MADREMANYA I SANTUARI DELS ANGELS - Comarca del Gironès

De Barcelona: 121 KM.

Punt de trobada:

Avui podríeu trobar-vos amb els amics a l'àrea de Servei de Maçanet de la Selva, que està a l'autopista AP-7, a 1 Km abans de la sortida 9 que porta cap a Palamós i  Sant Feliu de Guíxols.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autopista AP-7 en direcció cap a Girona. Passat Girona haureu de deixar l’autopista  per la sortida 6 i seguir els indicadors que porten a La Bisbal d’Empordà i a Palamós per la carretera C-66 .

Passareu pels pobles de Celrà i Bordils, al final d’aquest poble trobareu un semàfor i uns rètols que diuen Sant Martí Vell i Madremanya per la carretera CIV-6701 i aproximadament a uns 8 quilòmetres trobareu a l’esquerra el desviament que porta a Madremanya. Desprès de la cruïlla i a uns 250 metres hi ha un aparcament a l’esquerra. Deixeu el vehicle i prepareu-vos a iniciar la visita.  

Història:

El poble de Madremanya està situat a l’extrem est de la comarca del Gironès a tocar de la comarca del Baix Empordà. El nucli urbà juntament amb l’església parroquial de Sant Esteve estan situats dalt d’un turó de poca alçada, però molt visibles abans d’arribar al poble.

Les primeres dades que es tenen de l’indret de Madremanya són del segle IX i estan associades al Castell de Millàs, però per primera vegada el nom de Madremania (Madremanya) s’esmenta en els escrits de l’any 1053. Com a molts pobles del Baix Empordà s’han trobat restes de civilitzacions neolítiques, iberes i romanes. Les restes de ceràmica romana trobades molt a prop del nucli urbà de Madremanya fan pensar en la existència d’un assentament romà, proper a una antiga via de comunicació anomenada “Camí d’Empúries”.  Aquesta via unia Empúries i els pobles de la costa amb la ciutat de Girona.

La primera dada coneguda de Madremanya és de l’any 834 quan el bisbe de Girona, obtingué de Lluís el Piatós la possessió d’una finca anomenada Miliasam a l’actualitat Millás. La vinculació feudal de la finca ha estat durant l’edat mitjana molt unida a la catedral de Girona.

Al llarg de l’edat mitjana es crearà el nucli del poble que al tindre castell s’inicia l’emmurallat de l’església , mentre que el poble va creixent al seu interior. La economia de Madremanya fou des de 1472 un poble rural que produïa: blat, civada, ordi, mestall, raïms, carn, lli, cànem, llana, llegums, cols, oli i vi.

 Al llarg dels temps el poble de Madremanya participà en la majoria dels esdeveniments de l’època com la guerra del francès o la guerra civil espanyola.

Visita:

Després de deixar el vehicle a l’aparcament és el moment de començar la visita a Madremanya i per això seguireu per la carretera en direcció a l’entrada del poble, a la dreta us quedarà l’Hotel la Plaça i una mica més amunt i a tocar de la façana d’una casa hi ha uns rètols que indiquen l’entrada al nucli històric.

El primer que trobareu és el portal oest de la muralla, procureu de no deixar-vos de visualitzar totes les façanes de les cases que hi ha al llarg del recorregut. A uns metres a la dreta hi ha una entrada que dóna a un jardí d’accés al restaurant de l’Hotel la Plaça.

Quasi al final del carrer de Sant Esteve hi ha una plaça de poques dimensions on conflueixen tres carrers, un d’ells de reduïdes dimensions i sense possibilitat de circulació rodada. Haureu de seguir recte i arribareu a una arcada anomenada Portal Gòtic de la Sagrera i que dóna directament a les escales de l’església i a la façana principal. Es possible que la trobeu tancada.

A la dreta de la façana de l’Església hi ha un carreró molt estret que us portarà a la plaça de l’Ajuntament, però abans passareu pel Carrer de les Mosques. A la dreta de la plaça de l’Ajuntament hi ha una nova arcada que porta per sota de les cases al Portal Nord.

Un cop a l’exterior del portal gireu a l’esquerra per fer un passeig per l’exterior de la muralla, que no deixa de ser un carrer en ziga-saga i amb cases als dos costats, Passareu per un Hotel rural anomenat el Racó de Madremanya i a uns 30 metres hi ha una de les portes de la muralla que donen a la plaça de   l’inici de la visita. 

Acabada la visita al poble de Madremanya és el moment de arribar-vos al Santuari de Nostra Senyora dels Àngels. Per anar al Santuari dels Àngels haureu de seguir per la carretera GIV-6702 en direcció cap a Sant Martí Vell. A uns 300 metres de la cruïlla que porta al poble de Madremanya trobareu el desviament que va cap al santuari i a Girona per la carretera GIV-6703. Després d'uns 15 minuts de trajecte arribareu al desviament que condueix a l'aparcament del santuari.

El Santuari dels Àngels està situat en el punt més alt del massís de les Gavarres a 485 m. d’altura. Les vistes són espectaculars, en un dia clar es poden divisar quasi tots els punts geogràfics de les planes de l'Alt i el Baix Empordà, la plana de la Selva i el Montseny, els Pirineus, la serra de l’Albera i la costa des de Roses fins a Palamós.

La tradició situà en aquest punt un petit temple romà dedicat a la gran mare Cibele, Matre Magna en llatí, nom possiblement adoptat pel poble de Madremanya. Sobre l’any 1409 es va construir una capella dedicada a la Mare de Déu dels Àngels en els terrenys propietat de Guillem de Casademont els quals posteriorment a l'any 1412 els vengué a la capella.

A conseqüència de la gran afluència de peregrins dels pobles propers de la comarca del Gironès i del Baix Empordà la Confraria de la Mare de Déu dels Àngels decidir iniciar les obres d'ampliació de la capella primitiva i la construcció d'una hostatgeria.

En els successius segles el temple augmentà les capelles i la seva dimensió, malgrat les diverses guerres existents en el territori com la de successió de 1714. A l'any 1809, en plena  guerra del francès, mentre Girona era assetjada per les tropes de Napoleó el santuari fou incendiat. Acabada la guerra començà una nova restauració del temple i de l'Hostatgeria, fins arribar l'any 1994 moment en el qual es va poder donar per finalitzada. 

El dia 2 d'agost és la diada de la Mare de Déu dels Àngels i els pelegrins de la comarca omplen l'esplanada del santuari.

Gastronomia:

La cuina d'aquesta zona i en particular la dels santuaris de Girona és la tradicional catalana. Està basada amb productes de primera qualitat. Són plats propis de les comarques de l'interior, l’arròs de muntanya, el bacallà amb ceba confitada, el rostit dels Àngels, els pebrots farcits, carpacció amb bolets, carns i verdures a la brasa, etc.

De postres: el pastis de xocolata, el flam fet al santuari, els gelats, els postres de músic, etc.

Restaurants:

Els Àngels

Tel. 972 19 02 05

Sant Martí Vell

Enllaços:

OGASSA MUSEU DE LES MINES DE CARBÓ - Comarca del Ripollès

De Barcelona: A 119 km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà a l’àrea de servei de quatre camins, al poble de Tona. Per accedir-hi haureu d’estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia C-17 de Barcelona a Ripoll. Passareu per Granollers i sense deixar-la us dirigireu cap a Vic.

Un cop passat Vic, i sense deixar la carretera C-17, es passa per Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Quirze de Besora i després de fer uns 15 quilòmetres arribareu a Ripoll.

Arribant a Ripoll haureu de localitzar la carretera C-26 que porta a Camprodon. No hi haurà cap problema ja que està molt ben indicada. La carretera segueix pel costat del conegut camí de ferro, antiga línia de tren de via estreta transformada en un camí ecològic per a vianants i ciclistes.

Arribant a Sant Joan de Les Abadesses trobareu una rotonda amb un rètol de Sant Marti D’Ogassa. Després de fer uns 8 quilòmetres arribareu al poble de Sant Martí, haureu de deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha enfront del restaurant de Can Costa. 

A uns 150 metres de l’aparcament en direcció nord hi ha l’entrada al Museu. Per fer-hi la visita guiada és imprescindible fer la reserva al telèfon de l’Ajuntament 676 052 372 o al  972 720 380. Els horaris de les visites son els dissabtes i diumenges, primera visita a les 10 h i segona a les 12,30 h

Història i Visita:

La història de Sant Martí d’Ogassa ve de ben antic i sempre ha estat lligada als Abats i Abadesses de Sant Joan. L’any 1342 l’abat Ramon de Bianya adquireix de Pere el Cerimoniós els drets sobre Ogassa i altres llocs de la zona i al 1344 encomana la custodia a Pere de Ribes. A partir d’aquest moment es perden les dades d’aquestes propietats.

No serà fins el descobriment de l’hulla a mitjans del segle XIX  que comença l’explotació de les mines de carbó. La primera fou al 1838 fins arribar a un total de 25 mines repartides en tot el territori d’Ogassa. A l’any 1967 com a conseqüència del poc rendiment es tancar l’última mina.

La explotació minera comportà una sèrie d’infraestructures per poder transportar la hulla en forma de pans de carbó, element que donava una major facilitat de transport i d’energia. Els pans de carbó eren blocs compactats d’hulla en pols que podien arribar entre els 20 i 40 quilos. Sensa deixar de comercialitzar el carbó en estat original tal com sortia de la mina i rentat posteriorment.

La primera infraestructura fou la construcció d’una línia aèria de vagonetes que portaven el carbó fins la fàbrica on rentaven i preparaven el material per la seva comercialització en forma de pans i en la forma original. La creació dels plans inclinats a les mines fou la segona solució. Era una línia de vagonetes de dues vies, per una baixaven les unitats plenes i per l’altre pujaven les buides creant un moviment de contra-pres de pujada i baixada fins arribar a l’estació del ferrocarril de Toralles situada a mig camí entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses.

El ferrocarril va ser la solució definitiva del transport. Començaren a parlar-ne a l’any 1838 i fins el 1880 no varen poder arribar fins a Granollers i fins el port de Barcelona, lloc on els pans de carbó eren carregats als vaixells per la seva exportació o per repartir a tot el llarg del recorregut on subministraven d’energia a la nova Catalunya industrial de finals del segle XIX.

La majoria de les mines de carbó estan repartides pel territori del municipi d’Ogassa de característiques muntanyoses i amb molta pendent, motiu pel que molt properes a les entrades de les mines es construïren habitatges per els miners que hi treballaven i altres serveis com: les botigues de queviures, escoles, infermeries, oficines de les empreses que explotaven les mines, etc.

En el barri del Prat de Pinter hi havia la mina, el barri dels miners amb el serveis pertinents i l’església parroquial de Santa Bàrbara, construïda pels miners en honor a la seva patrona.També hi havia l’Ajuntament antic i dues escoles per a nens i nenes.

Des del municipi d’Ogassa es poden fer diverses activitats. La visita d’ermites romàniques del s. X – XII com St. Martí de Surroca i St. Martí d’Ogassa. Itineraris a peu a Serra Cavallera, el Taga, St. Amand, Vidabona, Collada del Vent, Coll de Pal, refugis Montserrat i del Roser. Vistes espectaculars, itineraris a peu i en BTT a St. Joan de les Abadesses, Ripoll i a Olot per la collada de Sentigosa per la Via verda i també itineraris en cotxe de Ribes de Freser a Camprodon.

La visita al museu d’Ogassa comença al punt de recepció dels grups on fan el control de les entrades. Just en aquest punt el guia fa una explicació de l’inici de l’explotació de les mines. A l’exterior hi ha una representació de les vagonetes utilitzades en el transport del carbó. Al final del pati hi trobareu les restes del que va ser la fàbrica del rentat del material extret de les mines.

L’edifici del museu fou restaurat per els ex-miners del poble i en el seu interior hi varen fer la representació del que eren les estructures de la mina amb la fusta de les parets i sostres reforçats dels túnels de la mina. Aquest edifici va ser la seu de la fàbrica del rentat i de fer els pans de carbó

A l’entrada d’aquest edifici hi trobareu una gran maqueta de les muntanyes i terme municipal d’Ogassa sobre el que el guia us farà una dissertació de la situació de les mines i els sistemes de transport. També hi podreu veure altres maquetes dels sistemes de transport de les vagonetes amb els plans inclinats. Al final del recorregut hi ha una exposició dins d’unes vitrines de diferents estris utilitzats pels miners i de fòssils de plantes sobre pedres de hulla.

En el subsòl i sota d’un terra de vidre veureu la base de formigó d’on estava assentada la maquinaria per fabricar els pans de carbó. Acabada la visita al museu visitareu la mina Dolça situada a pocs metres del museu i a un nivell més baix.

L’entrada a la mina és molt rudimentària, a l’entrada hi han dues vagonetes i l’interior no està museïtzat. Entrareu per grups i amb una llanterna fins a uns 50 metres. A partir d’aquí la galeria està tancada per una reixa. Segons el guia és un problema de seguretat.

Gastronomia:

La cuina d’aquesta zona és la clàssica de muntanya, feta amb productes de l’horta i animals de corral. Podem destacar-ne les amanides, els embotits, les carns a la brasa, els guisats de porc i de vedella, i l'omnipresent pa torrat amb tomàquet. També són  d’esmentar les postres casolanes i una amplia carta de gelats.

Restaurants:

Can Costas

Tel. 9072 720 293

Ogassa

Mas Les Feixes

Tel. 647 655 430

Sant Joan de les Abadesses

Cal Repunxó

Tel. 972721 324

Sant Joan de les Abadesses

Enllaços:

SANT MARTÍ DE TOUS - POBLE I CASTELL - Comarca de l'Anoia

De Barcelona: A 85 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada amb la família o els amics el farem a l’àrea de servei del Bruc que està a 200 metres abans d’arribar al túnel del Bruc de l’autovia A-2.

Per arribar-hi:

Haureu de localitzar l’autovia A-2 en direcció a Lleida. Passat Igualada haureu de deixar la via ràpida per la sortida 550 i trobareu una rotonda, que deixareu per la sortida de Santa Margarita de Montbui, a uns 500 metres trobareu una nova rotonda amb els indicadors de Sant Martí de Tous i Santa Coloma de Queralt per la carretera C-241e.

A uns 6 quilòmetres hi ha a l’esquerra un desviament que porta directament al poble de Sant Martí. Arribant al poble la carretera deixa de ser de dues direccions i passa a ser d’una sola moment en el que haureu de començar a localitzar un aparcament.

ON PODEM ANAR us recomana que reserveu a “ANOIA Patrimoni” una visita guiada per conèixer el poble, el castell i l’església. En la majoria de les sortides que fem sempre procurem que la visita sigui guiada.

Per arribar al restaurant recomanat  d’aquesta sortida “Cal Maginet” haureu de dirigir-vos per la carretera C-241e en direcció a Santa Coloma i a uns 300 metres trobareu a l’esquerra un desviament que porta a Bellprat, també hi ha un rètol on s’esmenta el restaurant. Després de fer uns 6 quilòmetres trobareu el desviament que us portarà per una pista forestal a Can Maginet. 

Història:

El castell de Tous com molts altres de la comarca de l’Anoia eren anomenats els castells de frontera per ser les últimes terres conquerides als musulmans i lloc on es feien les lluites per mantindre les terres conquerides.

Sobre l’any 880 Guifre el Pelós va conquerir les terres del llogaret de Tous i a l’any 960 el comte Borrell I comte de Barcelona i Osona donar al Bisbat de Vic les terres corresponents del castell de Tous. La cessió de les terres fou confirmada per una butlla papal de Benet VII amb la obligació de repoblar els territoris.

El 1020 el Bisbe i abat Oliva inicià una nova empenta en la repoblació i encarregà aquesta feina a Guillem de Mediona. A la mort de Guillem el domini de Tous passà a mans de diversos castlans. Al 1341 el Bisbat d’Osona cedeix les terres al rei Jaume II, recuperant les nissagues dels cavallers de Tous. 

Bernat de Tous va ser un dels homes de confiança del rei Pere III el Cerimoniós. A la mort de Bernat i a causa dels molts problemes econòmics dels hereus la propietat del Castell de Tous passà per diverses mans fins arribar a l’any 1505 quan Isabel Saplana farà una donació pactada amb el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona.

El mateix any els frares de Sant Jeroni aconseguiren la ratificació de les propietats del castell i les terres de mans del Reis Catòlics i la posterior confirmació pels reis Carles V i Felip II. El 1835 com a conseqüència de la famosa desamortització de Mendizaval el monjos abandonen Tous. A partir d’aquest moment el castell passa per diverses mans fins arribar al propietari actual, la família Rojas d’Igualada.

Visita:

La visita guiada comença al carrer Major,1 a tocar del carrer de les Voltes, aquest és el punt de trobada amb el guia d’Anoia Patrimoni. El carrer de les Voltes és la porta d’entrada al barri bell del Tous, està format per dos arcs de mig punt i d’una amplada de 3 metres i a la vegada el passadís entre els dos arcs són els fonaments de les dues cases que hi ha sobre del sostre de les arcades.

Un cop passades les voltes arribareu a la plaça de Manuel Girona, un espai remodelat on hi ha l’inici de les escales que porten a la plaça de l’església on hi trobareu una creu de terme de les més antigues de la comarca.

L’església Parroquial de Sant Martí és de finals del segle XIX encara que es té constància de la seva existència des de el segle XI. L’edifici actual és el resultat de nombroses modificacions sobre el primitiu edifici que era d’estil romànic. A l’interior hi trobareu un sepulcre de pedra on hi ha en Bernat de Tous, mort l’any 1355. També hi podreu veure el Retaule del Roser d’època renaixentista, un dels pocs existents a Catalunya.

La següent parada la fareu als jardins del castell des de on podreu fer una ullada al paisatge que es pot veure del poble de Tous. La visita segueix pel pati d’armes de dimensions reduïdes. Una de les portes dóna entrada a la capella del castell que també és de dimensions reduïdes.

A continuació passareu per diverses sales i espais on hi podreu admirar el dormitori i les fotos del matrimoni dels avis Rojas. La resta de les estances que visitareu són el resultat de unes remodelacions que estan pensades per fer hi esdeveniments de casaments, batejos, i altres celebracions. Una forma de treure un rendiment a un castell que possiblement estaria en ruïnes.  

Gastronomia:

Les cartes dels restaurants de la zona estan a cavall entre la cuina tradicional i les últimes tendències en la presentació dels plats decorats.

Les amanides amb tot tipus de guarniments, passant pels plats de carn a la brasa, estofats i carpatxos. També els peixos estan presents en la majoria de cartes i menús.

Les postres són a l’actualitat un dels apartats gastronòmics on la varietat de productes ha augmentat considerablement com: les postres de músic, pastissos, cremes, gelats, xarrups de cítrics, etc...

Restaurants:

Braseria Cal Maginet

Carretera de Bellprat a

Sant Martí de Tous, s/n

Tel.676 296 146

Enllaços:

COVES DEL TOLL - MOIÀ - Comarca del Moianès

De Barcelona: A 71 Km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d’avui serà l’àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per accedir-hi estareu atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà l’autovia C-17 arriba a un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d’alimentació Bonpreu i Esclat. Molta atenció a l'indicador d'àrea de servei. L’entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

S'ha de localitzar l’autovia C-17 i seguir-la en direcció cap a Vic i Ripoll. 

Després d’esmorzar en el parador de quatre camins, s'ha de sortir de l’aparcament i a 50 metres hi ha un desviament a la dreta que porta al poble de Tona. Haureu d’entrar al poble i estar atents al desviament que porta cap a Manresa. El primer poble que es troba serà Collsuspina, lloc on es pot anar a dinar. S'ha de deixar Collsuspina a l'esquerra i seguir en direcció cap a Moià. A 3,5 Km trobareu un desviament a l’esquerra que us portarà a La Cova del Toll. Sols haureu de seguir els indicadors.

Història:

Les Coves del Toll estan en una petita depressió formada pel Torrent del Gomar, dins del terme municipal de Moià.

El conjunt està format per quatre coves datades en el període del quaternari. Aquest jaciment arqueològic el descobrí a l'any 1952 en Francesc Rovira, veí de Moià. La cova principal, l’única  visitable, té una llargada d’uns 2 quilòmetres, però sols se’n poden visitar 158 metres.

Una part important de l’interior de la cova està coberta de sediments arrossegats pel torrent. Gràcies en aquest fenomen, les restes dels animals, deixalles i estris dels homes que habitaven en aquestes contrades fa 100.000 anys s’han pogut conservar.

Les diferents excavacions realitzades durant els anys 50 i els següents 1975, 1986 i 1998, posaren al descobert l’existència dels ossos de més de trenta-cinc especies diferents de mamífers. Entre els trobats hi ha el cérvol, el rinoceront, el bisó i el lleó de les cavernes.

Els humans que vivien a la cova sols habitaven els primers 50 metres, deixant la resta com a rebost i zona mortuòria.

 

Visita:

La visita a la cova comença a l'aparcament, on hi ha el mòdul de serveis del recinte arqueològic i on s'han de comprar les entrades.

Podreu començar la visita per un recorregut a peu que té una durada aproximada d’uns 20 minuts. L’itinerari està senyalitzat i passa per davant de dues coves preparades per iniciar les excavacions. Les entrades estan protegides per un tancat metàl·lic per evitar l’acció dels brètols.

Seguin el camí, us portarà a una petita explanada al costat del torrent Gomar, on un conjunt de tres cabanes representen els habitatges que utilitzaven els homes prehistòrics que vivien en aquesta zona.

La visita guiada a la Cova del Toll comença per una explicació de com vivien els habitants d’aquest recinte. Després es passa a l’interior, al llarg dels primers metres podreu admirar els senyals horitzontals que l’aigua de les filtracions ha fet a la roca. 

Seguidament es visita el lloc on trobaren l’esquelet d’una dona  i uns estris de ceràmica, aquests estan exposats al Museu de Moià. A pocs metres d’aquest punt s'entra en un recinte d’uns 25 metres quadrats, el sostre està a una alçada de 9 metres. A l’esquerra i a la dreta es poden veure dues galeries.

La de l’esquerra està tancada per una reixa i té una longitud de 500 metres, comunica amb una de les entrades que havíeu vist durant la visita per l’exterior de la cova. En realitat l’entrada fou la utilitzada per Francesc Rovira i la seva mare el dia que iniciaren l’exploració de les Coves del Toll.

La galeria de la dreta, d’una llargada aproximada d’uns 50 metres, acostuma a inundar-se depenent de la quantitat d’aigua que porta el torrent Gomar. Al final dels primers 45 metres la galeria redueix l’alçada i l’amplada, deixant un pas tan estret que just passa una persona ajupida, però, un cop passat aquest obstacle d’uns 5 metres de longitud, accedirem a una petita sala de dimensions semblants a la primera. La visita acaba en aquest punt i el retorn a l’entrada és lliure.

Després de dinar podreu dedicar la tarda a visitar el Museu Paleontològic i Arqueològic de Moià, casa natal de Rafel  Casanova.

Gastronomia:

Collsuspina quasi fa frontera entre les comarques del Bages i Osona, gaudeix per això d’una cuina rica en productes del porc i l’aviram. 

Els productes més freqüents són les amanides, els embotits, peus de porc guisats o a la brasa, pollastre, ànec o conill guisats, carns a la brasa i el omnipresent pa amb tomàquet.

Les postres són els de sempre: crema catalana, rebosteria, gelats, flam de mató o de cafè i les postres de músic, regat amb vi moscatell.

Restaurants:

Can Forner - “Can Manel”

c/ Major, 24

Tel. 93 830 13 09

Collsuspina

Enllaços:

www.covesdeltoll.com