BAIX EMPORDÀ

*Camí de Ronda i Peratallada
*Pals i Palau Sator
*Monells i La Bisbal de l'Empordà
*Castell de Púbol
*Sant Feliu de Guíxols
*Illes Medes
*Camí de Ronda-Calella de Palafrugell al 
  Far de Sant Sebastià
*Vullpellac i Ullastret
*Madremanya i Santuari dels Angels
*Castelló d'Empúries


CAMÍ DE RONDA 
I PERATALLADA


De Barcelona:
A 120 Km.

Punt de trobada:
Àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7  a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-nos a Girona. Deixareu  l’autopista per la sortida 9  direcció Palamós  i Sant Feliu de Guíxols. En aquest punt enllaçareu amb la carretera comarcal C-35, el poble de Llagostera quedarà a la vostra esquerra i seguireu per la C-31 destí Palamós. A uns 3 Km abans d’arribar-hi hi ha  un desviament a la dreta que us portarà a Sant Antoni de Calonge i Torre Valentina.

Història i Visita:
Avui fareu un recorregut per un dels trams més bonics del camí de ronda que va de Palamós a Platja d’Aro. Començareu el recorregut en el municipi de Sant Antoni de Calonge. Al final del passeig Marítim en direcció Platja d’Aro, comença un tram del GR-92 que està perfectament integrat a l’encant del sinuós perfil de la Costa Brava.

En un entorn de costa rocosa de gran interès. El camí s’enfila per un tram d’escales i a pocs metres comença a fer-se planer, molt ben senyalitzat i cuidat. Mentre es camina per sota dels pins anireu deixant a l’esquerra varis trencalls que porten a les cales que hi ha  vora mar, una d’elles és la Cala dels Capellans. Desprès de fer-hi una ullada retornarem al camí principal.

La següent parada serà La Torre Valentina. Es tracta d’una torre de defensa d’una antiga masia que  dóna nom a tota la zona.

El camí va vorejant la costa on els pins arriben fins l’aigua i les urbanitzacions gairebé. La primera cala que trobarem és la Cala de Roques Planes. El camí passa per la sorra i s’enfila per unes escales fins la Punta de Malpàs. A continuació la cala de La Roca del Paller, amb parets de granit, la Cala del Forn, amb la Punta Piferrer al sud, i la roca Illa Roja.

Després de passar per un dels túnels del recorregut, excavats a la roca, arribareu a la Platja de Treumal, on hi ha un càmping a la dreta. El camí de ronda segueix per la sorra. A la meitat trobareu un promontori de roca. Aquí podeu acabar el vostre recorregut i refer l’itinerari en  direcció cap a  Palamós.

Ben dinats, el pròxim destí serà la Vila de Peratallada que està just a  l’inici de les terres de la plana baixa empordanesa. Declarat conjunt històric artístic, és un d’els nuclis més importants pel que fa a l'arquitectura medieval de la comarca. Conserva l'antic aspecte feudal, amb carrers estrets on moltes de les cases de la vila encara tenen l’estètica del segle XVI, conservant  les  voltes de pedra de les entrades.

La plaça major és petita, però té una porxada amb grans voltes que l’hi donen un aspecte romàntic a l’entorn.

Seguint el recorregut pels carrers de la vila passareu per un portal amb una arcada de mig punt que dona accés a la plaça del castell palau, anomenat també “Lo Mirador”, per ser un dels punts més enlairats del baix Empordà i des d’on es podia vigilar tota la plana.

El castell palau està documentat per primera vegada l’any 1065. El llinatge dels Peratallada és un dels importants del Baix Empordà i, és a partir del segle XIII quan el palau comença a ser  visitat pel rei Jaume I, on hi feia estades estivals.

A finals del segle XIX l’arquitecte Rafael Masó inicià la restauració del castell per ordre del  comte de Torroella. A l'actualitat està allotja les instal·lacions d'un hotel.

Continuant el passeig pels estrets carres, arribareu a la porta de la Verge, situada al NE de la muralla. Des del pont de pedra que travessa el fos podreu apreciar la considerable alçada de 8 metres que tenen les seves parets, retallades a la roca amb molt esforç. 

A les afores del recinte emmurallat i enfront de la porta de la Verge hi ha l’església de Sant Esteve, d’estil romànic de principis del segle XIII, està restaurada i s’hi celebren tot tipus d’actes litúrgics.

L'associació de comerciants de Peratallada tenen molt d’interès en promocionar el poble i durant tot l’any programen diferents activitats.

Gastronomia:
A l'Empordà per la seva proximitat al mar hi predomina la cuina amb el peix com a matèria prima, els arrossos, la sarsuela i, com no, el típic Mar i Muntanya, elaborat amb els productes de la mar i de l'interior com el pollastre.
Tots aquests plats han d’estar regats amb els vins i caves de la comarca.

Restaurants:
La ruta d’avui està situada en un dels llocs més turístics de la Costa Brava. Per aquest motiu no us recomanaré cap restaurant, ja que l’oferta gastronòmica de la zona és molt variada.

Enllaços:




PALS I PALAU SATOR



De Barcelona:
A 130 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l’àrea de servei de Maçanet de la Selva a l'autopista AP-7  a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 direcció a Girona i  deixar-la  per la sortida 9  direcció Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Seguidament enllaçareu amb la carretera comarcal C-35. Deixareu el poble de Llagostera a la vostra esquerra seguint per la C-31 destí Palamós i La Bisbal. A uns 800 metres abans d’arribar a La Bisbal trobareu una rotonda. A la dreta hi ha el desviament que us portarà a Canapost, Peratallada i Palau-sator.

Als afores del poble de Canapost hi ha un desviament que porta a Peratallada. Aproximadament a uns 2 quilòmetres de Peratallada trobareu un desviament a l’esquerra que porta directament a Palau-sator.

Per anar al poble de Pals s’ha de refer el camí des de Palau-sator fins a la cruïlla de la carretera comarcal GI-651. En aquest punt us desviareu a l’esquerra en direcció a Torroella de Montgrí. A uns 3 quilòmetres hi ha una nova cruïlla. A l’esquerra porta a Torroella de Montgrí i l’Estartit i a la dreta al poble de Pals, lloc on dirigireu les vostres passes.

Història de Palau-sator:
A 2 quilòmetres de Peratallada i a 3 d’Ullastret hi ha el poble de Palau-sator. Per la proximitat al poble iber d’Ullastret se suposa que els seus inicis també foren ibers.
Després de l’arribada dels romans la zona queda dominada per aquests colonitzadors, com ho demostren les restes de diversos tipus de ceràmica de l’època romana trobada a les rodalies del poble.

Unes de les primeres dades escrites que hi ha de Palau-sator són de l’any 904, quan el bisbe de Girona dóna les primícies de la vil·la de Palatio Maurore a tres esglésies de la zona.

A l’any 1383 el castell de Palau-sator es venut a Bernat Miquel, secretari de Pere el Cerimoniós. Aquesta saga familiar va mantenir la propietat fins l’any 1600.

El municipi de Palau-sator està format pels nuclis de població de Palau-sator, Fontclara, Sant Julià de Boada i Sant Feliu de Boada, els mateixos que a l’edat mitja integraven les terres de la batllia de Palau-sator del s. XVII.

El poble està situat a la plana que es troba  entre el riu Daró, afluent del Ter, i el delta dels aiguamolls del riu Ter. Antigament aquesta plana, juntament amb la zona de Pals, estava farcida d’aiguamolls que posteriorment foren assecats. A l’actualitat encara es conserven les zones humides de Pals on es cultiva arrós amb DO.

Visita:
L’entrada al poble de Palau-sator la farem pel carrer Migdia, fins arribar a la plaça de La Font, situada a pocs metres a l’esquerra de la Torra  de les Hores. En aquest lloc hi ha un reduït aparcament on podreu  deixar el vehicle.
En un dels costats de la plaça hi ha La Font, o pou d’aigua. Enfront, una torre de defensa de forma circular que  està integrada en un reduït tros de muralla, testimoni defensiu del s.XII.

Entrareu  al nucli antic per la porta que hi ha a la base de la Torre de Les Hores. El castell situat al centre del conjunt emmurallat va ser construït en un reduït turó que dominava tota la plana, o el que és el mateix, totes les seves possessions.

El conjunt defensiu del castell-palau està format per tres cercles. L’exterior carrer extramurs,  envolta tota l’antiga muralla. Per la part interior de la muralla el carrer Major i el de Les Mosques formen el segon cercle i el tercer envoltant l’edifici del castell és el carrer del Castell.

Un cop traspassada  la porta de Les Hores prepareu la màquina de retratar per poder immortalitzar els innumerables racons de Palau-sator.

Història de Pals:
El nucli antic de Pals està situat al cim d’un turó poc enlairat, com la majoria dels nuclis de població de la plana empordanesa i a tocar de terrenys pantanosos que posteriorment foren assecats per poder cultivar-hi arròs.

Les primeres dades escrites que hi ha de Pals són de finals del s.IX quan el senyor del castell Mont Aspre rep una donació del rei de França Odon I. Malgrat la falta de documentació  es creu que els orígens ibers i romans de Pals són  semblants als dels nuclis de població dels voltants. El nom de Pals significa “Lloc pantanós” en llatí. D’aquí que el castell s’anomenava “Castellarum Montis Aspero”.

En una segona donació feta l’any 994 pels comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, la Torre de Pals i l’església de Sant Pere passen a mans del bisbe de Girona. A finals del s.X passa la propietat a mans del noble Gausfret Vidal.

Entre els anys 1380 i 1482, Pals queda greument afectat per les dues guerres més importants de l’època: la Guerra dels Remences i la guerra civil catalana contra Joan II.

Acabada la guerra civil espanyola de 1936 el recinte gòtic de Pals va quedar molt malmès. A l’any 1948 el Dr. Pi i Figueres juntament amb el Sr. Pere Servià i Cantó, aleshores alcalde de la vila, varen iniciar la restauració del recinte gòtic que es va perllongar durant 30 anys.

Visita:
Després de deixar el vehicle a la zona d’aparcament habilitada per als visitants  del recinte gòtic de Pals, començareu la visita per l’edifici de “Ca La Pruna”, situat a la part alta de l’avinguda Paul Companyó. És un edifici fortificat de planta trapezoïdal del s.XV on a l’actualitat estan instal·lades les dependències  del Museu d’Arqueologia i la Cambra Agrària.

Seguireu la visita pel carrer de La Creu fins arribar a la Plaça Major on trobareu  l’edifici de l’Ajuntament i l’Oficina de Turisme. En aquest lloc  podreu aconseguir el mapa del recinte i la informació turística corresponent. En un costat de la plaça hi ha un arc gòtic, porta d’entrada a la zona emmurallada. Passat l’arc entrareu al casc antic.

Seguint  pel carrer Major arribareu a la plaça de l’església de Sant Pere. Aquesta fou començada a construir a mitjans del s.X. Ha sofert diverses ampliacions de diferents  estils. La base és d’estil romànic, l’absis i la nau central d’estil gòtic dels s.X al XI, la portada frontal d’estil barroc del s.XVII i el campanar fou construït al s.XVIII.

Si continueu  el recorregut podeu arribar-vos a la porta nord, des d’on apreciareu dos trams de la muralla i el mirador de Josep Pla, lloc des d’on es veuen, en un dia clar, les Illes Medes.

Ara cal tornar enrera i quan sigueu a l’alçada de la plaça de l’església gireu a l’esquerra per arribar-vos  a la Torre de les Hores. És una imponent torre de l’Homenatge de planta circular que té 15 metres d’alçada. Ès d’estil romànic i fou  construïda sobre una base de pedra natural. Són les úniques restes que queden de l'antic castell de Pals.

A tocar de la torre de l’Homenatge hi ha una casa de construcció moderna edificada sobre les ruïnes de l’antic  castell de Pals, segons les normes de restauració del nucli gòtic. Després de visitar els racons més emblemàtics, ara, sols cal passejar pels carrers de la vila i gaudir-ne.

Gastronomia:
A causa de la variada geografia del Baix Empordà la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral, les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.

Gràcies en aquesta varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:
 -Amanides i escalivades
 -Suquet de peix i graellades
 -l’Arròs negre i a la cassola
 -Sèpia amb pèsols
 -Pollastre amb escamarlans
 -Conill amb xocolata
 -Bacallà, cuinat de totes formes.
  I, de postres, el Recuit de drap o els Bisbalencs

En qualsevol lloc, poble o restaurant us poden sorprendre amb un exquisit plat de creació pròpia.

Restaurants:
Bona Vista
Carrer Muralla, núm 5
Tel. 972668144

Enllaços:



MONELLS I 
LA BISBAL DE L'EMPORDÀ




De Barcelona:
A 130 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 ,  1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida - 6. Després del peatge s'ha de seguir pel  desviament que porta a La Bisbal i Palafrugell.

Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. El següent poble que trobareu serà Corçà, situat a uns 3 Km de La Bisbal. Just a la dreta de l’únic semàfor que hi ha en aquest poble, agafareu un trencall que porta directament al poble de Monells. Podreu deixar el cotxe en un dels aparcaments reservats pels visitants.

Després de la visita al poble, cal continuar viatge cap a La Bisbal.

Història:
De Monells no hi ha gaire informació escrita. Se sap que era cap i casal dels vescomtes de Bas i que a les primeries  del segle XII era la seu d’un important mercat setmanal de la comarca. Tant era així, que el rei Jaume I disposà que la Mitgera de Monells (element de pedra amb una cavitat, adossat a una de les columnes de la plaça), es pogués utilitzar com a patró de  mesura per a la venda de gra arreu del Bisbat de Girona.

Els orígens del poble de La Bisbal es poden situar a l’època romana, quan el seu nom era Fontanet, però no va ser fins el 1019 quan el nom passà a ser l’actual.

Durant molt de temps La Bisbal va estar lligat amb la família dels Cruïlles, fins  que el rei Jaume I va fer la cessió de les terres al bisbat de Girona.

La primera constància de l’existència  d’un Call Jueu a la ciutat ve del segle XIII, comunitat que tenia controlades l’economia i l’artesania, fins que varen ser expulsats.

Però fou durant el 1322 quan el rei Jaume II concedí la celebració d’un mercat setmanal (divendres) que segueix celebrant-se a l’actualitat.

Visita:
Monells està dividit per la riera del Rissec. La part antiga del poble, situada a la riba dreta de la riera, té un nucli antic emmurallat de carrers estrets  i porticats. A l’altra banda de la riera hi ha l’església de Sant Genís amb un nucli de població repartit als voltants dels seus murs.

La part més interessant és la del nucli antic. No perdreu detall dels carrers porticats i la plaça porxada. En una de les columnes hi podreu veure La Mitgera (mesura de gra).

Monells és uns dels pobles més ben conservats de l’Empordà i un dels més bonics ja que la restauració de les cases ha estat molt acurada. Us agradarà.

A La Bisbal de l’Empordà hi ha diversos elements interessants a visitar. Es pot començar pel castell - palau dels bisbes de Girona, que és una mostra molt important de l’arquitectura romànica civil a Catalunya.

El carrer del call en forma de ziga-zaga, és l’únic testimoni de la presència de la comunitat jueva. Els dos extrems d’aquest carrer quedaven tancats per unes portes.

L’església de la Pietat, l’església dels Dolors, el Pont Vell, el Portal de la Riera, les Voltes d’en Galí i les Voltes, són alguns dels punts que cal visitar.

Podreu  fer la visita guiada de La Bisbal des de l’oficina de turisme, situada al castell – palau dels bisbes de Girona, lloc on es poden comprar els bitllets per fer la visita que comença a les 12 hores.

Després de dinar us podreu arribar al Castell d’Empordà, antiga residència senyorial, avui transformada en un hotel. La passejada  pels jardins del complex hoteler és molt agradable.

Si encara us quedés temps podríeu anar als pobles de Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura i fer una passejada pels seus carrers.

Gastronomia:
A causa de variada geografia del Baix Empordà la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral o les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.

Gràcies en aquesta varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:
 -Amanides i escalivades
 -Suquet de peix i les graellades
 -L’arròs negre i a la cassola
 -Sèpia amb pèsols
 -Pollastre amb escamarlans
 -Conill amb xocolata
 -Bacallà cuinat de totes formes.
 -De postres, el Recuit de Drap, o els Bisbalencs

Puc afirmar que cada contrada, poble o restaurant us sorprendrà en qualsevol moment amb un exquisit plat de creació pròpia.

Restaurants:
L’Hort del Rector (especialitat en Bacallà)
Església, 2
Tel. 972 630 396
Monells

El Suquet
Ramon de Cabrera, 52
Tel. 972 641 617
La Bisbal

La Cantonada
Del Bisbe, 6
Tel. 972 643 413
La Bisbal

Enllaços:

www.empordanet.com




CASTELL DE PÚBOL




De Barcelona:
A 120 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a  l'autopista AP-7,  1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida 6. Després del peatge s'ha d'enllaçar amb la carretera C-66 en direcció cap a La Bisbal i Palafrugell.

Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. A uns  2 ½ Km de Flaçà en direcció cap a  La Bisbal, hi ha un desviament a la dreta que porta al poble de La Pera. A partir d’aquest punt no perdeu de vista els indicadors que porten a Púbol.

Història:
Les primeres dades escrites que fan referència al poble de La Pera són de finals del segle X, aquestes confirmen que el poble estava sota protecció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Posteriorment a principis del segle XI el nucli de Púbol és esmentat en una butlla del Papa Benet VIII, la qual confirmava la propietat del castell i de l’església al monestir de Sant Esteve de Banyoles.

A partir del segle XI i fins principis del segle XIV les terres de La Pera i Púbol passaren per diferents propietaris, un dels últims fou la casa de Llers. En el segle XIV la Batllia de la Pera incorporà dins el seu municipi els nuclis de Pedrinyà i Caçà de Pelràs.

Paral·lelament la Baronia de Púbol passà per diferents propietaris i cognoms familiars, fins els de Miguel, últim Baró de Púbol. El 1968 Salvador Dalí comprà el castell per regalar-l’hi a la seva esposa Gala.

V
isita:
El castell de Púbol és d’estil Gòtic Renaixentista. Està adossat a l’església de Sant Pere que fou construïda el segle XIV. Les primeres referències que es tenen del castell són de l'any 1017. Al llarg dels temps s’han fet moltes modificacions i reformes estructurals. Una de les últimes fou la que realitzà durant tot l’any 1968 el mestre d’obres Emili Puignau, segons les idees de Salvador Dalí.

El jardí és un dels espais més interessant del castell. Dalí va fer construir una piscina en un dels extrems,  on l’aigua brolla per la boca d’un enorme peix, envoltat per una dotzena de busts de Richard Wagner i dues figures femenines d’estil grec de quasi 2 metres d’alçada. En una zona del jardí hi ha unes escultures que representen uns elefants de llargues potes, dissenyats per Salvador Dalí.

Dins del castell la resta de dependències tenen un especial encant, gràcies al disseny del geni de Figueres. Són d’especial rellevància l’antiga cuina transformada en tocador, dues escalfapanxes, diverses pintures i pantalles de TV repartides pel conjunt de l’edifici.
No deixeu de visitar el garatge on hi ha el cotxe Càdillac amb el que Gala va ser traslladada des de Pot Lligat a Púbol per a ser enterrada. Gala morí a Port Lligat  el 10 de Juny de 1982 a  l'edat de 88 anys.

Salvador Dalí quan portava 2 anys vivint a Púbol fou traslladat a l’hospital de Figueres, per curar-li les ferides produïdes en un incendi fortuït a la seva habitació. Després passà a viure a la  Torre Galatea de Figueres, on va morí el 1989.

Gastronomia:
A causa de la seva variada geografia, la cuina Empordanesa disposa d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral, les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.

Gràcies a això, els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:
 -Suquet de peix i  graellades
 -L’arròs negre o a la cassola
 -Sèpia amb pèsols
 -Pollastre amb escamarlans
 -Amanides i escalivades

Segur que cada contrada, poble o restaurant us sorprendrà en tot moment amb exquisits plats de creació pròpia.

Restaurants:
Atès l’amplia oferta de restaurants, sols us en recomanaré un parell, situats a les zones de Púbol i Monells.

Can Bosch
Fora Muralla, 5
Tel. 972 488 357
Púbol
L’Hort del Rector
Església, 2
Tel. 972 630 396
Monells

Enllaços:
www.salvador-dali.org



SANT FELIU DE GUÍXOLS




De Barcelona:
A 101 Km.

Punt de trobada:
La trobada d'avui amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos a La Jonquera per l’autopista AP-7. La deixareu a la sortida 32,  un quilòmetre després de l’àrea de servei on us haureu trobat amb els amics. Cal seguir per la carretera comarcal C-35 que porta a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Actualment aquesta autovia està en molt bon estat. Passareu per Llagostera i enllaçareu amb la C-31 destí Palamós. A l’alçada de Santa Cristina d’Aro, trobareu un desviament a la dreta que empalma amb la carretera comarcal C-65  que us portarà directament a Sant Feliu de Guíxols.

Història:
El poble de Sant Feliu de Guíxols és l’últim poble de la comarca del Baix Empordà el qual està situat a la costa. Està resguardat per la badia del mateix nom i protegit al sud per la muntanya de Sant Elm i  al nord pel turó del Molí.

Les primeres dades que es tenen d’un nucli de població a l’entorn de Sant Feliu són del segle V a.C. Es tracta d’un poblat Iber situat a la Punta del Guíxols, petit promontori que divideix la badia en dues parts.
A partir d’aquest moment diverssos pobladors passaren per Sant Feliu, incloent-hi els romans. Poc a poc els pobladors de la zona baixaren a la plana per instal·lar-se entre la Riera de les Comes i la Riera de Tueda.

No va ser fins l’any 940 quan s’inicià la construcció del Monestir Benedictí de Sant Feliu a l’altre costat de la riera de la Coma, sota l’advocació del màrtir Sant Feliu l’Africà.

A partir d’aquest moment començà una època de bonança i creixement a la comarca. Al llarg dels temps el monestir va veure augmentades les possessions gràcies a les donacions de terres per part dels diferents comtes com: en Ramon Borrell i enRamon Berenguer III, motiu per el qual es crearen  disputes entre els monestirs de la zona.

Per poder defensar-se dels freqüents atacs dels sarraïns, dirigits per  Almanzor, dels francs i a la vegada de la pròpia gent del poble, per les males relacions que hi havia entre ells, l'abat del monestir demanà a Pere I  poder construir una fortificació.

Passaren els anys i les relacions entre la població de la vila i el monestir tornaren a passar per una etapa de concòrdia, moment en que l'abat Gerald concedí la llicència per  construir unes drassanes, que a la llarga donaren un important rendiment econòmic a la vila.

El fet de tenir unes importants drassanes i un monestir molt influent, va fer que Sant Feliu de Guíxols participés activament amb 179 homes en la conquesta de l’illa de Mallorca i també en les expansions territorials iniciades  pel rei Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.

En els successius segles la vila va anar creixent fora de les muralles del monestir i en direcció a la riera de Tueda, on construïren un nou hospital i una església al sector de Sant Amanç. Diferents episodis bèl·lics colpejaren novament  la vila. Un d'ells va ser l’atac del rei Felip IV a la flota catalana quan s’estava reunint per auxiliar a Barcelona en la guerra dels segadors.

Durant els segles XVIII i XIX la vila de Sant Feliu de Guíxols evolucionà amb força arribant a ser la segona ciutat de la província de Girona amb més de 5000 habitants. Posteriorment la descoberta de l’aplicació del suro per la fabricació de taps, creà una nova indústria i desenvolupament comercial. A mitjans del segle XX Sant Feliu s’enganxà al tren de la indústria turística i nous nuclis de població varen aparèixer als voltants de l'antic, en forma d'urbanitzacions. A la vegada augmentava l’activitat portuària creant-se un port esportiu.

Visita:
La  visita a Sant Feliu de Guíxols comença pel monestir.  El primer que trobareu, isolat en front del conjunt arquitectònic del monestir, és la Porta de Sant Benet, d’estil barroc, que fou al seu temps l’entrada al recinte del monestir.

Amb el pas dels anys l’abadia ha patit molts canvis estructurals i successives ampliacions. L’any 1931 en una de les restauracions del monestir, descobriren la famosa Porta Ferrada, d’estil preromànic. Es tracta d’un troç de claustre construït al segle IX. D’altres diuen que és la façana d’un palau del governador civil carolingi o d’un abat. La part baixa de la façana està formada per tres arcs de ferradura seguint la moda islàmica de l’època. En el primer pis hi ha tres arcs de ferradura triple i capitells llombards.

Arquitectònicament l’església  és d’origen romànic. La volta de canó arriba fins el transsepte. En aquest punt l’estil passa a ser gòtic i inclou tres absis. La façana principal és d’estil romànic i a cada costat es troben dues torres de defensa del mateix estil, una quadrada i l’altra semicircular, anomenades la torre del Com i la torre del Fum. Després de la desamortització de Mendizábal de 1835 l’església del monestir va passar a ser l’església parroquial del poble.

Caldrà entretenir-vos una mica a l'hora de fer  la visita de l’església. No deixeu de contemplar les diferents capelles que hi ha al voltant de la nau central. Mereixen especial atenció la capella del baptisteri, la de la Mare de Déu dels Angels i la de l’òrgan.

Ara continuareu per la resta dels edificis del monestir, on hi ha instal·lat el museu d’Història de la Ciutat, amb una extensa col·lecció de maquinària i objectes relacionats amb la indústria del suro.

Acabada la visita al monestir cal fer una passejada pels diferents carrers de la vila. Enfront de la porta de Sant Benet trobareu el carrer de l’Hospital. A pocs metres, a l’esquerra, hi ha l’antic hospital. Més endavant, a la dreta, hi ha la Rambla  d'Antoni Vidal. És un carrer ample amb arbrat central i amb botigues, bars, cafeteries i terrasses als dos costats. No deixeu de passar-vos per la Plaça del Mercat, on cada diumenge al matí hi ha el clàssic mercat de fruites, verdures i roba.

Després de descobrir els carrers de l'interior del poble, us podeu arribar al Passeig del Mar. Aquesta via fou oberta l’any 1833 per comunicar el monestir i la ciutat vella amb  la Platja Ganxona. L’estètica és la d’un passeig arbrat on, poc a poc, les cases de pescadors varen ser substituïdes per cases senyorials dels rics industrials del ram del suro i dels indianos.

Al numero 40 del Passeig del Mar i trobareu la Casa Parxot. Fou construïda entre els anys 1917 i 1920, per l’arquitecte Albert Joan i Torner. A la part alta de l’edifici hi ha un magnífic mural de ceràmica amb un rellotge de sol. A l’actualitat acull la Cambra de Comerç Industria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols. L’altre edifici interessant de veure és el Casino dels Nois o Casino “La Constància” situat en un edifici modernista mossàrab. 

També podríeu visitar l’edifici de l’Ajuntament, construït l’any 1547, d’estil gòtic tardà. Per acabar,  podríeu visitar l’edifici de l’antiga estació de tren que unia Sant Feliu i Girona o l’Ermita de Sant Elm, situada en un turó que té una magnífica vista panoràmica de les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar

Gastronomia:
Gràcies a la privilegiada situació de Sant Feliu de Guíxols en el litoral de la Costa Brava, a la seva  gastronomia se l'hi pot donar el qualificatiu de Mediterrània i Marinera.

Els restaurants de la zona ofereixen una gran varietat de plats preparats amb el peix de la Costa Brava com: el suquet i la sopa de peix, musclos al vapor, arròs a la cassola, calamars farcits, pollastre amb escamarlans  etc.

No es pot deixar de banda la típica cuina catalana amb les graellades de carn, escalivades, pa torrat amb tomàquet i les esquisides postres elabodes amb la poma i la pera pròpies de la zona.

Restaurants:
L'oferta gastronòmica de Sant Feliu és tan amplia que quasi no m'atreveixo a recomanar-vos-en cap, però posats a parlar-ne  vos en  recomanaré un:

Cau del Pescador, especialitats amb peix.
Carrer Sant Domènec, 11
Tel. 972 32 40 52

Enllaços:
www.baixemporda-costabrava.org


ILLES MEDES


 


Barcelona: 
A 133 km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7 al  Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Passat la ciutat de Girona haureu de deixar l’autopista per la sortida 6 i agafar l’autovia C-66 direcció  cap a La Bisbal.

Passareu per Celrà, Bordils i Flaçà. A uns 6 quilòmetres d’aquest últim poble hi ha un desviament a l’esquerra  que porta a Parlavà, Torroella de Montgrí i l’Estartit, punt i final del vostre destí.

Per agafar un dels vaixells amb fons de vidre que porten a les illes Medes, haureu de dirigir-vos al final del passeig marítim en direcció nord. A tocar de l’escullera hi  trobareu el punt on surten les embarcacions que fan el circuit de les illes Medes. Una de les empreses que està més preparada és la Nautilus. Els seus vaixells estan pintats de color groc i les quilles dels catamarans que formen la flota estan preparades per gaudir d’un bon espectacle.

Història:
Entre l’Empordà i l’Empordanet hi ha el massís del Montgrí. És un conjunt de tres muntanyes d’una alçada màxima de 146 metres, perpendicular a la costa. A la plana, envoltant el massís,  hi trobareu els  pobles de l’Escala, Bellcaire d’Empordà, Ullà i Torroella de Montgrí. A la costa, i a la part sud, entre el massís i la desembocadura del riu Ter hi ha  el centre mariner i turístic de l’Estartit.

La història de l’Estartit està lligada a la de Torroella de Montgrí i per tant començaré per donar-vos una curta explicació de la història d'aquesta zona.

En el Massís del Montgrí hi ha el jaciment arqueològic més antic de l’Empordà. Es tracta de la Cova de Cau del Duc, una cova habitada ara fa uns 300.000 anys. Els personatges que habitaven el Massís eren dels anomenats Homus Erectus. La seva activitat era bàsicament caçadora i recol·lectora. Aprofitaven la cova per guarir-se dels animals salvatges.

En aquesta època el Massís de Montgrí estava rodejat per grans extensions d’aiguamolls inundats per les aigües dels rius Ter i Daró. Tot i que la plana no tenia condicions d'habitabilitat, algunes comunitats es començaren a instal·lar en els diferents turons que oferia la geografia de les zones humides.

Un dels assentaments més important és el de la Fonolleda on teòricament, els entesos,  situen el primer nucli urbà estable trobat a l’Empordà.

Posteriorment alguns grups d'ibers s'establiren a la zona els quals, segons sembla, negociaven amb pobles de la ribera mediterrània. De cop i volta l’estructura social canvia radicalment amb l’arribada dels romans. Aquests, enlluernats per les grans possibilitats de cultiu que oferien les terres, decidiren establir-s'hi i començarem a aparèixer les grans vil·les o hisendes. Començà així l’exportació de productes agrícoles a les grans ciutats i a la metròpolis romana.

Al llarg de segles la zona passà per diferents etapes de prosperitat i decadència, fins que a finals del segle VIII i principis del segle IX, començaren a aparèixer la majoria d'assentaments urbans en el Baix Empordà. Però no fou fins l’any 888 que Torroella va ser esmentada en un document escrit, on apareixia un litigi per unes terres entre el bisbe de Girona i un propietari d’ascendència romana anomenat Adiscus.

En aquesta època, diversos assentaments de pescadors s’instal·laren a la costa de l’Estartit, creant un nucli de població dunes 20 cases. A partir d’aquest moment començà el desenvolupament  d’un nucli urbà, que a mitjans del segle XX s’incorporà al bum turístic de la Costa Brava.

Visita:
La veritable visita o aventura d’aquesta excursió començarà en el moment d’embarcar en un dels vaixells de Nautilus. Després d’uns 15 minuts de navegació arribareu a les illes Medes. Localitzat el punt d’amarratge que les diferents companyes de navegació tenen assignat a les illes, baixareu per torns a la quilla de l’embarcació, on un conjunt de seients col·locats a dreta, a esquerra i enfront d’un gran vidre, us permetrà gaudir uns minuts del magnífic espectacle del fons del mar, en un entorn declarat Parc Natural Protegit de les illes Medes.

No puc explicar-vos l’estranya  sensació d’estar submergit i rodejat d’aigua, admirant uns fons marins plens d’algues Posidònies i envoltats d’una gran quantitat de peixos de diferents espècies com:  serrans, orades, salpes, senyoretes, eriçons de mar i, amb una mica de sort, algun nero o algun congre. Per tant haureu d’experimentar-ho  vosaltres  mateixos. Sort i a gaudir de l’espectacle!  

Gastronomia:
A la majoria de pobles de la costa el producte per excel·lència és el peix. Podreu gaudir-ne en sopes, graellades, mariscades, arrossos de tot tipus i el conegut mar i muntanya (suquet de llagosta i pollastre).

El restaurant recomanat per aquesta sortida està situat en un primer pis d’un edifici que trobareu a pocs metres de l’embarcador del Nautilus. Ofereix un menú i una carta molt extensa i una magnifica vista panoràmica de l’Estartit.
  
Restaurants:
El Volantí
Cap de la Barra, 1
Tel. 972 75 07 12

Enllaços:
www.costabrava.org



CAMÍ DE RONDA 
CALELLA DE PALAFRUGELL 
FAR DE SANT SEBASTIÀ

De Barcelona:
A 125 Km

Punt de trobada:
El punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 en el Km 86, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de dirigir-vos cap a Girona per l’autopista AP-7. S'ha de deixar aquesta via per la sortida 9 i dirigir-vos a Palamós. Quan arribeu al poble de Palamós deixareu la vila a la dreta i s'ha de seguir camí cap a Palafrugell. Un quilòmetre abans d’arribar a la ciutat de Palafrugell haureu d'estar atents i no continuar per la variant subterrània. Entrant a la ciutat  solament haureu de seguir els indicadors que porten a Calella de Palafrugell per l’Avinguda del Mar.

Arribant a Calella trobareu una rotonda. A la dreta es va cap al centre urbà, a l’esquerra cap a Llafranc i enfront hi ha un carrer que porta al mar. És el passeig de la Torre, mireu de trobar aparcament pel cotxe en aquest carrer.

Després d'aparcar el vehicle s'ha de seguir carrer a vall fins trobar l’hotel La Torre. Just al costat esquerra de l'hotel un petit carreró porta directament al Camí de Ronda. Donada una ullada al paisatge cal iniciar la caminada per la vostra esquerra en direcció  cap a Llafranc.

Història:
Els inicis dels Camins de Ronda de la Costa Brava es poden situar a finals del segle XIX. Eren utilitzats per la Guardia Civil pel control dels pobles de la costa i així evitar el contraban.

A principis del s.XX augmentà la importància d’aquests camins a causa de l'estraperlo i com a conseqüència de la precarietat econòmica del país després de la Guerra Civil Espanyola. Passaren els anys i l’econòmica començà a millorar i a minvar  l’escassesa de productes bàsics.  

Espanya entrà a formar part de la UE i el Mercat Comú. A partir d’aquest moment els camins de ronda perderen tota la importància extra-comercial i entraren en decadència. A finals del s.XX  després diverses reformes, els camins de ronda van passar a formar part de les rutes turístiques de la Costa Brava. Els itineraris turístics voregen magnífiques cales i extraordinaris penya-segats on els pins arriben a tocar l’aigua. 

Visita:
Iniciareu la caminada en el punt de contacte amb el Camí de Ronda. A la dreta el camí us portarà a la primera cala de Calella de Palafrugell. A l’esquerra a Llafranc, primer destí on dirigireu les vostres passes.

El mar queda a la dreta. El passeig té un paviment en molt bon estat, voreja petites i salvatges cales on sempre hi ha algun banyista o una petita embarcació. A l’ esquerra alguns edificis d’apartaments i cases unifamiliars gaudeixen del privilegi d’estar a primera línia de mar.

A uns 10 minuts de l’inici de la caminada, i després d’un giravolt del camí divisareu per primera vegada la petita Badia de Llafranc. Freqüentment es veuen pintades sobre les pedres, els clàssics senyals de color  blanc i vermell, característiques dels senders de llarg recorregut.

Arribant a les primeres cases de Llafranc, trobareu a la dreta unes escales que us portaran directament a l'inici de la platja de la badia. La platja i el port esportiu queden a la dreta. A l’esquerra del passeig un seguit de bars, restaurants i alguna que altre casa de pescadors transformada i adaptada per a casa d’estiuejants.

S'ha de seguir caminant en direcció a l’entrada del port esportiu que està al final del Passeig de Cípsela. Just al costat esquerra de l’entrada al port trobareu unes escales. Cal començar-les a pujar. Mentre es fa la pujada podreu admirar una nova panoràmica del port esportiu, el passeig i el nucli urbà del poble de Llafranc. Al final de les escales s'empalma amb el passeig de Pau Casals. Girareu a la dreta seguint la senyalització de marques vermelles i blanques del sender de gran recorregut.

A uns 100 metres trobareu un desviament a la dreta. Cal passar de llarg i seguir pel passeig de Pau Casals. A partir d’aquest punt el passeig inicia una forta pujada que no deixarà d’acompanyar-vos fins arribar a la base del Far de Sant Sebastià.

En aquest punt hi ha un petit aparcament i uns bancs de pedra per reposar una estona després de la feixuga pujada i gaudir de la panoràmica. A l’altra banda de la carretera trobareu unes escales de petjada ampla, en total uns 30 graons, que porten a l’esplanada de l’aparcament de l'Hotel El Far. Pel costat dret de l’edifici hi ha un passeig estret que dóna la volta a l'hotel. A mà esquerra del passeig trobareu uns serveis. A la part de darrera de l’edifici hi ha la torra de l’antic castell del Far i a pocs metres les rüines d’un poblat Iber restaurades i en molt bon estat.

Quasi a tocar de les rüines arqueològiques comença el camí de ronda que porta a Tamariu, però aquest es pot deixar per una propera excursió.

Després de passar una bona estona admirant el paisatge i les panoràmiques que ofereix la Costa Brava serà hora de refer el camí fins el punt de sortida a Calella. En aquest punt continuareu fins arribar a la primera cala del poble de Calella. A la dreta del camí trobareu l’Hotel La Torre, lloc on podreu parar per dinar. La carta és amplia i també hi ha  menú. Ara bé, el més interessant del lloc és la vista de la cala des de la terrassa del restaurant.

Gastronomia:
La gastronomia de la zona està marcada pels productes autòctons i característics de tota la costa catalana com: els  arrossos, els peixos, els suquets, etc. També com a tot arreu de la costa, es poden trobar restaurants per a totes les butxaques i tot tipus de cuina internacional.

Restaurants:
La Torre
Passeig de la Torre, 26
Tel. 972614603

Enllaços:

www.ca.costabrava.org



VULLPELLAC I ULLASTRET




De Barcelona: A 125 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva a l'autopista AP-7  que està 1 Km abans de la sortida 9 que porta a  Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Girona. Haureu de deixar  l’autopista per la sortida 9  direcció Palamós i Sant Feliu de Guíxols. Seguidament enllaçareu amb la carretera comarcal C-35. El poble de Llagostera el deixareu a la vostra esquerra i seguireu per la C-31 en direcció cap a Palamós i La Bisbal. A uns 800 metres abans d’arribar a La Bisbal trobareu una rotonda. A la dreta hi ha el desviament que us portarà directament al poble de Vulpellac  que es troba a uns 200 metres dedistància.’

Per anar a les ruïnes del poblat ibèric d’Ullastret haureu de tornar a la rotonda, donar-li la volta i seguir els indicadors que porten a Ullastret i a Pals. Després de 5 minuts de cotxe trobareu el rètol de ruïnes d’Ullastret. Cal seguir els indicadors per arribar a l’aparcament del recinte d'Ullastret.

Història:
Vulpellac i sis nuclis urbans més: Fonteta, Peratallada, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta, Fitor i Canapost, formen el municipi de Forallac.

Vulpellac ja era esmentat a l’any 894, amb el nom de Volpeyliacho i com molts pobles dels municipis del baix Empordà o Empordanet situats a la plana que hi ha entre els
pobles de  Tordera i Sant Feliu de Guíxols a la costa, el massís de Les Gavarres al sud i el massís del Montgrí al nord, tenen un nucli antic de característiques medievals i Vulpellac no n’és una excepció.

L’estructura del poble envolta els dos elements arquitectònics més rellevants del conjunt urbanístic que són:  el Castell Palau i l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa. Quasi en el centre de Vulpellac trobareu aquests dos edificis. En l'apartat de la visita us en donaré més detalls.

Ullastret es troba a uns sis quilòmetres de Vulpellac. Damunt del Puig de Sant Andreu d’Ullastret hi trobareu les ruïnes del poblat iber dels Indigets, el més gran i més ben conservat de Catalunya.

Els Ibers i la seva cultura, amb un sistema d’escriptura propi, foren la població autòctona a la costa mediterrània de la península Ibèrica. Contemporanis de l’edat del Bronze, reveren influències culturals de grecs, fenicis i romans.

Les excavacions fetes en el turó de Sant Andreu d’Ullastret, ens informen que els primers assentaments de població es varen fer a la meitat del segle VI aC. El sistema urbanístic respon a construccions fetes en un terreny en pendent. Els carrers paral·lels separen les diferents terrasses on es construien les cases, les cisternes, les sitges, els temples, etc.

El poblat dels Indigets dominava una bona part de la plana i el llac d’Ullastret que comunicava amb el mar per un conjunt d’aiguamolls alimentats per les aigües del riu Daró. L’economia del poblat estava fonamentada en la ramaderia, l’agricultura, les pedreres, les mines, etc.

Al llarg del temps i a causa de l’augment de la població, el poblat iber d’Ullastret passà per  diferents remodelacions urbanístiques. La modificació més important coneguda fou l’ampliació de la muralla en el vessant oriental del turó, aconseguint a la vegada l’ampliació de l’espai habitable en tres terrasses i diversos carrers paral·lels a la muralla, arribant a ser un d’ells el més llarg del recinte.

Visita:
Vulpellac
La principal característica del poble és el nucli antic.  Procureu entrar-hi pel Carrer Unió, seguir pel Carrer Nou i la Plaça Llarga. Quasi a la meitat de la plaça Llarga trobareu la torre-portal del nord-est que és de planta quadrada i la porta d’accés de forma adovellada.

Podeu entrar pel portal i donar una volta circular rodejant la muralla del castell fins arribar a la plaça de la Creu. En aquest punt trobareu l’entrada al castell i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa.

L’església parroquial és l’antiga capella del castell, construïda sobre les restes d’una antiga església d’estil romànic. L’edifici actual és d’estil gòtic tardà del s. XVI. Al costat, protegida per una reixa, hi ha una necròpolis amb tombes antropomòrfiques. Les excavacions han posat al descobert un fragment d’un sarcòfag decorat.

El palau-castell manté en bona part l’estructura del segle XIV, però al llarg dels segles ha sofert diverses modificacions interiors per adaptar-lo a les necessitats d’habitabilitat de cada moment.

Ullastret
Arribant al recinte arqueològic d’Ullastret trobareu una garita i una barrera mecànica que us barrarà el pas. En aquest punt haureu de treure les entrades per a la visita del recinte. Podreu seguir amb el cotxe fins arribar a l’aparcament situat davant de la porta 1 de la muralla.

Entrant al recinte cal seguir pel carrer en pendent fins arribar a la part alta del turó. A l’època carolíngia en aquest punt construïren un castell del que encara se’n poden veure restes de la torre i de la muralla. Posteriorment, entre el s. XVI i XVII, hi va haver una ermita dedicada a Sant Andreu i a continuació s’hi va construir una casa de pagès. A l’actualitat, aprofitant alguns murs  de l’antiga casa de pagès, s’hi ha instal·lat el museu d'Ullastret.

A l’interior del museu podreu admirar molts dels objectes trobats a les excavacions com: peces de ceràmica, monedes, puntes de llança, documents amb escriptura ibera, collarets, polseres, objectes personals, etc.

Després de passar una bona estona a l’interior del museu, podeu iniciar el recorregut per l’exterior seguint les instruccions del fulletó que us han donat en el punt d’informació.

La primera parada la podeu fer just enfront de la porta d’entrada del museu on hi ha les restes de la torre del castell i part de les muralles del recinte així com la porta 6.
Ara cal seguir el recorregut pel mateix carrer que heu pujat al museu. A pocs metres i a l’esquerra trobareu un conjunt de cases, les restes d’un edifici, i un carrer empedrat amb una cisterna.

En el mateix carrer, però al costat dret, el primer que trobareu són les restes d’un temple del segle IV aC, una mica més avall una cisterna i a continuació un dipòsit d’aigua, ambdós  tallats a la roca. Seguidament, i també tallades a la roca, hi ha unes sitges que s’utilitzaven  per a emmagatzemar cereals.

Podreu continuar la visita pel camí paral·lel a la muralla, que a la vegada era el carrer més llarg del poblat Iber, i seguir fins arribar a una de les cases nobles més grans del recinte emmurallat. Durant la passejada pel costat de les muralles es pot apreciar la gruixària d’aquestes i les cases adossades al mur que formaven part del conjunt defensiu.

Gastronomia:
A causa de la variada geografia del Baix Empordà, la cuina empordanesa gaudeix d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral, o les carns, els embotits, i els productes làctics de l’interior.

Gràcies en aquesta varietat de productes els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:

 -Les amanides i les escalivades
 -El suquet de peix i les graellades
 -L’arròs negre i a la cassola
 -La sèpia amb pèsols
 -El pollastre amb escamarlans
 -El conill amb xocolata
 -El bacallà, cuinat de totes formes.
 -I de postres: el Recuit de drap, o els Bisbalencs

Puc assegurar-vos que en cada contrada, poble o restaurant us sorprendran en tot moment amb un exquisit plat de creació pròpia.

Restaurants:
Can Bonay
Plaça de les Voltes
Tel. 972 63 40 34
Peratallada

Enllaços:
www.forallac.com


MADREMANYA 
I SANTUARI DELS ANGELS



De Barcelona:
A 140 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7,  1 quilòmetre abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida - 6. Després del peatge s'ha de seguir pel  desviament que porta a La Bisbal i Palafrugell.

Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. El següent poble que trobareu serà Corçà, situat a uns 3 Km de La Bisbal. Just a la dreta de l’únic semàfor que hi ha en aquest poble, agafareu un trencall que porta directament al poble de Monells. Podreu deixar el cotxe en un dels aparcaments reservats per als visitants.

Per anar a Madremanya i al santuari dels Àngels haureu de continuar per la carretera GIV-6702 en direcció cap a Sant Martí Vell. A uns 4 quilòmetres de Monells trobareu el poble de Madremanya i un desviament a l’esquerra que porta al Santuari dels Àngels que està situat a uns 4 quilòmetres de la cruïlla.

Per anar al Santuari dels Àngels haureu de seguir per la carretera GIV-6702 en direcció cap a Sant Martí Vell. A uns 300 metres de la cruïlla que porta al poble de Madremanya trobareu el desviament que va cap al santuari i a Girona per la carretera GIV-6703. Després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al desviament que condueix a l'aparcament del santuari.

Història:
De Monells no hi ha gaire informació escrita. Se sap que era cap i casal dels vescomtes de Bas i que a les primeries  del segle XII era la seu d’un important mercat setmanal de la comarca. Tant era així, que el rei Jaume I disposà que la Mitgera de Monells (element de pedra amb una cavitat, adossat a una de les columnes de la plaça), es pogués utilitzar com a patró de  mesura per a la venda de gra arreu del Bisbat de Girona.

El poble de Madremanya està situat a l’extrem est de la comarca del Gironès a tocar de la comarca del Baix Empordà. El nucli urbà juntament amb l’església parroquial de Sant Esteve estan situats dalt d’un turó de poca alçada, però molt visible abans d’arribar al poble.

Les primeres dades que es tenen de l’indret de Madremanya són del segle IX i estan associades al Castell de Millàs, però per primera vegada el nom de Madremania (Madremanya) s’esmenta en els escrits de l’any 1053. Com a molts pobles del Baix Empordà s’han robat restes de civilitzacions neolítiques, iberes i romanes. Les restes de ceràmica romana trobades molt a prop del nucli urbà de Madremanya fan pensar en la existència d’un assentament romà, proper a una antiga via de comunicació anomenada “Camí d’Empúries”.  Aquesta via unia Empúries i els pobles de la costa amb la ciutat de Girona.

El Santuari dels Àngels està situat en el punt més alt del massís de les Gavarres a 485 m. d’altura. Les vistes són espectaculars, en un dia clar es poden divisar quasi tots els punts geogràfics de les planes de l'Alt i el Baix Empordà, la plana de la Selva i el Montseny, els Pirineus, la serra de l’Albera i la costa des de Roses fins a Palamós.

La tradició situà en aquest punt un petit temple romà dedicat a la gran mare Cibele, Matre Magna en llatí, nom possiblement adoptat pel poble de Madremanya. Sobre l’any 1409 es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels en els terrenys propietat de Guillem de Casademont els quals posteriorment a l'any 1412 els vengué a la capella.

A conseqüència de la gran afluència de peregrins dels pobles propers, de la comarca del Gironès i del Baix Empordà la Confraria de la Mare de Déu dels Àngels decidir iniciar les obres d'ampliació de la capella primitiva i la construcció d'una hostatgeria.

En els successius segles el temple augmentà les capelles i la seva dimensió, malgrat les diverses guerres existents en el territori com la de successió de 1714. A l'any 1809, en plena  Guerra del Francès, mentre Girona era assetjada per les tropes de Napoleó el santuari fou incendiat. Acabada la guerra començà una nova restauració del temple i de l'Hostatgeria, fins arribar l'any 1994 moment en el qual es va poder donar per finalitzada.

El dia 2 d'agost és la diada de la Mare de Déu dels Àngels i els pelegrins de la comarca omplen l'esplanada del santuari.

Visita:
Monells està dividit per la riera del Rissec. La part antiga del poble, situada a la riba dreta de la riera, té un nucli antic emmurallat de carrers estrets  i porticats. A l’altra banda de la riera hi ha l’església de Sant Genís amb un nucli de població repartit als voltants dels seus murs.

La part més interessant és la del nucli antic. No perdeu detall dels carrers porticats i la plaça porxada. En una de les columnes hi podreu veure La Mitgera (mesura de gra). Monells és uns dels pobles més ben conservats del Baix Empordà i un dels més bonics ja que la restauració de les cases ha estat molt acurada. Us agradarà.

L’accés al nucli de Madremanya el podeu fer per tres carrers, tots ells us conduiran a la Plaça Major punt neuràlgic del poble. Aquí trobareu l’església fortificada de Sant Esteve, l’Ajuntament i l’Hotel restaurant La Plaça.

Al llarg del recorregut que condueix  a la Plaça no deixeu de fer un tomb pels diversos carrers que hi ha al voltant, on els racons, les arcades sota les cases i els edificis us transportaran a l’edat mitjana.

Acabada la visita al poble de Madremanya és hora d'anar al Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Després de deixar el vehicle a l'aparcament comença la visita al conjunt arquitectònic del santuari. Inicieu la visita per la plaça d’accés a l’església la qual té forma rectangular i unes dimensions adients per fer trobades de pelegrins i vallades de sardanes.

A un extrem de la plaça hi trobareu l'accés al temple del santuari, l'entrada a l'hostatgeria i al restaurant. A l’altre extrem hi ha una magnífica balconada que us permetrà gaudir d'una de les vistes panoràmiques més interessants de les comarques del Gironès, de l'Alt i el Baix Empordà, de la Selva, el massís del Montseny i dels Pirineus.

Gastronomia:
La cuina d'aquesta zona i en particular la dels santuaris de Girona és la tradicional catalana. Està basada amb productes de primera qualitat. Són plats propis de les comarques de l'interior, l’arròs de muntanya, el bacallà amb ceba confitada, el rostit dels Àngels, els pebrots farcits, carpacció amb bolets, carns i verdures a la brasa, etc.

De postres: el pastis de xocolata, el flam fet al santuari, els gelats, els postres de músic, etc.

Restaurants:
Els Àngels
Tel. 972 19 02 05
Sant Martí Vell

Enllaços:




CASTELLÓ D'EMPÚRIES



De Barcelona:  A 160 Km.


Punt de trobada:
Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i haureu de seguir cap a  La Jonquera. A l'alçada de Borrassà hi ha la  sortida 4, sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. A un 7 quilòmetres trobareu una desviació a la dreta que empalma amb la carretera C-260 i que porta cap a Castelló d’Empúries i Roses. A uns 8 quilòmetres, i després de passar per diverses rotondes, arribareu a la que us portarà a Castelló d’Empúries.

Història:
La plana dels aiguamolls de l’Empordà estava formada per diversos turons on els habitants de la zona s’hi establiren des de ben antic. El poble de Castelló està situat sobre un turó de 17 metres d’alçada, a la plana al·luvial del riu La Muga.

Les excavacions fetes al voltant de la vila han posat al descobert diversos estris de procedència de l’època romana com: dues làpides romanes, ceràmica i monedes. A conseqüència d’aquestes troballes es creu amb l’existència de diverses explotacions agrícoles romanes.

Les primeres dades escrites que es tenen de Castelló d’Empúries són de l’any 879, i es tracta d’un judici per dirimir la possessió d’unes terres monàstiques situades en el comtat de Peralada, que es disputaven els monestirs de Banyoles i el de Sant Policarp de Rasés.

A finals del segle IX la capital del comtat d’Empúries era el poble de Sant Marti d’Empúries. A conseqüència de la inestabilitat territorial pel atacs del pirates i de les incursions dels àrabs, als voltants de l’any 860 el comte Sunyer II traslladà la capitalitat a Castelló, sent l’establiment definitiu de la capital a l’any 1078, a la mort del comte Ponç I. És a partir d’aquest moment que el comtat d’Empúries inicià una etapa de prosperitat que durarà fins el nostres dies.

Al llarg de diversos segles l’economia de Castelló va ser bàsicament l’agricultura, la ramaderia, el comerç i l’artesania, fins que a la meitat del segle XX s’inicià la transformació per les derivades del turisme com: la construcció, hostaleria, comerç, nàutica i principalment per la construcció de la marina residencial Empuriabrava.

Visita:
Podeu començar la visita per l’església de Santa Maria, dita també com la Catedral de l’Empordà. Es comença a construir el dia 13 de febrer de l’any 1261 sobre les restes de la primera església romànica, de la qual es conservaren la torre del campanar i altres elements.

L’obra és d’estil gòtic català. A la façana principal hi ha una magnífica portalada de marbre amb unes arquivoltes profusament decorades. L’interior està format per una nau central i dues laterals on es troben les capelles  enquadrades entre els contraforts.

Cal destacar el retaule d’alabastre atribuït a Vicenç Borràs el qual és d’estil gòtic flamíger renaixentista, i està considerat com una obra única a Catalunya i una de les millors mostres de l’escultura gòtica catalana de la segona meitat del segle XV. Aquest retaule té una alçada de 6,56 metres i consta d’un sòcol llis i una part alta dividida en dos espais decoratius.

L’altre element ornamental i a la vegada sonor és l’orgue. Datat i documentat des de l’any 1494, aquest fou destruït per les tropes franceses durant la Guerra Gran. L’orgue actual és una obra de primers del segle XIX que està format, d’entre altes elements, de quasi 4.500 tubs de tota mena de registres.

Ara és el moment de fer una passejada pel nucli antic de Castelló, passant per la Plaça dels Homes, l’Ajuntament, la Plaça del Joc de Pilota, el Carrer del Lli i el Ecomuseu Farinera de Castelló.

Després de dinar podeu arribar-vos a la marina d’Empuriabrava per fer una passejada pels canals.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la  tradicional catalana, que per la proximitat a la costa inclou en els seus plats una gran varietat de productes de l’interior i del mar com: pa amb tomàquet, amanides, cargols a la llauna i amb conill, botifarra amb mongetes, mandonguilles amb sèpia, faves a la catalana, arròs caldós amb llamàntol, suquets de peix, pollastre amb llagosta, bacallà amb samfaina, arrossos ...

Tot això acompanyat amb una gran varietat de postres com: crema catalana, postres de músic, peres al vi, pastis de poma, gelats i sorbets de tot tipus i sabors.

Restaurants:
Restaurant Hotel Canet
Plaça del Joc de la Pilota, 2
Tel, 972 25 03 40

--> Enllaços