CASTELL DE MIRAVET
PAS DE BARCA
A 160 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a
l’àrea de servei Charlie Ribel, que està a l’autopista del Garraf a l’alçada de
Vilanova i La Geltrú.
Com arribar-hi:
Haureu
de localitzar l’autopista del Garraf C-32
i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu pel Vendrell i després del peatge enllaçareu amb l’autopista
AP-7 en direcció a Castelló. A l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant deixareu
l’autopista per la sortida 38. Després del peatge haureu d’enllaçar amb la carretera comarcal C-44 en direcció cap a Vandellòs
i Mora d’Ebre.
Després de 27 quilòmetres arribareu
a una rotonda, a la dreta és direcció a Mora d’Ebre i a l’esquerra a
Tortosa. En aquest punt hi ha dues opcions per arribar a Miravet.
a) Girar a la dreta direcció Mora d’Ebre i després per la T-324 dirigir-vos
a Benissanet i Miravet.
b) Girar a l’esquerra direcció
Tortosa i, a uns 7 quilòmetres, trobareu a la dreta un desviament que porta a
un embarcador, on hi ha un transbordador a tracció ecològica, que us portarà a
l’altra riba del riu Ebre. Des d’aquest punt
un camí asfaltat us conduirà directament al centre del poble de Miravet.
Uns
quilòmetres abans d’arribar a Miravet, podreu apreciar dalt d’un turó de roca
l’espectacular volum arquitectònic del
castell.
A causa de la dominant situació del castell sobre el
riu Ebre i les terres properes, fou durant segles un punt estratègic militar pel
domini de la comarca.
Una de les primeres informacions que hi ha del
castell data de l’època del domini dels sarraïns. Aquest castell formava part
de la franja defensiva establerta al llarg del riu Ebre que juntament amb el
castell de Siurana, va ser un dels darrers reductes de la dominació islàmica a
les terres del principat.
L’any 1153 Ramon Berenguer IV conquerí el castell. El
24 d’Agost del mateix any, el comte fa donació de les terres i propietats del
castell de Miravet a l’orde del Temple, representada per Pere de la Rovira,
gran mestre de la Provença i la Hispània.
L’estil romànic cistercenc del castell-monestir és
conseqüència de les diferents reformes fetes pels templers, convertint-se en el
cap i casal de l’Orde del Temple al Regne d’Aragó. Fou aquí on es planejaren
les conquestes de València i Mallorca, segons consta als documents de l’època.
Després de 275 anys de la fundació dels templers a
Jerusalem caigueren en desgràcia i varen perdre la influència militar i política
dins del món catòlic de l’època. Jaume II rei de la corona d’Aragó, ordenà la
detenció dels templers, segons els desitjos del rei de França i del propi Papa
Climent V. A partir d’aquest moment els templers es refugiaren al castell de Miravet
i durant 12 mesos patiren el setge de
les tropes de Jaume II. El 12 de Setembre de 1308 capitanejats per fra Ramon de
Saguardia i fra Berenguer de Sant Just, firmaren la rendició finalitzant així
tot un any de resistència.
L’any 1312 l’orde de la Milícia del Temple de Salomó fou
dissolta pel Papa Climent V, tancant
així un dels capítols de la Història d’Occident.
Tot i la desaparició de l’orde del Temple, el castell
seguí tenint una certa importància a la comarca i participà en les diferents
guerres que tingueren lloc al Principat com: la guerra de successió de Felip V
a l’any 1714, les lluites Carlines del segle XIX, la guerra civil espanyola de 1936 i d’una
manera molt especial a l’any 1939, en la famosa batalla de l’Ebre.
L’Any 1990 els propietaris privats, que ja ho
eren des de l’amortització de Mendizábal
de 1835, cedeixen la propietat a la Generalitat de Catalunya que, conjuntament
amb el patronatge de l’Associació Nuclear d’Ascó, comencen la restauració per
fer visitable el castell.
L’any 1995 fou declarat bé d’Interès Cultural i el
2000 ja es va situar dins dels cinc primers monuments més visitats de la
Generalitat de Catalunya. A l’actualitat està pendent d’una important
restauració.
Visita:
La
visita del castell de Miravet és guiada i en hores fixes, per aquest motiu és
aconsellable fer primer la visita al castell i després ja fareu la passejada pel
poble.
Tal com he comentat anteriorment el castell de Miravet
està considerat un dels millors exponents de l’arquitectura dels templers d’occident.
Està dividit en dos recintes. El primer té una superfície de 12.500 m2, està emmurallat
i el formen tres terrasses a diferents nivells. El segon de 2.500 m2, està
format per una estructura de cinc torres, contraforts i un pati central
d’armes, al voltant del qual trobem varies dependències com: les cavallerisses,
el celler, la cisterna, la sala capitular i el temple romànic. Totes aquestes dependències
estan distribuïdes, segons els canons constructius dels monestirs cistercencs.
Després de fer la visita d’aquest recinte, accedireu per
una escala de cargol molt empinada a la terrassa situada sobre la sala
capitular. Des d'aquest punt podreu admirar una
vista panoràmica molt interessant del riu Ebre, entenent a la
vegada la raó de l'interès militar del castell.
La visita al nucli urbà del poble de Miravet comença
a la plaça de l’Arenal, on els carrers estrets i costeruts porten a l’Església
Vella, d’estil renaixentista, construïda el segle XVII damunt d’una anterior
mesquita musulmana.
Mentre passegeu pels carrers passareu per les últimes
drassanes fluvials del riu Ebre, per un moll medieval, la jueria, les muralles
de tancament, l’antic embarcador i davant de l’església trobareu la plaça de la
Sangueta amb el seu mirador, des d’on podreu
veure una nova panoràmica del riu i els camps de conreu al seu voltant.
No deixeu de fer
una visita a un dels tallers artesans fabricants de terrissa,
ofici recuperat a Miravet a principis del segle XV.
Gastronomia:
Com a conseqüència de les diferents
civilitzacions que passaren per aquest territori de Catalunya i a la gran
varietat de productes culinaris de la zona com: carns, embotits, peixos,
verdures, fruites i una reconeguda pastisseria, podreu trobar-hi una extensa
varietat de plats cuinats amb aquests productes.
Restaurants:
Lo
Molí de Xim
C/
Verge de Gràcia, 29
Tel.
977 407 758
Miravet
Enllaços:
www.miravet.altanet.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada