De Barcelona: A 150 KM.
Punt de trobada:
Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per la AP-2.
Com arribar-hi:
Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu per Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció cap a Lleida. Després de fer 39 quilòmetres caldrà deixar l’autopista per la sortida 9 Montblanc-l’Espluga de Francolí. Arribareu a una rotonda cal agafar la carretera N-240 en direcció a Vimbodí i Lleida.
Per anar al Castell de Milmanda haureu de estar atents. Entre el quilòmetre 44 i 45 de la carretera
N-240 hi ha a la dreta un desviament amb un rètol indicant Camí de Milmanda. Passareu per sota de la carretera i de la via del tren, sols cal seguir els rètols indicadors que us portaran al castell.
Història de Prades:
Les muntanyes de Prades han estat habitades des de ben antic pel que mostren els jaciments de les èpoques del Neolític i de l’Edat de Bronze que s’han trobat a la Cova del Cisterer un dels conjunts més interesants del sud de Catalunya.
Altres jaciments datats de finals de l’Edat del Bronze, de principis de l’Edat del Ferro, restes de l’època ibèrica i de la romana, avalen aquesta presència de diverses cultures a les muntanyes de Prades.
Sobre els anys 713 i 714 la invasió musulmana arriba a Catalunya i fan de Tortosa i Lleida els centres polítics i administratius del món àrab. D’aquest període queden pocs indicis a la zona i sols podem associar alguns topònims de pobles com el de Alforja, Albiol o La Mussara.
A mitjans del segle XII s’inicià la conquesta de les terres musulmanes del sud de la Catalunya Vella pel comte Ramón Berenguer IV, conquerint les ciutats de Tortosa i Lleida, deixant la zona de les muntanyes de Prades encerclades per les tropes cristianes.
Entre el segle XII i el segle XVI el comtat de Prades passa per una etapa de diversos canvis de propietaris entre els nobles de les cases de Barcelona i Cardona. Al segle XVII diverses zones de Catalunya, entre elles la de Prades, estan afectades pel bandolerisme. La majoria dels bandolers eren moriscos que es refugiaren a les muntanyes de Prades despès del decret d’expulsió del rei Felip III.
Durant els següents anys Prades participa amb diversos esdeveniments militars i polítics del moment com: La Gerra dels Segadors, La Guerra de Successió, Tres Guerres Carlistes, etc.
Història del Castell de Milmanda:
La primera referència documentada del Castell és de l’any 1148 quan en Guerau de Granyera al cedí en castlania a l’Arnau de Montpaó perquè aquest fes la repoblació de la zona.
A principis del segle XVII l’ abat Felip Genovès transforma la propietat amb un casal residencial amb capella. A l’actualitat és propietat de la família Torres que l’han transformat en celler de vins.
Visita:
La visita d’avui té dues parts. La primera serà el Castell de Milmanda, propietat de les Bodegues Torres. Aquesta és una visita guiada que caldrà concertar-la per poder visitar el castell i les bodegues. Per reservar haureu d’entrar a la pàgina WEB https://www.torres.es/es/vinedos/milmanda.
La segona part és el poble de Prades. Aquest té unes dimensions petites per tant el més assenyat serà fer una bona passejada pels carrers i carrerons del poble. Cal destacar la Plaça Major, l’església de Santa Maria, la muralla amb l’única torre que queda i el Castell.
La gastronomia de la zona és la clàssica de les terres del centre de Catalunya, plats amb moltes calories com poden ser l’escudella, tot tipus de carns a la brasa amb acompanyaments de mongetes o patates fregides, fricandó, peus de porc guisats o a la brasa, bacallà a la llauna, cargols, canelons, cua de bou guisada, etc. També he de fer una especial menció a les amanides.
Les postres són juntament amb els plats forts les estrelles del menú, com poden ser els gelats, la crema catalana, les postres de music, etc.
Restaurants:
Restaurant L’estanc
Plaça Major, 9
Tel. 977 86 81 67
Prades
Enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada