*Montferri - Santuari de la Mare de Déu
de Montserrat
*Valls
MONESTIR DE SANTES CREUS
Punt de trobada:
Avui el punt de
trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP- 7 uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta
a Lleida per l’autopista AP-2.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu
pel peatge de Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell us haureu
de desviar a l’autopista AP- 2 en direcció cap a Lleida. Passareu pel peatge i després
de fer uns 17 quilòmetres s'ha de deixar l’autopista per la sortida 11.
Passat el peatge es troba una rotonda. Cal seguir els indicadors que
porten a Santes Creus, no hi ha pèrdua, passareu per Vila-rodona i després de
fer uns 4 quilòmetres s'arriba al Monestir.
Història:
Santes
Creus és un dels tres Monestirs que, juntament amb Vallbona de les Monges i
Poblet, formen el triangle de la Ruta
del Císter. Les primeres dades que existeixen són del 4 de desembre de 1150, quan
un grup de monjos procedents d’un monestir cistercenc del Rosselló, s’instal·laren
a uns terrenys cedits per Guillem Ramon de Montcada a la zona de Cerdanyola del
Vallès. Però passats 9 anys, la
comunitat decideix establir-se de nou en
unes terres cedides pels nobles Alamany de Cervelló i Guillem de Montagut,
situades al marge del riu Gaià.
Passaren
els anys i la comunitat de Santes Creus consolidà les seves terres i a la
vegada augmentà el patrimoni, gràcies a les bones relacions amb la classe noble
i la corona.
Els
anys de major bonança econòmica començaren amb l’Abat Bernat Calbó, que va
mantenir unes molt bones relacions amb els reis Jaume I i Pere el Gran. No obstant
això, el moment de més influència del Monestir en el món de la noblesa, s’inicià
amb el mecenatge i protecció del rei Jaume el Just i de la reina Blanca d’Anjou,
els quals estan enterrats en un dels monuments funeraris situats en el creuer
de l’església. Quasi al costat es troba un magnífic sepulcre on hi ha
enterrades les restes del rei Pere el Gran.
En
els anys següents el monestir passà per diferents etapes de riquesa i
decadència, fins arribar a l’any 1835 quan, amb la desamortització de
Mendizábal, s’inicià la venda de les terres i propietats del Monestir de Santes
Creus.
L’any
1921 el conjunt arquitectònic del monestir fou declarat Monument Nacional. L’any
1947 es creà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, amb l’objectiu de promoure
l’estudi de la història del monument. A l’actualitat està a càrrec del Museu d’Història
de la Generalitat.
La
visita al Monestir comença al Portal de Santa Assumpta, una magnífica façana
amb una columna cilíndrica a cada costat
de l’entrada, recolzades a una base quadrada de pedra. A la part alta del portal
hi ha una capella dedicada a la Santa, a la seva dreta i esquerra hi ha dues
obertures amb un balcó de ferro forjat.
El
portal dóna accés a la plaça de Sant Bernat Calbó. És una plaça allargada,
tancada per edificis destinats a residència per a monjos jubilats, a
hostatgeria, a hospital dels pobres, etc. L’Hospital fou reformat el segle XVI
per acollir la residència de l’Abat. A l’interior podreu admirar un petit
claustre d’estil renaixentista. Al mig de la plaça hi ha la font dedicada a
Bernat Calbó construïda al s. XVIII.
Al
final de la plaça es troba la façana principal de l’església, amb unes característiques
arquitectòniques especials. L’entrada és
d’estil romànic, als costats dues finestres del mateix estil. A la part alta hi
ha un finestral d’estil gòtic amb vitralls i a la part superior, l'element més curiós
de la façana, els merlets defensius fets construir per Pere el Cerimoniós sobre
l’any 1376, quan ordenar fortificar el Monestir.
A
la dreta de l’església trobareu una plaça amb una font central. A un extrem de
la façana del monestir veureu la Porta Reial que dóna accés a les dependències
del monestir, on hi ha el punt d’informació i venda d’entrades. Cal demanar el fulletó
explicatiu del recorregut, també podreu concertar una visita guiada.
La
visita de les dependències comença amb
un audiovisual molt interessant. La sortida es fa directament al claustre posterior
datat entre els segles XIII i XVII. Té forma trapezoïdal i està envoltat d’arcs
apuntats. A la part superior de cadascun, unes obertures en forma rodona
intueixen l’existència d’un pis superior. Al centre del claustre hi ha un
brollador de dimensions reduïdes
envoltat de xiprers.
Ara
és el moment de descobrir el monestir pel vostre compte, seguir les indicacions
del fulletó i utilitzar-lo com a guia del recinte. A tocar del claustre hi ha
la presó, la cuina, el menjador o refectori, el Palau Reial i la Capella de la
Trinitat.
Per
últim la part més espectacular del monestir és el claustre gòtic. És de planta
rectangular i té una decoració ornamental molt abundant. Les galeries estan
cobertes amb volta de creuer i els motius decoratius dels capitells tenen una
riquesa que està allunyada d’un estil
sobri i senzill, propi dels monjos cistercencs.
A
les parets de les galeries hi trobareu adossats 19 sarcòfags que contenen les
restes de nobles i cavallers influents com: Ramon Alamany de Cervelló, Guillem
de Claramunt, Bernat de Salbà, Galceran de Pinós, Guillerma de Montcada, etc.
Per últim es pot visitar l’església.
Després
d’aquesta petita explicació sobre la visita al Monestir de Santes Creus, sols em
queda recomanar-vos, que gaudiu de la visita a un dels millors monuments
cistercencs de Catalunya.
Gastronomia:
La
gastronomia de la zona està molt lligada als principals productes de la terra
que són: l’oli verge i la fruita seca, com l’ametlla.
Alguns
plats típics són:
-Cargols
a la llauna
-Cassola
de tros
-Escudella
de faves
-Carn
a la brasa
De
postres orelletes, ametllats i per acompanyar ratafia.
En
cas de fer aquesta ruta durant els mesos de febrer, març o abril, podreu
apuntar-vos a les famoses calçotades.
Restaurants:
Cal Mosso
Santes
Creus - Tel. 977 63 84 84
Catalunya
Santes
Creus - Tel. 977 63 84 32
Hostal
Grau
Santes
Creus - Tel. 977 63 83 11
Enllaços:
www.altcamp.info
MONTFERRI
SANTUARI MARE DE DÉU
DE MONTSERRAT
A 90 Km.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del
Penedès que està situada a l'autopista AP-7 a uns 4 quilòmetres abans del
desviament que porta a Lleida.
Com
arribar-hi:
S'ha de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap
a Tarragona. Passareu pel peatge de
Martorell i haureu de seguir en direcció cap a Vilafranca del Penedès. A
l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 direcció
Lleida. Passat el peatge del Vendrell s'ha de deixar l’autopista per la sortida
11.
Després d’un quilòmetre arribareu a la cruïlla amb
la carretera C-51 que porta a Valls. Vosaltres us desviareu a l’esquerra,
direcció al poble de Rodonyà. Aproximadament a 1,5 quilòmetres trobareu el
poble de Vilardida. Atenció, aquí haureu de desviar-vos a la dreta i seguir per
la carretera T-204 que porta directament, després de fer 2,5 quilòmetres, al
poble de Montferri.
Història:
Montferri
és un petit poble de l’alt Camp, situat entre el poble de Bràfim i Rodenyà. Té
una població de 159 habitants i una superfície de 19,22 km2. La història del
poble ve de ben antic i haureu de remuntar-vos a l’època dels romans quan aquests
ja explotaven les mines de ferro situades dins les terres del municipi.
Fins
el 1917 el poble de Montferri es deia Puigtinyós. A partir d’aquest any el
poble adoptà el nom de Montferri en record de les mines de ferro dels romans.
Des
del segle X la història de Montferri passà per diferents etapes on les terres del terme passaren a
mans de diferents propietaris. A principis del segle XI Adalbert d’Albinyana,
va fer donació de les terres del terme al Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Fou en aquestes dates quan va aparèixer per primera vegada el nom de Montferri
en els escrits del Monestir.
Posteriorment
en l'any 1214 les terres foren propietat d’en Guilleume de Castellvell i en
morir, les heretà el seu fill Guillem de Montcada. Aquest mor a la campanya de
Mallorca i en el seu testament va cedir la propietat de les terres al monestir
de Poblet i Santes Creus. En el 1230 començà un seguit de litigis entre els
hereus, fins finals del 1284.
Durant
els segles XV i XVI Puigtinyós passà per una florent etapa econòmica amb una
important industria, la de la llana. A l’actualitat l’economia està basada en
l’agricultura de secà, principalment amb cultius d’ametllers, avellaners,
oliveres i vinyes. Gairebé tothom treballa les seves terres. També cal destacar
les explotacions d’aviram i porcí. Dins del municipi es poden trobar un parell
de bodegues on s’hi produeix Cava.
La
visita turística més important del municipi és la del Santuari de la Mare de
Déu de Montserrat. La història començà a principis de la dècada dels anys 20 a
Manresa, quan el jesuïta Daniel Maria Vives, nascut a Montferri, va decidir
construir al seu poble un santuari a la Verge de Montserrat. El municipi l’hi
cedí les terres i s'encarregà el projecte a l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol,
deixeble i col·laborador de l'Antoni Gaudí.
La
col·locació de la primera pedra del Santuari va tenir lloc el novembre de 1925.
Des del primer moment els habitants del territori col·laboraren activament en
la construcció del temple, fabricant de forma artesana tots els elements
constructius començant pels totxos de 30x15x5 cm, utilitzats en el conjunt de
l’obra vista de l’edifici, tant a l’exterior con a l’interior, i acabant per
les reixes de ferro forjat que tanquen l’accés del cambril de la Verge.
L’estructura
exterior de l’edifici té forma de proa de vaixell i està orientada a la
muntanya de Montserrat. La part superior del conjunt arquitectònic recorda el
perfil de la muntanya. En el centre una agulla de 33 metres d’alçada està
coronada per una creu de ferro de 500 quilos de pes. A la vegada la creu és
giratòria i permet que sempre estigui orientada en la direcció del vent.
L’inici
de la guerra civil espanyola i la posterior crisi econòmica, varen fer que les
obres del santuari quedessin aturades durant molts anys. L’any 1985 s’iniciaren
la restauració i continuació de les obres, però no va ser fins el 30 de Maig de
1999, quan s’inaugurà amb tota solemnitat el Santuari de la Mare de Déu de
Montserrat a les terres de l’Alt Camp de Tarragona.
El
Santuari està obert per visitar-lo tots els diumenges de 11,30 a 13,30 hores. Per
assegurar-vos la visita és preferible que truqueu prèviament al Tel. 686 763 239.
Gastronomia:
Com
quasi sempre la cuina de les comarques de l’interior està dominada pels plats
clàssics elaborats amb productes de la zona: amanides, estofats i carns a la
brasa, però en el cas de l’Alt Camp de Tarragona s'han d’afegir tres elements
indispensables a les cartes dels restaurants, alguns condicionats a l’època de
la collita, com són el Xató i els Calçots. No es pot oblidar el tercer element,
el peix, cuinat amb una quantitat de receptes culinàries molt amplia.
Restaurants:
Al
sud del poble de Montferri i a molt poca distancia del centre, trobareu el
Castell de Rocamora. La primera menció escrita del Castell data de principis
del segle XI. A l’actualitat és de propietat particular i està restaurat de fa
poc temps. Les instal·lacions estan dedicades a restaurant. Val la pena
quedar-s’hi a dinar.
Per
encarregar taula haureu de trucar al Tel. 977 620 120. Bon profit!!
Enllaços:
www.montferri.altanet.org
VALLS
A 107 Km.
Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona passat Vilafranca del Penedès.
Com arribar-hi:
Després de la trobada cal seguir per l’autopista AP-7 en direcció a Tarragona. A uns 3 quilòmetres trobareu, a la dreta, un desviament que empalma amb la AP-2 que porta a Lleida. Haureu de deixar l’autopista per la sortida 11 (Vila-Rodona / Valls). Solament cal seguir els indicadors que porten a Valls Centre fins arribar a la Plaça del Portal Nou.
Història:
Per la seva situació geogràfica la ciutat de Valls sempre ha estat lloc de pas entre les terres de la costa de Tarragona i les de l’interior. Per aquest motiu la zona ha estat habitada des de l’època prehistòrica passant pels ibers, romans i àrabs.
Però el naixement de la ciutat s’inicià en el segle XII quan els sarraïns foren expulsats de la Serra de Prades. Al 1210 el rei Pere el Catòlic va concedir la creació d’un mercat setmanal. Vint anys més tard la ciutat ja tenia les seves pròpies lleis (Ordenacions Municipals) unes de les més antigues de Catalunya.
El 1391 el rei Joan I va vendre la jurisdicció de Valls a l’Arquebisbe, que ja era propietari del Castell i de l’església de Sant Joan. En el segle XIV aquest configurar els límits de la ciutat construint les muralles al voltant del nucli antic.
Durant els segles XIV, XV i XVI la ciutat tingué un gran creixement convertint-se en la segona població més important del Camp de Tarragona. Durant aquests segles es construïren diverses i importants obres civils i l’església de Sant Joan.
Els successius segles l’economia de Valls quedà troncada per les diverses rebel·lions internes i guerres globals com: La guerra dels segadors, la guerra de Successió contra la invasió francesa i la guerra civil espanyola.
Però un dels fets que durant el segle XIX va colpejar més l’economia de Valls fou l’aparició de la fil·loxera que va afectar a la vinya, un dels apartats amb més influència econòmica. Malgrat aquest fet en les dues dècades del segle XIX l’inici de la recuperació econòmica s’inicià amb la instal·lació de diverses fàbriques a Valls, la creació del banc de Valls, el naixement de la Societat Agrícola, l’arribada del tren Barcelona-Vilanova-Valls i la construcció del campanar de Sant Joan.
Visita:
Després de deixar el vehicle per la zona de la plaça del Portal Nou podeu iniciar la visita per l’església de Sant Joan, situada a pocs metres de la plaça i al final del carrer de l’Església. És una església de planta rectangular d’una sola nau amb quatre capelles a cada costat. El cor està situat sobre la porta d’entrada i sota d’una gran rosassa de forma radial. La porta té elements renaixentistes envoltant un arc de mig punt.
L’absis està envoltat de un conjunt de vidrieres de colors que donen claror a la zona del retaule, el qual és de grans dimensions i està esculpit sobre una estructura de fusta. Un dels elements que caracteritzen l’església de Sant Joan és el campanar, situat sobre la porta lateral de la nau central i que té una alçada de 74 metres. És el campanar més alt del territori.
Acabada la visita a Sant Joan podeu seguir pel carrer de La Cort. A uns 50 metres trobareu la Plaça del Blat que és una plaça porxada de petites dimensions on hi ha l’Ajuntament i és punt de trobada de les exhibicions castelleres de Valls.
La visita segueix pel carrer de La Cort fins arribar a una cruïlla on hi trobareu una font d’estructura metàl·lica i una pastisseria a la cantonada del carrer de La Peixateria. Si gireu a la dreta per aquest carrer arribareu a la Plaça de l’Oli que és de forma rectangular, és també porxada. A un costat del la plaça trobareu un comerç molt curiós que es diu “Magatzem del Vermut” on podeu entrar-hi per comprar vermut de producció pròpia.
Després de visitar la plaça cal seguir el recorregut pel carrer de La Cort, eix comercial de la ciutat, fins arribar a la plaça anomenada Pati del Castell, però abans trobareu a l’esquerra l’Oficia de Turisme on us poden donar un mapa de la ciutat i retornar pels carrers del barri antic a la Plaça del Portal Nou per agafar el vehicle i anar al restaurant a fer una calçotada.
Per anar al restaurant recomanat d’aquesta sortida haureu de localitzar la carretera N-240 en direcció cap a Montblanc per el Coll de l’Illa. Després d’uns 6 quilòmetres arribareu a la part alta del coll. A l’esquerra hi ha el restaurant Les Espelmes. Recordeu que com sempre us recomano encarregar taula i més per fer una calçotada.
Gastronomia:
La menja clàssica de la zona són els calçots acompanyats de la carn a la brasa, les mongetes, les carxofes, salses, etc..
No podem oblidar els cargols a la llauna, les escalivades, etc., i de postres la crema catalana.
Restaurants:
Les Espelmes
Crta. N-240 Km.28
Coll de Lilla (Valls-Montblanc)
Tel.977 60 10 42
CasaFelix
Ctra. N240 Km.17
Tel.977 60 13 50
Masia Bou
Ctra de Lleida Km. 21,5
Tel.977 60 04 27
Enllaços: