BERGUEDÀ

*Museu de les Mines de Cercs
*Santuari de Falgar i Xalet de Catllaras
*La Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug
*Mina de Petroli de Riutort
*Berga i Santuari de la Mare de Déu de Queralt
*Vallcebre-Saldes-Gósol
*Sant Jaume de Frontanyà
*Colònia Tèxtil Vidal (Puig-reig)
*Castellar de n'Hug


MUSEU 
DE LES MINES DE CERCS


De Barcelona:
A 84 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui serà a l’àrea de servei de Montserrat que està a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa,  a uns 38 Km de Barcelona a l'alçada de Vaquerisses.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la cap a Sabadell, Terrassa i Manresa.
Després de Manresa s'ha de continuar per l'eix del Llobregat  E-9 / C-16 i es passa a prop de les poblacions de Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

Seguireu per l’eix del Llobregat en direcció al túnel del Cadí. A uns 3 Km del poble de Cercs, un cop passada la central tèrmica, hi ha un desviament a l’esquerra, molt ben indicat, que porta a Fígols.

Atenció! la carretera és estreta, però està ben asfaltada. Hi ha moltes corbes i en pocs quilòmetres s’enlaira gairebé 400 metres. El primer nucli de població que trobareu és la colònia minera de Sant Corneli, primer lloc de parada de l'excursió.

Història i Visita:
A mitjans del s.XIX i principis del s.XX començà a Catalunya l’anomenada Revolució Industrial. Al Berguedà es descobrí l'existència de lignits (carbó) d'alta qualitat, material imprescindible pel funcionament de les màquines de vapor d’aquella època.

La necessitat d’obtenir aquest material promogué la creació de noves mines i l’establiment de colònies de treballadors a la boca de les explotacions. En conseqüència naixeren Sant Corneli, La Consolació i Sant Josep. La companya “Carbones de Berga, S.A.” es convertí en la principal empresa explotadora dels recursos miners de la zona.

Per les necessitats de transportar el carbó fins els consumidors més importants, com la floreixen industria de les zones de Barcelona i rodalies, es construïren les línies del ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola de Berguedà i de La Pobla de Lillet a Guardiola de Berguedà. Aquesta última es construí per subministrar carbó a la fàbrica de ciment del Clot del Moro de Castellar de n’Hug.

 A l’any 1991 la colònia minera de Sant Corneli finalitzà la seva activitat. A l'actualitat és l’única de la comarca del Berguedà que manté l'esperit miner, encara molt present en la gent de Cercs i Fígols. El record d'aquell estil de vida i de treball es manté avui  en dia gràcies a la inauguració l’any 1999 del “Museu de les mines de Cercs”.        

L’edifici del museu, fou fins l’any 1930 la seu d’una comunitat de monges que s’encarregava de l’ensenyament, dels menjadors comunitaris i de la guarderia del personal de les mines. Posteriorment fou transformat en biblioteca, cafè, barberia, cinema i habitatges.

Quan entreu al museu el primer que trobareu serà la recepció, on hi venen les entrades, llibres monogràfics de les mines, postals i records. La visita comença per la sala de la dreta on us explicaran les característiques del carbó que s’extreia de les mines, treballs de manteniment, transport del carbó, sistemes de seguretat i la infermeria. Al fons de la mateixa sala un audiovisual transporta el visitant a la vida minera del Berguedà de primers del s.XX.

La part esquerra del museu dóna a conèixer la vida familiar i social dels miners, l’escola, el dispensari, les reivindicacions laborals dels minaires i la història de l'empresari i fundador de les mines de Fígols. A l’exterior i a tocar del Museu hi ha l’entrada d’un  domicili miner dels anys 40 el qual està decorat amb els mobles i estris de l’època.

Finalitzada la visita al museu, el següent pas a fer serà el recorregut per l’interior de la mina de Sant Romà, on coneixereu mitjançant escenografies, l’evolució de les condicions de treball al llarg de 150 anys.

La visita a l’interior de la mina per un recorregut de 200 de galeria es fa amb un ferrocarril miner restaurat. El trajecte de sortida es fa a peu, acompanyats de monitors que expliquen a la concurrència les diferents etapes de la mecanització dels treballs miners.

Després de dinar, podeu dirigir-vos al jaciment paleontològic de Fumanya, situat a les mines a cel obert de Fígols. Les activitats d’extracció minera varen deixar al descobert una paret de pedra calcària amb unes 400 petjades de dinosaures de diferents especies,  principalment de tiranosaures, grans herbívors  de més de 30 metres de longitud  que es reunien en  grups. Van viure a la zona fa més de 65 milions d’anys.

Gastronomia:
Com altres vegades en aquesta ruta no parlarem de plats. Més aviat parlarem del  “Restaurant”. A 100 metres de l’aparcament direcció al centre del poble, al final d’un carrer que fa pujada, trobareu el restaurant Santa Bàrbara. D’entrada us sorprendrà el soroll i la quantitat de gent que hi trobareu, però passeu de l'ambient i disposeu-vos a gaudir d'un dinar pantagruèlic.

No cal demanar la carta, no en tenen, hi ha  un menú preestablert. Un primer plat de taula d’embotits acompanyat d'amanida, d’escalivada i d’esqueixada. Un segon plat a triar entre tres possibles, no deixeu de provar l'escudella i carn d’olla. Un tercer plat a triar d’entre altres tres.

Per a les  postres, uns bunyols de poma regats amb moscatell, i cafè. La relació preu producte és excepcional.
Recomanable encarregar taula, sigui el dia que sigui.

Restaurant Santa Bàrbara
Tel. 939 248 179

Enllaços:



SANTUARI DE FALGAR 
I XALET DE CATLLARAS



De Barcelona:
A 146 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de servei de Montserrat, que està a l'autopista de peatge C-16 de Barcelona - Manresa.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa, en aquesta última població s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa haureu de seguir per  l'eix del Llobregat  E-9 / C-16 que passa per Balsareny, Navàs, Puig –reig, Gironella i Berga.

Passat Berga s'ha de  continuar per l’eix del Llobregat fins arribar a Guardiola de Berga. Cal entrar al poble i enfront de l’església hi ha el desviament de La Pobla de Lillet. Sortint del poble per aquesta carretera i un cop passat el pont del riu Llobregat un desviament a la dreta us portarà a Sant Julià de Cerdanyola.

El primer que trobareu a l'arribar a Sant Julià és una plaça. Doncs bé, girareu a l’esquerra per prendre un carrer que surt de l'extrem de la plaça i que va paral·lel al Torrent de la Font del Castell. Aquesta carretera o pista forestal és estreta, però està asfaltada, cal anar en compte. Després d’uns 4 Km, empalmareu amb la carretera que ve de La Pobla de Lillet. Haureu de seguir recte i desprès de 1 Km s'arriba a una esplanada on la carretera gira a l’esquerra. El Santuari del Falgar queda enfront, a pocs metres.

Si en lloc de girar a l’esquerra es continua recte, la carretera deixa de ser asfaltada i es transforma en una típica pista forestal. Sense deixar-la, després de 1 ½ Km, hi ha un revolt molt sobtat a l’esquerra i una pista a la dreta. Vosaltres seguireu per l’esquerra.

El camí comença a baixar. Aproximadament a 2 Km, hi ha un nou trencall a l’esquerra que indica La Pobla de Lillet. Haureu de seguir recte. Aquí la pista comença a pujar fins el xalet de Catllaràs (aneu molt en compte, comença un tram d’uns 500 metres de paviment en mal estat).

Després de deixar el xalet a la vostra dreta la pista segueix pujant i a uns 800 metres a la dreta trobareu l'indicador del Mirador de la Lluna. S'ha de deixar el cotxe en aquest punt i fer un tram d’uns 150 metres a peu fins el Mirador.

Visita: 
El santuari de la Mare de Déu de Falgars dedicat a la Verge del mateix nom és part integrant d’un conjunt de dos edificis, una hostatgeria de dues plantes i una ermita adossada a un extrem de l’edifici principal.

L’ermita fou construïda l’any 1646 sobre les ruïnes d’una antiga ermita romànica. La imatge  de la Verge de Falgars està tallada en alabastre i es creu que té una antiguitat de principis del gòtic.

El Xalet
de Catllaràs va ser concebut per a  residència dels enginyers que estaven al càrrec de les mines de carbó de la serra del Catllaràs, terme municipal de la Pobla de Lillet. El material extret d’aquestes mines era utilitzat pel funcionament de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro a Castellar de n’Hug, propietat de l'Eusebi Güell, mecenes de Gaudí.

L’opinió més generalitzada dels experts en l’obra de Gaudí, malgrat que no existeix cap documentació que ho confirmi, és que el Sr. Güell encarregà el projecte del xalet al seu protegit sobre l’any 1901.

L’original estètica de l’edifici en forma de maletí es va començar a construir l’any 1902 i es va finalitzar al 1903. És un edifici de 10 metres d’alçada i uns 20 metres de llargada. L’estructura té forma de volta de canó. Les parets de tancament de les façanes principals incorporen finestres i portes en forma de mansarda. Les parets de tancament als extrems de l’edifici són dos elements verticals amb sortints a la part superior que feien la funció de  comuna.

A l’exterior i a la façana sud-oest, hi havia l’escala d’accés als tres pisos que té l’edifici. L'originalitat d’aquesta escala fou la incorporació dins de la seva estructura de diversos serveis pel conjunt dels habitatges.

A la planta baixa l'escala, a més de les entrades a les estances, hi tenia incorporats dos banys, una carbonera i dos safareigs. A la primera planta hi havia dues entrades per habitatges, dos banys i un espai tancat pels mals endreços.

L’interior estava distribuït en tres plantes i a cada una d’elles hi havia dos habitatges que tenien accés directe a l'exterior per l’escala anteriorment descrita. A la planta baixa també s'hi trobava la cuina i el menjador

En el transcurs dels anys el Xalet de Catllaràs va patir diverses reformes. La primera coneguda fou l’any 1907 quan es modificaren els pendents de les taulades de les finestres. L’altre reforma es realitzà l’any 1940, bàsicament per evitar el deteriorament progressiu de l’edifici.

Les reformes més agressives es realitzaren a partir de l’any 1970. Alguns elements constructius que caracteritzaren l'originalitat de l’edifici desapareixeren com: l’escala, substituïda per una simple escala metàl·lica, la coberta fou substituïda per una de pissarra artificial i l’interior també va ser reformat adaptant-lo a les noves necessitats com a colònia de vacances. Malgrat tots aquests canvis és molt interessant passar-hi una estona admirant aquesta original construcció.

El Mirador de la Lluna
és una petita plataforma de formigó col·locada sobre un monticle de roca, gairebé a l’extrem d’un penya-segat. Des d'aquest punt la vista de la cara sud del Pirineu és espectacular. A la dreta Castellar de n’Hug amb els pics de la Creueta 2067 m., la Moixera 1991 m., Cim del Pla de Baguet  2031 m i Puigllançada 2409 m.

En front el Pedraforca i la Serra del Cadí amb els pics de Comabona 2547 m., Vulturó 2648 m. i la Torre del Cadí 2562 m. A l’esquerra la Serra de les Comes i la Serra de Guixeres.


Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com: l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s’incorpora en aquests plats que per ells mateixos tenen molt fonament. Són els bolets amb totes les seves varietats comestibles.

Tampoc no podem oblidar les postres casolanes.

Restaurants:
L’hostal del Santuari de Falgars
Tel, 93 744 10 95

Enllaços:



LA POBLA DE LILLET 
I CASTELLAR DE N'HUG


De Barcelona:
A 130 Km.

Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un bar restaurant on podreu fer un bon esmorzar. Les racions són molt abundants.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la en direcció cap a Sabadell, Terrassa i Manresa. Després de Manresa l'autovia empalma amb l'eix del Llobregat  E-9/C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

S'ha de continuar per l’eix del Llobregat fins a Guardiola de Berguedà. Entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament que porta cap a La Pobla de Lillet. Sortireu del poble per aquesta carretera. La primera parada és a 1 ½ quilòmetres abans d'arribar a La Pobla, on hi ha l’estació del Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

Història i Visita:
A finals del segle XIX i principis del XX, la revolució industrial a Catalunya va fer que les comarques situades al llarg dels rius Llobregat i Cardener desenvolupessin moltes industries relacionades amb la Mineria i el Tèxtil.

A principis del segle XX el comte de Güell, Eusebi Güell, mecenes de l’Antoni Gaudí, constitueix “La Compañia General de Asfaltos y Pórtland Asland” a Castellar de n’Hug, la primera fàbrica de ciment  Pòrtland de Catalunya, concretament  a la zona del Clot del Moro, indret ric amb pedra calcària.

Per donar sortida al ciment necessitaven un transport barat, i l’estació de tren més propera  estava a Guardiola de Bregada a 35 quilòmetres de la fàbrica. Aleshores es construí un ferrocarril industrial de via estreta entre el Clot del Moro i Guardiola.

Posteriorment aquesta línia de ferrocarril industrial passà a ser també de viatgers. El primer tram entre Guardiola i La Pobla de Lillet va ser inaugurat l’any 1914 i el segon tram fins a Castellar de n’Hug el 1923.

Després d'estar en  desús durant molts anys, el Juliol de 2005 entrà en servei el “ Ferrocarril Turístic de l’Alt  Llobregat”, que porta des de l’estació de La Pobla de Lillet fins El Clot del Moro de Castellar de n’Hug. Passa per l’interior de La Pobla, fa una parada intermèdia als Jardins Artigues i té el final a la fàbrica de ciment Asland. El recorregut és força distret i té una durada d’uns 20 minuts.

És recomanable fer el viatge d’una tirada fins el Clot del Moro i fer una visita a la fàbrica Asland, actualment transformada en museu industrial. L’edifici és d'interès turístic industrial.

De tornada a la Pobla de Lillet, el tren fa parada als Jardins Artigas, on val la pena fer una passejada per admirar el disseny i l'entorn dels jardins, projectats per l’Antoni Gaudí i encarregats  per Joan Artigas amic de l'Eusebi Güell. La visita pot durar de ¾ d’hora a 1 hora.

Un cop feta aquesta visita haureu de tornar amb el tren a l’estació d’origen per agafar el cotxe i anar-vos-en a Castellar de n’Hug on  podeu dinar. A l'entrada del poble i al costat de la zona esportiva hi trobareu un ampli aparcament de vehicles.

Ben dinats i amb la panxa plena cal donar una volta pel poble. Moltes de les cases estan restaurades segons la típica arquitectura d'alta muntanya, de parets de pedra molt gruixudes i carrers empedrats. No deixeu de visitar l’església romànica de Santa Maria.

En el municipi de Castellar de n’Hug hi ha gran quantitat de fonts per les que brolla l'aigua. Les més importants són les fonts del Llobregat per l'espectacularitat i quantitat d’aigua que surt d’entremig de les roques. Per arribar a les fonts haureu d'enfilar el carrer de les Fonts del Llobregat que comença en un dels extrems de l'aparcament on heu deixat el cotxe. Després de 5 minuts de caminada arribareu al naixement del riu Llobregat.  No deixeu de visitar-les!

Gastronomia:
És la típica d’alta muntanya amb plats potents i de força: embotits de la zona, carns estofades, escudella, trinxats, etc.

Del 20 de setembre al 20 de novembre, Castellar de n’Hug celebra “La Cuina del Rovelló”, plats tradicionals on s’incorporen els bolets i en especial un dels més preuats, el Rovelló.

Restaurants:
L'oferta de serveis d’hoteleria de la zona és molt amplia. Per tant caldrà fer una passejada pel poble i triar un restaurant.

Fonda Fanxicó
Pl. Major, 1
Tel. 93 825 70 15
Castellà de n’Hug

Enllaços:



MINA DE PETROLI DE RIUTORT



De Barcelona:
A 130 Km.

Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui, haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un Bar-Restaurant on es pot fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 que porta a Sabadell i Terrassa. A Terrassa s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa s'enllaçara amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig – reig, Gironella i Berga. S'ha de continuar fins arribar a Guardiola de Berguedà, entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament de La Pobla de Lillet. Heu de sortir del poble per aquesta carretera.

Després de fer uns 3 Km hi ha a l’esquerra un desviament senyalitzat que porta a La Mina de Petroli, però per accedir a aquesta pista forestal, haureu de seguir uns 200 metres més endavant i fer el canvi de sentit per l’accés a l’entrada del càmping l’Espelt.

La pista forestal que porta a la mina és estreta i en alguns trams, en no gaire bon estat. Després de fer uns 1.500 metres per aquesta pista s'arriba a l’aparcament de la Mina de Riutort.

Història i Visita:
La visita a la Mina del Petroli de Riutort és guiada. Els dies festius comença a les 11 h. i acaba a les 14 h.

Quan arribeu a la porta de la mina i depenent de l’hora d’arribada, és possible que hageu d’esperar-vos una estona fins que surti la visita del moment.

Per començar la visita el primer que fareu serà posar-vos un casc i després  comença una petita explicació de la tipologia i geologia de la mina. El petroli és un oli mineral d’origen vegetal, lligat molt estretament al mar. Fa moltíssims anys, abans dels moviments continentals, els fons dels mars estaven coberts de grans extensions de plantes aquàtiques.

L'actual mar Cantàbric estava unit amb el Mediterrani per una fosa continental al llarg de tots els Pirineus actuals. Quan les plaques continentals, Europea i Peninsular
s’ajuntaren, varen aflorar a la superfície els olis bituminosos de la zona de Riutort.

Per accedir al petroli, La Compañia Minera de Riutort, obrí una galeria de 133 metres, paral·lela a les capes bituminoses de la roca i dues galeries perpendiculars a la primera de 73 i 67 metres de llargada.

Per poder fer una visita el més còmoda possible, l’interior de la mina està il·luminada i podreu apreciar perfectament com el petroli encara surt de les fissures de la roca.
La visita té una durada aproximada de ¾ d’hora i és molt interessant.

Bagà:
Després de la visita a la mina de Riutort, i si encara disposeu de tems, podeu arribar-vos a Bagà, petit poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí, dins la vall del Riu Bastareny i a 2 Km de Guardiola de Berguedà, direcció al Túnel del Cadí.

Al llarg de la història, Bagà sempre ha estat punt de pas entre les terres de l’Alt Berguedà i la Cerdanya. Però no serà fins principis del segle IX quan comença la repoblació del territori pels Comtes de la Cerdanya.

A principis del segle XII començà, en realitat, el creixement i la importància de Bagà a la zona del Berguedà, rivalitzant amb la propera Berga en influencia política i comercial.

La història del poble també està lligada a la dels Càtars. Per aquest punt passà El Camí dels Bons Homes, ruta de migració que utilitzaren els Càtars entre els segles XIII i XIV quan fugien de La Inquisició Espanyola.

A l’actualitat el camí és un itinerari turístic (Sender de Gran Recorregut  GR-107), entre el Santuari de Queralt, a Berga  i el Castell de Montsegur a França.

No deixeu de visitar la plaça porticada medieval i el Palau de Pinós, on està el Centre Medieval i dels Càtars.

Gastronomia:
Podem dir que la gastronomia de muntanya és de plats potents i elaborats: embotits, canelons, peus de porc, vedella amb bolets i els estofats, son uns dels plats que trobareu arreu de la comarca. Però és a la tardor, quan amb la presencia del producte estrella de la temporada, el bolet, l’ingeni dels cuiners es posa de manifest amb els diferents plats elaborats amb aquest producte, com els saltats i truites de bolets,  paella de ceps i que no falti l'omnipresent  escudella  i carn d’olla.

Restaurants:
Hotel Restaurant Ca l’Amagat
c/ Clota, 4
Tel. 93 824 40 32
Bagà

Enllaços:
www.viladebaga.org




BERGA I SANTUARI DE LA 
MARE DE DÉU DE QUERALT



De Barcelona:
A 106 Km.

Punt de trobada:
Àrea de servei de Montserrat de l’autopista Barcelona – Manresa a uns 38 Km de Barcelona.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autopista C-16 que porta de Barcelona a Manresa. Passat Manresa empalmareu amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16, passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

Deixareu Berga a la vostra esquerra i seguireu per la carretera E-9. A uns 800 metres trobareu un desviament a l'esquerra que porta a Sant Llorenç de Morunys per la carretera BV-4241. Aproximadament a 1,5 quilòmetres trobareu a la dreta un desviament que porta als Rassos de Peguera i al santuari de la Mare de Déu de Queralt per la carretera BV-4242, heu de pendre aquest desviament.

Ara solts heu de seguir els indicadors que porten al santuari on hi trobareu un aparcament per deixar els vehicles.

Història i Visita:
El nucli de población de la ciutat de Berga està situat al pla del Bagues i a tocar dels primers contraforts dels pirineus. A molt poca distancia el pantà de La Baells i el riu Llobregat són les zones humides de la comarca i a la vegada el corredor natural d'acces entre les terres de muntanya i les del pla.

La priviligiada situació de la ciutat de Berga, Castrum Bergium a l'epoca romana, ha fet de la comarca del Berguedà una zona habitable pels homes de la prehistòria, en èpoques de forma estable i d'altres amb asentaments esporadics.

La ciutat de Berga era coneguda a l'època dels Ibers amb el nom de Vergneum, capital de la tribu  iber dels bergistans emparentats amb la tribu dels ilergets. Varen ser dominats primer per Annibal Barca en el transcurs de la seva expedixia cap a Roma i després pels romans.
Aproximadament sobre l'any 715 el Berguedà fou imvaït pels arabs. 

A mitjans del s.IX comença la reconquesta del territori. A primers del s.X els comtes de la Cerdanya crean un viscomtat amb el nom de Comtat de Berga, moment en que en Pere Ramòn jurà fidelitat al comte Guillem de la Cerdanya pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Berga.

A partir d'aquest moments i fins el segle XVI el comtat i el castell passen per diversses mans de senyors feudals i a la vegada participa en molts dels esdeveniments politics i militars de lèpoca. A l'any 1581 els hugonots conquereixen Berga i saquejaren el castell i l'església, emportan-se tot l'or i plata que trobaren a la ciutat, també s'endueren les reliquies de Santa Cecilia i Sant llorenç.

És gairebé obligat fer una llarga passejada pels carrers del nucli antic de Berga i visitar la plaça de l'Ajuntament, el Museu Comarcal de Berga, l'església de Santa Eulalia, el Passeig de la Industria, el Carrer de la Ciutat, la Plaça Forn, etc.
L'altre punt d'interes situat a uns 5 quilòmetres del nucli de la ciutat és el Santuarai de la Mare de Déu de Queralt.

El Santuari de la Mare de Déu de Queralt està catalogat dins del grup de les Mares de Deú trobades, com moltes altres en el territori del principat de Catalunya. Segons la llegenda un pastor de vaques que seguia a un animal perdut del seu ramat, el trobà en un reco de la muntanya de Queralt ajonollat enfront d’una imatge de la verge. Agafar l’imatge I la va guardar en el sarró, quan va arribar a la masia del propietaris del ramat, obri el sarró per ensenyar la imatge i per sorpresa de tothom la imatge habia desaparegut. 

Al dia seguent va tornar al mateig lloc de la muntanya on habia trobat la verge, novament va tornar a guardar la imatge de la verge en el sarró i tornar a la masia per ensenyar la figura. Per segona vegada habia desaparegut.

L’andemà tota la familia i el personal de la masia es desplasar-en al lloc de la trobada i com era d’esperar hi trobaren novament a la figura de la verge. A leshores el propietari del ramat i la masia decidí construiri una capella.

A finals del s.XIV en Francesc Garreta,  un ric comercian del Bergueda,  fa construir el primer santuari.  L’església actual, d’estil barroc, es va inaugurar el 21 d’octubre de 1741. A primers de la Guerra civil espanyola de 1936 el santuari fou asaltat i incendiat. 

Durant anys va estar en ruines fins que el 1966 es va restaurar el campanar I la fraçana principal. Al llarg de la decada dels 90 varen restaurar l’interior de l’església, donant-li l’aspecte actual.

Numbrosses són les excursions a peu des del santuari per visitar les capelles construides en honor de Sant Jaume, Sant Jacint, Sant Antoni, Sant Joan, Sant Ignaci, Sant Marc, Capella dels Dolors i Cova de la Troballa.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de l’interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds i plats molt treballats als fogons.

Predominen els guisats com l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor un nou element s’incorpora en aquests plats, que per ells mateixos tenen molt fonament, són els bolets amb totes les seves varietats comestibles.
Tampoc podem oblidar les postres casolans.

Restaurants:
Rest. de Queralt
Tel. 93 821 38 28
Santuari de la Mare de Déu de Queralt

Enllaços:

www.turismeberga.cat



VALLCEBRE
SALDES-GÓSOL



De Barcelona:
A 136 Km.

Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui, haureu de  sortir el més aviat possible del punt d’origen. El lloc de trobada amb la família o els amics serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront hi ha un Bar-Restaurant on podreu fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-58 i agafar-la en direcció cap a Sabadell i Terrassa, on s'ha d'empalmar amb  l’autopista de peatge E-9 que porta a Manresa.

Després de Manresa s'enllaça amb l'eix del Llobregat  E-9 / C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig –reig, Gironella i Berga.

S`ha de continuar per l’eix del Llobregat fins arribar a Guardiola de Berguedà. Haureu d'entrar al poble i enfront de l’església hi ha el restaurant on es pot esmorzar. Amb la panxa plena, s'ha d'agafar de nou el cotxe i tornar enrera en direcció cap a Berga. Aproximadament a 1 quilòmetre trobareu un desviament a la dreta que porta a Vallcebre, Saldes i Gósol.

A 6,5 quilòmetres d’aquesta cruïlla trobareu un desviament a l’esquerra que porta a Vallcebre.

Història:
Vallcebre és el punt de partida per conèixer els jaciments paleontològics de l’alt Berguedà.
L’antic edifici de l’escola és a l’actualitat el Museu Paleontològic de Catalunya. L’espai interior està dividit en àrees temàtiques amb el suport d'audiovisuals.

Aquestes àrees mostren al visitant:
-       Els inicis i l'evolució  de la Paleontologia a Catalunya
-       El procés de fossilització
-       Mètodes per localitzar jaciments
-       Els mètodes d’excavació
-       Restauració dels fòssils
-       Reconstrucció dels animals a partir dels fòssils

Després de la visita podreu arribar-vos al jaciment de Fumanya (pregunteu per on heu d’anar-hi) on veureu en una paret vertical més de 400 petjades de dinosaures de diferents espècies, principalment de Tiranosaures, grans herbívors de més de 30 metres de longitud que varen viure en aquesta zona fa més de 65 milions d’anys.

Per fer la visita al Museu Paleontològic de Vallcebre, cal trucar al telèfon 626 696 976  per informar-vos dels dies i horaris d’obertura. En principi us diré que està obert els diumenges i festius de 11 a 14 hores, però no deixeu de telefonar per confirmar-ho.

Un cop feta la visita a Vallcebre us dirigireu al poble de Gósol i deixareu per la tarda Saldes i el mirador del Pedraforca.

L'entrada al poble de Gósol es fa pel carrer principal fins arribar a la plaça Major, on mirareu d’aparcar el cotxe. Des d'aquest punt dirigireu les vostres passes al Centre d’Activitats de Muntanya, lloc on podreu fer-vos amb alguns fulletons informatius i turístics del poble.

A partir d’aquest punt es poden realitzar varies rutes turístiques, tot i que jo us recomano  fer la més clàssica.

L'objectiu d’aquesta ruta és el castell de Gósol, situat dalt d’un turó. L’antic poble emmurallat de Gósol acollia a l’interior diversos conjunts de cases separades per carrers, el Castell i l’església de Santa Maria del Castell.

Les primeres dades que es tenen d’aquest recinte, són de principis del segle XI, quan el senyor feudal de la zona, anomenat Galceran, rendia homenatge al comte de la Cerdanya. Posteriorment la propietat passà al comtat de Barcelona i desprès als sobirans de Catalunya i Aragó, però sempre amb el vassallatge dels Galceran de Pinós.

En el punt més alt del turó hi ha la torre de l’homenatge i al seu costat l’església de Santa Maria. El conjunt arquitectònic està molt deteriorat, malgrat tot, encara es poden  veure alguns elements ornamentals.

L’església és de planta rectangular, orientada al nord-est. La porta d’entrada està al sud-est. Darrera de l’altar hi ha una finestra gòtica i una espitllera. La situació d’aquest element fa pensar que el conjunt arquitectònic de l’església i la torre de l’homenatge formaven part d’un sol conjunt defensiu.

Gràcies a la restauració feta l’any 1992, es pot accedir per una escala metàl·lica, instal·lada dins de la torre de l’homenatge a la terrassa superior i contemplar les magnífiques vistes dels voltants, sempre vigilats per l’omnipresent volum del Pedraforca. La visita a Saldes es pot fer a la tarda desprès de dinar.

A Saldes el nucli de població és relativament reduït. Al carrer Major i a la Plaça són els llocs on estan el centre d’informació, el forn, la botiga d’alimentació, el bar restaurant i l’església.

Un dels punts més interessants a visitar és el Mirador del Grasolet. Per arribar-hi haureu de dirigir-vos a Gósol i aproximadament a 1 quilòmetre a la dreta hi ha un desviament que us portarà directes al mirador. Val la pena l’excursió per gaudir de les vistes panoràmiques que hi ha  des d'aquest punt i a la vegada estareu resguardats del Sol per l'ombra del magnífic Pedraforca.

Les primeres dades que es tenen del poble de  Saldes són del segle X, malgrat que hi ha nombrosos testimonis Ibers pels voltants com: el Dolmen de l’Obaga, peces de Sílex, monedes i ceràmica.

De ben antic l’economia de Saldes està lligada a la ramaderia i a l’explotació forestal, però a finals del segle XIX i principis del XX, la mineria, encapçalada per l’explotació de les mines de Carbó a l’alt Berguedà i concretament a Saldes, a carrec de  la Companya de Carbones Pedraforca S.A, capgirà l’economia de subsistència de la zona.

A l’actualitat la Mina de Saldes, visible des de la carretera, ha deixat de funcionar des de finals de 2007.

Gràcies al turisme una nova font d’ingressos ha aterrat a la Vall de Josa. El turisme rural, el senderisme, l’escalada, l’excursionisme, i també la gastronomia, són alguns apartats a tenir en compte.

Gastronomia:
Els plats gastronòmics de la Vall de Josa, estan cuinats sempre amb els productes tradicionals de la zona. En destacarem l’escudella i carn d’olla, la bullabessa de fredolics, la vedella del Berguedà, peus de porc amb panses i pinyons . . .  

A la Tardor, època de bolets, gaudireu de plats exclusius fets amb aquest producte, com la truita de moixernons.

Restaurants:
Com altres vegades us parlaré d’un restaurant, l’Hostal Pedraforca. Sortireu de Saldes en direcció cap a Guardiola de Berguedà, i aproximadament a 1 quilòmetre, trobareu un desviament a la dreta que porta directament a l'Hostal. Caldrà  estar molt atents als indicadors.

Tel. 93 825 80 21

Enllaços:
www.bergueda.com




SANT JAUME DE FRONTANYÀ




De Barcelona:

A 122 Km.

Punt de trobada:
En aquesta sortida el punt de trobada amb els amics o la família serà a Cal Rosal. Aquest punt de l’antiga C-16 és el poble abans d’arribar a Berga, conegut per gairebé tothom pel mercat del bolet, que  fan a peu de carretera, en l’època del preat producte culinari.

Precisament, per la gran afluència de gent, trobareu tres o quatre bars on podreu fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista de Barcelona a Manresa. Desprès de fer uns 55 quilòmetres, la ciutat de Manresa quedarà a la vostra esquerra. Seguireu per l’autovia E-9 que a l’actualitat ja està completament oberta fins  la població de Berga. Deixareu Berga i seguireu en direcció cap a Guardiola de Berguedà. Però molta atenció, un cop passat el primer túnel hi ha una cruïlla de carreteres i haureu de seguir per la que porta a Vilada i Borredà. Passareu per un pont que travessa el pantà de la Baells.

Arribant a Borredà haureu d’estar atents, ja que passat el poble queda a l'esquerra una cruïlla que porta directament a Sant Jaume de Frontanyà. Després de 8 quilòmetres arribareu al destí. És el poble més petit de Catalunya.

Història:
Quasi al centre de la serra del Catllaràs, accident geogràfic integrat dins del conjunt del prepirineu català, situat a la comarca del Berguedà, trobareu el municipi de Sant Jaume de Frontanyà.

Segons els estudiosos de la zona atribueixen el nom de Frontanyà a la romanització de la Hispània romana. En aquella època, hi havia el costum de donar a les terres el nom del propietari. En aquest cas Frontinianus és un nom de baró de procedència llatina, molt habitual en aquestes contrades.

Però, va ser l’any 905 quan apareixeran als manuscrits les primeres dades sobre Sant Jaume de Frontanyà en els que constava la consagració de la primitiva església. Ja en aquella època s’esmentà a Frontanyà com un entorn on hi havia masies aïllades.

La falta de dades escrites, a causa de les espoliacions  de documents sofertes al llarg dels segles XII al XVI, no permet  afirmar en quin any s’establí una comunitat de clergues subjectes a les regles de Sant Agustí dins el nucli de la primera església.  A l’any 1140 el prior Ramon Arnau va fer construir una nova església, més gran i més important en un lloc més adient, al voltant de la qual i construïren el nou priorat.

A partir d’aquest moment Sant Jaume de Frontanyà passà per diferents etapes de prosperitat i decadència. Va ser entre la segona meitat del segle XII i la primera del Segle XIV, quan el municipi entrà en una etapa de prosperitat arribant a tenir fins a 300 habitants. L’economia depenia principalment de la pagesia i la ramaderia, però com és de suposar també existien oficis associats com: ferrers, paletes, fusters o comerciants.

Novament el Priorat de Sant Jaume passà per una etapa de decadència, quan el papa Climent VIII decidí extingir els monestirs de canonges. Posteriorment sobre l’any 1593 el monestir de Sant Jaume passà a mans del bisbat de Solsona, de nova creació.

Durant els successius anys la població del municipi seguia davallant, adaptant-se als diferents esdeveniments històrics com: la guerra de la Independència, la Segona República Espanyola o la Guerra Civil de 1936. Però malgrat tot, el factor més important de la despoblació fou la forta emigració a les ciutats properes, i la deficient comunicació amb la resta dels pobles dels voltants. L’any 1978 la pista forestal que unia el poble amb Borredà i la Pobla de Lillet va ser asfaltada. A l’actualitat  té un cens de 31 habitants.

Visita:
El primer que trobareu a l'arribar a Sant Jaume de Frontanyà és un aparcament de cotxes. Deixeu el vostre i comenceu a caminar en direcció a la plaça de l’Ajuntament. El poble està format per dos carrers que arranquen de la plaça. El primer va en direcció nord i és el començament del camí que porta al Pla del Cingle. El segon va  en direcció a ponent i segueix la carretera que porta a Borredà.

A la plaça, i en un petit repetjó que formen la unió dels dos carrers, trobareu l’edifici de la església de Sant Jaume. Aquesta construcció és un dels millors exponents del romànic català del segle XI, de planta en forma de creu llatina i d’una sola nau. Tant en el fons de la nau central com als extrems del transsepte hi trobareu un absis. La nau central i la del creuer estan construïdes en volta de canó. La construcció de l’edifici es va fer amb petits blocs de pedra escairats que redueixen la seva dimensió a mesura que la volta del sostre  arriba al seu centre.

No deixeu de contemplar una bona estona l’absis central. Està decorat amb un conjunt de cinc nínxols que arranquen des de terra fins el començament de la volta en forma de quart d’esfera. A tres d’aquests nínxols hi ha oberta una finestra. Les parets de les absidioles són llises i a la part superior hi ha una petita finestra  doble.

En el centre del transsepte i a la part alta podreu veure la cúpula. Fixeu-vos en la curiosa forma d’adaptació d’aquesta amb els arcs laterals.

La part exterior de l’edifici, gairebé millora la de l’interior. A la façana de llevant podreu admirar els tres absis, decorats a la part alta amb un conjunt de bandes llombardes. El cimbori, instal·lat sobre el creuer, està format per dotze cares i té una coberta de forma piramidal. La part alta està decorada amb una galeria de finestres cegues.

A la cara de ponent trobareu la façana principal. L’entrada està formada per una porta de doble arcada de mig punt. Més amunt hi ha una finestra circular i una petita obertura en forma de creu. Finalitzant la façana principal es troba el campanar, construït a finals del segle XVI el qual està format per un parell d’arcs en forma de mig punt on s’hi recullen les campanes.

Un cop feta la visita a l’església hi ha dues opcions per fer gana i anar a dinar. La primera i alhora la més descansada és fer una volta pels dos carrers del poble i decidir a quin dels dos restaurants voleu anar. La segona opció entre d’altres, seria fer una petita excursió a peu pels voltants. Jo us proposo fer un circuit de 4,5 quilòmetres que surt de l'església, segueix pel carrer en direcció nord i que us portarà al Pla del Cingle, Can Frontanyà, el Santuari dels Oms i tornar. Té una durada aproximada d’1 hora i 30 minuts. A la pàgina web www.santjaumedefontanya.net, trobareu la informació d’aquesta ruta a peu i d’altres.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la cuina tradicional catalana. Utilitza els productes clàssics on els derivats del porc i l’aviram de corral són els principals ingredients, acompanyats d’un toc de modernitat. Podreu gaudir dels peus de porc amb naps, pollastre amb prunes, l’amanida del pastor, xai al forn o a la brasa, conill amb prunes i castanyes, civet de porc senglar i estofat de cua de bou, entre d’altres.

Per postres les que no hi poden faltar mai en una taula de la cuina tradicional catalana,  les postres de músic, cremes i flams de la casa i gelats originals com els de praliné, etc.

Restaurants:
Fonda Antiga Casa Marxandó
Carrer Baix, 7
Tel. 938 23 90 02
Sant Jaume de Frontanyà

Restaurant Ca l’Eloi
Carrer de Dalt, 3
Tel. 938 23 90 06
Sant Jaume de Frontanyà

Enllaços:
www.altbergueda.com




COLÒNIA TÈXTIL VIDAL 
(Puig-reig)



D
e Barcelona:
A 92 Km

Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui serà a l’àrea de servei de Montserrat que està a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa,  a uns 38 Km de Barcelona a l'alçada de Vaquerisses.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la cap a Sabadell, Terrassa i Manresa.
Després de Manresa s'ha de continuar per l'eix del Llobregat  E-9 / C-16 i  passar a prop de les poblacions de Balsareny, Navàs.

A uns 6 quilòmetres del poble de Navàs trobareu el desviament que porta al poble de  Puig-reig. En aquest punt haureu de sortir  de l’autovia C-16. Trobareu una rotonda on els rètols indicadors us dirigiran a la Colònia Vidal.

Després de recórrer uns 300 metres en direcció cap a Navàs, per una carretera paral·lela a l’autovia, arribareu al vostre destí.

Història:
Al llarg del s. XVIII el riu Llobregat fou envaït per nombroses fàbriques de teixits que aprofitaven el caudal del riu per generar energia elèctrica i mecànica per  fer funcionar les instal·lacions fabrils.

Totes aquestes fàbriques necessitaven de ma d'obra per fer funcionar tota la maquinària. Per això la millor solució fou copiar el sistema de les colònies tèxtils d'Anglaterra i crear al voltant del punt de producció un conjunt d’habitatges de més o menys dimensions segons les necessitats del personal de la fàbrica.

Per aquesta raó nasqueren les colònies tèxtils del Bergadà com: Cal Bassacs, Cal Marçal, Cal Prat, Cal Riera, Cal Rosal, Colònia Pons, Colònia Vidal, etc.

Una de les més importants va ser la Colònia Vidal. Fou fundada l’any 1882 per Ignasi Vidal I Balet. A principis d’aquest any la família Vidal comprà els terrenys necessaris en el municipi de Puig-reig per construir-hi una gran fàbrica tèxtil i els corresponents habitatges per allotjar als treballadors de la colònia.

El conjunt fabril es començà a construir a l’any 1892 i s’inaugurà l’any 1901. Durant 80 anys es fabricaren a la Colònia Vidal milers I milers de metres de teixits: de cotó, de lli, de seda i de llana, sota un estricte control de qualitat.

Al principi les condicions de treball a la colònia eren extremadament dures ratllaven gairebé a l’esclavitud, però com que la comarca estava arruïnada com a conseqüència de les diverses guerres dels anys anteriors la gent era capaç de fer de tot per poder menjar.

Diversos conflictes laborals obligaren als propietaris de les fàbriques a crear una determinada quantitat de serveis com: l’escola, la botiga, l’església, un local social, el cinema o teatre, etc.

Les condicions laborals seguien sent molt dures I els horaris de treball eren de 12 a 14 hores diàries. A primers del segle XX els sous dels treballadors estaven unificats per a totes les fàbriques tèxtils del curs del riu Llobregat i eren els següents:

Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
Les dones 15 pessetes.
Els nens 9 pessetes.

Aquests sous eren setmanals i es dedicaven en un 70% per comprar menjar per a la família.

Durant la setmana no hi havia tems pel descans quedant reservat solament pel diumenge. Una de les obligacions dominicals era assistir a missa a causa de la religiositat dels amos de la fàbrica.

Al principi els habitatges, d'unes dimensions de 60, 70 i 90 metres quadrats de superfície, no disposaven de dutxa ni safareig propis. Aquests serveis els donaven uns espais comunitaris situats dins del recinte de la colònia. 

Visita:
La visita comença al edifici social on hi trobareu  el centre d'informació, el bar, el cinema o teatre, la biblioteca, l'escola i un espai dedicat a museu.

La visita recomanada comença a les 11 del matí i té una durada aproximada de dues hores. Comença amb un audiovisual en el recinte de l'antic cinema on una pel·lícula d'uns 20 minuts de durada us introduirà a la vida quotidiana dels treballadors i del funcionament de la fàbrica.

La següent visita serà a l'edifici on s'instal·laren les dutxes comunitàries. Després a les instal·lacions de la Caixa de Manresa on un treballador de la Caixa disposava d'una taula, un telèfon i una caixa forta per guarda-hi els diners.

Seguidament es visita un habitatge de tres habitacions, cuina, menjador, bany i la galeria, on hi ha el safareig. A continuació visitareu la botiga i els safareigs comunitaris, anomenats dels vius i dels morts, dit així per ser el lloc de comunicació on les mestresses de casa comentaven la vida i miracles del veïnat així com també es rentava la roba dels vius i dels difunts.

Acabada la visita a la colònia el guia us portarà a la zona fabril. Després d'uns 5 minuts de caminada arribareu al recinte. Una sirena us donarà la benvinguda. Seguidament anireu al mirador de la resclosa i el canal, les turbines i la màquina de vapor.

Des del mirador podreu veure la resclosa utilitzada per retenir l'aigua del riu, en aquest punt arranca el canal que condueix l'aigua al tub de ferro que la canalitza fins les turbines situades en un pou de trenta metres de profunditat. Aquestes produïen l'energia necessària per fer funcionar la fàbrica i la colònia.

A continuació es visita el sector de la màquina de vapor i la sala dels telers. A l'actualitat aquest espai està museïtzat i és de dimensions reduïdes. Té exposada una petita col·lecció de màquines i telers per poder fer una acurada explicació del treball de la fàbrica de la Colònia Vidal. Podreu veure les següents màquines:

Obridora: és l'encarregada d'obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres.
Carda de xapons: és la màquina que desenreda les fibres.
Manuar: és la que estira, pentina i orienta les metxes.
Metxera: són les màquines que estiren i fan més primes les metxes.
Contínua: és l'encarregada de convertir les metxes en fil.
Ordidor: màquina que agrupa tots els fils en un plegador.

 i el funcionament d'un teler de garrot.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de les comarques de l'interior, trobareu una gran quantitat de plats com:
*Sopa de Muntanya
*Canelons casolans
*Croquetes de carn d'olla
*Amanida de favetes
*Confit d'ànec al forn
*Peus de porc guisats
*Jarret de xai al forn
*Bacallà a la llauna
Les postres, les de sempre: gelats variats, flam casolà, profiteroles de nata amb xocolata calenta, etc.

Restaurants:
Cal Ramon
Carretera de Berga, 33
Navàs
Tel.938 390 077

Enllaços:



CASTELLAR DE N'HUG



De Barcelona:
A 144 Km.

Punt de trobada:
Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament davant  l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un bar restaurant on podreu fer un bon esmorzar. Les racions són molt abundants. 
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la en direcció cap a Sabadell, Terrassa i Manresa. Després de Manresa l'autovia empalma amb l'eix del Llobregat  E-9/C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

S'ha de continuar per l’eix del Llobregat fins a Guardiola de Berguedà. Entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament que porta cap a La Pobla de Lillet. Sortint de La Pobla per aquesta carretera i trobareu una cruïlla a l’esquerra que indica Castellar de n’Hug per la carretera BV-4031. La distància a Castellar de n’Hug és de 18 quilòmetres i dins del municipi hi trobareu 3 punts turístics per excel·lència que no es poden perdre.

El primer és el Museu del Ciment, el segon les Fonts del Llobregat i el tercer el poble de Castellar de n’Hug i l’església de Santa Maria.

Història:
Castellar de n’Hug és un municipi de la comarca del Bergadà que està situat a 1395 metres d’altitud i a cavall entre les comarques de la Cerdanya, el Bergadà i el Ripollès. Per la seva situació geogràfica a tocar de la frontera de França sempre ha estat punt de pas per la gent que fugia per diversos motius del territori espanyol o durant el segle XX pel contraban.

Les primeres dades escrites de Castellar són de l’any 839 on s’esmenta en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’església de Santa Maria ja existia en aquella època i les primeres cases del poble es construïren al voltant de Santa Maria.

En el segle XII Castellar era part dels dominis dels Matamala i a l’any 1350 el castell dels Matamala situat al poble del Gombrèn adquirí el títol de baronia. Castellar de n’Hug va ser escenari de les guerres primera i tercera dels Carlistes.

A l’actualitat el poble de Castellar de n’Hug està dedicat de ple al turisme ja que el encant de les construccions, l’església de Santa Maria i juntament amb les Fonts del Llobregat, el Museu del Ciment i els Jardins Artigues fan del conjunt un lloc a visitar.

Visita:
La primera visita serà al Museu del Ciment. Aproximadament a uns tres quilometres de La Poble de Lillet trobareu una cruïlla a l’esquerra  que porta al museu.

L’any 1901 Eusebi Güell home molt influent dins els cercles econòmics de la societat catalana fundà juntament amb altres socis la Companya General d’Asfalts i Portland, S.A. El mateix any es començar a construir a la zona coneguda com a Cot del Moro de Castellar de n’Hug la fàbrica i la posaren en funcionament tres anys després de l’inici de les obres.

La necessitat de transportar el ciment fins Guardiola de Bergada va obligar a la construcció d’un tren de via estreta de 60 cm d’amplada que s’anomenava “El Carrilet” aquest connectava amb el tren de via estreta que portava el carbó de les mines de Cercs i Vallcebre a les zones industrial de Barcelona. 

A la vegada un telefèric transportava el carbó per el funcionament de la fàbrica des de les mines de Catllaràs situades a la part alta de La Pobla de Lillet. 

Les visites guiades al museu les podeu fer durant tot l’any a partir de les 11 del mati. Podeu consultar horaris i preus a https://museuciment.cat/ca/horaris-i-tarifes/.

Acabada la visita és moment de dirigir-vos a Castellar de n’Hug i deixar el vehicle a l’aparcament que trobareu a la part bixa del poble. La segona visita d’avui serà a les Fonts del Llobregat. A l’esquerra del aparcament trobareu els rètols que senyalen el camí de baixada a les Fonts. A uns 500 metres podreu veure com l’aigua brolla d’entre les roques és qüestió de fer unes fotos per recordar l’excursió.

La següent visita serà al nucli del poble i a l’església de Santa Maria que està situada a la plaça Major, és d’estil neoclàssic en el seu conjunt i té diversos elements que són del romànic. El campanar és un dels elements més destacable està format per quatre pisos d’alçada i en els dos últims hi ha les campanes. A la part esquerra del campanar hi ha el mur on sobre la porta d’entrada amb dos arcs de mig punt amb degradació. És de destacar la ferramenta de la porta. El interior està cobert amb volta de canó i l’altar amb volta de creueria.

Si seguiu pel carrer de l’esquerra de l’església i després pel carrer de Dalt arribareu al Mirador dels Balços. Podreu gaudir de les vistes panoràmiques i de la visita al Museu del Pastor. 

Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior. Plats potents i amb moltes calories com: l’escudella, cuixa de xai al forn, galtes de porc farcides o estofades, vedella estofada amb bolets, cuixes d’ànec confitades, filet de vedella amb salsa de múrgoles, etc. Tot això, sense deixar de banda una gran varietat d’amanides i entrants.

Les postres són les clàssiques: mel i mató, postra de músic, flam de la casa, xarrups, gelats, etc.

Restaurants:
Castellar de n’Hug té una amplia oferta de restaurants i segur que no us quedareu sence dinar.

Restaurant LA MUNTANYA
Plaça Major
Tel. 938 257 065

Enllaços:
https://www.turismecastellardenhug.cat/site/index.html