AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ - Comarca de l'Alt Empordà

De Barcelona: A 154 Km. 

Punt de trobada:

Àrea de Servei de Maçanet de la Selva de l'autopista AP-7, a 1 quilòmetre  abans de la sortida de Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:

Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Girona, quedarà a la vostra dreta la ciutat de Girona i heu de seguir cap a  La Jonquera. A l'alçada de Borrassà hi ha la  sortida 4, sortireu de l’autopista per aquest punt. Haureu de Continuar per la carretera nacional A-2 direcció a Figueres. A pocs quilòmetres trobareu una desviació a la dreta que porta a Castelló d’Empúries i Roses. Heu de seguir per aquesta carretera.

Arribant a Castelló haureu de desviar-vos a la dreta per la carretera GIV-6216 en direcció a Sant Pere Pescador. A uns 2,5 Km hi ha  a l’esquerra un  rètol indicador que senyala la direcció a seguir per arribar al  centre d’informació del Cortalet.

Història:

Els aiguamolls de l’Empordà són unes zones humides a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà  separades pel Massís del Montgrí. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà està  situat enfront del Golf de Roses, ocupant pràcticament tota la part de costa entre Roses i Sant Pere Pescador. 

Documents dels segles XVII i XVIII, parlen de l'extensa llacuna de Castelló, on hi havia algunes  illes com les de Bellcaire, Ullastret i Pals entre d’altres.

A finals del Segle XIX i principis del XX, foren les activitats agrícoles les que començaren a malmetre les zones humides del Golf de Roses i la platja de Pals, amb les plantacions de cereals, fruiters i últimament l’arròs, per la facilitat d'inundar els camps amb les aigües dels tres rius que alimenten tota la zona, Fluvià, Ter i Muga.

Un nou factor destructiu de la costa entra en acció a mitjans del Segle XX,  l'especulació urbanística. La construcció de les grans urbanitzacions de Santa Margarita, Empuriabrava i els seus canals d’aigües navegables, redueixen l’extensió dels aiguamolls. 

Fou precisament per aquesta pressió urbanística que al 1976 s'inicia una mobilització popular per preservar el que quedava dels aiguamolls. Els fruits d’aquesta campanya ecologista es recullen al 1986, quan el Parlament de Catalunya  declarà  als Aiguamolls de l’Empordà Parc Natural.

Visita:   

La visita comença al centre d’informació del Cortalet, on és aconsellable demanar un mapa de la zona amb les excursions a fer des d'aquest punt de partida.

L'itinerari més recomanat és el que porta a la torre Senillosa, antiga sitja que era utilitzada per assecar l'arròs de la zona. De les quatre torres existents una fou condicionada l’any 1996 com a punt de guaita amb una plataforma instal·lada a  22 metres d’alçada.

El recorregut té una durada aproximada de 1 ½  hora, entre anar i tornar, depenent del temps que passeu en els punts de guaita que anireu trobant al llarg del camí.

L’opuscle que us han facilitat en el centre d’informació del Cortalet, us farà molt servei per seguir en detall els diferents punts de guaita, dels hàbitats de les aus i el tipus de vegetació del parc, com també dels invertebrats, peixos, serps i mamífers que hi viuen.

Per gaudi encara més del recorregut, us recomano que porteu una càmera de fotos i uns prismàtics. 

Gastronomia:

L'economia de l'Alt i el Baix Empordà va passar de ser eminentment agrícola, a principis del segle XX, a ser quasi depenent en un 80 % del turisme.

Això va fer que l'oferta gastronòmica, gràcies a  l’enginy dels empordanesos,  dugués a oferir durant la primavera i la tardor varies promocions gastronòmiques basades amb els productes de la terra com: els pèsols i les faves, combinats amb els productes de la mar.

A Palamós, del 25 d’Abril al 22 de Juny, la majoria dels restaurants presenten la campanya de la gamba, consistent  a oferir un menú basat amb la gamba de Palamós complementat amb unes torrades d'anxoves i uns fideus rosegats amb all i oli.

A Begur, del 15 d’Abril al 11 de Juny, se celebra la campanya del peix de Roca de Begur en la que participen quasi tots els restaurants de la població. Ofereixen menús  a diferents preus, segons l’establiment.

També a Sant Antoni de Calonge i amb el nom de Menú de la Badia, ens presenten una amanida de bolets de les Gavarres, unes cigales de la badia i uns calamars farcits per un preu fix.

Altres poblacions de la comarca com Sant Feliu de Guíxols o Santa Cristina d’Aro, 

dediquen varis plats a la cuina del bacallà, tan salat com assecat. Però no hem d’oblidar el plat típic de la zona, que és el suquet de rajada.

A Torroella de Montgrí celebren la campanya dels Tastets de Mar. Es tracte d’un pica-pica dels diferents peixos pescats en els ports propers.

El que no falta en cap dels llocs nomenats són les postres a base de poma, cultiu molt estès a la zona. 

Restaurants:

El ventall de restaurants és tan ampli que es fa quasi impossible recomanar-vos-en un, però preneu nota del següent.

Can Mericanes

C/ Figueres, 13

Tel. 972 530 037

Vilajuïga

Enllaços:

www.cbrava.com

IGUALADA - MERCAT DEL REC (Comarca de l'Anoia)

De Barcelona: A 67 Km.

Punt de trobada:

Serà a l’àrea de servei del Bruc a 1 quilòmetre  abans d’arribar al túnel del Bruc.

Per arribar-hi:

Haureu de localitzar a la sortida de Barcelona l’autopista B-23. A l’alçada de l’Estadi Johann Cruyff hi ha un desviament a la dreta que empalma amb l’autovia A-2 que porta a Lleida 

Continueu per l’autopista fins arribar al punt de trobada. Passareu per Esparraguera, Collbató i el túnel del Bruc. Després del túnel i passat el poble de Castellolí trobareu la sortida 555 i haureu de dirigir-vos en direcció al centre d’Igualada, concretament a la Pl. De La Creu o al Passeig de les Cabres on hi trobareu dos aparcaments subterranis.

El vostre vehicle quedarà aparcat a molt poca distància dels punts més turístics de la ciutat com l’Ajuntament, l’Església de Santa Maria, el Museu de la Pell, el Museu del Traginàire i del conegut barri del REC.

Per obtenir més informació podeu arribar-vos a l’Oficina de Turisme que la trobareu a un extrem de la plaça de La Creu. 

Història:

El naixement d’Igualada el situen sobre l’any 1000 a tocar del riu Anoia i enmig de la conca d’Òdena. Per la seva situació és un punt de cruïlla de camins, un de militar des de Manresa, l’altre que porta als castells de frontera de la Catalunya Nova i el camí Ral que uneix Barcelona amb Lleida, Aragó i Castella.

A l’any 1003 es construir un dels primers edificis d’Igualada, una capella al costat d’una fortificació defensiva. La capella consta com a parròquia l’any 1059. A l’any 1381 la precària població d’Igualada rep el títol de carrer de Barcelona fet que representa estar al servei de al ciutat i disposar dels mateixos privilegis de Barcelona.

Als segle XIV i XV es construeixen dues muralles i el poble s’amplia pel Camí Reial en direcció a Lleida. Però no serà fins els segles XIX i XX que comença a reeixir gràcies a l’arribada del ferrocarril i rebre el títol de ciutat començant a instal·lar-s’hi industries de teixits i adoberies de pells, esdevenint el primer centre d’aquest tipus d’indústries al estat espanyol. Posteriorment apareixent les industries del gènere de punt. L’any 2005 la població ja superava els 35.000 habitants. 

Visita:

Després de recollir tota la informació possible de la ciutat a l’Oficina de Turisme arribeu-vos a la plaça de l’Ajuntament. Just d’arrere hi trobareu l’església de Santa Maria, coneguda també com l’Església Gran que és el conjunt històric més important de la ciutat. Els primers pobladors de la capital de la comarca de l’Anoia s’instal·laren al voltant de Santa Maria ja que era el punt de confluència dels camins que portaven a Aragó, la Catalunya Nova i la Catalunya Vella.

L’Església actual, fruit de diverses actuacions de remodelació i ampliació està situada sobre una antiga església d’estil romànic. A mesura que la població d’Igualada creixia es construïen noves capelles fins que a la disbauxa constructiva de anar afegint capelles es decidir de fer una nova església i l’any 1617 començar la nova construcció.

L’església de Santa Maria té una superfície aproximada de 1200 m2, és d’una sola nau amb capelles laterals, un absis i un cor alt que passa per sobre de les capelles que són d’estètica barroca. La coberta és de volta de creueria típica del gòtic. L’absis es de planta quadrangular i conté al seu interior l’altar i un magnífic retaule.

El campanar és de planta quadrada fou construït el segle XVI, la coberta és a quatre aigües i té una alçada de 4 pisos. En els dos primers hi han unes petites finestres dovellades, a la tercera planta las finestres són de grans dimensions ja que en el seu interior es troben les set campanes que guarda el campanar.

Sota de la rosassa situada a la façana principal hi ha l’orgue que està ubicat al cor, va ser construït el segle XVIII i se’l considera un dels més notables de Catalunya.

Durant la guerra civil Espanyola l’església fou utilitzada com a mercat. Després de la guerra va ser restaurada per l’arquitecte Cèsar Martinell. L’any 1949 va obtenir el títol de basílica menor, l’última reforma la varen fer als anys 80

La propera visita la podeu fer al Museu de la Pell que està al carrer del Dr. Joan Mercader,1. És un dels primers museus d’aquestes característiques existent a Europa. Va ser creat a l’any 1954 i està ubicat en dos edificis. El primer és la fàbrica tèxtil cotonera de Cal Boyer i el segon l’antiga adoberia de Cal Granotes, totes dues fàbriques situades en un mateix recinte.

La fàbrica tèxtil de Cal Boyer conserva dues naus i una xemeneia, a la planta hi té columnes de ferro i estructures de fusta a les plantes superiors, aquí hi podreu visitar el univers de la pell i la diversitat dels seus usos en la cultura mediterrània. En aquest espai hi podreu contemplar diverses temàtiques com: la pell a la prehistòria, la adoberia al llarg dels pobles de la mediterrània, el treball del pergamí per l’enquadernació, la sabateria i el guarnicioner.

En el  següent espai gaudireu de diversos temes monogràfics dins de l’àmbit quotidià. En el tercer àmbit podreu visualitzar la evolució tècnica de la producció del cuir i entrareu en el mont de l’adoberia de Cal Granotes.

Aquesta adoberia és pionera en el seu gènere. La van inaugurar al públic el desembre de 1990 i varen rehabilitar un edifici del segle XVIII. Cal Granotes mostra al visitant les dues plantes clàssiques d’una adoberia. La planta baixa on hi tenien lloc la preparació i adob de les pells, a la segona planta era l’estenedor lloc on les pells perdien la humitat. El producte resultant era suficientment gruixut per utilitzar principalment per a soles de sabates, les corretges dels embarrats de les màquines, guarniments per les cavalleries, etc. També podreu visitar la secció de l’Home i l’Aigua, el Museu del Traginer.

El barri industrial del REC d’Igualada és una zona que la trobareu per sota de la plaça de la Creu i de l’Ajuntament fins arribar al riu Anoia. Precisament el Museu de la Pell, Cal Granotes i també el Museu del Traginer estan enquadrats dins el barri del REC.

Uns dels millors moments per visitar Igualada és quan es celebra el Mercat del REC. Aquest mercat el celebren dos cops l’any, a la primavera i a l’hivern. Es tracte d’una gran exposició i venda d’articles de moda segons l’època que consisteix en liquidar tot el producte sobrant de les existències de la majoria de marques dedicades a la moda.

Per conèixer les dades exactes de la celebració del Mercat de REC haureu d’entrar a la WEB de l'Ajuntament d’Igualada.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Rest. La Tagliatella

Rambla de Sant Isidre, 49

Tel.938 04 94 40

Rest. El Jardí

Rambla de Sant Isidre,12

Tel.938 03 18 64

Enllaços:

SANTUARI MARE DE DÉU DE PUIG L'AGULLA- Comarca d'Osona

De Barcelona: A 75 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta hi trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres desprès del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 i agafar-la en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l’eix transversal C-25 en direcció cap a Girona, haureu d’estar atens a la sortida de Folgueroles, Vilanova de Sau i Sant Julià de Vilatorta.

A la sortida de  Sant Julià de Vilatorta en direcció a les Guilleries trobareu, a la dreta, un desviament que porta al poble de Vilalleons.

Història i Visita:

Sant Julià de Vilatorta està immers dins la Plana de Vic, però a la vegada fa frontera amb l’inici del massís de les Guilleries. A 4 quilòmetres de Sant Julià hi ha el poble de Vilalleons envoltat de boscos i del cim de Montagut-Puig l’Agulla de 810 metres d’alçada.

Des de 1945 els municipis de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons estan fusionats a efectes civils. Això no obstant,  conserven els trets diferencials de cadascun.

L’activitat industrial de Sant Julià és coneguda a la comarca des del segle XVII com un centre de fabricació de ceràmica vidrada per cuinar com: olles, cassoles, etc. A l’actualitat i malgrat la davallada del sector encara hi ha un obrador que s’hi dedica.

Al principi del segle XX la indústria turística d’estiueig entrà amb força al poble de Sant Julià i es començaren a edificar cases per a famílies adinerades de Barcelona. Actualment hi ha diverses urbanitzacions i una zona industrial al voltant del municipi. Val la pena passar una estona visitant el centre del poble.

Tal com he comentat al principi, a 4 quilòmetres de Sant Julià trobareu el poble de Vilalleons que està format per cases de pagès disseminades. Les característiques econòmiques d’aquest poble són el conreu i la ramaderia. Aquestes masies ja eren esmentades a finals de l’alta edat mitjana.

No obstant això, el centre urbà de Vilalleons està format per dues dotzenes de cases. A un extrem es troba una ermita d’estil romànic llombard dels segles XI i XII la qual està construïda d’una sola nau, amb un absis circular i en els laterals hi ha diverses capelles. Diferents modificacions arquitectòniques han alterat considerablement  l’estètica exterior original. Sobre l’absis construïren una torra amb un reduït espai habitable. A la façana principal trobareu  un campanar de planta quadrada.

A finals de 1654 l’exercit francès cremà l’església i destruí el valuós arxiu parroquial, el retaule i la talla romànica de la Mare de Déu. 

Lluny d’abandonar l’ermita i deixar-la a les inclemències del temps, els habitants de Vilalleons iniciaren la restauració de l’edifici. Però, abans començaren  la construcció d’una capella en un lloc situat a 1 quilòmetre del poble, a l’entorn de Puig l’Agulla, on segons la llegenda trobaren la imatge romànica de la Mare de Déu. 

Posteriorment en el lloc d’aquesta capella construïren una església d’estil renaixentista  que fou consagrada l’any 1775. Just al costat hi ha un hostal on podreu fer un bon dinar, com sempre caldrà encarregar taula.

A causa de la situació geogràfica del Santuari, surten des d’aquest punt diverses rutes per fer excursions a peu. 

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, realitzada amb productes de l’horta i animals de corral.

Es poden destacar les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Puig-l’Agulla

Tel. 93 888 82 10

Enllaços:

www.santjuliadevilatorta.org

EMPÚRIES - Comarca de l'Alt Empordà

De Barcelona: A 140 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada amb els amics serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva a l'autopista AP-7, 1 Km abans de la sortida que porta cap a Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Deixareu a la vostra dreta la ciutat de Girona i seguir en direcció cap a La Jonquera. A l’alçada de Vilademuls i Camallera hi ha la sortida 5 de l’autopista, lloc on haureu de deixar aquesta via ràpida. Després de l’antic peatge enllaçareu amb la carretera GI-623 en direcció  cap a l’Escala.

Quasi a tocar del poble de l’Escala trobareu una rotonda. Sols cal seguir els indicadors que porten directament a l’aparcament i a l’entrada del recinte arqueològic d'Empúries.

Història:

L'orografia del golf de Roses i a la vegada els aiguamolls de l'alt Empordà es crearen gràcies a tres rius, el Fluvià, el Muga i el Ter, que aboquen les seves aigües al golf de Roses. Aquest entorn geogràfic ha canviat molt des del s.IX a.C, fins ara.

Pels voltants dels s.V i IV a.C, habitaven les terres de Catalunya varies tribus d'Ibers. Just en la zona dels aiguamolls i l’alt Empordà hi havia la tribu dels Indiketes. Els seus assentaments estaven instal·lats en les diferents illes i promontoris existents en els aiguamolls. L'economia dels Indiketes estava  dedicada a l’agricultura i la ramaderia.

A mitjans del s.VII a.C, els Indiketes iniciaren relacions comercials amb diferents pobles del mediterrani entre els quals hi havia els Fenicis i els Grecs. Sobre l’any 580 a.C els comerciants grecs de la Massàlia fundaren un assentament en una illa a tocar de la costa, unida amb terra ferma per un reduït istme. A l’actualitat és Sant Martí d’Empúries.

Aproximadament sobre l’any 500 a.C, els grecs provinents de Massàlia es varen independitzar de  la metròpolis. La població de Sant Martí augmentà ràpidament i obligà als habitants a desplaçar-se a terra ferma i començà la construcció d’una ciutat emmurallada i separada dels Ibers Indiketes. Passen els anys i la simbiosi entre les dues cultures creà una nova línia cultural, anomenada  cultura ibèrica.

L’any 218 a.C, com a conseqüència de la 2ª Guerra Púnica entre els cartaginesos, els romans, aquests ultims instal·laren un campament militar a les rodalies de la ciutat grega d’Empúries, amb l’objectiu de tallar el subministrament a la rereguarda de les tropes d’Aníbal. S’inicià així la conquesta de la península ibèrica pels romans.

Passà el temps i les dos ciutats, la  grega i la romana, es fusionaren físicament creant una nova ciutat anomenada “Municipium Emporiae”. La conquesta progressiva dels territoris de la península ibèrica i la creació de noves ciutats com Tàrraco i Bàrcino va fer que  a la ciutat d’Empúries s’iniciés una etapa de progressiva decadència.

Arribà el moment  en que la ciutat d’Empúries quedà completament abandonada i la població que hi havia a l’entorn d'Empúries desplaçà la seva estada a l’antiga ciutat de Sant Martí d’Empúries.

Un nou esdeveniment canvià la situació política de l’alt Empordà. La reconquesta del nord de Catalunya per Carlemany a l’any 785. Empúries recuperà importància i fou nomenada capital del comtat carolingi fins que, a causa dels atacs per mar dels musulmans, es decidir  traslladar el centre polític a Castelló d’Empúries.

A principis del s.XX, començaren les excavacions de les restes de la ciutat grega i romana d’Empúries, gràcies a l’impuls de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. 

A l’actualitat la Diputació de Barcelona és propietària de les ruïnes arqueològiques.

Visita:

La visita d’aquestes magnífiques ruïnes arqueològiques comença a la taquilla on venen les entrades. Us he de recomanar que per un sobrepreu de l’entrada agafeu una audio-guia i una guia escrita que us ajudarà a fer tot el  recorregut amb una informació completa, tot i que haureu de posar una mica d’imaginació  de la vostra part a l’hora de visualitzar els diferents recintes.

Quasi al centre de la zona excavada hi ha un edifici de nova planta que fa les funcions de museu, on podreu admirar una magnífica col·lecció d'estris i figures trobades a les excavacions. La durada aproximada de la visita pot ser 1,30 hores, Està clar que sempre dependrà de les aturades i de la velocitat  de la marxa.

Acabada la visita no deixeu d'anar al poble de Sant Martí d’Empúries i fer una passejada pels carrerons i l’església. També podreu dinar o fer un refresc a un dels restaurants o bars que hi trobareu. 

Per cert, una recomanació, quan feu la visita a les ruïnes no deixeu de portar una màquina de fer fotos, una gorra i les ulleres de sol.

Estic convençut que no quedareu indiferents després d’aquesta magnifica visita cultural que alhora us ajudarà a augmentar el coneixement de la història del nostre país.

Gastronomia:

La gastronomia de l’alt Empordà està íntimament lligada a un dels elements bàsics, el peix. Però no es poden oblidar els productes de l’horta i l’aviram que complementen, moltes vegades amb  gran encert,  el peix , el marisc o el conegut arròs de Pals.

Restaurants:

L’Esculapi

Tel. 972 770 053

Can Roura

Tel. 972 773 380

Mesón del Conde

Tel. 972 770 306

Tots a la plaça Major de Sant Martí

Enllaços:

www.cbrava.com

www.ca.wikipedia.org