BARCELONÈS



*Fàbrica de l'Anis del Mono
*Badalona Romana
*Monestir de Sant Jeroni de la Murtra - Badalona
*Monestir de Pedralbes - Barcelona 
*Palau Güell        


         
FÀBRICA DE L'ANIS DEL MONO





De Barcelona: 
A 10 Km

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta de la fàbrica de l'Anís del Mono.

Com arribar-hi:
La fàbrica de l'Anís del Mono està situada a uns 50 metres de la façana marítima de Badalona. Està en el núm. 115 del carrer Eduard Maristany i a 150 metres de l'estació del ferrocarril de rodalies de Barcelona a Mataró.

Per arribar-hi haureu de localitzar l'Avinguda Martí Pujol i seguir-la fins passar per un pas subterrani que us portarà a l'altre costat de les vies del tren i a la vegada al carrer Eduard Maristany, que és paral·lel a la via.

Girareu a l'esquerra i a uns 150 metres trobareu les portes d'entrada de la fàbrica Anís del Mono.

Història:
La visita a la Fàbrica de l'Anís del Mono, forma part dels itineraris industrials de Catalunya, promocionat per la Diputació de Barcelona.

Fundada l’any 1868 pels germans Bosch, fou una de les fàbriques d’anisats més important d’Espanya. El primer edifici el construïren l’any 1870. Posteriorment l’Arquitecte Agustí Domingo Verdaguer, dissenyà un nou edifici d’estil modernista, on s’instal·là, a la façana de la sala de destil·lació, el famós vitrall que representa la mona de l’etiqueta de l’ampolla.

Corria l’any 1859, quan el famós científic Charles Darwin, publicà la teoria de l'evolució de les espècies, molt discutida en el món científic. A l’any 1872 Vicenç Bosch fa dissenyar una etiqueta pels seus anisats, que representa una mona amb la fisonomia del científic Darwin, mentre sosté a la mà dreta un pergamí que porta el següent text
( Es el mejor. La Ciencia lo dijo y yo no miento ) fent referència a la teoria del científic.

Mentrestant, va fer construir una ampolla que recordava un flascó de perfum francès, lògicament augmentades les dimensions. Així començà la història d’una de les indústries d'anisats de Badalona i a la vegada de l’ampolla, més famoses arreu del món dels anisats.

Dins del recinte industrial, s'ha  de destacar la sala de destil·lació, on encara ara funcionen els aparells originals. Altres punts d’interès són: la sala de l'arxiu, el despatx del gerent i els cartells publicitaris modernistes de Ramon Casas.

Visita:
La visita guiada comença a la sala de recepció i barreja dels diferents grans d’anissos utilitzats per l’elaboració de l'essència oliosa, que posteriorment, i després de passar per diferents etapes d’elaboració, l’hi donarà el característic sabor de l'Anís del Mono.

A continuació la visita  passa directament a la sala de destil·lació. És un espai no massa gran on  es troben els alambins utilitzats des del 1870.

L’edifici de destil·lació és de planta rectangular i d’estil modernista. Una filera d'alambins de fusta estan instal·lats en un altell en forma de U. A la part baixa i sota de cadascun d’ells hi ha els recipients de vidre on es recullen les essències, producte  de la destil·lació. A la paret de la façana hi ha el famós vitrall que reprodueix l’etiqueta de la marca.

Deixareu aquest espai i les vostres passes us portaran a les sales on es fan les barreges dels diferents components per aconseguir el famós licor de l'Anís del Mono, i a la vegada el repòs dels mateixos. Acabada la maduració el licor  passa a la sala on s’omplen les ampolles, fan el magatzematge i l’enviament als diferents punts de distribució i venda.

La següent visita la fareu a la sala dels arxius i el despatx del gerent. La decoració d’aquests espais és d’estil modernista  i té un sabor ranci de finals del segle XIX i principis  del XX. En aquests recintes podreu admirar les prestatgeries de fusta, terres de parquet de roure i una vitrina central on hi ha una magnífica col·lecció d’ampolles i etiquetes  de la marca.

No deixeu de contemplar els cartells publicitaris fets pel pintor Ramon Casas i Carbó.

Nota informativa:
Les entrades haureu de comprar-les al Museu de Badalona (Tel. 933 841750). De moment sols es fan visites el tercer diumenge de cada mes.

Gastronomia:
La ciutat de Badalona està a tocar de les platges de la costa Mediterrània, per això té  una gran varietat d’estils de cuina d’arreu. Podreu trobar als restaurants de la zona des de la típica cuina de la costa, passant per la de l’interior de Catalunya i la importada de molts llocs del Mediterrani.

Restaurants:
No cal recomanar-vos un restaurant en concret, però sí puc dir-vos que aneu al Port de Badalona on trobareu tot tipus de cuina.

Enllaços:




BADALONA ROMANA - BÈTULO



De Barcelona:
A 11 Km.

Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha al destí d'avui, el punt de trobada amb la família o els amics serà el vestíbul del museu de Badalona, situat a la plaça de l'Assemblea de Catalunya,1

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista del Maresme en direcció cap a Mataró i deixar la via ràpida per la sortida de Badalona Centre. Arribant al primer semàfor s'ha de girar a la dreta per l’avinguda del President Companys. Després de fer uns 200 metres arribareu a la cruïlla amb el carrer del Germà Juli. Girareu a la dreta i a uns 50 metres també a la dreta ja es pot veure el Museu de Badalona.

En aquest punt serà el moment d'intentar localitzar un aparcament pel vostre vehicle.

Història:
Uns dels primers assentaments humans de Badalona i les rodalies foren els poblats ibers que ocuparen el turó de les Malesas i del Boscà a partir del s.VII a.C. Formaven part de la tribu dels laietans, com la majoria dels assentaments ibers del Maresme. En ells hi havia  els poblats de Montgat, el del Castell Ruf i el de Puig Castellar.

A finals del s. III a.C els laietans estaven en plena decadència i començà l’arribada i posteriorment conquesta de la Península Ibèrica per part dels romans. Els romans varen entrar per Empúries l’any 218 a.C i començaren a crear diversos assentaments humans al llarg de tota la costa fins arribar a la comarca dels Laietans on fundaren la ciutat de Bétulo, que en el temps arribà a ser una de les ciutats romanes més importants, fins i tot, més que la seva veïna Barcino (Barcelona).

Bétulo era una ciutat emmurallada de forma rectangular de 410 per 265 metres. Seguia les normes urbanístiques de les ciutats romanes de l’època i disposava d'un gran conjunt de torres de defensa. L’accés a la ciutat es feia per la famosa Via Augusta.

L’arribada dels romans a terres dels laietans modificà la manera de treballar les terres i Bétulo no en va ser una excepció. Els terratinents romans dedicaren els seus esforços al cultiu de la vinya. Gràcies a aquesta dedicació agrícola aconseguiren fer de Bétulo, a finals del s.I a.C, un dels centres exportadors de vi més important de l'Imperi Romà Occidental.

En un dels moments de major ressorgiment econòmic, la ciutat de Bétulo va arribar a tenir una població de quasi 15.500 habitants.

A finals del s.XV dos esdeveniments  posaren a la ciutat de Badalona en primera línia de la història. El primer fou al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, situat a la part alta del municipi i al peu de la serralada del litoral on l’any 1491 els Reis Catòlics donaren el seu suport a Cristófol Colom per l’aventura del decorriment d’Amèrica. El segon fou dos anys després, concretament el mes d’abril de 1493, quan reveren en el mateix monestir a Colom a la tornada del primer viatge a les Índies Occidentals.

Visita:
La visita a les termes romanes de Badalona comença al subsòl del museu. És un espai  d’una superfície aproximada de 3.500 m2. Els visitants accedeixen per unes passarel·les enlairades a les diferents estances de les termes de la ciutat com: el frigidarium, el tepidarium i el caldarium.

El conjunt arqueològic està datat a finals del s.I d.C i s'hi poden observar diverses parets estucades i pintades, les conduccions d'aigua calenta i restes de paviments. Al llarg del recorregut disposareu de panells informatius de cadascuna de les estances. Tot l’entorn està il·luminat i ambientat amb elements museístics, per donar més realisme al conjunt.

La visita segueix per un nou espai museïtzat on podreu contemplar dins d’un conjunt de vitrines una gran quantitat d’objectes trobats a les diverses excavacions fetes a la ciutat de Badalona. D’entre tots s'han de destacar: la Venus de Badalona, la tabola hospitales i les pollegueres de la porta de la ciutat.

A continuació gaudireu d’un audiovisual explicatiu de la vida de la Badalona del s.I. Després passareu per la zona on hi havia el fòrum de la ciutat. Podreu observar-hi  restes d’edificis d’habitatges, amb botigues a la planta baixa, situats ambdós costats d’un carrer menor. També ha quedat al descobert el clavegueram.

Després descobrireu el Decumanus Màximus i el Cardo Màximus. Entre altres restes podreu veure un dipòsit d’aigua, una estança d’una casa, un taller de ceràmica, etc.

Acabada la visita al museu podeu arribar-vos a veure el jardí de Quint Licini. És un espai situat a uns 50 metres del museu que es troba en al subsòl d’un edifici. Un treballat audiovisual us donarà una idea de com eren els jardins de la casa d’aquest noble romà.

Gastronomia:
La ciutat de Badalona està en plena línia de la costa Mediterrània, per això té  una gran varietat d’estils de cuina d’arreu. Podreu trobar en els restaurants de la zona des de la típica cuina marinera, passant per la de l’interior i la importada de moltes procedències.

Restaurants:
No cal recomanar-vos un restaurant en concret ja que podeu arribar-vos al Port de Badalona on trobareu tot tipus de restaurants.

Enllaços:
www.museudebadalona.cat






SANT JERONI DE LA MURTRA 
 Badalona


De Barcelona:
A 12 Km.

Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha  entre Barcelona i el nostre destí d’avui, el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’aparcament de cotxes situat a 50 metres de la porta d’entrada al monestir.

Com arribar-hi:
Haureu d'anar a Badalona i localitzar el carrer Prat de la Riba. Seguireu per aquest carrer en direcció cap a Mataró. A la vostra esquerra, i a un nivell més baix, passa l’autopista B-20. Quasi al final del carrer trobareu  a la vostra esquerra un pont que passa per sobra de l’autopista i porta al Centre Assistencial doctor Emili Mira i López.

Passeu de llarg aquesta cruïlla i continueu per Prat de la Riba. Desprès de fer uns 200 metres i en el moment que el carrer gira a la dreta, trobareu a l’esquerra, una pista forestal i un rètol senyalitzant la direcció a seguir per anar al monestir. Aquesta pista forestal us portarà  directament a l’aparcament  de  Sant Jeroni de la Murtra.

Història:
A la part alta de Badalona, entre l’autopista B-20 i la falda del Parc Natural de la Serralada del Litoral, es troba el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Les primeres dades que es tenen del cenobi de Sant Jeroni són de l’any 1413, situat inicialment al poble de Sant Pere de Ribes, al Garraf. A causa de diversos problemes de subsistència per la manca d’aigua, a l’any 1416 varen prendre la decisió de fer el trasllat a la part alta del poble de Badalona, gràcies al mecenatge d’en Bertran Nicolau propietari de la finca “La Murtra”.

Al voltant dels murs de la casa de la Murtra construiren el claustre, el refectori, la cuina i altres dependències. En els anys successius el monestir passà per diferents etapes de dificultats econòmiques. Gràcies a la protecció del rei Joan II, pare de Ferran el Catòlic, i a les successives aportacions econòmiques i prebendes del rei Carles I, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra consolidà l’assentament religiós. A partir d’aquest moment  s’iniciaren importants obres d’ampliació i restauració del recinte.

El 7 de Novembre de l’any 1492 el rei Ferran el Catòlic és objecte d’un atemptat a la plaça del Rei de Barcelona. A conseqüència d’aquest fet  el rei juntament amb la seva esposa Isabel de Castella, passaren una llarga temporada al monestir. Uns mesos desprès, concretament  a l’abril de 1493, els reis Catòlics reberen en audiència a Cristòfol Colom a l'arribada del seu primer viatge  a Amèrica.

Durant els segles següents, Sant Jeroni passà per diferents etapes de prosperitat i ampliacions de les estances del monestir, entre les que es poden destacar una important biblioteca.

A l’any 1835 quan la desamortització de Mendizábal el monestir fou assaltat i cremat. Començà aleshores un important abandó de les instal·lacions, fins que el 20 de desembre de 1974 va ser declarat  Monument Històric Artístic d’interès nacional.

A l’actualitat acull la fundació Francesca Güell, i la fundació Catalunya - Amèrica, les quals han participat en la restauració parcial del conjunt del monestir.
  
Visita:
El conjunt arquitectònic de Sant Jeroni de la Murtra és d’estil gòtic tardà. A un costat i separat uns 7 metres de l’edifici principal hi ha la torre de defensa. És de planta quadrada de 9x9 metres de base i té una alçada de quatre pisos. Està unida a l’edifici del monestir per una galeria.

La visita al recinte comença a la planta baixa de la torre, punt on haureu de comprar les entrades i unir-vos al grup de visitants.

Després d’una detallada explicació, per part del guia, de la Història del recinte religiós, i de la vida de Sant Jeroni, accedireu al claustre per una magnífica porta d’estil gòtic. El claustre, de dos pisos d’alçada, té unes dimensions considerables. La galeria baixa està formada per arcs en forma de punta, suportats per fines columnes i contraforts cada dues arcades per subjectar el pis superior.

En els capitells de les arcades es poden veure conjunts de figures que representen els reis benefactors que contribuïren a la construcció del monestir com: el rei Joan II i els reis Catòlics.

Al centre del claustre hi ha una magnífica font en forma d’estrella octogonal, decorada amb cares de lleons. A pocs metres es troba un desenvolupat arbust anomenat Murtra.

La visita continua per les restes que queden de la iglesia  la qual després de la desa- mortització de 1835 fou cremada i derruïda. A l’actualitat solament en queda una paret lateral i l’absis.

Seguidament el guia us portarà pel jardí a l’altra galeria del claustre fins arribar a les dependències monacals on es troba el refectori. És de planta rectangular i té tres voltes de creuer. Les claus de volta les tanquen uns rosetons policromats que representen escuts heràldics. Darrera de l’altar i separat per una gran vidriera podreu admirar les antigues  bodegues del monestir.

La visita té una durada aproximada d’1 hora 30 minuts.

Gastronomia:
La ruta d’avui la podem classificar com a ruta curta. A la vegada s'ha d'afegir la proximitat als grans nuclis de població com: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, etc. Per això avui no parlarem de gastronomia. Deixaré que trieu anar a dinar a casa o al restaurant.

Restaurants:

Enllaços:
www.badalona.cat




MONESTIR DE PEDRALBES 
Barcelona


De Barcelona:
A 0 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del Monestir de Pedralbes.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’avinguda de la Diagonal i seguir-la en direcció cap a Sant Just. A uns 500 metres després de les torres de La Caixa  trobareu la plaça de Pius XII. A l’esquerra hi ha l’hotel Princesa Sofia i a la dreta l’Avinguda de Pedralbes.

Caldrà desviar-vos a la dreta per agafar l’Avinguda de Pedralbes en direcció nord fins arribar al final de l’avinguda. En aquest punt divisareu enfront les parets del monestir. A partir d’aquest moment cal començar a trobar aparcament pel vehicle.

Història:
El monestir va ser fundat l’any 1326 per la reina Elisenda de Montcada amb el suport del seu marit el rei Jaume II el Just. Es construí amb la finalitat de que la reina hi passes la resta dels seus dies després de la mort del seu marit, ja que l’edat i la precària salut del monarca preveien un desenllaç proper.

El monestir es va inaugurar el 3 de maig de 1327 amb una missa solemne. Una reduïda comunitat de monges clarisses provinents del convent de Sant Antoni de Barcelona estava al càrrec del manteniment del monestir, la majoria d’elles eren filles de nobles.

La reina aconseguir diversos privilegis pel monestir a més de les terres pel manteniment de la comunitat. Gràcies a un d’aquests privilegis el monestir quedava sota la protecció de la ciutat per mediació del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.

A tocar del monestir la reina va fer construir un palau, lloc on hi va residir des de la mort del rei, l’any 1237, fins a la seva mort, l’any 1364. La reina Elisenda deixà escrit en el seu testament que el palau fora derruït a la seva mort.

Al llarg dels segles el monestir ha passat per diverses penúries i esdeveniments polítics fins que va arribar la desamortització de Mendizabal de 1835. Després de la crema de convents a Barcelona, les monges van fugir i no tornaren al monestir fins al cap de tres anys.

Gràcies a que el monestir no quedà afectat pels aldarulls de la desamortització, es va poder mantenir en bones condicions el conjunt monàstic. A partir de 1949 una part del monestir fou oberta al públic. A finals de 1975 es construir un nou convent a l’antic hort, per poder incorporar totes les instal·lacions al Museu-monestir de Pedralbes.

Visita:
A la dreta de l’entrada al recinte monàstic, lloc on comprareu les entrades, hi ha la plaça del Monestir i a un dels costats hi trobareu l’accés a l’església.

El conjunt arquitectònic del recinte és d’estil gòtic. L’església és de planta rectangular i d’una sola nau i entre els contraforts hi ha diverses capelles. El sostre està cobert per voltes de creueria. Al costat dret abans d’arribar a l’absis es troba la tomba de la reina Elisenda de Montcada. Aquesta tomba té dues cares, cada una amb diferent decoració artística. A la cara que dóna a l’església la reina està vestida amb roves de sobirana i a l’altra cara, que dóna al claustre, es presenta com a vídua i penitent.

Uns dels elements a destacar de l’església són els tres cors, dos alts i un de baix, que eren utilitzats per la comunitat de les monges i pels frares franciscans que assistien espiritualment a la comunitat de les monges els quals vivien en un convent annex.

L’accés al recinte de la comunitat de les monges i a la vegada al claustre el fareu per una porta situada a un extrem del punt d’informació.

El claustre està considerat un dels recintes més gran i important del gòtic català. Té tres pisos d’alçada i diverses cel·les on es retiraven les monges pel seu recolliment.

Després d’accedir  al claustre haureu de girar a la dreta per iniciar la visita al recinte. A  pocs metres trobareu la capella de Sant Miquel. Les pintures són obra de Ferrer Bassa considerat el  Giotto català. En aquesta obra es poden apreciar les influències de l’estil Italo-gòtic a les pintures de la mort i passió de Jesús, a la de la caritat, etc.

A la sortida de la capella de Sant Miquel trobareu a la dreta el sepulcre de la reina Elisenda, la sala capitular, la cuina i altres dependències que podreu seguir gràcies a l’audio-guia que es lloga a l’entrada.

Gastronomia:
La proximitat al centre urbà de Barcelona fa que no us recomani un tipus determinat de cuina o de menjar, ja que podreu triar entre les cuines de mercat, menjar rapit, exòtic o internacional.

Restaurants:
???

Enllaços:



PALAU GÜELL 
Barcelona



De Barcelona:
0 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada de la vostra sortida serà a la porta del Palau Güell que està al carrer Nou de la Rambla, 3-5 de Barcelona

Com arribar-hi:
Per explicar-vos el camí a seguir per arribar al palau, el punt de referència serà la Plaça de Catalunya. Des de aquest punt haureu de iniciar el vostre camí per la part alta de Les Rambles en direcció cap el monument a Colom. Un cop passat El Gran Teatre del Liceu el primer carrer és el carrer Unió i el següent el Carrer Nou de la Rambla. A uns 70 metres de la cantonada i a la vorera de l’esquerra trobareu el Palau Güell.

Història i Visita:
El Palau Güell és una de les obres més amagada i menys coneguda del gran arquitecte Antoni Gaudí i una de les primeres de la seva carrera d’arquitecte. Es construí entre els anys 1886 i 1890 i fou la casa familiar dels Güell fins que es varen traslladar al Parc Güell.

Gaudí hi va aplicar noves tendències de l’espai i la llum utilitzant a la construcció materials nobles com: la fusta, la ceràmica, el ferro forjat, la pedra, el vidre, etc...

En el moment que esteu situats enfront de la porta d’entrada ja s’intueix el que trobaràs en el seu interior. Començareu la visita per la plata soterrani que era utilitzada com estable, el accés es feia per una rampa molt suau per on baixaven i pujaven els cavalls. Unes magnífiques columnes de maons aguanten tota l’estructura de la casa.

Un cop passada la porta d’accés del carrer s’accedeix a la porteria, el garatge dels carruatges, l’antic magatzem de productes agrícoles, l’habitatge del porter i una escala d’accés als pisos superiors.

A un costat del vestíbul hi ha una escala que porta a la planta entresol. En aquesta planta hi havia les oficines de les empreses i el despatx del Sr. Güell i la biblioteca del palau. També hi trobareu el vestíbul principal que dóna accés al habitatge propiament dit.

La següent planta és la noble. Al voltant del saló central trobareu l’espai utilitzat per les recepcions, obres de teatre, concerts de música etc. Al seu voltant hi ha l’avant sala, la sala dels passos perduts, la sala de visites i el tocador de senyores. A un costat del saló hi ha una porta de dues fulles amb incrustacions metàl·liques que un cop obertes donen accés a un altar per celebrar actes religiosos. 

També hi trobareu la sala del billar, el taller d’escultura i pintura, el menjador i la terrassa posterior del palau. Per una escala de servei podeu accedir a les golfes, aquest lloc estava dedicat al servei hi havia 11 dormitoris per el personal, un safareig i una cuina. Cal destacar les finestres de vitralls que donen lluminositat al saló principal.

El terrat és un dels punts més espectaculars de l’edifici. Té 20 xemeneies i una agulla central de 15 metres d’alçada que cobreix la cúpula del saló central, La particularitat d’aquests elements és la decoració de rajola vidriada en forma de trencadís amb uns colors que animen a fer infinitat de fotografies.

Estic convençut que aquesta visita cultural us agradarà.

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Per tant no cal recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat altres vegades quan feu la visita al nucli antic, al passeig marítim o a la zona del port de Palamós  no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.