*Camí de Ronda i Peratallada
*Pals i Palau Sator
*Monells i La Bisbal de l'Empordà
*Castell de Púbol
*Sant Feliu de Guíxols
*Illes Medes
*Camí de Ronda-Calella de Palafrugell al
Far de Sant Sebastià
*Vullpellac i Ullastret
*Madremanya i Santuari dels Angels
*Castelló d'Empúries
*Sant Feliu de Guíxols
*Illes Medes
*Camí de Ronda-Calella de Palafrugell al
Far de Sant Sebastià
*Vullpellac i Ullastret
*Madremanya i Santuari dels Angels
*Castelló d'Empúries
I PERATALLADA
De Barcelona:
A 120 Km.
Punt de trobada:
Àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-nos a Girona. Deixareu l’autopista per la sortida 9 direcció Palamós i Sant Feliu de Guíxols. En aquest punt enllaçareu amb la carretera comarcal C-35, el poble de Llagostera quedarà a la vostra esquerra i seguireu per la C-31 destí Palamós. A uns 3 Km abans d’arribar-hi hi ha un desviament a la dreta que us portarà a Sant Antoni de Calonge i Torre Valentina.
Història i Visita:
Avui fareu un recorregut per un dels trams més bonics del camí de ronda que va de Palamós a Platja d’Aro. Començareu el recorregut en el municipi de Sant Antoni de Calonge. Al final del passeig Marítim en direcció Platja d’Aro, comença un tram del GR-92 que està perfectament integrat a l’encant del sinuós perfil de la Costa Brava.
La següent parada serà La Torre Valentina. Es tracta d’una torre de defensa d’una antiga masia que dóna nom a tota la zona.
El camí va vorejant la costa on els pins arriben fins l’aigua i les urbanitzacions gairebé. La primera cala que trobarem és la Cala de Roques Planes. El camí passa per la sorra i s’enfila per unes escales fins la Punta de Malpàs. A continuació la cala de La Roca del Paller, amb parets de granit, la Cala del Forn, amb la Punta Piferrer al sud, i la roca Illa Roja.
Després de passar per un dels túnels del recorregut, excavats a la roca, arribareu a la Platja de Treumal, on hi ha un càmping a la dreta. El camí de ronda segueix per la sorra. A la meitat trobareu un promontori de roca. Aquí podeu acabar el vostre recorregut i refer l’itinerari en direcció cap a Palamós.
La plaça major és petita, però té una porxada amb grans voltes que l’hi donen un aspecte romàntic a l’entorn.
Seguint el recorregut pels carrers de la vila passareu per un portal amb una arcada de mig punt que dona accés a la plaça del castell palau, anomenat també “Lo Mirador”, per ser un dels punts més enlairats del baix Empordà i des d’on es podia vigilar tota la plana.
El castell palau està documentat per primera vegada l’any 1065. El llinatge dels Peratallada és un dels importants del Baix Empordà i, és a partir del segle XIII quan el palau comença a ser visitat pel rei Jaume I, on hi feia estades estivals.
A finals del segle XIX l’arquitecte Rafael Masó inicià la restauració del castell per ordre del comte de Torroella. A l'actualitat està allotja les instal·lacions d'un hotel.
A les afores del recinte emmurallat i enfront de la porta de la Verge hi ha l’església de Sant Esteve, d’estil romànic de principis del segle XIII, està restaurada i s’hi celebren tot tipus d’actes litúrgics.
L'associació de comerciants de Peratallada tenen molt d’interès en promocionar el poble i durant tot l’any programen diferents activitats.
Gastronomia:
A l'Empordà per la seva proximitat al mar hi predomina la cuina amb el peix com a matèria prima, els arrossos, la sarsuela i, com no, el típic Mar i Muntanya, elaborat amb els productes de la mar i de l'interior com el pollastre.
Tots aquests plats han d’estar regats amb els vins i caves de la comarca.
Restaurants:
La ruta d’avui està situada en un dels llocs més turístics de la Costa Brava. Per aquest motiu no us recomanaré cap restaurant, ja que l’oferta gastronòmica de la zona és molt variada.
Enllaços:
PALS I PALAU SATOR
De Barcelona:
A 130 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva a l'autopista AP-7 a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 direcció a Girona i deixar-la per la sortida 9 direcció Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Seguidament enllaçareu amb la carretera comarcal C-35. Deixareu el poble de Llagostera a la vostra esquerra seguint per la C-31 destí Palamós i La Bisbal. A uns 800 metres abans d’arribar a La Bisbal trobareu una rotonda. A la dreta hi ha el desviament que us portarà a Canapost, Peratallada i Palau-sator.
Als afores del poble de Canapost hi ha un desviament que porta a Peratallada. Aproximadament a uns 2 quilòmetres de Peratallada trobareu un desviament a l’esquerra que porta directament a Palau-sator.
Per anar al poble de Pals s’ha de refer el camí des de Palau-sator fins a la cruïlla de la carretera comarcal GI-651. En aquest punt us desviareu a l’esquerra en direcció a Torroella de Montgrí. A uns 3 quilòmetres hi ha una nova cruïlla. A l’esquerra porta a Torroella de Montgrí i l’Estartit i a la dreta al poble de Pals, lloc on dirigireu les vostres passes.
A 2 quilòmetres de Peratallada i a 3 d’Ullastret hi ha el poble de Palau-sator. Per la proximitat al poble iber d’Ullastret se suposa que els seus inicis també foren ibers.
Després de l’arribada dels romans la zona queda dominada per aquests colonitzadors, com ho demostren les restes de diversos tipus de ceràmica de l’època romana trobada a les rodalies del poble.
Unes de les primeres dades escrites que hi ha de Palau-sator són de l’any 904, quan el bisbe de Girona dóna les primícies de la vil·la de Palatio Maurore a tres esglésies de la zona.
A l’any 1383 el castell de Palau-sator es venut a Bernat Miquel, secretari de Pere el Cerimoniós. Aquesta saga familiar va mantenir la propietat fins l’any 1600.
El municipi de Palau-sator està format pels nuclis de població de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, els mateixos que a l’edat mitja integraven les terres de la batllia de Palau-sator del s. XVII.
Visita:
L’entrada al poble de Palau-sator la farem pel carrer Migdia, fins arribar a la plaça de La Font, situada a pocs metres a l’esquerra de la Torra de les Hores. En aquest lloc hi ha un reduït aparcament on podreu deixar el vehicle.
En un dels costats de la plaça hi ha La Font, o pou d’aigua. Enfront, una torre de defensa de forma circular que està integrada en un reduït tros de muralla, testimoni defensiu del s.XII.
Entrareu al nucli antic per la porta que hi ha a la base de la Torre de Les Hores. El castell situat al centre del conjunt emmurallat va ser construït en un reduït turó que dominava tota la plana, o el que és el mateix, totes les seves possessions.
El conjunt defensiu del castell-palau està format per tres cercles. L’exterior carrer extramurs, envolta tota l’antiga muralla. Per la part interior de la muralla el carrer Major i el de Les Mosques formen el segon cercle i el tercer envoltant l’edifici del castell és el carrer del Castell.
Història de Pals:
El nucli antic de Pals està situat al cim d’un turó poc enlairat, com la majoria dels nuclis de població de la plana empordanesa i a tocar de terrenys pantanosos que posteriorment foren assecats per poder cultivar-hi arròs.
Les primeres dades escrites que hi ha de Pals són de finals del s.IX quan el senyor del castell Mont Aspre rep una donació del rei de França Odon I. Malgrat la falta de documentació es creu que els orígens ibers i romans de Pals són semblants als dels nuclis de població dels voltants. El nom de Pals significa “Lloc pantanós” en llatí. D’aquí que el castell s’anomenava “Castellarum Montis Aspero”.
En una segona donació feta l’any 994 pels comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, la Torre de Pals i l’església de Sant Pere passen a mans del bisbe de Girona. A finals del s.X passa la propietat a mans del noble Gausfret Vidal.
Entre els anys 1380 i 1482, Pals queda greument afectat per les dues guerres més importants de l’època: la Guerra dels Remences i la guerra civil catalana contra Joan II.
Visita:
Després de deixar el vehicle a la zona d’aparcament habilitada per als visitants del recinte gòtic de Pals, començareu la visita per l’edifici de “Ca La Pruna”, situat a la part alta de l’avinguda Paul Companyó. És un edifici fortificat de planta trapezoïdal del s.XV on a l’actualitat estan instal·lades les dependències del Museu d’Arqueologia i la Cambra Agrària.
Seguireu la visita pel carrer de La Creu fins arribar a la Plaça Major on trobareu l’edifici de l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme. En aquest lloc podreu aconseguir el mapa del recinte i la informació turística corresponent. En un costat de la plaça hi ha un arc gòtic, porta d’entrada a la zona emmurallada. Passat l’arc entrareu al casc antic.
Seguint pel carrer Major arribareu a la plaça de l’església de Sant Pere. Aquesta fou començada a construir a mitjans del s.X. Ha sofert diverses ampliacions de diferents estils. La base és d’estil romànic, l’absis i la nau central d’estil gòtic dels s.X al XI, la portada frontal d’estil barroc del s.XVII i el campanar fou construït al s.XVIII.
Ara cal tornar enrera i quan sigueu a l’alçada de la plaça de l’església gireu a l’esquerra per arribar-vos a la Torre de les Hores. És una imponent torre de l’Homenatge de planta circular que té 15 metres d’alçada. Ès d’estil romànic i fou construïda sobre una base de pedra natural. Són les úniques restes que queden de l'antic castell de Pals.
A tocar de la torre de l’Homenatge hi ha una casa de construcció moderna edificada sobre les ruïnes de l’antic castell de Pals, segons les normes de restauració del nucli gòtic. Després de visitar els racons més emblemàtics, ara, sols cal passejar pels carrers de la vila i gaudir-ne.
Gastronomia:
A causa de la variada geografia del Baix Empordà la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral, les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.
Gràcies en aquesta varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:
-Amanides i escalivades
-Suquet de peix i graellades
-l’Arròs negre i a la cassola
-Sèpia amb pèsols
-Pollastre amb escamarlans
-Conill amb xocolata
-Bacallà, cuinat de totes formes.
I, de postres, el Recuit de drap o els Bisbalencs
En qualsevol lloc, poble o restaurant us poden sorprendre amb un exquisit plat de creació pròpia.
Restaurants:
Bona Vista
Carrer Muralla, núm 5
Tel. 972668144
Enllaços:
MONELLS I
LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
De Barcelona:
A 130 Km.
Punt de trobada:
El
punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7
, 1 Km abans de la sortida 9 que porta a
Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar
l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu
de deixar l’autopista per la sortida -
6. Després del peatge s'ha de seguir pel desviament que porta a La Bisbal i
Palafrugell.
Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà.
El següent poble que trobareu serà Corçà, situat a uns 3 Km de La Bisbal. Just
a la dreta de l’únic semàfor que hi ha en aquest poble, agafareu un trencall
que porta directament al poble de Monells. Podreu deixar el cotxe en un dels
aparcaments reservats pels visitants.
Després de la visita al poble, cal continuar
viatge cap a La Bisbal.
De Monells no hi ha gaire informació
escrita. Se sap que era cap i casal dels vescomtes de Bas i que a les primeries
del segle XII era la seu d’un important
mercat setmanal de la comarca. Tant era així, que el rei Jaume I disposà que la
Mitgera de Monells (element de pedra amb una cavitat, adossat a una de les
columnes de la plaça), es pogués utilitzar com a patró de mesura per a la venda de gra arreu del Bisbat
de Girona.
Els orígens del poble de La Bisbal es
poden situar a l’època romana, quan el seu nom era Fontanet, però no va ser
fins el 1019 quan el nom passà a ser l’actual.
Durant molt de temps La Bisbal va estar
lligat amb la família dels Cruïlles, fins
que el rei Jaume I va fer la cessió de les terres al bisbat de Girona.
La primera constància de l’existència d’un Call Jueu a la ciutat ve del segle XIII,
comunitat que tenia controlades l’economia i l’artesania, fins que varen ser
expulsats.
Però fou durant el 1322 quan el rei Jaume II concedí
la celebració d’un mercat setmanal (divendres) que segueix celebrant-se a
l’actualitat.
Monells està dividit
per la riera del Rissec. La part antiga del poble, situada a la riba dreta de
la riera, té un nucli antic emmurallat de carrers estrets i porticats. A l’altra banda de la riera hi
ha l’església de Sant Genís amb un nucli de població repartit als voltants dels
seus murs.
La part més interessant és la del nucli
antic. No perdreu detall dels carrers porticats i la plaça porxada. En una de
les columnes hi podreu veure La Mitgera (mesura de gra).
Monells és uns dels pobles més ben conservats
de l’Empordà i un dels més bonics ja que la restauració de les cases ha estat
molt acurada. Us agradarà.
A La Bisbal de l’Empordà hi ha diversos
elements interessants a visitar. Es pot començar pel castell - palau dels
bisbes de Girona, que és una mostra molt important de l’arquitectura romànica
civil a Catalunya.
El carrer del call en
forma de ziga-zaga, és l’únic testimoni de la presència de la comunitat jueva. Els
dos extrems d’aquest carrer quedaven tancats per unes portes.
L’església de la Pietat, l’església dels Dolors,
el Pont Vell, el Portal de la Riera, les Voltes d’en Galí i les Voltes, són alguns
dels punts que cal visitar.
Després de dinar us podreu arribar al Castell
d’Empordà, antiga residència senyorial, avui transformada en un hotel. La
passejada pels jardins del complex
hoteler és molt agradable.
Si encara us quedés temps podríeu anar als
pobles de Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i fer una passejada pels seus carrers.
Gastronomia:
A causa de variada
geografia del Baix Empordà la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de
productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral
o les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.
Gràcies en aquesta
varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos
com:
-Amanides i escalivades
-Suquet de peix i les graellades
-L’arròs negre i a
la cassola
-Sèpia amb pèsols
-Pollastre amb escamarlans
-Conill amb xocolata
-Bacallà cuinat de totes formes.
-De postres, el Recuit de Drap, o els
Bisbalencs
Puc afirmar que
cada contrada, poble o restaurant us sorprendrà en qualsevol moment amb un exquisit
plat de creació pròpia.
Restaurants:
L’Hort del Rector (especialitat en Bacallà)
Església, 2
Tel. 972 630 396
Monells
El Suquet
Ramon de Cabrera, 52
Tel. 972 641 617
La Bisbal
La Cantonada
Del Bisbe, 6
Tel. 972 643 413
La Bisbal
Enllaços:
www.empordanet.com
De Barcelona:
Visita:
Gastronomia:
CASTELL DE PÚBOL
De Barcelona:
A 120 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de
Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós
i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar
l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista per la sortida 6. Després del peatge s'ha
d'enllaçar amb la carretera C-66 en direcció cap a La Bisbal i Palafrugell.
Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà.
A uns 2 ½ Km de Flaçà en direcció cap a La Bisbal, hi ha un desviament a la dreta que
porta al poble de La Pera. A partir d’aquest punt no perdeu de vista els
indicadors que porten a Púbol.
Història:
Les primeres dades escrites que fan referència
al poble de La Pera són de finals del segle X, aquestes confirmen que el poble estava
sota protecció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Posteriorment a principis
del segle XI el nucli de Púbol és esmentat en una butlla del Papa Benet VIII, la
qual confirmava la propietat del castell i de l’església al monestir de Sant
Esteve de Banyoles.
A partir del segle XI i fins principis del
segle XIV les terres de La Pera i Púbol passaren per diferents propietaris, un
dels últims fou la casa de Llers. En el segle XIV la Batllia de la Pera
incorporà dins el seu municipi els nuclis de Pedrinyà i Caçà de Pelràs.
Paral·lelament la Baronia de Púbol passà per diferents
propietaris i cognoms familiars, fins els de Miguel, últim Baró de Púbol. El
1968 Salvador Dalí comprà el castell per regalar-l’hi a la seva esposa Gala.
El castell de Púbol és d’estil Gòtic
Renaixentista. Està adossat a l’església de Sant Pere que fou construïda el
segle XIV. Les primeres referències que es tenen del castell són de l'any 1017.
Al llarg dels temps s’han fet moltes modificacions i reformes estructurals. Una
de les últimes fou la que realitzà durant tot l’any 1968 el mestre d’obres
Emili Puignau, segons les idees de Salvador Dalí.
El jardí és un dels espais més interessant
del castell. Dalí va fer construir una piscina en un dels extrems, on l’aigua brolla per la boca d’un enorme
peix, envoltat per una dotzena de busts de Richard Wagner i dues figures
femenines d’estil grec de quasi 2 metres d’alçada. En una zona del jardí hi ha unes
escultures que representen uns elefants de llargues potes, dissenyats per Salvador
Dalí.
Dins del castell la resta de dependències
tenen un especial encant, gràcies al disseny del geni de Figueres. Són
d’especial rellevància l’antiga cuina transformada en tocador, dues escalfapanxes,
diverses pintures i pantalles de TV repartides pel conjunt de l’edifici.
No deixeu de visitar el garatge on hi ha el cotxe
Càdillac amb el que Gala va ser traslladada des de Pot Lligat a Púbol per a ser
enterrada. Gala morí a Port Lligat el 10
de Juny de 1982 a l'edat de 88 anys.
Salvador Dalí quan portava 2 anys vivint a Púbol
fou traslladat a l’hospital de Figueres, per curar-li les ferides produïdes en un
incendi fortuït a la seva habitació. Després passà a viure a la Torre Galatea de Figueres, on va morí el
1989.
A causa de la seva variada geografia, la
cuina Empordanesa disposa d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa,
les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral, les carns, els embotits
i els productes làctics de l’interior.
Gràcies a això, els restaurants de l’Empordà
ofereixen plats tan saborosos com:
-Suquet de peix i graellades
-L’arròs
negre o a la cassola
-Sèpia
amb pèsols
-Pollastre amb escamarlans
-Amanides i escalivades
Segur que cada contrada, poble o restaurant us
sorprendrà en tot moment amb exquisits plats de creació pròpia.
Restaurants:
Atès l’amplia oferta de restaurants, sols us en
recomanaré un parell, situats a les zones de Púbol i Monells.
Can Bosch
Fora Muralla, 5
Tel. 972 488 357
Púbol
L’Hort del Rector
Església, 2
Tel. 972 630 396
Monells
Enllaços:
www.salvador-dali.org
De Barcelona:
Les primeres dades que es tenen d’un nucli de
població a l’entorn de Sant Feliu són del segle V a.C. Es tracta d’un poblat
Iber situat a la Punta del Guíxols, petit promontori que divideix la badia en
dues parts. A partir d’aquest moment diverssos
pobladors passaren per Sant Feliu, incloent-hi els romans. Poc
a poc els pobladors de la zona baixaren a la plana per instal·lar-se entre la
Riera de les Comes i la Riera de Tueda.
Passaren els anys i les relacions entre la població
de la vila i el monestir tornaren a passar per una etapa de concòrdia, moment en
que l'abat Gerald concedí la llicència per
construir unes drassanes, que a la llarga donaren un important rendiment
econòmic a la vila.
Visita:
Ara continuareu per la resta dels edificis del
monestir, on hi ha instal·lat el museu d’Història de la Ciutat, amb una extensa
col·lecció de maquinària i objectes relacionats amb la indústria del suro.
També podríeu visitar
l’edifici de l’Ajuntament, construït l’any 1547, d’estil gòtic tardà. Per acabar, podríeu visitar l’edifici de l’antiga estació
de tren que unia Sant Feliu i Girona o l’Ermita de Sant Elm, situada en un turó
que té una magnífica vista panoràmica de les badies de Sant Feliu i de Tossa de
Mar
SANT FELIU DE GUÍXOLS
De Barcelona:
A 101 Km.
Punt de trobada:
La trobada d'avui amb la
família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de
l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.
Com
arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos a La Jonquera per l’autopista AP-7.
La deixareu a la sortida 32, un quilòmetre
després de l’àrea de servei on us haureu trobat amb els amics. Cal seguir per
la carretera comarcal C-35 que porta a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.
Actualment aquesta autovia està en molt bon estat. Passareu per Llagostera i
enllaçareu amb la C-31 destí Palamós. A l’alçada de Santa Cristina d’Aro,
trobareu un desviament a la dreta que empalma amb la carretera comarcal C-65 que us portarà directament a Sant Feliu de Guíxols.
Història:
El poble de Sant Feliu de Guíxols és l’últim poble de
la comarca del Baix Empordà el qual està situat a la costa. Està resguardat per
la badia del mateix nom i protegit al sud per la muntanya de Sant Elm i al nord pel turó del Molí.
No va ser fins l’any 940 quan s’inicià la construcció
del Monestir Benedictí de Sant Feliu a l’altre costat de la riera de la Coma, sota
l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà.
A partir d’aquest moment començà una època de bonança
i creixement a la comarca. Al llarg dels temps el monestir va veure augmentades
les possessions gràcies a les donacions de terres per part dels diferents
comtes com: en Ramon Borrell i enRamon Berenguer III, motiu per el qual es crearen
disputes entre els monestirs de la zona.
Per poder defensar-se dels freqüents atacs dels
sarraïns, dirigits per Almanzor, dels
francs i a la vegada de la pròpia gent del poble, per les males relacions que hi
havia entre ells, l'abat del monestir demanà a Pere I poder construir una fortificació.
El fet de tenir unes importants drassanes i un
monestir molt influent, va fer que Sant Feliu de Guíxols participés activament
amb 179 homes en la conquesta de l’illa de Mallorca i també en les expansions
territorials iniciades pel rei Jaume I el
Conqueridor i Pere II el Gran.
En els successius segles la vila va anar creixent
fora de les muralles del monestir i en direcció a la riera de Tueda, on
construïren un nou hospital i una església al sector de Sant Amanç. Diferents episodis
bèl·lics colpejaren novament la vila. Un
d'ells va ser l’atac del rei Felip IV a la flota catalana quan s’estava reunint
per auxiliar a Barcelona en la guerra dels segadors.
Durant els segles XVIII i XIX la vila de Sant Feliu
de Guíxols evolucionà amb força arribant a ser la segona ciutat de la província
de Girona amb més de 5000 habitants. Posteriorment la descoberta de l’aplicació
del suro per la fabricació de taps, creà una nova indústria i desenvolupament
comercial. A mitjans del segle XX Sant Feliu s’enganxà al tren de la indústria
turística i nous nuclis de població varen aparèixer als voltants de l'antic, en
forma d'urbanitzacions. A la vegada augmentava l’activitat portuària creant-se
un port esportiu.
La visita a
Sant Feliu de Guíxols comença pel monestir.
El primer que trobareu, isolat en front del conjunt arquitectònic del
monestir, és la Porta de Sant Benet, d’estil barroc, que fou al seu temps
l’entrada al recinte del monestir.
Amb el pas dels anys l’abadia ha patit molts canvis
estructurals i successives ampliacions. L’any 1931 en una de les restauracions
del monestir, descobriren la famosa Porta Ferrada, d’estil preromànic. Es
tracta d’un troç de claustre construït al segle IX. D’altres diuen que és la
façana d’un palau del governador civil carolingi o d’un abat. La part baixa de la
façana està formada per tres arcs de ferradura seguint la moda islàmica de
l’època. En el primer pis hi ha tres arcs de ferradura triple i capitells
llombards.
Arquitectònicament l’església és d’origen romànic. La volta de canó arriba
fins el transsepte. En aquest punt l’estil passa a ser gòtic i inclou tres
absis. La façana principal és d’estil romànic i a cada costat es troben dues
torres de defensa del mateix estil, una quadrada i l’altra semicircular,
anomenades la torre del Com i la torre del Fum. Després de la desamortització
de Mendizábal de 1835 l’església del monestir va passar a ser l’església
parroquial del poble.
Caldrà entretenir-vos una mica a l'hora de fer la visita de l’església. No deixeu de contemplar
les diferents capelles que hi ha al voltant de la nau central. Mereixen
especial atenció la capella del baptisteri, la de la Mare de Déu dels Angels i
la de l’òrgan.
Acabada la visita al monestir cal fer una passejada
pels diferents carrers de la vila. Enfront de la porta de Sant Benet trobareu
el carrer de l’Hospital. A pocs metres, a l’esquerra, hi ha l’antic hospital. Més
endavant, a la dreta, hi ha la Rambla d'Antoni
Vidal. És un carrer ample amb arbrat central i amb botigues, bars, cafeteries i
terrasses als dos costats. No deixeu de passar-vos per la Plaça del Mercat, on
cada diumenge al matí hi ha el clàssic mercat de fruites, verdures i roba.
Després de descobrir els carrers de l'interior del
poble, us podeu arribar al Passeig del Mar. Aquesta via fou oberta l’any 1833
per comunicar el monestir i la ciutat vella amb
la Platja Ganxona. L’estètica és la d’un passeig arbrat on, poc a poc,
les cases de pescadors varen ser substituïdes per cases senyorials dels rics
industrials del ram del suro i dels indianos.
Al numero 40 del Passeig del Mar i trobareu la Casa
Parxot. Fou construïda entre els anys 1917 i
1920, per l’arquitecte Albert Joan i Torner. A la part
alta de l’edifici hi ha un magnífic mural de ceràmica amb un rellotge de sol. A
l’actualitat acull la Cambra de Comerç Industria i Navegació de Sant Feliu de
Guíxols. L’altre edifici interessant de veure és el Casino dels Nois o Casino
“La Constància” situat en un edifici modernista mossàrab.
Gastronomia:
Gràcies a la privilegiada situació de Sant Feliu de Guíxols
en el litoral de la Costa Brava, a la seva
gastronomia se l'hi pot donar el qualificatiu de Mediterrània i
Marinera.
Els restaurants de la zona ofereixen una gran
varietat de plats preparats amb el peix de la Costa Brava com: el suquet i la
sopa de peix, musclos al vapor, arròs a la cassola, calamars farcits, pollastre
amb escamarlans etc.
No es pot deixar de banda la típica cuina catalana
amb les graellades de carn, escalivades, pa torrat amb tomàquet i les
esquisides postres elabodes amb la poma i la pera pròpies de la zona.
Restaurants:
L'oferta gastronòmica de Sant Feliu és tan amplia que
quasi no m'atreveixo a recomanar-vos-en cap, però posats a parlar-ne vos en
recomanaré un:
Cau del Pescador, especialitats amb peix.
Carrer Sant Domènec, 11
Tel. 972 32 40 52
Enllaços:
www.baixemporda-costabrava.org
Història:
Un
dels assentaments més important és el de la Fonolleda on teòricament, els
entesos, situen el primer nucli urbà
estable trobat a l’Empordà.
Visita:
ILLES MEDES
Barcelona: A
133 km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet
de la Selva de l'autopista AP-7 al Km
86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos
cap a Girona. Passat la ciutat de Girona haureu de deixar l’autopista per la
sortida 6 i agafar l’autovia C-66 direcció
cap a La Bisbal.
Passareu per
Celrà, Bordils i Flaçà. A uns 6 quilòmetres d’aquest últim poble hi ha un desviament
a l’esquerra que porta a Parlavà, Torroella
de Montgrí i l’Estartit, punt i final del vostre destí.
Per agafar un dels vaixells amb fons de vidre que
porten a les illes Medes, haureu de dirigir-vos al final del passeig marítim en
direcció nord. A tocar de l’escullera hi trobareu el punt on surten les embarcacions
que fan el circuit de les illes Medes. Una de les empreses que està més
preparada és la Nautilus. Els seus vaixells estan pintats de color groc i les
quilles dels catamarans que formen la flota estan preparades per gaudir d’un
bon espectacle.
Entre
l’Empordà i l’Empordanet hi ha el massís del Montgrí. És un conjunt de tres muntanyes
d’una alçada màxima de 146 metres, perpendicular a la costa. A la plana,
envoltant el massís, hi trobareu els pobles de l’Escala, Bellcaire d’Empordà, Ullà
i Torroella de Montgrí. A la costa, i a la part sud, entre el massís i la
desembocadura del riu Ter hi ha el
centre mariner i turístic de l’Estartit.
La
història de l’Estartit està lligada a la de Torroella de Montgrí i per tant
començaré per donar-vos una curta explicació de la història d'aquesta zona.
En
el Massís del Montgrí hi ha el jaciment arqueològic més antic de l’Empordà. Es tracta
de la Cova de Cau del Duc, una cova habitada ara fa uns 300.000 anys. Els personatges
que habitaven el Massís eren dels anomenats Homus Erectus. La seva activitat
era bàsicament caçadora i recol·lectora. Aprofitaven la cova per guarir-se dels
animals salvatges.
En
aquesta època el Massís de Montgrí estava rodejat per grans extensions d’aiguamolls
inundats per les aigües dels rius Ter i Daró. Tot i que la plana no tenia
condicions d'habitabilitat, algunes comunitats es començaren a instal·lar en
els diferents turons que oferia la geografia de les zones humides.
Posteriorment
alguns grups d'ibers s'establiren a la zona els quals, segons sembla, negociaven
amb pobles de la ribera mediterrània. De cop i volta l’estructura social canvia
radicalment amb l’arribada dels romans. Aquests, enlluernats per les grans
possibilitats de cultiu que oferien les terres, decidiren establir-s'hi i
començarem a aparèixer les grans vil·les o hisendes. Començà així l’exportació
de productes agrícoles a les grans ciutats i a la metròpolis romana.
Al
llarg de segles la zona passà per diferents etapes de prosperitat i decadència,
fins que a finals del segle VIII i principis del segle IX, començaren a
aparèixer la majoria d'assentaments urbans en el Baix Empordà. Però no fou fins
l’any 888 que Torroella va ser esmentada en un document escrit, on apareixia un
litigi per unes terres entre el bisbe de Girona i un propietari d’ascendència
romana anomenat Adiscus.
En
aquesta època, diversos assentaments de pescadors s’instal·laren a la costa de
l’Estartit, creant un nucli de població dunes 20 cases. A partir d’aquest
moment començà el desenvolupament d’un
nucli urbà, que a mitjans del segle XX s’incorporà al bum turístic de la Costa
Brava.
La
veritable visita o aventura d’aquesta excursió començarà en el moment
d’embarcar en un dels vaixells de Nautilus. Després d’uns 15 minuts de
navegació arribareu a les illes Medes. Localitzat el punt d’amarratge que les
diferents companyes de navegació tenen assignat a les illes, baixareu per torns
a la quilla de l’embarcació, on un conjunt de seients col·locats a dreta, a esquerra
i enfront d’un gran vidre, us permetrà gaudir uns minuts del magnífic
espectacle del fons del mar, en un entorn declarat Parc Natural Protegit de les
illes Medes.
No
puc explicar-vos l’estranya sensació
d’estar submergit i rodejat d’aigua, admirant uns fons marins plens d’algues
Posidònies i envoltats d’una gran quantitat de peixos de diferents espècies
com: serrans, orades, salpes,
senyoretes, eriçons de mar i, amb una mica de sort, algun nero o algun congre. Per
tant haureu d’experimentar-ho vosaltres mateixos. Sort i a gaudir de l’espectacle!
Gastronomia:
A
la majoria de pobles de la costa el producte per excel·lència és el peix. Podreu
gaudir-ne en sopes, graellades, mariscades, arrossos de tot tipus i el conegut
mar i muntanya (suquet de llagosta i pollastre).
El
restaurant recomanat per aquesta sortida està situat en un primer pis d’un edifici
que trobareu a pocs metres de l’embarcador del Nautilus. Ofereix un menú i una
carta molt extensa i una magnifica vista panoràmica de l’Estartit.
Restaurants:
El
Volantí
Cap
de la Barra, 1
Tel.
972 75 07 12
Enllaços:
CAMÍ DE RONDA
CALELLA DE PALAFRUGELL
FAR DE SANT SEBASTIÀ
De Barcelona:
A 125 Km
Punt de trobada:
El punt de trobada amb els
amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7
en el Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com
arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos cap a
Girona per l’autopista AP-7. S'ha de deixar aquesta via per la sortida 9 i
dirigir-vos a Palamós. Quan arribeu al poble de Palamós deixareu la vila a la
dreta i s'ha de seguir camí cap a Palafrugell. Un quilòmetre abans d’arribar a la
ciutat de Palafrugell haureu d'estar atents i no continuar per la variant
subterrània. Entrant a la ciutat
solament haureu de seguir els indicadors que porten a Calella de
Palafrugell per l’Avinguda del Mar.
Arribant a Calella trobareu
una rotonda. A la dreta es va cap al centre urbà, a l’esquerra cap a Llafranc i
enfront hi ha un carrer que porta al mar. És el passeig de la Torre, mireu de
trobar aparcament pel cotxe en aquest carrer.
Després d'aparcar el
vehicle s'ha de seguir carrer a vall fins trobar l’hotel La Torre. Just al costat
esquerra de l'hotel un petit carreró porta directament al Camí de Ronda. Donada
una ullada al paisatge cal iniciar la caminada per la vostra esquerra en direcció cap a Llafranc.
Els inicis dels Camins de Ronda de la Costa Brava es poden
situar a finals del segle XIX. Eren utilitzats per la Guardia Civil pel control
dels pobles de la costa i així evitar el contraban.
A principis del s.XX augmentà la importància d’aquests
camins a causa de l'estraperlo i com a conseqüència de la precarietat econòmica
del país després de la Guerra Civil Espanyola. Passaren els anys i l’econòmica
començà a millorar i a minvar l’escassesa
de productes bàsics.
Espanya entrà a formar part de la UE i el Mercat
Comú. A partir d’aquest moment els camins de ronda perderen tota la importància
extra-comercial i entraren en decadència. A finals del s.XX després diverses reformes, els camins de
ronda van passar a formar part de les rutes turístiques de la Costa Brava. Els
itineraris turístics voregen magnífiques cales i extraordinaris penya-segats on
els pins arriben a tocar l’aigua.
Visita:
Iniciareu la caminada en el punt de contacte amb el Camí
de Ronda. A la dreta el camí us portarà a la primera cala de Calella de
Palafrugell. A l’esquerra a Llafranc, primer destí on dirigireu les vostres
passes.
A uns 10 minuts de l’inici de la caminada, i després d’un
giravolt del camí divisareu per primera vegada la petita Badia de Llafranc.
Freqüentment es veuen pintades sobre les pedres, els clàssics senyals de
color blanc i vermell, característiques
dels senders de llarg recorregut.
Arribant a les primeres cases de Llafranc, trobareu a
la dreta unes escales que us portaran directament a l'inici de la platja de la
badia. La platja i el port esportiu queden a la dreta. A l’esquerra del passeig
un seguit de bars, restaurants i alguna que altre casa de pescadors transformada
i adaptada per a casa d’estiuejants.
S'ha de seguir caminant en direcció a l’entrada del
port esportiu que està al final del Passeig de Cípsela. Just al costat esquerra
de l’entrada al port trobareu unes escales. Cal començar-les a pujar. Mentre es
fa la pujada podreu admirar una nova panoràmica del port esportiu, el passeig i
el nucli urbà del poble de Llafranc. Al final de les escales s'empalma amb el
passeig de Pau Casals. Girareu a la dreta seguint la senyalització de marques
vermelles i blanques del sender de gran recorregut.
A uns 100 metres trobareu un desviament a la dreta.
Cal passar de llarg i seguir pel passeig de Pau Casals. A partir d’aquest punt
el passeig inicia una forta pujada que no deixarà d’acompanyar-vos fins arribar
a la base del Far de Sant Sebastià.
Quasi a tocar de les rüines arqueològiques comença el
camí de ronda que porta a Tamariu, però aquest es pot deixar per una propera
excursió.
Després de passar una bona estona admirant el
paisatge i les panoràmiques que ofereix la Costa Brava serà hora de refer el
camí fins el punt de sortida a Calella. En aquest punt continuareu fins arribar
a la primera cala del poble de Calella. A la dreta del camí trobareu l’Hotel La
Torre, lloc on podreu parar per dinar. La carta és amplia i també hi ha menú. Ara bé, el més interessant del lloc és
la vista de la cala des de la terrassa del restaurant.
Gastronomia:
La gastronomia de la zona està marcada pels productes
autòctons i característics de tota la costa catalana com: els arrossos, els peixos, els suquets, etc. També
com a tot arreu de la costa, es poden trobar restaurants per a totes les
butxaques i tot tipus de cuina internacional.
Restaurants:
La Torre
Passeig de la Torre, 26
Tel. 972614603
Enllaços:
www.ca.costabrava.org
VULLPELLAC I ULLASTRET
De Barcelona: A 125 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada amb els
amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva a l'autopista AP-7 que està 1 Km
abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com
arribar-hi:
Haureu de localitzar
l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Haureu de deixar l’autopista per la sortida 9 direcció Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Seguidament
enllaçareu amb la carretera comarcal C-35. El poble de Llagostera el deixareu a
la vostra esquerra i seguireu per la C-31 en direcció cap a Palamós i La
Bisbal. A uns 800 metres abans d’arribar a La Bisbal trobareu una rotonda. A la
dreta hi ha el desviament que us portarà directament al poble de Vulpellac que es troba a uns 200 metres dedistància.’
Per anar a les ruïnes del
poblat ibèric d’Ullastret haureu de tornar a la rotonda, donar-li la volta i
seguir els indicadors que porten a Ullastret i a Pals. Després de 5 minuts de
cotxe trobareu el rètol de ruïnes d’Ullastret. Cal seguir els indicadors per
arribar a l’aparcament del recinte d'Ullastret.
Vulpellac i sis
nuclis urbans més: Fonteta, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna
de Peralta, Fitor i Canapost, formen el municipi de Forallac.
Vulpellac ja era esmentat a l’any 894, amb el nom de Volpeyliacho
i com molts pobles dels municipis del baix Empordà o Empordanet situats a la
plana que hi ha entre els
pobles de
Tordera i Sant Feliu de Guíxols a la costa, el massís de Les Gavarres al
sud i el massís del Montgrí al nord, tenen un nucli antic de característiques
medievals i Vulpellac no n’és una excepció.
L’estructura del poble envolta els dos elements arquitectònics
més rellevants del conjunt urbanístic que són:
el Castell Palau i l’església parroquial de Sant Julià i Santa
Basilissa. Quasi en el centre de Vulpellac trobareu aquests dos edificis. En l'apartat
de la visita us en donaré més detalls.
Ullastret es troba
a uns sis quilòmetres de Vulpellac. Damunt del Puig de Sant Andreu d’Ullastret
hi trobareu les ruïnes del poblat iber dels Indigets, el més gran i més ben
conservat de Catalunya.
Les excavacions fetes en el turó de Sant Andreu d’Ullastret,
ens informen que els primers assentaments de població es varen fer a la meitat
del segle VI aC. El sistema urbanístic respon a construccions fetes en un
terreny en pendent. Els carrers paral·lels separen les diferents terrasses on
es construien les cases, les cisternes, les sitges, els temples, etc.
El poblat dels Indigets dominava una bona part de la
plana i el llac d’Ullastret que comunicava amb el mar per un conjunt d’aiguamolls
alimentats per les aigües del riu Daró. L’economia del poblat estava
fonamentada en la ramaderia, l’agricultura, les pedreres, les mines, etc.
Al llarg del temps i a causa de l’augment de la
població, el poblat iber d’Ullastret passà per
diferents remodelacions urbanístiques. La modificació més important
coneguda fou l’ampliació de la muralla en el vessant oriental del turó,
aconseguint a la vegada l’ampliació de l’espai habitable en tres terrasses i
diversos carrers paral·lels a la muralla, arribant a ser un d’ells el més llarg
del recinte.
Visita:
Vulpellac
La principal característica del poble és el nucli
antic. Procureu entrar-hi pel Carrer
Unió, seguir pel Carrer Nou i la Plaça Llarga. Quasi a la meitat de la plaça
Llarga trobareu la torre-portal del nord-est que és de planta quadrada i la porta
d’accés de forma adovellada.
Podeu entrar pel portal i donar una volta circular
rodejant la muralla del castell fins arribar a la plaça de la Creu. En aquest punt
trobareu l’entrada al castell i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa.
El palau-castell manté en bona part l’estructura del
segle XIV, però al llarg dels segles ha sofert diverses modificacions interiors
per adaptar-lo a les necessitats d’habitabilitat de cada moment.
Ullastret
Arribant al recinte arqueològic d’Ullastret trobareu
una garita i una barrera mecànica que us barrarà el pas. En aquest punt haureu
de treure les entrades per a la visita del recinte. Podreu seguir amb el cotxe
fins arribar a l’aparcament situat davant de la porta 1 de la muralla.
Entrant al recinte cal seguir pel carrer en pendent
fins arribar a la part alta del turó. A l’època carolíngia en aquest punt
construïren un castell del que encara se’n poden veure restes de la torre i de
la muralla. Posteriorment, entre el s. XVI i XVII, hi va haver una ermita
dedicada a Sant Andreu i a continuació s’hi va construir una casa de pagès. A
l’actualitat, aprofitant alguns murs de l’antiga
casa de pagès, s’hi ha instal·lat el museu d'Ullastret.
Després de passar una bona estona a l’interior del
museu, podeu iniciar el recorregut per l’exterior seguint les instruccions del
fulletó que us han donat en el punt d’informació.
La primera parada la podeu fer just enfront de la
porta d’entrada del museu on hi ha les restes de la torre del castell i part de
les muralles del recinte així com la porta 6.
Ara cal seguir el recorregut pel mateix carrer que
heu pujat al museu. A pocs metres i a l’esquerra trobareu un conjunt de cases, les
restes d’un edifici, i un carrer empedrat amb una cisterna.
En el mateix carrer, però al costat dret, el primer
que trobareu són les restes d’un temple del segle IV aC, una mica més avall una
cisterna i a continuació un dipòsit d’aigua, ambdós tallats a la roca. Seguidament, i també tallades
a la roca, hi ha unes sitges que s’utilitzaven per a emmagatzemar cereals.
Gastronomia:
A causa de la variada
geografia del Baix Empordà, la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de
productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral,
o les carns, els embotits, i els productes làctics de l’interior.
Gràcies en aquesta varietat
de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:
-Les amanides i les escalivades
-El suquet de peix i les graellades
-L’arròs negre i a la cassola
-La sèpia amb pèsols
-El pollastre amb escamarlans
-El conill amb xocolata
-El bacallà, cuinat de totes formes.
-I de postres: el Recuit de drap, o els
Bisbalencs
Puc assegurar-vos que en cada contrada, poble o restaurant
us sorprendran en tot moment amb un exquisit plat de creació pròpia.
Restaurants:
Can Bonay
Plaça de les Voltes
Tel. 972 63 40 34
Peratallada
Enllaços:
www.forallac.com
MADREMANYA
I SANTUARI DELS ANGELS
A
140 Km.
Punt de trobada:
El
punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a
l'autopista AP-7, 1 quilòmetre abans de
la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7
en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista per la sortida - 6. Després del peatge s'ha de
seguir pel desviament que porta a La
Bisbal i Palafrugell.
Passareu
pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. El següent poble que trobareu serà
Corçà, situat a uns 3 Km de La Bisbal. Just a la dreta de l’únic semàfor que hi
ha en aquest poble, agafareu un trencall que porta directament al poble de
Monells. Podreu deixar el cotxe en un dels aparcaments reservats per als
visitants.
Per
anar a Madremanya i al santuari dels Àngels haureu de continuar per la
carretera GIV-6702 en direcció cap a Sant Martí Vell. A uns 4 quilòmetres de Monells
trobareu el poble de Madremanya i un desviament a l’esquerra que porta al
Santuari dels Àngels que està situat a uns 4 quilòmetres de la cruïlla.
Història:
De
Monells no hi ha gaire informació escrita. Se sap que era cap i casal
dels vescomtes de Bas i que a les primeries
del segle XII era la seu d’un important mercat setmanal de la comarca. Tant
era així, que el rei Jaume I disposà que la Mitgera de Monells (element de pedra
amb una cavitat, adossat a una de les columnes de la plaça), es pogués utilitzar
com a patró de mesura per a la venda de
gra arreu del Bisbat de Girona.
El
poble de Madremanya està situat a l’extrem est de la comarca del
Gironès a tocar de la comarca del Baix Empordà. El nucli urbà juntament amb
l’església parroquial de Sant Esteve estan situats dalt d’un turó de poca
alçada, però molt visible abans d’arribar al poble.
El Santuari dels Àngels està situat en el punt més
alt del massís de les Gavarres a 485 m. d’altura. Les vistes són espectaculars,
en un dia clar es poden divisar quasi tots els punts geogràfics de les planes de
l'Alt i el Baix Empordà, la plana de la Selva i el Montseny, els Pirineus, la
serra de l’Albera i la costa des de Roses fins a Palamós.
La
tradició situà en aquest punt un petit temple romà dedicat a la gran mare
Cibele, Matre Magna en llatí, nom possiblement adoptat pel poble de Madremanya.
Sobre l’any 1409 es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels
en els terrenys propietat de Guillem de Casademont els quals posteriorment a
l'any 1412 els vengué a la capella.
A
conseqüència de la gran afluència de peregrins dels pobles propers, de la
comarca del Gironès i del Baix Empordà la Confraria de la Mare de Déu dels Àngels
decidir iniciar les obres d'ampliació de la capella primitiva i la construcció
d'una hostatgeria.
El
dia 2 d'agost és la diada de la Mare de Déu dels Àngels i els pelegrins de la
comarca omplen l'esplanada del santuari.
Visita:
Monells està dividit per la riera
del Rissec. La part antiga del poble, situada a la riba dreta de la riera, té
un nucli antic emmurallat de carrers estrets
i porticats. A l’altra banda de la riera hi ha l’església de Sant Genís
amb un nucli de població repartit als voltants dels seus murs.
La
part més interessant és la del nucli antic. No perdeu detall dels carrers
porticats i la plaça porxada. En una de les columnes hi podreu veure La Mitgera
(mesura de gra). Monells és uns dels pobles més ben conservats del Baix Empordà
i un dels més bonics ja que la restauració de les cases ha estat molt acurada.
Us agradarà.
Al
llarg del recorregut que condueix a la
Plaça no deixeu de fer un tomb pels diversos carrers que hi ha al voltant, on
els racons, les arcades sota les cases i els edificis us transportaran a l’edat
mitjana.
Acabada
la visita al poble de Madremanya és hora d'anar al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Després de deixar el vehicle a l'aparcament comença la
visita al conjunt arquitectònic del santuari. Inicieu la visita per la plaça d’accés
a l’església la qual té forma rectangular i unes dimensions adients per fer
trobades de pelegrins i vallades de sardanes.
A
un extrem de la plaça hi trobareu l'accés al temple del santuari, l'entrada a
l'hostatgeria i al restaurant. A l’altre extrem hi ha una magnífica balconada que
us permetrà gaudir d'una de les vistes panoràmiques més interessants de les
comarques del Gironès, de l'Alt i el Baix Empordà, de la Selva, el massís del
Montseny i dels Pirineus.
La cuina d'aquesta zona i
en particular la dels santuaris de Girona és la tradicional catalana. Està
basada amb productes de primera qualitat. Són plats propis de les comarques de
l'interior, l’arròs de muntanya, el bacallà amb ceba confitada, el rostit dels
Àngels, els pebrots farcits, carpacció amb bolets, carns i verdures a la brasa,
etc.
De postres: el pastis de
xocolata, el flam fet al santuari, els gelats, els postres de músic, etc.
Restaurants:
Els
Àngels
Tel.
972 19 02 05
Sant
Martí Vell
Enllaços:
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
De Barcelona: A 160
Km.
Punt de trobada:
Avui
podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que
està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós
i Sant Feliu de Guíxols.
Com
arribar-hi:
Heu de localitzar l’autopista
AP-7 i dirigir-vos a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i haureu
de seguir cap a La Jonquera. A l'alçada
de Borrassà hi ha la sortida 4, sortireu
de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera nacional
A-2 direcció cap a Figueres. A un 7 quilòmetres trobareu una desviació a la
dreta que empalma amb la carretera C-260 i que porta cap a Castelló d’Empúries
i Roses. A uns 8 quilòmetres, i després de passar per diverses rotondes,
arribareu a la que us portarà a Castelló d’Empúries.
Història:
La
plana dels aiguamolls de l’Empordà estava formada per diversos turons on els
habitants de la zona s’hi establiren des de ben antic. El poble de Castelló
està situat sobre un turó de 17 metres d’alçada, a la plana al·luvial del riu
La Muga.
Les
excavacions fetes al voltant de la vila han posat al descobert diversos estris
de procedència de l’època romana com: dues làpides romanes, ceràmica i monedes.
A conseqüència d’aquestes troballes es creu amb l’existència de diverses explotacions
agrícoles romanes.
A
finals del segle IX la capital del comtat d’Empúries era el poble de Sant Marti
d’Empúries. A conseqüència de la inestabilitat territorial pel atacs del
pirates i de les incursions dels àrabs, als voltants de l’any 860 el comte
Sunyer II traslladà la capitalitat a Castelló, sent l’establiment definitiu de
la capital a l’any 1078, a la mort del comte Ponç I. És a partir d’aquest
moment que el comtat d’Empúries inicià una etapa de prosperitat que durarà fins
el nostres dies.
Al
llarg de diversos segles l’economia de Castelló va ser bàsicament
l’agricultura, la ramaderia, el comerç i l’artesania, fins que a la meitat del
segle XX s’inicià la transformació per les derivades del turisme com: la
construcció, hostaleria, comerç, nàutica i principalment per la construcció de
la marina residencial Empuriabrava.
Visita:
Podeu
començar la visita per l’església de Santa Maria, dita també com la Catedral de
l’Empordà. Es comença a construir el dia 13 de febrer de l’any 1261 sobre les
restes de la primera església romànica, de la qual es conservaren la torre del
campanar i altres elements.
Cal
destacar el retaule d’alabastre atribuït a Vicenç Borràs el qual és d’estil
gòtic flamíger renaixentista, i està considerat com una obra única a Catalunya i
una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana de la segona meitat
del segle XV. Aquest retaule té una alçada de 6,56 metres i consta d’un sòcol
llis i una part alta dividida en dos espais decoratius.
L’altre
element ornamental i a la vegada sonor és l’orgue. Datat i documentat des de
l’any 1494, aquest fou destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran.
L’orgue actual és una obra de primers del segle XIX que està format, d’entre
altes elements, de quasi 4.500 tubs de tota mena de registres.
Ara
és el moment de fer una passejada pel nucli antic de Castelló, passant per la
Plaça dels Homes, l’Ajuntament, la Plaça del Joc de Pilota, el Carrer del Lli i
el Ecomuseu Farinera de Castelló.
Després
de dinar podeu arribar-vos a la marina d’Empuriabrava per fer una passejada
pels canals.
La
cuina de la zona és la tradicional
catalana, que per la proximitat a la costa inclou en els seus plats una gran
varietat de productes de l’interior i del mar com: pa amb tomàquet, amanides,
cargols a la llauna i amb conill, botifarra amb mongetes, mandonguilles amb
sèpia, faves a la catalana, arròs caldós amb llamàntol, suquets de peix, pollastre
amb llagosta, bacallà amb samfaina, arrossos ...
Tot
això acompanyat amb una gran varietat de postres com: crema catalana, postres
de músic, peres al vi, pastis de poma, gelats i sorbets de tot tipus i sabors.
Restaurants:
Restaurant Hotel Canet
Plaça del Joc de la Pilota, 2
Tel, 972 25 03 40