De Barcelona: 121 Km.Punt de trobada:
El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de deixar l’autovia A-2 a la sortida 532. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per fer un bon esmorzar.
Com arribar-hi:
Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.
Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a Lleida. Passat Cervera haureu de deixar la A-2 per la sortida 517 (Agramunt – Pons i Andorra) per la L-303. Arribant a Agramunt haureu de localitzar la plaça del Pou, lloc on hi ha l’Oficina de Turisme.
Per fer la visita guiada haureu de trucar al Tel. al 672 616 752 i encarregar la visita.
A uns 50 metres de l’Oficina de Turisme i a tocar del riu Sió trobareu un gran aparcament per deixar-hi el vehicle.
Història:La història d’Agramunt comença a l’any 1070 quan el comte d’Urgell Armengol IV expulsa als musulmans i fortifica la ciutat per protegir-se de les ràfies que aquests feien pel Pla d’Urgell i la Baixa Ribera.
La Vila d’Agramunt estava protegida per la muralla i el Castell. La muralla tenia un perímetre de 885 metres i una alçada de 3,20 metres i tenia quatre portals d’accés.
Sobre l’any 1163 lliures dels musulmans el comte Armengol VII concedeix a la vila una carta de població i diversos privilegis impulsant el desenvolupament econòmic i augmentant l’activitat comercial s’instal·la a la vila una important comunitat jueva. També s’inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria.
Sobre l’any 1128 ja es celebrava un mercat i les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l’any 1309.
La casa comtal dels Urgell fa d’Agramunt el seu cap i casal i crean una moneda pròpia. A principis del segle XV la casa d’Urgell desapareix i Agramunt queda com a cap de demarcació territorial. En els segles successius Agramunt participà en tots els esdeveniments rellevants de la història de Catalunya com la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, la guerra del Francès i la guerra Civil Espanyola.
A l’actualitat una de les industries per excel·lència de la Vila és la torronaire. Les primeres referències del torró d’Agramunt són de 1741 malgrat que es creu que ve de més antic. L’ofici de torronaire no era de dedicació plena ja que era un treball complementari a les feines del camp i a la vegada familiar, també a les feines de pastisser.
El reconeixement al ofici de torronaire queda palès en un llibre de 1847 “Tratado completo i práctico de confiteria i pastelería” on es troba la recepta del torró d’Agramunt o Turrón de Miel. Durant els segles XIX i XX el torró d’Agramunt aconseguí popularitat i prestigi gràcies a la assistència dels torronaires a les fires de Nadal de Barcelona i a les fires i mercats.
A l’actualitat una de les marques torronaires de més prestigi i conegudes d’Agramunt són els Torrons Vicens. La marca fou creada per la família Vicens sobre l’any 1775 i al llarg dels anys el seu prestigi va anar augmentant fins que a l’any 2000 per problemes econòmics fou venuda a la família Velasco, un pastisser molt reconegut a la zona de Barcelona.
Durant 23 anys Àngel Velasco ha col·locat a la marca a nivell internacional amb una gran expansió i creació de botigues per arreu. Un dels grans èxits de la marca a sigut la creació d’un ampli catàleg de torrons passant pels clàssics i els de pistatxos, Chupa Chups, Mandarina, Xocolata blanca amb gerds, etc.
Un dels articles originaris d’Agramunt és la xocolata a la pedra de gran tradició a la comarca. Un dels fabricants reconeguts és xocolates Jolonch que a l’actualitat pertany a torrons Vicens.
Visita:
La visita guiada a la Vila d’Agramunt la començareu a l’Oficina de Turisme que està situada a la plaça del Pou. L’oficina de turisme és l’antiga caseta del que era una báscula per pessar carros i camions.
Les primeres passes us portaran a la Plaça del Torronaire on hi podreu veure un conjunt escultòric dedicat als torronaires. A tocar de la plaça hi ha el pont romànic que data dels segle XII o XIII, és un pont de dos arcs apuntats, està format per carreus de pedra tallada de diverses mides té una longitud de 33 metres i un amplada de 5 m.
Acabada la visita en aquest sector us dirigireu al Carrer de Sió o carrer Major que està a l’altre extrem de la plaça del Pou. Pel camí trobareu a la vorera de l’esquerra la casa de la xocolata. Els primers 50 metres del carrer de Sió no tenen massa importància, però al final el carrer gira a la dreta i enfront hi ha un edifici de tres plantes que era l’antiga Farmàcia Viladot, a l’actualitat és una casa rural.
Seguireu pel carrer de la dreta que és la continuació del carrer Sió. El costat esquerra del carrer i a la part baixa dels edificis trobareu una porxada amb comerços. Al final i a l’esquerra arribareu a la plaça de l’església on hi ha els dos edificis més emblemàtics d’Agramunt, l’Ajuntament i l’església de Santa Maria.
L’edifici de l’Ajuntament va ser construït el 1761 és un edifici d’estil barroc amb porxos a la part baixa seguint la línia constructiva de la resta dels edificis de la plaça i del carrer de Sió. Sobre dels tres porxos de l’entrada hi ha una balconada d’uns 5 metres de llargada i dos balcons de petites dimensions. Damunt de les portes d’accés al balcó hi ha l’escut d’Agramunt fet de pedra.
A la part alta de l’edifici hi ha una línia de petites finestres acabades amb un arc de mig punt i de idèntiques característiques que els porxos de la planta baixa.
Acabada la visita externa de l’Ajuntament toca començar a parlar de l’església de Santa Maria d’Agramunt. La començaren a construir a mitjans del segle XII i després de varis afegits no acabaren les obres fins el segle XVIII. Es un edifici d’estil romànic, té una nau central i dues laterals on s’hi podem veure diverses capelles com la de la Verge del Roser i la capella de la Mare de Déu del Roser. Al final de la nau central hi ha l’absis principal i també dos laterals.
L’Accés al temple es fa per dues portalades d’estil romànic una d’elles és lateral i de dimensions reduïdes. La portalada principal fou acabada de construir a mitjans del segle XIII. Està formada per un conjunt de 8 arquivoltes amb degradació que descansen sobre 16 columnes per banda i que formen un conjunt que sobresurt de la façana.
Cada una de les arquivoltes està decorada en motius diferents, dibuixos geomètrics o figures humanes. Els capitells destaquen per la decoració vegetal. A la dovella central de la porta hi ha una escultura que representa a la Mare de Déu amb l’infant acompanyada de l’Anunciació i de l’Adoració.
Al costat esquerra de la porta d’entrada s’aixeca el campanar és de planta quadrada amb dues finestres per cada costat on hi ha les campanes. La curiositat del campanar és la troballa d’un sarcòfag de pedra que està situat a uns 5 metres del terra. Al seu interior hi trobaren les mòmies d’una parella sense identificar
A l’interior i a la nau lateral de la dreta hi ha una curiositat que us sorprendrà. Trobareu la baixada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil i el guia us portarà a fer una visita a les instal·lacions que estan molt restaurades.
No he pensat de dir-vos que a l’inici de la visita guiada teníeu dues opcions, la visita curta i la llarga. La visita curta acaba a l’església de Santa Maria i la llarga continua fins la plaça del Mercadal, el pou de glaç i la muralla. Si teniu temps us recomano la llarga.
Gastronomia:Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.
Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.
Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...
Restaurants:
Restaurant Atípic
Pl. Del Mercat, 6
Tel. 687861219
Rest. Casal d’Agramunt
Pl. Mercadal, 9
Tel. 973 499 933
Enllaços: