*Porrera i Siurana
MINES DE PLOM DE
BELLMUNT DEL PRIORAT
I ESCALADEI
De Barcelona: A 158 KM.
Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui
serà a l'àrea de servei Charlie Ribel que està a l'autopista del Garraf a
l’alçada de Vilanova i La Geltrú
Com
arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista
del Garraf C-32 en direcció cap a Sitges i Vilanova i La Geltrú. Es passa pel
peatge del Vendrell i s'ha d'enllaçar
amb l’autopista A-7 direcció cap a Tarragona. A uns 6 Km passat
Tarragona, s'ha de deixar l’autopista per la sortida 34 i empalmar amb
l’autovia T-11 en direcció cap a Reus / Falset. Sense deixar aquesta via us heu
de dirigir a Falset.
Dins del poble de Falset
trobareu a la dreta un desviament que porta a Gratallops i la Vilella Alta i
Baixa. Haureu de passar de llarg i travessar el poble pel carrer principal i, a la sortida, un cop passada la
gasolinera, hi ha el desviament a la dreta que porta a Bellmunt del Priorat. Arribant
a Bellmunt seguireu els indicadors que porten directament a les mines de plom.
Després de fer la visita
guiada, haureu de refer el camí fins arribar a la cruïlla que anteriorment he comentat,
i que us portarà a Gratallops i d'aquí a la Cartoixa d’Escaladei.
Les mines de plom de Bellmunt del Priorat
ja eren explotades pels pobladors Ibers, aprofitant els filons de galena que estaven
a la superfície. Posteriorment foren explotades pels Romans i després passaren
per diferents etapes, on les terres de Bellmunt estaven controlades per la
Cartoixa d’Escaladei i l’arquebisbe de Tarragona, al qual li pagaven els delmes i les primícies els
particulars que explotaven les mines
Durant els segles XVIII i XIX les mines i el poble de
Bellmunt passaren per diverses penúries, des de la nacionalització de les
mines, passant per les guerres carlines i la restauració i nou arrendament a particulars per l'explotació del mineral de plom. En el segle XX l’explotació
de les mines arribaren al punt culminant, fins que en el 1970 començà la decadència
i el tancament definitiu es produí l’any
1973.
La visita guiada a les mines és molt
distreta i interessant. Té una durada aproximada de 1 hora.
A Bellmunt hi ha una de les mines de mineral de plom més
gran de la comarca del Priorat, on a la vegada es feia el procés metal·lúrgic
per l’extracció del plom del mineral (Galena), obtenint el metall en forma de
lingots per comercialitzar-los.
La mina té una profunditat de 700 metres, dividits en
20 pisos i una longitud de 14 Km de galeries subterrànies.
La visita a les instal·lacions es fa solament a la
primera planta, condicionada i il·luminada per poder fer un recorregut molt interessant
per l’interior de les galeries d’extracció.
Cartoixa d’Escaladei. Fou a
principis del segle XII quan l’orde de Sant Bru, sota la protecció del rei
Alfons II, creà a les contrades d’Escaladei, la primera Cartoixa de la península
Ibèrica. Les grans possessions territorials cedides pel Rei, les propietats úniques
sobre els pobles, els conreus, i els animals, varen fer de la Cartoixa una de les
més riques del regne d’Aragó i Catalunya.
La comunitat va participar activament en la creació
d’altres cartoixes com: les de Sant Pol de Mar i Valldecrist a Catalunya, Miraflores
a Castella i Escaladei a Portugal. Però, fou a partir de la desamortització de Mendizábal
del 1835, quan començà la decadència de la Cartoixa d’Escaladei. A causa de la destrucció
i crema de les instal.lacions, produïdes per la gent descontenta dels pobles dominats
pel Monestir, els monjos abandonaren Escaladei. En aquest moment passà a mans
privades, fins que en el 1990 la família Peyra va fer la donació a la
Generalitat de les restes que quedaven de les antigues instal.lacions. A l'actualitat
la cartoixa està en procés de restauració.
La visita a la cartoixa és guiada, però primer haureu
de passar a una sala on us projectaran un audiovisual. Després de visitar-la podreu
fer una passejada pel poble.
Gastronomia:
La gastronomia és la clàssica de les terres de
l’interior de Catalunya feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Es poden destacar les amanides,
els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella i
l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són
d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
Cal Pep
C/ Priorat, 12 bis
Tel. 977 83 94 54
La Vilella Baixa
El Rebost de la Cartoixa
Rambla de la Cartoixa
Tel. 977 82 71 49
Escaladei
Enllaços:
PORRERA I SIURANA
A 135 Km.
Punt de trobada:
En aquesta sortida el punt
de trobada serà a l'àrea de servei Charlie Ribel, que està situada a l'autopista
del Garraf C-32 a l’alçada de Vilanova i
La Geltrú.
Com
arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista de la costa C-32 i us
haureu de dirigir cap a Sitges, Vilanova i La Geltrú i El Vendrell.
En aquesta última població,
després del peatge, s'ha d'enllaçar amb l’autopista A-7 i agafar-la en direcció
cap a Tarragona i València. A uns 2 quilòmetres de Tarragona es troba la sortida 34. Deixareu l’autopista
per aquesta sortida i seguireu per la carretera T-11 que porta a Reus. Sense
deixar l’autovia s'empalma amb la carretera N-420 que porta a Falset. Després
de fer uns 20 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que us durà
directament a Porrera.
Per anar a Siurana des de
Porrera haureu de seguir per la carretera TP-7402 que surt del centre del poble
i arribar-vos a Cornudella de Montsant. A la sortida del poble de Cornudella hi
ha un desviament a la dreta que us portarà
directament a Siurana.
Història de Porrera:
Les terres del municipi de Porrera són de secà, i per
tant, els cultius de la zona són preferentment: la vinya, els ametllers i els
avellaners. El municipi té una superfície de 28,54 Km2 i una població de 464
habitants. Gairebé tots dediquen les seves activitats laborals a feines
relacionades amb la vinya i el vi.
Les primeres dades que hi ha de Porrera són de
principis del segle XII. El poble era conegut amb el nom de Vallporriera i
formava part de les terres de Siurana, fins que l'Albert de Castelllvell va fer
donació d’aquestes terres al monestir de Sant Vicenç de Pedrabona situat a la
comarca del Garraf. La donació de les terres al monestir estava condicionada a
la responsabilitat de fer el repoblament del territori.
Però, la distancia existent entre el monestir de Sant
Vicenç i Porrera va fer que durant quasi 100 anys la repoblació de les terres
fora pràcticament nul·la. A causa d’aquest fet, començà un contenciós entre els
poders polítics i religiosos del moment.
A l’any 1263 i després de la intervenció del bisbe de
Tortosa, el monestir de Pedrabona cedí les terres a la cartoixa d’Escaladei.
A partir d’aquest moment Porrera participà activament
en diferents esdeveniments polítics i militars de Catalunya. Són de destacar la
Guerra de Successió Espanyola ajudant a
l’Arxiduc Carlos. A principis del segle XIX el poble participà activament en la Guerra de La Independència Espanyola
contra les tropes de Napoleó.
Visita de Porrera:
La visita a Porrera està bàsicament orientada a les
bodegues productores de vi amb denominació d’origen Priorat. En el terme
municipal de Porrera es poden trobar fins a 13 bodegues. Per concretar una
visita guiada a una d’elles caldrà entrar a la pàgina web www.porrera.org. En aquesta
pàgina trobareu totes les bodegues del municipi i podreu sol·licitar una visita.
Per altra banda us diré que jo vaig fer la visita a la bodega Cims de Porrera
S.L, i varen ser molt atents amb
nosaltres.
Finalitzada la visita a la bodega es pot fer una
passejada pels carrers del poble seguint la ruta dels “Rellotges de Sol”. Descobrireu
a les façanes de les cases 13 rellotges diferents i d'originals dissenys. Us agradaran!.
Història de Siurana:
A les terres de la comarca del Priorat s'hi troba el
poble de Siurana. És un petit nucli urbà situat a 737 metres d’alçada que
pertany a Cornudella de Montsant. Està al cim d’un penya-segat de roca calcària,
en el cor de la serra de Montsant. Al
peu del promontori hi ha el pantà de Siurana. Les vistes des de Siurana són
magnífiques. Actualment hi ha censats al poble 30 habitants.
A l’any 711 els sarraïns envaïren la península i 4
anys desprès aprofitant les rutes romanes arribaren a Catalunya, però no fou fins a mitjans del
segle IX que no començaren a fer assentaments permanents en el territori de la serra
del Montsant. A mitjans del segle XI el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, inicià
la reconquesta de les terres del sud de la Catalunya Vella amb el ferm propòsit
de conquerir la ciutat de Tarragona.
És en aquest moment quan Siurana, gràcies a la seva
situació geogràfica, adquirí un veritable interès militar, convertint-se en l’avantguarda
dels territoris musulmans i lloc on s’hi varen fer forts.
El castell de Siurana era el cap i casal del poder polític
i militar d’un extens territori que comprenia bona part de l’actual comarca del
Priorat, Baix Camp, Alt Camp, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Poc a poc les tropes del comte de Barcelona amb el
suport de Bertran de Castellet conqueriren els territoris de la plana i rodalies
del castell de Siurana que a la vegada eren
les econòmicament més fortes. A l’any 1153 el castell passà a mans de Bertran de
Castellet amb el compromís de repoblar novament el territori.
L’interès turístic de Siurana està centrat bàsicament
en tres aspectes: les vistes panoràmiques,
la tranquil·litat de l’entorn geogràfic i la visita a l’església de Santa
Maria. L'església és d’estil romànic del segle XII i d’una sola nau, amb un
absis semicircular, llis per la part exterior. La porta d'entrada està en una
de les parets laterals. Les característiques principals d'aquesta portalada són
els quatre arcs dovellats i les seves corresponents pilastres laterals. No
deixeu de fer una passejada pels tres carrers que té el poble i arribar-vos al
lloc anomenat el salt de la Reina Mora.
Segons la llegenda recollida per l’escriptor Joan
Amades, Siurana era el domini de la reina mora Abd-el-azia, tal com he comentat
anteriorment, últim reducte dels sarraïns a Catalunya. Després d’uns quants
intents de reconquesta del castell per les tropes cristianes dirigides per Amat
de Claramunt, senyor de Tarragona, decidiren utilitzar un altre medi no militar
de conquesta, la traïdoria.
En un moment determinat les tropes cristianes entraren
en el recinte del castell i la reina Abd-el-azia per evitar ser capturada, decidí
llançar-se pel precipici del penya-segat amb el seu magnífic cavall blanc, just
en el lloc anomenat el salt de la Reina Mora. En aquest punt podreu veure
marcades a la roca les petjades de les ferradures del cavall de la reina, per l’impuls
d’aquest en el moment del salt, segons diu la llegenda.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és el producte d’un profund i
elaborat treball en els fogons, acompanyats d’uns excel·lents vins. Els plats fets amb conill, cargols i bolets del
Montsant són la base dels guisats, brous i escudelles. Salses
elaborades amb ametlles, avellanes i panses com pot ser la salsa romesco. Tampoc
poden faltar els excel·lents peixos de la propera costa de Tarragona.
Restaurants:
La Siuranella
Tel. 977 821144
Siurana
Restaurant Siurana
c/ Major
Tel. 977 821 027
Siurana
Enllaços:
www.porrera.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada