CASA VICENS - BARCELONA

De Barcelona: A 0 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a la porta d’entrada de la Casa Vicens que està al Carrer de les Carolines, 20-26 del barri de Gràcia de Barcelona.

Com arribar-hi:

Es pot dir que des de tots el barris de Barcelona hi ha un transport públic que us portarà quasi a la porta de la Casa Vicens. A continuació us adjunto una relació dels medis de transport.

• Metro, parada Fontana (L3) a 250 m, parada Lesseps (L3) a 280 m

• FGC, parada Gràcia (L6, L7, S5, S55, S1, S2) a 500 m

• FGC, parada pl. Molina (L7) a 500 m

• FGC, parada Sant Gervasi (S5, S55, L6) a 450 m

• Bus: línies 22, 24, 27, 87, 114, H6, V17, D40, N4

• Barcelona Bus Turístic: Línia blava, parada Park Güell

• Barcelona City Tour: Ruta Verda/ Est, parada Park Güell

• 🚲 Bicing: 221, 230, 320, 502, 511.

Història i Visita:

En ple cor del barri de Gràcia al carrer de Les Carolines, 20-26 l’arquitecte Antoni Gaudí va construir la seva primera obra “La Casa Vicens”. El 1878 rebé l’encàrrec del corredor de canvi i borsa el Sr. Manuel Vicens i Muntaner per construir, en el terreny que va heretar de la seva mare, una casa d’estiu al barri de Gràcia.

La Vila de Gràcia era en aquella època una entitat separada de Barcelona i el seu nucli de població es construir al voltant del convent de Santa Maria de Gràcia conegut com els Josepets. En aquella època moltes famílies ben estants de Barcelona construïen les seves cases estiuenques a la Vila de Gracia per la seva tranquil·litat i proximitat a la ciutat.

El solar original on es construir l’edifici estava a tocar amb el convent de Les Filles de la Caritat de Sant Vicens de Paül i l’actual Avinguda de La Riera de Cassoles i tenia una superfície de 1740 m2. La casa fou concebuda com a edifici unifamiliar i constava de planta soterrani utilitzat com a celler i magatzem, una planta noble on hi havia el menjador, el rebedor, la tribuna, el fumador, cuina i el safareig. Una primera planta amb dormitoris, vestidor, banys i una biblioteca. A la part alta les golfes eren utilitzades per allotjament del servei i per fi al terrat on hi havien les xemeneies i un templet.

Una de les originalitats del disseny de Gaudi fou la reixa de tancament de la finca de 61 metres de llargada consistent amb la reproducció amb ferro de fosa de fulles de la palmera del margalló de 49x49 cm. 

A l’any 1925 l’arquitecte Joan Baptiste Serra deixeble de Gaudi inicià la primera ampliació i reforma de les instal·lacions a la part dreta de la finca seguint l’estil de Gaudi. Aquesta ampliació la podeu apreciar a simple vista per la diferència de nivell de la façana ja que aquesta sobresurt de la de Gaudi en 70 cm.

A l’exterior i amb la confluència amb l’avinguda Riera de Cassoles va construir un templet que contenia l’antiga font de Santa Rita. Era de planta circular i estava cobert per una cúpula semiesfèrica recoberta de rajoles i rematada amb una creu. A l’actualitat el conjunt de La Casa Vicens i els seus jardins tenen una superfície de 711 m2 i la construïda en diferents plantes és de 1.239 m2.

En el transcurs del temps i després de moltes dificultats econòmiques  dels diversos propietaris amb la venda de d’algunes parcel·les per edificar habitatges i de les moltes reformes i ampliacions del edifici original a l’any 2014 la Banca Mora d’Andorra va comprar la casa i després d’una nova remodelació La Casa Vicens es transforma amb un museu inaugurat al públic el 16 de novembre del 2017.

Per fer la visita guiada de La Casa Vicens haureu de comprar les entrades per internet. Aquesta té una durada aproximada de 60 a 75 minuts segons el guia i les preguntes del visitants. L’entrada a la planta baixa de la cara nord la haureu de fer per un carreró que hi ha entre l’edifici i la paret de separació amb el convent de Les Filles de la Caritat. Just girant a l’esquerra hi ha el punt de recepció del museu i també un reduït pati amb cafeteria que és el lloc on s’ha d’esperar al guia per començar la visita.

La visita comença amb un explicació del que eren els jardins, abans i ara, us parlarà de les plantes i els recons decoratius, de les persianes de la terrassa i de la font amb peu de marbre rematada amb un cercle de ferro i a continuació pujareu per l’escala que dóna accés a la planta noble de la casa.

A l’esquerra hi ha la terrassa que dóna a la porta d’accés, al fumador i al menjador, seguidament es visita la cuina i la resta d’estances d’aquesta planta. No deixeu de perdre punt en totes les explicacions del guia sobre els sostres amb bigues de diverses formes i decoració, les parets amb el seus corresponents arrambadors de fusta o rajola decorada, els terres, els quadres que decoren les parets, etc.

En el primer pis amb una superfície de 143 m2 hi ha els dormitoris. El principal estava sobre el menjador i tenia a més una sala d’estar situada sobre el fumador, un bany i un vestidor amb lavabo. També tenia una habitació de convidats i un espai dedicat a biblioteca. Aquestes estances estaven decorades amb pintures al fresc de motius vegetals. El sostre d’aquest dormitori és per admirar. La majoria dels recintes tenen arrambadors de rajoles decorades o de fusta i la resta fins el sostre son pintures al fresc.

A la segona planta amb una superfície de 150 m2 hi ha els dormitoris del servei que a l’actualitat és un espai d’exposicions itinerants. Al soterrani construït amb sostre de volta catalana tenia les funcions de celler i magatzem. A l’actualitat hi podeu trobar la botiga del museu i els serveis.

Aquí teniu una explicació reduïda del que és i ha sigut la Casa Vicens, per més informació us recomano que busqueu per internet la Web que correspon a La Casa Vicens en el portal de wikipedia.or 

Gastronomia:

Afortunadament la ciutat de Barcelona té una gran varietat de cafeteries, restaurants, de menjar ràpid, pizzeries etc. Per aquest motiu no cal recomanar-vos cap en particular, tot dependrà de vosaltres.

PRADES - Comarca del Baix Camp

De Barcelona: A 140 Km.

Punt de trobada:

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei de Montblanc a l’autopista AP-2 a dos quilometres de la sortida al poble de Montblanc.

Per arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-bus a Tarragona. Passada l’àrea de servei del Penedès i a uns 2 quilòmetres trobareu el desviament de la AP-2 en direcció a Lleida. A uns 2 quilòmetres del punt de trobada hi ha la sortida que porta a Montblanc.

Arribareu a una rotonda i s’ha de deixar per la primera sortida que porta a Lleida per la carretera nacional N-240. Passat el poble de Vimbodí trobareu un desviament a la dreta que us conduirà a una altra rotonda, heu de prendre la sortida TV-7004 que porta a Vallclara i Vimbodí després d’uns dos quilometres una nova rotonda us portarà al poble de Vilanova de Prades. Arribat a Vilanova una nova rotonda us indicarà el camí que porta a Prades.

Història:

Per la seva situació geogràfica el massís de les muntanyes de Prades han estat habitades des de la prehistòria, el Neolític, l’edat de Bronze, la del Ferro i la Romana segons les troballes fetes a la Cova del Cisterer que està situada a un quilòmetre del centre del poble. Aquestes troballes consistien en peces de sílex i quarsita  en grans quantitats, destacant ganivets de doble fulla, puntes, raspadors etc.

Sobre els anys 713 i 714 els musulmans envaeixen la zona del massís de Prades creant el regna de Siurana. Malauradament de l’època en queden pocs vestigis.

A mitjans del segle XII el comte Ramón Berenguer IV inicia la conquesta expansionista del mon musulmà conquerint les ciutat de Tortosa i Lleida. Sobre els anys 1153 i 1154 s’inicia la conquesta del castell de Siurana, un cop conquerit expulsen als musulmans a les terres de Lleida i de l’Ebre, iniciant així la colonització de les terres de les muntanyes de Prades.

Durant l’edat mitjana Prades està immers amb tots els afers polítics i militars de l’època com a conseqüència de passar per moltes mans de senyors, barons i comtes.. Participà amb les dues guerres carlistes, amb la de successió de 1714 i la civil de 1936, entre d’altres afers històrics.

Visita:

Arribant a Prades trobareu a dreta i esquerra un ampli pàrquing on deixar el vehicle. Just en aquest punt comença la visita, per això heu de anar pel carrer de l’Espluga, que passa per darrera de l’església fins arribar a la porta d’entrada que dóna a la Plaça Major.

En aquest punt heu de seguir recte fins arribar a l’oficina de turisme que està compartint espai amb el museu del Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades. Demaneu tota la informació turística que pugeu. Les dades més recomanables per fer una visita a Prades és durant la Festa de la Farigola, una festa amb més de 40 anys de tradició on les places i els carrers del poble estan guarnits.

Sortint de l’Oficina de Turisme retorneu a la porta d’entrada de la Plaça Major. És una plaça porxada on hi ha l’entrada de l’església i la del Ajuntament. Enfront de la façana de l’església hi ha la famosa font de Prades. Al voltant de la plaça hi ha quatre carrers a quin més interessant, el de Sant Martí, el carrer Major, el de Sant Antoni i el del Forn.

Inicieu la visita pel carrer de Sant Martí on trobareu façanes d’edificis molt interessants com el de correus i el del Forn Artesà de Prades, al final del carrer hi ha el carrer del castell cal girar a la dreta i a pocs metres trobareu la porta d’entrada del castell, que és visitable. En realitat solament té tres estances a veure, però cadascuna d’elles està decorada per les festes de la Farigola.

Un cop visitat el castell podeu retornar pel carrer del castell fins arribar a la plaça de La Pau i seguir pel carrer Major fins la Plaça. La particularitat de la passejada és el poder veure les casses amb la façana de pedra vermella un tret característic del poble de Prades.

A l’esquerra de l’Ajuntament el carrer de Sant Antoni condueix a una de les portes d’entrada al poble, i un pont que dóna accés a l’exterior de la muralla i a l’aparcament on heu deixat el vehicle i a la vegada al restaurant on podeu anar a dinar.

Una visita que no heu de deixar de fer és la del santuari de la Mare de Déu de l’Abellera. Es tracte d’una excursió d’uns 2 quilòmetres amb un paisatge molt interessant. Aquesta visita té la particularitat d’haver  de demanar la clau d’accés a l’Oficina de Turisme i que anteriorment s’ha de reservar per telèfon  o correu electrònic.

Us recordo que per fer una bona visita a Prades cal anar-hi durant la setmana de la Festa de La Farigola que acostuma a ser durant l’última setmana de maig. Consulteu la pàgina Web de l’Ajuntament.

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Arrels de Prades

Carrer Colomer, 5

Tel. 661 87 50 30

Enllaços:

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ - COVA MUSEU DE LA FONT MAJOR - Comarca de la Conca de Barberà

De Barcelona: A 120 Km.

Punt de trobada :

Avui el punt de trobada serà a l’àrea de servei del Penedès que està a  l’autopista AP 7 i a uns 4 quilòmetres abans del desviament a Lleida.

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 i dirigir-vos a Tarragona passant pel peatge de  Martorell. A l’alçada del Vendrell haureu de desviar-vos per l’autopista AP- 2 amb direcció a Lleida. Després del peatge del Vendrell i desprès de fer 39 quilòmetres deixareu l’autopista per la sortida 9 Montblanc-L’Espluga de Francolí. Trobareu una rotonda i quasi enfront veureu la fàbrica de galetes Rifacli. Si aneu sobrats de temps, podeu fer una visita a la factoria i comprar unes galetes. 

Per anar a l’Espluga cal agafar  la primera sortida a la dreta de la rotonda, sense deixar la carretera N-240 en direcció cap a Lleida, i després de fer uns 6 quilòmetres arribareu al vostre destí.

 Història:

El nom de l’Espluga prové del llatí Spelunca que significa cova. En el territori dels voltants de la vila hi ha nombroses coves i balmes. Per una d’elles sorgia un riu subterrani anomenat Francolí. Així doncs aquests dos topònims donaren a la vila durant la meitat del s.XI l’actual nom de L’Espluga de Francolí.

El poble de l’Espluga es troba a la comarca de la Conca de Barberà i està rodejat de boscos  de pinedes i d’alzinars. També està travessat per dos rius el Francolí i el Milans, a les ribes dels quals hi creixen els xops i les freixes de ribera. A la plana hi proliferen els camps de conreu de cereals i els de vinyes.

La vila de l’Espluga es construí a raser del castell de Pons de Cervera, edificat al cim d’un turó. A mitjans del s.XIII el castell i les seves propietats passaren a mans del monestir de Poblet. A l’any 1312 com a conseqüència de la desaparició de l’ordre del Temple la senyoria fou adquirida per l’ordre de cavalleria dels Hospitalers.

L’activitat econòmica del municipi està basada principalment en l’agricultura, la indústria i el turisme. Aquest últim apartat, el turisme, ha estat potenciat gràcies a la proximitat  al monestir de Santa Maria de Poblet, el Celler Corporatiu i la Cova de la Font Major.

Visita:

En la visita d’avui al poble de l’Espluga coneixerem els dos llocs més representatius, la Cova de la Font Major i el Celler Corporatiu.

La Cova fou descoberta el 21 d’abril de 1853. La perforació d’un pou a l’interior del poble coincidí amb la galeria que portava les aigües del riu Francolí i en poc temps, s’organitzà una expedició espeleològica, que amb precaris medis materials descobriren bona part del riu subterrani i les galeries seques que condueixen a l’entrada actual.

Les diverses exploracions realitzades des de l’any 1956 han posat al descobert 3.950m de galeries, bona par d‘elles són les galeries del riu subterrani on hi trobaren un parell de sifons.

A l’any 1993 l’Ajuntament de l’Espluga amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i  de la Generalitat crearen un projecte museístic per adequar dues de les galeries seques anomenades Cova de la Vila i Cova de la Font Major.

Aquest museu subterrani està dedicat al passat prehistòric i geològic de la comarca. Durant la visita diversos audiovisual i maquetes a tamany natural ajuden a fer-se una idea de la vida dels nostres avantpassats del Paleolític i del Neolític. Al final de les coves i després de fer una passejada per la prehistòria, al llarg d’un recorregut de gairebé  90 m, podreu veure el naixement del riu Francolí.

Si sou d’un caràcter agosarat podeu fer un recorregut anomenat d’aventura.  Consisteix en fer una passejada per les galeries més amagades i sorprenents, tot seguint el curs del riu subterrani i que rep el nom de Francolí quant surt a l’exterior.

Acabada la visita a la Cova de la Font Major podeu arribar-vos al Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí.

A l’any 1913 l’arquitecte Pere Domènech i Roure fill del reconegut arquitecte Lluís Domènec i Muntaner dugué a terme la construcció de l’edifici del Celler seguint les directrius del projecte realitzat pel seu pare. Finalitzada la construcció l’hi posaren el sobrenom de la Catedral del Vi.

El Celler de la Cooperativa de l’Espluga fundada l’any 1902 és un dels primers cellers modernistes de Catalunya. Consta de tres naus amb una acurada decoració interior. A l’actualitat el Celler és el Museu del Vi on podreu fer-hi una visita guiada i comprar-hi si voleu vi, cava, oli i fruits secs de la cooperativa.

Gastronomia:

La cuina de la zona és la tradicional catalana amb una variada selecció d’especialitats com: amanides, escalivades, esqueixades, peus de porc guisats, espatlla de be al forn, estofats de vedella, bacallà a la llauna, cua de bou amb castanyes, conill amb cargols, pollastre guisat i al forn, etc.

De postres carquinyolis i neules de l’Espluga, les postres de músic, crema catalana i una gran varietat de gelats.

Restaurants:

Hostal del Sanglà

Plaça Montserrat Canals,1

Tel. 977 870 121

Enllaços:

www.concadebarbera.info

www.espluga.altanet.org

LA POBLA DE LILLET I CASTELLAR DE N'HUG - Comarca del Berguedà

De Barcelona: A 130 Km.

Punt de trobada:

Per fer la ruta d’avui haureu de sortir el més aviat possible. El punt de trobada serà l’aparcament que hi ha davant de l’església de Guardiola de Berguedà. Enfront  hi ha un bar restaurant on podreu fer un bon esmorzar. Les racions són molt abundants. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar  l’autovia C-58  i seguir-la en direcció cap a Sabadell, Terrassa i Manresa. Després de Manresa l'autovia empalma amb l'eix del Llobregat  E-9/C-16. Passareu per Balsareny, Navàs, Puig - reig, Gironella i Berga.

S'ha de continuar per l’eix del Llobregat fins a Guardiola de Berguedà. Entrareu al poble i enfront de l’església hi ha el desviament que porta cap a La Pobla de Lillet. Sortireu del poble per aquesta carretera. La primera parada és a 1 ½ quilòmetres abans d'arribar a La Pobla, on hi ha l’estació del Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat.

 

Història i Visita:

A finals del segle XIX i principis del XX, la revolució industrial a Catalunya va fer que les comarques situades al llarg dels rius Llobregat i Cardener desenvolupessin moltes industries relacionades amb la Mineria i el Tèxtil.

A principis del segle XX el comte de Güell, Eusebi Güell, mecenes de l’Antoni Gaudí, constitueix “La Compañia General de Asfaltos y Pórtland Asland” a Castellar de n’Hug, la primera fàbrica de ciment  Pòrtland de Catalunya, concretament  a la zona del Clot del Moro, indret ric amb pedra calcària.

Per donar sortida al ciment necessitaven un transport barat, i l’estació de tren més propera  estava a Guardiola de Bregada a 35 quilòmetres de la fàbrica. Aleshores es construí un ferrocarril industrial de via estreta entre el Clot del Moro i Guardiola.

Posteriorment aquesta línia de ferrocarril industrial passà a ser també de viatgers. El primer tram entre Guardiola i La Pobla de Lillet va ser inaugurat l’any 1914 i el segon tram fins a Castellar de n’Hug el 1923.

Després d'estar en  desús durant molts anys, el Juliol de 2005 entrà en servei el 

“ Ferrocarril Turístic de l’Alt  Llobregat”, que porta des de l’estació de La Pobla de Lillet fins El Clot del Moro de Castellar de n’Hug. Passa per l’interior de La Pobla, fa una parada intermèdia als Jardins Artigues i té el final a la fàbrica de ciment Asland. El recorregut és força distret i té una durada d’uns 20 minuts.

És recomanable fer el viatge d’una tirada fins el Clot del Moro i fer una visita a la fàbrica Asland, actualment transformada en museu industrial. L’edifici és d'interès turístic industrial.

De tornada a la Pobla de Lillet, el tren fa parada als Jardins Artigas, on val la pena fer una passejada per admirar el disseny i l'entorn dels jardins, projectats per l’Antoni Gaudí i encarregats  per Joan Artigas amic de l'Eusebi Güell. La visita pot durar de ¾ d’hora a 1 hora. 

Un cop feta aquesta visita haureu de tornar amb el tren a l’estació d’origen per agafar el cotxe i anar-vos-en a Castellar de n’Hug on  podeu dinar. A l'entrada del poble i al costat de la zona esportiva hi trobareu un ampli aparcament de vehicles.

Ben dinats i amb la panxa plena cal donar una volta pel poble. Moltes de les cases estan restaurades segons la típica arquitectura d'alta muntanya, de parets de pedra molt gruixudes i carrers empedrats. No deixeu de visitar l’església romànica de Santa Maria.

En el municipi de Castellar de n’Hug hi ha gran quantitat de fonts per les que brolla l'aigua. Les més importants són les fonts del Llobregat per l'espectacularitat i quantitat d’aigua que surt d’entremig de les roques. Per arribar a les fonts haureu d'enfilar el carrer de les Fonts del Llobregat que comença en un dels extrems de l'aparcament on heu deixat el cotxe. Després de 5 minuts de caminada arribareu al naixement del riu Llobregat.  No deixeu de visitar-les!

Gastronomia:

És la típica d’alta muntanya amb plats potents i de força: embotits de la zona, carns estofades, escudella, trinxats, etc.

Del 20 de setembre al 20 de novembre, Castellar de n’Hug celebra “La Cuina del Rovelló”, plats tradicionals on s’incorporen els bolets i en especial un dels més preuats, el Rovelló.

Restaurants:

L'oferta de serveis d’hoteleria de la zona és molt amplia. Per tant caldrà fer una passejada pel poble i triar un restaurant.

Fonda Fanxicó

Pl. Major, 1

Tel. 93 825 70 15 

Castellà de n’Hug

Enllaços:

www.elbergada.com