CONCA DE BARBERÀ

*Monestir de Santa Maria de Poblet
*Montblanc
*L'Espluga de Francolí
*Santa Coloma de Queralt


MONESTIR 
DE SANTA MARIA DE POBLET




De Barcelona:
A 120 Km

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics serà a l’àrea de servei del Penedès què està a  l’autopista AP-7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per l'autopista AP-2.

Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu pel peatge de  Martorell i continuar en direcció cap a Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció a Lleida. Passareu pel peatge del Vendrell i després de fer 39 quilòmetres cal deixar l’autopista per la sortida 9 Montblanc - l’Espluga de Francolí. Després del peatge us dirigireu al poble de l’Espluga de Francolí. Arribant a l’Espluga s'han de seguir els indicadors que us portaran directament a l’aparcament del Monestir de Poblet.

Història:
El Monestir de Santa Maria de Poblet juntament amb el de Vallbona de les Monges i el de Santes Creus formen l’anomenada ruta del Císter.

Està situat a la comarca de la Conca de Barberà i al peu de les muntanyes de Prades. És el conjunt monàstic habitat més important de la península Ibèrica.

La història de Poblet començà en el moment en el que el rei Ramon Berenguer IV , després de conquerir la ciutat de Lleida als sarraïns, va donar a l’abadia de Fontfreda unes terres a la Conca de Barberà per construir-hi un monestir. A l’any 1150 monjos procedents del monestir cistercenc de Fontfreda iniciaren la construcció del centre religiós de Santa Maria de Poblet, uns cinquanta-dos anys després de la creació de l'Orde del Císter pels monjos Robert, Alberic i Esteve, del monestir de Molesme.

Noves donacions del rei Ramon Berenguer i de senyors de la comarca varen fer del monestir, al llarg dels segles, una de les propietats més grans de Catalunya, després del ducat de Cardona.

Però, no va ser fins el regnat del rei Alfons el Cast quan Santa Maria de Poblet aconseguir una gran influència política. A la mort del rei Alfons, a l’any 1196, aquest va donar en herència al monestir la seva corona reial i les terres de Vinaròs i Palomera. Seguint els seus desitjos va ser enterrat al monestir.

Posteriorment el seu net Jaume I el Conqueridor va seguir amb la tasca d’engrandir el monestir. Va fer-li donació de terres, viles  i castells fruit de les conquestes als sarraïns. A la seva mort lliurà al monestir cinc mil maravedisos,  vuit-cents quilos de coberts de plata, pedres precioses i joies.

El rei Pere el Cerimoniós augmentà una vegada més les riqueses i el poder del monestir de Poblet. Va fer-hi construir unes muralles al voltant dels edificis amb 12 torres de defensa i portes d’entrada de fàcil protecció i així aconseguia tenir una fortalesa entre els castells de Lleida i Tarragona. A la seva mort també fou enterrat a Santa Maria de Poblet, fent així del monestir el panteó familiar dels reis de la Corona d’Aragó.

Després de Pere el Cerimoniós els successius reis com: el seu fill Martí l’Humà; els reis de la Dinastia Trastàmara; Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim fins arribar a Joan II i el seu fill Carles de Viana, també foren enterrats a Poblet.

Els nobles catalans com els ducs de Cardona, també varen fer grans donacions de terres al cenobi, fins i tot hi ha el panteó dels Cardona on hi estan enterrats els ducs.

Des de la seva fundació, el monestir de Santa Maria de Poblet passa per diverses etapes de creixement fins arribar al segle XIX  moment en el que els monjos abandonaren el recinte monàstic a causa de la llei de desamortització de Mendizábal de 1835. A l’any 1940 desprès de la restauració, la comunitat Benedictina retornà al monestir amb un reduït grup de monjos.

A l’any 1921 el govern espanyol declarà el monestir Monument Nacional i el 1991 fou declarat Patrimoni de la Humanitat.

Visita:
En l'apartat de la història del monestir he comentat que el recinte religiós estava emmurallat per ordre del rei Pere el Cerimoniós. Amb els anys el recinte del cenobi quedà petit i es començaren a construir edificis fora de la muralla com: l'hostatgeria, l’administració i l’hospital de pobres. Per això construïren un nou tancament, en part format pels nous edificis i una tanca de considerable alçada. El nou accés al recinte va ser la Porta de Prades.

Un cop traspassada aquesta porta  s'accedeix a una plaça on hi havia la porteria i l’edifici de la clausura exterior. En  aquest últim espai era on residien els treballadors que feien la construcció i restauració del conjunt del monestir.

Al final de la plaça hi ha la Capella de Sant Jordi, construïda per ordre del rei Alfons el Magnànim. Al costat de la capella hi trobareu la Porta Daurada que dóna accés a un nou recinte, La Plaça Major.

Al costat esquerra de la plaça Major hi trobareu l’edifici de l’administració, lloc on  venen les entrades per les visites guiades. També hi trobareu la nova hostatgeria, la capella de Santa Caterina i la creu de l’Abat Joan de Guimerà.

Al fons de la Plaça Major i al costat esquerra de la façana principal hi ha la Porta Reial, protegida ambdós costats per dues magnífiques torres de defensa. Aquesta porta dóna accés al recinte habitat pels monjos i a la vegada és l’inici de les visites guiades al recinte religiós.  A la dreta de la plaça hi podreu veure la porta d’entrada a l’església amb una magnífica decoració d’estil barroc, feta construir el segle XVII per encàrrec del Duc de Cardona.

Des de la creu de l’Abat Joan de Guimerà també es pot descobrir la muralla que tanca el recinte religiós del monestir. Té una llargada de 608 metres, una alçada de 11,3 metres i una gruixària de 2 metres.

Per  fer una bona visita a Santa Maria de Poblet us recomano apuntar-vos a una visita guiada. L'inici de la visita comença al pati que hi ha passada la Porta Reial. A l’esquerra del pati es troba l’entrada a la zona d’habitatge i recolliment dels monjos. Enfront una gran portalada dóna accés directe al claustre. A la dreta del pati un altra reixa metàl·lica tanca l'accés a un pati interior i a una escala que condueix al palau del rei Martí l’Humà, que també visitareu.

Ara és el moment de començar la visita guiada. Prepareu les màquines de fer fotos i sobre tot estigueu  atents a  les explicacions del vostre guia. Descobrireu tots els racons com: el claustre, amb un templet hexagonal on hi ha un brollador circular, el refectori, la sala capitular, el dormitori, l’escriptori, l’església, la sagristia nova, la biblioteca, etc.

Gastronomia:
L’oferta gastronòmica de la zona és molt variada, però sempre sobre la base de la típica cuina de les terres de l’interior de Catalunya amb tocs de cuina moderna.  Diversos plats com: amanides tèbies, coca de bolets de temporada, civet de porc senglar, cargols a la llauna, peus de porc i a l’hivern calçotades, poden fer de la trobada amb els amics o la família al voltant de la taula una reunió gastronòmica.

Restaurants:
El Senglar
Plaça Montserrat Canals, 1
Tel. 977 870 411
L'Espluga de Francolí

Enllaços:
www.poblet.cat



MONTBLANC



De Barcelona:
A 110 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per la AP-2.

Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu pel peatge de  Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció  cap a Lleida. Passareu pel peatge del Vendrell i després de fer 39 quilòmetres caldrà deixar l’autopista per la sortida 9 Montblanc-l’Espluga de Francolí. Després del peatge seguireu cap a Montblanc.

La carretera passa pel centre del poble. Cal seguir els indicadors que porten al Centre d’Informació turística del municipi. En aquesta oficina haureu de comprar els tiquets per la visita guiada del poble.

Història:
Al peu de les muntanyes de Prades i separat del Pla de Santa Maria i Valls per la Serra de les Guixeres, Montblanc dominava a l’època de la reconquesta el pas natural entre les dues comarques. Per això, a l’any 1080 un petit nucli de població s’instal·là en un reduït espai situat entre els rius Francolí i d’Anguera i l’hi donaren el nom de Duesaigües.

Però, no va ser fins a finals de l’any 1156 quan el rei Ramon Berenguer IV, lliurà la primera carta de repoblació amb els corresponents privilegis com: una extensa jurisdicció, l’exempció d’impostos i usatges, i els drets d’explotació de la fusta dels boscos per a la construcció i per  cremar a la llar, a més del dret a les aigües dels dos rius per l’explotació de la industria del lli i del cànem.

A causa de la situació geogràfica de l’antiga vila, propensa a les inundacions per la proximitat a la llera dels dos rius i la manca de possibilitats de defensa, el rei Alfons I ordenà el canvi de situació del poble a un turó proper anomenat Pla de Santa Bàrbara. A partir d’aquest moment la vila canvià el nom pel de Montblanc.

Durant 200 anys la prosperitat de la vila augmentà considerablement fins arribar a ser una de les més importants de Catalunya, gràcies a prerrogatives i a la concessió de fires i mercats.

Durant tot aquest temps de creixement es construïren els edificis més importants de la vila com: els convents de Sant Francesc i el de la Serra i de la Mercè. A la vegada construïren també l'hospital, l’església de Sant Bartomeu, el Palau Reial i el casal dels Josa.

Un nou fenomen social s’instal·là a la vila. El call jueu començà a poblar-se, adquirint al pas dels anys, una important rellevància econòmica i comercial.

A finals del segle XIV la influència política i comercial de Montblanc era molt important, arribant a ser la setena ciutat de Catalunya.

Però, com ja he dit altres vegades, la felicitat i la prosperitat no duren per  sempre i a segona meitat del segle XIV la vila entrà en un llarg període d'abandó i decadència a causa d'un seguit d’epidèmies i males collites.

Durant molts anys Montblanc va passar, per diferents motius, etapes de recuperació, de crisi i de renaixença. Fins arribar els anys 70 del segle passat, quan algunes indústries s’instal·laren als afores del poble començant així una nova època de creixement.

A l’actualitat Montblanc és la capital de la Conca de Barberà i centre comercial, industrial i de serveis de la comarca.

Visita:
La visita comença a l’Oficina de Turisme que està situada a l’església de Sant Francesc. Aquest edifici està construït fora del recinte emmurallat de la vila. El conjunt religiós estava format per l’església, un claustre i les dependències dels monjos franciscans. Durant el segle XVIII, etapa de màxim esplendor del monestir, fou un dels centres culturals de referència de la comarca.

A l’any 1835 quan la desamortització de Mendizábal el centre religiós va ser abandonat pels monjos i començà la degradació del conjunt arquitectònic. A l’actualitat sols queda la nau central de l’església.

La propera visita serà a les muralles. Tenen una longitud de 1500 metres i foren construïdes en el segle XIV amb pedra de les proximitats i argamassa. En el seu perímetre hi estaven incorporades 30 torres de defensa i l’accés a l’interior el feien  per 4 portes orientades als quatre punts cardinals; el portal de Sant Antoni, el portal de Sant Francesc, la torra - portal de Sant Jordi i la torra - portal de Sant Bové.

Entrareu en el recinte emmurallat pel portal de Sant Antoni i desprès d’unes petites explicacions del guia, sobre el tancament de la porta i defensa de la torre situada en un costat, el recorregut segueix fins arribar al palau reial. Aquest edifici és de propietat privada i no es pot visitar.

Seguireu la visita per l’església de Santa Maria la Major, l’església de Sant Miquel, la Casa de La Vila, els porxos de Cal Malet, el carrer dels Jueus, l’antic Hospital de Santa Magdalena i, per acabar, el Celler Cooperatiu, on us oferiran un aperitiu de cloenda.

Gastronomia:
Per  fer aquesta ruta us recomanaré els mesos de febrer, març i abril. El motiu és que són els mesos de la temporada del Calçot.

Avui dia, quasi arreu de Catalunya ens ofereixen en aquesta època la famosa calçotada, però la comarca per excel·lència és la de Valls i pobles dels voltants. A poc que pugueu espereu-vos a l’hivern per visitar Montblanc.

Restaurants:
Casa Fèlix
Carretera de Tarragona, Km. 17
Tel. 977 601 350 – 977 600 014
Valls

Masia Bou
Carretera de Lleida, Km 21,5
Tel. 977 600 427
Valls

Enllaços:
www.montblancmedieval.org



            L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ



De Barcelona: A 120 Km. 

Punt de trobada :
Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament a Lleida.

Com arribar-hi :
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Tarragona passant pel peatge de  Martorell. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 amb direcció a Lleida. Després del peatge del Vendrell i desprès de fer 39 quilòmetres deixareu l’autopista per la sortida 9 Montblanc-L’Espluga de Francolí. Passat el peatge trobareu una rotonda i quasi enfront veureu la fàbrica de galetes Rifacli. Si aneu sobrats de temps, podeu fer una visita a la factoria i comprar unes galetes.

Per anar a l’Espluga cal agafar  la primera sortida a la dreta de la rotonda, sense deixar la carretera N-240 en direcció cap a Lleida, i després de fer uns 6 quilòmetres arribareu al vostre destí.

Història:
El nom de l’Espluga prové del llatí Spelunca que significa cova. En el territori dels voltants de la vila hi ha nombroses coves i balmes. Per una d’elles sorgia un riu subterrani anomenat Francolí. Així doncs aquests dos topònims donaren a la vila durant la meitat del s.XI l’actual nom de L’Espluga de Francolí.

El poble de l’Espluga es troba a la comarca de la Conca de Barberà i està rodejat de boscos  de pinedes i d’alzinars. També està travessat per dos rius el Francolí i el Milans, a les ribes dels quals hi creixen els xops i les freixes de ribera. A la plana hi proliferen els camps de conreu de cereals i els de vinyes.

La vila de l’Espluga es construí a raser del castell de Pons de Cervera, edificat al cim d’un turó. A mitjans del s.XIII el castell i les seves propietats passaren a mans del monestir de Poblet. A l’any 1312 com a conseqüència de la desaparició de l’ordre del Temple la senyoria fou adquirida per l’ordre de cavalleria dels Hospitalers.

L’activitat econòmica del municipi està basada principalment en l’agricultura, la indústria i el turisme. Aquest últim apartat, el turisme, ha estat potenciat gràcies a la proximitat  al monestir de Santa Maria de Poblet, el Celler Corporatiu i la Cova de la Font Major.

Visita:
En la visita d’avui al poble de l’Espluga coneixerem els dos llocs més representatius, la Cova de la Font Major i el Celler Corporatiu.

La Cova fou descoberta el 21 d’abril de 1853. La perforació d’un pou a l’interior del poble coincidí amb la galeria que portava les aigües del riu Francolí i en poc temps, s’organitzà una expedició espeleològica, que amb precaris medis materials descobriren bona part del riu subterrani i les galeries seques que condueixen a l’entrada actual.

Les diverses exploracions realitzades des de l’any 1956 han posat al descobert 3.950m de galeries, bona par d‘elles són les galeries del riu subterrani on hi trobaren un parell de sifons.

A l’any 1993 l’Ajuntament de l’Espluga amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i  de la Generalitat crearen un projecte museístic per adequar dues de les galeries seques anomenades Cova de la Vila i Cova de la Font Major.

Aquest museu subterrani està dedicat al passat prehistòric i geològic de la comarca. Durant la visita diversos audiovisual i maquetes a tamany natural ajuden a fer-se una idea de la vida dels nostres avantpassats del Paleolític i del Neolític. Al final de les coves i després de fer una passejada per la prehistòria, al llarg d’un recorregut de gairebé  90 m, podreu veure el naixement del riu Francolí.

Si sou d’un caràcter agosarat podeu fer un recorregut anomenat d’aventura.  Consisteix en fer una passejada per les galeries més amagades i sorprenents, tot seguint el curs del riu subterrani i que rep el nom de Francolí quant surt a l’exterior.

Acabada la visita a la Cova de la Font Major podeu arribar-vos al Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí.

A l’any 1913 l’arquitecte Pere Domènech i Roure fill del reconegut arquitecte Lluís Domènec i Muntaner dugué a terme la construcció de l’edifici del Celler seguint les directrius del projecte realitzat pel seu pare. Finalitzada la construcció l’hi posaren el sobrenom de la Catedral del Vi.

El Celler de la Cooperativa de l’Espluga fundada l’any 1902 és un dels primers cellers modernistes de Catalunya. Consta de tres naus amb una acurada decoració interior. A l’actualitat el Celler és el Museu del Vi on podreu fer-hi una visita guiada i comprar-hi si voleu vi, cava, oli i fruits secs de la cooperativa.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: amanides, escalivades, esqueixades, peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, conill amb cargols, pollastre guisat i al forn, etc.

De postres carquinyolis i neules de l’Espluga, les postres de músic, crema catalana i una gran varietat de gelats.

Restaurants:
Hostal del Sanglà
Plaça Montserrat Canals,1
Tel. 977 870 121

Enllaços:
www.espluga.altanet.org




SANTA COLOMA DE QUERALT

De Barcelona:

A 88 Km.

Punt de trobada :
En aquesta sortida la  trobada amb la família o els amics serà a l’antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos Restaurants que hi ha,  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge heu de sortir de la ruta per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena cal seguir per la carretera B-221 que sur de la zona dels restaurants en dirección cap a Santa Coloma de Queralt. Després de fer uns 9 quilòmetres arribareu a Santa Coloma.

Historia:
Santa Coloma de Queralt està a 674m sobre el nivel del mar i al nord de la provincia de Tarragona, és capital de la Baixa Segarra, a l’actualitat forma part administrativa de la Conca de Barberà.

Les primeres dades que hi ha de Santa Coloma són de l’any 976 quan ja s’esmenta en els documents amb el nom de Santa Columba. En aquella época la baronia de queralt era terra de frontera, línea de Castells defensius entre la terra dels serrains i els anomenats cristians.

A l’any 897 Guifré el Pilos, comte de Barcelona, conquereix el territori als serrains. Passan els anys i el 976 el vescomte de Barcelona Guitard comprà el Castell i les terres. En els segles succesius la varonia de Santa Coloma passà per diverses dinasties familiars com els Gurg i els Timor, fins aribar l’any 1599 quan en Pere de Queralt i Isart es nomenat comte de Santa Coloma. Des de el 1993 Enric de Queralt i Chavarri és l’últim comte.

Durant tots aquests anys la dinastía dels Queralt fou una de les families més poderoses, participaren an quasi tots els esdeveniments politics i militar de l’època. De l’edat mitjana són el castell i la muralla, l’església i el call jueu. Els jueus eran una comunitat, que com arreu, es dedicaben a les activitats comercials i representabent un porcentatge important de la población.

Visita:
A l’arribada a Santa Coloma haureu de localitzar un aparcament per la zona del Passeig de la Muralla. Després de deixar el vehicle haureu de dirigir-vos al portal del Sanou o Cervera, que us donarà l’acces directe a la Plaça Major on hi podreu admirar una bonica porxada del s.XIV.

A la mitat de la plaça i a mà esquerra hi ha un carrer que porta directament al portal d’entrada, construït el s.XVIII i que dona acces al Pati d’Armes del Castell. Els edificis que hi ha al voltan de la plaça corresponen a l’edifici gotic del Castell construït entre els s.XI i S.XVII i a l’església de Santa Magdalena del s.XIV.

La edificació mes antiga del Castell és la torre de l’Homenetge de forma circular, té una alçada de 23m i un diàmetre de 12m. Al voltan d’aquesta torre es construiren al llarc dels segles diversos edificis per adaptar el Castell a les necesitats d’habitabilitat de cada moment.

La façana principal i l’entrada dels Castell són d’estil renaixentiste, un aspecte estetic propi d’un palau-residencia. A l’interior una magnifica escalinata de 34 graons, cadescun d’ells  d’una sola peça, dóna acces a la primera planta. Al sostre de la volta d’escala està decorat per un fresc alegoric al déu Neptú.

La Oficina de Turisme de Santa Coloma organitza al llarg de tot l’any visites guiades pels diferents indrets històrics de la vila. El telèfon per concretar una visita és el següent  977 88 00 88.

Acabada la visita al Castell podreu fer un recorregut cultural per molts dels interesants recons de Santa Coloma. Per anar al call Jueu i a la plaça de l’església haureu de sortir del pati d’armes del Castell per la mateixa porta que heu fet l’entrada, enfron trobareu el carrer Quarteres que juntament amb els carrers del Call i del Forn de Baix formaben l’anomenat Call Jueu. Estaba tancat pels extrems per portes, l’única que es conserva es la que dóna a la plaça de l’Església.

La plaça de l’Església o d’Avall és una de les plaçes del poble amb més encan, per les seves reduïdes dimensions i el porxat de les cases amb pilastres de fusta. Podreu seguir la caminada pel carrer de Santa Caterina que porta directament al portal de Sant Martí. Passat el portal s’ha de girar a la dreta per la plaça del Portalet fins passada la paret lateral Esquerra de l’església parroquial.

Aquesta església fou construida entre els s.XIV i S.XVII, és destil gòtic català d’una sola nau. Passat el campanar trobareu a la dreta el Portal de Vicari, pun per on accedireu novament al nuli històric de Santa Coloma.

Al final del Passeig Mòssen Joan Segura que està enfron del Portal del Vicari hi podeu visitar el Santuari de Santa Maria de Bell-lloc, antic convent de l’ordre de la Mercè, construít sobre l’any 1335, la portalada és d’estil romànic. A l’interior hi trobareu el sarcòfag de Pere IV de Queralt.

El vostre recorregut pot continuar pel carrer Major fins arribar al Portal de Santa Coloma. Ara podeu retornar a la Plaça Major pel carrer del Mig o el carrer de les Carniceries, tot gaudin  d’un entorn amb aires medievals.

Gastronomia:
El porc és un dels elements culinaris amb més influencia a la cuina de la Segarra, embotits com: botifarres, llonganisses, secallones, etc. Els guisats de porc, cargols a la llauna, i també plats cuinats amb productes de la caça.

Un dels plats típics de la zona és el coc o coca de racapte, fet amb pasta de pa, arengades, pebrot escalibat, botifarres o llom, també és d’esmentar el romesco de bacallà. De postres els casolans i el de les pastisseries.

Restaurants:
Restaurant Hostal Colmí
Raval de Jesús,10
Tel. 977 88 06 53
Santa Coloma de Queralt

Restaurant Cal Joan
Carretera de Montblanc, 6
Tel. 977 88 15 24
Santa Coloma de Queralt

Enllaços:
www.stacqueralt.altanet.org