GARROTXA

*Volcà de Santa Margarida
*Sant Aniol d'Aguja
*Sant Privat d'en Bas i Salt de Sallent
*Olot Ruta Modernista
*Sant Joan les Fonts
*La Fageda d'en Jordà - Santa Pau
*La Fageda d'en Jordà - Cooperativa la Fageda


VOLCÀ DE SANTA MARGARIDA


De Barcelona:
 A 85 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Haureu d'estar atens a l'indicador de l'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.

Con arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Sense deixar l’autovia continuareu en  direcció a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta és va cap al poble de Bas, a l’esquerra cap a Les Preses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una rotonda molt amplia. És necessari agafar la primera sortida  de la dreta que enllaça amb l’avinguda de Sant Jordi. Sense deixar-la s'arriba a la quarta rotonda on seguireu els indicadors que duen a la Fageda d’en Jordà i Santa Pau.

A uns 6,5 Km d’Olot, després d’una corba, trobareu a mà dreta un aparcament. A un extrem de l'esplanada hi ha el mapa indicador del Parc i un conjunt de rètols assenyalant la direcció al volcà de Santa Margarida.

Història i Visita:
Els vulcanòlegs daten la creació de la zona volcànica de la Garrotxa entre els 10 000 i els 70.000 anys d’antiguitat la qual té una extensió aproximada d’uns 120 quilòmetres quadrats. S’han pogut comptabilitzar fins quaranta cons volcànics que oscil·len entre els 10 i els 60 metres d’alçada. A la vegada, poden arribar a tenir entre els 250 i els 525 metres de diàmetre. Els volcans més importants són el de Santa Margarida i el del Croscat.

Entre els anys 1982 i 1985 les zones de procedència volcànica situades entre els rius Fluvià i Ser foren declarades Parc Natural, inclouen-t'hi també la coneguda Fageda d’en Jordà com a Reserva Natural de flora i fauna. La vegetació de La Garrotxa està formada principalment per Alzinars, fagedes i rouredes.

Com he dit abans iniciarem l’excursió cap al volcà de Santa Margarida seguint els indicadors que hi ha a l’aparcament. El camí és ample i costerut fins arribar a una masia abandonada construïda l’any 1754, segons la inscripció que apareix sobre la porta.

Després d’un petit descans continuareu el camí, cada vegada més dificultós per la característica del paviment fet de grava volcànica i relliscosa, però amb una mica de cura es pot pujar amb tranquil·litat.

Quan el camí comença a ser planer vol dir que estem arribant a la carena del volcà. Molt a prop, a uns 20 metres, trobareu unes escales que porten al camí que voreja l’olla del volcà fins arribar al centre. A mesura que anireu baixant a l'olla del volcà l’ermita romànica de Santa Margarida de La Cot es farà més visible.

Des de l’ermita situada al centre del cràter podreu admirar el perímetre de  les parets de 2 quilòmetres de llargada i una casa construïda amb pedra volcànica, de característiques arquitectòniques actuals, amagada entre la vegetació. Després de fer una passejada pel prat que envolta l’ermita serà el moment de tornar al lloc de partida, gaudint del paisatge i l'ombra del camí.

Acabat de dinar i per arrodonir el dia podreu fer una visita al volcà del Croscat. Aquesta vegada per estalviar-vos fer una  caminada com la que heu fet al matí haureu d'arribar-vos fins el càmping La Lava.

Per anar-hi cal tornar a l'aparcament del volcà de Santa Margarida i a uns 500 metres passat l'aparcament, si es ve de Santa Pau, o a 500 metres abans, si es ve d'Olot, trobareu el desviament que  porta al càmping.

Dins del recinte  s’organitza un trenet turístic que sense massa esforços us portarà fins les grederes del Volcà del Croscat. Durant una estona podreu passejar per la base del volcà, seguint un itinerari senyalitzat.

L’extracció de materials volcànics a través dels anys a deixat un senyal considerable al costat nord del volcà. Gràcies a aquesta ferida, podreu veure l’alçada d’aquest cràter que arriba a 185 metres. És el més alt de la Garrotxa i de la Península Ibèrica.

Gastronomia:
La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica de cuina amb molta força i fonament. Es fa amb els productes criats a les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar aquesta cuina.

Restaurants:
Cal Sastre
Tel. 972 680 411
Santa Pau

Can Xel
Tel. 972 262 241
Santa Pau

La Francesa
Tel. 972 262 241
Santa Pau

Enllaços:
www.garrotxa.com/santapau




SANT ANIOL D'AGUJA




De Barcelona:
A 150 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada  del  dia d’avui serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva que està situada a l'autopista AP-7  en direcció cap a Girona al Km 86, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP 7 i dirigir-vos a La Jonquera. Passat Girona deixareu la via ràpida per la sortida 6. Després del peatge us  dirigireu cap a Banyoles, Olot i Andorra. Passat Banyoles, i a l’alçada de Besalú, enllaçareu amb l’autovia d'Olot – Figueres. S’ha de seguir en direcció cap a Olot i després de fer 11 quilòmetres, arribareu a la sortida de Montagut - Sant Jaume de Lierca (atenció! abans d’arribar a la sortida de Montagut  en trobareu una altra que indica Sant Jaume de Lierca, deixeu-la enrere).

A pocs metres de la sortida del poble de Montagut hi ha  un desviament a l’esquerra, que us portarà directament a Sadernes. Després de fer uns 5 quilòmetres per una carretera estreta, però en bon estat, s’arriba a Sadernes. Sense voler-ho us topareu amb la Masia de l’Hostal de Sadernes que a l’actualitat és un restaurant, lloc on podreu dinar.

Història:
Les dades de la fundació del monestir de Sant Aniol són una mica fosques per l’escassa documentació existent. Però, s’especula que sobre els anys 858 o 859, un grup de monjos benedictins procedents de la zona del Vallespir francès, varen fugir del saqueig i destrucció per part dels normands i s’instal·laren a la vall de l’Aguja.

Tot i els esforços per  transformar els terrenys erms dels voltants del monestir en terrenys de conreu, els escassos beneficis obligaren els monjos a sotmetre's  l’any 899 als dominis de la seu  de Girona.

Durant segles no hi ha  documentació escrita sobre el Monestir de Sant Aniol, fins que, a principis del segle XIII, els monjos passaren a residir al monestir de Sant Llorenç de Sous, que posteriorment a l'edat mitja s'anomenà  Sant Llorenç del Mont. Aquests foren els fundadors del Santuari de la Mare de Déu del Mont.

A l’actualitat el monestir de Sant Aniol està pràcticament en ruïnes a causa de la manca  de comunicacions adients.

Visita:
Abans de començar a explicar-vos el camí a fer per arribar a Sant Aniol, haig de fer-vos un parell de recomanacions.

Com que l’excursió dura aproximadament  2 ½  hores, entre l’anada i tornada, cal portar  l’esmorzar. També és recomanable matinar per arribar el més aviat possible al tercer o quart aparcament i estalviar-vos caminar de 35 a 40 minuts més del compte.

Bé, començaré que l’explicació és una mica llarga. Del costat esquerre de l’Hostal de Sadernes (Can Galceran), surt una pista forestal que passa pel davant de l’ermita de Santa Cecília. Al llarg del recorregut hi ha quatre aparcaments. Sense deixar la pista, i desprès de 5 minuts de cotxe arribareu al primer aparcament, passeu-lo de llarg. A uns 5 minuts més de cotxe arribareu al segon aparcament, deixeu-lo també enrere. Aproximadament a 3 minuts més de vehicle trobareu el tercer aparcament.

Si a l'arribar-hi trobeu pocs vehicles aturats, seguiu fins el quart i últim aparcament que està a uns 6 minuts més de distància. En cas contrari aparqueu el cotxe en aquest punt.

Entre el tercer i quart aparcament  trobareu, a l’esquerra, una sèrie de parets verticals de pedra calcària, molt concorreguda pels aficionats a l’escalada en vertical. A mig camí, i a la mateixa mà, trobareu un pal indicatiu que porta al pont de Sant Valentí. Podeu baixar per  fer unes fotos. Refareu el camí i seguireu per la pista forestal fins arribar al següent i últim aparcament.

En aquest punt, i al costat esquerre, hi ha una nova pista forestal tancada amb una cadena. Passareu pel costat i continuareu el camí a peu. Després d’uns 30 minuts s’arriba a un nou pal indicador situat a mà dreta, seguireu en direcció a Sant Aniol d’Aguja. Travessareu el riu per sobre les  pedres i en 10 minuts més  arribareu al Gomarell.

La resclosa del Gomarell és un punt de captació d’aigües pel consum dels municipis de Montagut, Tortellà i Argelaguer. Just per això és recomanable no banyar-s’hi, com indica un rètol al costat de la resclosa. Fareu un descans i unes fotos i seguireu pel sender que hi ha al costat dret de la resclosa que està indicat per un nou pal indicador.

Haureu d’anar amb compte ja que aquest tram del sender és una mica dificultós pel tipus de paviment que forma el traçat. A pocs metres d’iniciar el recorregut trobareu una alzina de grans dimensions esquinçada en vertical. Seguireu, sense aturar-vos, tot admirant el paisatge de la riera que queda  a la vostra esquerra.

Després d’uns 15 minuts de caminada passareu de nou al costat esquerre de la riera. El camí continua per la riba on hi ha petites platges de sorra. Seguireu caminant fins creuar de nou la riera.

En aquest sender hi ha diferents cruïlles de camins. No hi ha pèrdua, sols cal seguir el principal que està marcat amb senyals de color groc. Després de caminar uns 40 minuts des de la reclosa del Gomarell, arribareu al monestir de Sant Aniol d’Aguja.

El monestir està gairebé en ruïnes, però encara es pot gaudir de la magnífica aigua de la font. Després de descansar una estona, reprendreu el camí de tornada a l'aparcament, on haureu deixat el cotxe per dirigir-vos al restaurant.

Gastronomia:
La gastronomia és la clàssica de les terres de l’interior amb entrants calents i freds.  Primers plats elaborats amb carns: de porc, de vedella i de xai. Són molt  apreciats els peus de porc guisats, la vedella guisada amb bolets i les carns i botifarres de tot tipus cuites a la brasa. De postres, les de sempre, gelats, sorbets, rebosteria, etc.

Restaurants:
Hostal de Sadernes (Cal Galceran)
Tel. 972 687 077
Sadernes

Enllaços:
www.altagarrotxa.org




SANT PRIVAT D'EN BAS 
I SALT DE SALLENT



De Barcelona:
A 70 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei dels quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.

Passats els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Feu atenció a l'indicador de “àrea de servei” ja que l’entrada està a uns 200 metres immediatament desprès del polígon industrial.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos a Vic. Sense deixar l’autovia continuar direcció a Ripoll deixant Vic a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot. Al final d’aquesta autovia hi ha  una rotonda. A la dreta es va cap al poble de Bas i  a l’esquerra a  Les Preses i Olot.

Quan arribareu al centre del poble de Les Preses, estareu atents als indicadors que porten al poble de Sant Privat d’en Bas i al Salt de Sallent.
Després d'uns 4 quilòmetres arribareu al nucli antic de Sant Privat on trobareu una esplanada utilitzada com a aparcament i deixareu el vehicle per fer una visita al poble.

Història:
A 500 metres d’alçada del nivell del mar, i entre les serres de Finestres, Llançers i Puigsacalm, trobem una planúria de forma allargada de 90  Km2  que és  una de les terres més fèrtils de la comarca de La Garrotxa.

A l’any 1968 els municipis de Sant Esteve d’en Bas, Hostalets d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes, El Mallol, Bas i Puigpardines es fusionaren creant el municipi unificat de La Vall d’en Bas, convertint-se així en un dels municipis més grans de La Garrotxa.

La història dels assentaments humans en aquesta zona ve de molt antic. Gràcies a les descobertes fetes als jaciments arqueològics de la Dou, el de Rubió, i el de l’Aubert, s’ha pogut documentar  l'habitabilitat de la zona a partir del Neolític.

Posteriorment la vall tindrà una llarga presència de la cultura romana, entre els segles I i VI d.C, localitzada en el jaciment de Rubió on s’ha trobat gran quantitat de ceràmica, metalls i restes d’animals.

El jaciment de l’Aubert està datat entre els segles VI i VII d.C, situat després de la caiguda de l’Imperi de Roma i té molta importància per l'aportació  de dades arqueològiques de l’Alta Edat Mitjana a Catalunya de les quals hi havia poca informació.

Visita:
La nostra visita començarà al nucli antic del poble de Sant Privat d’en Bas que està situat al principi de les gorgues que duen encaixonat el riu Gurn, afluent principal del riu Fluvià. Al fons de les gorgues  hi ha un magnífic penya-segat on la riera de Sallent forma un salt d’aigua de quasi 120 metres d’alçada, conegut amb el nom de Salt de Sallent.

Desprès de deixar el cotxe a l’aparcament iniciarem la visita a la plaça principal del poble la qual està envoltada per l’església i un conjunt d’una dotzena de cases, creant així un recinte tancat. L’accés al poble només és possible a través d’ un pòrtic construït a la part baixa d’una de les cases. És imprescindible passar una bona estona gaudint d’aquest reduït espai. Féu una ullada a l’església i a una petita botiga de comestibles que trobareu a l’entrada de la plaça. Sens dubte fareu unes magnífiques fotografies.

Pujant de nou al vehicle seguireu per una estreta carretera que surt de la banda  dreta de l’aparcament. De nou a la dreta  queda la casa de colònies La Cànova, a continuació, i també a la dreta, trobareu el pla d’en Xurri, una àrea d’esbarjo amb uns magnífics pins, barbacoes i taules. A pocs metres a l’esquerra hi ha un desviament que us portarà a Can Turó, una antiga masia adaptada com a restaurant.

Deixareu el cotxe passada la cruïlla i haureu de seguir a peu fins arribar a una cadena que barra el pas de vehicles. Just en aquest punt hi ha un pal indicador que assenyala dos recorreguts.

A l’esquerra l’itinerari conegut amb el nom de camí Dels Matxos. Aquest segueix un itinerari circular per la part alta dels singles, fins arribar a una zona anomenada camí de les Escales, on hi ha una escala que baixa ràpidament per un conjunt d’amples graons retallats a la roca i protegits en els llocs més perillosos per cordes que fan la funció de passamà.

Al final de la ràpida baixada el camí arriba a la base del Salt de Sallent. Travessareu el riu i seguireu pel camí senyalitzat fins arribar a la pista forestal que ens portarà directament a la cruïlla des d’on surt el camí Dels Matxos. Aquest recorregut té una durada d’unes 3 1\2 hores, però si no teniu moltes ganes de caminar o el temps no us ho permet, podeu fer el recorregut  més curt i senzill.

Situats novament en el punt on hi ha el pal indicador i la cadena que prohibeix el pas de vehicles, seguireu per la pista forestal deixant a la vostra esquerra l’inici del camí Dels Matxos. A uns 15 minuts de caminada per la pista forestal us topareu amb el riu Gurn. Atenció! a uns 20 metres abans d’arribar al riu haureu d’estar atents als indicadors del recorregut ja que  per anar  al Salt de Sallent, caldrà seguir pel corriol situat a l’esquerra de la pista forestal fins arribar a la base del salt.

Gastronomia:
La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica que té molta força i fonament. Es realitza amb els productes propis de les fèrtils terres volcàniques on creix tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap, o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar-ho.

Des de l’any 2009 s’ha creat a la Vall d’en Bas una marca de cuina anomenada Cuina Remença, de característiques culinàries similars a la cuina volcànica, però afegint-hi la varietat de patates originàries de la vall; el nap negre característic per la seva saborosa polpa blanca; els fesols de tavella grisa i mongetes del ganxet; els cigrons, els cereals, la carn de vedella, les  carns porcines, bovines i els magnífics embotits de la Garrotxa.

Restaurants:
Restaurant Can Turó
Mas Can Turó
Tel. 972 693 452
Sant Privat d’en Bas

Enllaços:
www.vallbas.cat


OLOT  
RUTA MODERNISTA



De Barcelona:
A 85 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona, per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.

Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.

Com arribar-hi:
S’ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos cap a Vic. Sense deixar l’autovia continueu en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la dreta i a uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta la carretera porta al poble de Bas, a l’esquerra porta a Les Presses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una altra rotonda molt amplia. Seguireu recte fins arribar al centre d’Olot on cal trobar un lloc per aparcar el cotxe.

Història i Visita:
A finals del s.XIX i principis del s.XX, va aparèixer a Catalunya un nou corrent artístic anomenat Modernisme. Utilitzava criteris gòtics i romànics i a la vegada el treball manual, materials nobles i de llarga durada com són la pedra, el ferro o la ceràmica vidrada.

La decoració constructiva és molt rica i al mateix temps recarregada. Aquests dissenys incorporen motius vegetals en forma de fulles i flors, que en la seva majoria estan instal·lats en les façanes i sota els balcons.

Olot és una de les ciutats de Catalunya on la influència del Modernisme té una representació urbana molt  interessant, gràcies a reconeguts arquitectes com Lluís Domènec i Muntaner, Josep Acemar i molt especialment Alfred Paluzie, aquest últim amb més de mitja dotzena d’edificis repartits pel centre de la ciutat.

Comenceu la ruta del Modernisme pel carrer de Sant Rafel, eix comercial de la ciutat d’Olot. A la meitat del carrer trobareu, fent xamfrà, la  casa Gassiot, la qual us serà fàcil localitzar. A la façana principal hi ha alguns arcs neogòtics que aguanten una balustrada de ferro forjat. Al centre de la façana s’aprecien uns medallons amb representacions al·legòriques a la professió de metge del propietari de la finca.

Seguiu el recorregut pel carrer Sant Rafel fins arribar a la plaça de  l’església de Sant Esteve. Aquest magnífic edifici religiós està situat a un nivell més alt amb respecte al carrer major. Una gran escalinata dóna accés a la porta principal. Desprès de fer una ullada a l’interior sortireu per la porta lateral, obra de Martí Sureda que està coberta de ceràmica groga.

Enfront de la façana principal de l’església de Sant Esteve es troba una de les cases més representatives del Modernisme d’Olot. Us parlo de la casa Gaietà Vila obra de l’arquitecte Alfred Paluzie. La façana està pintada de color vermell fosc, els elements decoratius estan formats per una gran varietat de representacions de vegetals, dracs, ferro forjat i ceràmica vidrada. La part alta de l’edifici està acabada amb merlets medievals units per unes baranes de ferro forjat. La Casa Gaietà té tres façanes, una d’elles està  al passeig de l’Escultor Miquel Blay.

A la dreta d’aquest passeig trobareu la Casa Solà Morales, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que l’any 2000 va ser inclosa al catàleg de La Ruta Europea del Modernisme. Sols per aquest fet no deixeu de visitar-la.

Cal parar molta atenció a la façana amb uns trets decoratius i arquitectònics molt característics. A la part alta hi ha una galeria porxada amb dotze columnes acabades amb capitells i arcs de mig punt. A la planta baixa dues magnífiques columnes arriben sota la balconada del primer pis. Per capitells, dues escultures del  barceloní Eusebi Arnau.

Desprès de passar una bona estona admirant la façana de la Casa Gaietà cal tornar a la plaça de l’església i seguir pel carrer Major, centre comercial d’Olot. Deixareu a
l’esquerra la plaça Major i seguireu fins a la cruïlla amb el carrer Carme.

Fent xamfrà amb el carrer Carme es troba la Casa Pujador, obra de l’arquitecte Josep Azemar. És una de les cases més conegudes d’Olot, la característica més important de l’edifici és la utilització de la pedra picada. A la cantonada de la casa hi ha una torre cilíndrica i una magnífica tribuna amb arcs de mig punt. Les teulades tenen forma de barret i estan decorades amb ceràmica de diferents colors.

Quasi a tocar de la Casa Pujador, a la plaça del Conill, hi ha la Casa Escubós obra de l’arquitecte Alfred Paluzie. Els balcons i les finestres d’aquesta casa estan decorades amb ceràmica vidrada de tipus floral. S’hi veuen fulles verdes i una flor de color vermell al centre. La façana principal està pintada d’un color verd pàl·lid.

Refareu les vostres passes fins arribar a la plaça Major. A poca distància de la plaça i per sota del carrer Major trobareu la plaça Mora on hi ha la pastisseria Ferrer. Està situada a la planta baixa d’un magnífic edifici modernista amb uns balcons de ferro forjat. No deixeu d’entrar-hi per admirar el sostre empostissat i comprar alguns pastissos típics.

Heu fet un recorregut pels edificis més representatius del Modernisme d’Olot, però cal fer una última visita cultural. El claustre del Convent del Carme, el qual fou construït al s.XVI i és un dels claustres renaixentistes més ben conservats de Catalunya, declarat  Monument d’interès històric i artístic.

Ja ha arribat l’hora de dinar. A la tarda es pot fer la visita  al Museu dels Volcans instal·lat a la torre Castanys, que és un gran edifici d’estil Italià de 1844. És obra de l’arquitecte Josep Fontseré i està situat al centre del Jardí Botànic. Una escalinata dóna accés a la planta d’exposicions i a l’audiovisual. Durant la visita podreu gaudir de la gran varietat de vegetació del jardí.

Gastronomia:
La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica amb molta força i fonament. Es realitza amb els productes que donen les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses, en particular els típics fesols, les patates, els naps i les castanyes que acostumen a acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar-la.

Restaurants:
La Deu
Ctra de la Deu s/n
Tel. 972 261 004

Enllaços:
www.Turismeolot.com


SANT JOAN LES FONTS

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei dels quatre camins a Tona i per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions.

Passat els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Cal estar atents a l'indicador d'àrea de servei ja que l’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-se en direcció cap a Vic i Sense deixar l’autovia s’ha de continuar en direcció cap a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot. Al final d’aquesta autovia hi ha  una rotonda. Cap a la dreta és direcció al  poble de Bas,  l’esquerra al de Les Presses i Olot. Arribant al barri de Bonavista d’Olot  trobareu una altra rotonda molt ampla.

Cal seguir recte per l’avinguda de Santa Coloma de Farners fins arribar al final del carrer on trobareu a l'esquerra una reduïda plaça arbrada. S'ha de girar a la dreta pel carrer de Camil Mulleres. Al costat esquerre del carrer hi ha el mercat municipal i el museu Comarcal de la Garrotxa.

Continuareu seguint els indicadors que porten al poble de la Canya i a la C-26. A la sortida de La Canya trobareu una nova rotonda. El desviament de la dreta porta directament a Sant Joan les Fonts. Arribant al poble de Sant Joan i passat el pont del riu Fluvià haureu d’estar atens de seguir els rètols que porten a l'Oficina d’Informació i Turisme.

Història:
El municipi de Sant Joan les Fonts està format per tres nuclis de població: el de Begudà, el de La Canya i el de Sant Joan i està  a la cruïlla de camins que porten a Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, a Olot i a Castellfollit de la Roca i també a Girona i Figueres.

Les primeres dades escrites, de mitjans del segle IX, situen el primer nucli de població de Sant Joan als voltants de l’església.

Els terratrèmols de 1427 i 1428 destruïren la majoria de les cases dels nuclis habitats de la zona de la Garrotxa. A partir d’aquest moment s’inicià una llarga i lenta recuperació motivada per diversos esdeveniments històrics com: La Guerra de Successió, la Gran Guerra contra els francesos i la guerra Civil Espanyola.

A finals del s.XIX i principis del S.XX  començà la veritable recuperació econòmica del municipi de Sant Joan les Fonts, gràcies a la instal·lació de diverses indústries dedicades principalment a sectors tan importants com: la industria del tèxtil, la metal·lúrgica, la paperera i  les càrniques.
  
Visita:
La visita a Sant Joan les Fonts comença en el centre d'informació turística, lloc on us donaran tota la documentació detallada dels diversos llocs a visitar al poble i rodalies.

A tocar del centre d’informació hi ha el castell medieval “Estada de Juvinya” residència de la família de cavallers de Juvinya. Es tracte d’una casa senyorial fortificada construïda en dues etapes. La torre defensiva de forma quadrada fou construïda al s.XII i posteriorment al s.XIV construïren la casa fortificada que està unida a la torre pel mur de la façana i uns passadissos superiors situats en el primer i segon pis.

Al voltant de l’edifici hi construïren un fossat que l’omplien de l’aigua procedent del canal que durant el s.XIII movia les màquines del molí fariner que existia en el lloc de la casa. De la casa són de destacar les parets gruixudes i a l'interior els festejadors al costat de les finestres així com les espitlleres a la part alta de la torre.

L’edifici és a l’actualitat el 1r centre d’interpretació de la Garrotxa i consta de tres plantes. A la planta baixa hi trobareu una maqueta de fusta que representa un molí fariner. A  la primera planta hi ha una representació escènica de la vida medieval de la família  Juvinya, tot això acompanyat de diversos panells explicatius de la història del castell. La segona planta està dedicada a exposicions temporals. Per darrera de la casa passa el riu Fluvià i el canal que portava l’aigua per moure el molí fariner.

Acabada la visita al castell us podeu dirigir a peu al pont romànic. Per arribar-hi cal localitzar, gràcies al mapa que us hauran  donat, el carrer de Santa Magdalena. Després d’uns 5 minuts de caminada arribareu al pont romànic. Està format per d’arcs apuntats i uneix les dues ribes del riu Fluvià. A l’altre costat del riu hi ha l’església parroquial de Sant Joan.

Després de fer unes fotos i per arribar al monestir romànic de Sant Joan s'ha de seguir pel carrer Sant Antoni i l’avinguda Rafel Torras, que estan a continuació del de Santa Magdalena. Després d'uns 5 minuts més de caminada hi arribareu.

L’església de Sant Joan ja existia a mitjans del s.X . A l’any 1079 els vescomtes de Besalú varen fer donació de l’església i les seves terres al Priorat benedictí de Sant Víctor de Marsella amb la condició de crear-hi un Priorat. També l’hi feren donació de més terres i de cinc esglésies de la regió. Durant el s.XV el monestir passà a dependre del monestir de Sant Pere de Besalú i des del s.XVI al XIX estigué sota el tutela del monestir de Sant Pere de Camprodon.

Els terratrèmols dels anys 1427 i 1428 destruiren la majoria dels edificis de la comarca i el monestir, el qual va perdre el campanar. L’edifici és de planta basilical i està format per tres naus, una central amb un sostre de canó apuntat i les dues laterals amb sostre de quart de cercle i al final de cada nau hi ha una absidiola. Al s.XVIII l’absidiola de la dreta fou enderrocada per construir-hi una nova sagristia i a la vegada un nou campanar al costat dret de la façana principal.

Cal destacar la pedra rosada en la que està construït l’edifici. A l’interior, les columnes, els capitells i els arcs que separen les naus laterals estan decorats amb motius vegetals i animals fantàstics. També és de gran importància la pila baptismal del s.XII esculpida amb relleus a tot l’interior. En el Museu  d’Art de Girona hi ha exposada una escultura policromada del s.XII de la Majestat de Sant Joan les Fonts.

Acabades les visites de la Ruta Medieval podreu fer la Ruta de les Tres Colades. És un interessant recorregut per una zona de cingleres basàltiques. Hi ha la possibilitat de fer dos recorreguts, un de 20 minuts i un altre d’1 hora 45 minuts. En el centre d’informació us donaran un mapa dels dos recorreguts.

A la tarda podreu fer una passejada per Olot, visitant el carrer Major, l’església de Sant Esteve i la Casa Trincheria una de les cases pairals més importants d’Olot.

Gastronomia:
La cuina volcànica està basada en unes receptes casolanes i tradicional que utilitza els productes de la terra com: els  Fesols de Santa Pau, el Fajol, la patata de la Vall d’en Bas, el Farro, el Xai de ramat, el formatge serrat d’ovella, els embotits de la Garrotxa, el recuit, etc.

No deixeu de provar alguns dels plats típics de la cuina volcànica com: les patates artesanes de la Deu, els peus de porc amb cargols, el garró de porc amb escabetx de bolets de temporada, la crema de naps negres de la Vall d’en Bas, l’escudella de fajol amb bolets i botifarra negra, l’ amanida volcànica amb bolets confitats, etc.

Restaurants:
La Deu
Tel. 972 261 004
Olot

Font Moixina
Tel. 972 261 000
Olot

Enllaços:



LA FAGEDA D'EN JORDÀ 
SANTA PAU


De Barcelona:
A 126 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Sense deixar-la continuareu en  direcció a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta es va cap el poble de Bas i a l’esquerra cap a Les Preses i Olot. 
Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una rotonda molt amplia. Cal agafar la primera sortida  de la dreta que enllaça amb l’avinguda de Sant Jordi. Sense deixar-la s'arriba a la quarta rotonda on seguireu els indicadors que duen a la Fageda d’en Jordà i Santa Pau. A uns 2 quilòmetres d’aquesta rotonda trobareu a l’esquerra l’aparcament de la Fageda d’en Jordà.
Per anar a Santa Pau solament haureu de seguir recte en direcció cap a Banyoles i a uns 3 quilòmetres haureu arribat al vostre destí.

Història i Visita:
La Fageda d’en Jordà està assentada sobre la colada de la lava del volcà del Croscat. La colada del volcà es situà sobre uns aiguamolls que es van evaporar al entrar en contacte l’aigua amb la lava que estava a més de 1000 graus de temperatura. El vapor d’aigua al evaporar-se s’incrustà a la colada creant una superfície ondulada en moltes àrees de la fageda.

Per la seva configuració aquest terreny no ha sigut mai conreable, els científics anomenen aquest tipus de terra malpaís. Gràcies a aquest fet podem gaudir a l’actualitat d’un magnífic bosc.

La fageda és un tipus de bosc caducifoli, per tant l’estètica varia segons l’època de l’any. Possiblement l’època de l’any per visitar la fageda sigui la tardó per la gamma de color rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure i que després cobreixen el terra amb una catifa multicolor. La majoria dels arbres són el faig i el roure. El sotabosc és molt pobre a causa de la poca qualitat del subsòl i la poca llum que hi arriba, no obstant això, i podem trobar el boix i el grèvol.

La fageda d’en Jordà forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa on hi ha diversos volcans visitables com el de Santa Margarida, el del Croscat, o els de Roca Negra i Puig Subià tots ells a prop del poble de Santa Pau.

La visita a la fageda solament es pot fer de dues formes. La primera es a peu guiats per un mapa que té tres rutes i podeu demanar al centre d’informació. L’altra opció és la de llogar un carruatge antic tirat per cavalls.

A un extrem del bosc es troba la cooperativa La Fageda dedicada a la producció de derivats làctics que dóna feina a disminuïts psíquics. Aquesta cooperativa és visitable, però s’ha de reservar amb antelació per internet.

El poble de Santa Pau està situat al centre del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que és un dels municipis amb més volcans.

A l’any 300 aC els romans fundaren la Via Annia a la Vall de Bianya. Aquesta via comunicava Bianya amb les planes de Sant Pau de Segúries, Camprodon i Ripoll. 

A l’any 414 dC la comarca rebé la invasió visigòtica. Segles més tard (segle VIII) els musulmans envaïren la zona. Anys més tard Carlemany creà la Marca Hispànica recuperant novament el territori. Al 870 Guifré el Pilós va ser el primer comte de Besalú.

Passaren el segles i al 1298 el rei Jaume II concedeix al baró Pons III el permís per celebrar un mercat a Santa Pau el dilluns de cada setmana. En els successius segles la comarca i el poble de Santa Pau pateixen diversos esdeveniments com: els terratrèmols de 1427 i 1428, el setge de Besalú per els remences, una epidèmia de pesta, la ocupació dels francesos l’any 1812. A mitjans del segle XX el recinte de la Vila Vella va ser declarat conjunt històric artístic el 22 de juliol de 1971.

Santa Pau està format per dos conjunts de població la Vila Vella i La Vila Nova. La Vila Vella era un recinte completament emmurallat de forma quadrada amb torres de defensa a cada extrem. A l’actualitat sols se’n conserva una d’aquestes torres, algun tros de muralla en bon estat i algunes cases amb finestres gòtiques.

Al centre del recinte de la Vila Vella hi ha el castell. És un edifici de planta quadrada i considerables dimensions, els finestrals són d’estil gòtic. A un extrem hi ha una torre quadrada de poca alçada. A la planta baixa hi ha el pati d’armes i la capella del castell. Des de mitjans del segle XIX fins a mitjans de segle XX va estar ocupat per les monges dominicanes d’Anunciata.

A pocs metres del castell hi ha la plaça Major que és de forma triangular. A dos del costats de la plaça les cases estan porxades amb diversos tipus d’arcs. A l’altre costat hi ha l’església de Santa Maria construïda entre els anys 1427 i 1430 i el mateix any fou nomenada parròquia de Santa Pau, títol que tenia l’església del monestir dels Arcs, derruït com a conseqüència dels terratrèmols de la zona. Santa Maria és un edifici gòtic d’una sola nau i un campanar de planta quadrada el seu l’interior ha estat renovat.

L’accés a la Vila Vella sols es pot fer caminant i per tres entrades. Una és el Portal del Mar, l’altra dóna accés a la plaça major i l’última per unes escales que arranquen d’un carrer de la Vila Nova on podeu aparcar el vehicle. 

Gastronomia:
La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica de cuina amb molta força i fonament. Es fa amb els productes criats a les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar aquesta cuina.
Restaurants:
Cal Sastre
Plaçeta dels Balls (sota els porxos)
Tel. 972 680 421

Cal Fesol
c/ Pont, 23 (a tocar de la porta d’entrada a la Plaça Major)
Tel. 972 680 358

Enllaços:
www.santapau.com



LA FAGEDA D'EN JORDÀ
COOPERATIVA LA FAGEDA




De Barcelona:
A 126 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Sense deixar-la continuareu en  direcció a Ripoll. Vic quedarà a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres hi ha  un desviament que porta al túnel de Bracons. Al final d’aquesta autovia trobareu una rotonda. A la dreta es va cap el poble de Bas i a l’esquerra cap a Les Preses i Olot. 
Arribant al barri de Bonavista d’Olot us topareu amb una rotonda molt amplia. Cal agafar la primera sortida  de la dreta que enllaça amb l’avinguda de Sant Jordi. Sense deixar-la s'arriba a la quarta rotonda on seguireu els indicadors que duen a la Fageda d’en Jordà i Santa Pau. A uns 2 quilòmetres d’aquesta rotonda trobareu a l’esquerra l’aparcament de la Fageda d’en Jordà.

Història i Visita:
La Fageda d’en Jordà està assentada sobre la colada de la lava del volcà del Croscat. La colada del volcà es situà sobre uns aiguamolls que es van evaporar al entrar en contacte l’aigua amb la lava que estava a més de 1000 graus de temperatura. El vapor d’aigua al evaporar-se s’incrustà a la colada creant una superfície ondulada en moltes àrees de la fageda.

Per la seva configuració aquest terreny no ha sigut mai conreable, els científics anomenen aquest tipus de terra malpaís. Gràcies a aquest fet podem gaudir a l’actualitat d’un magnífic bosc.

La fageda és un tipus de bosc caducifoli, per tant l’estètica varia segons l’època de l’any. Possiblement la millor època de l’any per visitar la fageda sigui la tardor per la gamma de colors rogencs i daurats que agafen les fulles abans de caure i que després cobreixen el terra amb una catifa multicolor. La majoria dels arbres són el faig i el roure. El sotabosc és molt pobre a causa de la poca qualitat del subsòl i la poca llum que hi arriba, no obstant això, i podem trobar el boix i el grèvol.

La fageda d’en Jordà forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa on hi ha diversos volcans visitables com el de Santa Margarida, el del Croscat, o els de Roca Negra i Puig Subià tots ells a prop del poble de Santa Pau.

La visita a la fageda solament es pot fer de dues formes. La primera es a peu guiats per un mapa que té tres rutes i el podeu demanar al centre d’informació. L’altra opció és la de llogar un carruatge antic tirat per cavalls.

La segona opció és la més adient. Deixeu el vostre vehicle a l’aparcament de La Fageda que el trobareu a l’esquerra de la carretera que porta a Santa Pau. Arribeu-vos al punt d’informació del parc i compreu els bitllets per agafar un carretó tirat per cavalls que surten de l’esplanada que hi ha davant.

El recorregut té una durada d’una hora i passa per les zones de més arbrat de La Fageda. En aquest lloc fa una parada d’uns 15 minuts per poder fer fotos i passejar per l’entorn. Mentre feu la passejada amb el carro el guia us anirà explicant les diverses característiques dels llocs per on aneu passant.

A un extrem del bosc es troba la cooperativa La Fageda dedicada a la producció de derivats làctics i que dóna feina a disminuïts psíquics. Aquesta cooperativa és visitable, però s’ha de reservar amb antelació per internet.

Per arribar a la cooperativa La Fageda haureu de sortir de l’aparcament i anar en direcció a Santa Pau i a uns 200 metres trobareu una cruïlla a la dreta amb els rètols de la cooperativa. Cal seguir per la carretera que us portarà directament a l’aparcament. 

A l’any 1982 neix la Cooperativa La Fageda de la mà de Cristóbal Colón durant 40 anys la seva evolució tant en l’apartat social com amb el industrial ha fet uns grans canvis. La visita guiada té una durada aproximada d’una hora i consisteix amb una passejada pels camps de conreu, els corrals on trobareu les vaques i els vedells i posteriorment la zona industrial on es transforma la llet amb els productes làctics com: els iogurts, el mató, els gelats, etc...

Acabada la visita guiada podeu passar per la botiga i a la vegada punt d’atenció al visitant per comprar algun dels productes làctics que es fabriquen a La Fageda. A més a més la cooperativa obsequia amb un lot de productes propis.

Gastronomia:
La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica de cuina amb molta força i fonament. Es fa amb els productes criats a les fèrtils terres volcàniques on creixen tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar aquesta cuina.
Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:
Can Xel
Ctra. de Santa Pau,s/n
Tel. 972 680 211

Cal Fesol
c/ Pont, 23 (a tocar de la porta d’entrada a la Plaça Major)
Tel. 972 680 358

Enllaços:
https://www.fageda.com/es/visitas/