dimarts, 25 de maig de 2021

MONESTIR DE SANTA MARIA DE LLUÇÀ


De Barcelona:
 
A 95 km.

Punt de trobada:

El punt de trobada d'avui serà a l'àrea de servei de quatre camins, a Tona. Per arribar-hi haureu d'estar atents a les següents indicacions. Després dels pobles de Centelles i Hostalets de Balenyà, l'autovia C-17 arriba dalt d'un petit altiplà. A la dreta trobareu un polígon industrial on hi ha un gran magatzem del grup d'alimentació Bonpreu i Esclat. Estigueu atens als indicadors d'àrea de servei, l'entrada està a uns 200 metres després del polígon industrial.

Com arribar-hi:

Haureu de localitzar l'autovia C-17 en direcció cap a Granollers i Vic. Passareu per Aiguafreda i Tona. Arribant a Vic s'ha d'enllaçar amb l'eix transversal C-25 en direcció cap a Lleida.

A uns 6 quilometres de Vic trobareu un desviament que us portarà al poble d'Olost per la carretera C-154. Arribant a Olost i sense deixar aquesta carretera us dirigireu cap a Prats de Lluçanès. Atenció, dins del poble d'Olost trobareu un desviament a l'esquerra que també porta a Prats de Lluçanès per la carretera B-432. Passeu de llarg i seguiu pel trencall de la dreta. El camí fins arribar a Prats de Lluçanès està en molt bon estat.

Quan arribeu a Prats de Lluçanès haureu de seguir per la carretera sense entrar a dins del poble. Aquesta ruta fa de cinturó de ronda i porta a Berga. Després de Deixar el poble a la vostra esquerra i a uns 4 quilòmetres trobareu un desviament a l'esquerra que us portarà a Lluçà, punt i final del vostre recorregut.

Lluçà és un nucli habitat d'unes 5 cases al voltant de l'església de Santa Maria de Lluçà la qual queda a la dreta de la carretera. A uns 50 metres passat el monestir hi trobareu un aparcament per a vehicles.

Història:

L'església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada pel bisbe de Vic l'any 905, però tot fa pensar que va ser construïda sobre les restes d'una antiga capella, possiblement del s.IX.

La història de Santa Maria està lligada a la del castell de Lluçà el qual va ser nomenat per primera vegada als documents de consagració de l'església. Varen ser els senyors de Lluçà els que potenciàren l'establiment de canonges a Santa Maria fent donacions de terres per la seva subsistència.

És a partir d'1168 quan s'establí una comunitat de canonges i el primer prior fou Pere de Segas. Va ser a finals del s.XIII quan la comunitat assolir la màxima esplendor i influència a la comarca del Lluçanès.

A partir del s.XIV comença la decadència del monestir i a principis del s.XVI havia deixat d'existir la comunitat. També com a conseqüència dels terratrèmols de 1428 i 1448 queda derruït el campanar, la volta de l'església i la façana del monestir. Des del 1609 passà a dependre dels canonges de Barcelona, fins que a partir de la desamortització de Mendizábal de 1835 queda com a parròquia sense cap  dependència de Barcelona. 

Visita:

El monestir de Lluçà és una de les joies més importants del romànic al Lluçanès. Les peces més preuades del monestir són el claustre i les pintures dels segles XI al XIII. Originàriament l'església tenia una sola nau amb sostre de volta de canó encapçalada per un absis i el creuer estava rematat per una absidiola a cada costat.

Després dels terratrèmols de 1428 i 1448, que assolaren gran part de Catalunya, aquests elements juntament amb el claustre quedaren molt malmesos. Però, a principis del segle XX la Generalitat de Catalunya inicia la restauració.

El claustre és de planta irregular i de dimensions reduïdes, la seva construcció no està documentada, però és creu que és de la mateixa època de l'església original del s.XII. Té un conjunt de 22 columnes amb els corresponents capitells, dos dels quals s'han perdut.

Són d'esmentar les interessants decoracions dels capitells i dels àbacs, la bocana del pou existent en un dels costats del pati i els dos sepulcres gòtics. El primer sepulcre: Pertany al canonge Bernat de Margès del s.XII. El Segon sepulcre: Pertany al canonge Ramòn de Casovers i data del 1395.

No és poden oblidar altres elements decoratius de considerable rellevància com: la Porta Ferrada, la rectoria, la talla de la Verge Maria, la Creu amb el Crist i el frontal de l'altar. Els originals d'aquestes últimes peces es conserven al Museu Episcopal de Vic.


A l'any 1954, durant la restauració del monestir, es descobriren a l'església importants restes de decoració mural del s.XIV.
Foren arrancades i ara estan exposades en unes dependències annexes al claustre. Cal destacar-ne dels diversos plafons decoratius dos a particular. El primer conté escenes de la Vida de Crist i el segon les corresponents a la vida de Sant Agustí. Entre aquestes dues peces i trobareu un gran Pantocràtor. Dins l'església i en l'espai d'una capella lateral hi podreu veure una col·lecció de peces d'orfebreria i objectes litúrgics.

Per una porta situada en un costat del claustre s'accedeix a l'exterior. En aquest lloc hi trobareu les restes del que era el celler del monestir i també un conjunt de tombes antropomorfes, anteriors a la construcció de la primitiva església. També hi ha l'entrada principal al monestir de Santa Maria i una àmplia escalinata d'accés al recinte monastic.

Podreu fer una visita guiada on el mossèn responsable de l'església de Santa Maria us farà una acurada explicació de la història del monestir, dels elements decoratius i arquitectònics del recinte. 

Gastronomia:

El Lluçanès està situat al nord-est de la comarca d'Osona, per tant la seva gastronomia és la clàssica de l'interior de Catalunya amb una cuina de molta força, sabors molt profunds, plats molt treballats als fogons i adaptats a la Nova tendència culinària de plats decorats.

Predominen els guisats com: l'estofat de senglar o el fricandó de vedella. A la tardor els preuats bolets s'incorporen a aquests plats. No Podem oblidar les classiques amanides amb un toc de modernitat. 

Per finalitzar l'àpat les postres casolanes, els postres de músic regades amb toc de vi moscatell i els omnipresents gelats.

Restaurants:

El restaurant La Mola és el recomanat d'avui. Està situat als afores de Prats de Lluçanès en direcció al poble d'Olost i a tocar del desviament que porta al poble de Perafita.

la Mola 

Tel. 938.880.452

Santa Creu de Joglars 

Enllaços:

www.lluça.net





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada