ALT PENEDÈS

*Sant Martí Sarroca
*Castellet i La Gornal
*Conjunt Arqueològic d'Olerdola
*Castell de Gelida
*Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
*Castell de Subirats
*Sant Quintí de Mediona
*Castell de Penyafort - Santa Margarida i els Monjos


SANT MARTÍ SARROCA

De Barcelona: A 65 Km.

Punt de trobada:
Àrea de servei del “Llobregat” de l’Autopista AP-7 a l’alçada de Castellbisbal.
     
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Vilafranca del Penedès i Tarragona.
Quan arribeu a Vilafranca del Penedès, haureu de deixar l’autopista per la sortida 28, i dirigir-vos al centre de Vilafranca. A l’alçada de la Rambla s'ha de girar a la dreta per enfilar la carretera BP-2121 que porta a Sant Martí Sarroca, situat a uns 9 Km de Vilafranca.

Història:
A l'arribada a Sant Martí Sarroca, dalt d’un turó es veu el conjunt monumental del castell de la família Santmartí (s.X) i, sobre tot, l’església romànica de Sta. Maria (s.XIII), declarada monument històric-artístic d’interès  nacional.

El Castell començà a tenir importància a la zona quan Galí, corregidor de les terres del migdia del comtat de Barcelona, inicià la colonització de les terres i llacs de Calders. Posteriorment el castell passà a ser propietat d’en Ferrer de Santmartí, propietari a la vegada dels castells d'Olèrdola, Subirats, Falset i Mora.

Després de la família Santmartí el castell fou regentat per la família Cervelló i desprès per la catedral de Barcelona. Al 1714 es convertí en un dels últims baluards de resistència contra les tropes de Felip V, a la guerra de successió.

Visita:
La visita guiada al castell dura uns  45 minuts. Comença per un museu local format per peces procedents d'excavacions i donacions de particulars del municipi. Segueix la visita per la sala capitular, dormitoris i sala d’estar dels nobles. A la part baixa hi ha el cos de guàrdia dels soldats.

A l’altra banda del pati central unes escales de pedra us conduiran a una sala de reunions i menjador. Sota d’aquest recinte es troben les cavallerisses. A l'actualitat aquest espai és un museu d’estris pel  treball  de la terra.

L’església de Sta. Maria, catalogada com una joia del Romànic del Penedès, està al costat del castell, formant part del conjunt arquitectònic. Fou restaurada a principis del segle XX per l’arquitecte Puig i Cadafalch. Cal destacar-ne l'absis i el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, atribuït a Jaume Cabrera.

Per completar la sortida podríeu fer una visita a una de les moltes bodegues que té el municipi com la de Romagosa i Torne o Rovellats.

Gastronomia:
Aprofitant l’estada a Sant Martí, no deixeu de dinar a un dels molts restaurants del municipi, ja que hi ha una bona oferta gastronòmica i la de vins i caves és la més reconeguda de la comarca del Penedès.

Restaurants:
Cal Recolons
Tel. 93 899 10 20

Sant Jordi – Ca la Katy
Tel. 93 899 13 26

Ca l’Agustí
Tel. 93 899 12 03

Ca l’Aran
Tel. 93 899 01 50

Cal Menescal
Tel. 93 899 13 5

Enllaços:



CASTELLET I LA GORNAL



De Barcelona:
A 68 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de servei del Llobregat que està a  l’Autopista  AP-7 a l’alçada de Castellbisbal.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Passareu el peatge de Martorell i arribant a Vilafranca haureu de deixar l’autopista per la  sortida 30, Santa Margarida i Els Monjos.

Aquí s'ha d'enllaçar amb la variant de la carretera N-340 fins arribar a la primera rotonda del poble de l’Arboç. Girareu pel trencall de l’esquerra en direcció cap a Castellet. Després d’uns 3  Km de conreus i vinya s'arriba al destí.

Història i Visita:
El municipi de Castellet i La Gornal està format per diferents grups disseminats de població com: Castellet, el Gornal, les Casetes del Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, Rocallisa i les urbanitzacions de Cal Rectoret, Trencarroques, Valldemar i Els Rosers, amb un total de 1.600 habitants.

El nucli urbà de Castellet amb el seu castell com ensenya, està en un turó situat a la riba d’un meandre del riu Foix al començament del pantà del mateix nom.

El castell de Castellet, conegut anteriorment com a castell de Sant Esteve, està situat al límit de la comarca del Baix Penedès, des d’on domina el paisatge de l'Alt i el Baix Penedès, raó per la qual tenia una certa importància estratègica militar.

El Castell començà a estar documentat a finals del segle X, quan el Comte  de Barcelona Sunyer cedí la propietat al seu fill Borrell II. En el segle XV, durant la guerra contra Joan II, va ser assetjat i pres per les forces del rei Pere IV de Catalunya. A partir d’aquella època va quedar molt malmès i abandonat, passant per diferents propietaris com els Aguilar, els Icard i finalment els comtes de Santa Coloma de Queralt. L’any 1925 fou adquirit pel senyor Peray i March, que el començà a reconstruir i restaurar  per a  l’ús personal.

A la mort del fill del senyor Peray, el Castell va passar a ser propietat de  l’Hospital dels Nens de Barcelona. Posteriorment fou adquirit i restaurat amb profunditat per la Fundació Abertis, que a l'actualitat gestiona les visites guiades al Castell i on està ubicada la seu de la fundació.

Arquitectònicament el Castell està construït com un Castell de defensa. Té un notable conjunt de torres rodones i quadrades, destacant sobre totes elles la torre de l’homenatge de 15 metres d’alçada i 5 de diàmetre.

Acabada la visita al Castell, podreu anar a visitar l’església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic, ja esmentada en documents del segle XII que està al costat del recinte del Castell.

Després, una passejada pel conjunt medieval del nucli urbà, acabarà per fer-vos vindre gana per dinar.

Ben dinats i per aprofitar la tarda podríeu arribar-vos a la resclosa del pantà de Foix que en una època subministrava l’aigua de beure al poble de Vilanova i La Geltrú.  

Gastronomia:
Com arreu, els plats típics són nombrosos. Es pot començar pel famós Xató de Vilanova, els calçots, els cargols, els peus de porc, la carn a la brasa, etc.

Però la proximitat a la costa Mediterrània, també pot oferir-vos molts plats de peix, com poden ser: un bon suquet de peix, una paella o una graellada.

Restaurants:
Can Barretet.
Tel. 977 670 413
Can Joan
Tel. 977 670 111

Can Marçal
Tel. 93 891 83 19
Veïnat de Sant Marçal
Antiga fabrica de vidre

A Vilanova i la Geltrú trobareu al Passeig Marítim molts restaurants dedicats a la cuina del peix entre ells: Can Peixerot, de molta solera i molts anys d’experiència.

Enllaços:
www.castelletilagornal.cat



CONJUNT ARQUEOLÒGIC 
D'OLERDOLA



De Barcelona:
A 61 Km.

Punt de trobada:
A causa de la poca distància que hi ha entre Barcelona i Vilafranca del Penedès el punt de trobada amb la família o els amics serà a l'aparcament del Parc Comarcal d’Olèrdola

Com arribar-hi:
Per arribar-hi haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Arribant a Vilafranca del Penedès trobareu la sortida 28 (Vilafranca Nord) i la deixareu a la vostra dreta. Seguireu endavant dos quilòmetres més fins arribar a la sortida 29 que porta a Vilanova i la Geltrú. Deixareu l'autopista per aquesta sortida.

Quan arribeu a la primera rotonda caldrà girar a l'esquerra en direcció cap a Vilanova i La Geltrú. A uns 3 quilòmetres trobareu, a la dreta, un desviament amb els rètols indicadors de Castell d’Olèrdola. Després de fer dos quilòmetres per la carrera BV-2443 s'arriba a l’aparcament del Parc Comarcal d’Olèrdola.

Història:
A un extrem del massís del Garraf per la cara nord i a tocar de la plana del Penedès es troba la reduïda Serra del Cavall. Un dels accidents geogràfics d’aquesta serra és el turó de Sant Miquel, indret on hi ha l’església del mateix nom.

A causa de la situació privilegiada del turó des d'on es podia controlar el comerç i els fluxos migratoris de la població, aquest ja fou habitat des de l’edat de ferro, fa aproximadament 5000 anys. Aquestes dades s'han obtingut de les diverses excavacions realitzades en el turó, on s’han trobat restes arqueològiques de  diferents cultures com la dels ibers i dels romans.

Les excavacions descobriren un mur de dos metres de gruix que envoltava un recinte primitiu que posteriorment en els s.V i IV aC l’ocuparen els distints poblats ibers de la zona. Aquests foren desplaçats pels nous conqueridors, els romans, que reforçaren els murs del recinte i crearen un centre militar.

Passaren els segles i el turó, que havia tingut una gran importància militar a causa de la seva  importància estratègica, quedà abandonat com a conseqüència d'una llarga època de pau. Posteriorment a principis del s.X, concretament a l’any 929, a causa de les guerres de la reconquesta contra els sarraïns, el comte Sunyer construeix dalt del turó i sobre les ruïnes de la ciutat romana el castell d’Olèrdola.

A l’any 985 el castell fou completament destruït per les tropes de Al-Mansür. Novament fou reconstruït per ordre de Ramon Berenguer III, però a partir del s.XII tornà la decadència del recinte estratègic militar com a conseqüència del desplaçament a Tarragona de la línia  de frontera amb el món musulmà.

Visita:
Després de deixar el vehicle a l’aparcament situat a l’exterior del recinte emmurallat us dirigireu al Centre d’Interpretació que està just passada la muralla. En aquest punt hi havia una masia que a l’any 1967 fou enderrocada per construir-hi un edifici de planta i pis destinat a Centre d’Interpretació del Parc d'Olèrdola.

Durant anys el Centre d’Interpretació passà per diverses etapes de remodelació i adaptació a l'espai museístic, fins que a l’any 1998 quedà definitivament adaptat a les noves necessitats. Està estructurat en diversos ambients que permeten entendre la història de la ciutat d'Olèrdola, els diferents grups humans que l’habitaren i un conjunt de restes arqueològiques trobades en les excavacions.

L'estructura urbana del turó de Sant Miquel està dividida en tres zones:

L'emmurallada que està formada per dos espais. A la part superior el sector militar, amb el castell i més avall, l’àrea religiosa amb l’església i la necròpolis.

A la part mitjana de la plataforma del turó hi havia una zona d’activitat econòmica on hi estaven situades la cisterna romana, la premsa, el celler del vi, la pedrera un graner, etc.

A la part baixa i a l’entorn de la porta d’entrada hi havia diversos carrers on estaven ubicades les cases de la gent benestant. Fora de les muralles hi vivia la resta dels habitants de la ciutat d'Olèrdola. Un dels indrets més coneguts  de la ciutat era el Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria i el cementiri de tombes antropomorfes.


Acabada la visita al Centre d’Interpretació podreu iniciar la visita a les ruïnes del recinte. Es pot començar per les restes de les cases de la part baixa, la pedrera i la cisterna romana.

La cisterna romana és un dels elements més interessants del recinte. Està excavat a la roca i tenia una capacitat de 350.000 litres d'aigua. Al voltant de la cisterna podreu veure el sistema de canals utilitzats per recollir l’aigua de la muntanya i dirigir-la fins la cisterna.

L’església de Sant Miquel d’Olèrdola sorprèn pel seu volum arquitectònic situat a la part alta del recinte emmurallat i a pocs metres del castell. És un edifici construït al s.X, d'estil romànic. És de planta quadrangular, d’una sola nau i té un sostre en forma de volta de canó. Quasi al centre de la nau es troba un cimbori octogonal i just sobre d'aquest hi ha un campanar d’espadanya. Al voltant de l’església podreu veure les tombes antropomorfes.

Ara, per acabar la visita caldrà seguir en direcció al castell d’Olèrdola situat a poca distància de Sant Miquel i del que solament en queden unes quantes pedres, el qual com he comentat en l'apartat de la història, fou construït pel Comte Sunyer al s.X sobre les antigues ruïnes d’un altre castell.

Des d’aquest punt podreu gaudir d’una magnífica vista del pla del Penedès, del massís del Garraf i de les muntanyes de Montserrat. La tornada al Centre d’Interpretació i a la vegada a l'aparcament la fareu pel mateix camí.

Gastronomia:
La cuina de la zona és la clàssica cuina tradicional catalana i de mercat amb uns tocs de modernitat. Alguns dels plats a destacar poden ser: sopes, amanides, escalivades, carpaccios, cabrit al forn, magret d’ànec, peus de porc amb cargols, etc.

De peixos: bacallà amb samfaina, amb cigrons, a la llosa i esqueixat, salmó al cava amb llagostins, rap a la pedra, etc.

Restaurants:
La Casa del Conill
Anselm Clavé, 13
Tel.938 902 001

Masia Segarulls
Carretera al castell d’Olèrdola
Tel.938 903 799

Enllaços:
www.olerdola.cat



CATELL DE GELIDA



De Barcelona:
A 43 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’aparcament situat al peu del Castell de Gelida.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i seguir-la en direcció cap a Tarragona. A uns 5 quilòmetres després del peatge de Martorell trobareu la sortida 26 que dóna accés al poble de Gelida. Passat el peatge hi ha una rotonda, haureu d’anar per la primera sortida fins arribar a una segona rotonda la qual deixareu per la segona sortida que és la carretera que porta a Sant Llorenç dels Horts.

Després de quatre revols arribareu a la cruïlla amb la carretera C-243b que va de Martorell a Sant Sadurní. Girareu a la dreta i sense deixar aquesta via arribareu al carrer Major i en aquest punt girareu a l’esquerra. Recorreguts uns 800 metres trobareu una altra cruïlla a l’esquerra amb un rètol que indica la direcció del castell.

No hi ha pèrdua. A poca distància trobareu l’aparcament. Al front hi ha l’entrada a la part baixa del recinte del castell i, a la begada, a l’accés de l’església de Sant Pere i al centre d’interpretació on us donaran tot tipus d’informació. També hi podreu comprar les entrades per poder fer una visita guiada al recinte del castell.

Història:
El castell de Gelida està construït sobre un estret accident geogràfic situat entre els torrents de Cantillepa i Sant Miquel. Les primeres dades escrites que es tenen són de l’any 945, en un document de donacions fetes  per Riquilda, comtessa de Barcelona i muller de Sunyer I, al monestir de Santa Cecilia de Montserrat.

En aquella època formava part dels castells de frontera entre el Al-Andalus i les terres dels comtats catalans que controlaven el Penedès. A començaments del segle XII el Penedès sufrí una invasió almoràvit assolant les terres del comtats veins. Està documentat que els sarraïns foren aturats a les portes de les muralles del castell de Gelida.

A partir d’aquest segle el castell de Gelida passà per diverses propietats  de senyors feudals. En el segle XV el senyor de Gelida participà en la guerra civil catalana contra el rei Joan II, pare del futur Ferran el Catòlic.

La família Bertran, propietaris del castell, donaren suport a Pere el Conestable, opositor de Joan II els quals al perdre la guerra perderen temporalment totes les propietats i el castell de Gelida fins que juraren novament fidelitat al rei Joan.

Acabada la guerra de succeció espanyola del segle XVIII és molt probable que el rei Felip V fes enderrocar el castell, com molts altres que en el seu moment donaren suport a l’emperador Leopol I d’Austria.

Durant el segle XVIII la pedra del castell començar a ser utilitzada per altres construccions del poble. A l’any 1780 el rector de l’església de Sant Pere demanar permís per utilitzar la pedra de les ruines del castell per construir el campanar.

Visita:
La visita al recinte del castell de Gelida comença al Centre d’Interpretació, gestionat pel l’Associació dels Amics del Castell. Els caps de setmana i festius està obert de 10 a 14 hores i les visites són de 10,30 a 12,30 hores.

A la part baixa i a tocar del Centre d’Interpretació hi trobareu l’església de Sant Pere. Està documentada a l’any 945, és d’estil pre-romànic i és d’una sola nau en volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L’absis és poligonal amb volta de creueria.

Durant els segles XVII i XVIII s’afagiren diverses capelles laterals i s’obrir una porta lateral a la façana de ponent. A finals del segle XVIII es construir el campanar amb les pedres de les ruines del castell.

Des dels origens Sant Pere fou la parròquia del terme del castell de Gelida. A tocar de l’església hi ha el primitiu cementiri del castell, descobert en les excavacions arqueològiques de l’any 1971. En aquests treballs es descobriren diverses tombes antropomorfes datades entre els segles X i XI.

A la part central del recinte del castell hi trobareu una torre de planta rectangular que dóna pas a la plaça del Pedró, espai on possiblement hi havia una columna commerativa. Més enllà hi trobareu el baluard defensiu de la part alta del recinte, format per un conjunt d’altes muralles i una torre semi el·líptica.

Acabada la visita al recinte del castell podeu dirigir-vos al poble de Gelida i fer una passejada pels seus carrers per descobrir algunes de les cases modernistes construides a primers del segle XX.

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brassa, estofades i carpatxios. També els peixos estàn representats en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastrònomics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de citrics, etc...

Restaurants:
Can Panyella
Camí Can Valls s/n
Tel. 937 792 305
Gelida
Està situat a tocar de la primera rotonda de la sortida de l’autopista.

Enllaços:



MONESTIR DE 
SANT SEBASTIÀ DELS GORGS


De Barcelona:
A 54 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei la Porta de Barcelona, situada a l’autopista AP-2 en direcció cap a Tarragona i a l’alçada de Sant Andreu de la Barca.

Com arribar-hi:
Per arribar-hi haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona. Deixareu la via ràpida per la sortida 27 (Sant Sadurní d’Anoia, Subirats) i us dirigireu a Sant Sadurní. Sense deixar la carretera BV-2244 i després de fer uns 2 quilòmetres arribareu a una rotonda i seguireu en direcció cap a Vilafranca del Penedès. A uns 800 metres en trobareu una altra i seguireu en direcció cap a Vilafranca.

Aproximadament a un 1,5 quilómetres d’aquesta última rotonda trobareu un desviament a l’esquerra que us portarà al poble de Subirats. A uns 2 quilómetres d’aquest desviament I després de passar per sota del pont de l’autopista AP-7, trobareu un desviament que us portarà al poble de Sant Sebatià dels Gorgs, després de fer novament uns 2 quilòmetres.

A l’arribada al poble veureu a l’esquerra una ampla escalinata que porta a l’entrada del monestir. A uns 25 metres a la dreta hi ha una esplanada on hi podreu deixar el vehicle.

Història:
Les primeres dades escrites que es tenen de l’església de Sant Sebastià dels Gorgs són de l’any 1024. En el testament d’Ermengarda filla del comte Borrell II de Barcelona es feia la cessió de terres pel manteniment de l’església i la obligació de mantindré a quatre monjos en el cenobi.

A l’any 1043 passà a ser el monestir més important del territori i a l’any 1052 Sant Sebastià passà a ser un priorat depenent de Sant Victor de Marsella. Passaren els anys i a mitjans del segle XIV el priorat patia una profunda crisi. El prior vivia dins del recinte del monestir mentre que els monjos vivien fora.

Com a conseqüència d’aquest desori, a l’any 1409 una butlla papal desvinculà el monestir dels Gorgs del de Sant Victor de Marsella i l’uní al monestir de Montserrat. S’inicià una restauració de l’església i el campanar aleshores en ruïnes. A l’any 1606 en una nova remodelació escurçaren la nau central aprofitant el portal d’entrada i el timpà.

Posteriorment en els anys 1606 i 1785 els priors de Montserrat realitzaren obres de consolidació. A l’any 1820 l’edifici i les terres foren subhastades a excepció de l’església que passà a ser parròquia del poble.

Visita:
La visita a Sant Sebastià té una durada aproximada d’una hora. Són visites guiades i es poden fer el primer i tercer dissabte de cada mes.  L’horari és a les 11 i a les 12 hores.

L’església és de planta rectangular i d’una sola nau amb un absis d’estil gòtic. A la porta hi ha un timpà amb una representació del pantocràtor envoltat d’àngels. Al costat dret de la nau i a tocar de l’absis una porta oberta al mur dóna accés a l’actual sagristia i base de la torre del campanar que és de planta rectangular i finestres geminades.

Dins d’aquest recinte hi trobareu dos  sarcòfags gòtics i una porta d’accés a un reduït claustre de forma rectangular i amb tres galeries. La quarta quedà absorbida per les obres d’ampliació de la casa que hi ha a tocar del claustre. Al centre una capçalera de pou accedeix a la cisterna. Els capitells estan decorats amb figures d’animals.

A un costat del claustre hi ha una porta d’accés a les antigues dependències del monestir i a una plataforma metàl·lica que passa per sobre d’aquest i que condueix al primer pis del campanar. La visita segueix per una estreta escala de cargol que us portarà a la part alta del campanar. Les vistes des de aquest punt són les més adients per controlar les terres del monestir, però el més interessant és el sostre enteixinat on hi podreu veure fins a cinc motius artístics.

Gastronomia:
És la de les terres de l’interior, però amb diverses varietats culinàries de la zona com: ànec rostit amb prunes i pinyons, conill amb cargols, conill amb figues seques a l’esperit de cava, espatlles de cabrit al forn, macarrons amb ànec, peus de porc a la subiratenca, etc.

De postres les clàssiques: mel i mató, postra de músic, crema catalana, pastissos, gelats, xarrups.

Restaurants:
Cal Pau Xic
Plaça Subirats,11
Tel. 937 993 051
Sant Pau de l’Ordal



CASTELL DE SUBIRATS


De Barcelona:
A 65 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea de servei “La Porta de Barcelona” de l’autopista AP-2, a l’alçada del poble de Palleja.

Com arribar-hi:
Per arribar al vostre destí haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Tarragona, passant pel peatge de Martorell. Haureu de deixar la via ràpida per la sortida 27 (Sant Sadurní d’Anoia – Subirats).

Passat el peatge de Sant Sadurní trobareu una rotonda, haureu d’agafar la sortida de la dreta que porta a la carretera N-340 direcció cap a Barcelona - Ordal i Els Casots. Després de fer uns 2 quilòmetres per aquesta carretera, la BP-2427, abans d’arribar als Casots haure passat per les bodegues Llopart que quedaran a la vostra dreta. A l’entrada del nucli urbà dels Casots trobareu a la dreta el restaurant Mirador de Les Caves i a l’esquerra un desviament que us portarà directament a l’aparcament del castell de Subirats.

Per anar a Torre-Ramona, després del peatge de la sortida 27 hi ha la rotonda que porta a San Sadurní d’Anoia i a uns 800 metres trobareu un desviament a la dreta que porta cap a Gelida. No deixeu aquesta carretera i aproximadament a 1,5 kilòmetres trobareu un rètol indicador que diu (Confraria Parking) deixeu el vehicle i entreu al poble.

Història i Visita:
El castell de Subirats està situat a uns 300 metres d’alçada en un espadat rocós des d’on es domina la plana de l’Anoia. Subirats és el municipi de major extensió de la comarca i està entre els municipis de Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia.

Curiosament el nom de Subirats no forma part de cap poble del municipi i és el poble de referencia Sant Pau de l’Ordal.

A inicis del segle X el castell de Subirats juntament amb el d’Olèrdola i Gelida eren part dels anomenats castells de frontera entre les terres cristianes i les musulmanes. Les primeres dades escrites que es tenen de Subirats daten de l’any 917 en uns escrits on els germans Ermenard i Udalard fan la concessió del castell i terres al monestir de Sant Cugat del Vallès.

El recinte del castell és de dimensions considerables. A l’actualitat solts en podem apreciar un talús de pedra que podria ser la base de la torre de l’homenatge situada en el centre del recinte. De les quatre torres de defensa que existien en els seus orígens únicamen en queda la meitat d’una de les torres de 19 metres d’alçada, recentment consolidada.

Als voltants de la torre es poden apreciar restes de la muralla. En el nivell més baix del recinte del castell hi havia l’església romànica de Sant Pere del Castell. Avui és el Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa.

El 10 de març de 1368 el rei Pere el Cerimoniós donà a l’infant Martí, el futur Martí l’Humà, la vila de Piera i els castells i llocs de Subirats i de Sant Martí Sarroca. A partir d’aquesta data el castell passà per diferents mans, és d’esmentar la del rei Felip II d’Espanya.

Al llarg de la Guerra dels Segadors el castell fou enderrocat per ordre del marquès de Vélez.

Torre-Ramona. A pocs metres del museu del castell de Subirats hi trobareu una balconada que fa les funcions de mirador del Penedès. Just a la plana i a la vertical del castell hi ha el poble medieval de Torre-Ramona amb una població de poc més de 50 habitants.

A principis del segle XVI s’inicià una nova idea constructiva de castell palau. Possiblement sobre l’any 1530 en Francisco Joan Gralla i Desplà, fill de Miquel Joan Gralla va comprar a l’emperador Carles I d’Espanya les propietats i el senyoriu. A l’any 1611 un hereu de la saga ven la propietat a José de Milsocós, per 38.000 lliures. Posteriorment varen vendre la propietat a la família Ramon, defensora de la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria a la Guerra de Successió Espanyola. Per aquest motiu el rei Felip V va embargar transitòriament els bens de Torre-Ramona.

L’edifici principal és de planta quadrada i té planta baixa, primer pis i golfes al voltant d’un pati central de forma rectangular. La façana principal és d’estètica molt sòbria. Consta d’una porta d’entrada en forma d’arc de mig punt dovellat amb una finestra a cada costat. Al primer pis hi ha tres finestres amb una motllura a la part alta. En el segon pis hi ha un matacà.

La façana principal està protegida per una plaça de reduïdes dimensions envoltada per un mur amb merlets de defensa a la part alta. Als dos costats de la plaça unes cases de planta baixa i pis encerclen l’edifici principal i a un extrem del castell-palau una torre de defensa tanca el recinte.

La visita guiada a Torre-Ramona inclou l’accés a l’església de Sant Joan de Sesrovires, al Palau Gralla i a la Confraria del Cava de Sant Sadurní. La visita guiada a Torre-Ramona és el 2n diumenge de cada més.

L’Ajuntament de Subirats organitza visites guiades cada primer i tercer dissabte de mes. L’horari és de 10 a 12 del matí i té un cost de 3€.

Per poder visitar el Castell de Subirats i Torre–Ramona haureu de posar-vos en contacte amb:
Ajuntament de Subirats (turisme)
Estació RENFE de Lavern
Tel. 93 899 34 99
info@turismesubirats.cat

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:
  
Enllaços:
www.turismesubirats.cat



SANT QUINTÍ DE MEDIONA  
LES DEUS



De Barcelona:
80 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a l’Àrea de Servei La Porta de Barcelona en direcció a Tarragona.

Com arribar-hi:
Per arribar-hi haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. Passat el peatge de Martorell i després d’uns 15 quilòmetres s’ha de deixar l’autopista a la sortida de Sant Sadurní d’Anoia. Passat el peatge cal dirigir-se al poble per la carretera BV-2244. El nucli urbà quedarà a la vostra esquerra i a uns 3 quilòmetres arribareu a una rotonda, la deixareu per la segona sortida en direcció a Igualada. Sense deixar aquesta carretera arribareu a Sant Quintí de Mediona.

Arribant al poble haureu de seguir els indicadors que porten a Les Deus. A uns 500 metres hi ha un aparcament on deixar el vehicle, a tocar hi ha les instal·lacions  de Les Deus Aventura i un restaurant. 

Història:
L’antic castell de Mediona està documentat des de l’any 977. La vila es creà entre els segles X i XI despès de les guerres contra els sarraïns. L’església parroquial fou documentada entre els segles X i XI, va ser un priorat benedictí depenent del monestir de Ripoll. Posteriorment en el segle XVI i després d’uns anys de decadència el papa Sixt V l’uní al capítol de la seu de Barcelona.

Un dels capítols de la història de Sant Quinti es va escriure a primers de gener de 1714 durant la Guerra de Successió espanyola. Un destacament borbònic de cent cinquanta soldats va acudir a Sant Martí Sarroca per cobrar les quinzenades, un impost decretat per Felip V que obligava les poblacions catalanes a pagar el manteniment de l’exèrcit borbònic del Principat. En conseqüència, els pagesos van emboscar els soldats que van patir moltes baixes i van haver de fugir.

Com a represàlia, el comandament borbònic comandat pel brigadier Diego Gonzalez va posar en pràctica un càstig exemplar amb l’objectiu d’aturar l’avalot que es començava a escampar per les viles properes. Així, el 10 de gener de 1714, un contingent de dos mil cinc-cents soldats liderat pel brigadier Diego González va encerclar Sant Quintí de Mediona. La tropa va entrar a la població a mata-degolla, la va saquejar i va executar els habitants que no en van poder fugir. Posteriorment, la vila que aleshores tenia unes cent quaranta cases, va ser incendiada i van matar els seus 800 habitants.

L’activitat econòmica durant els segles XIX i XX foren els molins de paper i la fabricació de teixits, fins als nostres dies amb l’arribada del turisme.

Visita:
La visita comença al parc d’aigües de Les Deus. És un indret on l’aigua provinent dels aqüífers de Carme-Capellades  han creat al llarg del temps una gruta visitable que la descobriren l’any 1941. A la vegada aquest aqüífer alimenta a dues deus, una d’elles té una font amb 23 brocs d’aigua.

Després de visitar la gruta podeu fer una caminada pels diversos camins hi descobrir els recons del parc. Dins del recinte hi trobareu un circuit botànic i un d’aventura, un restaurant i una zona de pícnic.

Acabada la visita a les Deus heu de dirigir-vos al centre del poble per donar un tomb pel nucli antic. Haureu de refer el camí en direcció a l’entrada del poble. Esteu atents i veureu a la vostra dreta la carnisseria Riu que està a uns tres cents metres de les Deus. Enfront hi ha un carrer que us portarà a la plaça dels Avis, punt on deixareu el vehicle.

És moment de començar la visita al nucli antic del poble per la plaça de l’Ajuntament, l’església de Sant Quintí de Mediona i els carrerons del seu voltant.

Gastronomia:
Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:
Bar restaurant Xamaio
Avda. Montserrat,30
Tel. 938 99 84 26

Restaurant Atlante
Avda. Montserrat, 53
Tel. 938 99 90 49

Enllaços:



CASTELL DE PENYAFORT 
Santa Margarida i els Monjos





De Barcelona:
A 60 Km.

Punt de trobada:
Serà a l’àrea de servei de La Porta de Barcelona que està a l’alçada de Castellbisbal per l’autopista AP-7

Per arribar-hi:
Haureu de localitzar a la sortida de Barcelona l’autopista B-23 i després de fer uns 18 quilòmetres arribareu a l’àrea de servei de La Porta de Barcelona (punt de trobada).

Després continueu per la AP-7 en direcció a Vilafranca i heu de deixar l’autopista per la sortida 30 i empalmar amb la N-340 en direcció a Santa Margarida i els Monjos. Una vegada passat el poble trobareu uns rètols que indiquen el camí a seguir per anar al Castell de Penyafort, no deixeu de seguir els rètols que us portaran directes al castell.

Història:
El castell està situat al sud de Santa Margarida i els Monjos a tocar d’un polígon industrial i al curs del riu Foix. És un conjunt arquitectònic format per tres elements de diferents èpoques. L’edifici més antic és una torre circular i llenços de mur de l’antic castell, després a partir del 1602 es varen afegir un convent i una església.

El primitiu castell edificat al segle XI estava format per la torre i una casa quadrada com ho eren els castells de Moja i Canyelles. Aquests eren punt de protecció dels camperols que colonitzaven les terres conquerides al sarraïns i a la vegada eren l’avançada per protegir al Castell d’Olèrdola construït entre els anys 929 i 930.

A la casa quadrada que hi havia al costat de la torre hi vivia el castlà que era un personatge nomenat pel senyor del castell d’Olèrdola. Més endavant el castlà s’independitzarà i a mesura que transcorren els anys la propietat passa per diverses mans. És a partir del 1602 quan es comencen a construir l’edifici del convent dominicà i l’església. Aquesta té una sola nau de 30 metres de llargada amb volta de canó i sis capelles laterals per banda.

Al costat de l’església hi ha dues ales de planta rectangular, la planta baixa està destinada a magatzem d’estris agrícoles i la part alta a habitatges. Algunes dependències estan allotjades dins la torre des d’on es pot accedir al cor de l’església. Les instal·lacions es complementen amb una gran sala menjador i setze dormitoris exteriors.

Per sobre de la primera planta hi ha unes golfes i un gran mirador des d’on podreu observar unes magnífiques vistes de la plana del Penedès. La propietat passa per diversos propietaris fins arribar a la desamortització de Mendizabal que és adquirida per la família Puig.

Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici el varen utilitzar com a presó republicana pels aviadors del bàndol franquista.

Visita:
Després de deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha enfront de la reixa d’entrada, passeu per aquesta   que dóna a un gran pati on veureu tota la façana principal dels edificis i ampliacions fetes en el transcurs del temps. Heu de dirigir les vostres passes a l’edifici que hi ha al final del pati per confirmar la vostra assistència a la visita guiada. També en aquest punt us trobareu amb el guia que farà la visita.

La visita comença a la porta que hi ha a tocar de la torre de defensa, al interior el primer que es troba és una maqueta que representa el conjunt dels edificis del castell. Es pot dir que el conjunt arquitectònic no en té res de castell i l’únic edifici que pot donar el nom al castell és la torre de defensa, o guaita, que com a la majoria dels conjunts medievals és la base dels pobles i monestirs. 

Després de fer un repàs a la maqueta i fer-vos una idea del conjunt a visitar començareu per un parell d’espais o capelles que hi han al voltant d’aquest vestíbul i a continuació passareu directament a l’església. Aquesta té sis capelles a cada costat i tal com he dit al principi durant la Guerra Civil Espanyola les tropes republicanes utilitzaren el recinte com a presó pels pilots de les tropes golpistes. Durant la visita podreu veure en algunes de les parets de les capelles els furats on estaven clavats el barrots de les cel-les. També s’aprecien sobre del arrebossat de les parets, molt malmès, alguns escrits dels presoners i algunes pintures originals de les capelles.

Ara la visita passa per la part del pati que porta a la recepció i passareu per la façana que correspon al monestir. La part baixa era utilitzada per magatzem dels productes procedents de les terres propietat dels frares dominicans, la part alta  estava dedicada a habitatges. A continuació trobareu un edifici de planta quadrada i de dos pisos d’alçada que és on hi ha l’accés al monestir, els dormitoris dels monjos, la cuina i el refectori.

Al final de la façana general hi ha l’edifici construït pels diferents propietaris de la finca, és l’edifici de dimensions més reduïdes del conjunt arquitectònic. Sobre de la porta que dóna accés a la recepció del visitant hi ha una terrassa i a la dreta una gran portalada per la que s’accedeix als jardins de la propietat. En el pis superior  hi ha l’habitatge de la família Amat que el podreu visitar.

En el costat esquerra dels jardins i a tocar d’un pou es troba  la porta d’accés a la gran sala del refectori del monestir. Aquest és de grans dimensions, té una coberta a dues aigües i sostre amb arcs de volta catalana.

La visita guiada té una durada aproximada de 2 hores.

Gastronomia:
La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:
El Racó de la Cigonya
Avda, de Catalunya, 26
Tel. 938 98 11 01
Santa Margarida

Restaurant Arrels
Sant Josep, 16
Tel.938 98 10 31
Santa Margarida

Enllaços: