*Santuari de Núria
*Monestir de Ripoll
*Gombrén i Santuari de Montgrony
*Camprodon i Setcases
*Sant Pau de Segúries - Calçada Romana
*Samt Joan de les Abadesses
*Camprodon i Setcases
*Sant Pau de Segúries - Calçada Romana
*Samt Joan de les Abadesses
SANTUARI DE NÚRIA
De Barcelona:
A 115 Km.
Punt de trobada:
La trobada d'avui amb la família o els amics
serà al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll,
dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà i a tocar de l'antiga carretera de
Vic a Ripoll.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar
l’autovia C-17 i seguir-la direcció cap a Vic i Ripoll. Passareu per Montcada,
Mollet i Granollers.
Arribant a Vic i sense deixar la carretera C-17,
us dirigireu a Ripoll i Sant Pere de Ribes. Passareu per Sant Hipòlit de
Voltregà, Sant Quirze de Besora, Ripoll i Campdevànol.
Just arribant a Ribes de Freser, l’estació del
tren cremallera i la de la Renfe estan a l’esquerra, una mica enlairades
respecte de la carretera general. Molta atenció als indicadors, l’aparcament està al mateix nivell de les
estacions.
Per coordinar el temps del viatge amb cotxe i
les sortides del tren cremallera, cal que us informeu dels horaris a la web de
La Vall de Núria (www.valldenuria.com).
En ple Pirineu Central i a 2000 metres
d’alçada sobre el nivell del mar hi ha la Vall de Núria, rodejada per cims de més
de 2700 metres.
Els primers assentaments humans daten del paleolític
i megalític. La principal activitat d’aquests grups era la ramaderia i
l’agricultura. Les pastures eren la principal riquesa de la Vall i, a la vegada,
motiu d’enfrontament entre els pobladors de la zona.
Una de les primeres edificacions de la Vall
de Núria fou l’ermita de Sant Gil. Segons la tradició, Sant Gil arribà a Núria
sobre l’any 700 i s’hi establí durant uns anys per fer-hi penitència.
Posteriorment es construí un refugi hospital,
per acollir els pelegrins que utilitzaven la ruta transpirinenca (actualment GR-11).
És possible que aquests foren els orígens de l’actual Hotel.
Les pastures de La Vall de Núria han estat
durant la història, moneda de canvi entre els nobles i l’església.
Es pot dir que la visita comença en el moment
que s'agafa el tren cremallera. El primer tram del recorregut passa per racons
pintorescos i paral·lels a la carretera que porta al poble de Queralbs.
L’estació de Queralbs és punt intermedi de l’itinerari del tren
cremallera i parada obligada per esperar el tren que ve de Núria. Aquesta
parada també s'utilitza per carregar els passatgers que decideixen anar amb el
seu cotxe fins Queralbs per fer una visita al poble.
Després de la parada obligada el tren
cremallera continua cap a Núria. Voreja la muntanya passant pels singles de Núria.
El riu queda a la dreta enclotat entre muntanyes.
Si esteu atents es pot veure el camí que
porta de Queralbs a Núria (GR 11) i que puja per la gorja de la banda dreta del
riu. Si la pujada al santuari la feu entre la primavera i la tardor, podreu contemplar com grups
d’excursionistes fan aquesta travessa a peu.
En el cas que les vostres inquietuds de caminants
us portin a fer aquesta excursió, heu de saber que la durada aproximada és de 2
h. 45 minuts.
En aquesta ruta no tinc intenció de
recomanar-vos cap visita en especial. Comenceu per una banda de la Vall i
acabeu per l’altre. Hi ha moltes
opcions per distreure-us.
Gastronomia:
La cuina de La Vall de Núria és d’inspiració clàssica,
amanides, canelons, rostits, carns a la planxa i postres variats. Sols hi ha
quatre llocs per poder menjar, tres restaurants i un self-service.
En el restaurant de l'Hotel teniu un menú per
26 € aproximadament.
Restaurants:
Restaurant de l’Hotel
La Cabana dels Pastors
El Racó de la Vall
Self-service
Enllaços:
MONESTIR DE RIPOLL
De Barcelona:
A 102 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de
servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d'estar atents a les
següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà,
l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon
industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció
a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres després del polígon
industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta
de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i, sense deixar-la, seguireu en
direcció cap a Vic i Ripoll.
Arribant a Ripoll haureu d’estar atents als
cartells que indiquen la direcció al monestir de Santa Maria que està a la
plaça de l’Abat Oliba on també hi trobareu l’Ajuntament
Història:
Ripoll
neix a l’empara del monestir de Santa Maria l’any 880. Guifré el Pilós o Guifré
I, comte de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de la Cerdanya i de Conflent,
fou el 12è i darrer comte nomenat pels
reis Francs i primer en deixar en herència els comtats als seus fills.
El
monestir de Santa Maria de Ripoll passà des de la seva creació per diferents
etapes de creixement fins arribar a la seva màxima esplendor a l’època de l’Abat
Oliba. Un dels treballs del monestir, entre els segles X i XII, fou la reproducció
i copia de manuscrits. Tres dels més importants
es troben al museu del Vaticà.
Totes
aquestes dades les podreu trobar a l’espai de l’Scriptorium del monestir al
qual s'hi pot accedir a través d’una
visita guiada.
Visita:
Situats
a la plaça de l’Abat Oliba podreu admirar un conjunt de dos d’edificis. El del centre és el monestir i el de la dreta
l’edifici residència del vicari que a l’actualitat és l’Ajuntament de la ciutat.
Al
mig de la façana principal hi trobareu la porta d’entrada
a la basílica. A cada banda hi ha els dos campanars. El campanar més baix és
l’original. L’altre de 5 pisos d’alçada fou reconstruït el segle XIX a imatge de
l'existent al monestir de Sant Martí del Canigó situat a la comarca del
Conflent francès.
Tota
la part frontal de la façana està coberta per un atri que té cinc arcs
construït al segle XVI per protegir la porta d’entrada i les seves escultures.
Abans
d’entrar a la basílica us haureu d'entretenir
una estona admirant la fantàstica portalada romànica, una de les més importants
d’Europa. S’inicià la construcció a mitjans del segle XII i l’escultor es va
inspirar en la “Bíblia de Ripoll” un magnífic còdex procedent de l’Scriptorium
del monestir. Tot i que les escultures estan força deteriorades encara es poden
apreciar diferents conjunts esculturals i els detalls ornamentals de les figures com: els plecs de les túniques, els
detalls de les armadures i els escuts dels soldats.
figures
geomètriques. A la part baixa, decorant els pilars que aguanten les
arquivoltes, s'hi troben figures decoratives i signes del zodíac. A la part
alta tocant les arquivoltes hi ha el lleó de Sant Marc i el toro de Sant Lluc.
No deixeu de fer un cop dull a la part de sota de les arcades i dels capitells.
El
conjunt escultural de la portalada està dividit, pel seu estudi, en sis parts.
Procureu passar una estona cercant els detalls de cada una de les figures.
La
basílica té forma de creu llatina i està formada per cinc naus. La nau central té
una coberta en forma de canó i la complementen dues naus laterals. Aquestes
naus s’uneixen en el transsepte amb altres dues. A la part alta hi ha el cimbori
octogonal, copia del de Sant Jaume de Frontanyà. A la capçalera de la nau
central hi ha un gran absis i sis absidioles a les naus laterals.
Als
extrems de les naus laterals del transsepte hi podeu veure els sepulcres de Guifré
el Pilós a l’esquerra i el de Ramon Berenguer III a la dreta.
La
següent visita la podeu fer al claustre d’estil romànic. És un claustre de
planta quadrada que té un pis d’alçada i
està format per quatre galeries cada una d’elles amb 14 arcades emmotllurades i
suportades per un conjunt de dues columnes amb els corresponents capitells
decorats amb una gran diversitat de motius esculturals. Les bases de les columnes
reposen sobre un sòcol quadrat.
Gastronomia:
La
gastronomia de les terres de l’interior de Catalunya tenen totes un denominador
comú. En els seus plats s'hi incorpora la carn de porc i de vedella com element
principal. Cal destacar-ne alguns dels més típics com: les galtes de porc
guisades o a la brasa, els peus de porc
guisats amb bolets, la sopa de caldo i la carn d’olla, la vedella amb bolets,
l’espatlla de xai al forn, taules d’embotits i amanides.
Trobareu
postres casolanes i les postres de músic a la majoria de les cartes.
Restaurants:
Hostal
de Rama
Ctra.
de Sant Joan, Km 4,5
Tel. 972 70 38 02
Ripoll
Enllaços:
GOMBREN I
SANTUARI DE MONTGRONY
A 120 Km.
Punt de trobada:
Avui la trobada amb els amics o la família la
podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del municipi de Sant
Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi haureu de sortir de la C-17 per les indicacions
que assenyalen Sant Hipòlit de Voltregà sud i La Gleva. Sense deixar la
carretera general i després de fer uns 600 metres s'arriba al restaurant. Bon
esmorzar!
Com arribar-hi:
Haureu de
localitzar la carretera C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic,
i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, lloc
on esmorzareu.
Cal seguir en
direcció cap a Ripoll i Campdevànol. Quan entreu al poble de Campdevànol haureu
d’estar atents als indicadors de carreteres ja que haureu de desviar-vos a
l’esquerra i seguir per la carretera
GI-401 en direcció cap a Gombrèn, Castellar de n’Hug i La Pobla de Lillet.
Després de fer uns
8 quilòmetres, per una carretera en molt bon estat, s'arriba al poble de Gombrèn.
Els primers documents on s’esmenta al poble de Gombrèn són de l’any
918. Un dels personatges llegendaris relacionats amb el municipi de Gombrèn fou
el comte Arnau.
A pocs quilòmetres del poble hi
ha el castell de Mataplana, cap i casal de la família del comte. Durant molt de
temps Gombrèn desenvolupà una economia de subsistència dedicada a l’agricultura
i la ramaderia, fins que a l’any 1860, gràcies a alguns anys de bonança econòmica
a la zona, el cens del poble arribà als 1.251 habitants.
Visita:
El poble de Gombrèn està situat a 919 metres d’altitud. Fou fundat pels
comtes de Mataplana l’any 1278 i encara manté, en el seu reduït nucli urbà, un
conjunt de carrerons d'un encantador aire medieval, com l’anomenat carrer dels
porxos.
Acabada la visita als diferents llocs d’interès, agafareu de nou el
vehicle per dirigir-vos al castell de Mataplana. Per arribar-hi haureu de
dirigir-vos en direcció cap a la Pobla
de Lillet. A uns dos quilòmetres del poble de Gombrèn trobareu a l’esquerra de
la carretera i dalt d’un turó les ruïnes del castell.
Era la residència dels Mataplana, important família de senyors feudals
i un dels llinatges més antics de la noblesa catalana de la qual el mític comte
Arnau n’era membre.
A partir de l’any 1986 la Generalitat de Catalunya inicià les
excavacions en aquest reduït turó, fins deixar al descobert la totalitat del
perímetre del castell i les cases on residien els servents dels senyors.
Feta la visita al castell dels Mataplana us podeu dirigir al vostre
objectiu principal, el Santuari de Montgrony. Per arribar-hi s'ha de tornar en
direcció a Gombrèn i a uns 800 metres del castell hi ha un desviament a
l’esquerra amb la indicació del Santuari.
Situat a 1408 metres d’altitud i just a la part alta d’un magnífic
penya-segat hi trobareu, primerament,
l'hostatgeria del Santuari. L’accés al recinte es fa per una entrada en
forma d’arc circular sota d’un nou edifici de planta i pis. Seguidament
s'accedeix a un ampli pati. Al costat esquerre una llarga escala porta a la
capella del Santuari de Santa Maria de Montgrony.
Un cop confirmada la reserva de taula per dinar, és el moment d'iniciar
la pujada de les escales que porten al Santuari.
Integrada a la roca del penya-segat i assentada en un reduït replà hi
ha la petita ermita de Santa Maria. Una treballada reixa de ferro forjat
separa la capella de la verge i el seu
altar dels dos únics bancs de fusta que
es troben a l'interior. A l’esquerra de
la sala una empinada escala de fusta porta al cor. A la paret de la dreta una
petita finestra de forma quadrada il·lumina el recinte.
Després de passar una estona dins del Santuari intentant descobrir
alguna cosa en especial, toca sortir a l’exterior per enfilar les escales que
trobareu a la dreta de la sortida i que us portaran a l’altiplà que està sobre
del penya-segat del Santuari. A la dreta del camí divisareu, després de caminar
uns 100 metres, l’església de Sant Pere de Montgrony.
La porta està situada a la paret lateral sud on un atri cobert amb una volta
de canó protegeix l’entrada al recinte principal. Possiblement fou construït a
principis del segle XIII.
L’interior de l’església és de parets de pedra vista sense cap tipus de
decoració i com a la majoria d’esglésies
romàniques d’alta muntanya, durant molts anys quedaren abandonades i
posteriorment espoliades de les pintures i retaules. En el cas de Sant Pere de
Montgrony es poden trobar al Museu Episcopal de Vic dos laterals d’altars
policromats de finals del s.XIII i XIV. També s’ha pogut localitzar un Crist
Crucificat del s.XIII el qual actualment està exposat al Museum de New Haven dels Estats Units.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció
d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de
vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres els clàssics: les
postres de músic, gelats de tot tipus, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
Santuari de Montgrony
Hotel-Restaurant
Tel. 972 198 022
Enllaços:
www.elripolles.com
De Barcelona:
Història:
A la segona meitat del s. XX la Vall de Camprodon
aposta pel turisme d’hivern. Noves instal·lacions, com les pistes d’esquí de
Vallter 2000, s’incorporaren a l'oferta turística.
La següent visita la podreu fer a l’església
parroquial de Santa Maria. És una construcció d’una sola nau amb un absis
angular. En els laterals trobareu diversos altars i una capella.
CAMPRODON I SETCASES
A 126 Km.
Punt de trobada:
Avui la trobada amb els amics o la família serà al Restaurant
Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 Vic - Ripoll, dins del municipi de
Sant Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi haureu de sortir de la C-17 per les indicacions
que assenyalen Sant Hipòlit de Voltregà sud i La Gleva. Sense deixar la
carretera general i després de fer uns 600 metres arribareu al restaurant. Bon
esmorzar!
Com
arribar-hi:
Haureu de localitzar
l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic – Ripoll. Passareu per Granollers,
el Figaró i Tona.
Un cop passat Vic, i sense
deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze
de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres s'arriba a Ripoll.
Des de Ripoll haureu de localitzar la carretera que
porta a Camprodon. No hi ha cap confusió
ja que està molt ben indicat. La carretera segueix pel costat del conegut camí
de ferro, antiga línia de tren de via
estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes. Passareu
per Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i després arribareu a Camprodon.
La vila de Camprodon té els seus orígens en l’Església
de Santa Maria i el Monestir de Sant
Pere, tercer monestir en importància a la zona, després dels de Sant Joan de les
Abadesses i Ripoll. Com a la majoria dels pobles de Catalunya la seva història s’inicià
al voltant d’una església o un monestir.
Corria l’any 1118 quan en Ramon Berenguer III concedí
a la vila el dret de tenir un mercat, factor important pel seu desenvolupament.
La situació geogràfica i la proximitat al Coll d’Ares,
pas natural entre les terres de Prats de Molló i la vall de Camprodon, va fer
de la vila de Camprodon un objectiu militar en quasi totes les guerres entre
França i Espanya. Durant l’any 1470, i a conseqüència de la guerra entre el rei
francès Lluís XI i Joan II, Camprodon va ser cremat i saquejat. Posteriorment
fou saquejat diverses vegades més; en la guerra dels Segadors (1654-1658), en
la guerra entre el Lluís XIV i Carles II, en la guerra gran de 1794, i durant
la primera i tercera guerra carlina del s. XIX.
Després de tots aquests esdeveniments, Camprodon entrà en un procés
d’economia sostenible. A principis del s. XX gràcies a l’esclat de la revolució
industrial i a les primeres colònies d'estiuejants, instal·lades en magnífiques
mansions en el passeig de la Font Nova i més tard en el passeig de Maristany, la
vila de Camprodon inicià una nova etapa de creixement econòmic, que perdura
fins els nostres dies.
A l'actualitat els paratges monumentals de Rocabruna
i Baget estan integrats al municipi de
Camprodon.
Visita:
Diversos són els conjunts monumentals a visitar a la
vila de Camprodon. El primer és el Monestir de Sant Pere, d’estil romànic, fou
construït el s.X per Guifret II de Besalú. És un edifici de planta en forma de
creu llatina d’una sola nau. Està format per cinc absis quadrats dels quals el central és exterior i els altres quatre
estan integrats en el mur interior.
L’element més singular de l’edifici és el campanar.
Aquest està situat sobre un cimbori de forma
octogonal, a diferència de la majoria de les esglésies romàniques en les que
els campanars formen part d’una construcció adjunta a l’església.
El claustre no existeix i a conseqüència de la falta
de documents no s’ha pogut situar dins del recinte del monestir. Malgrat la
seva inexistència s’han recuperat 5 capitells del període romànic. Quatre
formen part de l’altar de l’església de Santa Maria, i el cinquè està en el
Museu d’Art de Girona.
Després d’aquesta parada us dirigireu al Pont Nou.
Fou construït en el s.XII i era pas obligat per travessar el riu i seguir pel camí
que duia a la Cerdanya. En un dels extrems del pont trobareu una porta
utilitzada per tancar l’entrada al recinte del poble.
Un cop feta la visita del pont i el seu entorn, podeu
dirigir-vos al passeig de Maristany i el de la Font Nova, inici del turisme d’estiueig a Camprodon, però abans podeu fer
una passejada pels carrers comercials, on hi trobareu alguns dels productes
gastronòmics típics de la vila com: els embotits casolans i les galetes de
Camprodon.
Si encara us queda temps, podríeu dirigir-vos al
poble de Setcases. És un racó turístic encantador. Està situat a uns 9
quilòmetres de Camprodon i a 8 quilòmetres de les pistes d'esquí de Vallter
2000. Us hi podreu quedar a dinar, ja que l’oferta de restaurants és amplia.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de l’alta
muntanya amb plats molt treballats en els fogons com: el fricandó de vedella,
estofats, peus de porc, les truites de riu i la carn a la brasa i, per descomtat,
l’escudella i carn d’olla, a l’hivern.
No es poden oblidar les amanides, els embotits, el pa
amb tomàquet i les postres casolanes.
Restaurants:
Per la gran quantitat de restaurants que hi ha a Setcases,
resulta molt difícil recomanar-vos-en un. No obstant això, aquí en teniu un
parell.
Restaurant Cal Jepet
c. Molló, 11
Tel. 972 11 61 04
Setcases
Restaurant El Pirineu
c. Ull de Ter,
Tel. 972 13 60 50
Setcases
Enllaços:
www.camprodon.cat
Història:
Visita:
A uns 10 minuts de la font trobareu una cruïlla de camins. Enfront una antiga banyera fa d’abeurador per les vaques que pasturen en el tancat. S’ha de seguir per la pista de la dreta i desprès de 5 minuts i passat un conjunt de torres i masies, s'arriba novament a la carretera C-155, enfront l'església de Sant Pau Vell punt d’inici de l’excursió.
Història:
A partir de l’any 1020 i durant 289 anys, 15 Abats i una Abadessa administraren el patrimoni de Sant Joan de les Abadesses.
Una reduïda porta dóna accés a l’església la qual és de planta en forma de creu llatina i té una nau central de 58 metres de llargada i un sostre amb volta de canó. El transsepte quasi té les mateixes mides de la nau central. A un dels extrems d’aquesta nau hi ha un magnífic absis amb tres absidioles.
La visita continua a la planta baixa de l'edifici on està representat el funcionament de les moles, l’antiga cuina, estris del camp i alguns plafons explicatius. La visita guiada acaba a l'exterior del molí, on podreu veure la bassa on quedava recollida l’aigua que arribava per un canal de 500 metres de llargada, des de la resclosa situada a la part alta de la riera.
SANT PAU DE SEGÚRIES
CALÇADA ROMANA
De Barcelona: A 120 Km.
Punt de trobada:
Avui la trobada amb els amics o la família la podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del municipi de Sant Hipòlit de Voltregà. Per arribar-hi haureu de sortir de la C-17 per la sortida que indica Sant Hipòlit de Voltregà sud i La Gleva. Sense deixar la carretera general, i després de fer uns 600 metre, s'arriba al restaurant. Bon esmorzar.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-17 direcció cap a Vic. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i, després de fer uns 15 quilòmetres, s'arriba a Ripoll.
Des de Ripoll haureu d’agafar la carretera que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicat. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes. Passareu per Sant Joan de les Abadesses i el següent poble serà Sant Pau de Segúries.
Just entrant al poble es troba una rotonda. Cadrà seguir recte i, a pocs metres, a la dreta hi ha un desviament que porta al càmping Els Roures. Haureu de seguir en direcció al càmping i deixar-lo a la vostra dreta. Al final de la tanca del recinte, la pista gira a la dreta i a pocs metres trobareu l’església de Sant Pau Vell. Aquí s’ha de deixar el cotxe.
Després de deixar el vehicle aparcat haureu de dirigir les vostres passes a la carretera que hi ha a tocar de l’aparcament, a l’altra banda on trobareu els primers rètols indicatius de la Calçada Romana. Sols cal seguir-los.
Les vies romanes eren a la seva època el mateix que les autopistes a l’actualitat. Estaven formades per una xarxa de vies secundàries i ramals. Aquestes vies eren part fonamental de les comunicacions entre els territoris i a la vegada la consolidació del domini de Roma a la Conca Mediterrània entre els s. II aC i el III dC.
La via principal era la Via Augusta que anava de Roma a Cadis. La construcció d’aquestes carreteres comportaren fer en alguns punts geogràfics veritables obres d’enginyeria. La base del paviment estava empedrada amb pedres planes o rodones posades de costat, aconseguint així una important duresa i durabilitat, afavorint també el pas de tot tipus de mercaderies, animals, carruatges, persones i exercits.
La via que avui visitareu és la Via Annia. Començava a la plana de l’Empordà, passava per Besalú i seguia el curs del riu Fluvià fins arribar a la Vall de Bianya a la Garrotxa, des d’on continuava pel Coll d’Ares per arribar a França i tornar a unir-se amb la Via Augusta a l’alçada de Le Boulou.
El pas dels anys ha fet que molts dels trams quedessin malmesos o enterrats sota de les actuals carreteres, però encara es té la sort de poder gaudir d’un dels trams més ben conservats que està entre Sant Pau de Segúries i la Vall de Bianya, passant pel Coll de Capsacosta.
La vostra ruta comença a l’església de Sant Pau Vell. Cal travessar la carretera i començar la caminada per una pista asfaltada que passa per davant de diverses masies. Després de caminar uns 400 metres comença una pista de terra. Un pal indicatiu senyala la direcció de la via romana. Sense deixar-la, anireu entrant en un bosc i poc a poc trepitjareu els còdols del paviment que a cada metre augmenten en quantitat i en un bon estat de conservació.
A pocs minuts de l’inici de l’ excursió i desprès d’una costeruda pujada en forma de S, trobareu un pal indicador de la Font de l’Arc. (Deixarem la visita per la tornada),
Haureu de continuar per una suau i llarga pujada fins arribar al Coll del Capsacosta, situat a 986 metres d’altura. En aquest punt el camí inicia una forta pendent. Comença el tram de la Via Annia que està amb més bon estat. El meu consell és que continueu l’excursió de 15 a 20 minuts més, per poder apreciar les diferents tècniques constructives utilitzades pels romans. Se'n poden destacar els guarda-rodes per evitar que els carros surtisin de la via, murs de pedra seca, plataformes de gir instal·lades a les corbes i sistemes de desguàs a base de canals, per evitar que les aigües espatllessin el paviment empedrat, al llarg del temps.
La tornada la refareu pel mateix camí fins arribar al pal indicatiu que porta a la Font de l’Arc. Cal seguir per la pista forestal fins arribar a la font. És un espai ombrívol on algunes taules de pedra i una barbacoa l’hi donen un aire festiu i de recolliment a la vegada. Podeu fer un glop d’aigua i seguir per la pista forestal que queda a l’ esquerra. A la dreta, enclotades en una petita depressió, es poden veure les quatre masies que heu vist al nici de la vostra excursió, i el camí que us ha portat a la Via Annia. Algunes vaques pasturen en un ampli prat que té una suau pendent.
Gastronomia:
La cuina de la comarca és la clàssica de la Catalunya Central, feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Es poden destacar plats com: les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
El restaurant recomanat per avui es diu La Teuleria. El trobareu al costat esquerre de la carretera de Sant Pau de Segúries a Sant Joan de les Abadesses. Tenen un menú de 25 €.
La Teuleria
Tel. 972 720 507
Enllaços:
www.elripolles.com
SANT JOAN DE LES ABADESSES
De Barcelona:
A 111 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu cap a Vic.
Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres arribareu a Ripoll.
Arribant a Ripoll haureu de localitzar la carretera C-26 que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicada. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes.
Arribant a Sant Joan i després de traspassar el riu Ter comenceu a buscar aparcament i dirigir-vos al Monestir. En un costat de l’edifici trobareu l’oficina de turisme on haureu de comprar les entrades per a la visita guiada que inclou la visita al Molí del Monestir.
El Monestir de Sant Joan de les Abadesses fou fundat l’any 887 pel comte de Barcelona Guifré el Pilós. El projecte inicial era crear un monestir estrictament femení regit per les normes Benedictines. La primera Abadessa va ser Emma la filla de Guifré. L’objectiu principal, després de la conquesta del territori als sarraïns, era la repoblació amb gent d’arreu del comtat i, a la vegada, augmentar el patrimoni familiar amb la cessió de les terres al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat així en els seus inicis.
Passaren els anys i les abadesses se succeïen d'una a l’altre fins arribar a Ingilberta, filla bastarda del comte Oliva Cabreta de la Cerdanya. En aquests temps el patrimoni del Monestir augmentà considerablement, arribant les seves possessions prop de la ciutat de Barcelona.
Com sempre les enveges i la necessitat d’acumular territori varen fer que l’any 1016 el comte de Besalú Bernat Tallaferro, acompanyat d’un nombrós seguici, visités el Papa i acusés a les monges de l’Abadia de conducta immoral i pecaminosa.
Aquesta suposada conducta passà a coneixement popular i la tradició lligà els fets immorals a les històries del Comte Arnau.
A l’any següent de la visita del comte de Besalú al Vaticà, el papa Benet VIII acusà a les monges de Sant Joan de “Bagasses de Venus” i tancà el monestir. Posteriorment instal·là una comunitat de clergues dependents de la Santa Seu.
A l’any 1592 el monestir va ser secularitzat i el convertiren en una col·legiata. Després de 339 anys (l’any 1931) el conjunt arquitectònic va ser declarat Monument Històric Artístic.
Visita:
Per fer la visita guiada al Monestir haureu de dirigir-vos a l’Oficina de Turisme. La trobareu al Palau de l’Abadia que està a la plaça de l’Abadia, 9.
Una de les visites més recomanables i que quasi us ocuparà tot el matí, és la que comprèn la visita al Monestir i al Molí Petit. És un antic molí de farina que pertanyia a l’Abadia i que a l’actualitat està transformat en un centre d’interpretació. Per informar-vos sobre les hores d'inici de les visites guiades caldrà telefonar al número 972 72 05 99.
La visita al monestir comença en el claustre, aquest és de planta trapezoïdal i d’estil gòtic. Està separat dels murs de l’església per les dependències del monestir i la torre quadrada del campanar. El campanar no és l’original ja que l’any 1428 un fort terratrèmol va fer caure el campanar romànic sobre l’absis central de l’església. Després del desastre va caldre reconstruir el sostre del transsepte quedant el campanar pendent de restauració fins anys després.
En els extrems del transsepte podreu admirar dues absidioles més i el portal de Sant Mateu. És d’estil romànic, i està format per quatre arquivoltes amb dues columnes a cada costat i els seus corresponents capitells esculpits amb motius vegetals i figures. Aquest portal és l’accés principal a l’església.
Després de passar-vos una bona estona dins l’església i el claustre, escoltant les explicacions del guia, sortireu a l’exterior a fer una ullada a les estructures arrodonides de les absidioles i l’absis.
Acabada la visita al monestir, el guia us portarà al Molí Petit, antic molí fariner del segle XII, que pertanyia al monestir.
Situat a uns 300 metres del monestir, i a tocar de la llera de la Riera de Arçamala, és a l’actualitat un centre d’Interpretació i Ecomuseu. La visita comença amb un audiovisual sobre la vida i funcionament del Molí Petit en l'època de màxima esplendor del monestir. La durada és d’uns 30 minuts.
La durada d’aquesta visita és d’una hora aproximadament, que junt amb l’altra hora de la visita al monestir, quasi arribareu a l’hora de dinar.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Se’n poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
La Teuleria
Ctra. Camprodon, Km. 15.6
Tel 972 720 507
Enllaços:
santjoandelesabadesses.cat