dimarts, 11 de gener de 2022

BALAGUER - VISITA A LA CIUTAT


De Barcelona:
A 149 Km.

Punt de trobada:

Avui, com a conseqüència de la distància existent al vostre punt de destí, haureu de matinar.

El punt de trobada amb la família i els amics serà a l’àrea de servei de la Panadella. 

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia A-2 i agafar-la en direcció cap a Lleida. Després d’uns ¾ d’hora de viatge haureu de deixar l’autovia per la sortida 532 i dirigir-vos a la Panadella on podreu fer un bon esmorzar i triar entre els dos restaurants que hi trobareu.

Un cop amb la panxa plena seguireu camí per l’A-2 en direcció cap a  Lleida. A l’alçada de Tàrrega deixareu  l’autovia per la sortida 504 (Vilagrassa-Balaguer).

Sense deixar la carretera C-53 us dirigireu cap a Balaguer. Després de 34 quilòmetres arribareu a una rotonda situada a l’entrada de Balaguer. Haureu de seguir recte fins arribar al pont sobre el riu Segre. Gireu a l’esquerra i comenceu a buscar un aparcament pel vehicle.

Història:

Les diverses excavacions fetes en el turó del castell demostren que durant el primer mil·lenni abans de Crist  aquest fou ocupat pels ibers ilergetes i posteriorment pels romans que s’instal·laren a les rodalies turó com ho demostren els assentaments de les Franqueses i l’Hostal Nou.

A meitat del segle VIII arribaren a la zona els àrabs i crearen un assentament militar a un altiplà conegut com Almatà, des de on iniciaren les ràfies militars en direcció al Pirineu. Aproximadament sobre el segle IX el campament militar queda establert definitivament consolidant així la frontera entre l’Àndalus i els comtats feudals. Per aquest motiu s’inicia la colonització de les terres creant una amplia xarxa de sèquies.

L’any 897 és començà a construir el castell de Balaguer. Anys més tard la nissaga dels Banu Hud transformà el castell en un magnífic palau. La desintegració del Califat de Córdoba de mitjans del segle XI propicià la conquesta de la ciutat de Balaguer  pel comte Armengol VI. A l’any 1105 Balaguer fou incorporada al comtat d’Urgell.

Conquerida definitivament la ciutat, començà a partir de l’any 1118 la repoblació de les terres de les dues riberes del riu Segre amb gent provinent de les valls d’Àger i Meià. En els anys successius arribaren gent de Gascunya i el Llenguadoc.

En els successius anys el comtat d’Urgell passà per les mans de diverses famílies fins que al 1314 el comte de Barcelona començà a dirigir els afers d’aquest territori. 

L’any 1412 morí el rei Martí l’Humà sense descendència i el comte Jaume II d’Urgell fou candidat a la corona d’Aragó i Catalunya. L’altre candidat era Ferran d’Antequera de la saga dels Trastàmara. La decisió que prengué el tribunal a la ciutat de Casp (Compromís de Casp) va ser concedí a Ferran el regne d’Aragó.

A la mort de Ferran I d’Aragó el seu fill Joan II d’Aragó i Navarra, prengué possessió de la ciutat incorporant-la definitivament a la corona. Posteriorment la ciutat de Balaguer participar en quasi tots els esdeveniments polítics i militars de la corona com: la Guerra del Segadors, la Guerra de Successió Espanyola, la Invasió Napoleònica, la Primera Guerra Carlina i la Guerra Civil Espanyola.

Visita:

El centre històric de Balaguer està protegit a l’est  pel riu Segre i a ponent per un contrafort d’uns 50 metres d’alçada. A la part alta del contrafort hi ha una planúria  on es troben el tres elements arquitectònics més característics de Balaguer.

La Muralla és una construcció feta amb carreus gruixuts i consistents. L’accés al recinte emmurallat el feien per les diferents portes d’entrada com la del Gel i del Torrent, entre altres. Els orígens es remunten als segles X i XI darrers temps de la ocupació sarraïna a la ciutat. El perímetre de la muralla era més reduït que l’actual fins que a l’any 1333 el rei Alfons III el Benigne expulsar al jueus del nucli antic i els va situar a la part sud de la plaça de Mercadal, en l’indret dels carrers dels Teixidors, Sant Josep i del Miracle. En aquest últim carrer hi havia l’antiga sinagoga jueva.

Per arribar a la Muralla i a l’església de Santa Maria es pot fer des de la plaça del Mercadal seguint pel carrer de La Botera fins arribar al carrer de la Muralla o el de Santa Maria. Seguint recte pel carrer de la Muralla passareu per la porta del Gel just a l’esquerra hi ha unes escales que duen a una passarel·la superior que voreja la muralla i porta enfront de la porta d’entrada de l’església de Santa Maria.

Església de Santa Maria és el símbol més representatiu de la ciutat gràcies al seu emplaçament. S’inicià la construcció l’any 1351, és d’una sola nau de considerable alçada i d’estil gòtic. Al costat esquerra hi ha diverses capelles, al costat dret hi ha un campanar de forma octogonal que té a la part superior un conjunt de campanes de 5550 Kg. Cal destacar-ne els potents contraforts que aguanten l’estructura de la nau i les capelles laterals.

L’absis és poligonal de set cares i a la part alta hi ha 5 finestres apuntades, amb vitralls que junt amb 4 rosetons laterals i un a la cara sud de la façana són l’única il·luminació natural de l’església. El sostre de l’absis i de la nau central estan coberts amb voltes d’ogiva estrellades  aguantades per columnes incorporades a les parets de la nau central. L’espai entre columnes allotgem a dues capelles i un rosetó a la part alta. 

Real Santuari de Sant Crist de Balaguer era l’antiga mesquita  “Aljama” i posterior església romànica de Santa Maria d’Almatà. Situat dalt d’un turó molt proper a la Muralla i a l’església de Santa Maria és juntament amb aquest dos elements arquitectònics la imatge més representativa de la ciutat de Balaguer.

El Santuari està format per diversos edificis: l’església, el convent de les monges clarisses i la rectoria. El santuari guarda la imatge del Sant Crist de Balaguer  molt venerada a les comarques de la Catalunya Occidental i les comarques de la franja d’Aragó.

El Centre Històric  no es massa extens, caldrà que comenceu per la plaça Mercadal i fer una bona passejada pel carrer d’Avall, la plaça de Sant Jaume, la plaça del Pou, carrer Major, carrer Santa Anna, etc.                                                                                                                                                                                                                                                                           Gastronomia:

La cuina lleidatana gaudeix de diversos plats molt interessants procedents de la unió de productes de l’horta i de la granja. Cal destacar-ne els típics i coneguts cargols fets a la llauna o en samfaina. No podem deixar de banda l’escudella, les amanides, els plats acompanyats de bolets, la coca de recapte, etc.

De postres els clàssics gelats, postres de músic, crema catalana i les orelletes.

Restaurants:

Avui no hi haurà cap restaurant recomanat, caldrà localitzar-ne un en el transcurs de la caminada turística.

Enllaços:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada