CASTELL DE CARDONA I MUNTANYA DE SAL - Comarca del Bages

De Barcelona: A 75 Km.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. En aquesta última població enllaçareu amb l’autopista C-16. L'haureu de deixar  a la sortida 50 (Manresa centre – Solsona - Lleida) i us dirigireu a Solsona per la carretera comarcal C-55. Aproximadament a 1/ 2 hora de camí s'arriba a Cardona.

Història:

El Castell de Cardona és visible a uns quilòmetres abans d'arribar al municipi. Està situat sobre un turó de roca.

Les parts més antigues del conjunt defensiu del castell de Cardona estan datades en el 

s.VIII, però no fou fins l’any 886 quan Guifré el Pilós començà la restauració i ampliació de les defenses del castell.

L’any 985, el sarraí Al-Mansur entrà a les terres protegides pels senyors del castell i va destruir el poble de Cardona. L’any següent el comte Borrell II de Barcelona atorgà la 

Carta de Repoblament, per tal de repoblar el territori.

A finals del segle X els vescomtes d’Osona s’establiren al castell. Els Cardona passaren a ser una nissaga familiar de les més influents en la corona catalana-aragonesa entre els segles XIII i XIV.

L’any 1040 els vescomtes de Cardona iniciaren, dins del recinte del castell, la construcció de l’església de Sant Vicenç, d’estil romànic llombard. 

La història militar del castell ha estat lligada en més o menys intensitat amb tots els esdeveniments importants de la història de Catalunya com: la Guerra de Successió i la Guerra de la independència contra els francesos.

Un dels elements emblemàtics del castell és la torre de La Minyona, edifici circular datat segons alguns experts al segle II.

L’església o col·legiata de Sant Vicenç, de planta en creu llatina, destaca per les seves dimensions i la lluminositat de l’interior, gràcies als grans finestrals. Té disset altars i uns sepulcres dedicats a l'enterrament de la família Cardona, els quals juntament amb la Cripta datada el segle XI i construïda sota el presbiteri, formen el gruix de l’edifici.

Durant la guerra de successió les diferents dependències de la col·legiata varen quedar molt malmeses, fins que el 3 de Juny de 1931 tot el conjunt de la fortificació va ser declarat “Monument d’Interès Nacional”, començant en aquest moment la primera restauració.

Desprès de la guerra civil espanyola (1936-1939) la col·legiata va romandre tancada durant molts anys i en el període de 1940-1948 es realitzà la segona restauració. Finalment a l’any 1976 i desprès de la tercera restauració de l’any 1952 el castell fou convertit en Parador Nacional de Turisme.

Visita - La Muntanya de Sal:

Fa uns 40 milions d’anys, quan es van formar els Pirineus, existia un braç de mar obert a l'Atlàntic més o menys a l’alçada del País Basc i paral·lel als actuals Pirineus. Durant un llarg període de temps la placa tectònica Ibèrica i l’Europea entraren en un procés d’acostament. Les aigües quedaren estancades i l’evaporació provocà la saturació de les substàncies dissoltes a l’aigua. Aquest fenomen es produí diverses vegades al llarg dels mil·lennis i la quantitat de sal acumulada és incalculable.

Aquestes capes salines varen quedar soterrades baix un gruix de centenars de metres  de sediments. Gràcies al fenomen conegut com Diapir, aquestes sals sota grans pressions pel continu acostament de la placa Ibèrica i Europea, afloren a la superfície en forma de cúpula que en el cas de Cardona segueix actiu. La sal continua pujant entre un i tres centímetres cada any. L’únic lloc del municipi on hi ha  una elevació d’aquestes característiques és a la Muntanya de Sal.

L’any 1989 tanquen la “Mina Nieves”, antiga explotació minera de sal i potassa de Cardona, però la peculiaritat de la mina i la conservació dels elements mecànics per l'extracció dels minerals, han fet de l'entorn una curiositat turística que el poble de Cardona ha sabut aprofitar com a recurs econòmic.

La visita guiada a la “Mina Nieves” comença a les instal·lacions de superfície, on hi ha habilitat un petit museu, un audiovisual dels treballs a la mina i les eines utilitzades per l'extracció del mineral. Desprès la visita continua a la sala de màquines on podreu veure la màquina de vapor, utilitzada pel funcionament de les rodes d’elevació dels ascensors del pou d’extracció Mª Teresa.

Desprès de la visita de superfície vehicles tot terreny porten als visitants fins a la boca d’entrada a la mina. Els guies fan grups de visitants i els donen una breu explicació de la geologia del terreny i, desprès de repartir els cascos de protecció, comença a peu la més curiosa i interessant part del recorregut.

La durada de la visita, contant la part de superfície i la subterrània, és aproximadament de 1 hora 15 minuts.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, etc.

De postres els clàssics : les  postres de músic, gelats variats, pomes al forn, mel i mató, etc.

Restaurants:

Parador “Ducs de Cardona”

Tel. 93 869 12 75

Perico

Pça.El Vall, 18

Tel. 93 869 10 20

Enllaços:

 www.ajcardona.org

MONTSERRAT - DE SANT JOAN AL MONESTIR PASSANT PER SANT MIQUEL - Comarca del Bages

De Barcelona: A 52 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui amb la família o els amics serà a l’aparcament del tren cremallera de Montserrat que es troba al poble de Monistrol de Montserrat.

Com arribar-hi:

Hi ha dues opcions:

a)  Localitzar l’autovia A-2 en direcció cap a Lleida. Passar per Sant Andreu de la Barca i Martorell. A uns 5 Km de Martorell es troba la sortida d’Abrera on s'ha d’enllaçar amb la carretera C-55 i agafar-la en direcció cap a Olesa de Montserrat i Monistrol de Montserrat.

Quan s'arriba al poble de Monistrol de Montserrat cal  dirigir-se a l’estació del tren cremallera de Montserrat. La situació de l’estació està degudament indicada per arribar-hi. Aquí s'ha d'aparcar el cotxe i comprar els bitllets per pujar amb el tren cremallera fins al  Monestir de Montserrat.

b) L’altra opció per arribar a l’estació del tren cremallera, i possiblement la més distreta, és la següent.

Utilitzar el transport públic, metro o autobús, per anar a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de la Pl. Espanya de Barcelona. Allà agafar el tren fins a Monistrol de Montserrat. En la mateixa andana de l’estació fer el canvi al tren cremallera.

Visita:

El recorregut del tren cremallera pel costat nord-est de la muntanya us descobrirà un paisatge i vistes panoràmiques variades de la Vall del Llobregat.

El tren cremallera us deixarà enfront de les escales que porten a la plaça principal del monestir. Es pot deixar per la tarda la visita al recinte religiós i anar directament a l’estació del funicular que porta a Sant Joan.

El funicular de Sant Joan salva un desnivell d’uns 200 metres per arribar a l’estació superior o pla de les taràntules, punt de partida de nombroses excursions.

Abans de començar el recorregut en direcció al pla de Sant Miquel, podreu visitar el centre d’informació del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Està situat en un local que hi ha sobre de l’estació del funicular, on hi trobareu una petita botiga de venda de records, guies d’excursions i una exposició de fotografies i mapes topogràfics de la muntanya.

El recorregut comença pel camí que hi ha a l’esquerra del pla de les Taràntules. Veureu un rètol de fusta que assenyala la direcció de Sant Miquel. Haureu de seguir el camí  al pla de Sant Miquel o dels Soldats. 

En aquest punt conflueixen tres camins: el que porta a Collbató, el de la Cova i el de Sant Miquel. Seguireu aquest últim i després de caminar 15 minuts s’arriba a l’ermita  Seguint el camí, a cinc minuts de caminar, hi ha un desviament a la dreta que porta a la creu de Sant Miquel.

Des de la creu es gaudeix d’una bona vista panoràmica del Monestir. Tornant al camí principal  continuareu  baixant fins arribar al peu del funicular de Sant Joan. Aquí es pot dir que l’excursió s’ha acabat.

A partir del  Pla de les Taràntules el recorregut  no para de baixar, per aquest motiu podreu fer-lo acompanyats de tots el membres de la família. La durada aproximada del recorregut és d’uns 90 minuts.

Després de dinar no deixeu de visitar el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat i si encara disposeu de  temps feu una visita al Museu. És un recinte excel·lent inaugurat l’any 1996. Consta de sis espais clarament definits on es poden admirar valuoses obres d’art, des de la més antiga, un sarcòfag egipci del segle XXII a C, a la més actual, una escultura de Josep M. Subirats de l’any 2001. També trobareu una extensa col·lecció d’orfebreria, pintures dels s. XIII  al  XVII, i dels s. XIX al XX, entre les que destaquen obres de Santiago Rusiñol, de Cases, de Nonell, de Picasso, de Dalí, etc.

Gastronomia i Restaurants:

Per dinar a Montserrat hi ha moltes opcions. Destaca el restaurant que està davant l’estació del tren cremallera, sota la plaça de l'Abat Oliva. És un Self Service on trobareu els plats habituals en aquests restaurants: amanides, macarrons, botifarra amb mongetes, carns rostides i a la planxa, guarnicions, begudes i cafè.

Enllaços:

www.abadiamontserrat.net

www.parcsdecatalunya.net

CASTELL DE PÚBOL - Comarca del Baix Empordà

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva que està a  l'autopista AP-7,  1 Km abans de la sortida 9 que porta a Palamós i Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida 6. Després s'ha d'enllaçar amb la carretera C-66 en direcció cap a La Bisbal i Palafrugell.

Passareu pels pobles de Celrà, Bordils i Flaçà. A uns  2 ½ Km de Flaçà en direcció cap a  La Bisbal, hi ha un desviament a la dreta que porta al poble de La Pera. A partir d’aquest punt no perdeu de vista els indicadors que porten a Púbol.

Història:

Les primeres dades escrites que fan referència al poble de La Pera són de finals del segle X, aquestes confirmen que el poble estava sota protecció del monestir de Santa Maria de Ripoll. Posteriorment a principis del segle XI el nucli de Púbol és esmentat en una butlla del Papa Benet VIII, la qual confirmava la propietat del castell i de l’església al monestir de Sant Esteve de Banyoles.

A partir del segle XI i fins principis del segle XIV les terres de La Pera i Púbol passaren per diferents propietaris, un dels últims fou la casa de Llers. En el segle XIV la Batllia de la Pera incorporà dins el seu municipi els nuclis de Pedrinyà i Caçà de Pelràs.

Paral·lelament la Baronia de Púbol passà per diferents propietaris i cognoms familiars, fins els de Miguel, últim Baró de Púbol. El 1968 Salvador Dalí comprà el castell per regalar-l’hi a la seva esposa Gala.

Visita: 

El castell de Púbol és d’estil Gòtic Renaixentista. Està adossat a l’església de Sant Pere que fou construïda el segle XIV. Les primeres referències que es tenen del castell són de l'any 1017. Al llarg dels temps s’han fet moltes modificacions i reformes estructurals. Una de les últimes fou la que realitzà durant tot l’any 1968 el mestre d’obres Emili Puignau, segons les idees de Salvador Dalí.

El jardí és un dels espais més interessant del castell. Dalí va fer construir una piscina en un dels extrems,  on l’aigua brolla per la boca d’un enorme peix, envoltat per una dotzena de busts de Richard Wagner i dues figures femenines d’estil grec de quasi 2 metres d’alçada. En una zona del jardí hi ha unes escultures que representen uns elefants de llargues potes, dissenyats per Salvador Dalí.

Dins del castell la resta de dependències tenen un especial encant, gràcies al disseny del geni de Figueres. Són d’especial rellevància l’antiga cuina transformada en tocador, dues escalfapanxes, diverses pintures i pantalles de TV repartides pel conjunt de l’edifici.

No deixeu de visitar el garatge on hi ha el cotxe Càdillac amb el que Gala va ser traslladada des de Pot Lligat a Púbol per a ser enterrada. Gala morí a Port Lligat  el 10 de Juny de 1982 a  l'edat de 88 anys.

Salvador Dalí quan portava 2 anys vivint a Púbol fou traslladat a l’hospital de Figueres, per curar-li les ferides produïdes en un incendi fortuït a la seva habitació. Després passà a viure a la  Torre Galatea de Figueres, on va morí el 1989.

Gastronomia:

A causa de la seva variada geografia, la cuina Empordanesa disposa d’una gran varietat de productes: els peixos de la costa, les fruites i hortalisses de les planes del prelitoral, les carns, els embotits i els productes làctics de l’interior.

Gràcies a això, els restaurants de l’Empordà ofereixen plats tan saborosos com:

 -Suquet de peix i  graellades

 -L’arròs negre o a la cassola

 -Sípia amb pèsols

 -Pollastre amb escamarlans

 -Amanides i escalivades

Segur que cada contrada, poble o restaurant us sorprendrà en tot moment amb exquisits plats de creació pròpia.

Restaurants:

Atès l’amplia oferta de restaurants, sols us en recomanaré un parell, situats a les zones de Púbol i Monells.

Can Bosch

Fora Muralla, 5

Tel. 972 488 357

Púbol 

L’Hort del Rector

Església, 2

Tel. 972 630 396

Monells

Enllaços:

www.salvador-dali.org

SANTUARI DE BOVERA - GUIMERÀ - Comarca de l'Urgell

De Barcelona: A 122 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de la Panadella. Haureu de sortir de l’autovia A-2 al quilòmetre 533. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha  per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega sortireu  de l’autovia per la sortida Tàrrega centre. Passareu pel centre de la ciutat i us dirigireu per la carretera C-14 cap a Tarragona.

A uns 5 quilòmetres de Tàrrega trobareu una sortida amb els indicadors de Sant Martí de Maldà, Guimerà i Vallfogona de Riucorb. Haureu de seguir els indicadors que us portaran per la carretera L-241 al poble de Guimerà.

Després de la gasolinera on heu agafat la carretera de Guimerà trobareu a uns 2 quilòmetres un desviament a l’esquerra amb el rètol de Montornes, heu d’estar atents per no passar-vos, és una pista forestal no asfaltada.

Transcorreguts 1,5 quilòmetres per aquesta pista arribareu a una nova cruïlla a l’esquerra on hi ha un rètol amb l’indicador de La Bovera. A uns 300 metres sereu al santuari.

Historia i Visita:

Situat a un turó a 590 metres d’altitud al terme municipal de Guimerà hi ha el santuari marià de La Bovera.  Al 1190 el cavaller Pere de Tàrrega fundà un monestir en el lloc anomenat La Bovera, sota la protecció del monestir de Vallbona de les Monges, on consta que el 1195 la seva filla Elisenda de Tàrrega n’era l’abadessa.

Per falta d’aigua al monestir  la comunitat decideix deixar-lo i fundar el 1231 el monestir de Santa Maria de Valldaura (Bergadà), mentre que altres en fundaren un altre no gaire lluny de La Bovera, a un lloc a tocar del riu Corb i dins del municipi de Guimerà que s’anomenà Santa Maria de Vallsanta i que a l’actualitat està en ruïnes. Un cop abandonat, les monges cediren l’espai a persones devotes de la Mare de Déu. 

La primitiva església del monestir fou enderrocada al segle XVIII per construir l’actual. L’església és un edifici barroc, d’una sola nau de forma rectangular amb capelles laterals i absis que no es projecten a l’exterior. A l’absis hi trobareu el cambril de la Mare de Déu, amb la verge situada dalt d’una alzina i envoltada de columnes de marbre.

També cal destacar les pintures situades en el presbiteri obra d’en Josep Miquel de Tàrrega que representen el miracle de la verge del santuari. En el Museu Episcopal de Vic es conserva un retaule del segle XV realitzat per l’escultor Francesc Solives.

A l’esquerra de la façana de l’església i a tocar de l’edifici hi ha la casa de l’ermità. És una edificació una mica estrany per l’aprofitament de diversos elements que formaven part de l’antiga estructura del santuari i de la torre quadrada de  guaita i defensa, construïda al 1428 i situada al centre de la casa de l’ermità. A l’interior també hi ha un conjunt de quatre arcs suportats amb columnes que són part d’una galeria del claustre.

Acabada la visita a La Bovera heu de dirigir les vostres passes al poble de Guimerà per fer una passejada pels carrers del poble i la plaça Major.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la clàssica de les terres de l’interior on els productes de primera qualitat són el denominador comú de tots els plats. Us poden oferir favetes amb cansalada a la vinagreta de menta, paté i esqueixada amb romesco de Guimerà, suprema de pollastre amb rocafort, ous remenats amb gírgoles i gambes, bacallà a la crosta gratinat, etc.

Les postres les de sempre: sorbets de diferents sabors, crema catalana, pastissos i una gran varietat de gelats.

Restaurants:

Hosteleria de Guimerà

Carretera de Vallfogona, 2

Tel. 973 08 44 04

Guimerà