*Monestir de Montserrat i Sant Jeroni
*Castell de Cardona i Muntanya de Sal
*Sant Benet de Bages
*Moià i les Coves del Toll
*Suria
*Suria
*Montserrat- del Pla de les Tarantules
al Monestir per Sant Miquel
*l'Estany i Monestir Romànic de Santa Maria
*Observatori Astronòmic de Castelltallat
*Castell de Talamanca
*Manresa - Fira de l'Aixada
MONTSERRAT I SANT JERONI
De Barcelona:
Hi ha dues opcions
Visita:
L’itinerari no té cap dificultat i els primers 500 metres voreja la muntanya per un camí menjat a la roca. Té una amplada d’un metre i està protegit per una barana de cable i pilastres de ferro.
Pel camí deixareu algunes cruïlles que porten a les ermites més properes al Monestir. El temps de durada de l’excursió és d’unes 2 hores.
De Barcelona:
L’any 1040 els vescomtes de Cardona iniciaren, dins del recinte del castell, la construcció de l’església de Sant Vicenç, d’estil romànic llombard.
Visita - La Muntanya de Sal:
La visita guiada a la “Mina Nieves” comença a les instal·lacions de superfície, on hi ha habilitat un petit museu, un audiovisual dels treballs a la mina i les eines utilitzades per l'extracció del mineral. Desprès la visita continua a la sala de màquines on podreu veure la màquina de vapor, utilitzada pel funcionament de les rodes d’elevació dels ascensors del pou d’extracció Mª Teresa.
De Barcelona:
A 52 Km.
Punt de trobada:
Aparcament del cremallera de Montserrat a Monistrol de Montserrat.
Com arribar-hi:
Hi ha dues opcions
a) Sortida de Barcelona per la Diagonal. a l’alçada de Sant Feliu de Llobregat us desviareu a la dreta per agafar l'autovia A-2 direcció cap a Lleida. Passareu per Sant Andreu de la Barca i Martorell. A uns 5 Km arribareu a la sortida d’Abrera on s'empalma amb la carretera C-55 direcció cap a Monistrol de Montserrat i Manresa.
Quan arribeu al poble de Monistrol us dirigireu a l’estació del tren cremallera, suficientment ben indicat per no perdre's. Haureu d'aparcar el cotxe i comprar els bitllets per pujar amb el tren cremallera fins al Monestir de Montserrat.
b) L’altre opció per arribar a l’estació del tren cremallera i possiblement la més divertida és la següent.
Agafar el transport públic, metro o autobús, per anar a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la Pl. d’Espanya de Barcelona. Allí agafareu el tren fins a Monistrol de Montserrat, i en la mateixa andana de l’estació fareu el canvi al tren cremallera.
El recorregut del cremallera pel costat nord-est de la muntanya farà que descobriu un paisatge i vistes panoràmiques diferents de la Vall del Llobregat.
El tren us deixarà enfront de les escales que porten a la plaça Abad Oliva. Deixareu per a la tarda la visita al recinte religiós i anireu directament a l’estació del funicular que puja a Sant Joan.
El funicular de Sant Joan salva un desnivell d’uns 200 metres per arribar a l’estació superior o Pla de les Taràntules, punt de partida de nombroses excursions.
Abans de començar el recorregut fins a Sant Jeroni s'ha de visitar el centre d’informació del Patronat de la Muntanya de Montserrat, situat en un local sobre l’estació del funicular, on hi ha una petita botiga de venda de records, guies d’excursions i una exposició de fotografies i mapes topogràfics de la muntanya de Montserrat.
El camí a Sant Jeroni comença sota les escales que porten al centre d’informació. A pocs metres de l’inici podreu admirar una bonica panoràmica del monestir.
Després d’uns ¾ d’hora de caminada arribareu a l’ermita de Sant Jeroni. Aquí el camí comença a ser més costerut. A pocs metres hi ha les escales que porten directament al mirador de Sant Jeroni, el punt més alt de la muntanya de Montserrat de 1270 metres. La panoràmica és excepcional i en un dia molt clar podreu veure els Pirineus, les comarques de l’Anoia, el Baix Llobregat, el Berguedà, Osona i, fins i tot, el perfil de Mallorca.
La tornada la fareu pel mateix camí, però passada l’ermita de Sant Jeroni i a uns 200 metres, trobareu una cruïlla de camins, en la qual hi ha un pal senyalitzador d’itineraris de muntanya. Seguireu el trencall de l’esquerra que fa baixada, per arribar al monestir. Si continuéssiu recte tornarieu al Pla de les Taràntules.
En aquest punt el camí comença a baixar per un corriol on la frondosa vegetació recorda el bosc mediterrani, amb alzines, pins i falgueres. Durant uns 15 minuts el recorregut passa pel costat nord de la muntanya fins travessar un rierol.
Segueix una petita pujada i després un tram més planer fins arribar al pas dels Francesos on comencen les d’escales. A partir d’aquest punt el camí no deixa de baixar i diferents trams d’escales ens portaran fins la plaça de les pageses.
Després de dinar no deixeu de visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i si encara us queda temps es pot fer una visita al museu. És un excel·lent espai inaugurat l’any 1996. Consta de sis parts clarament definides on podreu admirar valuoses obres d’art, des de la més antiga, un sarcòfag egipci del segle XXII a C, a la més recent, una escultura de Josep M. Subirats de l’any 2001. També trobareu una extensa col·lecció d’orfebreria, pintures dels s. XIII al XVII, i del s. XIX al XX, entre les que podem destacar obres de Santiago Rusiñol, Cases, Nonell, Picasso, Dalí, etc.
Gastronomia:
Per dinar a Montserrat no hi ha cap problema. És recomanable el restaurant que està enfront de l’estació del tren cremallera i sota de la plaça de l'Abat Oliva. Es tracte d’un Self-Servis on trovareu els típics plats d'aquests tipus de restaurants: amanides, macarrons, botifarra amb mongetes, carns rostides i a la planxa, guarnicions variades, begudes i cafè.
Enllaços:
CASTELL DE CARDONA
I LA MUNTANYA DE SAL
A 75 Km.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. En aquesta última població enllaçareu amb l’autopista C-16. L'haureu de deixar a la sortida 50 (Manresa centre – Solsona - Lleida) i us dirigireu a Solsona per la carretera comarcal C-55. Aproximadament a 1/ 2 hora de camí s'arriba a Cardona.
Història:
El Castell de Cardona és visible a uns quilòmetres abans d'arribar al municipi. Està situat sobre un turó de roca.
Les parts més antigues del conjunt defensiu del castell de Cardona estan datades en el
s.VIII, però no fou fins l’any 886 quan Guifré el Pilós començà la restauració i ampliació de les defenses del castell.
L’any 985, el sarraí Al-Mansur entrà a les terres protegides pels senyors del castell i va destruir el poble de Cardona. L’any següent el comte Borrell II de Barcelona atorgà la
Carta de Repoblament, per tal de repoblar el territori.
A finals del segle X els vescomtes d’Osona s’establiren al castell. Els Cardona passaren a ser una nissaga familiar de les més influents en la corona catalana-aragonesa entre els segles XIII i XIV.
La història militar del castell ha estat lligada en més o menys intensitat amb tots els esdeveniments importants de la història de Catalunya com: la Guerra de Successió i la Guerra de la independència contra els francesos.
Un dels elements emblemàtics del castell és la torre de La Minyona, edifici circular datat segons alguns experts al segle II.
L’església o col·legiata de Sant Vicenç, de planta en creu llatina, destaca per les seves dimensions i la lluminositat de l’interior, gràcies als grans finestrals. Té disset altars i uns sepulcres dedicats a l'enterrament de la família Cardona, els quals juntament amb la Cripta datada el segle XI i construïda sota el presbiteri, formen el gruix de l’edifici.
Durant la guerra de successió les diferents dependències de la col·legiata varen quedar molt malmeses, fins que el 3 de Juny de 1931 tot el conjunt de la fortificació va ser declarat “Monument d’Interès Nacional”, començant en aquest moment la primera restauració.
Desprès de la guerra civil espanyola (1936-1939) la col·legiata va romandre tancada durant molts anys i en el període de 1940-1948 es realitzà la segona restauració. Finalment a l’any 1976 i desprès de la tercera restauració de l’any 1952 el castell fou convertit en Parador Nacional de Turisme.
Fa uns 40 milions d’anys, quan es van formar els Pirineus, existia un braç de mar obert a l'Atlàntic més o menys a l’alçada del País Basc i paral·lel als actuals Pirineus. Durant un llarg període de temps la placa tectònica Ibèrica i l’Europea entraren en un procés d’acostament. Les aigües quedaren estancades i l’evaporació provocà la saturació de les substàncies dissoltes a l’aigua. Aquest fenomen es produí diverses vegades al llarg dels mil·lennis i la quantitat de sal acumulada és incalculable.
Aquestes capes salines varen quedar soterrades baix un gruix de centenars de metres de sediments. Gràcies al fenomen conegut com Diapir, aquestes sals sota grans pressions pel continu acostament de la placa Ibèrica i Europea, afloren a la superfície en forma de cúpula que en el cas de Cardona segueix actiu. La sal continua pujant entre un i tres centímetres cada any. L’únic lloc del municipi on hi ha una elevació d’aquestes característiques és a la Muntanya de Sal.
L’any 1989 tanquen la “Mina Nieves”, antiga explotació minera de sal i potassa de Cardona, però la peculiaritat de la mina i la conservació dels elements mecànics per l'extracció dels minerals, han fet de l'entorn una curiositat turística que el poble de Cardona ha sabut aprofitar com a recurs econòmic.
Desprès de la visita de superfície vehicles tot terreny porten als visitants fins a la boca d’entrada a la mina. Els guies fan grups de visitants i els donen una breu explicació de la geologia del terreny i, desprès de repartir els cascos de protecció, comença a peu la més curiosa i interessant part del recorregut.
La durada de la visita, contant la part de superfície i la subterrània, és aproximadament de 1 hora 15 minuts.
Gastronomia:
La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.
De postres els clàssics : les postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.
Restaurants:
Parador “Ducs de Cardona”
Tel. 93 869 12 75
Perico
Pça.El Vall, 18
Tel. 93 869 10 20
Enllaços:
www.ajcardona.org
De Barcelona: A
78 Km.
Com
d’altres vegades ja he dit, la tranquil·litat no pot durar per sempre, i l’any
1125 un atac dels musulmans per
reconquerir les terres perdudes, destruí una bona part del conjunt del monestir
i, en especial, l’església.
Durant
el segle XIX la decadència de Sant Benet es fa palesa per diferents raons polítiques.
A principis del segle XX, la mare del pintor Ramon Casas, comprà els edificis
del monestir i inicià la reconstrucció.
La
següent visita guiada serà al Monestir Medieval. L'accés al recinte del
monestir el fareu per una porta de dues fulles oberta al mur exterior. Aquesta
entrada de carruatges dóna a un pati interior on hi ha dues portalades. Una té
un arc de mig punt suportat per dues columnes laterals i dóna accés a l’església
i al claustre.
També
visitareu l’antic celler. En aquest espai, remodelat i restaurat, gaudireu d’un
audiovisual molt original.
SANT BENET DE BAGES
Punt de trobada:
Avui
el punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de servei de Montserrat que està
a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa, a l'alçada de Vaquerisses.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. A
l'alçada de Terrassa empalmareu amb l'autopista C-16 en direcció cap a Manresa.
Passareu pel peatge de Montserrat i deixareu l’autopista per la sortida 54. Just
a la cruïlla amb la carretera comarcal N-141c de Manresa a Moià, haureu de
girar a l’esquerra en direcció cap a Navarcles. A 500 metres, trobareu un
desviament a la dreta amb els indicadors de Sant Benet de Bages. Cal seguir els
rètols per arribar a l’aparcament del monestir.
Història:
A
pocs quilòmetres de Manresa, dins del terme municipal de Sant Fruitós de Bages
i a tocar al poble de Navarcles, hi ha el monestir romànic més important del
Medieval Català.
Entre
els anys 950 i 960 el noble Sala va fer construir aquest monestir. A l’any 967
s’oficialitzà l’acta de fundació i la dotació de terres i béns per la
subsistència del recinte religiós.
Durant
uns anys els Abats foren membres de la família Sala, però no va ser fins
l’inici del segle XI, quan el nomenament de l'Abat es va fer per elecció, iniciant
així un període de creixement i prosperitat, gràcies a què els comtes de
Barcelona s’involucraren en el funcionament del Monestir, fent-li donacions de
terres.
A
finals del segle XII i principis del XIII es construí novament l’església i el
claustre que podreu veure en la vostra visita.
Entre
els segles XIV i XV el monestir passà per una època d’abundància econòmica, i s’inicià
la construcció de noves dependències, augmentant així el número de monjos que vivien en el recinte religiós.
L’any
1348 la “Pesta Negra” afectà a Catalunya i també a Sant Benet, quedant per
aquesta raó la comunitat religiosa reduïda a dos monjos.
A
partir de l’any 1593 Sant Benet de Bages passà per diferents etapes de
prosperitat i decadència. Primer fou administrat per la comunitat Benedictina
de Montserrat, on instal·laren un col·legi per reunir els estudiants que
estaven repartits per les diferents universitats on estudiaven Teologia, Llengües,
Poesia, etc.
Després
d’un segle d’ensenyament, tancaren les portes del col·legi i novament el
monestir es convertí en centre de
recolliment i d’oració.
L’agost
de l’any 2000 el conjunt dels edificis i les terres de Sant Benet de Bages
varen ser adquirides per Caixa Manresa, iniciant la reconstrucció total del monestir
i l'ampliació i desenvolupament d’un gran projecte turístic i cultural a la
comarca del Bages.
Visita:
La
visita al conjunt arquitectònic de Sant Benet de Bages, consta de tres parts ben
diferenciades que us ocuparan gran part del dia.
Aquestes
visites són: “Alícia”, un centre de
recerca dels aliments, el Monestir Medieval i el Monestir Modernista. L'ordre
de les visites dependrà dels horaris i de la quantitat de gent que hi hagi a
cadascuna.
Però
com que haureu de començar per una de les tres, podeu iniciar el recorregut per
la “Fundació Alícia” dirigida per en Ferran Adrià. És un edifici de planta
baixa, d’estil modern i façana de vidre. La visita guiada té una durada d’uns
60 minuts i inclou un audiovisual comentat per un guia. També podreu veure la
cuina industrial amb l'aparença d'un laboratori on s’estudien els aliments.
L’entrada
principal de l’església està situada a la façana de ponent. Té un arc de mig
punt amb quatre arquivoltes, suportades per un conjunt de sis columnes amb
capitells.
Dins
del recinte s'hi poden observar diferents estils arquitectònics. Des del
romànic primitiu, fins el barroc, com podreu apreciar en els elements
ornamentals, pintures i fusteria.
L’església
és de planta en forma de creu llatina. Té una nau de 26 metres de llargada i està
coberta per una volta de canó en punxa.
Sota l’altar principal es visita una cripta dedicada a les relíquies de Sant
Valentí.
Dins
de la nau principal s’hi troben les tombes dels s.XII i XIII que corresponen
als influents barons de la comarca, com són els de Talamanca, els de Calders i els
de Viladecavalls.
Adossat
a la façana de ponent, hi ha el campanar d’estil romànic i de base quadrada.
Amb una mica d’atenció es poden apreciar els tres estils arquitectònics amb els
que ha estat construït aquest element. A la base el preromànic, després el
romànic i finalment al pis de les campanes, l’estil barroc.
El
claustre, com a la majoria dels “Monestirs Romànics”, és un dels elements més
singulars del monestir. És de planta quadrada i té a cadascuna de les galeries
sis arcs suportats per dues columnes per arc amb un total de 64 capitells d’un
gran valor iconogràfic i una decoració molt variada.
A
continuació es passa per les diferents dependències on vivia la comunitat
religiosa com: les habitacions, la cuina i el menjador.
L’altre
porta del pati de carruatges, que haureu trobat a l’entrada del recinte, condueix
a la zona Modernista del Monestir. Per sobre de les galeries del claustre hi ha
un espai dedicat a l’habitatge de la família Casas que fou restaurat i reconstruït
per l’arquitecte Puig i Cadafach, d'acord amb les normes d’habitabilitat de principis
del segle XX.
La
visita d’aquest sector comença per ensenyar els espais socials de la família Casas.
Primer el rebedor amb una gran xemeneia. Seguidament la sala de música, el saló
de tertúlies, la biblioteca i finalment els dormitoris de la família. La durada
d’aquesta visita és d’uns 60 minuts.
Gastronomia
i Restaurants:
Dins
del recinte hi trobareu dues ofertes gastronòmiques ben diferenciades. A les
instal·lacions de l'Hotel Món hi ha el restaurant l’Angle, regentat per Jordi
Cruz. Tenen una cuina que barreja la tradicional i l'evolutiva.
A
l’edifici de La Fàbrica trobareu el punt d’informació i venda d’entrades de
Sant Benet. També hi ha el restaurant de La Fonda de Sant Benet, on ofereixen
un menú de cuina tradicional amb una
bona relació preu producte.
Enllaços:
Món Sant Benet – Tel
902 875 353 www.monstbenet.com
Turisme
Manresa Tel 938 784 090 www.manresaturisme.cat
De Barcelona:A 71 Km.
Les diferents excavacions realitzades durant
els anys 50 i els següents 1975, 1986 i 1998, posaren al descobert l’existència
dels ossos de més de trenta-cinc especies diferents de mamífers. Entre els
trobats hi ha el cérvol, el rinoceront, el bisó i el lleó de les cavernes.
La de l’esquerra està tancada per una reixa i
té una longitud de 500 metres, comunica amb una de les entrades que havíeu vist
durant la visita per l’exterior de la cova. En realitat l’entrada fou
l’utilitzada per Francesc Rovira i la seva mare el dia que iniciaren
l’exploració de les Coves del Toll.
LES COVES DEL TOLL I MOIÀ
Punt de trobada:
El punt de trobada
d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu
atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets
de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon
industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta
atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després
del polígon industrial.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar
l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic i Ripoll.
Després d’esmorzar
en el parador de quatre camins, s'ha de sortir de l’aparcament i a 50 metres hi
ha un desviament a la dreta que porta al poble de Tona. Haureu d’entrar al
poble i estar atents al desviament que porta cap a Manresa. El primer poble que
es troba serà Collsuspina, lloc on es pot anar a dinar. S'ha de deixar
Collsuspina a l'esquerra i seguir en direcció cap a Moià. A 3,5 Km trobareu un
desviament a l’esquerra que us portarà a La Cova del Toll. Sols haureu de
seguir els indicadors.
Història:
Les Coves del Toll estan en una petita depressió
formada pel Torrent del Gomar, dins del terme municipal de Moià.
El conjunt està format per quatre coves
datades en el període del quaternari. Aquest jaciment arqueològic el descobrí a
l'any 1952 en Francesc Rovira, veí de Moià. La cova principal, l’única visitable, té una llargada d’uns 2 quilòmetres,
però sols s'en poden visitar 158 metres.
Una part important de l’interior de la cova està
coberta de sediments arrossegats pel torrent. Gràcies en aquest fenomen, les
restes dels animals, deixalles i estris dels homes que habitaven en aquestes
contrades fa 100.000 anys s’han pogut conservar.
Els humans que vivien a la cova sols
habitaven els primers 50 metres, deixant la resta com a rebost i zona
mortuòria.
Visita:
La visita a la cova comença a l'aparcament,
on hi ha el mòdul de serveis del recinte arqueològic i on s'han de comprar les
entrades.
Podreu començar la visita per un recorregut a
peu que té una durada aproximada d’uns 20 minuts. L’itinerari està senyalitzat
i passa per davant de dues coves preparades per iniciar les excavacions. Les
entrades estan protegides per un tancat metàl·lic per evitar l’acció dels
brètols.
Seguin el camí, us portarà a una petita
explanada al costat del torrent Gomar, on un conjunt de tres cabanes
representen els habitatges que utilitzaven els homes prehistòrics que vivien en
aquesta zona.
La visita guiada a la Cova del Toll comença
per una explicació de com vivien els habitants d’aquest recinte. Després es
passa a l’interior, al llarg dels primers metres podreu admirar els senyals horitzontals
que l’aigua de les filtracions ha fet a la roca.
Seguidament es visita el lloc on trobaren
l’esquelet d’una dona i uns estris de
ceràmica, aquests estan exposats al Museu de Moià. A pocs metres d’aquest punt
s'entra en un recinte d’uns 25 metres quadrats, el sostre està a una alçada de
9 metres. A l’esquerra i a la dreta es poden veure dues galeries.
La galeria de la dreta, d’una llargada
aproximada d’uns 50 metres, acostuma a inundar-se depenent de la quantitat
d’aigua que porta el torrent Gomar. Al final dels primers 45 metres la galeria
redueix l’alçada i l’amplada, deixant un pas tan estret que just passa una
persona ajupida, però, un cop passat aquest obstacle d’uns 5 metres de
longitud, accedirem a una petita sala de dimensions semblants a la primera. La
visita acaba en aquest punt i el retorn a l’entrada és lliure.
Després de dinar podreu dedicar la tarda a
visitar el Museu Paleontològic i Arqueològic de Moià, casa natal de Rafel Casanova.
Gastronomia:
Collsuspina quasi fa frontera entre les
comarques del Bages i Osona, gaudeix per això d’una cuina rica en productes del
porc i l’aviram.
Els productes més freqüents són les amanides,
els embotits, peus de porc guisats o a la brasa, pollastre, ànec o conill
guisats, carns a la brasa i el omnipresent pa amb tomàquet.
Les postres són els de sempre: crema
catalana, rebosteria, gelats, flam de mató o de cafè i les postres de músic,
regat amb vi moscatell.
Restaurants:
Can Forner - “Can
Manel”
c/ Major, 24
Tel. 93 830 13
09
Collsuspina
Enllaços:
www.covesdeltoll.com
De Barcelona:
El
castell de Súria s’originà en una torre de defensa construïda al costat d'una
ermita romànica anomenada Sant Cristòfor. És a partir d'aquestes dues
construccions i diverses modificacions i ampliacions del castell en els segles XII
i XIII quan l’ermita quedà absorbida pels murs del castell, formant part de les
muralles primitives.
Als
voltants de Súria, i a uns 3 quilòmetres de distància, podreu visitar alguns punts
interessants com: La torra de la pobla, El Molí de Cal Planés o La Falla del Mig
- Mon.
De Barcelona: A 64 Km.
En diverses excavacions fetes en els murs de la Seu s’han trobat restes de ceràmica de color gris de procedència Iber i algunes de procedència grega del segle VI aC al IV aC. El que demostra que els Ibers Lacetans, tribu que dominava el centre de la comarca del Bages, comerciava amb el grecs. Posteriorment la zona fou romanitzada, mes tard apareixent els visigots i després els musulmans.
A las cruïlla amb la carretera de Vic i La Muralla del Carme trobareu just enfront una part de la Muralla de la ciutat. Gireu a l’esquerra fins arribar a la plaça dels Infants on hi ha una rotonda amb un monument dedicat a la Llum. És en aquest lloc on comença l’activitat lúdica i gastronòmica de la Fira de l’Aixada.
De camí a la Catedral gòtica de la Seu passareu per la baixada del Pòpul, a l’esquerra hi ha el Centre d’Interpretació del carrer del Balç, una visita interesant. Un cop a la Seu no deixeu de fer una visita guiada prèvia informació dels horaris.
Gastronomia:
CASTELL DE SURIA
De Barcelona:
A 82 Km.
Punt de trobada:
El
punt de trobada d'avui serà a l'àrea de servei de Montserrat, situada a l'autopista
de Barcelona - Manresa a l'alçada del poble de Vacarisses.
Com arribar-hi:
S'ha
de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa i en aquesta
última població s'ha d'enllaçar amb l’autopista C-16 en direcció cap a Manresa.
La deixareu a la sortida 50 (Manresa centre-Solsona-Lleida) i us dirigireu a
Solsona per la carretera comarcal C-55. Aproximadament en 25 minuts arribareu a Súria.
La
Història i La Visita:
El
riu Cardener divideix el poble de Súria en dues parts de les quals la part més
nova és el “Barri Salipota”. A l’altra banda
del riu “El Poble Vell” té els barris més antics de la població: Sta. Maria, St. Jaume, Bellavista, Els Rastrells i Cal Trist.
Com
eix principal i comercial del poble trobareu l’antiga carretera comarcal C-55
de Manresa a Solsona que a l'actualitat
té molt poc transit a causa de la nova variant que passa per l’exterior de la
població.
La
visita més interessant a fer és la del Poble Vell. Per arribar-hi haureu d’anar
per un carrer situat quasi enfront de l’estació dels autobusos
(carretera de Sant Salvador) i seguir les indicacions d’aparcament fins arribar
a la part alta del poble. Des d'aquest punt us dirigireu al castell.
El
moment que el castell passà de ser un
edifici militar a un castell-residència, fou quan la família dels Cardona se'n varen
fer càrrec en el segle XIV. Al mateix temps les cases del Poble Vell començaren
a créixer al voltant del castell i l’església. En transcurs dels segles XVII i XVIII
el conjunt arquitectònic es converteix en una vila fortificada.
La
visita al Poble Vell haureu de començar-la a les dependències del castell i
seguir-la posteriorment fent una passejada pels diferents carrerons estrets d'aspecte
medieval i cases que tenen el nom de la família escrit sobre a la porta. No
deixeu de passar pel carrer Major, Plaça dels Papes, Carrer Sant Climent,
Carrer de la Mura i Cal Balaguer del Porxo que actualment és l'Oficina de
Turisme.
En
el cas de no voler fer la visita del poble pel vostre compte i fer-la guiada haureu
de contactar amb l'Oficina de Turisme. Cada diumenge a les 12 h del matí n'hi ha una de 90 minuts
de durada que inclou la visita al castell.
Sant
Salvador de Quer és un petit nucli habitat, dins el terme de Súria, que gaudeix
de tenir dues ermites. La més antiga fou construïda a finals del segle XII i restaurada
totalment entre el 2000 i el 2002. Just al costat, a l’any 1888, en construïren
una de nova, a causa del mal estat de la
primera. Des d'aquest punt gaudireu d’una bona vista de Súria.
L’església
romànica de Cererols està documentada sobre el 1017 i presideix un conjunt de diverses masies.
Si
tinguéssiu ganes de caminar podríeu fer l’itinerari patrimonial del Samontà. Es
tracta d’un circuit tancat de 9 quilòmetres que té sortida i arribada al Poble
Vell. Caldria demanar més documentació al punt d’Informació de turisme de Cal
Balaguer del Porxo.
Si
la visita a Súria coincidís amb el segon cap de
setmana de novembre, podríeu gaudir de la Fira Medieval d’Oficis al
Poble Vell.
Gastronomia:
La
clàssica de la Catalunya Central: embotits, carn i botifarres a la brasa i
guisats de vedella i aviram.
Un
dels productes típics de Súria és “El Pa de Súria” fet amb una barreja de
farina de blat i farina de sègol i de fermentació molt lenta. El trobareu a tots els forns.
Restaurants:
L'oferta
és molt variada i abundant. Demaneu a l'Oficina
de Turisme un fulletó amb les direccions i telèfons de tots els
restaurants de Súria.
La
Graella
Carrer
de Sant Josep, 31
Tel.
93 869 54 45
Súria
Vinaròs
Carrer
de la Diputació, 10
Tel.
93 869 56 44
Súria
Enllaços:
www.suria.diba.es
Hi ha dues opcions:
Visita:
Des de la creu es gaudeix d’una bona vista panoràmica del Monestir. Tornant al camí principal continuareu baixant fins arribar al peu del funicular de Sant Joan. Aquí es pot dir que l’excursió s’ha acabat.
De Barcelona:
Les primeres dades que es tenen de Santa Maria són de finals del segle XI, quan el noble Sender de Gurb donà els drets i terres de l'església a la Seu de Vic.
L’església de planta rectangular i en forma de creu té un absis central i dos laterals. A l’esquerra del transsepte hi ha l'accés a un absis i per la dreta a l’altre. Per una porta situada en una paret lateral d’aquest últim s'accedeix a una petita capella.
De Barcelona:
Història:
A un nivell més baix hi trobareu la Rectoria. És un magnífic casalot d’estil clàssic Català amb parets de pedra assentades sobre una base rocosa d’estrats verticals, una característica geològica poc freqüent a la zona. A l’actualitat és un espai adherit a l’Observatori i s’utilitza per fer conferències i reunions sobre astronomia. A la vegada els diferents espais estan preparats per donar una ràpida explicació del sistema planetari. També hi ha una sala on s’hi projecta un audiovisual que tracta de l'univers.
Feta la presentació de l’astre rei es passa a l’interior de l’edifici. Primer s'accedeix a la plata baixa on hi ha una botiga de productes relacionats amb l’astronomia. Per una escala de doble graó accedireu a la cúpula. L’accés en aquest recinte impregna de misteri i curiositat l’atmosfera. Poc a poc la portella mecanitzada del sostre començarà a obrir-se. En el centre de l'habitació, i col·locat sobre un ferm pilar de formigó, hi ha el conjunt dels dos telescopis. El de diàmetre més petit té incorporat un filtre d’hidrogen alpha, que us permetrà obtenir imatges de les taques i explosions solars i la granulació de la cromosfera. La durada total d’aquesta visita és de 1,30 hores.
És imprescindible fer la reserva per les dues visites al telèfon 667 529 051.
De Barcelona: A 75 Km.
Història:
Com a conseqüència de la pèrdua de la Guerra de Successió i del Decret de Nova Planta, el rei Felip V, va ordenar derruir tots aquells castell i edificis que en un o altre moment de la guerra es destacaren per la seva oposició a les tropes borbòniques.
Con ja he dit la visita al castell és guiada i té una durada aproximada d’uns 50 minuts. Les visites s’inicien a la porta del castell que trobareu a la façana que dona a la carretera. Per conèixer els horaris de visita cal entrar al web (www.talamanca.diba.es).
A continuació podreu pujar a la torre de defensa. Acabada la visita en aquesta plataforma baixareu de nou per les escales i us portaran a l’Era del castell. Aquest és el punt i final e la visita al castell, la sortida la fareu per la porta de llevant que dona directament al mirador de la Batalla de Talamanca.
MONTSERRAT
DEL PLA DE LES TARÀNTULES
AL MONESTIR PER SANT MIQUEL
De Barcelona:
A 52 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada d'avui amb la família o els amics serà a l’aparcament del tren cremallera de Montserrat que es troba al poble de Monistrol de Montserrat.
Com arribar-hi:
Hi ha dues opcions:
a) Localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Passar per Sant Andreu de la Barca i Martorell. A uns 5 Km de Martorell es troba la sortida d’Abrera on s'ha d’enllaçar amb la carretera C-55 i agafar-la en direcció cap a Olesa de Montserrat i Monistrol de Montserrat.
Quan s'arriba al poble de Monistrol de Montserrat cal dirigir-se a l’estació del tren cremallera de Montserrat. La situació de l’estació està degudament indicada per arribar-hi. Aquí s'ha d'aparcar el cotxe i comprar els bitllets per pujar amb el tren cremallera fins al Monestir de Montserrat.
b) L’altra opció per arribar a l’estació del tren cremallera, i possiblement la més distreta, és la següent.
Utilitzar el transport públic, metro o autobús, per anar a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la Pl. Espanya de Barcelona. Allà agafar el tren fins a Monistrol de Montserrat. En la mateixa andana de l’estació fer el canvi al tren cremallera.
El recorregut del tren cremallera pel costat nord-est de la muntanya us descobrirà un paisatge i vistes panoràmiques variades de la Vall del Llobregat.
El tren cremallera us deixarà enfront de les escales que porten a la plaça principal del monestir. Es pot deixar per la tarda la visita al recinte religiós i anar directament a l’estació del funicular que porta a Sant Joan.
El funicular de Sant Joan salva un desnivell d’uns 200 metres per arribar a l’estació superior o pla de les taràntules, punt de partida de nombroses excursions.
Abans de començar el recorregut en direcció al pla de Sant Miquel, podreu visitar el centre d’informació del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Està situat en un local que hi ha sobre de l’estació del funicular, on hi trobareu una petita botiga de venda de records, guies d’excursions i una exposició de fotografies i mapes topogràfics de la muntanya.
El recorregut comença pel camí que hi ha a l’esquerra del pla de les Taràntules. Veureu un rètol de fusta que assenyala la direcció de Sant Miquel. Haureu de seguir el camí al pla de Sant Miquel o dels Soldats.
En aquest punt conflueixen tres camins: el que porta a Collbató, el de la Cova i el de Sant Miquel. Seguireu aquest últim i després de caminar 15 minuts s’arriba a l’ermita de Sant Miquel. Descansareu una estona donant un cop d’ull a l’entorn i a l’ermita. Seguint el camí, a cinc minuts de caminar, hi ha un desviament a la dreta que porta a la creu de Sant Miquel.
A partir del Pla de les Taràntules el recorregut no para de baixar, per aquest motiu podreu fer-lo acompanyats de tots el membres de la família. La durada aproximada del recorregut és d’uns 90 minuts.
Després de dinar no deixeu de visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i si encara disposeu de temps feu una visita al Museu. És un recinte excel·lent inaugurat l’any 1996. Consta de sis espais clarament definits on es poden admirar valuoses obres d’art, des de la més antiga, un sarcòfag egipci del segle XXII a C, a la més actual, una escultura de Josep M. Subirats de l’any 2001. També trobareu una extensa col·lecció d’orfebreria, pintures dels s. XIII al XVII, i dels s. XIX al XX, entre les que destaquen obres de Santiago Rusiñol, de Cases, de Nonell, de Picasso, de Dalí, etc.
Gastronomia i Restaurants:
Per dinar a Montserrat hi ha moltes opcions. Destaca el restaurant que està davant l’estació del tren cremallera, sota la plaça de l'Abat Oliva. És un Self Service on trobareu els plats habituals en aquests restaurants: amanides, macarrons, botifarra amb mongetes, carns rostides i a la planxa, guarnicions, begudes i cafè.
Enllaços:
L'ESTANY I MONESTIR
ROMÀNIC DE SANTA MARIA
A 60 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics o la família el farem a Sant Feliu de Codines. Passat el segon semàfor en direcció cap a Moià hi ha una zona de botigues i lloc per aparcar el vehicle.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar la carretera C-17 i agafar-la en direcció cap a Mollet. A l’alçada de la Llagosta hi ha un desviament que enllaça amb la carretera C-59 que porta cap a Moià. Passareu per Palau-Solità i Plegamans, Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines.
Arribant a Moià es troba un semàfor, a la dreta és direcció cap a Vic, a l’esquerra cap a Manresa. S'ha de seguir recte i després de fer 6 quilòmetres s'arriba al poble de l’Estany.
Història:
Com a la majoria de pobles de Catalunya la seva història està lligada a algun centre religiós, ermita, monestir o abadia, punts de partida de la colonització del territori de Catalunya des del segle IX fins ben entrat el segle XIII.
El monestir de Santa Maria de l’Estany fou construït a la vora d’un petit estany, situat a 870 metres d’alçada sobre el nivell del mar el qual té poc més de 1 quilòmetre quadrat de superfície.
A partir d’aquest moment i durant els següents quatre segles, el monestir passà per diferents moments d’abundància econòmica, a causa de la gran quantitat de terres que l’hi cedí el bisbat de Vic.
Mentrestant el poble començà a formar-se als voltants del monestir i a gaudir de l’aigua de l’estany per treballar els camps de conreu.
Però, de nou, una decisió política i sanitària modificà la forma de viure de l'assentament humà que durant segles visqueren al costat del centre religiós de Santa Maria de l’Estany. Fou l’any 1554 quan l’Abat Carles de Cardona, va fer dessecar l’estany per evitar la propagació del paludisme, malgrat les avantatges que representava tenir l’aigua tan a prop.
A patir d’aquest moment la població orientà la seva economia a la ramaderia. La demografia del poble no ha estat mai molt populosa, l’any 1877 fou el de més població. Posteriorment els habitants anaven davallant any rere any, fins arribar als 383 a l’any 2006.
Visita:
L’entrada al poble de l’Estany es fa per una carretera vorejada d’arbres “plataners” que recorda les antigues carreteres comarcals de primers del segle XX. Haureu de dirigir-vos al centre del poble lloc on es troba el monestir. No hi ha pèrdua ni tampoc problemes d’aparcament.
El monestir de Santa Maria de l’Estany va ser fundat l’any 1080 i declarat l’any 1931 “Bé Cultural d’Interès Nacional”. Juntament amb el claustre forma part d'una de les joies del Romànic Català.
Al costat lateral dret de la nau central una porta dóna accés al claustre, afegit a l’edifici principal entre els segles XII i XIII.
No deixeu de visitar-lo. Pilars de dobles columnes envolten les quatre galeries que rodegen el pati central de forma quadrada. Els capitells de les columnes estan decorats amb una magnífica varietat de figures i escenes bíbliques. A les parets laterals de les galeries hi ha alguns sarcòfags de pedra que guarden les restes d’abats i nobles.
A les antigues estances de l’abadia es pot visitar un petit museu etnogràfic de diferents objectes procedents de l’abadia i aportacions de veïns del poble.
Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya: canelons, escalivades, estofats de senglar, graellades de carn, peus de porc i, a la tardor, plats elaborats amb els esperats bolets. De postres els clàssics gelats, pastissos, mató i postres de músic.
Restaurants:
A causa dels pocs quilòmetres que separen el poble de l’Estany del poble de Collsuspina, s'hi pot anar-hi a dinar.
Can Forner – “Can Manel”
c/ Major, 24
Tel. 93 830 13 09
Collsuspina
Enllaços:
www.monestirs.cat
OBSERVATORI ASTRONÒMIC
DE CASTELLTALLAT
De Barcelona a 70 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics el podeu fer a l’àrea de servei de Montserrat, situada a l’autopista de Barcelona a Manresa a l’alçada de Vaquerisses.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. A l’alçada d’aquesta última ciutat s'enllaça amb l’autopista de peatge C-16. Passareu per l’àrea de servei de Montserrat i el peatge de St. Vicenç de Castellet. Haureu de deixar l’autopista per la sortida 49 i seguir els indicadors que porten a l'eix transversal C-25 en direcció cap a Cervera i Lleida.
Després de fer uns 15 quilòmetres deixareu l’eix per la sortida 114 (Aguilar de Segarra i Fonollosa) i us dirigireu a Aguilar de Segarra. El poble quedarà a la vostra dreta i haureu de seguir en direcció cap a Fonollosa. A uns 6 quilòmetres hi ha un desviament, a l’esquerra, on comença una pista forestal una mica estreta, però asfaltada, la qual us portarà directament a l’observatori de Castelltallat. Sols cal seguir els indicadors.
Just al peu de l’observatori, i a tocar de l’església de Sant Miquel de Castelltallat, trobareu una gran esplanada utilitzada per aparcament de vehícles.
La Serra de Castelltallat està situada a l’oest de Manresa, entre les poblacions de Súria i Calaf. Quasi a la meitat de la Serra hi ha el turó de Castelltallat de 940 metres d’alçada.
En una superfície aproximada de 10.500 metres quadrats, trobareu els quatre elements més característics d’aquest entorn, l’església de Sant Miquel, la Rectoria, l’Observatori Astronòmic i el Castell de Montedono.
Les primeres dades que existeixen del castell són de principis del s.X, quan el comte Lluís Borrell va fer donació, al monestir de Santa Cecília de Montserrat, d’unes terres dins la zona d’influència del Castell de Montedono. Unes de les últimes dades escrites que hi ha del castell són de l’any 1659, on es menciona com a baluard de defensa contra els sarraïns juntament amb el castell de Cardona. A l’actualitat els seus murs, restaurats durant l’any 2004 per la Diputació de Barcelona, donen una idea del poder defensiu del castell en aquella època.
A poca distància, i en una plataforma del terreny situada a uns 10 metres per sota del castell, trobareu l’església de Sant Miquel. És un edifici d’una sola nau amb un campanar adossat en un dels seus extrems. Cal destacar-ne la magnífica restauració, feta per la Diputació de Barcelona, de tres retaules que són: el de Sant Miquel i el del Sant Crist d’estil barroc, construïts l’any 1613 i el 1720 respectivament. El tercer retaule, ès el del Roser que té elements del s.XVII.
Per la seva situació es pot dir que l’edifici de l’observatori és part integrant del Castell. La cúpula pintada d’un blanc lluminós té un diàmetre de 5 metres. A l’interior un conjunt de dos telescopis, un de 100 mm amb un filtre especial preparat per fer les observacions del sol i l’altre de 400 mm de diàmetre que permet l’observació de les galàxies, les estrelles i les nebuloses.
Visita:
Per fer la visita a l’observatori hi ha dues opcions. Una de dia, anomenada “Mirant el Sol”, i una de nit anomenada “Bateig del Cel”. La primera opció és una classe pràctica per observar la nostra estrella de prop amb el telescopi de 100 mm. La visita comença amb una xerrada sobre la vida i existència del sol i les estrelles. El següent pas serà la visualització de la nostra estrella des d'una de les terrasses exteriors de l’observació amb dos telescopis, un de projecció i l’altre amb filtre d’aspecte visual normal.
Aquestes observacions us donaran la possibilitat de visualitzar algunes de les taques solars, que posteriorment podreu veure amb més nitidesa amb el telescopi situat a l’interior de la cúpula.
L’altre visita, és per fer-la a la nit i possiblement sigui la més espectacular, és l’anomenada “Bateig del Cel”. Comença amb una xerrada d’introducció a la sala de l’audiovisual amb l’explicació de les constel·lacions, el sistema planetari, les galàxies i els astres més brillants de la nit. Desprès d’aquests primers contactes amb l'espai obert de l’univers es passa a l’edifici de l'observatori on començarà en directe l’aventura per l’espai.
La durada aproximada de la visita és d’unes 2 hores. Segons la informació recollida pels responsables de l’observatori les dades més adients per l’observació del “Bateig del Cel” són a l’hivern per la nitidesa del cel. Caldrà anar molt abrigat si decidiu fer la visita en aquesta època de l’any.
Després de la visita de “Mirant el Sol”, podeu anar a dinar al poble de Rajadell. Per la tarda podeu arribar-vos al nucli antic del poble. Aquest està format per 4 carrers, vigilats pel monumental edifici del castell. Al peu de l’edifici senyorial, una petita plaça tancada està presidida per l’església de Sant Iscle i Santa Victoria. Acabada la visita a Rajadell podeu anar a les Torres de Fals.
Les Torres de Fals són un conjunt arquitectònic religiós militar del s.X. Les torres del castell estan separades per la riera de Fonollosa, una d’elles enganxada a l’església de Sant Vicenç i a la rectoria.
Per arribar al nucli antic de Rajadell i a les Torres de Fals, sols cal seguir els indicadors que anireu trobant i que us hi portaran directament.
Gastronomia:
El tipus de cuina de la zona no deixa de ser la típica de l’interior de Catalunya, amb tocs de cuina de mercat i modernitat, sense deixar de banda la brasa, els peus de porc farcits de ceps, els canalons de bolets, o el filet de vedella a la brasa. Aquests són exemples dels plats que trobareu a la carta dels restaurants del poble de Rajadell.
Restaurants:
Rest. Ca l’Isclet
Avinguda de l’Estació, 9
Rajadell
Tel. 93 836 80 98
Rest. Cal Miliu
Avinguda de l’Estació, s/n
Rajadell
Tel. 93 836 80 76
Enllaços:
www.observatoricastelltallat.com
CASTELL DE TALAMANCA
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà l’àrea de servei de Montserrat, situada a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa, entre les sortides 33 i 41.
Com arribar-hi:
Per arribar a Talamanca haureu de localitzar l’autovia C-48 en direcció a Terrassa. Passada la sortida nord de Terrassa empalmareu amb l’autopista C-16, sense deixar-la passareu per l’àrea de servei de Montserrat i el peatge.
Cal deixar l’autopista per la sortida 54 (Sant Fruitós i Navarcles). A la sortida trobareu una cruïlla amb la carretera N-141c, haure de girar a l’esquerra i dirigir-vos al poble de Navarcles.
Quan entreu al poble de Navarcles haureu d’estar atents als indicadors que porten al poble de Talamanca per la carretera BV-1221.
Arribant al poble de Talamanca el primer que trobareu és el castell amb seva torre circular. L’entrada al castell està per sobre d’un mur d’uns quatre metres a la que s’accedeix per unes escales.
Les primeres dades escrites que tenim del Castell de Talamanca son de l’any 967, quan el compte Sala, fundador de San Benet de Bages, donar terres a la propietat del castell.
Sobre l’any 1086 el castell, propietat del comtat de Cardona, és novament esmentat dins del testament del vescompte de Cardona Ramon Folc. A principis del segle XII el castell passar a ser propietat dels Talamanca, sen un dels primers propietaris en Bernat de Talamanca.
En els successius segles el castell de Talamanca passar per mans de diversos propietaris fins arribar a la seva implicació a la guerra de successió del 1714. El 14 d’agost de 1714 el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Bergós, que aleshores era el comandant en cap de l’exèrcit català, utilitzar el castell de Talamanca com a centre d’operacions contra l’exèrcit borbònic, aquest tenia el centre de comandament a la masia de la Musarra situada enfront del castell i a l’altre costat de la riera de Talamanca.
Per la seva situació geogràfica el castell tenia una gran importància estratègica per poder controlar a l’enemic i la fàcil comunicació amb els pobles de la zona. Fou precisament a la vall situada entre el castell, la riera de Talamanca i la masia de la Musarra on s’inicià la batalla contra les tropes del rei Felip V, malgrat que el terreny és molt abrupte i costerut les tropes del marques del Poal foragitaren a l’enemic, encara que la diferencia d’efectius era considerable.
A finals del segle XVII, els marquesos de Castellvell, reconstruïren el castell com un casal fortificat utilitzant les pedres de l’antiga construcció, es conegut com a Casal dels Marquesos. Al 1976 una família basca de cognom Yoldi comprà el castell, a l’actualitat, gràcies a un acord entre la família propietària, l’Ajuntament i l’Associació d’Amics pel Desenvolupament de Talamanca el castell es pot visitar amb visita guiada.
Visita:
Arribant a Talamanca trobareu a la dreta i enfront del castell un reduït aparcament, a l’esquerra un carrer empedrat amb una suau pendent us portarà directament a la plaça de l’església. A partir d’aquest punt és aconsellable fer una passejada per carrerons del poble.
El nucli urbà no és gaire extens, possiblement amb uns ¾ d’hora de passejada podreu visitar tots el racons, no oblideu la maquina de retratar, la acorada conservació de les cases i carrers requereixen un bon reportatge fotogràfic.
La visita al castell comença en un reduït pati, a l’esquerra visitareu el celler, és un espai d’uns 4x9 metres on les botes de vi ocupen el 50 % de l’espai, la resta s’utilitzava de rebost per els aliments. Dues finestres de reduïdes dimensions il·luminen l’estança.
Deixareu el celler i s’enfilen unes escales que porten a un gran pati on un grup de merlets defensen les terres de ponent, al centre una gran taula de pedra tapa l’accés a la cisterna del castell, molt a prop un pou amb bocana de pedra permet extreure l’aigua de la cisterna. El pati està rodejat per un conjunt d’edificis de planta baixa, un d’ells està preparat per a centre d’interpretació on us reproduiran un vídeo de la història del castell de 10 minuts de durada.
Seguidament pujareu per unes escales de pedra, molt estretes, protegides per un passamà de cadena que porten a la part alta de la muralla, a la base de la torre de defensa i a unes tombes antropomorfes. Des d’aquest punt de la muralla podreu veure el famós camp de batalla de la Guerra de Successió.
Gastronomia:
La cuina de muntanya és denominador comú de totes les terres de l’interior de Catalunya. Les amanides, les carns a la brasa, els estofats de vedella o de porc, els canelons casolans, les esqueixades i escalivades, el pa amb tomàquet i els postres casolans omplen la majoria de les cartes dels restaurants.
Restaurants:
Cal Ros
Tel. 93 827 67 08
Talamanca
Les Voltes de Talamanca
93 827 69 32
Talamanca
Enllaços:
MANRESA
FIRA DE L'AIXADA
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de servei de Montserrat que està a l’autopista C-16 de Barcelona a Manresa, a l'alçada de Vaquerisses.
Com arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. A l'alçada de Terrassa empalmareu amb l'autopista C-16 en direcció cap a Manresa. Deixareu l’autopista per la sortida 41 i després del peatge empalmareu amb la C-55 en direcció cap a Manresa. No deixeu la via fins la sortida de Manresa Centre.
A la sortida trobareu una rotonda i haureu de seguir en direcció a Vic pel carrer anomenat Carretera de Vic. Aquest carrer és quasi recte i al final hi ha una cruïlla amb la carretera de Cardona. A uns 50 metres abans d’arribar a la cruïlla trobareu un Parking, mireu de deixar-hi el vehicle. Heu arribat al inici del nucli antic de Manresa i aquí comença la fira.
Història:
Uns dels primers assentaments que trobem a la zona de Manresa estan situats al turó del Puigcardener, on avui hi ha la Seu. La situació geogràfica del turó amb tres costats amb fortes pendents fan d’aquest lloc un punt de fàcil defensa, motiu pel qual els ibers hi construïren un assentament.
Durant el s.IX els francs ocuparen la zona i el comte Borrell de Cerdanya inicià la restauració del poblat iber de Pugcardener, el turó va ser emmurallat i construïren una església i un castellet on hi vivia el vicari comtal.
Al llarg del segle XIII apareixen a la ciutat els tallers artesans i Manresa deixà de viure solament de l’agricultura. El creixement econòmic farà que es construeixin noves cases al exterior i al interior de les muralles. Gràcies a aquesta activitat comercial fa que al 1238 el rei Pere el Gran concedís la celebració d’una fira anual, fira de l’ascensió, que encara es cèlebre avui.
Visita:
Per poder fer una visita a la ciutat en un moment d’animació ciutadana jo us recomanaria fer la visita a finals del mes de febrer i coincidir amb la Fira de l’Aixada i la Fira de la Llum. És una fira de caràcter medieval on hi participen tot tipus de comerços artesans, botigues de manduca, festes dels barris, visites guiades a la Seu, etc...
Seguiu el recorregut per arribar-vos a la plaça Major i demanar a l’Oficina de Turisme la documentació necessària per poder fer una bona visita. Passareu per la plaça Europa, a la dreta de la plaça hi ha la Parròquia del Carme, el Mercat Municipal i la plaça del Mercat on també s’hi fan activitats de valls i representacions teatrals.
Després de visitar la parròquia i fer una ullada a les paradetes que anireu trobant al llarg dels carrers, preneu la direcció pel carrer del Carme i la plaça del mateix nom. Aquí seguiu pel carrer del Cap del Rec o el passatge dels Amics, els dos us portaran a la plaça Major on trobareu en el numero 10 l’Oficina de Turisme. Penseu que tant els carrers del voltant de la plaça Major com el carrer de Santa Llussia i al voltant de la Seu de Manresa hi trobareu botiguetes de menjars i d’artesans.
La catedral d’estil gòtic català fou construïda sota la direcció del arquitecte Berenguer de Montagut, autor de la catedral de Palma de Mallorca i de Santa Maria del Mar de Barcelona. L’edifici és de planta rectangular amb una nau central i dues laterals on hi ha les capelles, el conjunt queda tancat per un absis heptagonal. El conjunt i la decoració són espectaculars.
La visita continua per la part alta de l’edifici al qual s’hi accedeix per una escala de cargol que porta a la terrassa. Les vistes de la ciutat us donaran una idea dels diversos punts estratègics de Manresa com les muralles, la Torre de Santa Caterina, el Santuari de la Cova de Sant Ignasi, el Pont Vell i la ciutat del segle XX.
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.
Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.
Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...
Restaurants:
Durant tot el recorregut pels diversos carrers de la ciutat mireu de localitzar un restaurant que us agradi.
Enllaços: