*Monestir de Santa Maria de Poblet
*Montblanc
*L'Espluga de Francolí
*Santa Coloma de Queralt
MONESTIR
DE SANTA MARIA DE POBLET
A 120 Km
Punt de trobada:
Avui el
punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Penedès què està
a l’autopista AP-7 i a uns 4 quilòmetres
abans del desviament que porta a Lleida per l'autopista AP-2.
Com arribar-hi:
S'ha
de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu pel
peatge de Martorell i continuar en
direcció cap a Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de
desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció a Lleida. Passareu pel peatge del
Vendrell i després de fer 39 quilòmetres cal deixar l’autopista per la sortida
9 Montblanc - l’Espluga de Francolí. Després del peatge us dirigireu al poble
de l’Espluga de Francolí. Arribant a l’Espluga s'han de seguir els indicadors
que us portaran directament a l’aparcament del Monestir de Poblet.
Història:
El
Monestir de Santa Maria de Poblet juntament amb el de Vallbona de les Monges i
el de Santes Creus formen l’anomenada ruta del Císter.
La
història de Poblet començà en el moment en el que el rei Ramon Berenguer IV , després de conquerir la ciutat de Lleida
als sarraïns, va donar a l’abadia de Fontfreda
unes terres a la Conca de Barberà per construir-hi un monestir. A l’any 1150 monjos
procedents del monestir cistercenc de Fontfreda
iniciaren la construcció del centre religiós de Santa Maria de Poblet, uns cinquanta-dos
anys després de la creació de l'Orde del Císter pels monjos Robert, Alberic i
Esteve, del monestir de Molesme.
Noves
donacions del rei Ramon Berenguer i de senyors de la comarca varen fer del
monestir, al llarg dels segles, una de les propietats més grans de Catalunya,
després del ducat de Cardona.
Però,
no va ser fins el regnat del rei Alfons el Cast quan Santa Maria de Poblet
aconseguir una gran influència política. A la mort del rei Alfons, a l’any
1196, aquest va donar en herència al monestir la seva corona reial i les terres
de Vinaròs i Palomera. Seguint els seus
desitjos va ser enterrat al monestir.
Posteriorment
el seu net Jaume I el Conqueridor va seguir amb la tasca d’engrandir el
monestir. Va fer-li donació de terres, viles
i castells fruit de les conquestes als sarraïns. A la seva mort lliurà al
monestir cinc mil maravedisos,
vuit-cents quilos de coberts de plata, pedres precioses i joies.
El
rei Pere el Cerimoniós augmentà una vegada més les riqueses i el poder del
monestir de Poblet. Va fer-hi construir unes muralles al voltant dels edificis amb
12 torres de defensa i portes d’entrada de fàcil protecció i així aconseguia
tenir una fortalesa entre els castells de Lleida i Tarragona. A la seva mort
també fou enterrat a Santa Maria de Poblet, fent així del monestir el panteó
familiar dels reis de la Corona d’Aragó.
Després
de Pere el Cerimoniós els successius reis com: el seu fill Martí l’Humà; els
reis de la Dinastia Trastàmara; Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim fins arribar
a Joan II i el seu fill Carles de Viana, també foren enterrats a Poblet.
Des
de la seva fundació, el monestir de Santa Maria de Poblet passa per diverses
etapes de creixement fins arribar al segle XIX moment en el que els monjos abandonaren el
recinte monàstic a causa de la llei de desamortització de Mendizábal de 1835. A
l’any 1940 desprès de la restauració, la comunitat Benedictina retornà al
monestir amb un reduït grup de monjos.
A
l’any 1921 el govern espanyol declarà el monestir Monument Nacional i el 1991
fou declarat Patrimoni de la Humanitat.
Visita:
En
l'apartat de la història del monestir he comentat que el recinte religiós estava
emmurallat per ordre del rei Pere el Cerimoniós. Amb els anys el recinte del
cenobi quedà petit i es començaren a construir edificis fora de la muralla com:
l'hostatgeria, l’administració i l’hospital de pobres. Per això construïren un
nou tancament, en part format pels nous edificis i una tanca de considerable
alçada. El nou accés al recinte va ser la Porta de Prades.
Un
cop traspassada aquesta porta s'accedeix
a una plaça on hi havia la porteria i l’edifici de la clausura exterior.
En aquest últim espai era on residien
els treballadors que feien la construcció i restauració del conjunt del
monestir.
Al
costat esquerra de la plaça Major hi trobareu l’edifici de l’administració,
lloc on venen les entrades per les visites
guiades. També hi trobareu la nova hostatgeria, la capella de Santa Caterina i
la creu de l’Abat Joan de Guimerà.
Al
fons de la Plaça Major i al costat esquerra de la façana principal hi ha la
Porta Reial, protegida ambdós costats per dues magnífiques torres de defensa.
Aquesta porta dóna accés al recinte habitat pels monjos i a la vegada és
l’inici de les visites guiades al recinte religiós. A la dreta de la plaça hi podreu veure la
porta d’entrada a l’església amb una magnífica decoració d’estil barroc, feta
construir el segle XVII per encàrrec del
Duc de Cardona.
Des
de la creu de l’Abat Joan de Guimerà també es pot descobrir la muralla que
tanca el recinte religiós del monestir. Té una llargada de 608 metres, una
alçada de 11,3 metres i una gruixària de 2 metres.
Per fer una bona visita a Santa Maria de Poblet
us recomano apuntar-vos a una visita guiada. L'inici de la visita comença al
pati que hi ha passada la Porta Reial. A l’esquerra del pati es troba l’entrada
a la zona d’habitatge i recolliment dels monjos. Enfront una gran portalada
dóna accés directe al claustre. A la dreta del pati un altra reixa metàl·lica tanca
l'accés a un pati interior i a una escala que condueix al palau del rei Martí
l’Humà, que també visitareu.
Ara
és el moment de començar la visita guiada. Prepareu les màquines de fer fotos i
sobre tot estigueu atents a les explicacions del vostre guia. Descobrireu
tots els racons com: el claustre, amb un templet hexagonal on hi ha un
brollador circular, el refectori, la sala capitular, el dormitori,
l’escriptori, l’església, la sagristia nova, la biblioteca, etc.
Gastronomia:
L’oferta
gastronòmica de la zona és molt variada, però sempre sobre la base de la típica
cuina de les terres de l’interior de Catalunya amb tocs de cuina moderna. Diversos plats com: amanides tèbies, coca de
bolets de temporada, civet de porc senglar, cargols a la llauna, peus de porc i
a l’hivern calçotades, poden fer de la trobada amb els amics o la família al
voltant de la taula una reunió gastronòmica.
Restaurants:
El Senglar
Plaça Montserrat Canals, 1
Tel. 977 870 411
L'Espluga de Francolí
Enllaços:
www.poblet.cat
MONTBLANC
A 110 Km.
Punt de trobada:
Avui
el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans
del desviament que porta a Lleida per la AP-2.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos
cap a Tarragona. Passareu pel peatge de Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada
del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció cap a Lleida. Passareu pel peatge del
Vendrell i després de fer 39 quilòmetres caldrà deixar l’autopista per la
sortida 9 Montblanc-l’Espluga de Francolí. Després del peatge seguireu cap a
Montblanc.
La carretera passa pel centre del poble. Cal seguir
els indicadors que porten al Centre d’Informació turística del municipi. En
aquesta oficina haureu de comprar els tiquets per la visita guiada del poble.
Història:
Al peu de les muntanyes de Prades i separat
del Pla de Santa Maria i Valls per la Serra de les Guixeres, Montblanc dominava
a l’època de la reconquesta el pas natural entre les dues comarques. Per això,
a l’any 1080 un petit nucli de població s’instal·là en un reduït espai situat
entre els rius Francolí i d’Anguera i l’hi donaren el nom de Duesaigües.
Però, no va ser fins a finals de l’any 1156 quan
el rei Ramon Berenguer IV, lliurà la primera carta de repoblació amb els
corresponents privilegis com: una extensa jurisdicció, l’exempció d’impostos i
usatges, i els drets d’explotació de la fusta dels boscos per a la construcció
i per cremar a la llar, a més del dret a
les aigües dels dos rius per l’explotació de la industria del lli i del cànem.
A causa de la situació geogràfica de l’antiga
vila, propensa a les inundacions per la proximitat a la llera dels dos rius i
la manca de possibilitats de defensa, el rei Alfons I ordenà el canvi de situació
del poble a un turó proper anomenat Pla de Santa Bàrbara. A partir d’aquest
moment la vila canvià el nom pel de Montblanc.
Durant 200 anys la prosperitat de la vila augmentà
considerablement fins arribar a ser una de les més importants de Catalunya, gràcies
a prerrogatives i a la concessió de fires i mercats.
Durant tot aquest temps de creixement es construïren
els edificis més importants de la vila com: els convents de Sant Francesc i el
de la Serra i de la Mercè. A la vegada construïren també l'hospital, l’església
de Sant Bartomeu, el Palau Reial i el casal dels Josa.
Un nou fenomen social s’instal·là a la vila.
El call jueu començà a poblar-se, adquirint al pas dels anys, una important
rellevància econòmica i comercial.
A finals del segle XIV la influència política
i comercial de Montblanc era molt important, arribant a ser la setena ciutat de
Catalunya.
Però, com ja he dit altres vegades, la
felicitat i la prosperitat no duren per sempre i a segona meitat del segle XIV la vila
entrà en un llarg període d'abandó i decadència a causa d'un seguit d’epidèmies
i males collites.
Durant molts anys Montblanc va passar, per diferents
motius, etapes de recuperació, de crisi i de renaixença. Fins arribar els anys
70 del segle passat, quan algunes indústries s’instal·laren als afores del
poble començant així una nova època de creixement.
A l’actualitat Montblanc és la capital de la Conca
de Barberà i centre comercial, industrial i de serveis de la comarca.
Visita:
La visita comença a l’Oficina de Turisme que
està situada a l’església de Sant Francesc. Aquest edifici està construït fora
del recinte emmurallat de la vila. El conjunt religiós estava format per l’església,
un claustre i les dependències dels monjos franciscans. Durant el segle XVIII,
etapa de màxim esplendor del monestir, fou un dels centres culturals de
referència de la comarca.
A l’any 1835 quan la desamortització de Mendizábal
el centre religiós va ser abandonat pels monjos i començà la degradació del
conjunt arquitectònic. A l’actualitat sols queda la nau central de l’església.
La propera visita serà a les muralles. Tenen
una longitud de 1500 metres i foren construïdes en el segle XIV amb pedra de
les proximitats i argamassa. En el seu perímetre hi estaven incorporades 30
torres de defensa i l’accés a l’interior el feien per 4 portes orientades als quatre punts
cardinals; el portal de Sant Antoni, el portal de Sant Francesc, la torra -
portal de Sant Jordi i la torra - portal de Sant Bové.
Entrareu en el recinte emmurallat pel portal
de Sant Antoni i desprès d’unes petites explicacions del guia, sobre el
tancament de la porta i defensa de la torre situada en un costat, el recorregut
segueix fins arribar al palau reial. Aquest edifici és de propietat privada i
no es pot visitar.
Seguireu la visita per l’església de Santa
Maria la Major, l’església de Sant Miquel, la Casa de La Vila, els porxos de
Cal Malet, el carrer dels Jueus, l’antic Hospital de Santa Magdalena i, per
acabar, el Celler Cooperatiu, on us oferiran un aperitiu de cloenda.
Gastronomia:
Per
fer aquesta ruta us recomanaré els mesos de febrer, març i abril. El
motiu és que són els mesos de la temporada del Calçot.
Avui dia, quasi arreu de Catalunya ens
ofereixen en aquesta època la famosa calçotada, però la comarca per excel·lència
és la de Valls i pobles dels voltants. A poc que pugueu espereu-vos a l’hivern
per visitar Montblanc.
Restaurants:
Casa Fèlix
Carretera de Tarragona, Km. 17
Tel. 977 601 350 – 977 600 014
Valls
Masia Bou
Carretera de Lleida, Km 21,5
Tel. 977 600 427
Valls
Enllaços:
De Barcelona: A 120 Km.
Punt de trobada :
Punt de trobada :
Avui el
punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans
del desviament a Lleida.
Com arribar-hi
:
Haureu
de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Tarragona passant pel peatge de Martorell. A l’alçada del Vendrell haureu de
desviar-vos per l’autopista AP- 2 amb direcció a Lleida. Després del peatge del
Vendrell i desprès de fer 39 quilòmetres deixareu l’autopista per la sortida 9
Montblanc-L’Espluga de Francolí. Passat el peatge trobareu una rotonda i quasi enfront
veureu la fàbrica de galetes Rifacli. Si
aneu sobrats de temps, podeu fer una visita a la factoria i comprar unes galetes.
Per
anar a l’Espluga cal agafar la primera sortida
a la dreta de la rotonda, sense deixar la carretera N-240 en direcció cap a
Lleida, i després de fer uns 6 quilòmetres arribareu al vostre destí.
Història:
El nom de l’Espluga prové
del llatí Spelunca que significa cova. En el territori dels voltants de la vila
hi ha nombroses coves i balmes. Per una d’elles sorgia un riu subterrani
anomenat Francolí. Així doncs aquests dos topònims donaren a la vila durant la
meitat del s.XI l’actual nom de L’Espluga de Francolí.
El poble de l’Espluga es
troba a la comarca de la Conca de Barberà i està rodejat de boscos de pinedes i d’alzinars. També està travessat
per dos rius el Francolí i el Milans, a les ribes dels quals hi creixen els
xops i les freixes de ribera. A la plana hi proliferen els camps de conreu de
cereals i els de vinyes.
La vila de l’Espluga es construí
a raser del castell de Pons de Cervera, edificat al cim d’un turó. A mitjans
del s.XIII el castell i les seves propietats passaren a mans del monestir de
Poblet. A l’any 1312 com a conseqüència de la desaparició de l’ordre del Temple
la senyoria fou adquirida per l’ordre de cavalleria dels Hospitalers.
L’activitat econòmica del
municipi està basada principalment en l’agricultura, la indústria i el turisme.
Aquest últim apartat, el turisme, ha estat potenciat gràcies a la proximitat al monestir de Santa Maria de Poblet, el
Celler Corporatiu i la Cova de la Font Major.
Visita:
En la visita d’avui al poble
de l’Espluga coneixerem els dos llocs més representatius, la Cova de la Font
Major i el Celler Corporatiu.
La Cova fou descoberta el
21 d’abril de 1853. La perforació d’un pou a l’interior del poble coincidí amb
la galeria que portava les aigües del riu Francolí i en poc temps, s’organitzà
una expedició espeleològica, que amb precaris medis materials descobriren bona
part del riu subterrani i les galeries seques que condueixen a l’entrada
actual.
Les diverses exploracions
realitzades des de l’any 1956 han posat al descobert 3.950m de galeries, bona
par d‘elles són les galeries del riu subterrani on hi trobaren un parell de
sifons.
A l’any 1993 l’Ajuntament
de l’Espluga amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i de la Generalitat crearen un projecte museístic
per adequar dues de les galeries seques anomenades Cova de la Vila i Cova de la
Font Major.
Aquest museu subterrani
està dedicat al passat prehistòric i geològic de la comarca. Durant la visita
diversos audiovisual i maquetes a tamany natural ajuden a fer-se una idea de la
vida dels nostres avantpassats del Paleolític i del Neolític. Al final de les
coves i després de fer una passejada per la prehistòria, al llarg d’un
recorregut de gairebé 90 m, podreu veure
el naixement del riu Francolí.
Acabada la visita a la
Cova de la Font Major podeu arribar-vos al Celler Cooperatiu de l’Espluga de
Francolí.
A l’any 1913 l’arquitecte
Pere Domènech i Roure fill del reconegut arquitecte Lluís Domènec i Muntaner dugué
a terme la construcció de l’edifici del Celler seguint les directrius del projecte
realitzat pel seu pare. Finalitzada la construcció l’hi posaren el sobrenom de
la Catedral del Vi.
El Celler de la
Cooperativa de l’Espluga fundada l’any 1902 és un dels primers cellers
modernistes de Catalunya. Consta de tres naus amb una acurada decoració
interior. A l’actualitat el Celler és el Museu del Vi on podreu fer-hi una
visita guiada i comprar-hi si voleu vi, cava, oli i fruits secs de la
cooperativa.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la
tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: amanides, escalivades,
esqueixades, peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella,
bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, conill amb cargols, pollastre
guisat i al forn, etc.
De postres carquinyolis i
neules de l’Espluga, les postres de músic, crema catalana i una gran varietat
de gelats.
Restaurants:
Hostal
del Sanglà
Plaça
Montserrat Canals,1
Tel.
977 870 121
Enllaços:
www.espluga.altanet.org
De Barcelona:
SANTA COLOMA DE QUERALT
De Barcelona:
A
88 Km.
Punt de trobada :
En
aquesta sortida la trobada amb la
família o els amics serà a l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de
l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi
ha, per
fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu
de localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de
viatge heu de sortir de la ruta per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena cal seguir per la carretera
B-221 que sur de la zona dels restaurants en dirección cap a Santa Coloma de
Queralt. Després de fer uns 9 quilòmetres arribareu a Santa Coloma.
Santa Coloma de Queralt
està a 674m sobre el nivel del mar i al nord de la provincia de Tarragona, és
capital de la Baixa Segarra, a l’actualitat forma part administrativa de la
Conca de Barberà.
Les primeres dades que hi
ha de Santa Coloma són de l’any 976 quan ja s’esmenta en els documents amb el
nom de Santa Columba. En aquella época la baronia de queralt era terra de frontera,
línea de Castells defensius entre la terra dels serrains i els anomenats
cristians.
A l’any 897 Guifré el
Pilos, comte de Barcelona, conquereix el territori als serrains. Passan els
anys i el 976 el vescomte de Barcelona Guitard comprà el Castell i les terres.
En els segles succesius la varonia de Santa Coloma passà per diverses dinasties
familiars com els Gurg i els Timor, fins aribar l’any 1599 quan en Pere de
Queralt i Isart es nomenat comte de Santa Coloma. Des de el 1993 Enric de
Queralt i Chavarri és l’últim comte.
Durant tots aquests anys
la dinastía dels Queralt fou una de les families més poderoses, participaren an
quasi tots els esdeveniments politics i militar de l’època. De l’edat mitjana
són el castell i la muralla, l’església i el call jueu. Els jueus eran una
comunitat, que com arreu, es dedicaben a les activitats comercials i
representabent un porcentatge important de la población.
Visita:
A l’arribada a Santa
Coloma haureu de localitzar un aparcament per la zona del Passeig de la
Muralla. Després de deixar el vehicle haureu de dirigir-vos al portal del Sanou
o Cervera, que us donarà l’acces directe a la Plaça Major on hi podreu admirar
una bonica porxada del s.XIV.
A la mitat de la plaça i
a mà esquerra hi ha un carrer que porta directament al portal d’entrada,
construït el s.XVIII i que dona acces al Pati d’Armes del Castell. Els edificis
que hi ha al voltan de la plaça corresponen a l’edifici gotic del Castell
construït entre els s.XI i S.XVII i a l’església de Santa Magdalena del s.XIV.
La edificació mes antiga
del Castell és la torre de l’Homenetge de forma circular, té una alçada de 23m
i un diàmetre de 12m. Al voltan d’aquesta torre es construiren al llarc dels
segles diversos edificis per adaptar el Castell a les necesitats
d’habitabilitat de cada moment.
La façana principal i
l’entrada dels Castell són d’estil renaixentiste, un aspecte estetic propi d’un
palau-residencia. A l’interior una magnifica escalinata de 34 graons, cadescun
d’ells d’una sola peça, dóna acces a la
primera planta. Al sostre de la volta d’escala està decorat per un fresc
alegoric al déu Neptú.
La Oficina de Turisme de
Santa Coloma organitza al llarg de tot l’any visites guiades pels diferents
indrets històrics de la vila. El telèfon per concretar una visita és el
següent 977 88 00 88.
Acabada la visita al
Castell podreu fer un recorregut cultural per molts dels interesants recons de
Santa Coloma. Per anar al call Jueu i a la plaça de l’església haureu de sortir
del pati d’armes del Castell per la mateixa porta que heu fet l’entrada, enfron
trobareu el carrer Quarteres que juntament amb els carrers del Call i del Forn
de Baix formaben l’anomenat Call Jueu. Estaba tancat pels extrems per portes,
l’única que es conserva es la que dóna a la plaça de l’Església.
La plaça de l’Església o
d’Avall és una de les plaçes del poble amb més encan, per les seves reduïdes
dimensions i el porxat de les cases amb pilastres de fusta. Podreu seguir la
caminada pel carrer de Santa Caterina que porta directament al portal de Sant
Martí. Passat el portal s’ha de girar a la dreta per la plaça del Portalet fins
passada la paret lateral Esquerra de l’església parroquial.
Aquesta església fou
construida entre els s.XIV i S.XVII, és destil gòtic català d’una sola nau.
Passat el campanar trobareu a la dreta el Portal de Vicari, pun per on
accedireu novament al nuli històric de Santa Coloma.
Al final del Passeig
Mòssen Joan Segura que està enfron del Portal del Vicari hi podeu visitar el
Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, antic convent de l’ordre de la Mercè,
construít sobre l’any 1335, la portalada és d’estil romànic. A l’interior hi
trobareu el sarcòfag de Pere IV de Queralt.
El vostre recorregut pot
continuar pel carrer Major fins arribar al Portal de Santa Coloma. Ara podeu
retornar a la Plaça Major pel carrer del Mig o el carrer de les Carniceries,
tot gaudin d’un entorn amb aires
medievals.
Gastronomia:
El porc és un dels
elements culinaris amb més influencia a la cuina de la Segarra, embotits com:
botifarres, llonganisses, secallones, etc. Els guisats de porc, cargols a la
llauna, i també plats cuinats amb productes de la caça.
Un dels plats típics de
la zona és el coc o coca de racapte, fet amb pasta de pa, arengades, pebrot
escalibat, botifarres o llom, també és d’esmentar el romesco de bacallà. De
postres els casolans i el de les pastisseries.
Restaurants:
Restaurant Hostal Colmí
Raval de Jesús,10
Tel. 977 88 06 53
Santa Coloma de Queralt
Restaurant Cal Joan
Carretera de Montblanc, 6
Tel. 977 88 15 24
Santa Coloma de Queralt
Enllaços:
www.stacqueralt.altanet.org