CASTELL DE MONTESQUIU I VIDRÀ - Comarca d'Osona

Des de Barcelona: A 94 Km.

Punt de trobada:

Restaurant de Cuatre Carreteres a Tona

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Vic i Ripoll. Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17,  passareu per Sant Hipòlit de Voltregà. Arribant a Sant Quirze de Besora  entrareu al poble, i sense deixar l’antiga carretera, seguireu fins a Montesquiu. Aquí s'han de seguir els indicadors del castell de Montesquiu, fins arribar al recinte de l’aparcament del parc comarcal.

Per anar a Vidrà, cal refer el camí fins a Sant Quirze de Besora. A la cruïlla del primer semàfor, haureu de girar a l’esquerra i seguir per la carretera que porta a Santa Maria de Besora i Vidrà.

Història i Visita:

Les primeres dades documentades de l'existència del castell són del segle XIII. A causa de la situació geogràfica d’aquest punt, lloc de pas entre les comarques del Ripollès, la Cerdanya i les planes d’Osona, sembla que els seus inicis foren de caràcter defensiu. Era una petita construcció de planta rectangular que servia per allotjar a una reduïda guarnició de soldats.

Probablement a finals del segle XV, el castell deixà de ser un punt estratègic militar i   passà a ser residència senyorial. La falta de documentació fa que els experts no puguin precisar les dates de les reformes del castell.

A partir d’aquest segle va ser quan realitzaren a l’edifici els canvis arquitectònics  més significatius. Es construïren el pati de carruatges i l’escala de pedra que porta al primer pis.

Fou durant la dècada de 1810 a 1820 quan la família Juncadella va fer l’última remodelació de l’interior i de l’exterior, que l’hi confereix la fisonomia actual. L’any 1976, Emili Juncadella, últim propietari, cedeix la propietat del castell i les terres a la Diputació de Barcelona, la qual va declarar el palau i el seu entorn Parc Natural.

La visita del castell comença  amb un audiovisual, d’una durada aproximada de 20 minuts que  exposa la història i la vida al castell. Seguidament es fa la visita guiada a les dependències. En primer lloc es veu la capella de Santa Bàrbara, construïda en una de les reformes del segle XVIII. És curiós de veure-la pel seu recobriment de parets amb rajola vidrada.

Tot seguit accedireu a la plata superior per l’ampla escala de pedra. A la primera planta hi ha la part habitada del castell. Es passa per la biblioteca, la sala de reunions, el menjador, els dormitoris i les terrasses situades a la façana nord del castell. La durada d’aquesta visita és de 1 ½ hores.

Després de la visita al castell, podreu fer un petit recorregut pel parc. Són diversos els itineraris que es poden fer, però el de l’obaga del Castell és un dels recomanables. Es tracta d’un circuit de forma circular de 2,4 Km i 1 hora de durada, tot  per fer gana i anar a dinar.

Vidrà és un petit municipi situat molt a prop de les serres de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm que està al nord de la comarca d’Osona, tot i que pertany a Girona.

La situació geogràfica del municipi propicià el desenvolupament turístic dedicat a l'excursionisme de muntanya. Gràcies en aquesta situació els 175 habitants del municipi dediquen les activitats laborals a la indústria de la fusta, la ramaderia i als serveis. Compten amb tres restaurants, un hostal i un càmping.

Si teniu ganes de fer un passeig amb automòbil pels boscos de la serralada del Puigsacalm, de Vidrà surt una pista forestal que està en bastant bon estat i que porta a Siuret. Des d'aquest punt podeu seguir cap a Collfred, fins arribar a Sant Privat d’en Bas a la comarca de la Garrotxa. És imprescindible portar un bon mapa de carreteres.

Gastronomia:

Com ja he comentat d’altres vegades, Osona és terra d’una gastronomia de plats potents, entrants i guisats amb molta força, gairebé tots relacionats amb la principal indústria de la comarca com són els derivats de la carn de porc.

Embotits de tota mena per començar a fer boca com: la llonganissa, el bull, els fuets, les botifarres crues o cuites, els patés, etc. Com a plats forts, els peus de porc amb tòfona, la vedella amb bolets i per finalitzar les clàssiques postres casolanes. 

Restaurants:

Casa Fonda Serrasolses

Tel. 938 529 118

Vidrà.

(Cal trucar i encarregar taula)

Bar els Casadors

Tel. 938 550 104

Vidrà.

Hostal Escarra

Tel. 938 529 202

Vidrà.

Enllaços:

www.paisatgesdelter.com

www.diba.es

PRADES I CASTELL DE MILMANDA- Comarca de Baix Camp

De Barcelona: A 150 KM.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del  desviament que porta a Lleida per la AP-2.

Com arribar-hi:

Heu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu per Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 en direcció  cap a Lleida. Després de fer 39 quilòmetres caldrà deixar l’autopista per la sortida 9 Montblanc-l’Espluga de Francolí. Arribareu a una rotonda cal agafar la carretera N-240 en direcció a Vimbodí i Lleida.

Per anar al Castell de Milmanda haureu de estar atents. Entre el quilòmetre 44 i 45 de la carretera 

N-240 hi ha a la dreta un desviament amb un rètol indicant Camí de Milmanda. Passareu per sota de la carretera i de la via del tren, sols cal seguir els rètols indicadors que us portaran al castell.

Per anar a Prades haureu de refer el camí fins la carretera N-240 i dirigir-vos cap a Lleida. Passat el poble de Vimbodí trobareu un desviament a la dreta que porta per la carretera TV-704 als pobles de Vallclara i Vilanova de Prades. En aquest últim haureu de agafar a la rotonda el desviament que porta a Prades per la carretera TV-705 i després per la T-700 que va directament al poble de Prades.

Història de Prades:

Les muntanyes de Prades han estat habitades des de ben antic pel que mostren els jaciments de les èpoques del Neolític i de l’Edat de Bronze que s’han trobat a la Cova del Cisterer un dels conjunts més interesants del sud de Catalunya.

Altres jaciments datats de finals de l’Edat del Bronze, de principis de l’Edat del Ferro, restes de l’època ibèrica i de la romana, avalen aquesta presència de diverses cultures a les muntanyes de Prades.

Sobre els anys 713 i 714 la invasió musulmana arriba a Catalunya i fan de Tortosa i Lleida els centres polítics i administratius del món àrab. D’aquest període queden pocs indicis a la zona i sols podem associar alguns topònims de pobles com el de Alforja, Albiol o La Mussara.

A mitjans del segle XII s’inicià la conquesta de les terres musulmanes del sud de la Catalunya Vella pel comte Ramón Berenguer IV, conquerint les ciutats de Tortosa i Lleida, deixant la zona de les muntanyes de Prades encerclades per les tropes cristianes.

Entre els anys 1153 i 1154 el castell de Siurana va caure a mans de les tropes cristianes dirigides per un conjunt de nobles catalans que atacaren conjuntament per diversos punts. Després de la conquesta la zona fou repoblada i crearen el marquesat de Siurana. Al 1159 el comte de Barcelona concedeix la carta de poblament a Prades i sis anys després a Siurana.

Entre el segle XII i el segle XVI el comtat de Prades passa per una etapa de diversos canvis de propietaris entre els nobles de les cases de Barcelona i Cardona. Al segle XVII diverses zones de Catalunya, entre elles la de Prades, estan afectades pel bandolerisme. La majoria dels bandolers eren moriscos que es refugiaren a les muntanyes de Prades despès del decret d’expulsió del rei Felip III.

Durant els següents anys Prades participa amb diversos esdeveniments militars i polítics del moment com: La Gerra dels Segadors, La Guerra de Successió, Tres Guerres Carlistes, etc.

Història del Castell de Milmanda:

La primera referència documentada del Castell és de l’any 1148 quan en Guerau de Granyera al cedí en castlania a l’Arnau de Montpaó perquè aquest fes la repoblació de la zona.

Al 1163 el castell i les propietats passaren a mans del monestir de Santa Maria de Poblet i utilitzen la propietat com a granja. Els diferents abats de poblet realitzen diverses modificacions i una d’elles és la construcció de la torre de defensa de l’entrada.

A principis del segle XVII l’ abat Felip Genovès transforma la propietat amb un casal residencial amb capella. A l’actualitat és propietat de la família Torres que l’han transformat en celler de vins. 

Visita:

La visita d’avui té dues parts. La primera serà el Castell de Milmanda, propietat de les Bodegues Torres. Aquesta és una visita guiada que caldrà concertar-la per poder visitar el castell i les bodegues. Per reservar haureu d’entrar a la pàgina WEB https://www.torres.es/es/vinedos/milmanda.

La segona part és el poble de Prades. Aquest té unes dimensions petites per tant el més assenyat serà fer una bona passejada pels carrers i carrerons del poble. Cal destacar la Plaça Major, l’església de Santa Maria, la muralla amb l’única torre que queda i el Castell. 

Gastronomia:

La gastronomia de la zona és la clàssica de les terres del centre de Catalunya, plats amb moltes calories com poden ser l’escudella, tot tipus de carns a la brasa amb acompanyaments de mongetes o patates fregides, fricandó, peus de porc guisats o a la brasa, bacallà a la llauna, cargols, canelons, cua de bou guisada, etc. També he de fer una especial menció a les amanides.

Les postres són juntament amb els plats forts les estrelles del menú, com poden ser els gelats, la crema catalana, les postres de music, etc.

Restaurants:

Restaurant L’estanc

Plaça Major, 9

Tel. 977 86 81 67

Prades

Enllaços:

MONESTIR DE SANTES CREUS - Comarca de la Conca de Barberà

De Barcelona: A 97 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP- 7  uns 4 quilòmetres abans del desviament que porta a Lleida per l’autopista  AP-2.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos cap a Tarragona. Passareu per Martorell i Vilafranca del Penedès. A l’alçada del Vendrell us haureu de desviar a l’autopista AP- 2 en direcció cap a Lleida. Després de fer uns 17 quilòmetres s'ha de deixar l’autopista per la sortida 9 “Montblanc i l’Espluga de Francolí.  Passareu pel punt on hi havia un peatge i arribareu a una rotonda haureu de sortir per la primera a la dreta en direcció a l’Espluga de Francolí. Cal seguir els indicadors que porten a Santes Creus, no hi ha pèrdua, després de fer uns 4 quilòmetres s'arriba al Monestir.

Història:

Santes Creus és un dels tres Monestirs que, juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet,  formen el triangle de la Ruta del Císter. Les primeres dades que existeixen són del 4 de desembre de 1150, quan un grup de monjos procedents d’un monestir cistercenc del Rosselló, s’instal·laren a uns terrenys cedits per Guillem Ramon de Montcada a la zona de Cerdanyola del Vallès. Però passats  9 anys, la comunitat decideix  establir-se de nou en unes terres cedides pels nobles Alemany de Cervelló i Guillem de Montagut, situades al marge del riu Gaià.

Passaren els anys i la comunitat de Santes Creus consolidà les seves terres i a la vegada augmentà el patrimoni, gràcies a les bones relacions amb la classe noble i la corona.

Els anys de major bonança econòmica començaren amb l’Abat Bernat Calbó, que va mantenir unes molt bones relacions amb els reis Jaume I i Pere el Gran. No obstant això, el moment de més influència del Monestir en el món de la noblesa, s’inicià amb el mecenatge i protecció del rei Jaume el Just i de la reina Blanca d’Anjou, els quals estan enterrats en un dels monuments funeraris situats en el creuer de l’església. Quasi al costat es troba un magnífic sepulcre on hi ha enterrades les restes del rei Pere el Gran.

En els anys següents el monestir passà per diferents etapes de riquesa i decadència, fins arribar a l’any 1835 quan, amb la desamortització de Mendizábal, s’inicià la venda de les terres i propietats del Monestir de Santes Creus.

L’any 1921 el conjunt arquitectònic del monestir fou declarat Monument Nacional. L’any 1947 es creà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, amb l’objectiu de promoure l’estudi de la història del monument. A l’actualitat està a càrrec del Museu d’Història de la Generalitat.

Visita:

La visita al Monestir comença al Portal de Santa Assumpta, una magnífica façana amb una columna cilíndrica  a cada costat de l’entrada, recolzades a una base quadrada de pedra. A la part alta del portal hi ha una capella dedicada a la Santa, a la seva dreta i esquerra hi ha dues obertures amb un balcó de ferro forjat. 

El portal dóna accés a la plaça de Sant Bernat Calbó. És una plaça allargada, tancada per edificis destinats a residència per a monjos jubilats, a hostatgeria, a hospital dels pobres, etc. L’Hospital fou reformat el segle XVI per acollir la residència de l’Abat. A l’interior podreu admirar un petit claustre d’estil renaixentista. Al mig de la plaça hi ha la font dedicada a Bernat Calbó construïda al s. XVIII.

Al final de la plaça es troba la façana principal de l’església, amb unes característiques arquitectòniques  especials. L’entrada és d’estil romànic, als costats dues finestres del mateix estil. A la part alta hi ha un finestral d’estil gòtic amb vitralls i a la part superior, l'element més curiós de la façana, els merlets defensius fets construir per Pere el Cerimoniós sobre l’any 1376, quan ordenar fortificar el Monestir. 

A la dreta de l’església trobareu una plaça amb una font central. A un extrem de la façana del monestir veureu la Porta Reial que dóna accés a les dependències del monestir, on hi ha el punt d’informació i venda d’entrades. Cal demanar el fulletó explicatiu del recorregut, també podreu concertar una visita guiada.

La visita de les dependències comença  amb un audiovisual molt interessant. La sortida es fa directament al claustre posterior datat entre els segles XIII i XVII. Té forma trapezoïdal i està envoltat d’arcs apuntats. A la part superior de cadascun, unes obertures en forma rodona intueixen l’existència d’un pis superior. Al centre del claustre hi ha un brollador de dimensions reduïdes  envoltat de xiprers.

Ara és el moment de descobrir el monestir pel vostre compte, seguir les indicacions del fulletó i utilitzar-lo com a guia del recinte. A tocar del claustre hi ha la presó, la cuina, el menjador o refectori, el Palau Reial i la Capella de la Trinitat. 

Per últim la part més espectacular del monestir és el claustre gòtic. És de planta rectangular i té una decoració ornamental molt abundant. Les galeries estan cobertes amb volta de creuer i els motius decoratius dels capitells tenen una riquesa que està allunyada d’un estil  sobri i senzill, propi dels monjos cistercencs.

A les parets de les galeries hi trobareu adossats 19 sarcòfags que contenen les restes de nobles i cavallers influents com: Ramon Alamany de Cervelló, Guillem de Claramunt, Bernat de Salbà, Galceran de Pinós, Guillerma de Montcada, etc. Per últim es pot visitar l’església.

Després d’aquesta petita explicació sobre la visita al Monestir de Santes Creus, sols em queda recomanar-vos, que gaudiu de la visita a un dels millors monuments cistercencs de Catalunya.

Gastronomia:

La gastronomia de la zona està molt lligada als principals productes de la terra que són: l’oli verge i la fruita seca, com l’ametlla.

Alguns plats típics són: 

-Cargols a la llauna

-Cassola de tros

-Escudella de faves

-Carn a la brasa

De postres orelletes, ametllats i per acompanyar ratafia.

En cas de fer aquesta ruta durant els mesos de febrer, març o abril, podreu apuntar-vos a les famoses calçotades.

Restaurants:

Cal Mosso

Santes Creus - Tel. 977 63 84 84

Hostatgeria de Poblet

Monestir de Poblet

Tel. 977 30 03 50

Hostal Grau

Santes Creus - Tel. 977 63 83 11

Enllaços:

www.altcamp.info 

PESSEBRE VIVENT DE PREMIÀ DE DALT - Comarca del Maresme

De Barcelona: A 20 Km.

Punt de trobada:

A causa de la proximitat  al poble de Premià de Dalt el punt de trobada amb la família o els amics serà a la porta d’entrada del pessebre, lloc on comprareu les entrades i podreu fer un tast d’un bon brou.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista C-32 en direcció cap a Mataró. Deixareu la via ràpida per la sortida 92 i us de dirigireu al centre del poble. Després de passar per sota de l’autopista s’arriba a una rotonda. En aquest punt solamen s’han de seguir els cartells indicadors de Pessebre Vivent. L’accès al recinte està en una plaça situada en un nivell més baix del carrer Camí de la Font.

Història I Visita:

L’Associació Recreativa Carnestoltes porta 17 anys organitzant, creant i participant amb tots els seus associats en la representació del pessebre vivient.

Durant 15 dies els membres de l’associació dediquen tots els esforços i temps a instal·lar la il·luminació, el sistema d’audio, els decorats, a revisar el vestuari i a assajar les diversses actuacions de la dotzena llarga de quadres representatius.

La visita comença a la plaça on comprareu les entrades. A poca distància d’aquest punt un pastor cobert amb una barretina i un bastó amb un escatllot a la punta us farà una reduïda explicació del que podeu veure i com fer el recorregut per no perdre detall.

Pel camí, i abans d’arribar a l’entrada de la Masia de a Cisa, podreu divisar a la dreta un conjunt de gent al voltan de dues fogueres.

Abans d’entrar al recinte de la masia un nou quadre escènic representa l’anunciació a Maria. Seguidament els dos manaies que guarden l’entrada deixaran passar a la comitiva dels visitants.

Ja dins el recinte de la Cisa els diversos quadres escènics es van succeint com: el ball dels dimonis, el mercat, la visita dels Reis a Herodes, etc. Acabat el circuït els Reis Mags reben els infants per recollir les cartes dels desitjos.

De ben segur que passareu amb tota la canalla una hora molt distreta.

Per aconseguir els horaris i dies de representació haureu d’acedir al Web que trobareu a l’apartat d’Enllaços.

Enllaços:

www.pessebreviventpremia.galeon.com