PLA DE L'ESTANY

*Coves Prehistòriques de Serinyà
*Besalú i Santuari de la Mare de Déu del Mont
*Santuari de Rocacorva i Banyoles


BANYOLES I 
COVES DE SERINYA



De Barcelona:
A 125 Km.

Punt de trobada:
Avui la trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 , Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar  l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Passat Girona s'ha de deixar l’autopista  per la sortida  6.  Després del peatge seguireu pel desviament que porta a Besalú i Banyoles.

Deixareu Banyoles a l'esquerra i  dirigireu les vostres passes al primer distí, el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. Sense deixar la carretera C-66 s'ha de continuar en direcció cap a Besalú. Després de  fer uns 5 quilòmetres s'arriba a l’aparcament de Les Coves que queda a la dreta de la carretera.

Història:
El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà és el millor jaciment arqueològic de l’Europa occidental per poder esbrinar el pas dels Neandertals a l’home actual. Aquest entorn està format per un conjunt d’abrics de roca calcària tallats per l’aigua.

Fa uns 200.000 anys els primers ocupants de les coves foren els preneandertals.
Posteriorment foren els neandertals, tots ells eren caçadors i recol·lectors i a la vegada nòmades.

A partir del neolític, les coves del Reclau tornaren a ser utilitzades com a llocs de magatzematge de cereals o recinte per tancar el bestiar. En aquesta època els humans vivien en cabanes a l’aire lliure. Passaren els segles i entre els 4700 i els 3100 anys a.C, les coves s'utilitzaren com a recinte sepulcral.

A finals del s.XIX, dos reconeguts personatges dins del món de l'arqueologia, en Pere Alcius i Eduard Harlé, iniciaren les excavacions a una de les cavitats del parc arqueològic anomenada La Bora Gran. Les excavacions tenen alts i baixos com gairebé sempre per problemes  econòmics, però a principis del s.XX dos nous erudits en la matèria, en Josep Bosoms i en Josep Mª Corominas iniciaren novament els treballs d’excavació. Aconseguiren desenterrar una gran quantitat d’estris com eines de banya i sílex. Tots aquests elements recollits en les diferents etapes de recerca en les coves excavades estan actualment  en el  Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. 

Visita:
La visita comença al centre d’interpretació, lloc on comprareu les entrades per a la visita guiada. A la vegada i mentre espereu el vostre torn per fer la visita podreu gaudir de diferents representacions escèniques de la forma de viure dels avantpassats que habitaren la zona.

La visita al parc arqueològic comença en un panell informatiu, on el guia dóna una explicació de l'inici dels assentaments humans en aquest espai relativament reduït i a la vegada molt important per la supervivència de l’espècie humana en aquestes contrades.

Seguireu per l’itinerari marcat i deixareu a l'esquerra, diferents zones humides on les aigües de la riera queden embassades. Després de caminar uns quatre minuts s'arriba a la Cova de l’Arbreda. És el jaciment més importat de tot el conjunt arqueològic, a causa de la gran quantitat de grups humans que un darrera l’altra s’establiren en aquesta cova. Els neandertals la varen habitar fa uns 90.000 anys i s’hi van estar durant uns 50.000 anys. Posteriorment l'home modern la va habitar uns 25.000 anys més. L’aspecte actual està molt allunyat de la realitat ja que el sostre de la cova està derruït per l’erosió de les aigües. Actualment està en procés d’excavació.

La següent parada és la Cova de Mollet. Les excavacions fetes en aquest recinte han posat al descobert l'existència de vida al seu interior de fa uns 200.000 anys enrere. Tanmateix, podem afirmar que és la cova habitada més antiga del parc. La seva estructura ha estat poc afectada per les aigües de la riera. Per aquest motiu s’ha pogut descobrir a l’interior la resta humana més antiga de Catalunya, una dent.

Les excavacions han permès descobrir que la cavitat també va estar ocupada per diferents animals salvatges de la zona com: el rinoceront, el bisó, el cérvol i el cavall, entre d’altres.

Acabada la visita a la Cova de Mollet seguireu el guia fins arribar a la Cova del Reclau Viver, una de les cavitats més ben conservades. Aquesta cova ha tingut al llarg del temps diferents usos. Ha estat habitada pels humans ara fa uns 15.000 anys i posteriorment quan els humans començaren a viure a l’exterior amb cabanes de fusta i palla, s’utilitzà, primer com a magatzem de cereals i després com a lloc d’enterrament.

Estigueu molt atents a les explicacions del guia. Penseu que heu estat passejant pel paviment que en el seu dia trepitjaren els neandertals i les feres salvatges del Pla de l’Estany.

Si encara us queda temps podreu fer una visita al Museu Arqueològic de Banyoles, en cas contrari, no deixeu de fer un tom pel casc antic del poble de Banyoles. És molt interessant.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és molt variada. Es pot dir que està a cavall entre la cuina tradicional catalana, la  de mercat i la d’autor, però sempre utilitzant els productes de proximitat i de primera qualitat com: les verdures ecològiques, els fesols, la carabassa d’Esponellà, mel de Crespià o la tortada de Banyoles.

Restaurants:
La Carpa
Passeig Darder,10
Tel. 972 58 28 25

Mirallac
Passeig Darder, 50
Tel. 972 57 10 45

Vora Estany (Club Natació Banyoles)
Passeig Antoni Gaudí, 3
Tel. 972 57 63 53


BESALÚ I SANTUARI 
DE LA MARE DE DÉU DEL MONT




De Barcelona:
A 128 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 ,  a 1 Km abans de la sortida de Palamós  i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a Girona. Passat Girona deixareu la via ràpida per la sortida - 6 i després del peatge haureu d’enllaçar amb la carretera C-56 en direcció cap a Banyoles i Besalú.

Història i Visita:
Ja de ben antic Besalú ha estat punt de comunicació i d’influència entre les comarques del Pla de l’Estany, la Garrotxa i l’Alt Empordà.

Però, no va ser fins el segle IX , quan el comte Guifre el Pilós reordenà el territori del Comtat de Girona i concedí a Besalú el títol de comtat independent, aconseguint així una gran influència territorial i comercial que anava des de les Valls de Camprodon, passant per les terres de Banyoles, fins arribar a Figueres.

No podem perdre de vista la influència econòmica de Besalú des de l’any 1207 amb un mercat on s’hi reunien els comerciants, pagesos i artesans del comtat.

El primer comte independent fou Miró I. Els següents Guifre II, Sunifred, Morro Bonfill (comte - bisbe fundador de tres esglésies a Besalú), Oliva Cabreta, Bernat I, Guillem I, Guillem II, Bernat I i, per últim, Bernat II que, per contracte matrimonial, el comtat de Besalú entra a forma part de la casa de Barcelona.

Diversos són els punts d’interès turístic de Besalú, els quals  aniré enumerant a continuació.
-Primer parlarem de la Cúria Reial, un edifici del segle XIV que durant molts anys fou la seu del Palau de Justícia i la Cort Reial.
-L’hospital de Sant Julià del segle XII,
-L’església de Sant Vicenç, de planta quadrada, fundada l’any 977 pel comte Miró Bonfill (comte - bisbe).
-La Casa Cornellà, important edifici del romànic civil Català del segle XII, de planta irregular i pati central, des d’on es pot accedir a totes les estances tot i que és de propietat particular i no es visita.
-Monestir de Sant Pere, fundat l’any 977 pel comte-bisbe Miro Bonfill, a l'actualitat sols resta l’església.
-El Call Jueu i el Miqvé (banys jueus de purificació).

L’oficina de Turisme de Besalú compta amb un servei de visites guiades.
Molt recomanable per conèixer a fons tots aquests punts turístics.

Per contractar amb aquest  servei, haureu de telefonar  amb una mica d’antelació, al Tel. 972 591 240.


Santuari de la Mare de Déu del Mont:
Per anar al Santuari de la Mare de Déu del Mont, haureu d'agafar la carretera que va de Besalú cap a Figueres i desprès de 12 Km, trobareu un desviament a l’esquerra que porta a Lladó. Us dirigireu cap  aquest poble, però haureu d’estar molt atens al desviament que trobareu  aproximadament a 1 Km a l’esquerra, aquest porta directament  al Santuari. És una carretera una mica estreta, però està asfaltada i porta fins el cim.

Els orígens del Santuari de la Mare de Déu de Mont, estan lligats al Monestir de Sant Llorenç de Sous, situat a 900 metres d’alçada i a 1 Km abans del cim del Mont.

Les primeres dades que existeixen de Sant Llorenç són del segle IX, al seu lloc hi havia un petit edifici que depenia del Monestir de Sant Aniol d’Aguja.

Durant el segle X un grup de monjos del Monestir de Sant Aniol s’establiren a Sant Llorenç de Sous, i passà a ser una abadia. Però, durant la seva existència la comunitat no va superar mai la dotzena de monjos.

Després d’estar en actiu alguns segles, el monestir cau en decadència. A conseqüència dels terratrèmols de 1427 i 1429, l’abandonen definitivament. A l’actualitat es troba  en runes, però pot visitar-se.

Fou la comunitat de Sant Llorenç qui a meitat del segle XIV construïren una ermita al cim de la serra del Mont.

A conseqüència del constant pelegrinatge de la gent de la comarca, durant els segles XVII i XVIII s’inicià la construcció d’un hostal que fou  restaurat per última vegada l’any 2002.

Actualment  disposa de 10 habitacions, 4 per al personal i 6 per a l’hostatgeria, les quals tenen calefacció i bany. També disposa d’un restaurant per a 100 persones, biblioteca i un dormitori dedicat a museu, on Jacint Verdaguer hi passà  un mes i mig de la seva vida. Durant aquesta  estada escrigué fragments del seu poema Canigó.

L’església de la Mare de Déu del Mont és d’estil romànic de principis del segle XIV. El sostre, de volta angular, dóna pas al cambril de la Verge amb un arc del mateix estil, suportat per un parell de columnes d’estil corinti.

El campanar de planta quadrada sobresurt de la façana principal i té la mateixa alçada que la capella, per poder fer front als forts vents que ocasionalment bufen en aquella alçada.

Per finalitzar la visita al Santuari, és imprescindible passar-vos una bona estona gaudint de la fantàstica panoràmica que es  divisa des d’aquest punt.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona per la seva proximitat a la Garrotxa, hem d'incloure-la dins  la marca de la Cuina Volcànica, sense deixar de banda la cuina tradicional de les terres de l’interior.
-          Peus de porc farcits
-          Ànec amb peres
-          Conill a l’agredolç
-          Farcellets de carn

Restaurants:
Cúria Reial
Plaça de la Llibertat, 15
Tel. 972 590 263

Pont Vell
Pont Vell, 28
Tel. 972 591 027

La Cassoleta
Ctra. d’Olot,20
Tel. 972 590 300

El Santuari de la Mare de Déu del Mont
Tel. 972 19 30 74

Enllaços:


SANTUARI DE ROCACORVA 
I BANYOLES


De Barcelona:
A 120 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada en el  dia d’avui serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva que està situada a l'autopista AP-7  en direcció cap a Girona al Km 86, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP 7 i dirigir-vos a La Jonquera. Passat Girona deixareu la via ràpida per la sortida 6. Després del peatge us  dirigireu cap a Banyoles - Olot - Andorra.

Entrareu al poble de Banyoles i us dirigireu a la Plaça Major. Per les rodalies de la plaça trobareu algun aparcament.

Per anar al santuari de Rocacorba s’ha de sortir de Banyoles i dirigir-vos en direcció cap a Santa Pau per la carretera GI-524. A pocs metres de la sortida del poble trobareu un desviament a l'esquerra que porta al poble de Pujarnol per la carretera GIV-5247.

Haureu de seguir per aquesta carretera gairebé fins al final lloc on hi ha un turó amb un conjunt d'antenes de comunicació. Aproximadament a 1 quilòmetre abans d'arribar al cim de les antenes trobareu un desviament a la dreta on s'inicia una pista forestal que està senyalitzada amb un rètol de fusta amb el nom de Santuari de Rocacorba. A uns 300 metres  una reduïda explanada está reservada per a aparcament.

Història:
A conseqüència  de les diverses zones humides del pla de l'estany, on s'hi troba el llac de Banyoles, la zona va ser habitada des de fa uns 200.000 anys per diverses tribus de preneandertals i neandertals.

La prova d'aquesta presència humana es troba a les coves de Serinyà properes al llac de Banyoles. És gairebé segur que les voreres del llac varen estar poblades, segons les excavacions fetes en el poblat de la Draga, datat 5.200 anys aC, tot i que les primeres  evidències són del neolític antic.

Als voltants de l'any 1.000 abans aC, apareixèren a la zona tribus d'ibers provinents del centre d'Europa que  s'establiren a la part nord de la península. Els romans també foren uns dels colonitzadors del pla de l'estany, com ho demostren les restes trobades a una de les antigues entrades de Banyoles nomenada la Porta del Forn. Un exemple ho és un cap d’August que va ser el primer emperador romà.

A l'any 812 l'abat Bonitus fundà el monestir benedictí de Sant Esteve. Ben aviat
  s'establiren a prop del monestir diversos grups d'habitants que al llarg de segles varen estar sota el domini feudal dels abats. Després d'assecar els aiguamolls existents als voltants del llac i de construir els dos canals de desguàs de les aigües de l'Estany s'inicià el desenvolupament econòmic de Banyoles.

A mitjans del s.XII la indústria drapera de Banyoles va ser reconeguda a tota la mediterrània amb el nom de (Draps  Banyolesos). Altres activitats com: el tint de teixits, els molins blanquers  o els molins fariners donaren a Banyoles una nova expansió econòmica.

A partir del s.XIV s'inicià una època d'estancament econòmic que durà fins al s.XVIII. Novament i seguint la tradició tèxtil, Banyoles començà a fabricar teixits de cànem. Al s.XIX començà una nova etapa de decadència fins a mitjans del s.XX. Als anys 60 d'aquest segle s’inicià una nova etapa de creixement gràcies a la indústria del tèxtil, la  del metall i la dels serveis.

Visita:
Després de deixar el vehicle en un dels aparcaments propers a la Plaça Major  seguireu pels estrets carrers cap a la plaça. Aquesta plaça és de forma rectangular i està porticada. Es començà a construir a principis del s.XIII, època que es construïren els millors edificis de la próspera burgesia de Banyoles. En els successius segles la plaça va anar canviant, segons els diversos estils arquitectònics del moment, fins arribar a l'estètica actual on els balcons predominen a les façanes. Tots els dimecres de l'any a la plaça i als carrers dels voltants s'instal-la el mercat setmanal.

Seguireu la passejada pels carrers de Banyoles dirigint-vos al monestir de Sant Esteve pel carrer Major, plaça de la Font, carrer Escrivanies, plaça del Teatre, carrer del Puig i plaça del Monestir.

El monestir de Sant Esteve és el cenobi benedictí més antic de Catalunya. A conseqüència dels terratrèmols,  de  diferents guerres i de les diverses restauracions que s’hi han dut a terme no es pot admirar l'edifici primitiu del segle XII. Podreu visitar el claustre i l'església, incorporats en el transcurs del s.XVIII sobre unes antigues restes romàniques.

Una de les curiositats que segurament apreciareu, durant la passejada pels carres de Banyoles, són els "Recs", estrets canals d'aigua que sortien de l'Estany fins arribar als diferents destins com les fàbriques que utilitzaven l'energia hidràulica per moure els molins fariners, els paperers I els drapers. També per la indústria de les adoberies pel tractament de les pells.

A l'actualitat podreu trobar pel centre de Banyoles alguns d'aquests recs restaurats com: el Rec de Can Hort, el d'en Teixidor, el Rec de la Figuera d'en Xo, el Rec Major (que passa a tocar de la plaça Major), els Recs del Dimoni i del Angel, el Rec de Guèmol, etc.

La visita per excel·lència del poble de Banyoles és l'Estany. És el primer llac natural de Catalunya amb una longitud de 2.150 m, una amplada màxima a la part nord de 775 m i 725 m a la zona sud i una profunditat de 62 m. És imprescindible fer una tranquil·la passejada per la vorera del llac i fer les fotografies de la fauna i de les pesqueres, casetes de reduïdes dimensions, edificades sobre el llac i a tocar de la riba, on la burgesia de Banyoles hi guardava els estris de pesca i la barca.

La ruta d'avui té una extensió al santuari de Rocacorba. Per accedir-hi haureu de seguir les instruccions del apartat “Com arribar-hi”. Molt a prop del cim de 995 m d'alçada, i dalt d'un espectacular turó de roca calcària hi havia al s.XII el castell de Rocacorba. A l'any 1161 el seu propietari Berenguer, la seva esposa Flors i el seu fill Berenguer cediren l'església del castell al bisbe de Girona.

A partir del s.XIV el castell entrà en decadència. En el s.XV i concretament durant els terratrèmols de 1428 l'església i el castell quedaren derruïts. Anys més tard s'inicià la construcció d'una nova església de dimensions més reduïdes on s'hi venera una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de la Pera.

L'originalitat d'aquest  santuari és la seva situació geogràfica ja que està construït sobre una gran roca calcària, d'una curiosa forma de proa de vaixell. Les vistes del Pla de l'Estany, els Pirineus i la Costa Brava a la llunyania, donen un respir a l'anima.        

Gastronomia:
La gastronomia del pla de l'Estany està a cavall entre la cuina volcànica de la Garrotxa, la de les planes de l'interior de Catalunya i la de la Costa Brava. Segur que en algun dels restaurant de la zona hi trobareu plats típics d'aquestes contrades com poden ser: els peus de porc farcits, les graellades de carns, l’ànec amb peres, les amanides, les taules d'embotits, el pollastre,  la llagosta amb xocolata, etc.

De postres els de sempre, mel i mató, flam de café, postres de músic, gelats,etc.

Restaurants:
Mirallac
Passeig Darder,50
Tel. 972 57 10 45
Banyoles

Can Gasparit
Plaça del Teatre,19
Tel. 972 57 64 19
Banyoles

Enllaços: