*Castell de Montesquiu
*Cingles de Tavertet
*Santuari de Bellmunt i Sant Pere de Torelló
*Rupit-Pruit i Santuari de la Mare de Déu del Far
*Sant Pere de Casserres
*Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'Agula
*Alpens i Santuari dels Munts
*Monestir de Santa Maria de Lluçà
*Sant Pere de Casserres
*Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'Agula
*Alpens i Santuari dels Munts
*Monestir de Santa Maria de Lluçà
*Vic
*Viladrau i Espinelves
*El Brull
CASTELL DE MONTESQUIU
A 94 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui el podeu fer al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 de Vic a Ripoll, dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. Arribant a Sant Quirze de Besora entrareu al poble, i sense deixar l’antiga carretera, seguireu fins a Montesquiu. Aquí s'han de seguir els indicadors del castell de Montesquiu, fins arribar al recinte de l’aparcament del parc comarcal.
Per anar a Vidrà, cal refer el camí fins a Sant Quirze de Besora. A la cruïlla del primer semàfor, haureu de girar a l’esquerra i seguir per la carretera que porta a Santa Maria de Besora i Vidrà.
Història i Visita:
Les primeres dades documentades de l'existència del castell són del segle XIII. A causa de la situació geogràfica d’aquest punt, lloc de pas entre les comarques del Ripollès, la Cerdanya i les planes d’Osona, sembla que els seus inicis foren de caràcter defensiu. Era una petita construcció de planta rectangular que servia per allotjar a una reduïda guarnició de soldats.
Probablement a finals del segle XV, el castell deixà de ser un punt estratègic militar i passà a ser residència senyorial. La falta de documentació fa que els experts no puguin precisar les dates de les reformes del castell.
A partir d’aquest segle va ser quan realitzaren a l’edifici els canvis arquitectònics més significatius. Es construïren el pati de carruatges i l’escala de pedra que porta al primer pis.
Fou durant la dècada de 1810 a 1820 quan la família Juncadella va fer l’última remodelació de l’interior i de l’exterior, que l’hi confereix la fisonomia actual. L’any 1976, Emili Juncadella, últim propietari, cedeix la propietat del castell i les terres a la Diputació de Barcelona, la qual va declarar el palau i el seu entorn Parc Natural.
La visita del castell comença amb un audiovisual, d’una durada aproximada de 20 minuts que exposa la història i la vida al castell. Seguidament es fa la visita guiada a les dependències. En primer lloc es veu la capella de Santa Bàrbara, construïda en una de les reformes del segle XVIII. És curiós de veure-la pel seu recobriment de parets amb rajola vidrada.
Tot seguit accedireu a la plata superior per l’ampla escala de pedra. A la primera planta hi ha la part habitada del castell. Es passa per la biblioteca, la sala de reunions, el menjador, els dormitoris i les terrasses situades a la façana nord del castell. La durada d’aquesta visita és de 1 ½ hores.
Després de la visita al castell, podreu fer un petit recorregut pel parc. Són diversos els itineraris que es poden fer, però el de l’obaga del Castell és un dels recomanables. Es tracta d’un circuit de forma circular de 2,4 Km i 1 hora de durada, tot per fer gana i anar a dinar.
Vidrà és un petit municipi situat molt a prop de les serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm que està al nord de la comarca d’Osona, tot i que pertany a Girona.
La situació geogràfica del municipi propicià el desenvolupament turístic dedicat a l'excursionisme de muntanya. Gràcies en aquesta situació els 175 habitants del municipi dediquen les activitats laborals a la indústria de la fusta, la ramaderia i als serveis. Compten amb tres restaurants, un hostal i un càmping.
Si teniu ganes de fer un passeig amb automòbil pels boscos de la serralada del Puigsacalm, de Vidrà surt una pista forestal que està en bastant bon estat i que porta a Siuret. Des d'aquest punt podeu seguir cap a Collfred, fins arribar a Sant Privat d’en Bas a la comarca de la Garrotxa. És imprescindible portar un bon mapa de carreteres.
Gastronomia:
Com ja he comentat d’altres vegades, Osona és terra d’una gastronomia de plats potents, entrants i guisats amb molta força, gairebé tots relacionats amb la principal indústria de la comarca com són els derivats de la carn de porc.
Embotits de tota mena per començar a fer boca com: la llonganissa, el bull, els fuets, les botifarres crues o cuites, els patés, etc. Com a plats forts, els peus de porc amb tòfona, la vedella amb bolets i per finalitzar les clàssiques postres casolanes.
Restaurants:
Casa Fonda Serrasolses
Tel. 938 529 118
Vidrà.
(Cal trucar i encarregar taula)
Bar els Casadors
Tel. 938 550 104
Vidrà.
Hostal Escarra
Tel. 938 529 202
Vidrà.
Enllaços:
CINGLES DE TAVERTET
De Barcelona:
A 108 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu
atents a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció cap a Girona. Heu de deixar la C-25 per la sortida de Roda de Ter i us dirigireu a Santa Maria de Corcó passant per Roda de Ter. Entrareu al poble i seguireu els rètols que us portaran a Tavertet.
L’únic accés a Tavertet és la carretera BV-5207 que comença a Santa Maria de Corcó i després de fer uns 13 quilòmetres arribareu a una petita esplanada que s’utilitza com a aparcament pels visitants del poble.
Història i Visita:
El riu Ter, el pantà de Sau i el de Susqueda, separen les serres de Collsacabra i les Guilleries.
A la serra de Collsacabra s’hi troben els pobles més emblemàtics del prepirineu: Cantonigròs, Rupit i Pruit, El Far i Tavertet.
La història de Tavertet està documentada des de finals del segle IX, moment en què la zona començà a repoblar-se. De mica en mica la població va anar creixent fins que, a mitjans del segle XIV, la pesta negra minvà considerablement els habitants. Després d’aquest fet dramàtic el cens demogràfic augmentà molt lentament. En aquella època l’economia de la contrada estava dedicada principalment al conreu i a la ramaderia.
De nou un fet trasbalsà la població, la revolució industrial de finals del segle XIX i molta gent marxà per establir-se a les diferents zones industrials de Catalunya. A l'actualitat la població de Tavertet no arriba als 140 habitants i la majoria de les cases han estat restaurades o construïdes baix unes normes molt estrictes de l’Ajuntament. Estan dedicades a segones residències i al turisme rural.
Tavertet està situat al cim dels anomenats cingles de Tavertet, a 420 metres d’alçada del pantà de Sau. Per la seva situació, el sender de llarg recorregut GR-2 passa pel poble, motiu pel qual és punt de sortida de nombroses excursions a peu per la zona, fet que ha aprofitat Tavertet i la majoria dels pobles dels voltants per promocionar-se com a destinació turística de muntanya i senderisme.
A pocs metres de l’aparcament hi ha un centre d’informació on podreu recollir documentació dels llocs d’interès turístic i de rutes de senderisme.
La sortida d'avui és una de les excursions més populars, té una durada de 2 hores entre l’anada i la tornada. Es tracte d’un recorregut molt planer que el pot fer tota la família.
Abans de començar a caminar en direcció al mirador del castell, podeu fer un recorregut pels 4 carrers del poble, declarat per la Generalitat de Catalunya com a “Bé d’Interès Cultural”. Enfront de l'Hostal Can Nogué hi ha l’església de Sant Cristòfol, un edifici d’estil romànic del segle XI. En el pas del temps ha sofert diverses modificacions, s’hi va afegir la sagristia, una capella i el campanar fortificat amb una finestra en forma de creu a la part alta. La porta d’entrada està a un costat de l’edifici.
A la part del darrera de l'església, on està l'absis, hi ha un mirador des d’on podreu gaudir de la fantàstica vista del pantà de Sau.
A continuació cal seguir pel carrer de Sau on hi trobareu a la planta baixa d'una de les cases un museu, molt curiós, de tots tipus d’estris casolans i andròmines. Després de la visita cal seguir pel mateix carrer i sortir del poble en direcció al Mirador del Castell.
La pista forestal que porta al mirador comença a l’esquerra, al final d’una esplanada bastant ampla. Després d’uns 3/4 d’hora de caminada, divisareu al front d'una llarga recta del camí una masia. El camí gira a l’esquerra i en 10 minuts més arribareu al Mirador del Castell. Un parell de bancs per descansar i un plafó d’orientació us ajudaran a gaudir de les vistes panoràmiques de les Guilleries i el pantà de Sau.
Després de contemplar les vistes refareu el camí per tornar a Tavertet.
Gastronomia:
La cuina d’aquestes comarques és la clàssica de la Catalunya Central, feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Es poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
Hostal Can Nogué
Tel. 938 565 251
Can Miquel
Tel. 938 565 083
Can Baumes
Tel. 938 565 207
Enllaços:
www.tavertet.cat
SANTUARI DE BELLMUNT
I SANT PERE DE TORELLÓ
A 89 Km.
Punt de trobada:
Avui la trobada amb la família o els amics
serà al Restaurant Cal Peyu, situat a la carretera general C-17 que va de Vic a
Ripoll, i dins del municipi de Sant Hipòlit de Voltregà
Com Arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 que va de
Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu a
Vic.
Un cop passat Vic i sense deixar la carretera
C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. A uns 5 Km de Sant Hipòlit direcció cap a Ripoll, hi ha un desviament a
la dreta que porta a Torelló.
Entrant a Torelló cal fixar-se bé en els
indicadors que porten a Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. Un cop
arribat al poble de Sant Pere, i continuant pel carrer principal, trobareu en el
segon o tercer carrer i a la vostra esquerra un rètol indicador que hi diu cementiri. Deixareu el cementiri a
la dreta i s'ha de continuar per una carretera de paviment una mica deficient que porta al
Santuari de Bellmunt.
Història i Visita:
Aquesta ruta es podria classificar com una ruta d’altura. El santuari està a 1246
metres d’alçada. Algunes de les parts més lnteressants d'aquest recorregut són
les diferents vistes panoràmiques que es
veuen a mesura que es puja al santuari.
Començareu a pujar per la carretera amb una
mica de cura, ja que en el recorregut segur que trobareu més d’un ciclista. La
primera parada la fareu a la capella de Sant Roc, petita construcció de pedra
arrebossada amb morter de calç i pintada de color rogenc.
Seguireu pujant fins arribar a una petita esplanada
dedicada a l'aparcament. En aquest lloc s'ha de deixar el cotxe i començar a peu una petita excursió
d’uns 10 minuts fins el cim de la muntanya. Aquí hi ha un edifici on estan integrats la capella del
santuari, un refugi i un restaurant.
Des de l’esplanada de l'aparcament surt una
carretera molt estreta que porta directament al santuari, però està reservada
únicament pels vehicles que portin persones incapacitades, pel servei del
refugi o pel manteniment de les antenes de comunicació que hi ha en un petit
turó al costat de l’esplanada del santuari.
La primera menció escrita de l’ermita de la
Mare de Déu de Bellmunt data de principis de l’any 1200, suposadament
construïda sobre les restes del castell
de Sa Reganyada. Molt ha plogut des de llavors i l’edifici del santuari ha
sofert varies ampliacions i reformes.
Al llarg dels anys el conjunt arquitectònic
ha patit moltes agressions, incendis, inclemències del temps com fortes
tempestes i llamps, a causa d'estar situat a més de 1200 metres d’alçada.
L’edifici on es troba l’ermita té dos
nivells. En el primer, desprès de pujar per unes escales, hi trobareu un
bar-restaurant que té servei d’esmorzars i dinars. Pujareu un altre tram
d’escales i s'accedeix a una terrassa d’uns 30 metres quadrats, des d’on podreu
admirar una de les panoràmiques més boniques dels Pirineus, la plana de Vic, el
Lluçanès i les serres de Puig D’estela,
Puigsacalm, Santa Magdalena i Milany.
A un dels extrems de la terrassa hi ha la
porta d’accés a l’ermita de la Mare de Déu de Bellmunt, d’una decoració molt
senzilla.
Després de visitar-la, podreu arribar-vos per
un caminet costerut fins les antenes de comunicació, des d’on podreu tenir una perspectiva més amplia del
conjunt arquitectònic del santuari.
Si després de la visita al santuari si encara
us queda temps per l’hora de dinar, podríeu anar a Sant Vicenç de Torelló i
visitar l’església romànica del poble, construïda a finals del segle XI. A la
dreta de l’absis s’hi construí la torre del campanar, de base quadrada i tres
pisos d’alçada.
Gastronomia:
La
gastronomia de les terres de l’interior de Catalunya tenen totes un denominador
comú de plats que incorporen la carn de porc i vedella com element principal. Cal
destacar-ne alguns dels més típics: les galtes de porc guisades o a la brasa, els peus de porc guisats amb bolets,
la sopa de caldo i la carn d’olla, la vedella amb bolets, l’espatlla de xai al
forn, taules d’embotits i amanides.
Restaurants:
Com
sempre, us recomano que encarregueu taula.
El Molí
Camí de Vilardell s/n
Tel. 93 859 05 53
Sant Viçens de Torelló
Fonda Vilaseca
Colònia de Vila-seca, 12
Tel. 93 859 11 25
Sant Viçens de Torelló
RUPIT - PRUIT I
SANTUARI DE LA MARE
DE DÉU DEL FAR
Punt de trobada:
El punt de trobada
d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu
d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i
Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta
trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació
Bonpreu i Esclat. Estigueu atens a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està
a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de
localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per
Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en
direcció cap a Girona. Heu de deixar la
C-25 a la sortida de Roda de Ter i us dirigireu
cap a Rupit passant per Roda de Ter, Santa Maria de Corcó i Cantonigròs.
Seguint per la carretera C-153 i a uns 5 quilòmetres
de Cantonigròs trobareu un desviament a la dreta que porta a Rupit. Després de
fer 1,5 quilòmetres arribareu al vostre destí.
Arribant al poble
el primer que trobareu serà un gran aparcament per deixar-hi el vehicle, la
barrera està baixada i no trobareu cap caseta per recollir el tiquet. Solament haureu
d'acostar-vos-hi amb el cotxe i s'alçarà. El pagament es fa a la sortida en una màquina. Enfront de
la sortida dels vehicles hi ha l'Oficina de Turisme on us donaran tota la
informació per visitar el poble i les
rodalies.
Per anar a Pruit
haureu de retornar a la carretera C-153 i dirigir-vos en direcció cap a Vic. A
uns 500 m trobareu un desviament a la dreta que condueix al centre del poble,
format pel cementiri, l'edifici de l'antic Ajuntament i l'església romànica de
Sant Andreu de Pruit.
Per arribar al
Santuari de la Mare de Déu del Far haureu de seguir per la carretera
C-153 en direcció
cap a Olot. Arribant al Coll de Condreu trobareu un desviament a la dreta que
porta al santuari. Després de fer uns 5 quilòmetres arribareu a l'aparcament.
Història:
El poble de Rupit està situat a 845 m d'altitud, gairebé en centre
geogràfic que hi ha entre la serra de Collsacabra i les Guilleries, a tocar del
cingles d'Ayats i la Garrotxa. El municipi de Rupit està format per dos nuclis
de població. Rupit com a centre turistic i administratiu del municipi i Pruit,
un conjunt diseminat de masies al voltants de l'església de Sant Andreu de
Pruit. Aquest dos nuclis de població es fusionaren l'any 1977 amb el nom de
Rupit i Pruit.
A uns 3 quilòmetres del poble en direcció cap a Tavertet hi ha
l'església de Sant Joan de Fàbregas restaurada per la Diputació de Barcelona
l'any 1978. Aproximadament sobre l'any 900 en aquest punt també existia un
castell. Als voltants de l'any 1000 la casa dels Cardona construir un castell
sobre un majestuos roquer situat en el centre del poble, segons els documents
de l'any 1044 que esmenten al castell de la roca.
Sembla ser que "rupes" nom de roca en llatí deribà
posteriorment amb el nom de Rupit. A raser del castell es començaren a construir
les primeres cases del poble. Al s.XVI diverses famílies de nobles s'intaleren
al poble.
Durant els s.XVI i XVII rupit tenia una de les poblacions més
importants de la zona i a la begada amb una nombrosa comunitat d'artesants i
comerciants. En els carrers del centre
podreu apreciar sobre el dintell de les cases nombroses pedres amb grabats que
testimonien els diferents oficis que hi havia.
Visita:
Després de recollir el fulletons
turistics de Rupit podeu iniciar
la visita pel Pont penjat. Aquest element fou construït l'any 1945 per artesans
del mateig poble amb l'objectiu de comunicar les dues ribes de la riera de Rupit que
encercla el poble. L'acces al pont està a tocar de la piscina municipal situada
a la dreta de l'aparcament. Pasada l'experiencia de travesar per un pont penjat
arribareu a unes escales que us conduirant directament al centre del poble.
A l'esquerra hi ha el carrer Barbacana on hi podreu veure l'edifici de
la Ferreria, té un portal dovellat que està reproduït en el poble Espanyol de
Barcelona. La casa fou construida l'any 1711.
Refareu el camí fins arribar de nou a les escales del pont, seguint pel
carrer Manyà i la plaça del Bisbe Font. En aquest punt trobareu a l'esquerra el
carrer Fossar. És un carrer costerut amb graons fets a la mateixa roca. A
l'inici del carrer hi ha a la dreta l'entrada al cementiri, tancat amb una
reixa de ferro. A l'esquerra les façanes de les cases, de pedra, representen la
particular arquitectura de Rupit. Algunes de les cases d'aquest carrer com: Can
Lo. Fossar al núm 2, Can Betes al núm 11 i Can Banús al núm 23, estan
representades al Poble Espanyol de Barcelona.
Al final del carrer Fossar hi trobareu la plaça dels Cavallers, a tocar
podreu veure la roca on hi havia el castell, no en queda rès. Ara cal retornar
a la plaça del Bisbe Font i seguir la visita pel carrer Església on hi trobareu
l'església de Sant Miquel. És un edifici barroc amb elements neoclàssics en
forma de creu llatina. Construida a finals del s.XIII, depenia de Sant Joan de Fàbregas fins l'any
1878, moment en el que Rupit aconseguí la condició de parroquia.
A pocs metres de l'església trobareu la plaça Major on està l'edifici
de l'ajuntament. Al final del carrer Palau es troba l'edifici de la notaria
Soler, regentada per aquesta família durant quasi 500 anys. Té un portal
dovellat, coronat amb escút barroc i un sol com a simbol de la casa, al costat
la data de 1608.
El seguent objectiu serà visitar l'església de Sant Joan de Fàbregas i
el Salt de Sallent. Per aixó sortirem de l'aparcament amb el vehicle i girareu
a la dreta en direcció a l'accès del Pont Penjat, cal seguir recte i sence
deixar la pista forestal, asfaltada peró molt estreta, arribareu a Sant Joan.
Per anar al Salt de Sallent pregunteu al personal que hi ha a la masoberia de
l'església.
Acabada la visita a Rupit i rodelies és el moment de fer una escapada
al veïnat de Pruit i al Santuari de la Mare de Déu del Far. El santuari del Far
està situat just a la borera del cingle del Far. Des d'aquest punt podreu admirar
unes fantatiques vistes de la comarca.
L'antiga capella de la Mare de Déu fou destruïda pels terratrèmols del
s.XV i reconstruida de nou pel santuari actual. L'església és d'una sola nau
amb un sostre d'arc apuntat i d'estil gótic. Fou restaurat l'any 1970, adosat a
un costat hi ha un restaurant.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció
d’especialitats com: amanida de faves, capdell amb fruits secs i mató, peus de
porc guisats amb naps, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a
la llauna, cua de bou amb castanyes, graellades de carn,etc.
De postres els clàssics : les
postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
L'Hort d'en Roca
Plaça Era Nova,7
Tel 938 522 029
Rupit
Can Marçal
c. Manyà,3
Tel. 938 522
014
Rupit
Enllaços:
www.rupitpruit.cat
SANT PERE DE CASSERRES
A 70 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada
d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu
d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i
Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta
trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació
Bonpreu i Esclat. Estigueu
atents a l'indicador
d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de
localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per
Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en
direcció cap a Girona, fins la sortida
de Folgueroles i Vilanova de Sau.
Després de fer 16 Km
passareu per davant de l'Hotel Riba i una hípica. A continuació per sobre de la capçalera del pantà i us haureu de
dirigir al club nàutic Vic-Sau. Si us apropeu a la riba del pantà, podreu veure
el campanar del poble de Sant Romà, inundat per les aigües del pantà.
Per anar a Sant
Pere de Casserres, s'ha de refer el camí i tornar a l’autovia C-25 per
agafar-la en direcció cap a Lleida. Deixareu de nou l’eix transversal C-25 per la
sortida de Roda de Ter i seguir en direcció cap a Roda. A uns 700 metres trobareu
una desviació a la dreta amb els seus corresponents indicadors de Tavèrnoles i
Parador Nacional de Sau.
A uns 4 Km passat Tavèrnoles,
pareu atenció a la cruïlla de l’esquerra on hi ha un rètol amb el nom de Fucimanya,
lloc recomanat per dinar-hi. S'ha de seguir per la carretera
BV-5213 fins
arribar al Parador de Sau.
A uns 15 metres
abans d'entrar al recinte del parador hi ha un desviament a l’esquerra que indica
Sant Pere de Casserres i després de 3 Km arribareu al monestir.
Història
i Visita:
El riu Ter és el principal protagonista de la
Vall de Sau, el qual passa encaixonat entre les Cingles de Tavertet i Les
Guilleries. A l’any 1962 s’inaugurà el pantà de Sau i canvià per complet la
fisonomia de la Vall.
El poble de Sant
Romà va queda cobert per les aigües. D’ell es pot veure el campanar de
l’església quan el nivell de les aigües del pantà baixen.
En canvi Vilanova
de Sau a sabut aprofitar l’ocasió per combinar
la seva economia eminentment agrícola amb la turística, creant a la riba
del pantà un conjunt de serveis com: un Club Nàutic, una Hípica i un Hotel,
potenciant a la vegada l’excursionisme.
Des de la riba del pantà
i en direcció Nord, es pot gaudi de les espectaculars vistes de les cingles de
Tavertet. Amb una mica de voluntat i bona vista podreu veure al cap de munt de
les impressionants parets del cingle, algunes persones admirant el paisatge des
de la part alta. (Aquestes vistes seran motiu d’una altra Ruta).
El destí principal
de la nostra ruta és el monestir de Sant Pere de Casserres. És l’únic de l’orde
Benedictí que té Osona. Corria l’any 1006 quan la vescomtessa Ermetruit, de la
saga del Vescomtat d’Osona, comprà el domini de Casserres al comte de Barcelona
Ramon Borrell, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere.
A partir del 1012
començà la vida comunitària a l’abadia, tot i que no va ser fins el 1050 que
l’església monàstica fou consagrada. Després dels primers Abats Casserres passà a ser Priorat,
segurament per la dificultat de mantenir-hi
els 12 monjos necessaris per continuar sent abadia.
Aquest va ser un
dels motius pel qual a l’any 1079 els vescomtes d’Osona i Cardona l’unissin al
monestir de Cluny per tal d’assegurar-hi la vida monàstica regular.
Tot i l’interès de
les famílies fundadores com els vescomtes d’Osona i Cardona i també les
importants donacions que hi aportaren altres nobles com: els de Tavertet, els
de Cabrera, els de Sau o els de Sabassona, la decadència del monestir es feia
palesa de mica en mica.
L’any 1572 totes les
possessions del monestir passaren als jesuïtes de Betlem de Barcelona, sent des
d'aleshores una simple granja.
Fou durant l’any
1767 que el rei Carles III acabà amb el domini d’aquest Priorat. Posteriorment
passà a mans de particulars que el tenien com a masoveria. L’any 1991 el Consell
Comarcal d’Osona adquirí el monestir i juntament amb la Generalitat de
Catalunya restauraren Casserres entre els anys 1994 i 1998.
A l'actualitat el
monestir es pot visitar. Té una exposició permanent amb la recreació de les
diferents sales on vivien els monjos de Casserres. També hi ha un audiovisual
on s’explica la llegenda, la història i el procés de reconstrucció del
conjunt monàstic de Sant Pere de
Casserres.
Informació:
Sant Pere de
Casserres
Tel. 608 892 200 - 93
744 71 18
Horaris de visita:
Hivern 11:00 a 17:30
Primavera 10:00 a 17:30
Estiu 10:00 a 19:00
Tardor 11:00 a 17:30
A diferència
d’altres rutes, en aquesta parlarem d’un
restaurant, el “Fussimanya”. Situat entre Tavèrnoles i el Parador, sobre
el pantà de Sau.
Aquest restaurant
ofereix a la seva carta solament especialitats catalanes: coca torrada amb
tomàquet, carn a la brasa i una varietat de guisats de carn de porc, vedella i
xai. Els plats són abundants, per tant, podeu arribar al segon sense gana. Cal encarregar taula per telèfon
si penseu anar-hi en cap de setmana. Hi ha dos torns, el primer a les 13 h i el
segon a les 14 h. Us recomano anar-hi al primer torn ja que possiblement pel segon torn haureu d’esperar-vos més del compte.
Tenen una botiga on
venen productes d'elaboració pròpia com: embotits, formatges, mels i d’altres
productes de la comarca.
Restaurant Fusimanya
Tel. 93 812 21 88
Enllaços:
www.osonaturisme.com
De Barcelona:
De Barcelona:
De Barcelona:
SANTUARI MARE DE DÉU
DE PUIG-L'AGULLA
De Barcelona:
A 75 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta hi trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 i agafar-la en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció cap a Girona, haureu d’estar atens a la sortida de Folgueroles, Vilanova de Sau i Sant Julià de Vilatorta.
A la sortida de Sant Julià de Vilatorta en direcció a les Guilleries trobareu, a la dreta, un desviament que porta al poble de Vilalleons.
Història i Visita:
Sant Julià de Vilatorta està immers dins la Plana de Vic, però a la vegada fa frontera amb l’inici del massís de les Guilleries. A 4 quilòmetres de Sant Julià hi ha el poble de Vilalleons envoltat de boscos i del cim de Montagut-Puig l’Agulla de 810 metres d’alçada.
Des de 1945 els municipis de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons estan fusionats a efectes civils. Això no obstant, conserven els trets diferencials de cadascun.
L’activitat industrial de Sant Julià és coneguda a la comarca des del segle XVII com un centre de fabricació de ceràmica vidrada per cuinar com: olles, cassoles, etc. A l’actualitat i malgrat la davallada del sector encara hi ha un obrador que s’hi dedica.
Al principi del segle XX la indústria turística d’estiueig entrà amb força al poble de Sant Julià i es començaren a edificar cases per a famílies adinerades de Barcelona. Actualment hi ha diverses urbanitzacions i una zona industrial al voltant del municipi. Val la pena passar una estona visitant el centre del poble.
Tal com he comentat al principi, a 4 quilòmetres de Sant Julià trobareu el poble de Vilalleons que està format per cases de pagès disseminades. Les característiques econòmiques d’aquest poble són el conreu i la ramaderia. Aquestes masies ja eren esmentades a finals de l’alta edat mitjana.
No obstant això, el centre urbà de Vilalleons està format per dues dotzenes de cases. A un extrem es troba una ermita d’estil romànic llombard dels segles XI i XII la qual està construïda d’una sola nau, amb un absis circular i en els laterals hi ha diverses capelles. Diferents modificacions arquitectòniques han alterat considerablement l’estètica exterior original. Sobre l’absis construïren una torra amb un reduït espai habitable. A la façana principal trobareu un campanar de planta quadrada.
A finals de 1654 l’exercit francès cremà l’església i destruí el valuós arxiu parroquial, el retaule i la talla romànica de la Mare de Déu.
Lluny d’abandonar l’ermita i deixar-la a les inclemències del temps, els habitants de Vilalleons iniciaren la restauració de l’edifici. Però, abans començaren la construcció d’una capella en un lloc situat a 1 quilòmetre del poble, a l’entorn de Puig l’Agulla, on segons la llegenda trobaren la imatge romànica de la Mare de Déu.
Posteriorment en el lloc d’aquesta capella construïren una església d’estil renaixentista que fou consagrada l’any 1775. Just al costat hi ha un hostal on podreu fer un bon dinar, com sempre caldrà encarregar taula.
A causa de la situació geogràfica del Santuari, surten des d’aquest punt diverses rutes per fer excursions a peu.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, realitzada amb productes de l’horta i animals de corral.
Es poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
Puig-l’Agulla
Tel. 93 888 82 10
Enllaços:
www.santjuliadevilatorta.org
ALPENS
I SANTUARI DELS MUNTS
De Barcelona:
A 120 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres desprès del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers, Centelles, Tona i, sense deixar-la, seguireu fins a Vic.
Un cop passat Vic, i continuant per la carretera C-17, passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. Arribant a Sant Quirze de Besora entrareu al poble i al primer semàfor us desviareu a l’esquerra en direcció cap a Berga.
A 8 quilòmetres de Sant Quirze trobareu el Collet de Sant Agustí on hi ha una cruïlla de carreteres. La de l’esquerra us portarà a Perafita i al Santuari dels Munts. La carretera de la dreta us portarà al poble d'Alpens i a Berga.
Després de 7 quilòmetres per una estreta carretera, però en molt bon estat, arribareu al poble d’Alpens.
Per arribar al santuari de la Mare de Déu dels Munts haureu de retornar a la cruïlla a partir de la qual podreu dirigir-vos al poble de Perafita i a Prats de Lluçanès. Aproximadament a 1 quilòmetre d'aquest cruïlla trobareu un desviament a l'esquerra. Després de fer 2 quilòmetres arribareu al santuari.
Història:
Al s.XI tot el terme municipal d’Alpens pertanyia al castell de la Guàrdia, situat a la Serra de Sovelles, a tocar del santuari de Santa Margarida. El terme estava format per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i de Sant Pere de Serrallonga.
A finals d’aquest segle el noble Folc cedí les propietats d’un mas situat a Santa Maria de Pinós al monestir de Ripoll. A l’any 1363 l’abat de Ripoll Ramon de Savarrés comprà totes les terres que pertenyien al Castell de la Guàrdia juntament amb les seves nou parròquies.
L’economia del poble d’Alpens està dedicada a la ramaderia i l’agricultura. Està situat al peu de la serra de Santa Maria de Vinyoles. Les característiques més interessants del poble són els carrers estrets i cases construïdes amb pedra, on hi destaquen les portalades amb la data i el nom dels constructors. En el centre del poble hi trobareu la plaça Major. És de forma rectangular i gairebé en el centre d'un dels seus costats hi ha la Casa de la Vila.
De fa temps Alpens és conegut per la Trobada Internacionals de Forjadors. Aquesta festa reuneix a una gran quantitat de forjadors d'arreu de l'estat i de fora. Cada any els organitzadors fan un projecte d'escultura de grans dimensions. Durant tres dies els forjadors realitzen, en un espai reservat per als artesans, les diverses parts assignades a cada grup de forjadors. L'últim dia es fa el muntatge de les diferents parts del projecte.
Aquesta festa de la forja es fa la segona quinzena del mes de maig de cada any.
El santuari de la Mare de Déu dels Munts: A començament del s.XIV els monjos del monestir de Sant Llorenç de Sous construïren una església dedicada al culte de la Mare de Déu, al cim del Serrat de La Pinassa.
El pelegrinatge dels habitants dels pobles de les rodalies augmentava any rere any i per aquest motiu entre els s.XVII i XVIII es va construir una hostatgeria al costat de l'església. L'església és d'estil romànic de començaments del segle XIV, d'una sola nau i amb sostre de volta apuntada.
Al costat esquerre de la façana principal hi trobareu el campanar, construït per davant de la façana lateral. La porta d'entrada està recerada per una coberta a dues aigües amb un arc de mig punt. A l'esquerra hi ha una capella i a la dreta, de la porta d'entrada, hi ha l'accés a l'hostatgeria i al restaurant.
El primer que haureu de fer quan arribeu al poble d'Alpens serà localitzar la Plaça Major, punt de partida de la visita als diferents espais interessants del poble. Feu una ullada a les interessants façanes dels edificis i a les portalades d'accés. També mireu de localitzar a les façanes de les cases els elements decoratius de les portes, les escultures, les baranes, els fanals i les reixes fetes amb ferro forjat.
Un edifici a visitar és el de l'església de Santa Maria, d'estil barroc-neoclàsic. Fou cremat durant la guerra Carlina de 1833 i restaurat l'any 1840. A l'interior hi podreu veure l'altar major i altres de laterals que són del s.XVI.
Acabada la visita al poble d'Alpens el següent objectiu cultural a visitar serà el santuari de la Mare de Déu dels Munts. En el costat esquerre del temple hi trobareu un aparcament per a vehicles.
Darrera de l'edifici del santuari hi trobareu una esplanada, des d'on podreu admirar una vista panoràmica de les comarques del nord-est de Catalunya: Garrotxa, Ripollès, Vallespir, Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, Selva, Osona i Berguedà.
La gastronomia d'aquesta zona és un clar exponent de la cuina de les terres de l'interior de Catalunya. Les amanides, taules d'embotits, escalivades, sopes i carn d'olla, etc., com a primers plats. Peus de porc a la brasa i guisats, vedella amb bolets,
graellades de carn, bacallà a la llauna, ànec amb peres, pollastre amb prunes, etc. De potres els clàssics.
Restaurants:
Restaurant Els Munts
Tel. 93 852 77 42
Santuari dels Munts
MONESTIR DE
SANTA MARIA DE LLUÇÀ
De Barcelona:
A 95 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atens a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció cap a Lleida.
A uns 6 quilòmetres de Vic trobareu un desviament que us portarà al poble d'Olost per la carretera C-154. Arribant a Olost i sense deixar aquesta carretera us dirigireu cap a Prats de Lluçanès. Atenció, dins del poble d'Olost trobareu un desviament a l'esquerra que també porta a Prats de Lluçanès per la carretera B-432. Passeu de llarg i seguiu pel trencall de la dreta. El camí fins arribar a Prats de Lluçanès està en molt bon estat.
Quan arribeu a Prats de Lluçanès haureu de seguir per la carretera sense entrar al poble. Aquesta ruta fa de cinturó de ronda i porta a Berga. Després de deixar el poble a la vostra esquerra i a uns 4 quilòmetres trobareu un desviament a l'esquerra que us portarà a Lluçà, punt i final del vostre recorregut.
Lluçà és un nucli habitat d'unes 5 cases al voltant de l'església de Santa Maria de Lluçà la qual queda a la dreta de la carretera. A uns 50 metres passat el monestir hi trobareu un aparcament per a vehicles.
L'església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada pel bisbe de Vic l'any 905, però tot fa pensar que va ser construïda sobre les restes d'una antiga capella, possiblement del s.IX.
La història de Santa Maria està lligada a la del castell de Lluça el qual va ser nomenat per primera vegada en els documents de consagració de l'església. Varen ser els senyors de Lluçà els que potenciaren l'establiment de canonges a Santa Maria fent donacions de terres per la seva subsistència.
És a partir de 1168 quan s'establí una comunitat de canonges i el primer prior fou Pere de Segàs. Va ser a finals del s.XIII quan la comunitat assolir la màxima esplendor i influència a la comarca del Lluçanès.
A partir del s.XIV començà la decadència del monestir i a principis del s.XVI havia deixat d'existir la comunitat. També com a conseqüència dels terratrèmols de 1428 i 1448 quedà derruït el campanar, la volta de l'església i la façana del monestir. Des del 1609 passà a dependre dels canonges de Barcelona, fins que a partir de la desamortització de Mendizábal de 1835 quedà com a parròquia sense cap dependència de Barcelona.
Visita:
El monestir de Lluçà és una de les joies més importants del romànic al Lluçanès. Les peces més preuades del monestir són el claustre i les pintures dels segles XI al XIII. Originàriament l'església tenia una sola nau amb sostre de volta de canó encapçalada per un absis i el creuer estava rematat per una absidiola a cada costat.
Després dels terratrèmols de 1428 1448, que assolaren gran part de Catalunya, aquests elements juntament amb el claustre quedaren molt malmesos. Però, a principis del segle XX la Generalitat de Catalunya inicià la restauració.
El claustre és de planta irregular i de dimensions reduïdes, la seva construcció no està documentada, però es creu que és de la mateixa època de l'església original del s.XII. Té un conjunt de 22 columnes amb els corresponents capitells, dos dels quals s'han perdut.
Són d'esmentar les interessants decoracions dels capitells i dels àbacs, la bocana del pou existent en un dels costats del pati i els dos sepulcres gòtics. El primer sepulcre pertany al canonge Bernat de Margès del s.XII. El segon sepulcre pertany al canonge Ramon de Casovers i data del 1395.
No es poden oblidar altres elements decoratius de considerable rellevància com: la Porta Ferrada, la rectoria, la talla de la Verge Maria, la Creu amb el Crist i el frontal de l'altar. Els originals d'aquestes últimes peces es conserven al Museu Episcopal de Vic.
A l'any 1954, durant la restauració del monestir, es descobriren a l'església importants restes de decoració mural del s.XIV. Foren arrancades i ara estan exposades en unes dependències annexes al claustre. Cal destacar-ne dels diversos plafons decoratius dos en particular. El primer conté escenes de la Vida de Crist i el segon les corresponents a la vida de Sant Agustí. Entre aquestes dues peces i trobareu un gran Pantocràtor. Dins l'església i en l'espai d'una capella lateral hi podreu veure una col·lecció de peces d'orfebreria i objectes litúrgics.
Per una porta situada en un costat del claustre s'accedeix a l'exterior. En aquest lloc hi trobareu les restes del que era el celler del monestir i també un conjunt de tombes antropomorfes, anteriors a la construcció de la primitiva església. També hi ha l'entrada principal al monestir de Santa Maria i una amplia escalinata d'accés al recinte monàstic.
Podreu fer una visita guiada on el mossèn responsable de l'església de Santa Maria us farà una acurada explicació de la història del monestir, dels elements decoratius i arquitectònics del recinte.
El Lluçanès està situat al nord-est de la comarca d'Osona, per tant la seva gastronomia és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds, plats molt treballats als fogons i adaptats a la nova tendència culinària de plats decorats.
Predominen els guisats com: l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor els preuats bolets s’incorporen en aquests plats. No podem oblidar les clàssiques amanides amb un toc de modernitat.
Per finalitzar l'àpat les postres casolanes, les postres de músic regades amb toc de vi moscatell i els omnipresents gelats.
Restaurants:
El restaurant La Mola és el recomanat d'avui. Està situat als afores de Prats de Lluçanès en direcció al poble d'Olost i a tocar del desviament que porta al poble de Perafita.
La Mola
Tel. 938 880 452
Santa Creu de Joglars
Enllaços:
www.lluça.net
VIC
A 65 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Després d’esmorzar en el parador de quatre camins, heu de sortir de l’aparcament i dirigir-vos per l’autovia C-17 cap a Vic. Arribant a Vic haureu de deixar l’autovia C-17 per la sortida 58 direcció cap a Vic Sud. Passareu per una rotonda i a uns 100 metres haureu de seguir en direcció Barris Vic Sud i empalmareu amb el carrer de Barcelona. Al final del carrer trobareu una nova rotonda, seguiu recte pel Passeig de La Generalitat.
Quasi al final del passeig passareu per un pont sobre el Riu Mèder. A uns 50 metres hi ha una cruïlla, seguiu les indicacions que porten a l’aparcament del Passeig i a l’aparcament de la plaça Major.
Un cop deixat el vehicle, dirigiu-vos a la plaça Major per iniciar des de aquest punt la visita a la ciutat.
Història:
Abans de la romanització de la plana d’Osona aquesta estava habitada per les tribus iberes dels Ausetans. La romanització va començar entre dos i tres segles abans de Crist i el primer de la nostra era. Els romans l’anomenaren Ausa, com ho testimonien les monedes romanes trobades en les excavacions fetes en el nucli antic de la ciutat. La via romana més antiga de la península Ibèrica, documentada epigràficament, és la que unia el poblat Iber d’Iluro i d’Ausa.
Durant els segles VIII i IX la ciutat de Vic va ser frontera entre les forces franques i les islàmiques. A l’any 788 la ciutat fou destruïda en una incursió dels sarraïns. Posteriorment Guifré el Pilós conquerí la ciutat i inicià la repoblació a l’any 878 a la part alta del turó, cedint el control de la part baixa del turó al bisbe perquè hi construís una catedral. A partir d’aquell moment la ciutat fou governada pel comte de Barcelona i bisbe de Vic.
En els successius segles la ciutat de Vic va participar en la majoria d’esdeveniments polítics com va ser la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió Espanyola. Durant la Guerra Civil Espanyola va disposar d’un aeròdrom on feia estada la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z.
L’Abad Oliva fill del comte de Besalú fou, sens dubte, el bisbe de Vic més famós, el qual amb l’ajut de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona construí i decorà ricament la catedral.
A finals del segle XIX el bisbe Josep Moragues fundà el Museu Episcopal de Vic, on es conserven molts tresors medievals que s’havien guardat en moltes esglésies de la diòcesi.
Visita:
La visita a la ciutat de Vic comença a la plaça Major o Mercadal, situada dalt d’un turó. És el lloc més interessant de la ciutat i punt de partida de la distribució urbanística radial, on conflueixen totes les vies de comunicació entre els diferents punts de la comarca.
La plaça del Mercadal és gairebé quadrada i té unes dimensions d’uns 60x60 metres. El conjunt arquitectònic de les façanes de les cases que l’envolten són una síntesi dels estils de les cases de la resta de la ciutat. És de destacar les arcades que envolten la plaça, de diversos estils i mides i que harmonitzen perfectament entre elles. Cal destacar l’edifici de l’Ajuntament de Vic que està situat en un dels angles de la plaça. A la part alta de l’edifici hi ha una torre amb un rellotge que us serà fàcil localitzar-ho.
A la planta baixa hi trobareu la oficina de turisme on us donaran informació de la ciutat i un mapa per localitzar els edificis més importants.
La visita continua pel carrer Major. És el carrer comercial per excel·lència del casc antic, arribant a la plaça del Paradís haureu d’agafar el carrer de la dreta, carrer Sant Sadurní, fins arribar a la plaça de la Pietat. En aquest punt hi trobareu l’església del mateix nom i una mica més enllà, a l’esquerra, hi ha el Temple Romà.
Acabada la visita al temple torneu enrere per agafar el carrer de Sant Miquel Arcàngel i dirigir-vos a la plaça del Bisbe Oliva, on hi trobareu la Catedral i el Museu Episcopal. Si teniu temps no deixeu de fer-hi una visita i posteriorment una bona passejada pels carrers del nucli antic.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de la Catalunya Central, però amb la particularitat de que un dels productes de producció per excel·lència és el porc. Per això, a més dels plats clàssics com: les amanides, les carns a la brasa, els arrossos i els estofats de carn, també hi trobareu les taules d’embotits, les galtes i els peus de porc guisats o a brasa, la tripa i el cap i pota, etc.
Les postres són les de sempre: els gelats, la crema catalana, les postres de músic, la mel i mató, etc.
Restaurants:
La gran oferta gastronòmica de la ciutat fa que no us pugi recomanar cap restaurant en concret.
Enllaços:
EL BRULL
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei del Montseny que està a l’autopista AP-7 en direcció a Girona i a uns 5 quilòmetres abans de la sortida 11 (Sant Celoni – El Montseny).
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a La Jonquera. Deixareu la via ràpida per la sortida núm. 11 que porta a Sant Celoni i al Parc Natural del Montseny.
A la sortida de l’autopista heu de girar a l’esquerra en direcció a Santa Maria de Palautordera. No deixeu la carretera BV-5301 que porta directament al poble del Montseny.
Història i Visita:
El nucli antic del poble del Montseny, antigament anomenat Sant Julià de Montseny, és de dimensions reduïdes i està format per una cinquantena de cases construïdes als voltants de l’església romànica de Sant Julià. El municipi té una extensió de 27,2 Km2, un cens de 305 habitants i l’orografia és d’alta muntanya amb molts boscos, pastures i poquíssimes planúries.
Actualment l’economia dels vilatans està dedicada a serveis i al turisme. El poble del Montseny és punt de partida de nombroses excursions a peu pel parc natural del Montseny.
Acabada la visita al poble agafareu el vehicle i us dirigireu cap a coll Formic i el Brull. Però, abans us desviareu per visitar l’entorn de l’hotel de Sant Bernat i la petita ermita romànica que hi ha en un extrem del jardí. A uns 6 quilòmetres del poble del Montseny trobareu un desviament a la dreta que porta a Sant Bernat. Sant Bernat és un conjunt turístic on hi ha un hotel de 3 estrelles i als jardins un parell de construccions d’estil romànic.
Per anar al poble del Brull seguireu per la carretera BV-5301 en direcció a Seva passant per coll Formic. En aquest punt geogràfic sempre hi ha molts vehicles, ja que és punt de partida de moltes excursions, tant a peu com en vehicles de dos i quatre rodes. Des de aquí podreu arribar-vos al Matagalls o per carretera forestal al Pla de la Calma. També hi veureu un restaurant de muntanya a tocar de la carretera.
El municipi del Brull té una superfície de 41 Km2. Està format per tres nuclis de població: el Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. La carretera BV-5301 passa pel mig del centre administratiu del poble. A la dreta hi ha l’edifici de l’Ajuntament, el restaurant Can Pascual i el restaurant El Castell. A l’esquerra hi trobareu l’església de Sant Martí del Brull, d’estil romànic, el centre d’Informació Turística del Montseny i la rectoria de Sant Martí. La majoria de la població del Brull està disseminada al voltant del nucli administratiu en cases d’estiueig i masies.
Sant Martí del Brull és un edifici d’estil romànic que durant els anys a sofert moltes modificacions. Té una sola nau i un absis semicircular a llevant. Els dos absis lateral del transsepte foren substituïts per capelles de planta quadrada. El campanar és de planta hexagonal a la part alta, a l’alçada de la última finestra de la façana la base del campanar és quadrada. Tot el conjunt arquitectònic està construït amb carreus de pedra vermella.
Una de les curiositats del Brull són les restes del poblat ibèric. Podeu preguntar per la situació i com arribar-hi a l’oficia de Turisme del Montseny que està a tocar de l’església.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres els clàssics: les postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
El Castell
93 884 00 63
El Brull
La Fonda del Montseny
93 847 30 40
El Montseny
Enllaços:
ESPINELVES I VILADRAU
A 95 quilòmetres
Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei, l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció cap a Girona. A uns 15 quilòmetres de Vic trobareu la sortida 199 amb el rètol d’Espinelves, haureu de seguir els indicadors que us portaran al poble.
Per anar a Viladrau haureu de seguir el rètols que trobareu a la sortida del poble d’Espinelves i després de fer uns 5 quilòmetres per la carrera GI-543 arribareu a Viladrau.
Història i Visita:
La primera noticia escrita que es té d’Espinelves és de l’existència d’una església romànica i parròquia dedicada a Sant Vicenç, situada en un indret anomenat Espinelves.
Sobre l’any 879 el comte Guifré el Pilós reorganitzà el territori, fent que els termes parroquials que hi havia fins aleshores quedessin adscrits o associats a les terres dels grans castells. El terme d’Espinelves va quedar associat al castell de Sant Llorens, i després al castell de Meda.
Durant molts segles Espinelves ha estat un poble eminentment rural. Aquestes dades s’han pogut conèixer gràcies a la documentació existent al monestir de Sant Llorenç del Munt . A l’any 1337 els priors de Sant Llorens posseïen la majoria dels masos passant a ser els senyors efectius del terme d’Espinelves.
El poble d’Espinelves és un dels pocs pobles romànics que queden a Catalunya. Està situat dalt d’un turó de poques dimensions, de cases de pedra, carrers empedrats amb lloses i a un punt més enlairat es troba l’església romànica de Sant Vicenç.
L’església està formada per dues naus, construïdes en diferents èpoques i amb un absis cadascuna d’elles, la primera és del segle XI-XII i la segona del segle XVII. El portal d’accés està en un costat de la segona nau i té dues columnes i capitells treballats amb figures humanes i fulles. A l’interior es conserva el portal primitiu.
Cal destacar del conjunt el campanar, que és de planta quadrada i de tres pisos d’alçada amb finestres bessones i capitells trapezoïdals en el primer pis. A l’interior hi trobareu una reproducció del retaule dedicat a la verge del Roser. L’original està exposat al Museu Episcopal de Vic.
A l’actualitat el poble d’Espinelves és conegut arreu de Catalunya pel seu mercat de l’Avet que es celebra la setmana abans de Nadal.
El poble de Viladrau està situat en el sector occidental del massís del Montseny a pocs quilometres de Taradell i la plana d’Osona. A l’edat mitjana pertanyia al terme senyorial del castell de Taradell, del que en queden importants restes.
Poques noticies es tenen de la història de Viladrau. Sembla que els seus orígens són romans doncs el nom de Vila ve de la paraula romana Vila i drau de la paraula llatina Adrallus nom del personatge que tenia en propietat una gran extensió de terreny a la zona.
A l’any 1594 va néixer al mas de La Sala, en Joan Sala més conegut amb el nom de Serrallonga, famós bandoler de l’època. Entre els anys 1603 i 1623 la comarca fou assetjada per en Serrallonga i altres bandolers com els seus dos germans, en Joanet i en Tendre.
Per la diversitat geològica del massís del Montseny, el clima fred i sec a l’hivern i temperat a l’estiu fa de la zona un ecosistema amb una gran varietat vegetal amb rouredes i fagedes, a més d’una gran quantitat de fonts i deus d’aigua.
Quasi tot el terme municipal de Viladrau està dins el Parc Natural del Montseny, decretat com a parc el 20 de febrer de 1987 per la Generalitat de Catalunya, per aconseguir un control compatible entre el medi ambient i les explotacions veïnals.
A l’actualitat l’economia del municipi de Viladrau està centrada en el turisme, la explotació forestal i el negoci de les aigües. Les aigües del massís del Montseny alimenten a una gran quantitat de deus que subministren el 80 % de la matèria prima a la majoria de maques d’aigües de Catalunya, i el 27% de la producció de les aigües minerals de l’estat espanyol.
El nucli antic de Viladrau és de dimensions molt reduïdes i gira al voltant de la Plaça Major i de l’església parroquial de Sant Martí de Viladrau. És imprescindible fer la visita a l’església, una passejada pèl carrer Pere Claret i prendre un refresc a una de les terrasses dels bars que trobareu a la Plaça Major.
La cuina de la comarca és la clàssica de la Catalunya Central, feta amb productes de l’horta i animals de corral.
Es poden destacar plats com: les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.
Restaurants:
Restaurant Àgora
Plaça Major, 3
Tel. 93 884 84 36
Viladrau
Restaurant El Cau
Plaça Major, 11
Tel. 93 512 18 24
Viladrau
Restaurant Els Avets
Carrer Sant Hilari
Tel. 93 885 73 88
Espinelves
Enllaços: