dimecres, 20 de novembre del 2024

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE PUIGGRACIÓS - Comarca del Vallès Oriental

De Barcelona: A 42 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada amb la família o els amics serà a l’àrea comercial que hi ha a la dreta de l’autovia 

C-17 direcció cap a Vic i a tocar de la carretera que porta al poble de l’Ametlla del Vallès.

Com arribar-hi:

Per arribar-hi haureu de localitzar l’autovia C-17 en direcció a Vic. Passareu per Montcada i Reixac, Mollet, Parets del Vallès, Granollers, Canovelles i, a pocs quilòmetres hi ha el desviament de l’Ametlla del Vallès i el punt de trobada.

Desprès de trobar-vos amb la família o els amics haureu de dirigir-vos al poble de l’Ametlla del Vallès. Cal seguir per la carretera que porta al centre del poble i sense deixar-la passareu pel carrer Major i estigueu atents per seguir els indicadors que duen al santuari de Puiggraciós. Passareu pel restaurant Masia de Can Sous, i a uns 800 metres el carrer passa a ser una pista forestal. Després de fer 500 metres més arribareu al santuari.

Història i Visita:

El santuari de La Mare de Déu de Puiggraciós està situat al cim oriental dels Cingles de Bertí, a la comarca del Vallès Oriental i al terme municipal del Figaró.

La llegenda explica que la Mare de Déu fou trobada per un pastor i un bou, molt a prop del santuari actual, on hi ha una petita capella que està a tocar de la torre quadrada utilitzada com a torre de comunicacions de l’antic telègraf òptic i que està declarada  Bé Cultural d’Interès Nacional.

Des del segle XV la imatge de la verge, de 69 cm d’alçada i de fusta policromada, era venerada a la parròquia de Sant Pau de Montmany (el Figaró). Cada 25 de març pujaven la imatge en processó al cim de Puiggraciós i en aquella ocasió es beneïa el terme municipal i els panets que desprès es repartien entre els assistents.

A l’any 1701 s’iniciaren els tràmits per construir el Santuari molt a prop d’on es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Durant uns anys els habitants de Montmany utilitzaren el santuari com església parroquial a causa del mal estat de l’església de Sant Pau de Montmany. Posteriorment es construí la casa de l’ermita al costat del Santuari que després es transformà amb hostatgeria.

L’edifici del Santuari és de planta de creu llatina. Sobre el creuer hi ha una cúpula. Les voltes estan decorades amb motius florals, hi ha un cambril on està exposada la imatge de la Mare de Déu i un petit cor amb balustrada de fusta. A la façana hi ha una porta de forma quadrada amb una motllura a la part alta i sobre la porta un ull de bou. La part alta està acabada amb un campanar d’espadanya que té un arc de mig punt.

Acabada la visita al Santuari podeu arribar-vos a la torre de comunicacions que està a uns 50 metres i dalt d’un turó des de on podreu gaudir  d’una magnífica vista del Montseny i del Vallès Oriental.

Gastronomia:

La gastronomia d’aquesta zona és la clàssica de l’interior de Catalunya on a les cartes i menús predominen les amanides, la carn a la brasa, els arrossos, els estofats, la botifarra amb mongetes, els cargols a la llauna, les taules d’embotits, les sopes de peix i l’escudella, etc ...

De postres els clàssics, postres de músic, gelats, crema catalana, pastissos, etc... 

Restaurants:

Masia Can Sous

Carretera de Puiggraciós

Tel. 938 43 07 48

l’Ametlla del Vallès


dimecres, 13 de novembre del 2024

SANT PRIVAT D'EN BAS I SALT DE SALLENT - Comarca de la Garrotxa


De Barcelona
A 70 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei dels quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. 

Passats els pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Feu atenció a l'indicador de “àrea de servei” ja que l’entrada està a uns 200 metres immediatament desprès del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-60 i dirigir-vos a Vic. Sense deixar l’autovia continuar direcció a Ripoll deixant Vic a la vostra dreta. A uns 5 quilòmetres trobareu un desviament que porta al túnel de Bracons i Olot. Al final d’aquesta autovia hi ha  una rotonda. A la dreta es va cap al poble de Bas i  a l’esquerra a  Les Preses i Olot. 

Quan arribareu al centre del poble de Les Preses, estareu atents als indicadors que porten al poble de Sant Privat d’en Bas i al Salt de Sallent.

Després d'uns 4 quilòmetres arribareu al nucli antic de Sant Privat on trobareu una esplanada utilitzada com a aparcament i deixareu el vehicle per fer una visita al poble.

Història:

A 500 metres d’alçada del nivell del mar, i entre les serres de Finestres, Llançers i Puigsacalm, trobem una planúria de forma allargada de 90  Km2  que és  una de les terres més fèrtils de la comarca de La Garrotxa.

A l’any 1968 els municipis de Sant Esteve d’en Bas, Hostalets d’en Bas, Sant Privat d’en Bas, Joanetes, El Mallol, Bas i Puigpardines es fusionaren creant el municipi unificat de La Vall d’en Bas, convertint-se així en un dels municipis més grans de La Garrotxa.

La història dels assentaments humans en aquesta zona ve de molt antic. Gràcies a les descobertes fetes als jaciments arqueològics de la Dou, el de Rubió, i el de l’Aubert, s’ha pogut documentar  l'habitabilitat de la zona a partir del Neolític. 

Posteriorment la vall tindrà una llarga presència de la cultura romana, entre els segles I i VI d.C, localitzada en el jaciment de Rubió on s’ha trobat gran quantitat de ceràmica, metalls i restes d’animals.

El jaciment de l’Aubert està datat entre els segles VI i VII d.C, situat després de la caiguda de l’Imperi de Roma i té molta importància per l'aportació  de dades arqueològiques de l’Alta Edat Mitjana a Catalunya de les quals hi havia poca informació. 

Visita:

La nostra visita començarà al nucli antic del poble de Sant Privat d’en Bas que està situat al principi de les gorgues que duen encaixonat el riu Gurn, afluent principal del riu Fluvià. Al fons de les gorgues  hi ha un magnífic penya-segat on la riera de Sallent forma un salt d’aigua de quasi 120 metres d’alçada, conegut amb el nom de Salt de Sallent.

Desprès de deixar el cotxe a l’aparcament iniciarem la visita a la plaça principal del poble la qual està envoltada per l’església i un conjunt d’una dotzena de cases, creant així un recinte tancat. L’accés al poble només és possible a través d’ un pòrtic construït a la part baixa d’una de les cases. És imprescindible passar una bona estona gaudint d’aquest reduït espai. Féu una ullada a l’església i a una petita botiga de comestibles que trobareu a l’entrada de la plaça. Sens dubte fareu unes magnífiques fotografies.

Pujant de nou al vehicle seguireu per una estreta carretera que surt de la banda  dreta de l’aparcament. De nou a la dreta  queda la casa de colònies La Cànova, a continuació, i també a la dreta, trobareu el pla d’en Xurri, una àrea d’esbarjo amb uns magnífics pins, barbacoes i taules. A pocs metres a l’esquerra hi ha un desviament que us portarà a Can Turó, una antiga masia adaptada com a restaurant.

Deixareu el cotxe passada la cruïlla i haureu de seguir a peu fins arribar a una cadena que barra el pas de vehicles. Just en aquest punt hi ha un pal indicador que assenyala dos recorreguts.

A l’esquerra l’itinerari conegut amb el nom de camí Dels Matxos. Aquest segueix un itinerari circular per la part alta dels singles, fins arribar a una zona anomenada camí de les Escales, on hi ha una escala que baixa ràpidament per un conjunt d’amples graons retallats a la roca i protegits en els llocs més perillosos per cordes que fan la funció de passamà.

Al final de la ràpida baixada el camí arriba a la base del Salt de Sallent. Travessareu el riu i seguireu pel camí senyalitzat fins arribar a la pista forestal que ens portarà directament a la cruïlla des d’on surt el camí Dels Matxos. Aquest recorregut té una durada d’unes 3 1\2 hores, però si no teniu moltes ganes de caminar o el temps no us ho permet, podeu fer el recorregut  més curt i senzill.

Situats novament en el punt on hi ha el pal indicador i la cadena que prohibeix el pas de vehicles, seguireu per la pista forestal deixant a la vostra esquerra l’inici del camí Dels Matxos. A uns 15 minuts de caminada per la pista forestal us topareu amb el riu Gurn. Atenció! a uns 20 metres abans d’arribar al riu haureu d’estar atents als indicadors del recorregut ja que  per anar  al Salt de Sallent, caldrà seguir pel corriol situat a l’esquerra de la pista forestal fins arribar a la base del salt.

Gastronomia:

La Cuina Volcànica és una marca gastronòmica que té molta força i fonament. Es realitza amb els productes propis de les fèrtils terres volcàniques on creix tot tipus d'hortalisses i en particular els típics fesols, la patata, el nap, o la castanya que acostumen acompanyar el porc,  el senglar o els cargols. No deixeu de provar-ho.

Des de l’any 2009 s’ha creat a la Vall d’en Bas una marca de cuina anomenada Cuina Remença, de característiques culinàries similars a la cuina volcànica, però afegint-hi la varietat de patates originàries de la vall; el nap negre característic per la seva saborosa polpa blanca; els fesols de tavella grisa i mongetes del ganxet; els cigrons, els cereals, la carn de vedella, les  carns porcines, bovines i els magnífics embotits de la Garrotxa.

Restaurants:

Restaurant Can Turó

Mas Can Turó

Tel. 972 693 452

Sant Privat d’en Bas

Enllaços:

www.vallbas.cat


dimecres, 6 de novembre del 2024

AGRAMUNT - Comarca de l'Urgell


De Barcelona:
121 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada serà a l'antiga àrea de servei de La Panadella. Haureu de deixar l’autovia A-2 a la sortida 532. Podreu triar entre els dos restaurants que hi ha per  fer un bon esmorzar.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge sortireu de la via ràpida per anar a La Panadella i esmorzar.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per la A-2 en direcció cap a  Lleida. Passat Cervera haureu de deixar la A-2 per la sortida 517 (Agramunt – Pons i Andorra) per la L-303. Arribant a Agramunt haureu de localitzar la plaça del Pou, lloc on hi ha l’Oficina de Turisme.

Per fer la visita guiada haureu de trucar al Tel. al 672 616 752 i encarregar la visita.

A uns 50 metres de l’Oficina de Turisme i a tocar del riu Sió trobareu un gran aparcament per deixar-hi el vehicle.

Història:

La història d’Agramunt comença a l’any 1070 quan el comte d’Urgell Armengol IV expulsa als musulmans i fortifica la ciutat per protegir-se de les ràfies que aquests feien pel Pla d’Urgell i la Baixa Ribera.

La Vila d’Agramunt estava protegida per la muralla i el Castell. La muralla tenia un perímetre de 885 metres i una alçada de 3,20 metres i tenia quatre portals d’accés.

Sobre l’any 1163 lliures dels musulmans el comte Armengol VII concedeix a la vila una carta de població i diversos privilegis impulsant el desenvolupament econòmic i augmentant l’activitat comercial s’instal·la a la vila una important comunitat jueva. També s’inicia la construcció del temple parroquial de Santa Maria.

Sobre l’any 1128 ja es celebrava un mercat i les fires foren autoritzades pel comte Ermengol X l’any 1309.

La casa comtal dels Urgell fa d’Agramunt el seu cap i casal i crean una moneda pròpia. A principis del segle XV la casa d’Urgell desapareix i Agramunt queda com a cap de demarcació territorial. En els segles successius Agramunt participà en tots els esdeveniments rellevants de la història de Catalunya com la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, la guerra del Francès i la guerra Civil Espanyola.

A l’actualitat una de les industries per excel·lència de la Vila és la torronaire. Les primeres referències del torró d’Agramunt són de 1741 malgrat que es creu que ve de més antic. L’ofici de torronaire no era de dedicació plena ja que era un treball complementari a les feines del camp i a la vegada familiar, també  a les feines de pastisser.

El reconeixement al ofici de torronaire queda palès en un llibre de 1847 “Tratado completo i práctico de confiteria i pastelería” on es troba la recepta del torró d’Agramunt o Turrón de Miel. Durant els segles XIX i XX el torró d’Agramunt aconseguí popularitat i prestigi gràcies a la assistència dels torronaires a les fires de Nadal de Barcelona i a les fires i mercats.

A l’actualitat una de les marques torronaires de més prestigi i conegudes d’Agramunt són els Torrons Vicens. La marca fou creada per la família Vicens sobre l’any 1775 i al llarg dels anys el seu prestigi  va anar augmentant fins que a l’any 2000 per problemes econòmics  fou venuda a la família Velasco, un pastisser molt reconegut a la zona de Barcelona.

Durant 23 anys Àngel Velasco ha col·locat a la marca a nivell internacional amb una gran expansió i creació de botigues per arreu. Un dels grans èxits de la marca a sigut la creació d’un ampli catàleg de torrons passant pels clàssics i els de pistatxos, Chupa Chups, Mandarina, Xocolata blanca amb gerds, etc.

Un dels articles originaris d’Agramunt és la xocolata a la pedra de gran tradició a la comarca. Un dels fabricants reconeguts és xocolates Jolonch que a l’actualitat pertany a torrons Vicens.

Visita:

La visita guiada a la Vila d’Agramunt la començareu a l’Oficina de Turisme que està situada a la plaça del Pou. L’oficina de turisme és l’antiga caseta del que era una báscula per pessar carros i camions.

Les primeres passes us portaran a la Plaça del Torronaire on hi podreu veure un conjunt escultòric dedicat als torronaires. A tocar de la plaça hi ha el pont romànic que data dels segle XII o XIII, és un pont de dos arcs apuntats, està format per carreus de pedra tallada de diverses mides té una longitud de 33 metres i un amplada de 5 m.

Acabada la visita en aquest sector us dirigireu al Carrer de Sió o carrer Major que està a l’altre extrem de la plaça del Pou. Pel camí trobareu a la vorera de l’esquerra la casa de la xocolata. Els primers 50 metres del carrer de Sió no tenen massa importància, però al final el carrer gira a la dreta i enfront hi ha un edifici de tres plantes que era l’antiga Farmàcia Viladot, a l’actualitat és una casa rural.

Seguireu pel carrer de la dreta que és la continuació del carrer Sió. El costat esquerra del carrer i a la part baixa dels edificis trobareu una porxada amb comerços. Al final i a l’esquerra arribareu a la plaça de l’església on hi ha els dos edificis més emblemàtics d’Agramunt, l’Ajuntament i l’església de Santa Maria.

L’edifici de l’Ajuntament  va ser construït el 1761 és un edifici d’estil barroc amb porxos a la part baixa seguint la línia constructiva de la resta dels edificis de la plaça i del carrer de Sió. Sobre dels tres porxos de l’entrada hi ha una balconada d’uns 5 metres de llargada i dos balcons de petites dimensions. Damunt de les portes d’accés al balcó hi ha l’escut d’Agramunt fet de pedra.

A la part alta de l’edifici hi ha una línia de petites finestres acabades amb un arc de mig punt i de idèntiques característiques que els porxos de la planta baixa.

Acabada la visita externa de l’Ajuntament toca començar a parlar de l’església de Santa Maria d’Agramunt. La començaren a construir a mitjans del segle XII i després de varis afegits no acabaren les obres fins el segle XVIII. Es un edifici d’estil romànic, té una nau central i dues laterals on s’hi podem veure diverses capelles com la de la Verge del Roser i la capella de la Mare de Déu del Roser. Al final de la nau central hi ha l’absis principal i també dos laterals.

L’Accés al temple es fa per dues portalades d’estil romànic una d’elles és lateral i de dimensions reduïdes. La portalada principal fou acabada de construir a mitjans del segle XIII. Està formada per un conjunt de 8 arquivoltes amb degradació que descansen sobre 16 columnes per banda i que formen un conjunt que sobresurt de la façana.

Cada una de les arquivoltes està decorada en motius diferents, dibuixos geomètrics o figures humanes. Els capitells destaquen per la decoració vegetal. A la dovella central de la porta hi ha una escultura que representa a la Mare de Déu amb l’infant  acompanyada de l’Anunciació i de l’Adoració.

Al costat esquerra de la porta d’entrada s’aixeca el campanar és de planta quadrada amb dues finestres per cada costat on hi ha les campanes. La curiositat del campanar és la troballa d’un sarcòfag de pedra que està situat a uns 5 metres del terra. Al seu interior hi trobaren les mòmies d’una parella sense identificar

A l’interior i a la nau lateral de la dreta hi ha una curiositat que us sorprendrà. Trobareu la baixada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil i el guia us portarà a fer una visita a les instal·lacions que estan molt restaurades.

No he pensat de dir-vos que a l’inici de la visita guiada teníeu dues opcions, la visita curta i la llarga. La visita curta acaba a l’església de Santa Maria i la llarga continua fins la plaça del Mercadal, el pou de glaç i la muralla. Si teniu temps us recomano la llarga. 

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Restaurant Atípic

Pl. Del Mercat, 6

Tel. 687861219

Rest. Casal d’Agramunt

Pl. Mercadal, 9

Tel. 973 499 933

Enllaços:





dimecres, 30 d’octubre del 2024

RIBES DE FRESER I QUERALBS - Comarca del Ripollès


De Barcelona:
 
A 154 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador - àrea de servei -. L’entrada és a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 que porta de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i, sense deixar-la, seguireu en direcció cap a Vic i Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu d’estar atents als cartells  que us portaran a Ribas de Freser passant pel poble de Campdevànol. Arribant a Ribes trobareu un rètol que indica la direcció de Queralbs, cal seguir els indicadors i desprès de 8 quilòmetres arribareu al poble de Queralbs.

Deixareu a la esquerra l’estació del cremallera i seguireu recte fins arribar a una petita plaça on hi ha un aparcament. Deixeu el vehicle i a partir d’aquí comenceu a descobrir el petit poble de muntanya de Queralbs.

Història:

El primer esment referit al poble de Queralbs fou a l’any  836 als escrits de consagració de l’església de la Seu d’Urgell. Durant els successius  segles les terres de pastura, principal economia  del municipi, passaren per diversos propietaris.

Les pastures de Coma de Vaca i Coma de Freser varen ser cedides al comte Oliva Cabreta. A l’any 966 al monestir de Sant Joan de les Abadesses i al 1087, Guillen Ramon de Cerdanya va cedir les pastures de la Vall de Nuria al monestir de Ripoll.

El 22 d’abril de 1273 les terres foren cedides als habitants de Queralbs i de Fustanyà amb un impost de 50 sous anuals, tot i que el propietari de les terres sempre era la corona.

El famós terratrèmol del 2 de febrer de 1428 va afectar greument al poble de Queralbs, deixant quasi el 90% de víctimes entre la població.

Visita:

Enfront de l’aparcament trobareu el carrer Pla inici del recorregut pel poble. La peculiaritat de les cases  és que les façanes estan fetes amb pedra vista i teulades de pissarra, cal fer una ullada al conjunt arquitectònic per descobrir les típiques cases pirinenques.

Al final del carrer Pla trobareu l’Ajuntament i just a la dreta de la plaça hi ha un carrer que fa pujada que és el carrer de l’Església. A uns 30 metres el carrer es desvia a la dreta fins arribar a l’església romànica de Queralbs.

Va ser construïda a finals del segle X i està dedicada a Sant Jaume. És d’una sola nau amb absis i la volta està lleugerament apuntada. El “nàrtex” cobert que hi ha a l’entrada està format per sis arcades que a la vegada estan suportades per sis columnes amb capitells decorats.

A l’interior de l’església es conserva una copia d’un retaule gòtic del segle XIV. L’original està exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Després de visitar l’església no deixeu de fer un tom pels carrers del poble.

Ribes de Freser:

El poble de Ribes de Freser va néixer a l’ampara del castell de Sant Pere de Ribes i als voltants de l’església de Santa Maria. Les primeres dades que es tenen són d’uns escrits del segle X. Des de els seus inicis l’economia del poble estava lligada a les pastures, a la ramaderia, a la pagesia i a la mineria. 

A finals del segle XIX s’inicià una nova etapa econòmica amb la instal·lació d’indústries tèxtils com “Can Recolons” i fàbriques de paper com “Can Saus”.

Els anys 70 del segle XX una greu crisi econòmica fa replantejar l’economia del poble i s’aposta per fer una deriva cap el turisme. Per la seva situació geogràfica Ribes és punt de partida per nombroses rutes turístiques per conèixer els pobles dels voltants com: Queralbs, Ventolà, Campelles, Pardines, Vilaró, etc. No podeu deixar de fer una passejada pels carrers del poble.

Ribes és punt de partida del tren cremallera que porta a la Vall de Núria. Aquesta és una de les visites turístiques que no us podeu perdre.

Gastronomia:

Com arreu dels pobles de muntanya les especialitats són de plats potents i de moltes calories com els embotits, els canelons, les carns estofades i guisades, els peus de porc i les carns a la brasa, etc. Però tampoc i poden faltar les amanides i les sopes per entrar en calor en les èpoques de fred.

Les postres són les de sempre, gelats de tot tipus, crema catalana i pastissos amb algun toc de creativitat.

Restaurants:

Restaurant Ca l’Anna de Ventolà

Pl. de la Constitució

Ventolà

Tel. 972 727 260

Cal reservar taula

Enllaços: