ALT EMPORDÀ

*Aiguamolls de l'Empordà
*Castell de Peralada
*Monestir de Sant Pere de Rodes
*Vilabertran i Castell de Figueres
*Cadaqués i Port Lligat
*Empúries
*Roses
*Excursió al Cap Norfeu


AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ


De Barcelona :
A 154 Km.

Punt de trobada:
Àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 quilòmetre  abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:
Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona, quedarà a la vostra dreta la ciutat de Girona i heu de seguir cap a  La Jonquera. A l'alçada de Borrassà hi ha la  sortida 4, sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera nacional A-2 direcció a Figueres. A pocs quilòmetres trobareu una desviació a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses. Heu de seguir per aquesta carretera.

Arribant a Castelló haureu de desviar-vos a la dreta per la carretera GIV-6216 en direcció a Sant Pere Pescador. A uns 2,5 Km hi ha  a l’esquerra un  rètol indicador que senyala la direcció a seguir per arribar al  centre d’informació del Cortalet.

Història:
Els aiguamolls de l’Empordà són unes zones humides a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà  separades pel Massís del Montgrí. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà està  situat enfront del Golf de Roses, ocupant pràcticament tota la part de costa entre Roses i Sant Pere Pescador.

Documents dels segles XVII i XVIII, parlen de l'extensa llacuna de Castelló, on hi havia algunes  illes com les de Bellcaire, Ullastret i Pals entre d’altres.

A finals del Segle XIX i principis del XX, foren les activitats agrícoles les que començaren a malmetre les zones humides del Golf de Roses i la platja de Pals, amb les plantacions de cereals, fruiters i últimament l’arròs, per la facilitat d'inundar els camps amb les aigües dels tres rius que alimenten tota la zona, Fluvià, Ter i Muga.

Un nou factor destructiu de la costa entra en acció a mitjans del Segle XX,  l'especulació urbanística. La construcció de les grans urbanitzacions de Santa Margarita, Empuriabrava i els seus canals d’aigües navegables, redueixen l’extensió dels aiguamolls.

Fou precisament per aquesta pressió urbanística que al 1976 s'inicia una mobilització popular per preservar el que quedava dels aiguamolls. Els fruits d’aquesta campanya ecologista es recullen al 1986, quan el Parlament de Catalunya  declarà  als Aiguamolls de l’Empordà Parc Natural.

Visita:  
La visita comença al centre d’informació del Cortalet, on és aconsellable demanar un mapa de la zona amb les excussions a fer des d'aquest punt de partida.

L'itinerari més recomanat és el que porta a la torre Senillosa, antiga sitja que era utilitzada per assecar l'arròs de la zona. De les quatre torres existents una fou condicionada l’any 1996 com a punt de guaita amb una plataforma instal·lada a
  22 metres d’alçada.

El recorregut té una durada aproximada de 1 ½  hora, entre anar i tornar, depenent del temps que passeu en els punts de guaita que anireu trobant al llarg del camí.

L’opuscle que us han facilitat en el centre d’informació del Cortalet, us farà molt servei per seguir en detall els diferents punts de guaita, dels hàbitats de les aus i el tipus de vegetació del parc, com també dels invertebrats, peixos, serps i mamífers que hi viuen.

Per gaudi encara més del recorregut, us recomano que porteu una càmera de fotos i uns prismàtics.

Gastronomia:
L'economia de l'Alt i el Baix Empordà va passar de ser eminentment agrícola, a principis del segle XX, a ser quasi depenent en un 80 % del turisme.

Això va fer que l'oferta gastronòmica, gràcies a  l’enginy dels empordanesos,  dugués a oferir durant la primavera i la tardor varies promocions gastronòmiques basades amb els productes de la terra com: els pèsols i les faves, combinats amb els productes de la mar.

A Palamós, del 25 d’Abril al 22 de Juny, la majoria dels restaurants presenten la campanya de la gamba, consistent  a oferir un menú basat amb la gamba de Palamós complementat amb unes torrades d'anxoves i uns fideus rosegats amb all i oli.

A Begur, del 15 d’Abril al 11 de Juny, se celebra la campanya del peix de Roca de Begur en la que participen quasi tots els restaurants de la població. Ofereixen menús  a diferents preus, segons l’establiment.

També a Sant Antoni de Calonge i amb el nom de Menú de la Badia, ens presenten una amanida de bolets de les Gavarres, unes cigales de la badia i uns calamars farcits per un preu fix.

Altres poblacions de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Santa Cristina d’Aro,
dediquen varis plats a la cuina del bacallà, tan salat com assecat. Però no hem d’oblidar el plat típic de la zona, que és el suquet de rajada.

A Torroella de Montgrí celebren la campanya dels Tastets de Mar. Es tracte d’un pica-pica dels diferents peixos pescats en els ports propers.

El que no falta en cap dels llocs nomenats són les postres a base de poma, cultiu molt estès a la zona.

Restaurants:
El ventall de restaurants és tan ampli que es fa quasi impossible recomanar-vos-en un, però preneu nota del següent.

Can Mericanes
C/ Figueres, 13
Tel. 972 530 037
Vilajuïga

Enllaços:
www.cbrava.com
www.pieraedicions.com
www.castellodempuries.net



CASTELL DE PERALADA





De Barcelona:
A 145 Km.

Punt de trobada:
El punt de trobada amb la família o els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a la Jonquera. A l'alçada de Borrassà deixareu l’autopista per la sortida 4. Enllaçareu amb la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. Després d’uns 7 Km s'arriba a Figueres. Deixareu a la dreta un desviament que porta a Castelló d’Empúries i Roses i continuar per la A-2. Aproximadament a 1 km d’aquesta sortida en trobareu un altre que porta a Llançà. S'ha de seguir per aquesta carretera N-260 i a pocs minuts trobareu una desviació a la dreta que porta a Peralada.

Arribant a Peralada els jardins del castell queden a la vostra esquerra, separats de la carretera per un mur de pedra d’uns 2,50 metres d’alçada. Seguireu el mur i al final  hi ha una cruïlla amb el Carrer Sant Joan. A partir d’aquest moment ja podreu començar a buscar lloc per aparcar el cotxe, als espais que estan habilitats per deixar-los.

Història:
El poble de Peralada està situat sobre un turó de poca alçada, però suficient per poder controlar part de la plana de l'Alt Empordà. La humanització de la zona ve de molt antic, segons es  dedueix per les restes  arqueològiques que s'hi han trobat.

Les primeres notícies escrites que es tenen de les sagues familiars que varen dominar la zona, són de principis del segle XI, quan Berenguer, segon fill dels comtes d’Empúries, inicià la saga dels vescomtes de Peralada. Més tard serà la família dels Rocabertí la que es farà càrrec del vescomtat fins que, després de 8 segles d'estar en mans de la família Rocabertí, l’any 1899 l’heretat passà a mans d’en Joan Miquel de Sureda.

L’any 1923 el financer barceloní Miquel Mateu i Pla comprà el castell i començà la restauració.

Visita:
Dins del recinte del conjunt monumental del castell de Peralada, s'han de diferenciar dos espais completament diferents.

El primer, és el castell amb una important façana i dues torres rodones d’origen medieval  d’estil renaixentista. A l’actualitat està molt reformat. A l’interior hi ha instal·lat un hotel i un casino.

Un segon recinte arquitectònic compte amb diverses dependències. Una d’elles és el convent del Carme, una construcció del segle XIV, on podreu fer una visita al claustre i a l’església. En aquest últim espai podreu admirar l’altar decorat amb una magnífica col.lecció d’estris de plata de l’escola Cordovesa dels s.XVII i XVIII. Precisament dins de l’espai de l’església es fan els concerts de música de cambra i els recitals.
A continuació la visita passa pel Museu del Vidre on hi podreu veure una gran col.lecció  de més de 2500 peces de totes les èpoques, des de l’Egipte dels faraons fins les del s.XIX. Està considerada una de les més importants del món.

Seguidament pujareu al primer pis de l'edifici central per accedir a la biblioteca. L’accés es fa per una porta de fusta mol treballada. Quan s'entra a la sala, d’una sola nau, quedes  sorprès per la quantitat de llibres que hi ha a les prestatgeries, aproximadament uns 80.000 volums. Entre tots ells es troba una col·lecció de  més de 100 edicions del Quixot, incunables i manuscrits.

Després de passar una bona estona admirant la biblioteca passareu al Museu del Vi, creat als anys 60.  A continuació la visita passa per les antigues caves on s’elaboren els vins de Peralada i us faran una explicació dels diferents processos d’elaboració.

Acabada la visita al Museu del Vi, podreu donar per finalitzada la visita guiada. Per fer una mica de gana per dinar  podeu  passejar pel poble.

A la tarda, després de dinar,  els jardins del castell esperen la vostra visita.

Gastronomia:
La cuina de l’alt Empordà incorpora una sèrie d'elements que la fan diferent d’altres llocs, la botifarra del perol, els naps o les anxoves.

Un dels plats típics que podeu provar és el Platillo (pèsols amb morro, peus i menuts de porc o xai). També l’oca amb naps és un altre plat típic.  

Per la proximitat a la costa podem parlar, aiximateix, del suquet de peix amb all i oli i de la llagosta a la catalana cuinada amb xocolata.


Restaurants:
Cal Sagristà
c/ de la Rodona, 2
Tel. 972 53 83 01
Peralada

La Muga
Crta. de Castelló, 8
Tel. 972 67 32 96
Vilanova de la Muga

Enllaços:




MONESTIR DE 
SANT PERE DE RODES




De Barcelona:
A 162 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 a 1 Km abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar  l’autopista AP-7 i agafar-la en direcció cap a la Jonquera. A l'alçada de Borrassà, Km. 29, haureu de deixar la AP-7 a la sortida 4 i seguir per la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres.

Després d’uns 7 Km arribareu a Figueres. Quedarà a la vostra dreta un desviament que porta a Castelló d’Empúries i Roses. El deixareu per continuar per la A-2. Aproximadament a 1 km d’aquesta sortida en trobareu una altra que porta a Llançà. Agafareu aquesta carretera N-260 i desprès de fer 10 ½  Km, trobareu un desviament a la dreta que porta a Vilajuïga.

Arribant al poble de Vilajuïga haureu d’estar atens als indicadors que assenyalen  Sant Pere de Rodes. Des d'aquí encara s'han de fer uns 9 Km per arribar al monestir.

Història i Visita:
La cara nord de la Serra de Verdera fou el lloc escollit per construir el Monestir de Sant Pere de Rodes per sota i a pocs metres del castell de Verdera situat a 560 metres sobre el nivell del mar.

Una de les peculiaritats de l’indret és la vista panoràmica que es pot apreciar del Cap de Creus,  Port de la Selva i Llança.

Les primeres dades escrites que hi ha del Monestir són de finals del segle IX. Entre els anys 926 i el 944 passà a ser abadia. L’església fou consagrada l’any 1022. Diferents ampliacions al llarg dels successius segles l’hi donaren la configuració actual fins que, durant la desamortització de Mendizábal de 1835, els monjos l’abandonaren definitivament i entrà en una etapa d’abandó.

El conjunt arquitectònic està construït en terrasses, aprofitant els desnivells del terreny i, com a tots els monestirs, el centre del conjunt religiós és el  claustre. A la dreta i a la part més baixa de les terrasses construïren l’església. Al seu costat el campanar de planta quadrada. A l’altra banda instal·laren els menjadors i d’altres dependències. El monestir també tenia una torre de defensa.

L’església és de planta en forma de creu llatina, un clar exponent del romànic català. L'originalitat arquitectònica d’aquest edifici són les columnes d’estil corinti que estan recolzades sobre uns pilars en forma de T, i un sòcol molt alt on queden suportades les columnes.  

A la vegada, aquestes columnes aguanten els arcs de mig punt que separen les naus laterals. Com a curiositat s'ha de dir que les columnes adossades d’estil corinti clàssic, foren aprofitades d’altres edificacions de l’època romana, possiblement de les ruïnes d'Empúries.

La visita a l’església passa per l’absis de la nau central que té un deambulatori i una cripta a la part baixa. D'una de les naus laterals passareu al claustre superior, actualment restaurat. Per sota d’aquest hi ha un altre claustre d’una construcció molt més senzilla.

Per la nau de l’esquerra accedireu a la cripta, al claustre inferior i a les tombes antropomorfes. A la mateixa nau hi ha unes escales de cargol per les quals es puja a les dependències superiors i al campanar.

La visita al monestir de Sant Pere de Rodes pot durar un parell d’hores. Si tinguéssiu ganes de caminar podríeu arribar-vos al castell de Verdera.

En cas de fer la ruta en dia laborable, us recomano que feu una visita a la llotja del peix de Roses. És molt interessant.

Gastronomia:
La proximitat a la costa i a les poblacions marineres com: el Port de la Selva, Cadaqués, Llançà o Roses, fa que la gastronomia que  predomina sigui la derivada del peix com: les graellades de peix, els arrossos, les sopes i calderetes, el mar i muntanya, etc.

Restaurants:
Al mateix monestir hi ha un restaurant.
Tel. 610 31 00 73

Ca la Paquita
Moll d’en Balleu, 3
Tel. 972 387 092
Port de la Selva

Ca la Núria
Mar, 21
Tel. 972 126 513
Port de la Selva.

Enllaços: 




VILABERTRAN I 
CASTELL DE FIGUERES




De Barcelona:
A 145 Km 

Punt de trobada:
El punt de trobada pot ser a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a l'autopista AP-7 , 1 Km abans de la sortida de Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a la frontera amb França. A l'alçada de Borrassà, Km. 29, hi ha la sortida 4, deixareu l’autopista per aquesta sortida i s'ha d'enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. Després d’uns 7 Km arribareu a Figueres. Deixareu a la vostra dreta un desviament que porta a Castelló d’Empúries i Roses. Continuareu per la A-2 i aproximadament a 1 km d’aquesta sortida en trobareu una altra que porta a Llançà. Cal enllaçar amb  aquesta carretera N-260 i, a pocs metres, trobareu una desviació que porta a Vilabertran.

Història i Visita de Vilabertran:
El Monestir de Vilabertran és un dels exponents del romànic català més important de l’alt Empordà.

Les primeres dades que existeixen són de mitjans del segle XI, quan en Pere Rigall fou destinat a l’església de Santa Maria de Vilabertran. A partir d’aquest moment diverses famílies de la zona  varen fer donació de terres per la subsistència dels canonges establerts a Santa Maria, que es regien per les normes religioses de Sant Agustí. El primer Abat fou en Pere Rigall que inicià l’any 1080  la construcció d’un convent nou.

El Monestir de Santa Maria passà per diferents etapes de prosperitat. L’any 1295 s’hi celebrà el casament de Jaume II d’Aragó i Blanca de Nàpols. A l’any 1410 el nou Abat manà fortificar el Monestir per defensar-lo dels atacs dels pirates. Posteriorment  l’any 1574 va ser ocupat per les tropes Napoleòniques.

Després de la desamortització de Mendizábal de l’any 1835, els canonges que encara hi quedaven abandonaren el recinte per dirigir-se a Albarracín. Passaren els anys i el recinte va quedar abandonat, fins que, després de la Guerra Civil Espanyola, el transformaren en una caserna militar. Entre els anys 1960 i 1980 s’hi varen fer algunes obres de restauració, fins que passà a mans de La Generalitat de Catalunya. A l’actualitat s'hi poden fer visites guiades.

El conjunt dels edificis és d’estil romànic. L’església de planta en forma de creu llatina està formada per una nau central, dues laterals i un transsepte. La nau central està  coberta per una volta de canó i reforçada per quatre arcs suportats per columnes. A la capçalera d’aquest espai, i darrera de l’altar, s’aixeca un magnífic absis. A la dreta i esquerra del transsepte dues absidioles complementen les naus laterals. A l’exterior hi ha un campanar de tres pisos amb finestres d’arcs llombards.

El Claustre és el centre de la vida al monestir. És de planta trapezoïdal i està cobert amb una volta de quart de cercle, que a la vegada està suportada per una filera de pilars de dues columnes amb capitells ornamentats. Al voltant del claustre hi ha les sales i dependències del Monestir.

A l’exterior del recinte del claustre i de l’església hi ha el Palau Abacial que fou construït entre els anys 1410 i 1424. A l’actualitat està en plena restauració i no pot visitar-se.

Acabada la visita a Vilabertran us podeu dirigir al Castell de Sant Ferran, a Figueres.

Història i Visita del Castell de Sant Ferran:
A 3 quilòmetres escassos de Vilabertran, i situat dalt d’un turó, es troba el Castell de Sant Ferran. És l’edificació militar més gran de l’Europa del segle XVIII. Té una superfície total de 320.000 metres quadrats. El perímetre de la muralla exterior és de 3.125 metres i el de l'interior és de 2.100 metres.

En el centre del recinte 9 edificis de dues plantes envolten una gran plaça o pati d’armes de 12.000 metres quadrats. Aquest conjunt arquitectònic està rodejat per 93 casamates utilitzades com allotjament i serveis de les tropes. Sota de la plaça d’armes i a 8 metres de profunditat hi ha una de les cisternes més gran del Continent Europeu amb una capacitat de 9.000 m3 d'aigua.

En el subsòl dels edificis de segona línia, els que estan al costat del fossat de llevant, es troben les quadres, dues magnífiques naus amb arcs en volta de canó. Aquestes podien allotjar a  un regiment de cavalleria format per 500 cavalls.

A les troneres de les muralles podien instal·lar-s'hi fins a 250 canons i la guarnició mínima de soldats per a fer operativa la fortalesa havia de ser de 4000 homes, malgrat que, en cas necessari, podia allotjar a 12000 soldats.

Les visites al Castell de Sant Ferran estan gestionades per la Fundació de les Fortaleses Catalanes, la qual  ofereix tres tipus diferents de vistes.

La Visita Audio-guiada amb una durada aproximada de 1 hora, és un recorregut circular degudament senyalitzat pel recinte interior de la muralla i que consta de 14 punts d’interès. Sempre  ajudats per una audio-guia.


La Visita Convencional
es fa amb la  companya d'un guia i es tracta d'un recorregut per l’interior de la fortalesa. Té una durada aproximada de 1 hora 30 minuts.

La Catedral de l’Aigua és probablement una de les visites més distretes. Comença amb un itinerari pel fossat de la fortalesa d’uns 2,5 quilòmetres que es fa amb vehicles tot terreny i inclou una visita a les galeries subterrànies del castell.

Finalment s'arriba a la plaça d’armes. En el subsòl d’aquest gran espai hi ha quatre cisternes de grans dimensions, situades a 8 metres per sota de la superfície de la plaça i amb una capacitat conjunta de 9.000 m3.

Des de la plaça s'accedeix a una de les cisternes on hi fareu un recorregut per l’interior d’aquest gran recinte d’aigua amb una embarcació zodíac. La visita té una durada total  de 2 hores.

Gastronomia:
La cuina de l’alt Empordà incorpora una sèrie d'elements que la fan diferent d’altres llocs, en la que intervenen productes com: la botifarra del perol, els naps o les anxoves.

Com a plats típics podreu degustar el Platillo (pèsols, morro, peus i menuts de porc o xai). L’oca amb naps és un altre dels plats típics.

A causa de la proximitat amb la costa es pot parlar del suquet de peix amb all i oli, i també de la llagosta a la catalana cuinada amb xocolata.

Restaurants:
Cal Sagristà
C/ de la Rodona, 2
Tel. 972 53 83 01

La Muga
Crta. de Castelló, 8
Vilanova de la Muga
Tel. 972 67 32 96

Enllaços:
www.lesfortalesescatalanes.info




CADAQUÉS I PORT LLIGAT




De Barcelona:
A 160 Km.

Punt de trobada:
Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha  un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.

Arribant a Roses, trobareu una rotonda on hi ha un desviament que porta a Cadaqués per la carretera GI-614. Després de fer uns 16 quilòmetres s'arriba a Cadaqués.

Per poder fer una passejada pel poble, cal que deixeu el cotxe a l’aparcament municipal que hi ha a l’entrada de Cadaqués. Està a la dreta de la rotonda que trobareu a l'entrar  a la vila.

Per anar a Port Lligat i Cap de Creus haureu de tornar a la rotonda que heu trobat a  l'entrada del poble i continuar pel desviament de la dreta. Sols haureu de  seguir els indicadors que es troben al llarg del recorregut. No hi ha  pèrdua.

Història:
A l'Alt Empordà i a la costa oriental del Parc Natural del Cap de Creus es troba el massís rocallós del Cap de Norfeu i el Cap de Creus. Just en el bell mig d'aquests accidents geogràfics hi ha la Badia de Cadaqués. Al fons de la badia i resguardat de la tramuntana  està assentat el poble mariner del mateix nom.

A causa de les altes muntanyes que rodegen la vila i les dificultats d’accedir per terra a les planes de l’Alt Empordà, l'únic medi de comunicació amb la resta dels pobles de la comarca fins finals del segle XIX, eren les rutes marítimes.

A principis del segle XX, Cadaqués començà a ser conegut arreu gràcies a dos factors determinants. El primer va ser l'obertura de la comunicació per terra amb la resta del territori, facilitant l’arribada del turisme d’estiueig. L’altre factor fou l’establiment del pintor Salvador Dalí a Port Lligat i les relacions artístiques d’aquest amb els pintors de l’època. La primera dada que es té del poble de Cadaqués és la d'un document escrit de l'any 1000 en el qual consta l'existència d'una petita vila fortificada. A l’actualitat sols en queda un portal d’arc rebaixat i un Baluard on està instal·lat l’Ajuntament.

Visita:
Aquesta ruta consta de tres parts. Al matí podreu fer la primera, que serà la visita al casc antic del poble de Cadaqués. La segona visita serà a Port Lligat, heu d'intentar fer-la a la tarda a primera hora i la tercera visita serà el Cap de Creus, des d'on podreu gaudir de la posta de sol.

Després de deixar el cotxe a l’aparcament municipal, cal iniciar el recorregut per un carrer amb molta pujada, anomenat carrer Guillem de Bruguera, que està just enfront de la sortida de l’aparcament. Deixareu a la vostra esquerra alguns carrerons, un d’ells porta al museu. A pocs metres trobareu el carrer Portal d’Amunt que us durà directes a l’església.

En el punt més alt del nucli antic hi ha l’església de Santa Maria. És un edifici d’una sola nau que té un afegit, a la part esquerra, d’un absis amb una capella dedicada al Sant Crist. El conjunt arquitectònic és d’estil gòtic tardà. Varen començar a construir-lo a mitjans del segle XVI i es va acabar el segle XVIII.

A l'interior, i encapçalant l’altar principal, es troba un magnífic retaule barroc de fusta daurada amb pa d’or, possiblement el  més important de l’Alt Empordà. Les capelles laterals, també d’estil barroc, lliguen perfectament amb la riquesa de l’altar principal.

Procureu passar una bona estona admirant les meravelles esculturals de l’interior de Santa Maria. Acabada la visita a l'església és moment de seguir el recorregut pels carrers i carrerons del nucli antic on la Bouganvillea és la reina de les plantes a les façanes de les cases.

Carrerons estrets i costeruts, cases d’estretes façanes pintades de color blanc i petites botigues de records, de roba i restaurants, fan del nucli antic un racó encantador. Cal aprofitar la passejada per la façana marítima de Cadaqués per decidir el restaurant on voldreu anar a dinar. L'oferta gastronòmica és molt amplia.

A la tarda i després de ben dinats us dirigireu a Port Lligat per visitar la Casa Museu de Salvador Dalí. Però abans he d’explicar-vos que haureu de concertar dia i hora de la visita. Per això haureu de contactar prèviament per correu electrònic amb la Casa - Museu a la següent adreça pllgrups@dali-estate.org. Tal com està programada aquesta l’excursió procureu demanar-la per primera hora de la tarda i així us donarà temps per visitar el Parc Natural del Cap de Creus i fer unes magnífiques fotos amb la fantàstica llum de mitja tarda.

També us recomano que truqueu al telèfon 972 25 10 15 un dia abans d'anar a Port Lligat i confirmar l’hora de la visita guiada.

Bé, després d’aquesta petita explicació del sistema operatiu per concertar la visita a la Casa-Museu de Salvador Dalí, començaré per explicar-vos d'una forma resumida el recorregut de la mateixa.

La casa està formada per un conjunt de barraques de pescadors comprades en diverses etapes i afegides a la primera amb diferents ampliacions. D’aquí ve el desgavell de diferents nivells dins del recinte arquitectònic de la casa i dels jardins.

L’accés a la casa el fareu per una porta situada a la façana  nord de l’edifici al final d’una escala de 8 graons. Entrareu  directament al rebedor i un impressionant ós blanc de quasi dos metres d’alçada us donarà la benvinguda. L'extravagància decorativa del petit recinte dóna una idea inicial de la personalitat de l'artista i de la seva dona.

La visita continua pel menjador, la biblioteca, el taller de pintura, els dormitoris, la sala de reunions amb els amics i els jardins. Puc assegurar-vos que la visita a la Casa -Museu de Salvador Dalí no us deixarà indiferents. Un cop feta aquesta visita cultural podreu fer una curta passejada pels voltants de la Cala de Port Lligat.

Ara li toca el torn al Cap de Creus. Refareu el camí d’accés a Port Lligat i just en la cruïlla del  desviament que us ha  portat fins aquí trobareu un rètol amb la direcció del Cap de Creus.

Després de fer uns 8 quilòmetres per una carretera estreta, però en bon estat, arribareu al cim del turó del Cap de Creus. L’estructura del far domina el paisatge. A la part baixa de l’edifici trobareu un bar orientat al sud que disposa d’una magnifica terrassa on  poder gaudir d’un refresc i d’un paisatge únic.

Estic convençut que després de fer unes magnífiques fotos, passar-vos una bona estona gaudint de la posta de sol i de les espectaculars formes de la costa del Cap de Creus, tornareu al vostre punt de partida amb les piles recarregades per una bona temporada.

Gastronomia:
Com arreu de la Costa Brava la gastronomia és molt amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades o els  arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.

Per tant no puc recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat anteriorment, quan feu la visita al nucli antic de Cadaqués no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.

Restaurants:
??????????????

Enllaços:
www.cadaques.org




EMPÚRIES



De Barcelona: 
A 140 Km.

Punt de trobada:
Avui el punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva a l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida que porta cap a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i seguir en direcció cap a La Jonquera. A l’alçada de Vilademuls i Camallera hi ha la sortida 5 de l’autopista, lloc on haureu de deixar aquesta via ràpida. Després del peatge enllaçareu amb la carretera GI-623 en direcció  cap a l’Escala.

Quasi a tocar del poble de l’Escala trobareu una rotonda. Sols cal seguir els indicadors que porten directament a l’aparcament i a l’entrada del recinte arqueològic d'Empúries.

Història:
L'orografia del golf de Roses i a la vegada els aiguamolls de l'alt Empordà es crearen gràcies a tres rius, el Fluvià, el Muga i el Ter, que aboquen les seves aigües al golf de Roses. Aquest entorn geogràfic ha canviat molt des del s.IX a.C, fins ara.

Pels voltants dels s.V i IV a.C, habitaven les terres de Catalunya varies tribus d'Ibers. Just en la zona dels aiguamolls i l’alt Empordà hi havia la tribu dels Indiketes. Els seus assentaments estaven instal·lats en les diferents illes i promontoris existents en els aiguamolls. L'economia dels Indiketes estava  dedicada a l’agricultura i la ramaderia.

A mitjans del s.VII a.C, els Indiketes iniciaren relacions comercials amb diferents pobles del mediterrani entre els quals hi havia els Fenicis i els Grecs. Sobre l’any 580 a.C els comerciants grecs de la Massàlia fundaren un assentament en una illa a tocar de la costa, unida amb terra ferma per un reduït istme. A l’actualitat és Sant Martí d’Empúries.

Aproximadament sobre l’any 500 a.C, els grecs provinents de Massàlia es varen independitzar de  la metròpolis. La població de Sant Martí augmentà ràpidament i obligà als habitants a desplaçar-se a terra ferma i començà la construcció d’una ciutat emmurallada i separada dels Ibers Indiketes. Passen els anys i la simbiosi entre les dues cultures creà una nova línia cultural, anomenada  cultura ibèrica.

L’any 218 a.C, com a conseqüència de la 2ª Guerra Púnica entre els cartaginesos, els romans, aquests ultims instal·laren un campament militar a les rodalies de la ciutat grega d’Empúries, amb l’objectiu de tallar el subministrament a la rereguarda de les tropes d’Aníbal. S’inicià així la conquesta de la península ibèrica pels romans.

Passà el temps i les dos ciutats, la  grega i la romana, es fusionaren físicament creant una nova ciutat anomenada “Municipium Emporiae”. La conquesta progressiva dels territoris de la península ibèrica i la creació de noves ciutats com Tàrraco i Bàrcino va fer que  a la ciutat d’Empúries s’iniciés una etapa de progressiva decadència.

Arribà el moment  en que la ciutat d’Empúries quedà completament abandonada i la població que hi havia a l’entorn d'Empúries desplaçà la seva estada a l’antiga ciutat de Sant Martí d’Empúries.

Un nou esdeveniment canvià la situació política de l’alt Empordà. La reconquesta del nord de Catalunya per Carlemany a l’any 785. Empúries recuperà importància i fou nomenada capital del comtat carolingi fins que, a causa dels atacs per mar dels musulmans, es decidir  traslladar el centre polític a Castelló d’Empúries.

A principis del s.XX, començaren les excavacions de les restes de la ciutat grega i romana d’Empúries, gràcies a l’impuls de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

A l’actualitat la Diputació de Barcelona és propietària de les ruïnes arqueològiques.

Visita:
La visita d’aquestes magnífiques ruïnes arqueològiques comença a la taquilla on venen les entrades. Us he de recomanar que per un sobrepreu de l’entrada agafeu una audio-guia i una guia escrita que us ajudarà a fer tot el  recorregut amb una informació completa, tot i que haureu de posar una mica d’imaginació  de la vostra part a l’hora de visualitzar els diferents recintes.

Quasi al centre de la zona excavada hi ha un edifici de nova planta que fa les funcions de museu, on podreu admirar una magnífica col·lecció d'estris i figures trobades a les excavacions. La durada aproximada de la visita pot ser 1,30 hores, Està clar que sempre dependrà de les aturades i de la velocitat  de la marxa.

Acabada la visita no deixeu d'anar al poble de Sant Martí d’Empúries i fer una passejada pels carrerons i l’església. També podreu dinar o fer un refresc a un dels restaurants o bars que hi trobareu.

Per cert, una recomanació, quan feu la visita a les ruïnes no deixeu de portar una màquina de fer fotos, una gorra i les ulleres de sol.

Estic convençut que no quedareu indiferents després d’aquesta magnifica visita cultural que alhora us ajudarà a augmentar el coneixement de la història del nostre país.

Gastronomia:
La gastronomia de l’alt Empordà està íntimament lligada a un dels elements bàsics, el peix. Però no es poden oblidar els productes de l’horta i l’aviram que complementen, moltes vegades amb  gran encert,  el peix , el marisc o el conegut arròs de Pals.

Restaurants:
L’Esculapi
Tel. 972 770 053

Can Roura
Tel. 972 773 380

Mesón del Conde
Tel. 972 770 306

Tots a la plaça Major de Sant Martí

Enllaços:
www.ca.wikipedia.org




ROSES


De Barcelona: 
A 167 Km.

Punt de trobada:
Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha  un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.

Arribant a Roses, trobareu una rotonda on hi ha una sortida en direcció a Cadaqués, vosaltres  haureu e seguir cap al centre de Roses.

Avui podeu fer dues visites en el poble de Roses. La primera pot ser el castell de Roses i la segona La Ciutadella.

Per arribar al castell haureu de seguir pel Passeig Marítim fins al final. Després de deixar el port a la dreta caldrà continuar i sense deixar la ruta trobareu a la vostra esquerra l’entrada a l’aparcament del recinte del castell. Després de deixar el vehicle haureu d’iniciar la pujada al castell per una empinada escala de mols graons.

L’altra opció per arribar al castell pot ser, passar de llarg de l’accés a l’aparcament i continuar per la carretera fins trobar un nova entrada a la part alta del castell, on també hi trobareu un reduït aparcament.

La Ciutadella de Roses està a l’entrada del poble a tocar del Passeig Marítim i al costat esquerre de l’avinguda de Rhode, en direcció cap al castell.

Història i Visita:
La construcció de les actuals muralles de la Ciutadella de Roses s’inicià a l’any 1552 per ordre del rei espanyol Carles I, per protegir el primitiu poble de Rhodes i la badia, lloc aquest últim on la flota imperial podia guarir-se a raser dels vents del nord-est i de ponent.

L’estructura de la ciutadella té la forma de pentàgon irregular d’uns 1013 metres de diàmetre amb cinc baluards que es coneixen amb els noms de Sant Joan i Sant Jordi a l’oest, Sant Andreu al nord i el de Santa Maria i Sant Jaume a l’est.

Durant els segles XVII i XVIII els espanyols i els francesos es disputaren la possessió de la plaça fort. Participà en la Guerra dels Segadors, la de Successió, la Gerra de la Quàdruple Aliança i la Gran Guerra contra el francès.

Si deixeu a un costat  l’apartat bèl·lic i us centreu en l’arqueològic podreu descobrir a l’interior de les muralles de la ciutadella, gràcies a recents excavacions, les restes dels primers assentaments grec i romà del nucli de població de Rhodes.

En el costat oest de la ciutadella es poden veure les restes del segle XI del primer nucli de població de roses de la baixa Edat Mitjana i el monestir de Santa Maria el qual era senyor i usufructuari de les muntanyes veïnes fins el cap de Creus i dels drets de pesca de la zona.

Santa Maria de Rhodes fou una abadia benedictina construïda sobre les restes d’una església paleocristiana de finals del segle VIII que hi havia en el turó de Santa Maria, el punt més alt de l’antiga ciutat de Rhodes. L’església, suposadament, va ser fundada per monjos fugitius del monestir de Magríjul, que havia estat derruït pels sarraïns.

Fou a partir de l’any 1022 quan es començar a construir el monestir i les muralles amb diverses torres de vigilància que encerclaven la futura vila de Roses. Al segle XV començà la decadència del monestir, accentuada per la pesta, els atacs dels pirates i la Guerra Civil Catalana.

La visita a la Ciutadella comença en el punt d’informació situat a la porta principal que dóna a l’avinguda de Rhode. En aquest lloc us vendran les entrades i us donaran els fulletons corresponents per iniciar la visita al recinte.

Després podreu visitar el Museu d’Història situat al costat del punt d’informació. Textos, materials arqueològics, maquetes interactives i audiovisuals us facilitaran  una millor comprensió de la història de Roses.

Castell de Roses o Castell de la Trinitat és un edifici militar situat a l’est del nucli de Roses, a la punta de la Poncella i a uns 60 metres sobre el nivell del mar. Les obres de construcció s’iniciaren l’any 1544, 8 anys abans de l’inici de les obres de la ciutadella i sobre les restes d’una torre de defensa que hi havia a la zona.

L’estructura del castell és de planta estrellada de quatre puntes, batejades segons l’orientació d’aquestes amb els noms de Roses, Sant Pere de Rodes, de les Medes i de la Trinitat. Al primer nivell estava establerta la guarnició dels soldats. A l’alçada de la porta d’entrada s’instal·laven el canons entre troneres obertes als murs i també hi havia les dependències del comandament i la presó. A la terrassa superior estava ubicada l’església.

Les tres terrasses exteriors estaven reservades per a les bateries de canons, obusos i morters a diferents alçades per poder defensar la badia de Roses i el port. La guarnició tenia un màxim de dos-cents homes.


A l’any 1814 el castell fou parcialment derruït per les tropes napoleòniques. No va ser fins l’any 2002 que no començaren les obres de restauració seguint el projecte de l’arquitecte d’Olot Miquel Capdevila i Bassols. Per aquesta rehabilitació s’utilitzaren diversos materials com el formigó i el ferro, mantenint les parts originals més ben conservades.

A l’hora de fer la visita passareu per diverses arcades d’entrada al castell fins arribar a una gran sala on hi trobareu el punt d’informació i venda d’entrades. Enfront hi ha la sortida a una gran terrassa que dóna accés a una de les puntes de l’estrella del castell. La vista panoràmica del golf de Roses és espectacular.

Gastronomia:
A Roses com arreu de la Costa Brava la gastronomia és molt amplia i variada. Des de l'autòctona, on el peix és el principal element per cuinar el suquet, fins a les graellades o els  arrossos. També trobareu la cuina més coneguda pel turisme com són les amanides, les pizzes, la pasta o els plats combinats.

Per tant no cal recomanar-vos un restaurant determinat. Com ja he comentat altres vegades quan feu la visita al nucli antic, al passeig marítim o a la zona del port de Roses  no deixeu de localitzar-ne un que us agradi.

Restaurant:




EXCURSIÓ AL CAP NORFEU





De Barcelona:
A 174 Km.

Punt de trobada:
Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos en direcció cap a La Jonquera. A l'alçada de Borrassà Km 29 trobareu la sortida 4. Deixareu l’autopista per enllaçar amb la carretera nacional A-2 en direcció cap a Figueres. A pocs minuts hi ha  un desviament a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses.

Arribant a Roses trobareu una rotonda amb uns indicadors que porten a la Ronda de Circumval·lació i al parc Natural de Cap de Creus. Sense deixar aqueta via passareu per la cara nord de la Ciutadella de Roses. Haureu de seguir recte sense deixar aquesta via i empalmar amb la Gran Via de Pau Casals. Passareu per davant dels cinemes Roses i a uns 300 metres localitzareu un rètol indicatiu que porta al Restaurant El Bulli.

Arribareu a la cala Monjoi quedant a la dreta el restaurant El Bulli. Seguiu per la carretera transformada en una pista forestal  direcció cap a Cala Joncols. A uns 800 metres passat el restaurant Chiringuito La Pelosa trobareu una cruïlla on podeu deixar el vehicle.

En aquest punt comença l’excursió a peu.

Història:
Al sud del massís del Cap de Creus i trobem una petita península anomenada Cap Norfeu situada entre les badies de Cadaqués i Cala Joncols al nord i Cala Montjoi al sud. En el punt més alt, 169 metres, hi ha la Torre Norfeu, construïda sobre l’any 1604 com a torre de guaita inclosa dins l’entramat defensiu de la badia de Roses contra els atacs del pirates.
  
La Torre Norfeu és de planta circular de grans dimensions, tenia dos pisos d’alçada i doble mur a la part exterior. A l’actualitat únicament en queda el mur interior i part del primer pis. Durant la guerra del francès del segle XVII fou derruïda i posteriorment l’utilitzaren el pagesos de la zona per a usos agrícoles.

Segons la llegenda el cap Norfeu deu el seu nom al l’heroi grec Orfeu, que provocar l’aparició de la península del cap amb la seva música. Orfeu va fer un viatge pel mediterrani i quan el vaixell estava molt a prop de les costes de la península Ibèrica, esclatar durant la nit una gran tempesta i el vaixell va xocar amb unes roques de la costa i s’enfonsà.

Al sortir el sol Orfeu divisar la costa i al fons les muntanyes del Canigó. Meravellat de tanta vellesa agafar la lira i començar a cantar i compondre unes meravelloses cançons. A les hores les muntanyes més properes començaren a apropar-se a les roques on Orfeu havia naufragat. Així és com va néixer el cap Norfeu.

Visita:
Després de deixar el vehicle trobareu a tocar de la pista forestal uns pals indicadors amb les direccions a seguir. Començareu pel camí de la dreta que porta a la torre Norfeu. El sender comença planer i a la dreta s’albira la Cala Monjoi, la Cala Rostella i la Punta Falconera.

A un 150 metres el camí gira a l’esquerra i comença a enfilar-se fins arribar a un rocall on el camí passa per uns graons, gira a l’esquerra i a uns 25 metres es troba la Torre Norfeu. Aquest punt geogràfic dóna al visitant una fantàstica vista panoràmica del golf de Roses, les costes d’Empúries, l’Escala i fins i tot en un dia clar es podem veure les Illes Medes.

Amb la vista saturada de paisatge podeu continuar pel camí amb una baixada continuada d’uns 300 metres. Una mica endavant hi ha una cruïlla de camins, haureu de seguir pel trencall de la dreta. El camí que queda a l’esquerra és pel que tornareu.

Després de caminar uns 400 metres més, arribareu al mirador de Norfeu. Novament la panoràmica de la costa és espectacular, enfront del mirador hi ha un caminet que porta al Cap Gros situat a uns 25 metres. Cal anar amb molta precaució per la dificultat del paviment per arribar-hi. Des de aquest punt es divisa el Cap de Creus.

Iniciareu la tornada pel camí de l’esquerra del mirador de Norfeu. La ruta porta per una zona amb més vegetació autòctona i més ombrívola per estar a la cara nord de la península. A uns 250 metres divisareu a la dreta una caseta agrícola abandonada, per l’esquerra de la caseta hi ha un caminet que porta a la Punta de la Trona.

Seguiu pel camí principal fins arribar a la cruïlla que us he comentat anteriorment. Abans de trobar la cruïlla de camins en veureu un altre a la dreta que està tancat amb una cadena i un rètol de prohibit el pas que porta per la besant nord dels penya-segats fins a l’aparcament.

A uns 20 metres d’aquesta cruïlla es troba el camí de tornada passant novament per la Torre Norfeu.  

Gastronomia:
La gastronomia de la zona és la clàssica de les comarques de la costa com: els arrossos, els peixos, les graellades i també els entrecots i carns a la brasa. No podem deixar de banda les amanides de tot tipus i les postres típiques.

Restaurants:
Chiringuito La Pelosa
Carretera de Montjoi
Tl. 973 15 10 09

Enllaços: