dimecres, 18 de febrer del 2026

TERRASSA - CARTOIXA DE VALLPARADÍS - Comarca del Vallès Occidental


De Barcelona:
 
A 30 Km.

Punt de trobada:

A causa de la poca distància que hi ha per arribar a Terrassa, avui el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del castell de Vallparadís. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-58 en direcció cap a Sabadell i Terrassa. Deixareu Sabadell a la dreta i també la sortida de Terrassa est. A continuació deixareu l’autovia C-58 per la sortida de Terrassa centre.

Entrareu a Terrassa per la Rambleta del Pare Alegre i a l’esquerra us quedarà l’Hotel Don Cándido. Seguireu fins arribar a la primera rotonda i en aquest punt haureu de girar a la dreta per la Carretera de Montcada fins arribar a la cruïlla amb la Carretera de Rubí. Aquí hi ha un semàfor i girareu a l’esquerra fins arribar a la plaça del Doctor Rober. Deixareu el cotxe a l’aparcament subterrani que hi ha a la plaça.

Quan sortiu de l’aparcament haureu de localitzar l’edifici de la Clínica Mútua de Terrassa. A la dreta de la Clínica i a l’altre costat del Parc de Vallparadís descobrireu, dalt d’un turó, l’edifici del castell de Vallparadís.

Per arribar-hi podeu anar per un dels camins senyalitzats que arranquen del costat dret del Carrer del Castell, situat a la dreta de l’edifici de La Mútua, i que condueixen al centre del parc i al Palau.

Història:

La història del castell de Vallparadís començà a principi del segle XII quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va vendre unes terres, situades al torrent de Vallparadís i rodalies, als nobles Berenguer Sanlà i a la seva dona Ermessenda per a construir-hi una residència senyorial fortificada.

En els successius anys els fills de Berenguer de Sanlà adoptaren el cognom de Terrassa començant així a formar-se  el nucli urbà de la ciutat a l’altre costat del torrent de Vallparadís.

Al 1344 Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, última representant de la família que va viure al castell, va cedir-lo als monjos cartoixans d’Escaladei i Sant Pol de Mar. Des d'aquest moment el castell passarà a ser la cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís fins el 1413, moment en què la comunitat es traslladà a la cartoixa de Montalegre situada al poble de Tiana, al Maresme.

Aquest  mateix any la cartoixa passà a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1432 va ser adquirida per Jofre de Sentmenat que mantingué la propietat de Vallparadís fins l’any 1830. Passaren els anys i a l’any 1947 la família Maurí, últims propietaris de la masia, cediren la finca a l’Ajuntament de la ciutat. 

Després d’uns anys de restauració, al 1959 s’hi instal·là el Museu de la Ciutat.

Visita:

El castell és de planta rectangular i està envoltat per un fossat. Els murs tenen espitlleres a la part alta i quatre torres a cadascun dels angles de l’edifici.

Per adaptar el castell a les noves necessitats dels cartoixans es realitzaren diverses modificacions a l’interior com la construcció d’un claustre de dos pisos. A la planta baixa del claustre hi trobareu unes  arcades  d’amplades  desiguals i de forma apuntada. A la planta superior el claustre està format per arcs apuntats i més uniformes on els capitells de les columnes són de forma geomètrica i sense decorar.

En el centre del pati del claustre hi ha una cisterna que recollia l’aigua de la pluja. A la part superior de la cisterna hi ha un orifici on un coll de pou format per un conjunt de pedres en forma circular i una politja faciliten l’accés a l’aigua de la cisterna.

Com a conseqüència dels diferents usos als que ha estat sotmès el castell, a l’actualitat quasi no hi ha referències de la utilització feta pels cartoixans. La capella estava a la gran sala de planta rectangular, actualment anomenada  Tinellet. La sala situada al costat del Tinellet, amb una bonica volta de creueria, podria ser la sala capitular.

Com a totes les comunitats monàstiques, la vida religiosa gira al voltant del claustre on es situaven les cel·les i altres dependències. La galeria sud del claustre del segon pis està descoberta i des d'aquest punt podien controlar les terres del torrent de Vallparadís.

Després de passar-vos una bona estona passejant per les diferents dependències del castell, transformat a l’actualitat en el Museu de la Ciutat de Terrassa, sortireu a l’exterior i dirigireu les nostres passes a l’altre costat del torrent de Vallparadís, seguint els indicadors que porten al conjunt monumental de La Seu d’Ègara.

En un reduït altiplà a tocar del torrent de Vallparadís i protegit pels vessants del torrent, hi trobareu el conjunt episcopal de les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Aquest conjunt està format per tres edificis: l’església de Santa Maria juntament amb el seu baptisteri, l’església de Sant Pere i l’edifici funerari de Sant Miquel, tots ells d’estil preromànic i romànic construïts entre els segles V al VIII.

El conjunt episcopal fou edificat sobre les restes d’una església paleocristiana pels voltants de l’any 450  com a  seu del bisbat d’Ègara, fins arribar la invasió dels sarraïns en el segle VIII. Posteriorment i després de la reconquesta s’inicià un nou procés constructiu que arribà fins els segles XI i XII.

Sant Pere

L’església de Sant Pere està situada al nord del recinte episcopal, a l’esquerra de la porta d’entrada. La porta d’accés a Sant Pere està en el mur sud emmarcada per quatre arquivoltes llises. Als dos costats de la porta hi trobareu dues finestres que donen lluminositat a l’interior de l’església.

L’interior, d’una sola nau i transsepte, està construït  amb volta de canó. A la capçalera hi ha un absis trilobat. Té dos campanars. L’un està situat quasi sobre el transsepte i l’altre, en forma d’espadanya, està a la façana que dóna a la plaça del Rector Homs.

Cal parar atenció al retaule de pedra que hi ha a l’absis central, a les pintures murals gòtiques del segle XIV i a les pintures murals que trobareu a les dues capelles que hi ha a l’esquerra de la nau central: la de Sant Valentí i la del Santíssim.

Sant Miquel

L’església de Sant Miquel, de dimensions reduïdes, està construïda en el centre del recinte episcopal, entre les esglésies de Sant Pere i  la de Santa Maria. La planta és en forma de creu i és l'única de les tres esglésies que conserva la planta original. En el centre hi ha un cimbori  cobert per una cúpula suportada per un conjunt de 8 columnes els  capitells de les quals  estan decorats amb fulles. Sota de l'absis hi trobareu la cripta de Sant Celoni.

Santa Maria

L’església de Santa Maria és un edifici de plata en forma de creu llatina i d’estil romànic. Fou construït sobre les antigues restes d’edificis paleocristians i visigòtics com es pot veure en els mosaics sobreposats dels segles V i X, l’absis de forma rectangular i l’antic baptisteri sota el transsepte.

En el creuer hi ha un cimbori de planta octogonal cobert per un campanar de dos pisos i coberta de quatre aigües. D’especial atenció són les pintures murals que hi ha a l’absis i a l’absidiola, datades entre els segles X i XII

Gastronomia:

Si decidiu quedar-vos a dinar a Terrassa hi podreu trobar tot tipus de cuina. L'autòctona, a base d’amanides, escalivades, embotits, esqueixades de bacallà, sopes, canelons, etc. de primers plats, i de segons: els peus de porc, l’estofat de vedella, la  botifarra amb mongetes o les carns a la brasa.

En el cas de voler provar noves experiències podeu localitzar un restaurant xinès o un de menjar ràpid.

Restaurants:

La Torreta

Nou de Sant Pere, 50

Tel. 937 314 775

Terrassa

Enllaços:

www.seudegara.cat

www.terrassa.cat




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada