BAIX LLOBREGAT

*Colònia Güell
*Collbató i les Coves del Salnitre
*Mines Prehistòriques de Gava
*Esparraguera - Colònia Textil Sedó


COLÒNIA GÜELL


De Barcelona:
A 25 Km.

Punt de trobada:
A causa de la poca distancia que hi ha entre Barcelona i Santa Coloma de Cervelló, avui esmorzarem a casa. El punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada de la cripta. Obra emblemàtica i inacabada del genial arquitecte Antoni Gaudi.

Com arribar-hi:
Haurem de dirigir-nos a Sant Boi de Llobregat. Per arribar-hi hi ha  tres opcions, La Ronda de Dalt, el Cinturó del Litoral o la Gran Via. A l’alçada de l’hospital de Bellvitge empalmarem amb l’autovia A-2 direcció  Lleida. Aproximadament a uns 3 quilòmetres trobarem la sortida de Sant Boi de Llobregat. En aquest punt hem de seguir els indicadors que porten a Santa Coloma de Cervelló i La Colònia Güell.

Entrarem al recinte de la Colònia per l’avinguda de Fernando Alsina. La fàbrica queda a la nostra esquerra. A 300 metres trobarem un edifici singular en forma de Masia anomenat  Ca l’Ordal. A la dreta hi ha un aparcament on deixarem el vehicle.

El primer que farem serà arribar-nos al Centre d’Interpretació situat al carrer Claudi Güell, 6, lloc on ens donaran la informació necessària per visitar els punts turístics més interessants de La Colònia Güell.

Història:
A finals del s. XIX i principis del s. XX començà a Catalunya l’anomenat fenomen de “La Revolució Industrial”, un dels sectors més actius fou el de la indústria del tèxtil. Aquesta, s’instal·la en una extensa xarxa de fàbriques  a tocar dels rius Cardener, Ter i Llobregat.

Santa Coloma de Cervelló, petit municipi situat a la comarca del Baix Llobregat,  s’incorporà en aquest fenomen industrial a l’any 1890 de la mà de l'Eusebi Güell. Les idees urbanístiques de les colònies industrials angleses, son incorporades en aquest espai fabril.

Quasi totes les indústries tèxtils de l'època, utilitzaven l’energia hidràulica per fer funcionar els telers i altres annexes, però la fàbrica tèxtil de Santa Coloma utilitzà per primera vegada en aquest sector, la màquina de vapor per a la producció d’energia, aconseguint així la potencia energètica necessària per la transformació del cotó procedent d'Amèrica, amb panes i velluts de primera qualitat.

El recinte industrial està separat de la zona dels habitatges i dels serveis de la Colònia.
A l’interior del recinte de la fàbrica, varis edificis, acollien les diferents etapes de manipulació dels materials per la fabricació dels teixits. Podem destacar-ne els edificis de les filatures, el tint, l’assecador, els tallers de fusteria i serralleria, el de la maquina de vapor, etc.

Altres serveis, com el consultori mèdic i les oficines, estaven ubicats en edificis separats. La comunicació entre les  diferents instal·lacions estava assegurada per una xarxa de riells on un conjunt de vagonetes traslladaven els materials.

En el projecte del recinte social, situat a uns 300 metres de la zona de la fàbrica, estava prevista la construcció d’un hospital, la fonda, les escoles, els comerços, el teatre, una cooperativa, l’església, les cases dels obrers i les dels directius. El material més utilitzat per la construcció dels diferents edificis eren els maons cuits, col·locats de diferents maneres per adaptar-los a la forma i disseny de les cases.

Varis arquitectes participaren en el disseny i construcció del conjunt de la Colònia Güell Els més reconeguts foren en Francesc Berenguer i Mestres i en Joan Rubió i Bellver, però el més universal i famós va ser Antoni Gaudí creador de la cripta de la Colònia.

Visita:
Tal com he comentat, desprès de deixar el cotxe en dirigirem al carrer Claudi Güell, on hi ha el centre d’interpretació. Comprarem les entrades de la visita a la cripta i, a la vegada, recollirem la documentació per fer una passejada pel poble amb el màxim d’informació.

Amb les butxaques plenes de fulletons informatius, ens dirigirem a la cripta, situada en el centre d’un espai encerclat per una tanca metàl·lica. Abans d’entrar al recinte podem fer una ullada al magnífic aspecte que presenta la planta baixa o cripta, de la inacabada església projectada per  Antoni Gaudí.

Quasi tota la documentació i la maqueta polifunicular del projecte, es va perdre a l’any 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. La maqueta estava construïda a escala 1:10. Tenia una dimensió considerable i una alçada de 4 metres. L’any 1982 fou reconstruïda a la ciutat alemanya de Stuttgart. A l’actualitat està exposada al museu de la Sagrada Família de Barcelona.

L'estructura de l'església recorda el disseny de la Sagrada Família, ja que el projecte i la construcció de la cripta, foren el punt de partida i d’inspiració de l’obra inacabada de Antoni Gaudí.

Molts i diferents materials, foren utilitzats per la construcció. Els pilars estan fets de pedra volcànica de Castell Follit de la Roca. Les parets i voltes del sostre amb maons cuits de diferents colors.

La idea inicial d’en Gaudí, era donar al conjunt de l’edifici una relació cromàtica, formada per tres colors bàsics. La part baixa o cripta havia de ser de color fosc. A mitja alçada, utilitzava el maó de color roig, per representar els troncs dels pins. La part mitjana de tonalitats verdes, per recordar les copes dels pins i, la part alta, de color blau, recordant el cel.

A l’interior de la cripta podem trobar-hi tres altars. El central i un lateral foren dissenyats per Josep Mª Jujol, col·laborador d’en Gaudí. El tercer, per Isidre Puig i Boada. Gaudí va dissenyar el mobiliari i els bancs amb reclinatoris. Els recipients d’aigua beneïda, son conxes marines procedents de Filipines.

A l’octubre del 1908 col·loquen la primera pedra de l’església. El 3 de novembre del 1915 el bisbe de Barcelona consagra la cripta. Tres anys més tard, mor Eusebi Güell i, els hereus, paren les obres.

A l’any 2002 la Generalitat de Catalunya fa l’última restauració.

Finalitzada la visita a la cripta, no deixeu de fer una volta pels carrers de la colònia, admirant els diferents edificis com: la casa del mestre, les cases del personal qualificat, Ca l’Espinal, la casa del secretari, l’escola, el teatre, la fonda, l’ateneu o les cases dels obrers.

Gastronomia:
La gastronomia és la clàssica de la cuina catalana, pa amb tomàquet, amanides, carns a la brasa o guisades, peixos, postres i gelats.

Restaurants:
Bar Restaurant Ateneu Unió
Plaça. Joan Güell, 6
Colònia Güell
Tl. 93 661 31 11

Enllaços:



COLLBATÓ I 
LES COVES DEL SALNITRE



De Barcelona:
A 30 Km.

Punt de trobada:
A causa de la poca distancia que hi ha entre Collbató i Barcelona, el punt de trobada serà l’esplai que hi ha darrera del centre d’informació de les Coves del Salnitre, lloc on haureu de treure les entrades per fer la visita. En aquesta àrea recreativa hi ha un bar on podreu  esmorzar o fer un tallat.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Es passa pels pobles de Sant Andreu de la Barca, Martorell i  Esparreguera, la següent sortida és la de Collbató. Aquí s'ha de sortir  de l'autovia A-2 i enllaçar amb  la carretera B-112 que porta a Manresa i a Olesa de Montserrat. La carretera passa pels afores del poble de Collbató.

A la sortida del poble i a la vostra esquerra, trobareu un pal indicador amb l’enunciat de les coves del salnitre i a pocs  metres d’enfilar el desviament hi ha el centre d’informació.

Història:
Des de l’antiguitat la zona ha estat poblada per grups que vivien bàsicament de la caça i de la recol·lecció. Utilitzaven les diferents cavitats de la cara sud de la muntanya de Montserrat com a llocs de refugi.

Les primeres dades documentades que es tenen del poble de Collbató són del 1113, moment en el qual el poble començà a formar-se al voltant d’una torre de defensa, de manera que les parets exteriors de les cases formaven part integrant de la muralla del poble, creant un recinte tancat amb dues portes d’accés.

Al llarg de la història Collbató passà per diferents etapes on el domini econòmic i polític del poble passà del senyor feudal del moment a l’administració de les terres per l’Abat de Montserrat.

A principis del segle XIX el poble de Collbató tornà a fer història amb la guerra contra les tropes napoleòniques.

Una de les activitats en la que es basava l’economia del poble durant el segle XIX, era la dels traginers de peregrins i mercaderies fins el monestir de Montserrat.

A l'actualitat una de les indústries que donen més renom al poble és la fabricació artesana d’orgues de fusta i metall, sota la direcció de la família Blancafort.

Visita:
L’objectiu de la visita és les Coves del Salnitre, però mireu de combinar-vos els horaris per poder fer una ullada al mercat dominical que s’instal·la al centre del poble.

La visita a les Coves és guiada i es fa en grups de 30 persones. Per començar hi ha un audiovisual que té una durada aproximada d’uns 10 minuts i després comença la visita de la Cova. L’interior està il·luminat i té una longitud visitable d’uns 500 metres i un desnivell d’uns 20 metres.

La primera sala o Sala de la Catedral és la més gran del conjunt, anomenada així per l’alçada de la volta.
Durant el recorregut passareu pel Pont del Diable, la Sala dels Monjos, la dels Orgues i la dels Enamorats. Passareu per estrets passadissos i escales empinades, però no patiu la visita està pensada per a tota la família. Es recomana que els nens siguin majors de 3 anys.

Gastronomia:
La típica de  la cuina catalana: carn a la brasa, amanides, embotits i cuina de mercat.

Restaurants:
Montserrat Exprés
Autovia de Martorell a Igualada Km. 575
Tel. 93 777 02 90

La Fonda dels Arcs
Ctra. de les Coves
Tel. 93 777 98 17

Enllaços:
www.viladecollbato.org




MINES PREHISTÒRIQUES 
DE GAVA



De Barcelona:
A 24 Km

Punt de trobada:
A causa de la proximitat de Gavà, avui el punt de trobada amb la família o els amics serà al vestíbul del “Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques”.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista C-32 direcció cap a Sitges. Deixareu la sortida dels pobles de Sant Boi de Llobregat i Viladecans. Abandonareu  la via ràpida per la sortida Gavà i us dirigireu cap aquest poble, quedant  ambdós costats el polígon industrial de Barnasud. No perdeu de vista els indicadors del “Parc Arqueològic” els quals us portaran directament a l’entrada  de les “Mines Prehistòriques”.

Història:
Fa uns 6000 anys els primitius habitants de Gavà descobriren a la part alta del municipi, a tocar del vessant sud del parc natural del Garraf, una mina d’un mineral anomenat variscita el qual s'utilitzava, principalment, per a la fabricació de joies. Aquesta mina subterrània, distribuïda en galeries, és el jaciment de mines prehistòriques més antic d’Europa.

A principis dels anys 70 del s.XX i a causa de les obres d'urbanització del barri de Can Tintorer, al nord del poble de Gavà, descobriren dalt d’un petit turó unes obertures al subsòl. Després d’un exhaustiu estudi realitzat per un grup d’arqueòlegs, arribaren a la conclusió que l’accés a les galeries foren excavades en el Neolític, possiblement per l’extracció i obtenció de minerals.

Les diverses exploracions arqueològiques fetes en l’extensa zona minera, d’unes 200 hectàrees, han permès descobrir com vivien els minaires prehistòrics de fa 6000 anys. A mida que els treballadors obrien les galeries utilitzaven les runes per abocar-les a les galeries on el mineral estava esgotat.

Les runes  contenien fragments de ceràmica, eines trencades, restes d’animals, roba, puntes de fletxa i utensilis fets d’ossos. També s’han trobat restes humanes, ja que  durant algun temps de l’activitat minera s’hi feien enterraments a les galeries, els quals anaven  acompanyats de les seves corresponents ofrenes.

Hem de destacar els materials utilitzats per a la fabricació dels estris destinats a l'excavació de les galeries i l’extracció de la variscita com: les destrals  de pedra, les aixades de sílex i os i els molins de pedra que servien per moldre els cereals.

Visita:
El conjunt dels diferents espais que formen l’edifici del Parc Arqueològic Mines de Gavà,  fou dissenyat per Dani Freixes i l’estudi d’arquitectura Varis Arquitectes. Heu de diferenciar tres espais ben definits dins del conjunt arquitectònic.

Al primer espai veureu la recepció, la botiga, el restaurant, la sala d’actes, les aules i la consigna. Al segon, hi trobareu la sala de l'audiovisual i la sala principal o coberta del jaciment miner. Al tercer espai hi ha un nou audiovisual i l’accés a la reproducció subterrània d’una mina.

Com ja he comentat a l'apartat referent al segon espai, el primer que trobareu serà l’audiovisual, lloc on donen  la benvinguda al Parc Arqueològic Mines de Gavà i fan un resum de la troballa del jaciment. Sortint de l'audiovisual accedireu a una àmplia  zona coberta  per un sostre suportat per una enginyosa estructura metàl·lica. Al centre hi ha una de les mines, punt de partida de les excavacions.

Als voltants de la boca d’accés a la mina, un conjunt de passarel·les de fusta enlairades del terra, comuniquen  quatre mòduls anomenats laboratoris. El primer és el laboratori del medi natural on una projecció animada us donarà una idea de com era el paisatge, quines plantes i animals hi vivien i com aprofitaven aquests recursos els habitants d’aquella època.

El segon i tercer mòdul són els laboratoris de la tecnologia. Aquí es representa i explica, en un  audiovisual, com feien les eines de treball i com les utilitzaven. El quart mòdul és l’anomenat laboratori de l’ésser humà on es representen com eren físicament, quines eren les seves creences religioses i els rituals.

A continuació passareu a una sala on un altre audiovisual explica com eren les mines, què era la variscita i per què tantes generacions dedicaren tants esforços per extreure aquest mineral.

En acabar l’audiovisual, seguireu per un recorregut preestablert que us portarà a l’interior de la reproducció d’una mina de l’època neolítica. Amb aquesta última visita acaba el recorregut pel Parc Arqueològic  Mines de Gavà.

Gastronomia:
En la zona del Baix Llobregat podreu gaudir de tot tipus de cuina, des de la típica de l’interior de Catalunya com ara: les amanides, carns a la brasa i estofades, peus de porc, etc. fins a la clàssica cuina de la costa amb els arrossos caldosos i les paelles, passant per les fritades i graellades de peix.

Les postres són les tipiques d’arreu: les postres de músic, gelats, pastissos, etc.

Restaurants:

Torreon
c/Blanes, 3
Tel. 936 330 635
Gavà Mar

Enllaços:



ESPARRAGUERA
MUSEU COLÒNIA TEXTIL SEDÓ




De Barcelona:
A 40 Km.

Punt de trobada:
Com que la distància de Barcelona a La Colònia Sedó és curta el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta del Museu de La Colònia

Per arribar-hi:
Haure de localitzar la autovia A-2 en direcció a Lleida i deixareu la via per la sortida 582 A, empalmareu amb la C-55 en direcció a Abrera i Manresa a uns dos quilòmetres trobareu una sortida en direcció a La Flota / Olesa de Montserrat i Esparraguera.  La rotonda cal deixar-la per la sortida que indica Esparraguera i a uns 400 metres trobareu un rètol amb l’indicador de Museu Colònia Sedó. Després de fer uns 800 metres més arribareu a l’entrada del Polígon Industrial de Can Sedó, punt i final del recorregut. 

Història:
En el lloc on hi ha la Colònia i havia un molí fariner conegut com Can Broquetes. Al 1846 en Miquel Puig i Catasús comprà els terrenys i fundà la Colònia Tèxtil i inicialment aprofità les instal·lacions de la portada d’aigües del molí per la fàbrica.

A la mort de Miquel Puig, l’any 1863, el va substituir el seu fill que amplià la fàbrica i va començar a construir els habitatges pels treballadors i la famosa reclosa del Cairat. A la seva mort prematura es fa càrrec de la fàbrica el seu administrador Antoni Sedó i Pàmies que acabarà amb el procés de creixement i consolidació de la Colònia Tèxtil, ampliarà la zona de habitatges pels treballadors i les seves famílies, construirà l’església, un casino, l’escola, botigues, cinema, etc.

Després de la guerra civil espanyola la fàbrica arriba al seu màxim creixement. Als anys 1970 s’inicia la crisi del sector tèxtil a Catalunya i a l’any 1980 la fàbrica tanca les seves portes i passa a ser un important polígon industrial, especialitzat amb el teixits de pana.

Visita:
La visita consta de dues parts, la primera fa un recorregut per les parts mecàniques i productores de electricitat per el bon funcionament del conjunt de la fàbrica. La segona és externa i visita la zona obrera, el salt d’aigua, l’església, el teatre, l’escola i la casa del sr.Sedó.

La primera part de la visita s’inicia amb una acurada explicació del que era la colònia visualitzant una maqueta. A continuació passareu a la part baixa on una magnífica turbina produïa l’electricitat pel conjunt de la fàbrica i a la vergada creava la força mecànica per bellugar les barres amb politges que feien funcionar els telers.

El més curiós de la visita serà el passeig que fareu per l’interior dels tubs de canalització de l’aigua que tenen un diàmetre superior als dos metres. Després de fer un bon passeig per un dels tubs arribareu al pou on l’aigua queia des de l’aqüeducte des de uns 25 metres d’alçada, per agafar la suficient pressió i fer funcionar les turbines.

A l’actualitat les instal·lacions de l’antiga fàbrica estan ocupades per diverses empreses creant el Polígon Industrial de Can Sedó. 

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:
Flor de Sal
Dr. Salvador Cortadella, 2
Telf. 937 776 153
Esparraguera

Enllaços: