera C-155, enfront l'església de Sant Pau Vell punt d’inici de  l’excursió.

Gastronomia:
La cuina de la comarca és la clàssica de la Catalunya Central, feta amb productes de l’horta i  animals de corral.

Es poden destacar plats com: les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:
El restaurant recomanat per avui es diu La Teuleria. El trobareu al costat esquerre de la carretera de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses. Tenen un menú de 25 €.

La Teuleria
Tel. 972 720 507

Enllaços:
www.elripolles.com



SANT JOAN DE LES ABADESSES

De Barcelona:
A 111 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu cap a Vic.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres arribareu a Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu de localitzar la carretera C-26 que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicada. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes.

Arribant a Sant Joan i després de traspassar el riu Ter comenceu a buscar aparcament i  dirigir-vos al Monestir. En un costat de l’edifici trobareu l’oficina de turisme on haureu de comprar les entrades per a la visita guiada que  inclou la visita al Molí del Monestir.

Història:
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses fou fundat l’any 887 pel comte de Barcelona Guifré el Pilós. El projecte inicial era crear un  monestir estrictament femení regit per les normes Benedictines. La primera Abadessa va ser Emma la filla de Guifré. L’objectiu principal, després de la conquesta del territori als sarraïns, era la repoblació amb gent d’arreu del comtat i, a la vegada, augmentar el patrimoni familiar amb la cessió de les terres al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat així en els seus inicis.

Passaren els anys i les abadesses se succeïen d'una a l’altre fins arribar a Ingilberta, filla bastarda del comte Oliva Cabreta de la Cerdanya. En aquests temps el patrimoni del Monestir augmentà considerablement, arribant les seves possessions prop de la ciutat de Barcelona.

Com sempre les enveges i la necessitat d’acumular territori varen fer que l’any 1016 el comte de Besalú Bernat Tallaferro, acompanyat d’un nombrós seguici, visités el Papa i acusés  a les monges de l’Abadia de conducta immoral i pecaminosa.

Aquesta suposada conducta passà a coneixement popular i la tradició lligà els fets immorals a les històries del Comte Arnau.

A l’any següent de la visita del comte de Besalú al Vaticà, el papa Benet VIII acusà a les monges de Sant Joan de “Bagasses de Venus” i tancà el monestir. Posteriorment instal·là una comunitat de clergues dependents de la Santa Seu.

A partir de l’any 1020 i durant 289 anys, 15 Abats i una Abadessa administraren el patrimoni de Sant Joan de les Abadesses.

A l’any 1592 el monestir va ser secularitzat i el convertiren en una col·legiata. Després de 339 anys (l’any 1931) el conjunt arquitectònic va ser declarat Monument Històric Artístic.

Visita:
Per fer la visita guiada al Monestir haureu de dirigir-vos a l’Oficina de Turisme. La trobareu al Palau de l’Abadia que  està  a la plaça de l’Abadia, 9.

Una de les visites més recomanables i que quasi us ocuparà tot el matí, és la que comprèn la visita al Monestir i al Molí Petit. És un antic molí de farina que pertanyia a l’Abadia i que a l’actualitat està transformat en un centre d’interpretació. Per informar-vos sobre les hores d'inici de les visites guiades caldrà telefonar al número 972 72 05 99.

La visita al monestir comença en el claustre, aquest és de planta trapezoïdal i d’estil gòtic. Està separat dels murs de l’església per les dependències del monestir  i la torre quadrada del campanar. El campanar no és l’original ja que l’any 1428 un fort terratrèmol va fer caure el campanar romànic sobre l’absis central de l’església. Després del desastre va caldre reconstruir el sostre del transsepte quedant el campanar pendent de restauració fins anys després.

Una reduïda porta dóna accés a l’església la qual és de planta en forma de creu llatina i té una nau central de 58 metres de llargada i un sostre amb volta de canó. El transsepte quasi té les mateixes mides de la nau central. A un dels extrems d’aquesta nau hi ha un magnífic absis amb tres absidioles. 

En els extrems del transsepte podreu admirar dues absidioles més i el portal de Sant Mateu. És d’estil romànic, i està format per quatre arquivoltes amb dues columnes a cada costat i els seus corresponents capitells esculpits amb motius vegetals i figures. Aquest portal és l’accés principal a l’església.

Després de passar-vos una bona estona dins l’església i el claustre, escoltant les explicacions del guia, sortireu a l’exterior a fer una ullada a les estructures arrodonides de les absidioles i l’absis.

Acabada la visita al monestir, el guia us portarà al Molí Petit, antic molí fariner del segle XII, que pertanyia al monestir.

Situat a uns 300 metres del monestir, i a tocar de la llera de la Riera de Arçamala, és a l’actualitat un centre d’Interpretació i Ecomuseu. La visita comença amb un audiovisual sobre la vida i funcionament del Molí Petit en l'època de màxima esplendor del monestir. La durada és d’uns 30 minuts.

La visita continua a la planta baixa de l'edifici on està representat el funcionament de les moles, l’antiga  cuina, estris del camp i alguns plafons explicatius. La visita guiada acaba a l'exterior del molí, on podreu veure la bassa on quedava recollida l’aigua que arribava per un canal de  500 metres de llargada, des de la resclosa situada a la part alta de la riera.

La durada d’aquesta visita és d’una hora aproximadament, que junt amb  l’altra hora de la visita al monestir, quasi arribareu a l’hora de dinar.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Se’n poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:
La Teuleria
Ctra. Camprodon, Km. 15.6 
Tel 972 720 507

Enllaços:
santjoandelesabadesses.cat